Kukuxumusu

jueves, 28 de diciembre de 2017

Sidderales presenta "Canciones urgentes"


"La chica del metreo" va ser un dels més encertats èxits que van decorar aquells efervescents anys vuitanta. Els seus autors, la banda badalonina Telegrama. En ella militava Berto Rodríguez, qui el 2015, i de la mà del mateix segell que li edités al passat, Flor i Nata, va posar en marxa un nou projecte, de nom Sidderales i aquesta vegada ubicat a Màlaga. Envoltat d'una selecció de músics de la zona, ara, gairebé 40 anys després d'aquell èxit, presenta un segon disc, "Canciones urgentes" (FloryNata Records, 2017), amb el qual definitivament burla qualsevol enyorança o nostàlgia i fer també d'aquests incerts temps actuals seu present musical.
Hi ha conviccions amb les que no es negocia, i una d'elles és el gust del principal compositor del grup per dos elements com són les melodies i el so de les guitarres, empresa que comparteix al costat de Joe Fulcanelli. Uns ingredients que a la llarga adquireixen caràcter essencial, en la seva pròpia manifestació i sobretot en la seva confluència, i que delaten al seu torn l'absorció dels ensenyaments de tòtems a l'hora de canalitzar aquesta equació com són Redd Kross, Cheap Trick, The Posies o els més propers Los Hermanos Dalton, que a més van afegir el seu rastre en la producció - dut a terme per Josema- i la cessió del seu "factoria" per a l'àlbum debut.
 En aquest segon capítol els comandaments els han encomanat a un habitual, i prolix, de l'escena com és Paco Loco i el seu quarter general situat al Port de Santa Maria. Allà s'ha forjat aquesta continuació, una altra vegada parca en temes -cinc en aquesta ocasió-, que repeteix aposta per un power pop hiperelectrizado i enganxós que no obstant això ha engreixat la seva textura fent despuntar de manera més cridanera cadascun dels seus elements. L'omnipresent fricció que imprimeixen unes aguerrides guitarres, encarregades fins i tot de transformar el lànguid però addictiu "Boys Do not Cry" de The Cure, tindran la seva expressió més directa i contundent, rugint a lloms de les bases rítmiques imposades per Pepe Mata i César Ramírez , a través de "Amnesia", creada per una estructura rocosa regada de lleu psicodèlia. Fent honor al seu nom, "Balas" s'encaminarà amb perfecta i precisa trajectòria adornada d'una malenconia que també distingirà el juvenil pas que marca "Je t'aime". Mentrestant, "Fragilidad" despunta probablement com la peça del lot en què assistim a una mostra més evident de la part íntima i reflexiva que atresora la banda.
 Posar en funcionament la caixa de música que ens ofereix el vigorós quartet suposa alliberar unes cançons carregades per la urgència que brolla de l'angoixa i / o incertesa quotidiana. Concisos i rotunds, així sonen sens dubte Sidderales, però també adornats amb la capacitat per incorporar a aquest petri carcassa línies melòdiques amb què endolcir i cisellar definitivament el resultat global.
Kepa Arbizu - periodista

Novament Sidderales en porten noves cançons rockeres, aquest cop sota el nom "Canciones urgentes" tal com va fer el mític cantautor cubà Silvio Rodriguez el 1991. El títol es una declaració d'intencions, de satisfer les ganes de treure histories i ser escoltats. Cançons enèrgiques, potents i molt valuoses que faran vibrar amb la seva manera d'entendre la música i gaudir de bones lletres. LMALF



No hay comentarios:

Publicar un comentario