lunes, 19 de noviembre de 2018

Entrevistem Gessamí Boada

Gessamí Boada és una jove cantant i compositora catalana, brilla per una veu versàtil, plena de matisos i molt expressiva. Amb estudis de songwriting a Alemanya i de jazz al Taller de Músics, finalment es gradua en cant Modern i Jazz a l'ESMUC. Compta amb gairebé 10 anys d'experiència sobre l'escenari amb diferents formacions i estils. El 2018 llança el seu disc debut de temes propis: 'White Flowers' (Segell Microscopi).


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Quan tenia 3 anys els meus pares em van apuntar a un grup de sensibilització musical fora l'escola on vaig començar a cantar i als 7 vaig iniciar els estudis de piano clàssic. El piano era un instrument que em fascinava i que em moria de ganes de conèixer. Però no vaig descobrir que volia ser cantant fins als 21 anys en un curset de cant a Paris. Era el moment més feliç de la setmana així que vaig voler seguir connectant amb la pau que em transmetia cantar. Va ser quan vaig entrar a estudiar al Taller de Músics i després a l'ESMUC, on m'he graduat en Cant Modern i Jazz. 

2. Com es crea el projecte "Gessamí Boada" i quin va ser el principal motiu?
Jo crec que sempre ha existit, fins i tot quan vaig deixar la música durant uns anys, m'asseia al piano i intentava escriure cançons, expressar el que tenia dins. El 2016 vaig tenir la sort de guanyar un concurs organitzat per UME, el qual em va donar l'impuls que necessitava per seguir component i formar la meva banda, formada actualment per Kquimi Saigi (piano), Bernat Guàrdia (baix), Pep Terricabras (bateria) i Pau Figueres (guitarra). El projecte es va consolidar a la Popakademie, a Alemanya, i ha donat fruits aquest any en forma de disc, el meu disc de debut: 'White Flowers'.

3. Quin suports i ajuda has tingut per promocionar la teva música i el disc "White Flowers"? Com ha anat la gira de presentació?
El David Mullor de la discogràfica Microscopi sempre és allà quan fa falta, però la Janian Rangel, de promoció,  m'ha ajudat a tenir presència en diferents medis de renom com la revista Enderrock, la Vanguàrdia, al Delicatessen d'icat o a Ràdio 3. La gira està anant prou bé, vam poder presentar el disc al teatre del C.A.T Tradicionàrius i he pogut tocar en alguns festivals de jazz o telonejar a Joan Dausà. Estic molt satisfeta perquè el públic està acollint amb molt de carinyo el disc i el videoclip que acabem de treure de 'White Flowers'.

4. Que trobarem en aquest concert d'aquest dijous a Dijous a Hotel de Matadepera?
Aquest dijous podreu sentir les cançons del meu primer disc, però també cançons inèdites que no han vist la llum i algunes versions de temes que tots coneixem!

5. Com ets veus dintre del panorama de la música catalana?
Em veig com a una artista emergent, amb un discurs i veu pròpia, que vol connectar amb el públic amb lletres i música molt personals i emotives.

6. Com definiríes la teva música?
Definiria les meves cançons com a una recerca de qui sóc jo com a persona i artista, com a expressions emocionals profundes. Música a mig camí del jazz contemporani el pop més comercial. Lletres en anglès, català i castellà d'històries personals i reflexions sobre el món que ens envolta.

7. Quin ha estat el teu millor concert com a músic i espectador?
He assistit a tants concerts, que em resulta complicat dir quin ha estat el millor. Però un dels millors sens dubte va ser el Jamie Cullum al Zenith de Paris, fent l'últim concert de la gira. Vaig anar-hi sola i va ser una de les millors experiències de la meva vida.

8. Quines són les teves influencies musicals?
Sobretot cantants i compositors que fusionen pop i jazz com Jamie Cullum, Stevie Wonder, Norah Jones, Esperanza Spalding, Alicia Keys, Christina Aguilera, Melody Gardot, Alejandro Sanz... però també músics de bossanova com Caetano Veloso, Jobim... i cantautors com Jorge Drexler o la Judit Neddermann.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent que has fet?
Últimament estic escoltant molt James Blake, productor i cantant britànic, que mescla amb molta elegància electrònica i pop, amb una veu espectacular i arranjaments molt arriscats. 

10. Un lloc on t'agradaria tocar? Amb qui t'agradaria compartir escenari?
Em faria molta il•lusió poder presentar el projecte al Palau de la Música. Seria un somni poder compartir escenari amb Jamie Cullum o Melody Gardot.

11. Què és el que t'apassiona de la música?
Que no s'acaba mai, que sempre descobreixes artistes, emocions i sonoritats noves. No hi ha dia en què no escolti música i em proporcioni companyia i felicitat. 

12. Preguntes ràpides:
Beatles o Rolling Stones: Beatles
Vinil o cd: CD
Mp3 o Wav: Wav
Mar o Muntanya: Mar
Blanc o Negre: Negre
Llibre o Pel.lícula: Pel•lícula
Gibson o Fender: Fender
Terrassa o Matadepera: Matadepera

13. Ens podries explicar alguna anècdota divertida que t'ha passat als escenaris?
Fa uns anys em van contractar amb el Kquimi Saigi, pianista i productor del disc, per tocar en una farmàcia i no paraven d'oferir-nos menjar mentre tocàvem. Va ser molt surrealista, però divertit alhora.


Samuel López presenta el nou disc "El darrer moviment"


SAMUEL LÓPEZ va néixer a Barcelona i es va introduir al món de la música de petit amb el violí, però al quart any avorreix al món de la música al qual no hi torna fins a l'adolescència. quan el rock an roll canvia la seva vida. És llavors quan comença a escriure cançons i aprèn pel seu compte una mica de guitarra i piano. Crea algunes bandes fugaces per acabar establint-se com a cantautor amb el nom de Sam Destral. 
L'etapa de Sam Destral acaba amb la publicació d'una vintena de maquetes (perdudes pel món d'internet) i dos LP publicats per El mamut traçut: "Tot el que conec és mort"(2013) i "Zoo" (2014), s'estableix a Manresa on decideix allunyar-se del seu alter ego Sam Destral i madurar com a artista. 

"El darrer moviment" (Segell Microscopi, 2018) ha sortit el passat 9 de novembre i amb aquest darrer moviment, Samuel López, abandona l'etapa de cantautor de Sam Destral per retornar a allò que el va fer moure: el rock.
Amb un so completament elèctric, els vuit temes combinen els tempos accelerats i amb un toc de glamour a Senyora o Aniversari amb cançons més pausades i reflexives com "No tanco la porta". Una dualitat translladada també a les líriques on tan aviat trobem un fictici Samuel seductor a Nou look com a una confessió desesperada ben personall a El Fil. Sense deixar entrere l'esperit més experimental i surrealista amb l'èpica Welcome to Mexico.
El disc ha estat enregistrat a Aviram Estudi per Albert Palomar i ha comptat amb la participació d'Eloi Pey a la bateria. 


domingo, 18 de noviembre de 2018

Saki Guillem presenta el seu nou disc "Coses que no es poden veure ni amb els ulls tancats"



Saki Guillem te una trajectòria professional de més de quaranta anys, en la que l’eclecticisme ha estat fonamental, tan pel que fa a formació com per ofici i estils musicals. 

Pau Riba, Raimon, Marina Rossell, Gato Pérez, Sisa, Pep Laguarda, Pi de la Serra, Daevid Allen son alguns dels molts cantants amb qui ha col·laborat.

L’Orquestra Plateria en els seus inicis, grups de música antiga com Ars Musicae, de música tradicional com La Murga i Harmònica Brava, grups de rock i de jazz, orquestres simfòniques com la OBC, son algunes de les formacions amb qui ha treballat, així com en teatre musical (Mar i Cel de Dagoll Dagom, L’Òpera de tres Rals, Golfus de Roma, Sweeny Todd, Guys and Dolls, etc) 

Ha compost música per teatre (Teatre Lliure,Tricicle, Monti & Cia.,Premis Max,etc.) per espectacles de Port Aventura com El Sol d’Orient o Chinatown, recollits en el disc «Tr3s Quentus Xinus» (RGB, 2013) i el musical «Zoomwatts»(RGB 2012) estrenat a Temporada Alta. També per ràdio i televisió ( Jet Lag, Àngel Casas, etc.) i publicitat.

Actualment treballa en el seu propi projecte interpretant les cançons del disc « Coses que no es poden veure ni amb els ulls tancats» (SateliteK 2018) 
Després de més de 40 anys al servei de múltiples projectes, cantants, productors, orquestres, estudis, companyies, televisions, ràdios, i més etcèteres, ha decidit ara treballar per ell mateix i fer la música que més li agrada i "en defensa pròpia". Aquest disc, és el primer pas que fa en aquest nou camí.
10 cançons d’estil acústic i intimista compostes, interpretades i produïdes pel seu autor, Saki Guillem, a través de les quals i en una mena de continuïtat narrativa ens participa les seves experiències més personals i significants i, tal com diu ell mateix, «en defensa pròpia».

viernes, 16 de noviembre de 2018

Pësh presenta nou disc "Too many universes but mine"


Composat entre Barcelona i Edinburgh (i una peça a Helsinki - la que en porta el nom), el segon disc de Pësh es pot interpretar com un viatge cap al Nord. No tan sols el títol d’algunes cançons o les lletres en fan clara referència (July for Icelanders o Helsinki). En un propòsit clar de projecte pluridisciplinar, Pësh aposta per oferir un àlbum que és, alhora, una “exposició de fotos itinerant”, on es mostren les fotografies dels artistes islandesos Ari Sigvaldason, Einar Orn i Guðbjörg Helga Sigurdórsdóttir.

El disc ha estat gravat a Aurha Studios i a La Fusteria Estudi, produït per Sergi Riera, i amb un repartiment de músics on hi havia en Toni Pagès a la bateria, Sergi Riera al baix, Toni Mena a les guitarres, JJ Caro als teclats i Pësh a la veu, panderetes i maraques.
A banda de la col·laboració de la Paula Valls a la cançó Foreigner, en el disc hi han participat l’Oriol Mula (guitarra acústica i harmònica), i les veus de Berta Bosch, Ona Pla, Nacho Melús, Ramon Montardit, Tom Savage i Bonnie Kimmel.
La mescla i el Màstering han anat a càrreg de Mauricio Tonelli, a Aurha Studios.
L’art i disseny son obra de la Sidney Latil, de Latrini Studio.

SANTI CARCASONA - PËSH  (Torelló, 1973).
Músic polifacètic. A banda de liderar Pësh, en Santi és conegut per ser un dels més reconeguts facilitadors i difusors dels Drum Circles i les dinàmiques amb boomwhackers (del que n’és un autèntic especialista) al sud d’Europa (podeu veure’n un exemple en aquest resum de la Masterclass que va oferir a Operación Triunfo el passat Novembre de 2017: https://vimeo.com/262188115.
 Entre les moltes curiositats que podriem explicar d’ell és que és l’autor del vídeo Clapping Music for 5 Performers http://www.youtube.com/watch?v=X2-GP6LV8DM, que compta amb més de 475.000 reproduccions a YouTube, i que ha estat seleccionat per formar part de la BSO original de la pel·lícula Life, itself, escrita i dirigida per Dan Foglemann (director, entre d’altres, de This Is Us o Cars), que s’estrenarà aquesta tardor de 2018.


Pleasant Dreams presenta "No en volem cap" abans d'editar disc pel 2019


Els castellonencs Pleasant Dreams tornen a revisar un tema molt arrelat a la "terreta", esta vegada associat a les xarangues i les festes populars. Després de la reconeguda adaptació de la cançó tradicional La Panderola (2011), s'atrevixen ara amb No en volem cap (que no estiga borratxo), una cançó esta vegada vinculada als ambients populars més festius. A l'igual que l'anterior llançament Ja fa molt de temps, este nou single es publica en format videoclip a través de Youtube i plataformes digitals, i formarà part del seu nou àlbum TEMPS, previst per a 2019. 

El resultat de "No en volem cap" poc té a veure amb la cançó que tots recordem. Amb un so molt cuidat que l'allunya del caràcter lúdic de l'original, en esta adaptació contrasta la combinació de veus i elements acústics amb una subtil seqüenciació electrònica i una bateria filtrada. 

El single ha estat gravat i produït per Alejandro Tomás als estudis DeMarjal de Xilxes (Castelló) i el videoclip ha estat realitzat per Juan Vicent, de Lluerna Creació Audiovisual. El videoclip a més compta amb la col·laboració especial dels músics castellonencs Xavi Muñoz al contrabaix i Sergio Vinaixa a les congues.


jueves, 15 de noviembre de 2018

Entrevistem a Gerard de Pablo (Pantaleó) i Anaïs Vila

Anaïs Vila i Gerard De Pablo (Pantaleó) s’uneixen per primera vegada per a formar aquest particular duet, un projecte fresc, dolç i intimista, en què versionen temes dels seus darrers àlbums. Les cançons de Fosc, cançons per veure-hi clar (Temps Record 2017) i de L’Apartament (Petits Miracles, 2017) cobren així una interpretació totalment nova, adaptades a aquest duet de veus i guitarres. 
La sonoritat enèrgica i lluminosa de Pantaleó i les seves melodies captivadores s’entrellacen amb la veu melosa i càlida d’Anaïs Vila, que alhora aporta tot el seu univers de composicions pròpies, escrites entre Liverpool i Barcelona, i que formen part del seu darrer treball Fosc, cançons per veure-hi clar (Temps Record, 2017). 
Aquest duet de veus enamora i embriaga. Ls veus de De Pablo i Vila tenen la capacitat d’anar molt més enllà, creant així una atmosfera potent i sensible, que mai deixa indiferent. 



1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
GERARD: Sóc autodidacte com a compositor i guitarrista des dels vint anys per una necessitat expressiva que segueixo explorant avui dia a través de diferents canals artístics, no només musicals.

ANAÏS: Jo vaig començar a estudiar música als 5 anys i des de llavors, no he deixat mai que ella no estigui en la meva vida. La meva motivació sempre ha estat el plaer que em provoca fer-ne o estudiar-ne o escoltar-ne.

2. Què destacaries del teu company d'escenari?
GERARD: En destacaria la feina de lletrista tan cuidada, el seu talent compositiu auster i la seva veu vellutada. M'emociona i em contagia.

ANAÏS: Un dia estàvem cantant junts, per plaer, i ens en vam adonar que les nostres veus empastaven molt, que els era molt fàcil trobar-se. Llavors, sense gaire pretensió, vam decidir fer un parell de bolos i els vam gaudir molt. Vam gravar dos vídeos de temes nostres en directe i a partir d’aquí han anat sortint més concerts.
Que té un talent innat per crear, que té una veu increïble i amb moltíssimes possibilitats i que té moltíssim per dir i per explicar en molts aspectes i, especialment, a nivell musical.

3. On podrem veure aquest projecte a duet?
Properament a Matadepera (15 nov), Sabadell (16 nov), Canet de Mar (23 des) i Manresa (30 des).

4. Que trobarem en aquest concert d'aquest dijous a Dijous a Hotel de Matadepera?
Dues veus i dos projectes fusionant-se en acústic.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
GERARD: Jo crec que els nostres projectes són molt sincers i vénen molt de dins, de la necessitat d'expressar les nostres emocions. I això crec que no és tan fàcil de trobar en el panorama musical actual.

ANAÏS: Jo crec que els nostres projectes són molt sincers i vénen molt de dins, de la necessitat d’expressar les nostres emocions. I això crec que no és tan fàcil de trobar en el panorama musical actual.

6. Com definiríeu la vostra música?

GERARD: És pop d'autor melòdic.
ANAÏS: Sincera. I si parlem d’estils, és pop que evoluciona. El primer disc era més acústic i molt més d’autor i el segon disc, té tocs de soul i d’indie.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectadors?
GERARD:Com a músic, en recordo uns quants però últimament un de fa poc amb l'Anaïs a Menorca, a Sa Sínia.

Com a espectador, El Rèquiem de Mozart a Sta. Maria del Mar amb mon pare.
Hi havien 10 persones.

ANAÏS: Ufff, és difícil, perquè tots tenen moments molt bonics. Però jo sí que destacaria els dos concerts que vam fer a Menorca perquè crec que vam estar molt connectats durant tot el bolo. El primer perquè va ser especialment íntim i en un espai preciós, i el segon perquè era un concert en un menjador d’una casa, sense microfonar, i el públic estava rodejant-nos i a un pam nostre.

8. Quines són les vostres influències musicals?
GERARD: totes, no tinc prejudicis. Últimament escolto molt folck i música clàssica.

ANAÏS: Bufff, jo escolto molta música diferent. Però artistes com Norah Jones, John Mayer o Regina Spektor m’acompanyen des de fa molt temps.

9. Quina és la teva última descoberta musical emergent?
GERARD: N'hi ha cada dia... no sé... Albert Freixas ahir...

ANAÏS: Bufff, jo escolto molta música diferent. Però artistes com Norah Jones, John Mayer o Regina Spektor m’acompanyen des de fa molt temps.

10. Un lloc on us agradaria tocar?
GERARD: Repetir dins d'una ermita, tal com vam gravar els dos vídeos en acústic seria molt guai!

ANAÏS: Repetir dins d’una ermita, tal com vam gravar els dos vídeos en acústic seria molt guai!

11. Què és el que us apassiona de la música?

GERARD: Conèixe'm millor i diferent a cada vegada.
ANAÏS: A mi el que em pot fer arribar a sentir, si em deixo transportar.


12. Preguntes ràpides, a veure en què coincidiu:
• Beatles o Rolling Stones: GERARD: Beatles ANAÏS: Beatles
• Vinil o cd: GERARD Vinil tot i que no en tinc a casa ANAÏS: Cd, perquè és el que encara utilitzo
Mp3 o Wav: GERARD Wav ANAÏS: Wav
• Mar o Muntanya: GERARD Gaudeixo de les dues ANAÏS: Mar
• Blanc o Negre: GERARD Tot el que hi ha entremig ANAÏS: Negre
• Llibre o Pel·lícula: ELS DOS Quan t'atrapen, tots dos.
• Gibson o Fender: GERARD Depenent de la mala llet que gasti ANAÏS Fender, perquè també és el que utilitzo
• Terrassa o Matadepera: GERARD ¿? ANAÏS hahaha a Matadepera no hi he estat mai i no puc contestar!


miércoles, 14 de noviembre de 2018

Plombiers presenta el seu EP "La darrera genèsi"


Plombiers comença la seva història al gener del 2017 a Reus, quan el Frankie (cantant i guitarra) li comenta a l'Arnau (baixista) de fer un grup, i així va ser, poc a poc va entrant més gent i els caps de setmana queden a casa l'Arnau per assajar i passar una bona estona tocant música que els hi agrada.
Al Maig del 2017 graven el seu primer EP "La Darrera Gènesi" que incorpora 3 temes, La Darrera Gènesi, La Hipòtesi de Riemann i Cercoleta, amb la col·laboració a la veu de la Laura Pagès, veu del grup Trast.
Han passat diferents membres del grup i a principis del 2018 es va incorporar en Rafa (bateria) per donar un so més potent a les cançons.
Actualment han fet uns quants concerts on i estan treballant en nous temes que ben aviat trauran a la llum.
El grup està format per: Frankie - Veu - Guitarra Acústica
Pau - Guitarra Elèctrica i Veu
Júlia - Trombó i Veu
Èlia - Saxo
Arnau - Baix
Roger - Bateria
Un treball fresc, on la acústica i vents convinen a la perfecció, amb el baix i bateria marcant un bon ritme; els acompanya una veu molt característica acompanya històries quotidianes de cultura, societat i vida.