domingo, 20 de enero de 2019

El grup de Godella INSOMA presenta el seu "Incandescent"



INSOMA es un grup un grup de rock de Godella (País Valencià), format per  Pepo LLopis: Veu, Jordi Gabriel: Guitarra i veu, Uri Sturze: Baix, Ferran Castillo: Bateria, Natxo LLoret: Teclat, Toni Benlloch: Trompeta, Andreu Climent: Saxofó i veu, David Ramírez : Guitarra  i Edu Belenguer: Trombó.

El passat 18 desembre de 2018 van presentar el nou disc "Incandescent" (RockCd Records) on a travès de 10 cançons que parlen de superació i de ràbia, de realitat i ficció, de misteri i metralla... Un procés ple de sensacions trobades, de temps per a reflexionar i sobretot de ganes.

El secret d'aquesta banda de l'horta de València, es creure en el que un fa, amb energia, optimisme i força es el secret d'aquesta banda. On amb temes tant en castellà com en català molt sincers, quotidians i propers captiva el seu oïdor.

Són i seran la fusió de les emocions i el cúmul dels estats d'ànim que ens envolten, i que a voltes, passen desapercebuts, som incandescència. La il·lustració del nou treball és a càrrec de l’artista Alberto Morato.



sábado, 19 de enero de 2019

Macèdonia arriba als 15 anys de vida amb el disc "Escandaliciós"


MACÈDONIA torna a desmostrar amb el seu esperat disc "Escandaliciós" (Promoarts, Dismedi, 2018) que desprès de quinze anys liderant la nova fornada de grups familiars del país, continuen en plena forma. Rere l'enigmàtic títol del seu nou disc, que està inspirat en l'article "L'instant previ" de la malaguanyada i enyorada periodista Tatiana Sisquella, s'amaguen onze cançons, cadascuna amb un univers i una història particular.
"Blue blue" el primer senzill, és una cançó que fa sàtira en to divertit del poder de les xarxes socials i de com influencien a la societat actual. Fins al punt que es pugui donar credibilitat a que el mar és blau perquè els peixos fan "blue blue".
En aquest nou disc també trobem cançons com "Senyor groc", on partint d'una metàfora de la paleta de colors, s'explica els diferents significats d'aquest color. "Escandaliciós", cançó que dóna títol a l'àlbum, parla de l'"instant previ", aquell moment que a vegades acaba essent millor que fet que el precedeix, que sol ser aquella cosa tan especial que s'està esperant en candeletes.
Seguint la tendència actual de presentar singles previs al llançament del nou disc, MACEDÒNIA ha avançat ja tres cançons: "Mulla't", "Marenostrum" i la cançó en anglès "Inclusive World" que la banda ha llançat només pel canal de YouTube, que ja acumula milers de visionats i que per fi els seus seguidors podran escoltar en format disc i a les plataformes digitals. Com a curiositat "Inclusive world" es la primera cançó que les MACÈDONIA han gravat tocant elles mateixes totes els instruments.
Aquest passat 2018 es celebren quinze anys del llançament del primer disc de MACÈDONIA. Era l'any 2003, el disc es va titular "Macèdonia" i contenia èxits com "Super Fashion", entre d'altres, que els seus seguidors continuen reclamant concert rere concert. Aquells primers anys l'efecte MACÈDONIA es va escampar ràpidament per les aules com una de les sensacions de l'any, refermant una nova manera de fer música pels més petits de la casa que encara perdura.
Pura energia jove, amb lletres actuals i un nou aire juvenil per les cançons familiars.


viernes, 18 de enero de 2019

Lildami i el seu revulsiu i enèrgic disc "Flors mentre visqui"


LILDAMI és el pseudónim de Damià Rodríguez, un dels cantants de rap trap en català de referència des de 2015, que destaca per un missatge positiu que trenca amb els estereotips de l'estil. Llicenciat en enginyeria de disseny industrial, a aquest coco creatiu li brollen lletres inteligents, punyents i iròniques d'altissima destressa, que acompanya dels millors beats. Un talent que va fer-lo arribar fins a la semifinal del concurs Sona9 de l'any 2017.
L'avalen com un dels puntals de la música urbana de Catalunya amb 2'4M visualitzacions al seu canal de YouTube i més de 30K seguidors, fet pel qual ha deixat la seva feina d'enginyer en disseny industrial a la Seat on feia tasques de desenvolupament tècnic i 3D, i ha decidit fer volar el seu talent "imparabla" en el món de la música.
Desprès de quatre anys pujant autoeditada al seu compte de YouTube, aquest passat 11 de gener presenta "Flors mentre visqui" (Halley Records, 2018), el seu primer àlbum d'estudi. El disc, que serà una obra cabdal per entendre la música urbana catalana actual, està produït per Sr.Chen (Bearoid, Toteking, Elphomega o Tremendo), compta amb la veu de la cantant Emocional Goku que l'acompanya en directe, i amb les col.laboracions de luxe com Oques Grasses, Dorian, Suu, Kid Pi de 31Fam, Pau Lobo de la Sra Tomasa i la complicitat de Manel.
"Flors mentre visqui" (Halley Records, 2018) és una col.lecció enorme de cançons sorprenents, fresques, irreverents i enganxoses que tornen a situar a LILDAMI com un puntual de l'exitosa escena de la música urbana. El disc l'ordre un dels seus himnes més contundents, "Pau Gasol", que parteix d'una base de trap, dancehalli reggaeton per parlar de nostàñgia. Versos durs i ràpids juntament amb una tornada molt melòdica de Sr.Chen. A continuació apareixen la romàntica declaració d'amor "Sempre és estiu" amb un ritme clàssic influenciat per un so espacial funk i soul, i la vitalista "Tu també moriràs", una base tradicional de rap amb una declaració nihilista que incita als oients a viure la vida amb intensitat. Només em tenim una i cal viure-la al màxim. El Dami més egòlatra no arriba fins a "Inmortal", on trobem una cançó oberta  i plena de barres (frases) disparades sense parar. Trap pur. Egotrip pur. El sentit de l'humor aflora a "Nach", que compta amb una lletra plena d'ironia i la provocació típiques del trap, amb la veu múrria d'Emocional Goku i la col.laboració de Kid Pi, dels 31Fam. Tots junts regalen una al.legoria a totes les ximpleries que arribem a fer els humans per conquerir el cor de la persona que ens agrada. Seguidament hi trobem "Noi de l'espai", un dels arguments més rotunds de "Flors mentre visqui", que protegonitza Dami acompanyat de la seva amiga, la cantant Suu. Aquesta cançó torna a girar el voltant del romanticisme i la nostàlgia. Un homenatge tant a David Bowie com a Armageddon que parla d'un home atrapat que es sacrifica per salvar la humanitat.
Dami  bandarra i murri torna a "Pussy Song", on hi tracta la tamàtica més picarona, poc habitual del gènere. La tercera col.laboració del disc arriba amb Oques Grasses a "Serrallonga". Junts firmen una cançó amb certa èpica, que parle de les males persones que passen a la història i de com la massa pot canviar la memòria històrica i fer llegenda a persones que no ho mereixen. Com el bandoler Serrallonga. La següent  cançó és una dels arguments que fan enorme aquest disc. Es la titolada "La dels Manel" i és una "trolejada" que compta (o no) amb la complicitat dels Manel, dels qui Lildami adapta la cançó "El mar" sobre un ritme de reggaeton. Aquest remix bestial esdevé un himne a les petites coses quotidianes que acostumen a omplir de felicitat. El disc encara la seva culminació amb la sonoritat llatina de "Pempins" on hi brilla la carismàtica veu de Pau Lobo, cantant de la Sra Tomasa. És un trap inèdit que , el contrari del què ens té acostumat el gènere, resta importància als euros davant d'altres coses possiblement més importants de la vida. Igual d'inèdita i sorprenent és l'aparició estel.lar de Dorian, que s'acosten per primera vegada a la música urbana cantada en català. "Tu ets el sol" és un dels tracks profunds i sentits del disc. Una cançó trista que amb una tornada enorme de Marc Dorian, recorda amb optimisme que al final, amb actitud, podem gestionar i vèncer tot el que se'ns posa davant.
"Flors mentre visqui" és un pas endavant per la carrera de LILDAMI. Així i tot, l'artista terrassenc no ha volgut oblidar-se del seu passat i li ha dedicat una aclucada d'ull  que els seus seguidors més fidels gaudiran doblement; el disc culmina un remix del clàssic "Maleducao", que a YouTube suma gairebé 250K repoduccions. La nova versió millora considerablement la producció i la brillantor d'un hit que LILDAMI ja ha passejat per escenaris de mig pais. És, sense dubte, la millor cloenda d'un disc que ha nascut per fer un revulsiu d'una escena musical catalana àvida de noves músiques i sonoritats.


jueves, 17 de enero de 2019

Entrevistem a Jordi Pinyol en motiu 30 anys programa Cops i Flames a LANOVA Ràdio


1.Com et vas iniciar en el món de la música i quina va ser la motivació principal per fer el Cops i Flames? 
Des de ben jove m’havia interessat el món de la música en general i el de la música en català, en particular. Els anys 80 l’habitual, pel que fa a la música feta en la nostra llengua era seguir els cantautors i cantautores de l’època (Llach, M.Mar Bonet, Raimon, Ovidi...) i grups com la Dharma, Detectors o Duble Buble, per citar-ne alguns.
Pel que fa al Cops i Flames, des dels seus inicis, l’any 1989, l’havia anat escoltant, però quan vaig començar a escoltar-lo assíduament va ser a partir de la seva primera marató radiofònica, les 14 hores de música en català que tingueren lloc el 13 de gener de 1991, per celebrar el segon aniversari del programa (després en vindrien més de maratons d’aquestes). Des d’aquell moment, com deia, em vaig convertir en oïdor fidel del programa. Quan feien algun sorteig i regalaven samarretes o discos trucava i, de tant en tant, aconseguia algun d’aquells obsequis. En aquells temps els sortejos es feien trucant per telèfon, no hi havia twitters, instagrams ni similars, encara, tot anava per via telefònica. A principis d’agost del 1992 vaig passar per l’emissora Ràdio Músic Club, on s’emetia en aquell moment el Cops i Flames, per recollir un disc que havia guanyat, del grup Coragre. El Josep Cartanyà, conductor i co-fundador del programa, a més a més del disc em tenia preparada una altra sorpresa. Em va oferir entrar a forma part de l’equip del programa perquè, segons ell, tenia molt bona veu per fer ràdio. Tot i la meva sorpresa inicial i un cert temor perquè mai havia parlat davant d’un micròfon vaig pensar que podia ser una nova i divertida experiència. Així va ser com, el dissabte 8 d’agost de 1992 em vaig posar davant del micròfon i aquí estem fins ara.

2. Com valores la trajectòria del Cops i Flames  en aquests 30 anys en antena?
Aquesta aventura que acaba de complir 30 anys ha estat possible principalment gràcies als seus fundadors, Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes, que van tenir la idea inicial i sense els quals no hauríem arribat fins aquí. Després dels dos fundadors van anar passant pel programa, per ordre d’aparició, Laura Poblet, jo mateix, Montse Mallafrè, Iolanda Pàmies, David Fernàndez, Marta Trill, Maria Mateu i Manel Gausachs. El programa va començar a l’emissora Ràdio Músic Club, va passar a Punt 6 Ràdio i actualment es pot escoltar a LANOVA Ràdio. Totes elles emissores independents i on gran part de la feina es basa en el voluntariat, amb els avantatges però també vicissituds que això comporta. És per això que hi ha hagut èpoques de tot, en funció de la disponibilitat i altres circumstàncies sobrevingudes. Durant tots aquests anys hem fet de tot: organitzar concerts, llibres, CD’s, concursos com l’Enganxa’t a la música i maratons radiofòniques de 14, 24, 30, 48, 69 i 100 hores, coincidint amb diferents aniversaris del programa.
En aquesta darrera etapa a LANOVA, des de l’any 2014, m’encarrego jo de tirar endavant el programa, amb el David al control tècnic, i amb algunes col•laboracions puntuals, però el mèrit d’haver arribat fins aquí és de totes les persones que he esmentat. I, evidentment, també dels músics, audiència/públic, promotores, discogràfiques i tot el que es mou a l’entorn d’aquest món de la música  que fa possible que, cadascú en la seva mesura, pugui aportar la seva part per fer que la nostra música estigui al lloc que li pertoca .   

3. Com veus el panorama musical a les ràdios? Creus que cada cop hi ha menys programes especialitzats en música com el teu? 
Crec que tant al panorama musical en general com, particularment, al panorama musical en català, s’hi troba a faltar més especialització, principalment pel que fa a les emissores més grans i que, en principi, haurien de tenir més mitjans. Ara fa 30 anys, quan va néixer el Cops i Flames, era força habitual que les emissores, sobretot municipals o locals, tinguessin programes musicals especialitzats. Potser també anava lligat amb el boom de concerts i músics que anaven sorgint. Amb el temps moltes d’aquestes emissores, si encara existeixen, han anat tendit cap a les radiofòrmules i deixant més de banda l’especialització, tot i que encara en podem trobar de programes especialitzats arreu dels territoris de parla catalana.
Pel que fa a les emissores més grans, sobretot les públiques, trobem alguns casos, com ara, a nivell estatal, Ràdio 3 que, ja de per sí, va néixer com una emissora especialitzada en música, o programes com el Catalunya Exprès, de Ràdio 4, conduït per Joan Arenyes que porta també uns quants anys a les ones. A nivell de Catalunya, tenim una altra emissora musical com és Icat on sí que podrem trobar alguns programes especialitzats però no els suficients, ja que en una programació de 24 hores, com és el cas, encara hi predomina la radiofòrmula.
En definitiva, caldria més compromís per part de les emissores grans, públiques i privades, i més suport per a les més petites. A les petites, sovint, les ganes hi són però manquen els mitjans o estan en precari. I les grans tenen els mitjans però, sovint, sembla que manquin les ganes. I no em refereixo als que estan davant del micro sinó a instàncies més altes.  

4. Què és el que t’apassiona de la música? 
La capacitat que té d’expressar sentiments i emocions, de fer-te sentir sensacions i de transmetre missatges compromesos. Però també el fet que et pot servir en qualsevol moment com a mitjà de desconnexió, de dedicar-te un temps a tu mateix limitant-te senzillament a escoltar-la i gaudir-la. Una cosa que cada vegada fem menys ja que acostumem a sentir música mentre fem moltes altres coses però hem anat perdent el costum d’escoltar música de la manera que es feia fa un temps, centrats exclusivament en allò que sonava al tocadiscos.

5. Com veus el panorama musical català?
Esperançador però millorable. Està clar que, al costat dels de sempre que encara resisteixen, han anat sorgint propostes noves i amb ganes de fer-se un lloc en aquest món. Però també és cert que sovint els que comencen no troben el suport suficient per part d’aquells que els hi podrien o haurien d’oferir.   

6. Quina música t'agrada posar al teu programa? 
Des de sempre, al programa, hem difós tot tipus d’estils musicals (rock, pop, ska, folk, electrònica, fusió, cançó d’autor...) No és una qüestió només de gustos personals de qui fa el programa, que també s’hi poden veure reflectits en un moment o altre, sinó que mirem de promoure tant els grups consolidats com aquells músics o formacions que s’inicien en el món de la música en català, abastant, a més, tot l’àmbit de parla catalana.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com espectador? 
En podria citar molts, però posats a concretar en destacaré un parell. El primer, el macroconcert  ‘Els 10 de Rock & Reus’, que tingué lloc el 22 de juny de 1991 al camp de futbol del Reddis, amb els grups Terratrèmol, Tancat per defunció, Bars, Sau, Els Pets, Sopa de Cabra, Tradivàrius, Lax’n’Busto, Nats i Detectors. Es va fer just una setmana després del concert del Palau Sant Jordi  de Barcelona, amb Sangtraït, Sau, Sopa de Cabra i Els Pets. El de Reus potser no va tenir tant de ressò com el de Barcelona, per allò del centralisme i la major promoció, però el que està clar és que la gent que vam anar al macroconcert de Reus el vam gaudir tant o més que el de Barcelona.
L’altre concert que voldria destacar, va tenir un caire ben diferent. Era el 15 d’abril de 2011 i els Lax’n’Busto actuaven per primer cop al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en motiu dels 25 anys de trajectòria dels vendrellencs. Presentaven el disc ‘Simfònic’ acompanyats de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Un concert d’aquells que et fan gaudir del principi fins al final, un final que, amb aquell ‘Les nits del Liceu’ que diu allò de ‘la claca al galliner’ va resultar apoteòsic tant pels que érem al galliner com per a la resta de públic. 

8. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 
Darrerament s’està fent un ús en ocasions potser excessiu de l’etiqueta emergent, per tot allò que és nou i que s’encabeix en un mateix sac. Està passant una mica com allò que els anys 90 s’encabia tot dins l’etiqueta ‘rock català’ (al Cops i Flames sempre hem insistit que hauria estat més correcte parlar de ‘rock en català’). Doncs, el que deia, avui dia potser se n’està fent un gra massa de l’etiqueta emergent. Al programa ens estimem més parlar de descobertes, en general, ja que tant pots descobrir o redescobrir un músic o grup que comença com un de consolidat que presenta una proposta diferent o que destaca per algun tret característic. En aquest sentit, una de les propostes musicals que em va sorprendre agradablement, ja fa uns anys, fou la que presenta Anna Roig i l’ombre de ton chien. Però en podria citar força més. 

9. Com anirà aquest programa especial 30 anys de Cops i Flames?
El programa especial ‘30 anys de Cops i Flames’ començarà dissabte 19 de gener, a les 16:05 h., després de l’informatiu, i s’allargarà fins a les 19:00 h.  Comptarem amb la presència als estudis dels dos fundadors del programa, Josep Cartanyà i Jordi Sugranyes, així com David Fernàndez, Maria Mateu i jo mateix. Al llarg del programa intervindran també la resta de persones que, en un moment o altre, han format part de l’equip del programa, explicaran el seu pas pel programa i presentaran una cançó. A més, hi haurà músics i altres convidats. Hem volgut incidir amb la presència de músics que, en certa manera, la seva carrera artística hagi anat paral•lela a la del programa o que hagin coincidit en el temps per fer una mica de balanç musical d’aquests 30 anys. Comptarem amb alguns dels components del grup Tradivàrius, Fito Luri, Pòkers i Ariel Santamaria, en directe a l’estudi. D’altres, com Joan Reig i Jesús Rovira intervindran per telèfon, atès que la coincidència amb bolos els impedeix venir en directe. En resum, molta música, algunes ‘batalletes’ inevitables i alguna que altra sorpresa que convidem a descobrir a tota l’audiència sintonitzant el programa via Internet a través del web  www.lanovaradio.cat  També cal destacar que, gràcies a això de les noves tecnologies, el programa es podrà seguir via streaming  a través del Facebook Live de l’emissora. Així doncs, podreu veure quina cara fem sense necessitat de venir a l’emissora, cosa inimaginable ara fa 30 anys

10. Quina anècdota divertida ens podries explicar desprès de tants anys en antena? 
D’anècdotes n’hi hauria moltes per explicar. Precisament, el 1999, coincidint amb el 10è aniversari, ens vam decidir a tirar endavant una idea que feia temps que ens rondava pel cap. Sovint a l’hora de cobrir concerts ens trobàvem amb situacions o anècdotes curioses i dèiem allò de ‘d’això se’n podria fer un llibre’. Doncs ens hi vam posar i vam autoeditar l’anecdotari ‘Cops i Flames (1989-1999). Deu anys amb els nostres músics. L’altra cara dels concerts’.
Però l’anècdota, amb majúscules, a nivell personal, no seria altra que la manera com vaig començar a fer ràdio. No tothom pot dir que se’n va a una emissora a recollir un obsequi d’un sorteig entre els oients i en surt essent un més dels que formen part de l’equip del programa. 

11. Qui se't resisteix? qui t'agradaria entrevistar i mai ho has pogut fer?.
La veritat és que ara mateix no us sabria dir un nom en concret. En general, sempre hem trobat bona predisposició entre els músics. Pot haver-hi algun cas concret que, per circumstàncies, hagi estat més complicat, però d’una manera o altra s’acostuma a resoldre. Si no poden venir en directe s’hi parla per telèfon, si no pot venir tot el grup, vénen alguns en representació, però com dic, resistència, el que se’n diu resistència, no n’acostumen a posar.

12. Sempre has tingut la mateixa capçalera de programa o has anat canviant? 
La base de la sintonia inicial sempre ha estat una part del tema ‘Correfoc’ de la Companyia Elèctrica Dharma, aquella que diu allò de ‘som fills de la flama’. Precisament us convidem a escoltar el programa especial, entre altres coses perquè també sonarà algun dels primers àudios del programa, com la sintonia del primer programa, que combinava la Dharma amb Tradivàrius. Durant molt de temps, a la sintonia final també sonava un fragment de ‘La presó del rei de França’. Actualment, la sintonia inicial manté el fragment de ‘Correfoc’ mentre que per a la sintonia final sona un altre clàssic, les notes inicials del tema ‘Seguirem’ d’Obrint Pas, perquè, al cap i a la fi, tal com diu la cançó, d’això es tracta, ‘seguim, seguirem!’.


miércoles, 16 de enero de 2019

“Desperta” el nou disc de Luand


“Desperta” el nou disc de Luand
Luand es una banda de Sabadell que units per la passió de la música, ens venen a presentar el seu primer treball que surt el 25 gener “Desperta” (RGB, 2019) la banda de pop rock en català ha treballat de la mà del productor Marc Martin.
El grup emergent amb energia a l'escenari, vol fer vibrar el públic transmetent, les ganes i l'emoció de com afronten la vida (amor, societat, la mort, ruïna...) a través de cada cançó, amb ganes de deixar petjada al panorama musical català.


martes, 15 de enero de 2019

Recopilatori de Rap Català amb "Rap de la Terra Vol.1"


Uns anys enrere no estava tan normalitzat parlar de rap de la terra. Era un fenomen, fins fa poc, residual, quelcom aïllat i anecdòtic. En canvi, en els darrers anys, als carrers de Catalunya, el País Valencià i Balears el rap en català no ha parat de créixer, fins a fer-se un lloc a l’escena de la música urbana. Aquesta encara jove escena del rap de la terra no ha sorgit del no-res però, ja abans d'aquest boom recent hi havia hagut grups i MC’s underground com el Gordu del Puru, Ribbi Haller, El Puto Nota, Senyor Oca o Valtonyc servint de referents als artistes emergents del país.
Un dels grups que va tenir més repercussió va ser At Versaris, qui van arribar a signar amb una discogràfica, participar a festivals de renom i realitzar una gira conjunta amb la banda de jazz-rock Asstrio, a més d’obtenir premis de renom, col·laborar amb artistes internacionals i altres fites importants. Més tard, aquesta formació va donar peu a una altra de les formacions més influents: Extraño Weys, que va demostrar que aquest gènere també podia anar deslligat de l’activisme polític.
No obstant, és innegable que alguns fets desafortunats com les condemnes a rapers en llengua catalana han contribuït també de forma indirecta a posar sobre la taula aquesta realitat irrefutable que és el rap de la terra. Una dada interessant al respecte és que la jutgessa va preguntar a Valtonyc que per quin motiu rapejava en català. Aquesta persecució ha tingut com a resposta el suport global de la música catalana, motiu pel qual se’l programa en molts festivals de renom a nivell simbòlic, fet que també a ajudat a expandir el moviment.
Actualment, s’ha arribat a un punt molt interessant per a l’escena autòctona. Cal destacar esdeveniments importants com que Senyor Oca guanyés l’edició del Sona 9 del passat 2017, que els ha portat a omplir la sala Razzmatazz 2 sencera amb la presentació del seu últim disc; també l’aparició de Poor Tràmit a TV3 col·laborant amb Proactiva Open Arms, la cançó de l’estiu que van encarregar des d’iCat FM als Homes Llúdriga o l’actuació de l’Exèrcit d’Alliberament Musical (EAM) al Viña Rock 2012, entre d’altres.
Com a conclusió, la presència de la llengua catalana en el món del rap no deixa de guanyar espai, però segueix essent minoritària respecte el rap en llengua castellana.
Donat tot aquest context favorable, diversos membres de grups pertanyents a aquesta onada s’han organitzat per dur a terme el primer disc recopilatori de rap en llengua catalana. La seva idea és promocionar aquesta escena autòctona de forma horitzontal i inclusiva, doncs tot el procés ha estat molt participatiu, assembleari i col·lectiu. Volen transmetre el missatge d'unió, respecte i suport mutu en aquesta cultura, sense desigualtats de gènere ni ètniques, per això hi participen persones de ben diverses característiques i estils.
Així doncs, des de fa uns mesos i de forma completament autogestionada s’ha estat realitzant un recull d'aquestes característiques i ja hi ha expectatives que s'engeguin més edicions. Ara mateix ja es troba en les fases finals d'elaboració. Inclou vint-i-un temes inèdits, entre els quals s'hi troben algunes de les veus referents en el moviment emergent del hip hop català actual, amb presència femenina i amb representació de les diferents zones i accents dels països catalans.
Tot plegat ha estat gravat de forma individual per compte de cada participant, i després s’ha enviat a Deps Music per a que realitzi el mastering final a RoomLab Estudi.
El treball en qüestió veurà la llum el proper dimecres 19 de desembre de 2018. Estarà publicat de forma lliure per Youtube i Bandcamp, amb escolta online i descàrrega gratuïta. El format físic es podrà adquirir el dia de la primera presentació en directe del projecte, detallada en el següent apartat.
Aquest disc va ser presentat en directe amb la participació de totes les persones implicades el passat divendres 11 de gener de 2019 a la carpa de la festa major del barri barceloní Sant Antoni. L’espectacle en qüestió constarà dels showcases de tots els grups o solistes participants. És a dir, cadascú d'aquests artistes interpretarà cançons pròpies, entre elles la que presenten al recopilatori. Tot plegat tindrà una duració d'unes 3 hores.
L'entrada anticipada tindrà un cost molt assequible i les 200 primeres persones que la comprin rebran una còpia física del disc com a obsequi. Es podrà adquirir online a hiphoptickets.es Els guanys seran destinats a recuperar la inversió per a la confecció del
Portada del disc
mateix, ja que aquest format físic serà 100% autoeditat, sense l'ajuda de cap segell discogràfic. 
De moment només hi ha una altra data al calendari: dissabte 1 de juny a l’Ateneu l’Harmonia de la Fabra i Coats (Bcn).
·
GRUPS PARTICIPANTS
Els grups o solistes que participen en aquest primer volum són els següents:
CircusPad
Grup de rap en català de Molins de rei que va néixer el 2014, format per Aedo (Lletrista) i Deps (Productor).
Daura
És un noi de Banyoles que porta uns 7 anys fent rap. Les seves lletres aborden temàtiques relacionades amb les diferències culturals, la nostàlgia, l’amor i les lluites personals.
Elane
És una rapera de les terres de ponent. El primer tema publicat va ser "Féminas”, que va néixer de la necessitat d'expressar la ràbia a favor de totes les oprimides durant la història.
EAM
Neix de la unió de dues bandes, una de punk i altra de rap, tot i que actualment es caracteritza per la fusió d’estils com el reggae o el rock, amb lletres reivindicatives.
Entelequia
És un duo de rap afincat al Maresme format per L’MC Eros a.k.a 47 i el turntablista JP, que s’encarrega dels scratchs i de la majoria de produccions musicals de la formació.
La Lliga dels Superherois
Ells són el Noi de Tona, Drap Brut i l’Home de la Bossa de Plàstic al Cap i no els agrada donar explicacions.
Lil Russia
És una rapera i saxofonista amb un estil on fusiona hiphop, jazz, funk. El 2016 va llençar la seva primera referencia amb el grup Purple High sota el projecte Cabal Musical.
Homes Llúdriga
És un grup de rap amb influència de la música negra, fundat a Barcelona l’any 2014. Aquest 2018 la formació prepara el seu primer disc de llarga duració.
Nu Drama
Va néixer el 2011 amb “Trànsit”. És un noi de St. Joan de les Abadesses que recull tota la substància que resideix en un poble apartat del Prepirineu per alimentar el seu món interior.
Orgànic És un grup de rap clàssic nascut a s’illa de Menorca. N’Ivan i en Lluís projecten un missatge positiu i arrelat als propis orígens, en la seva llengua materna.
Paula Grande i Pau Brugada
S’uneixen fent un tema junts per primera vegada en aquest recopilatori. Les seves trajectòries musicals els han portat per camins similars.
Pinan 450f
És una proposta musical nascuda l’any 2015 a Barcelona, amb la veu i lletres d’Adnan Fassi, impulsor del projecte. Una formació que prové de molts racons musicals i culturals.
Senyor Oca
Juntament amb DJ Gale i Deps Music ens transporten als ritmes més clàssics dels anys 90, amb una marcada evolució procedent del Dub africà i el Drum n Bass.
Poor Tràmit
És autèntic boombap en català, essència de carrer fusionat amb sofà, fum i pizza. Omplir de cendra un foli i cridar #Guarap! als 4 vents.
Sr. À & Acros
De Sants i el Carmel respectivament, aquests dos Mc’s porten en actiu des de 2012, aquesta inclosa en el recopilatori, és la seva primera col·laboració.
Valtonyc
MC i productor nascut en el 1993 a Sa Pobla, Mallorca. Ha escrit i publicat 12 maquetes i 3 LP’s. Actualment està exiliat a Bèlgica, amb una condemna de 3 anys i 6 mesos de presó.
Subversa
Es forma l’any 2015 de la mà de sis amics procedents de diversos estils i projectes musicals. La seva proposta de rap amb banda orbita per estils com el rock, el metal o el funk.
Statu Quoniam
És un grup format per Levico i Trex Mex, dos vailets de Cardedeu que no tenen en comú ni l'aire que respiren. De fet, diuen que fan Rap però se'ls ha vist coquetejar amb altres estils.
The Re-Fugees
És un grup sorgit el 2017 de la unió dels tres membres de Síndrome de Sherwood O.P.B., Pauhead i Lakov R.A.G.E. per treballar junts sobre ritmes boombap, propers al rap clàssic.
Xavier Mata
És un rapper i productor del barri de la Verneda, Barcelona. El seu últim projecte important i auto-produït és “Paiu, Afluixa els Calés!” (2017).
Ese de la Cinta
És un MC de Lleida, membre del col·lectiu La Cinta Sound, grup d’amics amb inquietuds properes que va conèixer a través del rap i que ara uneix una forta amistat

lunes, 14 de enero de 2019

Eduardo Paniagua, Wafir S. Gibril i Pedro Burruezo: La Música de les 3 Cultures




Eduardo Paniagua, acompanyat de Pedro Berruezoi Wafir S. Gibril, presenta la música dels trobadors de les tres tradicions espirituals d'Al Andalus. Aires andalusíes, peces sefardíes, cántigas d'Alfonso X El Sabio… Un espectacle minimalista, però gran en emocions que ens remeten al medievo amb cançons i melodies d'aromes trovadoresques i que no oblida als grans poetes del sufisme, els poemes que són amor en estat pur. Tot el mestratge i el prestigi del gran Paniagua, S. Gibril i Berruezo en un mateix escenari el proper 24 de gener a La (2) d'Apolo.

Eduardo Paniagua és Premi Intèrpret de Música Clàssica 2009 de l'Acadèmia de la Música d'Espanya. Nascut a Madrid al 1952, és arquitecte i especialista de la música de l'Espanya medieval. Membre fundador dels grups Atrium Musicae i Cálamus, està especialitzat en música aràbic-andalusa. En 1994 crea els grups Música Antigua i Ibn Bâya, per interpretar els càntics d'Alfonso X i la música andalusina. En paral·lel funda el segell discogràfic Pneuma amb un catàleg de 150 publicacions.

PEDRO BURRUEZO 

Burruezo és el nom artístic de Pedro A. Burruezo, un dels artistes catalans més humils i, al mateix temps, més singulars, sòlids i transversals que ha donat la música a l’estat espanyol en les últimes dècades. Fundador de Claustrofobia en els 80, pioner de mil tendències, a partir dels 2000 li dóna un gir de 180 graus a la seva carrera i a la seva vida.

Com a compositor, productor i intèrpret es llança a l'exploració de músiques antigues, sufís, medievals, morisques, sefardites… sota una nova mirada, tan arrelada com contemporània. I l'èxit en tot tipus de cicles i festivals de tota Catalunya i de tot l'estat espanyol (Festival de la Portada Ferrada, Festes de la Mercè de BCN, Actual de Logroño, Murcia Tres Culturas, Noches de Ramadán de Madrid, Semana de Música Sacra de Segovia, etc.) i de l'estranger (Festival de Musique Samaa Soufie de Setyf –Algèria–, Festival de la Universitat d'Orient Mitjà d'Ankara –Turquia–, Festival de l'Ambaixada Espanyola de Khartum –Sudan–, etc.) li catapulta cap a una zona de prestigi que pocs músics nascuts en el camp de la música popular han arribat a conquerir al nostre país, un prestigi que transcendeix la música popular. 

En aquest cas, un prestigi guanyat a força de constància, esforç, dedicació, inspiració i estudi. I gràcies, també, a saber envoltar-se d'excel·lents músics que són els que formen les diferents agrupacions encapçalades per Burruezo: Wafir S. Gibril, Maia Kanaan, Jordi Ortega, Mon Ray, Iván Lorenzana, Jovic Sagristà, etc.

Burruezo, a més de liderar diferents formacions amb les quals recorre habitualment tot tipus de cicles i festivals per mig món, també ha posat bandes sonores a diferents pel·lícules, documentals i, al costat de les ballarines de la Cia de Dansa Un Sol Traç més els membres de la Nur Camerata, és responsable del bellíssim muntatge de dansa contemporània i de dervitxos amb música en directe que està omplint sales i rebent excel·lents crítiques allà per on pasa: “Itimad”, homenatge a la qual fos reina poetessa de Sevilla/Ishviliyya, esposa d'Al Mutammid. Per encàrrec del Taller de Músics, així mateix, amb el cantaor Pere Martínez, el sudanès Wafir S. Gibril i un grup d'excel·lents músics i ballarins girant al voltant de la Nur Camerata… ultima en aquests dies “Auto Sufí Ciència”, que s'estrenarà en el festival Barcelona Ciutat Flamenc el 27 de maig, i que inclou algunes de les peces més emblemàtiques de “Dervishes & Troubadors”.

Ara, ens torna a sorprendre amb “Dervishes & Troubadours”, un disc preciós i embriagador que conjuga dos discos en un: 

a) música contemporània inspirada en el sufisme, amb aromes morisques, amb peces cantades per Burruezo en àrab i castellà, amb instruments àrabs, d'un profund missatge espiritual (“Dervishes”: Burruezo & Nur Camerata + Wafir S. Gibril);

b) música inspirada en les peces de trobadors, la música sefardita, les aromes medievals, amb un aire innovador en lletres i harmonies, cantat en català i en ladino, principalment, per Maia Kanaan (braç dret de Burruezo en els últims anys), també una gran violista (“Troubadours”: Burruezo & Medievalaia Camerata –canta Maia Kanan–).

El disc queda sentenciat amb una peça inspirada i enigmàtica en italià, “Hesiquia (Cantata dell’eremita)”, que Burruezo ha interpretat juntament amb la Orquestra VOZES, formada per nois en risc d'exclusió de barris desfavorits de Barcelona; els arranjaments són d'I. Lorenzana i la direcció, de Pablo González.

En resum, un disc profund, misteriós, d'una poesia insondable i d'una bellesa estranya per als temps que corren.