Entrevista a Pol Cruells

 

Com a cantant compositor acaba de publicar el meu segon disc: Casa i vent (Right Here Right Now, 2013). Unes cançons on es mesclen amb naturalitat l'atmosfera mediterrània amb les formes anglosaxones. Va ser fa un parell d'anys, però, quan va decidir enregistrar les seves pròpies creacions i publicar el primer disc, Passeu, passeu... (Gorvijac Music, 2011).

Com a baixista ha estat membre de moltes formacions que van des del pop rock fins a la música tradicional des de fa una bona colla d'anys: Amics de les Arts, Erm,  Blat Segat,...

Quin va ser el teu primer concert i com va ser l’experiència?

 El meu primer concert com a públic, del que jo tinc consciència, va ser una actuació de 

jazz en una terrasseta a la platja a Tarragona, quan devia tenir catorze anys: Salvador 

Niebla a la bateria, Max Sunyer a la guitarra, i Carles Benavent al baix 

 El meu primer concert com a baixista... en una banda de rock juvenil es deia Estació Límit, 

en un cicle de concerts que es feia a Sabadell fa molts anys anomenat Joverock o quelcom 

semblant... Vam sonar fatal, peròva resultar addictiu

En quin concert  has tingut mes bones sensacions o records? 

Tinc molt bon record del concert que vam fer a L'Estruch de Sabadell, on van tocar les 

meves cançons un munt d'amics músics... Crec que el públic també va gaudir molt

Que destacaries de la teva música?

 De la meva música destacaria la seva sonoritat mediterrània i de fusió: anem de l'havanera 

al bluegrass, de la cançó al rock clàssic... i també el fet que mai fem una actuació igual: els 

nostres temes estan oberts a la improvisació totalment

Quins son el teus  5 grups  musicals imprescindibles?

Els meus grups imprescindibles són Neil Young, The Police, Toti Soler, M. del Mar Bonet, i 

Carles Benavent... Aviam si algú hi troba res en comú! Jajaja!

Creus que es pot viure de la música?

 Crec que es pot viure de la música només si tens molta sort i ets prou versàtil per fer 

coses molt diferents relacionades amb la música...

Com veus el futur de les sales de concerts?

 Les sales de concerts... són molt diferents, depèn de què parlem... Suposo que el seu 

futur està lligat a que siguin rentables més enllà dels concerts, i això depèn més de la sala i 

dels consumidors que dels músics... No ho sé, sense les sales poca cosa podem fer.

Últimament t’hem vist al programa de TV del Gran Dictat, com ha estat la experiència?

 Al Gran Dictat m'ho vaig passar bomba! Malgrat els nervis i no ser cap especialista 

lingüístic me'n vaig sortir prou... Ho recomano a tothom: és emocionant

Contesta breument:

-          Un llibre: El tercer ull, de Lobsang Rampa

-          Un grup imprescindible: The Police

-          Un disc:Comes a time, de Neil Young

-          Una afició:La restauració d'instruments

-          Un lloc per desconnectar: Desconnectar, als Pirineus

-          Una motivació: Em motiva la música, el poder que té d'influir en l'estat d'ànim de les persones, la seva capacitat de difondre missatges i idees...

-          Una desmotivació: Em desmotiva la manca d'empatia de molta gent, la incapacitat de conviure i relacionar-se... Però poca cosa més: desmotivar-se no hauria de passar gaire a 

ningú!