martes, 16 de octubre de 2018

Parlem del grup Occitània BARRUT i el seu disc "Agram"


Avui al blog, parlem d'un grup que vam conèixer a travès de la passada edició de la fira Mediterrània de Manresa, es tracta del grup de la regió Occitana: BARRUT; és una trobada entorn de la veu i la poesia.
Aquesta formació vocal i percussiva ofereix un repertori de composicions originals, en què les polifonies salvatges donen substància als texts poètics, reforçats per percussions orgàniques que reforcen la intensitat del verb.
En les seves composicions, BARRUT emancipa codis per regalar la creació i l'expressió col·lectiva, tractant de destacar la singularitat dels timbres de cada veu.
Després de més de 250 concerts a França i arreu d'Europa, BARRUT continua el seu recorregut produint espectacles en contextos i davant d'un públic cada vegada més variat.
El grup també està duent a terme col·laboracions amb diversos orígens artistes entre els més significatius (passats i actuals) inclouen els que tenen el grup A Filetta, U Fiatu Muntese, Du Bartas, Vox Biguerri, ou encore Les Ogres de Barbarck ou Sages comme des sauvages.
En les seves experiències riques, BARRUT ha fet evolucionat el seu repertori naturalment i ara ofereix dos espectacles: Agram i El Cant de la Tèrra. Aquests dos espectacles es poden proposar acústics o sonors.

Agram
« Chiendent » són històries cantades a l'escenari, una història captivadora que manté al públic en suspens. La poesia i les harmonies fan que els espectadors es converteixin en el cor d'un viatge on les emocions més variades triomfen i s'entremesclen, els dolços records de la infància, les alegries i els dolors de l'existència, els temps de una introspecció més fosca que porta una reflexió compromesa sobre el món. Les veus acompanyen aquest viatge, amb el suport de la percussió potent i orgànica, que participen en l'establiment d'una energia a vegades a prop de trànsit.
El cd que ens van poder donar i el qual explicarem, està fet a partir de la natura i els recursos més naturals com la veu instruments de percussió sensorials, els girs que hi ha en el disc et sorprenen ja que canvia de cançons molt tranquil.les, altres més melòdiques i altres amb ritme percussiu, passat per Conversa, Còblas, Lo cant de laterra, Sacrifici o l'Èbra d'agram -la talvera.

Lo cant de la terra
"lo cant de la terra" és l'expressió de l'arrel fèrtil que s'estén fins al cel, una oda en moviment exacerbar les sensibilitats i sentiments a través de la poesia i l'harmonia musical.
El cant de la terra és un moment suspès, una capella, que barreja les energies salvatges i una subtil actuació musical. El repertori consta de cançons dedicades a l'acústica afavoridor, on les veus i harmonies poden expressar-se en tots els seus matisos i tot el seu poder.
El Cant de la Terra és un moment de poesia íntima i única.

Escolta BARRUT a:

lunes, 15 de octubre de 2018

Pau Figueres presenta "Nada nuevo bajo el sol"




Pau Figueres explica tot el que s'ha de saber del seu nou disc en aquest vídeo (https://www.youtube.com/watch?v=9HSNSDIUMvQ&feature=youtu.be)
Quan el Pau Figueres compon música pretén recrear les sensacions que li provoca la música dels seus referents, aquells músics que més admira, en un procés intuïtiu: deixant-se portar pels ritmes i les emocions, els pressentiments el porten a un terreny musical nou, tot i que familiar.

D'aquí el títol del disc, "Nada nuevo bajo el sol" (Satélite K, 2018): tot el que conté aquest nou àlbum de 14 composicions, continuació del seu primer treball "Pau Figueres" (Whatabout Music, 2015), respon a la seva particular manera de crear. En aquest nou treball, el guitarrista i compositor ha volgut barrejar sons més bàsics i orgànics, com els de la guitarra flamenca, les percussions i el baix elèctric flamenc, amb sons electrònics de sintetitzadors modulars, teclats, samplers i la guitarra elèctrica.

"Nada nuevo bajo el sol" és més flamenc, més modern, més "dur" i més llarg que el seu predecessor, però destaca sobretot per la fusió d'estils en els quals, per exemple, els patrons flamencs es barregen amb altres com el funk, el trap, el pop i el ambience, combinacions fructíferes i creativament molt riques. A "Nothing New Under The Sun", que es podria considerar una rumba, compta amb la col·laboració del raper nord-americà BluRum13, o a "Mabiche" la cadència flamenca i l'univers frigi es donen la mà amb els beats de trap. En l'obertura de l'àlbum o a "Masars II" les guitarres flamenques s'acompanyen de les textures electròniques del sintetitzador modular tocat per l’Eloi Flores de Winter Modular.

També hi participen l’Arnau Figueres, genial percussionista i germà del Pau, i l’Ismael Alcina, espectacular baixista gadità, amb els qui col·labora regularment als directes; a més hi ha participat el teclista Kquimi Saigi, músic excel·lent que canalitza la mal·leabilitat de diferents conceptes i sonoritats a la perfecció, i Carles Benavent (a la bulería "Los lobos"), històric baixista que va acompanyar a Paco de Lucía.


La Jana presenta "La Jana i els sentiments"


La Jana la formen quatre músics,  Montse Loaso–  cantant, especialista amb música per nadons i coordinadora de Bat Audicions, Joan Carles Santamaria, guitarrista, fundador i coordinador de Bat Audicions, Javier Muñiz “Zuri”, baxista, professor de música de primària, membre del grup “Muyayo Riff” i Iñaki Rodríguez– el baterista, professor de bateria i membre del grup de “Muyayo Riff”.

Ara presenten "La Jana i els sentiments". Qui no s’ha emocionat alguna vegada escoltant una cançó? Ells, moltes. La música ens fa moure i emocionar-nos, amb La Jana podreu cantar, ballar i passar-t’ho molt bé amb temes com "Què sents?", "Busca'l", "La calma", "Sóc Feliç", "El paraigua de la tristesa", "No t'enfadis", "La vergonya", "La por", "Les quatre lletres (A-M-O-R) i "La Jana i els sentiments" on et sentiràs reflectit en algun moment, tothom hem passat per aquests sentiments, per investigar o buscar quins tenim...

A l’escenari, el seu objectiu és transmetre la seva il·lusió per la música, i no oblidem que totes les cançons de La Jana tenen un contingut i uns valors educatius que arribaran tant als més petits com  als més grans. Fa molts anys que, tots quatre són de manera activa en el món de la música i l’educació, i coneixen de primera mà quines són les seves necessitats.

Mai en el món de la música infantil, s'havia treballat amb tanta energia, realisme i entusiasme el tema dels sentiments. Molt recomanat per infants i pares, per treballar els sentiments i escoltar a l'hora bona música, pareu atenció a la música i sobretot a la lletra, petits contes reflexius on tots aprendrem.


domingo, 14 de octubre de 2018

Calmo presenta "Luz del norte"


Calmo presenta el seu primer àlbum "Luz del norte" (Segell Microscopi, 2018), va sortir el passat 5 d'octubre i són 11 cançons que estilisticament beuen sense prejudicis de gèneres com el pop, el rock, la música independent i la cançó d'autor. Free-pop, que diuen ells mateixos per definir alguna cosa difícil de definir.
La música emmarca unes lletres plenes metàfores i imatges, amb les que expliquen històries d'amor i de desig, de solitud, d'anhels i obsessions. Gairebé sense producció, aquest treball ha volgut plasmar la música crua per tal d'apropar el disc al directe de grup.
"Luz de norte" fou gravat a l'estudi NosoloPop de la mà de Paquito Escudero durant l'estiu de 2018.
Calmo es una banda de Barcelona fundada per la cantant i compositora Mònica Samit, decidida a materialitzar un projecte estable amb músics de gran bagatge musical amb els que ja hi havia col.laborat, Han fet concerts per tota la geografia catalana.
Calmo són: Mònica Samit (veu), Toni López (guitarra), Irene Sansalvadó (teclats, guitarra acústica i flauta travessera) i J.A. Guerra (baix).
Properament actuarán el 19 d'octubre a la Masia de Sant Boi de Llobregat i el 20 d'octubre al Mas K Rock a Reus.


sábado, 13 de octubre de 2018

Escuela de Odio celebra els 25 anys de hardcore, trashmetal i punk amb "XXV"



Escuela de Odio celebra el seu 25è aniversari a través d'aquest àlbum, "XXV", amb un total de 24 temes clàssics més una versió, en el que fan una revisió a tota la seva discografia en una nova gravació amb una producció i un aplastant so, afilat i carregat d'angoixa i sentiment. Únics en unir el hardcore, el thrash metal i el punk, aquest treball, en format digipack amb acabat metalitzat en la portada i llibret amb 16 pàgines, és un disc que sense cap dubte farà història. Escuela de Odio són el referent del hardcore estatal; afectats, aclamats i respectats en l'escena internacional, amb aquesta discografia i els seus 25 anys de trajectòria imparables ja estan consagrats com l'autèntica història viva del hardcore. Un veritable llegat imprescindible.

En paraules de Mars (Habeas Corpus/Riot Propaganda): "Escuela de Odio són dignos i voluntaris hereus d'una tradició de lluita i conflictivitat que molt pocs d'Astúries han sabut plasmar en les seves composicions. Els discursos complaents estan per a altres. descartades i fora de tot pla. Col·lectivisme davant l'ombligisme. Lluita davant l'hedonisme. En aquests temps d'auto-complaença, la seva trajectòria de fúria es fa més imprescindible que mai. D'aquí el seu valor. D'aquí que, ara i com sempre, sigui de justícia reivindicar la obra d'aquests autèntics herois de la classe treballadora. Quina grandesa és la dels petits. Felicitats per aquests 25 anys de ritme i pedagogia. Són exemples! "

viernes, 12 de octubre de 2018

Entrevistem a Mon Feijóo

Mon Feijóo, es“musicompositante” nací en Ourense, vivo en Barcelona pero me gusta
pensar que soy ciudadana del mundo, fusiono varios estilos que van desde el rock al funk
pasando por otras rarezas.
Discografía: "No quiero ser reina", "Mi primer pan". Actualmente estoy grabando mi
tercer trabajo “De peces y culebras”


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
De petita ja m'agradava cantar però podriem dir que vaig començar a experimentar el món
musical cantant en karaokes.
La meva motivació és la necessitat de treure el que tinc dins i compartir-ho amb els de més.

2. Com es crear el projecte “Mon Feijóo”? i com ha anat evolucionant al llarg del
temps?
El meu projecte va començar per la necesitat d'expresar-me i ha anat evolucionant més en
continent que en contingut. Continuo sent la mateixa persona amb els mateixos sentiments
que abans però amb més eines per a treballar la meva música.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar la teva música?
Col·laboradors, per sort, n'he tingut varis als dos primers discs, grans músics i magnífiques
persones que han posat el seu gra de sorra a les meves composicions (Kyke Serrano, Aarón
López, Jordi Portet, King, Santi Manresa, Edmon Bosh... entre d'altres). Per a gravar “No
quiero ser reina” vaig comptar amb la magnífica ajuda d'una beca de 5 dies d'estudi que em
va otorgar la Casa de la Música. Per a temes promocionals m'han recolçat molt a varies
emisores de ràdio i TV (Ràdio Sant Boi, Cornellà, El Prat, tv Hospitalet, ETV... entre d'altres)

4. Amb quins 5 adjectius definiries el teu projecte?
Sincera, sensible, visceral, triste i alegre

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
No em veig gaire... la veritat. El panorama de la música catalana està massa dirigit als
músics que canten en català i no es el meu cas. Tot i que, fa un temps que tinc un tema
cantat en aquesta llengua.

6. Com definiries la teva música?
Música per a escoltar

7. Com us plantegeu els propers concerts? Quins son?
Me'ls plantejo com tots els altres, gaudir el màxim amb la música i el públic. Tracatar
d'arribar al cor de la gent que, moltes vegades, se sent identificat amb les meves lletres i
deixar una mica de mí i emportar-me una mica dels altres amb mí.
eventos de OCTUBRE / 2018
Toda la información en: bit.ly/calendarmon o http://www.monfeijoo.com/agenda/
03 / 21:00: Micro abierto Lennon’s, Hospitalet Ll.
06 /10:00: X Gala Artes Marciales con Aarón López en Polideportivo de Bellvitge, Hospitalet
Ll.
07 / 12:00: Vermut musical El viejo piano, Hospiatet Ll.
26 / 20:00: Vins i Divins El Masnou

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Com a músic crec que va ser un a Villa Azucena, a Puigcerdà. Hi van venir 6 persones de
públic i vam estar xerrant entre cançó i cançó de les lletres, la vida i experiències, i de les
sensacions que els hi aportaven les meves cançons. Va ser molt maco. Un repertori d'una
hora i poc va convertir-se en un concerte de gaire bé 3... Una gran experiència.

9. Quines són les teves influencies musicals?
Tot m'influencia... des d'El último de la fila fins Iron Maiden passant pels els ocells que
canten pels carrers... tot és música.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Te'n diré dues: Salva Criado amb una presència escénica, una veu i una força descomunal, i
Sandra Bautista amb molta tendreça i una calidesa. Magnífics i maravellosos els dos.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?
Als mítics locals de diferents ciutats (Fizz y Mediterràneo de Barna, La Fídula, El Buho Real,
Libertad 8 de Madrid, tornar a La Fada Ignorant d'Andorra)

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que sigui feliç fent música sense esperar l'éxit.

13. Què és el que t'apassiona de la música?
La capacitat que té de transportar-te a un lloc o moment de la teva vida i com pot treure't
un somriure o trencar-te en mil pedaços el cor.


jueves, 11 de octubre de 2018

Deniro presenta "Nada puede contigo"


Deniro es Nano Ruiz, Nano Ruiz es Deniro, aquest apassionat músic, creatiu, es sens dubte un incansable lluitador de l'escena rock independent; arriba sobre els escenaris amb regularitat des de mitjans dels 90, temps en els que estava amb els seus estimats Habeas Corpus fins el 200 que decideix marxar del grup, amb ells va gravar 8 discs recorrent tota la peninsular i participant en grans festivals. Un dia decideix fer el seu seu propi camí i abandonar la zona de confort per emprendre la seva carrera en solitari amb un nou enfocament i altre visió musical.
El 2010 dona el tret de sortida a DENIRO i el 2011 publica el seu disc debut "El extraño difrazado de normal" amb el que criden l'atenció i toquen a alguns festivals; el 2012 publiquen "De héroes y gobernantes" que serveix per consolidar el projecte i seguir sumant seguidors sobretot a Madrid, ja que el 2014/15 editan la seva obra top fins a la data "Sueño que arde" obtenint molt bona premsa i una base sòlida i amplia de fans.
Desprès de nombrosos canvis de formació i un viatge en solitari de peregrinació per el desert de Nano Ruiz ha donat a fluir i ens mostra el seu creixement musical, el seu nou camí en aquestes dos noves i excelents cançons "Nada puede contigo" i "Lo tuyo toca su fin" en les quals obre les entranyes al mon i cicatritza les seves ferides constructivament.
Una vegada mes ha seleccionat un bon equip de gent per jugar la seva partida, ha reunit a una gran banda a la qual a batejat com "Los Soñadores": Javi Lison el seu primer fitxatge, un jove guitarrista amb molt talent i virtuós que porta treballant un any i mig juntament a Deniro i s'ha convertit en la seva mà dreta. En la secció rítmica s'ha rodejat d'un vell company Frank Iván al baix, que ja va gravar junt amb Deniro dos discs, per la bateria ha comptat amb David Sierra un magnífic bateria de Logroño. Per posar el toc final al seu nou repertori Deniro ha buscat i rebuscat i finalment a trobat al prodigiós en la veu de Mr. Ruiz
Aquestes dos cançons , sota el títol genèric de la primera d'elles "Nada puede conmigo", serviran d'avançament, de primer plat, es van publicar el passat 26 de setembre de mans de Rock de Kasba, subsegell rocker de la discogràfica independent Kasba Musica, mentrestant Deniro y Los Soñadores graven desde el passat 17 de setembre el seu llarga durada de 10 cançons novament als estudis Sadman (Carlos Santos).