lunes, 18 de junio de 2018

Parlem del disc “Flotar a la Deriva” de Ual·la!


Ual·la! és una expressió d'alegria, de sorpresa, a vegades de curiositat... Amb aquesta exclamació es formen el duet musical que presentem avui: dinàmic, fresc i carregat d'humor.
Ara presenten el disc "Flotar a la Deriva"amb un packaging compromés amb el medi ambient.
El seu segon disc "Flotar a la Deriva" te com a packaging una ampolla de plàstic transformada per posar-hi un disc i un llibret de tamany estàndard.
Està fet amb plàstic reutilitzant ampolles d'aigua d'un sol ús. És una manera que han trobat per fer una apel·lació directa a l'utilització estúpida i mesquina del plàstic arreu del món. La quantitat de plàstic flotant a la deriva per l'oceà és un clar exemple de que l'humanitat es com un mal company de pis: diu que si, que neteja, però quan és allà es nota. Fa impossible la convivència amb la resta de companys i amb si mateix.
El seu primer disc "Quina Tela..." va tenir una caràtula totalment reciclable feta amb cartró, teles i segells.
En "Flotar a la Deriva" han camviat el punt de vista i vam pensar la millor manera per trencar el cicle -producció, utilització i rebuig- del plàstic era creant un objecte de "Culte" que fes reflexionar sobre les conseqüències nefastes d'aquest cicle.
Òbviament el disc te una forma heterogènia con respecte a les altres caràtules d'altres discos i es un objecte que pren un lloc visible a les cases de la gent que l'ha comprat. Consideren que una vegada el disc és a les cases de la gent segueix difonent l'idea del decreixement d'un manera simpàtica i juganera.
Porten venuts uns 1500 discos aproximadament. Això suposa 1500 ampolles de aigua i refrescos de 1'5L que ja no són donant tombs pel món o directament flotant al mar. A part d'això també ens agrada pensar en les 1500 caràtules de plàstic menys que s'han hagut de fabricar que un dia acabaran a les escombraries
Pel que a la música sempre imprevisible d'aquest duet i amb una varietat d'estils i maneres d'enllaça-los i cantar, trobem temes com: Vinga Idò, Cel de Ponent, Mandriles en Celo, Gigante, Diario de un Gallego, Huella Negra, Mar Triste, Cigronet petitó, Malas Maneras , Vol, Fred als peus, Vull ser lliure i La confiança cançons enèrgiques tant en català com en castellà que fan d'aquesta banda una a tenir a en compte i que la seva música alliberadora, creativa i teatral un nou estil en el panorama musical. Cada tema té relacionat un dibuix d'un personatge.
El seu espectacle, sempre des del humor intenten enviar un missatge ecologista i pessimista esperançat amb el futur com podeu comprovar en les cançons d'aquest disc.
Ual.la! està format pel binomi artístic d'en Modesto Lai (guitarra, piano i veu) i l'Alba Rubió
(veu i percussió), el show de petit format s'esdevé entre temes propis d'estil modern i gags teatrals de caire humorístic que lliguen les peces musicals entre sí.
En el seu espectacle parlen de tot i es mirem el món amb ulls crítics. És per això que moltes de les cançons i situacions teatrals que ocorren giren entorn a grans temes de l'actualitat. Es mullem amb el seu missatge i somiem un món millor.
Tres conceptes defineixen el seu projecte: música, humor i transformació social.
Doneu una oportunitat a la seva música, us deixarà tant meravellats que direu: Ual.la!



domingo, 17 de junio de 2018

Debaho Band ens presenta el seu nou tercer disc "Hijos del Rock&Roll"


Debaho Band presenta "Hijos del Rock&Roll", el seu tercer disc d'estudi
El proper 22 de juny la banda farà la presentació del seu nou disc al barri que els va veure créixer "El barrio de La Viña"

Després de quatre anys passejant el seu “Basado en hechos reales”, Debaho Band treu a la palestra el seu tercer disc d'estudi, “Hijos del Rock&Roll”, En ell, els de Lorca tornen a deixar-se l'ànima, perquè qualsevol amant de la música a general, i del rock en particular, no pugui separar-se de la seva reproductor d'àudio.

Debaho Band es despulla per donar curs al seu gust per aquest gènere, i abordar-lo des de diferents perspectives, obtenint sempre el mateix resultat; rock i més rock.

Per obrir boca, la pista número u, tanca una tremenda introducció la veu en off pertany al gran Ricardo Solans, una de les grans veus del cinema del nostre país que dóna vida a actors de la talla de Robert De Niro, o Sylvester Stallone,

Després d'aquesta col·laboració de luxe, ens esperen simplement deu cançons de rock & roll. Cal destacar que una d'elles és una versió, “La revolución”( 1994), d'un dels grups més emblemàtics del panorama musical de Múrcia, Els Marañones. Una versió feta des de l'afecte que demostra que la cançó té total vigència amb el pas del temps.

La història de Debaho Band comença en un bar de Lorca (Múrcia), el mític local, "Mama Lluna". El 2006 van començar el projecte amb un primer concert per mostrar allò en el que tant havien treballat.

José Alberto Lario (veu), José Luis Meca (baix) i Andrés Corbalán (bateria), es van mantenir ferms mentre que entraven i sortien diferents guitarristes. Finalment va arribar Alfredo Vegis, i poc després Alfons Quiñonero, que van configurar la formació definitiva dels habitants de Lorca.

El 2011, van vendre un disc que no existia a tots els seus amics i familiars, per poder finançar l'enregistrament del mateix. Va ser en “La sala de Máquinas”, estudi regentat per Manuel Torroglosa, on van gravar el seu primer treball, “Sin Freno” (2012)

A poc a poc van anar fent-se un lloc en el panorama regional i van arribar a telonejar al gran Rosendo Mercado. En 2014 van tornar a l'estudi i va veure la llum un nou LP, amb un so compacte i potent, “Basado en hechos reales". Amb aquest disc van ocupar els cartells de diversos festivals, com el Aúpa Lumbreiras (Villena) o el Microsonidos (Murcia).

Durant quatre anys la banda va adquirir molta experiència, complicitat i presència als escenaris. El que ha generat una maduració en el seu so i el seu concepte del rock & roll, i prova d'això és el seu últim treball “Hijos del Rock&Roll" (Rocket Music, 2018).


sábado, 16 de junio de 2018

6ena edició de Músiques Sensibles del 18 octubre a 23 novembre al Petit Palau i Palau de la Música Catalana



La sisena edició del festival Músiques Sensibles tindrà lloc del 18 d’octubre al 23 de novembre 

Del 18 d’octubre al 23 de novembre es presenta una nova edició del festival Músiques Sensibles. Un festival que vincula cultura i música amb compromís i responsabilitat social. Un projecte pioner, innovador i únic, on la cultura i la societat esdevenen el motor principal. Un projecte on la sensibilitat és el denominador comú de tots els agents que hi intervenen. Un festival necessari i diferent per la conjunció d'artistes de gran nivell, unes entitats molt compromeses i imprescindibles, i un espai excepcional, Palau de la Música Catalana – Petit Palau. 

El festival, consolidat com una de les gran cites de tardor programarà un total de 10 concerts amb les següents actuacions: Maria Arnal i Marcel Bagés (18 oct); Carmen Boza i Intana (9 nov ); Roger Mas i Joe Dolman (10 nov); Gemma Humet i Alidé Sans (16 nov): Xoel López (17 nov); El Petit de Cal Eril (21 nov) i finalment el London Community Gospel Choir (23  nov).

Després de cinc edicions Músiques Sensibles ha programat  60 concerts amb més de 15.000 espectadors i ha donat suport a més de 25 projectes socials. L’any 2015 va rebre el reconeixement per votació popular com a millor festival per la seva programació arriscada i de qualitat (Totmusicat), i l’any 2017 va ser finalista als Premis Fest en la categoria d’igualtat i diversitat de gènere caracteritzat per ser un dels únics  festivals que des dels seus inicis ha mantingut un 50% o més de presència femenina en els cartells presentats.

viernes, 15 de junio de 2018

Maestro Burlador presenta "Mi Yo Ko"


Maestro Burlador presenta "Mi Yo Ko" (Red B Records, 2018) el seu primer llarga durada. Nou cançons escrites per Lenüs Van Bófill que navegan allunyades de les formules més tradicionals. En "Mi Yo Ko", Lenüs mostra una amplia varietat d'estils i recursos on per sobre de tot destacan dos característiques principals: una gran personalitat creativa i unes lletres sempre honestes.
Per donar forma a aquest álbum, la banda ha comptat amb la producció de Raúl de Lara, afamat productor que ha treballat amb alguns grups més destacats del panorama musical nacional i internacional com Izal, Second,Varry Brava o Full, entre altres.
El so de Maestro Brulador está compost per: Lenüs Van Bófill (veu i guitarra), Pepe  M de los Santos (baix), David Ortega (bateria i percussió), Miguel Ángel García (guitarra) i Carlos Keller (guitarra).


domingo, 10 de junio de 2018

La Banda del Panda presenta el avançament "Rumba Bastarda"


La Banda del Panda presenta el nou single, avançament del seu tercer disc “Rumba Bastarda” (Kasba, 2018).
El single es podrà trobar el proper dimarts 5 de juny a totes les plataformes digitals.
Es presentarà en directe el proper 9 de juny a la Festa Major del barri del Coll de Barcelona.
La Banda del Panda avança el primer tema del seu nou disc que veurà la llum després de l’estiu.
En aquest tercer disc, el grup ha apostat per triar un títol que defineixi el que fan: “Rumba Bastarda”; el mateix títol que el tema que s’ha escollit com avançament. Un estil que “neix als barris populars amb la barreja de la rumba catalana d’arrel amb altres ritmes que s’escolten al carrer com la cúmbia, el hip hop, i fins i tot el reggaeton”. Amb 9 anys a les seves esquenes la Banda del Panda ha evolucionat fins a trobar el seu propi espai en el panorama musical català “La nostra música no té raça i neix al barri, producte de les barreges que hi ha a les gran ciutats: és catalana i xarnega, clàssica i moderna, festiva i compromesa” afirma el sextet de Barcelona.
La Banda presentarà després de l’estiu el seu tercer disc en 9 anys on ha anat omplint pavellons i festes majors de tot Catalunya passant per altres països o comunitats autònomes com França, Madrid, València i Aragó. “Fem música popular amb orgull i el cap ben alt” asseguren.
L’estrena de la cançó que han avançat de l’àlbum disc serà, com no podia d’altra manera, el 9 de juny a la Festa major del barri del Coll de Barcelona, un dels centres neuràlgics de la seva música, i preveuen arrencar tot seguit una gira per portar la seva Rumba Bastarda arreu del país.


sábado, 9 de junio de 2018

Entrevistem a Gloria Garcés


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
De petita, a través de la meva mare que es pianista i va fundar una escola de musica...m’hi vaig trobar, tocant el piano i cantant desde sempre!

2. En quins projectes musicals has participat anteriorment i com ha estat la creació del teu projecte i l'evolució del projecte "Gloria Garcés"?
Vaig fer tota la carrera de piano clàssic i primer em vaig abocar molt a la docència, perquè em vaig criar en el sí de l’escola de música familiar. Però molt aviat ja vaig veure que la part creativa l’havia d’abocar cap a projectes més artístics. Vaig estudiar clave i cant històric i vaig estar en grups de música antiga durant uns 10 anys. Allà vaig aprendre molt però cap als 30 va començar a sorgir altres possibilitats, com Les Síxters, un grup de veus femenines a capella que vaig cantar i dirigir durant 14 anys i 3 discos. Aqui vaig començar a escriure arranjaments i cançons inèdites per primer cop. Després van venir les incursions al teatre, amb les companyies Gong Teatre i Gaia Contes, plataforma des de la qual vaig produïr 3 espectacles de teatre musical amb música meva i algunes Cantates infantils. També faig incursions en el món de jazz, la world músic i més teatre... Arrel de beure de totes aquestes fonts sorgeix una forta necessitat de crear el meu projecte més personal i apareix el
projecte Glòria Garcés l’any 2014. El 2016 publico NITS EN BLANC, el primer treball en solitari amb la veu i el piano coma eix vertebrador i una gran i desconeguda vocació per explicar coses amb les cançons. Aquest 2018 publico "Nu" 

3.Quina es la teva font d'inspiració, per fer les lletres i la música, de les teves cançons?
Sobretot la connexió amb la gent i tot el que m’envolta, la relació que s’estableix entre persones, com vivim, com és que tenint-ho tot, ens dóna la sensació de que estem sempre buscant...?

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus la música a la teva comarca?
Em veig dins d’un abast local, de moment. M’encantaria que la meva música arribes a més gent, que s’obrís a un espai més ampli, però no es la meva prioritat principal

5. Com definiries la teva música en 5 adjectius?
Reflexiva, vital, intima, personal, dolça

6. Com us plantegeu els propers concerts? Quins son?
A trio, tenim el 8 de juny un concert al Barri Vell de Girona i també una col.laboració al Festival Girona d’Autor com a telonera de Las Migas el 17 de juny a l’Auditori de la Mercé, com a guanyadors del concurs que el Festival va convocar

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? Ens podries explicar alguna anècdota divertida de tots aquests anys a l'escenari?
Els concerts que faig al Sunset Jazz de Girona, com l’últim que ha estat la presentació de NU, són màgics pel local, el caliu, les condicions humanes i musicals...
L’anècdota més frequent es que em sol passar que em descuido les sabates d’escenari...a vegades he sortit descalça...

8. Quines són les teves influencies musicals?
Clàssic, jazz, bossanova, world music, cantautors llatins...

9. Quina es la teva última descoberta musical?
Sara Terraza

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Luz de Gas

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Perseverància però sobretot que no busquin l’èxit superficial i efímer sinò què busquin què es el que realment dóna sentit a crear i tocar, quina es l’energia que els mou, aquesta és per mi el verdadera troballa

12. Què és el que t’apassiona de la música? Creus que la música amanseix les feres?
Que em puc comunicar a través d’ella i rebre imputs de altres persones que també t’utilitzen com a canal. Si, amanseix l’ànima!!


viernes, 8 de junio de 2018

Raül Bonilla presenta el seu nou disc "108.000 milions de formes"


Raül Bonilla presenta en concert a l’Ateneu l’Harmonia (Sant Andreu-Barcelona) el proper 15 de juny, el seu nou disc  “108.000 Milions de Formes” amb formació quartet, amb en Caïm Riba a la guitarra elèctrica, Jules Bikôkô al baix, Victor Solana a la bateria i Raül Bpnilla acústica i veu.

“108.000 Milions de Formes” són 10 fotografies de personatges contemporanis, deu retrats de les seves circumstàncies i les seves reflexions que serveixen per parlar de la tracta de blanques, el bulling, el drama de l’inmigració al Mediterrani, l’amor, l’emancipació, el sexe, el destí, la mort o la pròpia poesia. 

“108.000 milions de formes” és un disc escrit i composat durant els vuit primers mesos de 2017 a hores intempestives i des del subsol de la ciutat - entre les 4 i les 7 del dematí a un pàrquing soterrani de l’Eixample, és pop literalment underground.
Melodies que llisquen sobre harmonies vocals i una orquestració orgànica que desplega tota la seva paleta de colors a mida que es desenvolupen les cançons.
L’àlbum ha estat produit pel Jules Bikoko (Macaco) als estudis BSO de Barcelona, amb Toni Saigi “Chupi” als teclats i Didak Fernández a les percussions. 
El directe es presenta en formació de quartet, amb el Raül a la veu, guitarra i harmònica, el Jules Bikôkô al baix i veus, el Caïm Riba a la guitarra elèctrica, veus i teclats i el Gabriel González a les percussions.
El primer sencill de l’àlbum és la cançó “Mediterràniament”, es va publicar el 22 de Març acompanyat d’un videclip fet en col·laboració amb ProActiva Open Arms.