:
Aquest Juliol ha sortit "Solo Barcelona" un cd autoeditado de Chamizo, produit per Santiago Chamizo i està en streming i descarregable a la seva web.
La il.lustració ha estat acurada amb obres d'art d'Antonio Chumillas i el disseny genial de Joan Carles Muñoz.
Ha portat un parell d'anys crear i gravar aquest disc, el bo es fa esperar. I malgrat el seu títol és la vegada que més i millor he estat acompanyat fent-ho, amb col·laboracions estupendes d'amics i grans músics com Carlos Santolobo (guitarrista a The Cannibal Queen), Héctor Xiqués (creador de No Neo i als comandaments de els Estudis Onasound) o Rafa García (guitarrista i ànima incansable de The Electric Onion) entre molts d'altres: 4 guitarristes, quatre baixistes, tres bateries, un clarinetista, etc.
El títol del disc es va acudir escoltant un disc de Thelonious Monk, "Alone in San Francisco", gravació en què només sona piano. I en un principi el disc de Chamizo anava a ser piano i veu, ja que volia fer alguna cosa càlid i senzill. Però al final el projecte es va anar anant cap a l'altre extrem (més instruments, més dB s, més capes, més de tot!), Perquè en realitat el que el cos em demanava era fer una mica sorollós i potent. I de passada, tornar una mica als meus orígens garatgers-psicodèlics-fanàtics de la meva banda en els 90, La Vaca Multicolor, encara que al final cada cançó té el seu propi món. Tot i això, m'agradava molt el títol perquè s'enquadrava molt bé emocionalment les cançons que el formen i al final em vaig quedar.
D'altra banda, gairebé simultàniament, va ocórrer una d'aquestes coincidències màgiques i la RAE va decidir canviar la norma de l'accent dels "sol" i tots ells van passar a deixar de portar accent (fins i tot en cas d'ambigüitat), la qual cosa em va encantar ja que donava moltes més possibilitats d'interpretació del títol: des del sol de solitud, al sol de "únicament", passant pels solos de teclat i guitarra (que casualment hi ha molts per primera vegada en un disc de Chamizo).
I és a Barcelona, ciutat en la qual he viscut sempre, on he creat aquest artefacte. I tots som una mica monstruillos producte de les ciutats, països, etc en els quals hem crescut, per bé i per mal. I per a mi Barcelona és, com la resta de grans ciutats, un lloc ple de gent que se sent massa sovint sola. Un laberint de carrers i paraules en el que poques vegades et trobes algú conegut, una cara amable, i en què sobreviu el que millor s'adapta. La gavina menjant coloms mutants.
Així doncs, tenim tota aquesta amanida: una ciutat, un sentiment de solitud, d'incomprensió, noves normes lingüístiques oportunes, un so una mica fantasmal i apocalíptic. I és aquí on apareix el mag Antonio Chumillas, que m'havia fascinat amb la portada que va fer per al seu grup Doctor Divago "La bellesa muda dels secrets de la mar".
Un disc directe, original que parla de la vida les seves contradiccions i les seves coses positives que acompanyades de un bona música. El artista ens va adjuntar un dibuix i una frase que creiem que resumeix la seva vida, el seu projecte i la història de la vida: The Eternal Fight (com deia Daniel Jhonston) posava i creiem que a la música es picar pedra i lluitar pel teu projecte. Esperem que la lluita de Chamizo lluiti per la seva bona música i arribi molt lluny. Felicitats per la bona feina feta, el dibuix ens va agradar molt
No hay comentarios:
Publicar un comentario