Clima publica el seu segon disc, Això que ens passa, una nova col·lecció de cançons on el grup empordanès s’endinsa en temes com l’amor, la pèrdua, la valentia i la identitat. Aquest nou treball arriba després del seu debut discogràfic T’he trobat a faltar (2021) i d’un any intens de concerts a festivals i festes majors d’arreu del territori, que va culminar amb una merescuda pausa necessària per reconnectar i iniciar una nova etapa creativa.
“Això que ens passa és molt més que un disc: és una declaració d’intencions, una mirada sincera al que som i al que hem viscut”, expliquen els membres de Clima. El treball s’ha compost enmig d’un procés de transformació interna que els ha portat a trobar una veu i una sonoritat pròpies. Manté l’arrel pop-rock, però explora nous matisos i situa les lletres al centre de l’àlbum. La producció, a càrrec de Joan Borràs (co productor i teclista d’Oques Grasses), captura amb sensibilitat l’essència de la banda.
L’àlbum s’obre amb “La metxa”, una cançó que parla de no deixar escapar les oportunitats i d’atrevir-se a llençar-se de cap sense mirar enrere. Amb una energia radiant i una base de rock actual, marca una entrada potent que defineix l’actitud del disc. Tot seguit arriba “Vivint-la amb tu”, una declaració d’amor tranquil i madur amb influències pop-folk que reivindica la importància de valorar l’amor ple i de celebrar la quotidianitat en les relacions estables. La fragilitat aflora a “No tot és per sempre”, un tema que convida a aprendre a conviure amb la pèrdua i a continuar endavant.
La recerca d’una identitat col·lectiva pren forma a “Així com som”, on les textures de guitarres i bateria creen moments d’energia únics. La lletra reivindica tot allò viscut com a grup i que els ha portat a ser qui són ara. L’equador del disc el protagonitza “Ho faig amb tu”, que fixa la mirada en la superació compartida: les tempestes es poden vèncer, tant en companyia com en solitari. Amb un to tendre i íntim, “Flor de pell” parla d’un dels moments més crucials de la vida: el naixement d’una criatura. La cançó retrata el neguit de no estar a l’alçada davant d’un instant que ho canvia tot. A “Un oasi al desert”, les guitarres i la bateria guanyen protagonisme per parlar de la necessitat de trobar calma enmig del caos i de plantar cara a la pressió del pas del temps. Tothom necessita un refugi on recuperar l’equilibri.
La reflexió sobre la pèrdua, que és una de les temàtiques troncals d’Això que ens passa, torna amb “Cortines blanques”, un tema construït a partir de guitarra i veu que posa el focus en els petits gestos capaços de mantenir vives les connexions. Amb una melodia èpica, “Irrepetibles” esdevé l’himne emocional del disc: ret homenatge als instants que deixen empremta i recorda la importància de gaudir del present, perquè cada moment viscut és únic.
El disc es tanca amb “El meu destí”, l’única col·laboració del treball, on Clima uneix veus i guitarres amb Sergi Carbonell. El resultat és un balanç just entre nostàlgia i esperança, una immersió en un món ple de preguntes sense resposta que conclou amb una idea clara: allò que ha de passar, que passi.
Amb Això que ens passa, Clima presenta un àlbum íntim que retrata els darrers anys de la banda. Un disc que parla d’amor i de pèrdua, de valentia i d’esperança, de transformació i de resiliència. Un viatge pels grans temes universals que, al cap i a la fi, formen part de l’experiència de tothom
No hay comentarios:
Publicar un comentario