Arriba el primer disc de Talleres Molina, "Allegro ma non troppo"

Si estàs llegint això és perquè, per fi, tenim amb nosaltres el primer disc de Talleres Molina, "Allegro ma non troppo", una edició limitada i numerada artesanalment que ha editat Espora Records.

Després d'haver avançat quatre singles: ‘No voy a cambiar’, ‘Los sitios de siempre’, ‘Nadie se muere de amor’ i ‘Lenny Kravitz’, ja podem descobrir, que s'amaga en aquest treball en la seva totalitat.

El Power Trio de mecànics mallorquins format per Julio Molina, Gabi Marcos i Nando Ros, es defineixen amb ironia com “la resposta a aquest Pop Èpic que tant de mal ha fet en aquest país” i reafirmen la seva proposta amb un disc lluminós, vibrant i sobretot honest, on no manen les tendències ni les modes.

"Allegro ma non troppo" és una col·lecció de cançons d'Electro-Power-Pop on només hi ha espai per a allò essencial en el musical, i que és ple de textos directes, carregats d'energia, ironia i sarcasme, cosa que sens dubte ja és marca de la casa.

Des de la portada, 'amb aquesta llauna d'oli i les flors escampades', fins al títol que han triat, juguen visualment entre el classicisme i el Pop-Art amb l'únic objectiu de no resultar 'ni pretensiosos ni avorrits'... que no és poca cosa.

El disc obre amb què, precisament és el focus track de la seva sortida, 'L'Astronauta', tema Sinth-Pop addictiu i de primera escolta, per prosseguir amb gemmes guitarreres del calibre de 'C Conte' o 'Crist Personal' la seva electrocutant adaptació del 'Personal Jesus' de Depe.

Menció especial per  ‘Hazte el Muerto’ o ‘Que puede salir mal’ que van de tapat, i fermall d'or per a l'exuberant final, amb 'Somnis Bojos'… en definitiva, un festí de lluminós Pop vibrant i ple de personalitat.

TALLERS MOLINA. CONCERTS 2025

4 d'abril Madrid - Sala Siroco

25 d'abril Bilbao - Sala Azkena

26 d'abril Torrelavega - Sala New Moon

SOBRE TALLERES MOLINA

Talleres Molina és el projecte musical format per Julio Molina, Gabi Marcos i Nando Ros el setembre de 2023, creat per donar sortida a les urgents i atribulades composicions de tres minuts en què no hi ha lloc per a “sols” instrumentals, grandiloqüències o ostensions tècniques, només solucions ràpides, efectives i concises als problemes musicals.

La idea de muntar aquest nou projecte neix en un bar, com no podria ser altrament. Una nit d'aquelles d'aguanta'm el cubata, els tres membres van pensar a muntar un projecte paral·lel molt menys esclau de les capacitats tècniques, gairebé com tornar a muntar un grup amb quinze anys, tornar al principi, però amb alguns cabells blancs i molta més saviesa. Primer va ser el nom, vinga, que sigui com si fos un taller, amb el seu logotip retro, com els que veien de petits als carrers del seu barri. Després que si un vestit de mecànic per actuar, vinga que sí, un mico blau customitzat per la mare de Julio Molina, que va ser costurera.

En definitiva, recuperar l'imaginari popular dels carrers de la ciutat i exhibir l'orgull de pertinença a la classe obrera (que és el que són).

I les cançons?, doncs que no passin de tres minuts, que no hi hagi res que sobri, tocar el que és just, cantar el que és just, i explicar el que és just i estrictament necessari, per deixar molt més espai a passar-ho bé i l'experiència de compartir música amb el públic, que és l'únic que importa.

La promo i explicar coses a les maleïdes xarxes socials?, doncs que ho faci una veu en off, que sigui com en un documental de National Geographic, amb una veu profunda com la de Morgan Freeman i llestos. La pluja d'idees només acaba de començar, les notes de premsa de la banda es fan amb paper rosa del llibre de factures del taller i s'escriuen a màquina. La seva primera maqueta va ser en casset i només van fer 20 còpies per als seus amics, cap la va poder escoltar, evidentment no tenien reproductor, però això és igual.

Els concerts? Les cançons?… el més important, sens dubte, si algú pensa que Talleres Molina són un grup “estètic” s'equivoca, la seva música és el seu valor més gran. Si Picasso va trigar 4 anys a pintar com Raphael, però tota una vida a pintar com un nen, el trio mallorquí és capaç de condensar en tres minuts a les seves composicions tota una amalgama d'influències i exquisits gustos musicals que amaguen de forma subtil i de vegades gairebé imperceptible, sense donar-se importància, de manera que passaven per . Ells insisteixen que componen les cançons en un parell d'hores, però evidentment això no s'ho creu ningú.

Joanjo Bosk presenta 'Fàcil'

Foto: Gaspar Morer

Joanjo Bosk presenta 'Fàcil': el seu nou àlbum, més acústic i autèntic que mai!

El cantautor empordanès Joanjo Bosk torna amb 'Fàcil', un disc que respira autenticitat i emoció. El títol del treball sintetitza l'esperit i el clima general que ha envoltat el disc, un treball de vuit cançons en acústic, treballades de la forma més pura possible i amb un enfocament musical més anglosaxó que mediterrani. Totes les cançons són en català, excepte la versió d'Antonio Vega 'Una décima de segundo'. Entre les noves composicions i hi ha també la sorpresa, en forma d'adaptació al català, del clàssic 'Hey hey, my my' de Neil Young.

'Fàcil' s'ha gestat, mà a mà, a l'estudi que el guitarrista i productor Albert Serrano té a Figueres (Girona). Un treball cru i despullat, basat principalment en la seva potent veu, guitarres acústiques, percussions i harmònica, i uns textos carregats de força poètica i intensitat.

El seu anterior disc, 'Directe al Barnasants', era un resum de la seva trajectòria en solitari. Al llarg de la seva carrera, Joanjo Bosk normalment s'ha mogut entre la cançó d'autor, el folk i el rock acústic, resistint en una escena catalana molt canviat en els últims anys.

Aquest treball ha estat possible, també, gràcies a la col·laboració del Festival Barnasants, on Joanjo Bosk presentarà el disc, en concert, el 5 d'abril a a El Foment de Girona i el 22 de maig al Harlem Jazz Club de Barcelona. Amb 'Fàcil', l'empordanès fa un nou pas qualitatiu en la seva carrera, demostrant una maduresa artística que segur connectarà amb nous públics, fent un pas endavant en la seva trajectòria i reafirmant-se com una de les veus més autèntiques de l’escena musical catalana.

Després de publicar el single d'avançament, 'Roda que roda', un tema amb aires dylanians, el nou treball es presenta amb la cançó 'Retorn', un tema que ve acompanyat d'un videoclip i que reivindica el poder de la creativitat i la seva lluita constant en el món de la música.

Amb la compra del disc a través de la web del segell Microscopi (www.microscopi.cat), s'obtindrà de regal una làmina d'una obra original de Joanjo Bosk, realitzada a partir d’un gravat a l’aiguafort, una mostra del seu talent també com a artista plàstic.  

'Fàcil': un disc amb vuit cançons pures i essencials.

1.Roda que roda. Un tema de regust dylanià, una aparent cançó inofensiva, que amaga una lletra que ens recorda la cara més revolucionària i contestatària de Joanjo Bosk.

2.Retorn. Aquesta cançó, que ve acompanyada d'un videoclip, parla del valor de la creativitat i de la resistència de l'autor, després de tants anys, en el món de la música. Un tema carregat de bones guitarres acústiques i de dotze cordes amb detalls elèctrics.

3.Sentit. Una de les cançons més intenses i colpidores de l'àlbum, que celebra la vida i parla del dret a morir dignament.

4.Hey Hey, My My. Un tema del canadenc Neil Young del que Joanjo Bosk en fa una adaptació personal al català. Amb aquesta cançó, vol reivindicar el pop/rock més primitiu i atemporal, amb els únics ingredients de la veu, l'harmònica i la guitarra acústica.

5.Com les utopies. La cançó més reivindicativa del disc, on Joanjo Bosk parla de com sostenir, o no, els idealismes i les esperances en el progrés social. Un tema amb un cert regust de derrota però amb un punt d'esperança en la lluita pel futur.

6.Boca trista. Senzillament, expressa la crisi creativa de l'artista i parla del fet de no tenir res a dir. A partir d'aquest buit, Joanjo Bosk s'obliga a escriure i crear noves cançons.

7.Marbre. Una lletra laberíntica, amb música gestada fa uns anys, que parla, en clau poètica, del pas del temps i d'un cert desencant.

8.Una décima de segundo. Una sentida versió, a guitarra i veu, de l'imprescindible cantautor madrileny Antonio Vega, desaparegut l'any 2009. Molts han estat els debats sobre el significat d'aquest tema publicat l'any 1984, inspirat en la seva etapa d'estudiant.

Concerts:

5 d'abril de 2025, El Foment de Girona.

10 de maig de 2025, Castell de la Bisbal a La Bisbal d'Empordà.

22 de maig de 2025, Harlem Jazz Club de Barcelona.

Crèdits tècnics:

Lletra, música, veu i harmònica de Joanjo Bosk.

Música, guitarres, mandolina, percussions i veus d'Albert Serrano.

Gravat, mesclat, masteritzat i produït per Albert Serrano al seu estudi de Figueres (Girona), durant el gener i febrer de 2025.

Fotografies de Gaspar Morer i Sergio Escribano.

Disseny gràfic d'Andrés Pérez.

Web de Rober Garcia.

Realització videoclip d'Al.Garcia.

Joanjo Bosk: Entre la subtilesa acústica i el rock 

Nascut a Figueres l'any 1976, Joanjo Bosk és cantant, lletrista, compositor i agent cultural. Va iniciar la seva trajectòria musical a mitjans dels anys noranta com a vocalista en bandes de rock dur, etapa en què va gravar quatre treballs discogràfics i va girar per tot l’Estat fins al 2005. La seva veu poderosa, els seus textos i la seva presència escènica van deixar empremta en l'escena musical de l'època.

L’any 2007 debuta en solitari, endinsant-se en la cançó d’autor i el folk-rock més acústic. Des d’aleshores, ha publicat dotze treballs discogràfics i ha actuat en petits espais, teatres i auditoris, consolidant-se com una de les veus més personals del panorama musical català. També ha portat la seva música a diferents punts de l’Estat espanyol i, ocasionalment, a països com Argentina i Uruguai.

Al llarg de la seva trajectòria, ha explorat múltiples vessants artístiques: ha interpretat els grans referents de la Nova Cançó acompanyat d’orquestres filharmòniques i de cambra, ha participat en projectes de Memòria Històrica i ha format part de diverses iniciatives col·lectives i grups de versions. Paral·lelament, ha treballat en la programació de cicles de concerts i ha col·laborat amb diverses entitats, rebent premis i beques que han reconegut la seva contribució al panorama musical.

El 2023 funda, juntament amb Albert Serrano, el grup de rock Corada, amb el qual publica 'De vuelta de nada', un disc que combina l’energia del rock amb un aire clàssic i poètic. Poc després, el març de 2024, inicia una nova etapa en solitari amb el single 'Cançó de repòs', preludi del seu pròxim àlbum 'Fàcil', amb el qual reprèn la seva tasca creativa després d’un període de reflexió i experimentació.

Joanjo Bosk s’ha mogut entre la cançó d’autor, el folk i el rock, adaptant-se als canvis d’una escena musical catalana en constant evolució. Des dels seus inicis en el rock a mitjans dels noranta fins a la seva consolidada trajectòria com a cantautor, ha construït un repertori sòlid i de qualitat indiscutible.

Més recentment, també ha donat a conèixer la seva faceta plàstica. Tot i que ja havia il·lustrat algunes de les seves pròpies portades –com 'Cançó per Elna' (2012) o 'Figueres-Gernika' (2014)–, el 2024 i 2025 presenta les seves primeres exposicions. 'Letargia' és un recull d’obres on explora diferents llenguatges artístics, com la pintura, el dibuix, el collage, el gravat i la serigrafia.  

Amb 'Fàcil', Joanjo Bosk reafirma el seu compromís amb una música autèntica i sense artificis.

Doctor Prats tornen aquesta primavera amb el seu esperat disc "F5"

Doctor Prats tornen aquesta primavera amb el seu esperat disc "F5", un títol que amaga un doble significat. Per un costat, fa referència al cinquè disc dels terrassencs. Per altre, la tecla F5 és la que permet refrescar un ordinador, un símbol inequívoc de renovació i de tornar a començar. Després de nou anys de gira ininterrompuda i quatre discos publicats, al desembre de 2023 els Doctor Prats van sentir la necessitat de fer una pausa, per refrescar-se tant a nivell personal com creatiu. Aquesta aturada els ha permès tornar amb més força i energia, però sense perdre l’essència del que són. La metàfora de l’F5, doncs, representa perfectament aquest procés: un reset que manté la identitat, però que alhora aporta noves perspectives. 

Aquest esperit de renovació també es reflecteix en el disc, tant en el so com en la producció. Han experimentat amb nous estils musicals i, per primer cop, han obert les portes a productors i músics externs. Scotty DK, David Rossell (amb qui han treballar en pràcticament tots els discos), Joan Borràs i Genís Trani, han aportat noves maneres de treballar i d’entendre la seva pròpia música. 

A més, també han volgut explorar noves formes de presentar la música en format físic en un moment on el consum de música és merament digital. Doctor Prats han creat uns “mini CDs” amb tecnologia NFC que es vinculen a una plataforma digital amb continguts exclusius per oferir una experiència única i personalitzada. Un NFC (Near Field Communication) és una tecnologia de comunicació sense fils de curt abast que permet l'intercanvi de dades entre dispositius quan estan molt a prop. Aquesta tecnologia es fa servir en múltiples aplicacions, com ara pagaments mòbils, control d'accés i, més recentment, en la indústria de la música. Darrerament aquest format s’ha estès molt en la indústria del K-Pop a Corea i J-Pop a Japó, on la combinació de cultura col·leccionista i innovació tecnològica ha impulsat l'ús de targetes i productes físics amb NFC per desbloquejar continguts digitals. 

Cada F5 serà exclusiu per a qui el compra i donarà accés a una interfície personalitzada on escoltar les cançons en alta qualitat, crear un avatar personal i interactuar amb jocs i contingut exclusiu com ara una cançó que només es trobarà a l’F5. En el futur, aquest espai serà un punt de connexió directe i exclusiu entre el grup i els fans. 

La influència de la cultura asiàtica també es va deixar veure en el segon single que van mostrar Doctor Prats d’F5: “Moriagatte!”, un clam de la música com a llenguatge universal amb el grup japonès Oreskaband. La cançó té una clara influència del so Jersey Club, un gènere electrònic molt popular al país nipó. Prèviament, a finals de gener, els terrassencs van publicar “Aeròbic”, una cançó que combina electropop i sonoritat vuitantera que convida a viure la vida amb energia. 

Joan Villalonga ens presenta nou disc "Un instante en la vida"

El de Castelló de la Plana Joan Villalonga ens presenta nou disc "Un instante en la vida" Aquest disc tanca la trilogia iniciada amb "Un dia a Aberdeen" i continuada amb "Una nit a Shinjuku" i per fer-ho he ficat en un mateix disc totes les meves motivacions musicals donant lloc a un disc eclèctic on cada cançó té la seva personalitat pròpia. si hi ha algun nexe d'unió han estat el so del piano Rhodes, el productor Alberto Lucendo , uns músics brutals com Hector Tirado , Xavi Shewhart , Luis Sullerbalaguer i Marc Agut Felix Gimeno Sanchez, Carlos Llop i Joan us toca fer-les vostres.

"Tierra" el nou disc de El Hombre Garabato canta a Carlos Cano

Després d'una sèrie de publicacions que van consolidar la trajectòria del quintet granadí, actualment publiquen un disc versionant Carlos Cano, un autor que, encara que aparentment lluny de les coordenades estètiques del grup, els ha influenciat en molts aspectes com ara la manera de veure el món o la necessitat d'enllumenar la realitat amb la música. Així, el grup desferma vuit de les seves cançons per tornar a vestir-les amb un vestit en què se senten còmodes i que pivota entre el pop clar i la psicodèlia. De l'aspecte gràfic del disc se n'ha encarregat Jesús Gilabert, un habitual de l'escena granadina, que ha sabut reflectir amb el disseny aquesta barreja entre modernitat i tradició.

El disc ha estat publicat gràcies a l'ajuda de La Corrala de Santiago i apareixerà acompanyat de diversos actes el propòsit dels quals és reivindicar la figura de Cano, tot amb el suport i estímul de l'Associació Memòria Carlos Cano i la Fundació Miguel Ríos.

El Hombre Garabato és un quintet granadí que debuta el 2010 amb el seu primer disc anomenat “La vida y otros defectos”, treball en què ja s'intueixen quines seran les seves senyes d'identitat més destacables: melodies cuidades, lletres que fugen del que és evident i pretenen reflectir la realitat que els envolta, i unes En aquest disc compten amb la participació d'Alfa Le punk, de Tony Eskorzo i Diego Galaz, sent produït pel talentós Javi Peña.

El 2013 marxen a l'Alpujarra a gravar “El heroe máss covarde” sota la direcció de Carlos Díaz, un jove productor que canvia el concepte i ajuda el quintet a trobar un so més uniforme i personal, trobant així una identitat més definida. La col·laboració de Miguel Ríos a la cançó “La meva veu” dóna compte d'aquest nou paradigma en què s'endinsa la formació.

Més endavant, el 2014, graven “Cuatro tiros por la cabeza”, un disc mà a mà amb José Antonio García, cantant de la mítica banda granadina 091. Aquest disc, publicat en vinil, van comptar amb la col·laboració d'Eric de los Planetas, Víctor Lapido, José Ignacio Lapido, Guerrero García i Antonio Arias, entre d'altres.

A l'octubre de 2016, publiquen “Demonios”, la primera part d'una trilogia que va continuar amb “Aullidos” el 2018 i que va concloure el 2019 amb “Luciérnagas”. Alhora que presentaven en directe les noves cançons, van acompanyar José Antonio García en la presentació del seu primer LP “Pluja de pedres”, en què van participar en la composició i la producció.

Durant aquests darrers anys també han participat a “El Ombligo del Mundo”, un disc de versions de grups granadins entre si, en què han participat, tant en la producció com acompanyant Estrella Morente, Miguel Ríos o José Antonio García.

El 2020 publiquen la seva Ep “Babilònia”, produït per Raúl Bernal (Jean Paul, Lapido, Dolorosa), compost íntegrament durant la pandèmia i gravat en Produccions perilloses. Actualment presenten el seu disc TiERRA alhora que acompanyen José Antonio García a la seva gira “Fuera de control”

Rambalaya llancen el seu tercer disc 'Plays for the Brokenhearted'

 

Rambalaya traspua romanticisme, i no només perquè les balades més grans que la vida siguin una especialitat de la casa. 'Take your own advice', el primer senzill de Rambalaya plays for the brokenhearted, el tercer elapé del grup barceloní, és una d'aquelles catedrals sonores que humitegen els ulls fins i tot al 'leader of the pack', com també ho són 'Under a jaded sky', 'Broken heart.

Però el romanticisme de Rambalaya va més enllà de la música i també té a veure amb l'actitud. És romàntic a més no poder el seu compromís amb una idea del rock and roll que té molt de món perdut. La banda està en aquest sentit emparentada amb el Dion DiMucci i el Phil Spector de Born to be with you i amb el Willy DeVille de Le chat bleu. I amb Richard Hawley al pla contemporani. És romàntica d'una manera kamikaze la seva decisió de mantenir-se i d'actuar com a septet, encara que això signifiqui tornar a casa amb quatre xavos a la butxaca després d'un concert. Tres hurres pels creients.

A més de músics conjurats, els membres de Rambalaya són músics consumats. Ases tots ells del seu instrument que s'enorgulleixen de la seva professionalitat. Una mena de Wrecking Crew de la poderosa escena rock and roll i rhythm and blues barcelonina. Anton Jarl és el bateria i, sobretot, l'ideòleg de la criatura: compon la majoria dels números i signa la producció de Rambalaya plays for the brokenhearted. Al seu costat hi ha Matías Míguez (baixista i autor), Héctor Martín (guitarrista i autor), Pol Prats (saxofonista), Álex López (trompetista que substitueix David Pastor), Alberto Burguez (teclista, el recanvi de Gerard Nieto) i… Jonathan Herrero, vocalista portentós. És el seu do i tècnica al servei de l'emoció. Quan es trenca el cel i els cors es tracta, entren en joc els violins i les violes de Barcelona Rock Strings i les veus de Live Choir Barcelona.

En efecte, de Roy Orbison, Elvis, Jimmy Webb i Glen Campbell, Bruce Springsteen, el ja citat Willy DeVille i fins i tot Burt Bacharach hi ha ressons als Rambalayas en mode imperial. La formació, però, també sap rockanrolear de valent. Per exemple, 'Let me get out of this place' és pantà i greix, 'The border' barreja (clar) frontera i instrumental estil 'Hawaii cinc-zero', 'Loaded' munta la música hillbilly en un tren sense frens i 'Telephone' és garatge calentorro fet de superclas.

És hora de plorar i descartar-se amb Rambalaya.

Ramon Vendrell

Periodista

GIRA PRESENTACIÓ RAMBALAYA

04.04 - València - 16 Tones

25.04 - Tarragona - Sala Zero

 

Jayco Jr presenta el disc debut "Heading into a recession?"

Mentre vivia a Amsterdam, Jorge Antequera era a la seva habitació entretingut en un collage amb retallades de revistes LIFE que havia comprat en un mercat ambulant. Rememora ara com un dels titulars d'aquelles publicacions va captar la seva atenció "Is the US heading into a recession?" Va retallar el titular i es va quedar amb les paraules "Heading into a recession?" Un temps endavant, a pocs mesos de tornar a Madrid, no parava de pensar en si el fet de tornar-lo a fer retrocedir per culpa de la vida frenètica i el pes cada vegada més gran de la vida adulta.

"Vaig sentir que el títol del disc m'havia trobat a mi" - diu Jorge. Aquí, i així, comença la història del disc que avui presentem, i del mateix Jayco Jr, l'alter ego del madrileny Jorge Antequera, on ha trobat el lloc idoni per a la seva música: els llimbs entre l'indie-folk acústic i el rock alternatiu.

El seu àlbum debut, "Heading into a recessió?" és una càlida declaració d'intencions en què es presenta com un artista multifacètic, insondable i obert. Amb influències d'artistes com Elliott Smith, Big Thief i Wilco, Jayco Jr cultiva un estil propi innovador inspirat en el passat, prenent la nostàlgia i l'emoció com a punt de partida per a la construcció d'un univers propi, profundament detallista i acollidor.

Al llarg de les 10 cançons de "Heading into a recession?", Jayco Jr amaneix el seu folk amb notes de diferents estils musicals, però sempre dins l'essència que el defineix: una història per explicar i la seva veu al capdavant. Combinant cançons en què amb només una guitarra acústica i la seva veu aconsegueix atrapar, amb altres amb un so més ampli que inclou sintetitzadors i bateria més present, com al focus track "Gone", Jayco Jr aconsegueix una intimitat absorbent en el conjunt que suposa el seu disc debut: un treball delicat, que dispara al cor.

Els quatre singles previs al llançament demostren aquesta versatilitat tant lírica com emocional. Backtrack, el primer avenç, parla de l'aïllament i l'anhel d'una trucada, la qual simbolitza la reconnexió. "Everyday" és una profunda i emotiva oda a l'amor que reflecteix l'esperit de resistència del projecte: la recerca constant de motius per seguir endavant, fins i tot en els temps més foscos. A "Red Fire Bird", reflexiona sobre com, de vegades, deixar anar algú és l'acte més bonic i alliberador, fins i tot quan un vol quedar-se. I "In the backseat", considera el pes emocional d'aquests records que apareixen de forma inesperada a la nostra ment per enfrontar-nos amb els que vam ser en el passat.

Composat, gravat, produït i mesclat pel mateix Jorge Antequera, i masteritzat per Francisco Holzmann, inclou arreglaments de Rubén Abdellah i Andrés Aracena, a més de comptar amb la col·laboració de Ruth Pivel (Gone, Red Fire Bird), Julián Bayod (Backtrack, Red Fire BIrd), Luca Milozzi one) i Julia Neska (In The Backseat).

L'art i disseny del disc ha comptat amb la col·laboració i l'assessorament d'Héctor Lozano.

Jayco Jr. és el nom escollit per madrileny Jorge Antequera, que decideix crear un projecte musical carregat d'emocions sobre la pèrdua i el retrobament.

Músic, productor i enginyer de so amb una filosofia DIY, va passar un any a Amsterdam, on va escriure la majoria de les seves cançons. Enregistrades en espais diversos, les composicions de Jayco Jr. ofereixen un collage de moments distorsionats i sentiments plens de textures i psicodèlia. La seva música és una celebració de l?amor, una acceptació del dolor i una confrontació amb qui voler ser.

Amb referències a l'indie-rock-folk d'Ellioth Smith ia l'alternativa/indie de Big Thief, Lenderman o Wilco, Jayco Jr. té clar cap a on dirigir el seu so per establir una marca sòlida dins de l'escena indie espanyola creant un sonic folk diferencial.