Encara neva vol ser el resultat del seguiment personal que he fet els darrers anys..
buscant el sentit en tot el que havia cantat i improvisat fins ara...
Segurament per influències d’antics folkloristes com Joan Amades, Joan Tomàs, Palmira
Jaqueti, Enric Vigo... i altres de més contemporanis com l’Artur Blasco qui m’ha donat un
molt bon cop de mà en el projecte... m’he endinsat en els camins que he cregut més
adequats per apropar-me on jo crec o creia que era l’origen d'allò que he cantat els últims
onze anys, en gran part, dintre del grup Corrandes són Corrandes dedicat
professionalment a la cançó d’arrel tradicional. Ara, em permeto fer un projecte personal
amb la gran ajuda del músic sabadellenc Marc Torrent, amb qui tants anys hem compartit
música a Corrandes són Corrandes.
La meva primera incursió es remunta a la Patum de Berga del 2023, on em vaig poder
barrejar amb la colla dels Xulots tortats (colla històrica de la Patum de Berga), veient
que en espais amagats per la majoria dels visitants, durant la mateixa Patum, si cantava,
es canta i es cantarà cançó de taverna.. En un espai provocatiu, on el conflicte i l’alegria
van de bracet i on es genera festa d’allò més tradicional... Em va sorprendre, que tant avis
com joves cantaven a la bodega.. Tots alhora, cançons tradicionals a veus i que tots les
coneixien de memòria.
La meva segona incursió és el juny del 2023, durant la Transhumància amb ovelles
amb en Víctor Rojas de Mollet de Peralada, l'únic pastor de l’Empordà que encara fa
transhumància, vàrem anar al ritme de les ovelles, sortint de Mollet de Peralada, cap a
Masarac, ens endinsem a Vilarnadal fins a Biure i cap a la Serra d’Arques, caminant pel
camí vermell i el del cotó cap a la Marededéu del Roure fins a Boadella, després cap a
Sant Llorenç de la Muga i pugem a Albanyà... passem per diferents pobles abandonats
fins la Creu del Principi i cap a Mas la Comella i el Moretó, vinga amunt fins al coll de les
Falgueres i acabem al coll del Bassegoda, en els pobles em varen cantar cançons i també
molts jocs de percussions al voltant d’una taula, del pastor vaig aprendre els xiulets i crits
als gossos i la musicalitat d’aquests, entenen que sense l’expressió de la veu o els
instruments, no es podria fer transhumància. Quan vaig parlar amb la gent dels
pobles...dels antics pastors... no em reconeixien gens, la figura del pastor que el folklore
ens vol mostrar.. del pastor alegre amb barretina tocant el flabiol, sinó... més aviat, eren
vistos com a gent arrogant que feia por sobretot a les dones... però si que l’arribada de les
ovelles als pobles marcava un moment de canvi i de convicció que el poble encara era
viu.. i això sempre suposava festa, balls i cançons per part de la gent dels pobles... que
potser en menor mesura encara passa ara... això em va fer reflexionar sobre la
importància de continuar amb les transhumàncies, ja que no només les necessiten els
animals, si no els propis pobles i sobretot la cultura d’arrel tradicional d'aquests...
La tercera incursió i potser la més potent ha estat la primavera, estiu, tardor i hivern del
2024... en les últimes investigacions vaig preveure una certa resistència inicial a explicar i
compartir expressions culturals amb un personatge foraster com jo... a poc a poc
m’integrava més amb ells... anava a sopar amb ells, en el cas de Berga, ajudava amb la
tasca del control de les ovelles en el cas de l’Empordà... les cançons i expressions
artístiques es duplicaven... vaig pensar que a vegades, es podia veure com una irrupció
dintre del seu propi patrimoni, la presència d’una persona de fora que anava a buscar i no
donava res a canvi... per tant, en aquest últim estudi, vaig decidir anar a treballar sobre
terreny, vaig passar 4 mesos treballant de guarda al refugi de Malniu a 2018 metres
d’altitud i centrar el meu treball en el poble de baix: Meranges, de 1539 metres d’altitud, el
més alt de Catalunya i el segon dels Països Catalans, després de Font Romeu...
Aquí tot el meu projecte va fer un tomb radical... ara ja era un nou habitant i treballador de
Meranges, les portes es varen obrir de seguida... primer de tot no coneixien cançons, però
de seguida... sobretot els dies de molta boira.. quan els vaquers es tancaven amb mi al
refugi, buscant un got de vi o un cafè amb llet calent.. les cançons queien com volves de
neu... aquests vaquers no fa tants anys feien transhumància amb vaques, aquí vaig poder
trobar lligams amb l’Empordà...
El punt de transició més important, de l’estada a Meranges és quan conec en Lluc Dexeus
un acordionista de quinze anys... que ha après a tocar l’acordió diatònic de sentir-lo al seu
poble (Meranges) i a la Cerdanya.. De seguida, la seva mare ens presenta i comencem a
treballar cançons , en un estiu fem dos concerts a Meranges i un a Girol (un poblet del
costat) amb molt d'èxit... sentint l’acordió del Lluc... si tanques els ulls, sents aquells avis
que escoltava pel Pirineu quan era més jove i que ara per desgràcia, la majoria ens han
deixat... si els obres, veus un noiet de 15 anys que toca molt bé, segurament és l'únic cas
jove que après a tocar amb aquestes característiques. El que ens fa veure un cop més
que es tocava, es toca i es tocaran instruments d’arrel tradicional..
Finalment, els dies festius recorro per tota la Cerdanya i tot l'Alt Urgell, amb les orelles
molt obertes , a peu i no amb cotxe, per no deixar-me cap detall, ni tan sols el cantar de
cap ocell..
Tot això ja fa anys que ho va fer d’una manera encara molt més gran i detallada, l’Artur
Blasco, que per mi sempre ha estat el meu referent en tots els sentits.. dintre l'àmbit
cultural , la seva ajuda ha estat vital en el meu projecte...
Tots aquests aspectes m’han fet reflexionar en tres factors Tradició, Folklorisme i mentida.
La tradició existeix i com tot, té la seva progressió... però no mor i sempre es renova per si
sola... però sovint qui la té no vol o no gossa compartir-la, perquè normalment qui
converteix la tradició en folklore té una càrrega de prejudicis associats... ara no canten
bé... abans segur que si... abans tots els pastors tocaven el flabiol, ara només criden..,
abans a tots els pobles es ballava... aquí és on i veig la part de mentida, mentida molts
cops necessària per mantenir una il·lusió de cultura rica i forta en el nostre territori... lluny
de jutjar tots aquests aspectes he volgut fer un disc de recull d’aquestes cançons,
sentiments i emocions...
Titulo aquest projecte sota el nom d’Encara Neva.. ja que el terme en concret em serveix
com a exemple del que vull explicar amb aquest nou disc, amb el factor que tothom diu
que ara no neva com abans i els d’abans diuen que tampoc nevava tant abans, resulta
que la realitat és que encara neva.. es cantava, es canta i es cantarà.
A la presentació espero poder fer arribar aquestes sensacions al públic.
Serà un disc de 10 cançons sota el nom d'Encara neva, totes tocades i cantades per Joan
Christian Simelio i Marc Torrent (els dos, ex-membres de Corrandes són corrandes), on hi
col·laborarà en Lluc Dexeus (acordionista de Meranges) i molts amics i grans músics
d’arrel tradicional que he anat coneixent els últims onze anys..
Podreu sentir molta presència de veu tradicional, acordió diatònic, viola de roda, violí,
guitarra, guitarró, nunut, dolçaina, sac de gemecs...
Cançons del disc:
• Cobles de la truja i el Godall: ( cantada per la colla de patum dels xulots tortats a la
Bodega Argerich de Berga a la Patum del 2023, enregistrada per per Joan
Christian Simelio i Solà)
• les nines de Cerdanya ( Cançó tradicional de Cerdanya, la fa popular en Xesco
Boix en el seu disc Bon vent i que duri el 1986)
• Segadors de l'Empordà (cançoner del ripollès)
• Els tres Garbarets, (cantada per Laurentí Parramon "Tino" de Josa del Cadí (Alt
Urgell) l'Agost del 1988, enregistrada per Artur Blasco)
• Cobles de Llívia, enregistrades a Llívia per Artur Blasco
• Cobles del Traguejar, enregistrades a Bagà per Artur Blasco
• La Clavilla del Violí, cantada el 1989 per Josep Cases "Pepe del Putget" al Pallars
Sobirà enregistrada per Artur Blasco
• El Caçador i la Pastora cantada el 2014 per Maria Clotas i Batlle de Ventalló,
enregistrada a Figueres per Albert Masip
• La Mola. cançó inspirada en Corrandes tradicionals però de composició propia:
Lletra: Joan Christian Simelio i Solà Música: Marc Torrent i Monistrol
Espectacle per a totes les edats, on el públic des de la ciutat o el poble, es pot sentir
endinsat, en una taverna, envoltat d’ovelles a mitja transhumància en el fantàstic Empordà,
o sentir l’aire fred del nostre estimat Pirineu.
Les corrandes (cançó improvisada) com en tots els nostres espectacles seran un dels
punts claus i més especials, justament fent servir corrandes i cobles que he anat aprenent
de tots els savis que he anat coneixent en els diferents territoris que he investigat. Cal
esmentar que he tingut l’honor que el gran Artur Blasco m'ha cedit unes cobles (un tipus
de corrandes) que va gravar als anys setanta a Llívia i que mai ni ell mateix ni cap grup
artístic ha interpretat, el mateix Artur m’ha encoratjat a què improvisi amb la melodia
d’aquestes cobles i així ho faré amb molt d’honor en aquest nou projecte.
Hem intentat ser el màxim respectuosos en cantar aquestes cançons com es fan sobre
terreny, amb petites modificacions perquè pugui arribar còmodament a orelles de tothom.
Joan Christian Simelio i Solà
