Pablo Fugitivo presenta el seu segon disc, "El Club dels insomnes". Una nova col·lecció de cançons creades en aquests darrers anys, després de la publicació del seu primer disc en solitari "Voy Solo" (2019).
"Ha estat una època molt intensa" explica Fugitivo, "vaig portar una vida força bohèmia, on la nocturnitat va ajudar a forjar una forta camaraderia amb altres creadors i companys d'escena". De fet el disc compta amb força col·laboracions de molts d'aquests amics que van sorgir d'aquelles nits interminables, com Gatoperro a la melodramàtica "Sé que va a doler"; o El Manin (cantautor i percussionista d'El Kanka) a l'alegre i campestre "Páginas en blanco". També apareixen al seu àlbum molts altres artistes de l'escena malaguenya com Ángela Hoodoo, Rafa Toro, Olga Díaz, Carlos Vudú o Fito Vergara.
El disc es va gravar el 2021 a Màlaga durant diverses sessions, a diferents llocs de la província i al llarg de diverses setmanes, a causa de les restriccions imperants de l'època pandèmica. La producció és del propi Pablo Fugitivo; les mescles son del Paco Loco i el mastering va a càrrec del Mario G. Alberni (Kadifornia Masteting). Entre els músics que han participat a les sessions d'enregistrament, Fugitivo va comptar a les bateries amb el gran Coki Giménez (Leiva, Fito & Fitipaldis, Dani Martín, etc.) i amb alguns dels seus músics de capçalera, com Raúl Ranea, Ariel Ciganda , Kini Cañete, Ale Berenguer o Henrik Larsson, entre d'altres.
Amb la sortida del disc es presenta el tercer single “Quiero vivir siempre en un sábado”, tota una declaració d'intencions del songwriter malagueny.
Fugitivo es treu de la màniga tot un hit en clau Pop amb l'única intenció de colar-se en els nostres hipotàlems i fer-nos ballar mentre ens submergim en el seu univers particular... La cançó és tot un crit d'auto reivindicació i els seus versos ens transporten a paisatges emocionals, enfilant records i vivències per després declarar a la tornada que la seva intenció és seguir en aquest camí de llibertat que suposa dedicar-se a la música o, el que és el mateix, viure sempre en un dissabte… Tot aquest còctel transmet nostàlgia, vitalisme i redempció a parts iguals.
La cançó va ser escrita el 2020 i produïda pel mateix Fugitivo durant els mesos de quarantena. El videoclip està enregistrat per SRV Films i es veu al músic rondant els carrers del barri de La Malagueta a contracorrent (o a velocitat diferent de la de la resta de vianants) a manera de metàfora de la seva vida, per finalment submergir-se al mar. Són clares les seves intencions: no mirar enrere i seguir endavant
No hay comentarios:
Publicar un comentario