viernes, 28 de febrero de 2020

Es Gall de Sa Pastera presenta "Raval"


Es Gall de Sa Pastera, la banda de pop-folk més ballable, amb arrels que s'estenen pel Mediterrani, des de Menorca i Mallorca fins a Itàlia, presenten el seu primer treball d'estudi, Raval (Blau, 2020). A Barcelona s'hi van trobar i ajuntar, de manera inesperada, els sis músics que conformen el grup i des d'aleshores, la banda fa dos anys que ret homenatge amb la seva música al ball tradicional illenc.

No obstant això, Es Gall de Sa Pastera no es limita a fer versions, sinó que a Raval hi podrem sentir tot un grapat de cançons pròpies, treballades amb cura, que exploten i fan ballar a ritmes de jotes, fandangos, boleros i mateixes. El grup el componen Marina Videma, Jordi Cardona, Miquel Bennàsas, Francesc Aparicio i Jordi Orell, provinents de les Balears, i Erica Piolini, arribada a Barcelona des d'Itàlia.


jueves, 27 de febrero de 2020

Maravint ens presenta "Aquí ara"


Avui al blog LMALF, parlem del segon disc de Maravint busca mostrar l'essència i ho fa jugant amb els mínims elements.
"Aquí ara" presenta cinc cançons que exploren cinc moments i racons diferents de l'ànima, d'aquí el nom del disc. Les lletres són l'esquelet vestit només amb la veu i el piano. Joana Campo atrapa una sensació, un instant present i sense gaires retocs el llança al món en forma de cançons. Alhora troba les arrels de la seva formació clàssica, recordant els antics "lieder" però des d'una perspectiva singular. Les lletres, de significat obert, donen ales a la imaginació de qui les escolta, i les melodies personals i melancòliques ens transporten a l'univers essencial de Maravint.
"Aquí ara" suposa un canvi formal molt gran respecte a "El color de l'aigua", però això neix d'una necessitat d'expressió des del minimalisme, des de la solitud, en un moment personal molt concret de la compositora. Això no significa necessàriament un canvi de rumb, sinó que simplement mostra la necessitat expressiva de la cantant en aquest moment.
En un món de consum ràpid, envoltat de tecnologies i de ritme frenètic, Maravint proposa una música humil, sense processar, introspectiva, per escoltar amb deteniment.


martes, 25 de febrero de 2020

Tres ens presenten "Casa nova"


Tres és un duet format per David Morlà i Jordi Suñé que es va estrenar l’any 2015 amb el disc “La sal de la mar”Tres torna ara amb un nou disc sota el braç, barreja de cançó d’autor i sons elèctrics de grup de rock. El duet de Torredembarra ha triat al músic Joan Rubinat com a productor i guitarrista d’aquest nou treball. Per enregistrar aquest disc s’ha completat el grup amb els músics Gerard Mallorquí (bateria) i Joseba Loinaz (teclats). A més, han estat diversos els col·laboradors que han participat en algunes de les cançons: Gerard Torres (acordió diatònic), Sergi Clofent (violí), Joan Reig (veu), Coral Xaloc (veus), Josué García (trompeta) i Josep Maria Orellana (trombó).

“Casa nova” és un disc amb deu cançons curtes, senzilles, boniques, amb tornades enganxoses
cantades a veus tal i com els agraden. “Casa nova” manté la línia del primer treball, definit com a “pop d’autor”. Tres ha cercat un so despullat, íntim, força acústic, proper al folk americà, cosa que els ha permès explicar deu petits universos i cantar deu lletres de manera propera.
És un treball que sona a pop però que té un polsim d’arrel (Goigs a Santa Rosalia), una dosi de poesia
(Dolors Miquel, Miquel Martí i Pol), unes branquetes de solidaritat (Com podem parlar de llibertat?), unes pinzellades de surrealisme (Al país dels segons) i una mica d’olor a mar (Caixes de peix).

"Casa nova” explica diversos aspectes que identifquen al grup i que el públic reconeixerà fàcilment. Hi ha poesies, hi ha reivindicació, hi ha Mediterrani, hi ha energia positiva.
Han passat quatre anys des del primer disc i el grup ha pogut cuinar les coses a poc a poc. Fins que no
han tingut les deu cançons que volien no s’han plantejat tornar a l’estudi. L’enregistrament del disc ha
comptat amb el suport d’una campanya de micromecenatge realitzada a través de la plataforma digital

Un disc enèrgic, potent amb lletres de la terra, que no et deixaran indiferent. Si escoltes: "Caixes de peix", "Cert", "Brindis", "Al país dels segons", "Casa nova" (amb Joan Reig), "Com podem parlar de llibertat?", "Al descobert", "Arle", "Futuribles catalans" i "Goigs a Santa Rosalia"et portaran records i avivaran les arrels de la nostra terra i la nostra gent i la nostra història quotidiana.

lunes, 24 de febrero de 2020

Tancat per Defunció presenta nou disc "Paraules enceses enmig d'un foc apagat"


“Paraules Enceses Enmig un Foc Apagat” (Segell MIcroscopi, 2020) és el 6è llarga durada dels sabadellencs Tancat per Defunció.

Un disc que surt de la darrera època inspirada d’en Jaume Papell. 11 temes on el gruix principal en quan a temàtica parla de la pujada, l’estancament i el trencament de les relacions. Com el títol suggereix, parla dels moments de foc, quan la relació està al crestall de la ona, quan ja només queden brases i quan ja el foc s’ha apagat.

És un disc eclèctic, on els estils es fan servir al servei de la lletra. Hi ha pop, rock, balades, pinzellades de progressiu, i temes més “folkies” i acústics. Temes marxosos, temes més suaus i temes on arrisquen més en un vessant més experimental. Les lletres són més poètiques, però també n’hi ha de directes.

No és un disc amb concessions comercials, els temes són llargs perquè Papell és molt lletrista i les cançons es van desenvolupant de manera natural. “Igual que Tu” és un homenatge a la dona que comença lent i va creixent. “Sense Foc” ens parla dels moments de la vida on un transita per rutes solitàries. “Apagar Aquest Foc” es una reflexió del moment on un se n’adona que ha de acabar una relació (un tema on Papell canalitza Lou Reed). “Les Paraules” parla de la incapacitat del llenguatge en els moments finals, quan els silencis i els gestos pesen més. “Millor que Res” ens recupera el Papell picant. “Quan Tu no hi Ets” ens parla de l’absència. Però també hi ha temps per dedicar una cançó a la seva guitarra acústica "Acariciant Vius Filferros".  Cap al final tenim una reflexió sobre el final del temps a “Conquerir el Temps” on l’acústica de 12 cordes i el violoncel donen un to més solemne per acabar un disc una mica conceptual, en un temps on ja no es fan discos conceptuals.

Acompanyat com sempre per els baixos creatius d’Enric Romà, el disc s’enriqueix amb els ritmes de Jordi Farreras a la bateria i l’excel·lent contribució de Valentí Adell a les guitarres, teclats i producció.

Un disc fora del temps, per escoltar de principi a final on tot el que hi passa és veritat perquè surt de l’experiència.

Els Tancat per Defunció van ser un dels grups punters a principis dels 90, just quan va haver-hi l’esclat del rock català. Durant uns 4 anys, van tocar per tota Catalunya i les Balears i van aconseguir un èxit considerable fins el 1993.

1989. Concurs pop-rock de Vic i primer disc, Sense Retorn (1990) amb producció de Pep Sala. Inclou temes com: "Com vols que t'ho digui", "Absència", "Ves-te'n" i "Somnis sense retorn".

1990. Realitzen 80 actuacions arreu del Principat de Catalunya, Mallorca i Madrid.

1991. "Llença-t'hi", produït per Toni Carmona (guitarrista de l'Orquestra Mondragón i Joaquín Sabina). Temes com: "Amor d'Estiu", "Llença-t'hi", "Coses que passen" i "Lluny dels records". Més de 70 actuacions.

1992. Seleccionats per la SGAE per tocar al Music Seminar de Nova York,  essent el primer grup de parla catalana que hi toca.

1993. Picap, deixa de publicar els discos del grup.

1995. "Bevent silenci". El grup, incorpora en aquest disc i a la gira dos grans guitarristes: Oscar Mieza i Marc Grasas. Alguns temes destacables “Per Solitaris”, “Planeta gris”, “Lloc petit” o “No Esperarem”.

2002. Graven “Temps de dubtes”. Tot i que finalment no es publica.

2014. A través d’un Verkami enregistren el recopilatori “Obert x tu”.

2017. Es publica “Temps de Dubtes” -15 anys més tard-, amb el Segell Microscopi.

2020. Publiquen "Paraules enceses enmig d'un foc apagat", el seu 6è llarga durada.

El nucli de Tancat són Jaume Papell (veu, harmònica i guitarres), Enric Romà (baix i veus) i David Torras (bateria). Pel grup hi han passat molts músics, sent el grup com una mena d’escola on hi han crescut guitarristes de la talla de Marc Grasas (després component dels Pets), Oscar Mieza (actualment prestigiós guitarrista d’estudi), Carles Argelaguet, i Tòfol Martínez (guitarrista de blues i productor) i Xavi Gonzàlez als teclats. En els discos també hi ha col·laborat Pep Sala com a productor i teclista del primer disc "Sense retorn" i Toni Carmona productor de "Llença-t’hi". Fernando Mas i Manolo López.


domingo, 23 de febrero de 2020

El Último Mono ens presenta "Préndelo otra vez"


El Último Mono és un grup d'indie rock format a Barcelona per Sergio Ruiz (Vocalista i guitarra rítmica), David Hernández (Baix), Christian Bernaus (Bateria) i Jordi Morales (Guitarra solista). Neix el 2016 com un projecte musical, que lentament es converteix en una bona oportunitat de donar veu a quatre amics que decideixen tornar a agafar els seus instruments, deu anys després dels seus primers assajos.

Després de donar els seus primers passos en concursos com l'Enterprise 2016 (finalistes), el Concurs de música de Badalona 2016 (finalistes) i gaudir del seu pas per diferents sales i esdeveniments (FNAC, Razz3, La Bàscula, FM Sant Adrià de l'petons, etc. .) la banda s'embarca en l'enregistrament del seu primer EP autoeditat "Cosas que todo el mundo sabía menos yo" (2018), el qual han presentat per diferents ciutats de el país després unir-se a segell independent Polar Records en 2019.

Un any més tard, el grup consolida el seu so en el seu nou treball: "Préndelo una altra vegada", que es publicarà el 21 de febrer amb Polar Records. Produït per Edgar Beltri (Los Tiki Phantoms, Manuela Vellés, Lidia Guevara, Ginestà, Kelly Kapowsky ...). Gravat i masteritzat a L'Atlàntida Estudi (Barcelona) per Mario Patiño (La Pegatina, Bongo Botrako, Blaze Out, Ocellot ...).

"Préndelo otra vez" és sisme, funeral, foc i resurrecció. És un disc d'indie rock amb melodies potents que es recolzen en un "wall of sound" carregat d'efectes que et submergeix de ple en les seves cançons. Les seves lletres exploren temes i qüestions que es plantegen després de sentir el pes de la ineludible quotidianitat, de què es planteja si s'ha triat el camí correcte.
Un disc fresc, potent i enèrgic 

PRÒXIMS CONCERTS:

Dissabte 8 febrer
Polar Live Weekend Festival. Costello Club (Madrid)

Dissabte 29 febrer
Diobar (Barcelona)

Dissabte 28 març
Shake! (Bilbao)

Dissabte 4 abr
Polar Live Weekend Festival (Lleida)

Dissabte 30 Maig
Polar Live Weekend València (Veles e Vents Amstel art)


sábado, 22 de febrero de 2020

Le Nais presenta EP “When I Can't Speak but I Can Sing”


Ja fa setmanes que el nom de Le Nais ressona amb força arreu del país, i és que des de la confirmació al cartell del Primavera Sound 2020 moltes mirades s’han fixat en els moviments de l’artista catalana.

Amb els llançaments de Burning, We Forgot i Revolution, i ara amb Hurricane, que completa l'EP, Le Nais ens apropa al seu EP debut: “When I Can't Speak but I Can Sing” que s'ha publicat avui divendres 14 de Febrer, i es presenta també avui mateix a les 21h a la Sala Heliogàbal de Barcelona, a Gràcia.

Aquest treball debut és un recull de quatre cançons que de ben segur no deixaran a ningú indiferent. Musicalment suposa un viatge a una sonoritat atmosfèrica creada a partir de sintetitzadors i samplejos sense perdre la part més orgànica del seu so. La mateixa Le Nais ens convida a trobar-hi els diversos elements de la vida quotidiana que hi ha amagats entre els sons de l'EP: el so d’unes monedes, una ampolla de vidre i fins i tot ella mateixa mossegant una pera.

La màgia, però, la trobem dins de les lletres. Poemes amb un missatge molt clar que des d’una veu ferma però trencada, criden als quatre vents a la revolució. Al canvi personal i social. A la importància d’una mare. I sobretot, a l’esperança.


jueves, 20 de febrero de 2020

Xanguito ens presenta "Milions d'estrelles"


Dos anys després de llançar el seu primer disc, els mallorquins Xanguito tornen a la càrrega amb "Milions d’estrelles" (U98 Music, 2020), un àlbum de 10 cançons que demostren les ganes de seguir experimentant en la fusió d'estils.

Aferrats a un discurs on l'amor i la natura són els protagonistes, la banda aposta per enllaçar el folk més ancestral a les sonoritats electròniques més actuals.
El senzill Milions d’estrelles, del qual pren nom el disc, insereix el llaüt, el guitarró i el cantar salat a l'electrònica, sent una proposta sense precedents que juntament amb un vídeoclip surrealista escapen de tota lògica.

Amb l'eufòria de rompre amb l'establert i la intenció de no repetir-se, Xanguito desafia els seus propis cànons per agafar un nou rumb on l'experimentació i la música festiva estaran a l'ordre del dia.

El concert de presentació nou disc serà el proper 17 de març a les 20.30 h a la sala Luz de Gas (Barcelona)