Entrevista a Gemma Humet: Cançó mediterrània d'autor

1. Com et vas iniciar personalment  en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Els meus inicis en el món de la música venen des que vaig néixer... A casa meva tots són músics! (menys la meva mare...) Recordo que el meu pare sempre tenia música a casa, i al cotxe i per tot arreu i que m’encantava anar a veure les seves classes de repertori musical a l’Institut del Teatre, sempre pensava que volia ser jo la de dalt de l’escenari, però llavors era molt tímida! La meva motivació crec que no me la vaig plantejar gens en aquell moment, simplement la música era una cosa que anava amb mi i tenia moltes ganes de tocar el piano, de cantar... Ara mateix també em sento una mica així, la meva motivació per la música és la música mateixa, però tot i així m’encanta sentir que en certa manera tens el “poder” de transmetre cançons a aquelles persones que t’escolten. M’encanta explicar-los històries...

2. Com és crear el teu projecte?

Fins ara sempre he format part de projectes d’altres persones: com els múltiples projectes d’en Toti Soler, en Toni Xuclà... Si que tot el que he anat fent amb en Pau Figueres sempre m’ho he sentit molt meu, però tot i així, hi anava molt ben acompanyada. Crec que després de temps d’anar participant de tot això, de tots aquests projectes, ha arribat el moment de posar-me al capdavant del meu propi projecte, el que serà el meu primer disc com a “Gemma Humet” (sense que això signifiqui deixar tots els altres).  Se m’està fent més dur del que em pensava això de ser jo la que tira del carro, estic molt acostumada a ser “manada” i afegir-me a coses que ja funcionen. Ara sóc jo qui ho ha de fer funcionar, i la veritat és que fa una miqueta de por...

3. Qui t’acompanya en aquest projecte?

De moment, en Pau Figueres, que serà qui em produirà el disc. I que de fet, és el guitarrista que he tingut al costat des que vaig començar a cantar més seriosament. Espero que mica en mica s’hi vagin unint els músics que solc tenir al costat i amb qui treballo normalment.

4. Com definiríeu la vostra música?

Em costa moltíssim definir-me... M’agraden tantes coses!! Des de sempre he conviscut amb moltes músiques diferents. Recordo els fados que posava el meu pare al cotxe, la nova cançó, les havaneres que tant li agradaven al meu avi, tot el pop que vaig escoltar sobretot durant l’adolescència, el jazz i el flamenc que vaig descobrir a l’Esmuc, la música clàssica que m’ha acompanyat des de sempre i que tant havia estudiat, els boleros, la música llatina... Crec que la meva música, o potser més ben dit, la meva manera de cantar, agafa una mica de cada cosa i té influències d’aquí i d’allà, però que sobretot té una arrel molt mediterrània. És per això, que m’agrada dir que les cançons que estic component pel meu disc, potser, les podríem definir com a “cançó d’autor mediterrània” .

5. Com us plantegeu els concerts? Quins teniu previst fer?

Ara mateix fins al desembre tinc concerts apuntats a l’agenda! Una de les coses bones d’estar en tants projectes diferents és que, per sort, de feina no me’n falta...! El dia 9 de setembre serem amb en Toni Xuclà a Igualada, el 10 amb l’Adrià Plana al Born i el 25 amb ell també al FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el 19 faré una petita col·laboració a la presentació d’un llibre de poesia d’en Joan Duran a l’Heliogabal de Gràcia amb en Pau Figueres... i que no pari!

6. Com us veieu dintre el panorama de la música catalana? Com veieu el panorama de la música a Terrassa?

Doncs no ho se! És difícil de dir això... Diuen que hi ha una onada de veus femenines i joves a Catalunya i suposo que poc o molt, en formo part.

El panorama musical de Terrassa si ens centrem en els músics o grups que el formen crec que està molt bé! Hi ha molta gent amb ganes de fer coses, crear projectes... conec algunes propostes en les que d’alguna manera o altra hi tinc una vinculació, com per exemple en Rafa Valls o Cabaret Misèria que valen molt la pena. Però si ens centrem en la programació, crec que costa molt que et programin a Terrassa amb unes bones condicions i això que és una ciutat molt musical! el Festival de Jazz, el conservatori, moltes escoles de música privades... Crec que estaria molt bé que fessin més cas a la gent de la ciutat, hi ha molt bons músics i bons grups i a vegades sembla que això no es valori...

7. Quines són les vostres influencies musicals?

Moltes i molt diferents! Dulce Pontes, Elis Regina, Maria Rita, Joan Baez, Sílvia Pérez Cruz, Miguel Poveda, Toti Soler, Joan Manuel Serrat, Caetano Veloso, Maria del Mar Bonet, Chet Baker, Mercedes Sosa, Juan Quintero, Ovidi Montllor, Pedro Guerra, i un llarg etcètera que em penso que costaria d’acabar...!

8. Quina es la vostra última descoberta musical i emergent?

Una de les últimes descobertes dels últims temps ha estat el cantant portuguès Antonio Zambujo, que té una manera de cantar preciosa i uns temes molt delicats i cuidats... Tot i que em penso que ja ha emergit bastant, sobretot a Portugal! Així que si em centro en una proposta emergent d’aquí, trobo molt molt bonic el disc que ha fet la cantant Judit Neddermann. 

9. Un lloc on us agradaria tocar?

El passat juny vaig tocar amb en Toni Xuclà al Palau de la Música a l’Acte del Premi d’Honor de les Lletres catalanes que se li va atorgar a en Raimon. Va ser com un somni poder cantar allà, i a més, que estigués ple a vessar. Però realment, el meu somni seria cantar-hi com a “Gemma Humet”, presentant un projecte meu i omplir-lo amb gent que em vingués a escoltar a mi...

Un altre escenari que m’encanta i veig cada estiu és el del Mar d’en Manassa al Festival PortalBlau de l’Escala. Sempre he estiuejat allà i em faria tanta il·lusió ser jo la que està damunt d’aquell escenari tan bonic...!

10. Que aconsellaríeu a un grup emergent?

Ui, em penso que jo sóc tan emergent com els grups emergents! No se si els puc aconsellar gran cosa... Sobretot que es creguin la música que fan, i que tinguem paciència tots plegats, que les coses estan complicades (i ens les fan complicades...), i que tot i que pràcticament no hi hagi recursos els projectes s’han de tirar endavant!! Ens ho mereixem nosaltres i s’ho mereix la gent que ens vol escoltar.

11. Què és el que us apassiona de la música?

El que més m’apassiona de la música és la capacitat de transportar que té. Com a cantant, m’encanta posar-me davant de la gent i cantar històries que els facin viatjar: a un altre temps, a un altre país, a un altre estat emocional... és com si cada cançó fos una vareta màgica que canvia l’estat en què et trobes. Com a oient, em passo el dia escoltant música, no puc parar: al tren, al carrer, a casa... A nivell social crec que la música té molt de poder, tot i que potser molta gent no n’és del tot conscient (sinó fixeu-vos en tot el moviment de la Nova Cançó durant l’època franquista...) amb la música i les paraules es poden dir moltes coses...