domingo, 17 de junio de 2018

Debaho Band ens presenta el seu nou tercer disc "Hijos del Rock&Roll"


Debaho Band presenta "Hijos del Rock&Roll", el seu tercer disc d'estudi
El proper 22 de juny la banda farà la presentació del seu nou disc al barri que els va veure créixer "El barrio de La Viña"

Després de quatre anys passejant el seu “Basado en hechos reales”, Debaho Band treu a la palestra el seu tercer disc d'estudi, “Hijos del Rock&Roll”, En ell, els de Lorca tornen a deixar-se l'ànima, perquè qualsevol amant de la música a general, i del rock en particular, no pugui separar-se de la seva reproductor d'àudio.

Debaho Band es despulla per donar curs al seu gust per aquest gènere, i abordar-lo des de diferents perspectives, obtenint sempre el mateix resultat; rock i més rock.

Per obrir boca, la pista número u, tanca una tremenda introducció la veu en off pertany al gran Ricardo Solans, una de les grans veus del cinema del nostre país que dóna vida a actors de la talla de Robert De Niro, o Sylvester Stallone,

Després d'aquesta col·laboració de luxe, ens esperen simplement deu cançons de rock & roll. Cal destacar que una d'elles és una versió, “La revolución”( 1994), d'un dels grups més emblemàtics del panorama musical de Múrcia, Els Marañones. Una versió feta des de l'afecte que demostra que la cançó té total vigència amb el pas del temps.

La història de Debaho Band comença en un bar de Lorca (Múrcia), el mític local, "Mama Lluna". El 2006 van començar el projecte amb un primer concert per mostrar allò en el que tant havien treballat.

José Alberto Lario (veu), José Luis Meca (baix) i Andrés Corbalán (bateria), es van mantenir ferms mentre que entraven i sortien diferents guitarristes. Finalment va arribar Alfredo Vegis, i poc després Alfons Quiñonero, que van configurar la formació definitiva dels habitants de Lorca.

El 2011, van vendre un disc que no existia a tots els seus amics i familiars, per poder finançar l'enregistrament del mateix. Va ser en “La sala de Máquinas”, estudi regentat per Manuel Torroglosa, on van gravar el seu primer treball, “Sin Freno” (2012)

A poc a poc van anar fent-se un lloc en el panorama regional i van arribar a telonejar al gran Rosendo Mercado. En 2014 van tornar a l'estudi i va veure la llum un nou LP, amb un so compacte i potent, “Basado en hechos reales". Amb aquest disc van ocupar els cartells de diversos festivals, com el Aúpa Lumbreiras (Villena) o el Microsonidos (Murcia).

Durant quatre anys la banda va adquirir molta experiència, complicitat i presència als escenaris. El que ha generat una maduració en el seu so i el seu concepte del rock & roll, i prova d'això és el seu últim treball “Hijos del Rock&Roll" (Rocket Music, 2018).


sábado, 16 de junio de 2018

6ena edició de Músiques Sensibles del 18 octubre a 23 novembre al Petit Palau i Palau de la Música Catalana



La sisena edició del festival Músiques Sensibles tindrà lloc del 18 d’octubre al 23 de novembre 

Del 18 d’octubre al 23 de novembre es presenta una nova edició del festival Músiques Sensibles. Un festival que vincula cultura i música amb compromís i responsabilitat social. Un projecte pioner, innovador i únic, on la cultura i la societat esdevenen el motor principal. Un projecte on la sensibilitat és el denominador comú de tots els agents que hi intervenen. Un festival necessari i diferent per la conjunció d'artistes de gran nivell, unes entitats molt compromeses i imprescindibles, i un espai excepcional, Palau de la Música Catalana – Petit Palau. 

El festival, consolidat com una de les gran cites de tardor programarà un total de 10 concerts amb les següents actuacions: Maria Arnal i Marcel Bagés (18 oct); Carmen Boza i Intana (9 nov ); Roger Mas i Joe Dolman (10 nov); Gemma Humet i Alidé Sans (16 nov): Xoel López (17 nov); El Petit de Cal Eril (21 nov) i finalment el London Community Gospel Choir (23  nov).

Després de cinc edicions Músiques Sensibles ha programat  60 concerts amb més de 15.000 espectadors i ha donat suport a més de 25 projectes socials. L’any 2015 va rebre el reconeixement per votació popular com a millor festival per la seva programació arriscada i de qualitat (Totmusicat), i l’any 2017 va ser finalista als Premis Fest en la categoria d’igualtat i diversitat de gènere caracteritzat per ser un dels únics  festivals que des dels seus inicis ha mantingut un 50% o més de presència femenina en els cartells presentats.

viernes, 15 de junio de 2018

Maestro Burlador presenta "Mi Yo Ko"


Maestro Burlador presenta "Mi Yo Ko" (Red B Records, 2018) el seu primer llarga durada. Nou cançons escrites per Lenüs Van Bófill que navegan allunyades de les formules més tradicionals. En "Mi Yo Ko", Lenüs mostra una amplia varietat d'estils i recursos on per sobre de tot destacan dos característiques principals: una gran personalitat creativa i unes lletres sempre honestes.
Per donar forma a aquest álbum, la banda ha comptat amb la producció de Raúl de Lara, afamat productor que ha treballat amb alguns grups més destacats del panorama musical nacional i internacional com Izal, Second,Varry Brava o Full, entre altres.
El so de Maestro Brulador está compost per: Lenüs Van Bófill (veu i guitarra), Pepe  M de los Santos (baix), David Ortega (bateria i percussió), Miguel Ángel García (guitarra) i Carlos Keller (guitarra).


domingo, 10 de junio de 2018

La Banda del Panda presenta el avançament "Rumba Bastarda"


La Banda del Panda presenta el nou single, avançament del seu tercer disc “Rumba Bastarda” (Kasba, 2018).
El single es podrà trobar el proper dimarts 5 de juny a totes les plataformes digitals.
Es presentarà en directe el proper 9 de juny a la Festa Major del barri del Coll de Barcelona.
La Banda del Panda avança el primer tema del seu nou disc que veurà la llum després de l’estiu.
En aquest tercer disc, el grup ha apostat per triar un títol que defineixi el que fan: “Rumba Bastarda”; el mateix títol que el tema que s’ha escollit com avançament. Un estil que “neix als barris populars amb la barreja de la rumba catalana d’arrel amb altres ritmes que s’escolten al carrer com la cúmbia, el hip hop, i fins i tot el reggaeton”. Amb 9 anys a les seves esquenes la Banda del Panda ha evolucionat fins a trobar el seu propi espai en el panorama musical català “La nostra música no té raça i neix al barri, producte de les barreges que hi ha a les gran ciutats: és catalana i xarnega, clàssica i moderna, festiva i compromesa” afirma el sextet de Barcelona.
La Banda presentarà després de l’estiu el seu tercer disc en 9 anys on ha anat omplint pavellons i festes majors de tot Catalunya passant per altres països o comunitats autònomes com França, Madrid, València i Aragó. “Fem música popular amb orgull i el cap ben alt” asseguren.
L’estrena de la cançó que han avançat de l’àlbum disc serà, com no podia d’altra manera, el 9 de juny a la Festa major del barri del Coll de Barcelona, un dels centres neuràlgics de la seva música, i preveuen arrencar tot seguit una gira per portar la seva Rumba Bastarda arreu del país.


sábado, 9 de junio de 2018

Entrevistem a Gloria Garcés


1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
De petita, a través de la meva mare que es pianista i va fundar una escola de musica...m’hi vaig trobar, tocant el piano i cantant desde sempre!

2. En quins projectes musicals has participat anteriorment i com ha estat la creació del teu projecte i l'evolució del projecte "Gloria Garcés"?
Vaig fer tota la carrera de piano clàssic i primer em vaig abocar molt a la docència, perquè em vaig criar en el sí de l’escola de música familiar. Però molt aviat ja vaig veure que la part creativa l’havia d’abocar cap a projectes més artístics. Vaig estudiar clave i cant històric i vaig estar en grups de música antiga durant uns 10 anys. Allà vaig aprendre molt però cap als 30 va començar a sorgir altres possibilitats, com Les Síxters, un grup de veus femenines a capella que vaig cantar i dirigir durant 14 anys i 3 discos. Aqui vaig començar a escriure arranjaments i cançons inèdites per primer cop. Després van venir les incursions al teatre, amb les companyies Gong Teatre i Gaia Contes, plataforma des de la qual vaig produïr 3 espectacles de teatre musical amb música meva i algunes Cantates infantils. També faig incursions en el món de jazz, la world músic i més teatre... Arrel de beure de totes aquestes fonts sorgeix una forta necessitat de crear el meu projecte més personal i apareix el
projecte Glòria Garcés l’any 2014. El 2016 publico NITS EN BLANC, el primer treball en solitari amb la veu i el piano coma eix vertebrador i una gran i desconeguda vocació per explicar coses amb les cançons. Aquest 2018 publico "Nu" 

3.Quina es la teva font d'inspiració, per fer les lletres i la música, de les teves cançons?
Sobretot la connexió amb la gent i tot el que m’envolta, la relació que s’estableix entre persones, com vivim, com és que tenint-ho tot, ens dóna la sensació de que estem sempre buscant...?

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Com veus la música a la teva comarca?
Em veig dins d’un abast local, de moment. M’encantaria que la meva música arribes a més gent, que s’obrís a un espai més ampli, però no es la meva prioritat principal

5. Com definiries la teva música en 5 adjectius?
Reflexiva, vital, intima, personal, dolça

6. Com us plantegeu els propers concerts? Quins son?
A trio, tenim el 8 de juny un concert al Barri Vell de Girona i també una col.laboració al Festival Girona d’Autor com a telonera de Las Migas el 17 de juny a l’Auditori de la Mercé, com a guanyadors del concurs que el Festival va convocar

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? Ens podries explicar alguna anècdota divertida de tots aquests anys a l'escenari?
Els concerts que faig al Sunset Jazz de Girona, com l’últim que ha estat la presentació de NU, són màgics pel local, el caliu, les condicions humanes i musicals...
L’anècdota més frequent es que em sol passar que em descuido les sabates d’escenari...a vegades he sortit descalça...

8. Quines són les teves influencies musicals?
Clàssic, jazz, bossanova, world music, cantautors llatins...

9. Quina es la teva última descoberta musical?
Sara Terraza

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Luz de Gas

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Perseverància però sobretot que no busquin l’èxit superficial i efímer sinò què busquin què es el que realment dóna sentit a crear i tocar, quina es l’energia que els mou, aquesta és per mi el verdadera troballa

12. Què és el que t’apassiona de la música? Creus que la música amanseix les feres?
Que em puc comunicar a través d’ella i rebre imputs de altres persones que també t’utilitzen com a canal. Si, amanseix l’ànima!!


viernes, 8 de junio de 2018

Raül Bonilla presenta el seu nou disc "108.000 milions de formes"


Raül Bonilla presenta en concert a l’Ateneu l’Harmonia (Sant Andreu-Barcelona) el proper 15 de juny, el seu nou disc  “108.000 Milions de Formes” amb formació quartet, amb en Caïm Riba a la guitarra elèctrica, Jules Bikôkô al baix, Victor Solana a la bateria i Raül Bpnilla acústica i veu.

“108.000 Milions de Formes” són 10 fotografies de personatges contemporanis, deu retrats de les seves circumstàncies i les seves reflexions que serveixen per parlar de la tracta de blanques, el bulling, el drama de l’inmigració al Mediterrani, l’amor, l’emancipació, el sexe, el destí, la mort o la pròpia poesia. 

“108.000 milions de formes” és un disc escrit i composat durant els vuit primers mesos de 2017 a hores intempestives i des del subsol de la ciutat - entre les 4 i les 7 del dematí a un pàrquing soterrani de l’Eixample, és pop literalment underground.
Melodies que llisquen sobre harmonies vocals i una orquestració orgànica que desplega tota la seva paleta de colors a mida que es desenvolupen les cançons.
L’àlbum ha estat produit pel Jules Bikoko (Macaco) als estudis BSO de Barcelona, amb Toni Saigi “Chupi” als teclats i Didak Fernández a les percussions. 
El directe es presenta en formació de quartet, amb el Raül a la veu, guitarra i harmònica, el Jules Bikôkô al baix i veus, el Caïm Riba a la guitarra elèctrica, veus i teclats i el Gabriel González a les percussions.
El primer sencill de l’àlbum és la cançó “Mediterràniament”, es va publicar el 22 de Març acompanyat d’un videclip fet en col·laboració amb ProActiva Open Arms.

miércoles, 6 de junio de 2018

Entrevistem Atticusfinch

Después del lanzamiento del sencillo "Mateo's Song" a mediados de febrero de este año, que avanzaba el disco Vacaciones en Shangri-La. Los ATTICUSFINCH sacaron un segundo sencillo "No hay olas en Bondi Beach" que salía junto a su disco físico. 

Ahora, después de la primera etapa de su gira -con la que han actuado en Albacete, Sevilla, Almansa, Córdoba, Madrid, Valencia- reemprenden gira con nuevos destinos, y con el lanzamiento de un video con imagenes grabadas en directo y el sencillo "Un despiadado mundo" que llega a las FM's españolas a través de Ritmonet y que puedes bajarte desde AQUÍ.

Próximas actuaciones : 
Jueves 07/06 en el Golden Club de Córdoba 23:30 h, entrada gratuita.
Sábado 09/06 en la sala Caribou de Albacete (Motoretta Mod Rally) 22:30 h, entrada gratuita.
El sábado 30/06 en "Más Carretera" Alcazar de San Juan (Ciudad Real) 18:30 h (solo para inscritos XI Concentración Más Carretera).
Y el sábado 07/07, V Edición Rock & Chumillas; Chumillas (Cuenca). Zona de acampada, entrada gratuita. 22:30 h.

Mientras se cierran otras fechas os podemos anunciar que estarán presentes en Viva La Feria de Albacete el viernes 14/09 en !nd¡spensables, junto a La M.O.D.A., Viva Suecia, Varry Brava y Angel Stanich. Ver cartel desde AQUÍ

Atticusfinch actuarán en el Motoretta Mod Rally de Albacete 

De nuevo y por tercer año consecutivo, Albacete se engalana de modernismo luciendo sus mejores galas sesenteras en el Motoretta Mod Rally que se celebrará este próximo sábado 9 de junio. 
Como viene siendo habitual, a las diez de la mañana se reunirán en el Café del Sur, sede diurna del evento, las scooters clásicas que quieran participar en la ruta a realizar por la provincia y que acabará en la degustación del ya típico arroz caleidoscópico por parte de los mismos en el mismo lugar de encuentro. 
En este mismo establecimiento habrá una exposición del artista iconoclasta del pop-art, Kike Chumillas, que colgara en sus paredes su particular homenaje a la scooter plasmada en espectaculares acrílicos. 
Para finalizar la jornada, nos trasladaremos a la Sala Caribou (C/.Tinte 1 - Albacete) a las 22:30 h. donde podremos disfrutar de los conciertos del esperadísimo reencuentro de Pildora X, ahora transmutados en Dr. Xtrangelove, que revisaran el repertorio que les encumbró en los años 90 como uno de los mejores exponentes de la psicodelia nacional. 
Y cerrando la noche uno de los grupos más en forma de nuestra escena local, Atticusfinch, que continúan cosechando éxitos en su gira por toda la península con la presentación del disco "Vacaciones en Shangri-La". 
Todas las actividades son con entrada libre.


1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Llevamos tocando desde que somos crios, todos en grupos distintos que marcaron el origen de lo que despues fue la explosion indie albaceteña que trascendió en bandas como Surfin' Bichos. Entonces todos compartíamos espacio, descubrimientos y sueños.

2. Com es crear el projecte “Atticusfinch" i com ha anat evolucionant al llarg del temps? Teniu altres projectes paral.lels o anteriors?
El grupo arranca porque no había juerga en la que nos juntabamos todos, entonces en distintas bandas y sin embargo amigos, que no acabará en casa de alguien haciendo música. Cada vez nos salía mejor y decidimos hacer un proyecto paralelo sin presiones, tocando versiones "curiosas" en garitos pero esta vez para que nos oyeran otros. La evolución vino un poco como en "Granujas a todo ritmo", un viaje a Bondi Beach en una época en que la banda había dejado un bonito cadáver, una inspiración divina que me hizo componer un repertorio original y una búsqueda con desfribilador en ristre para la recomposición de la banda. El proyecto es 100% Atticusfinch, no hay paralelismos.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar i promociar la vostra música?
Fundamentalmente, ganar el Alberto Cano que nos proporcionó un dinero importante con el que afrontar una grabación, una edición y una promoción importante que nos diera garantía de poder llegar a la mayor gente posible.

5. Com us veieu el panorama de la música catalana? Com veieu el panorama musical a la vostra comarca?
Lamento estar un poco desconectado del panorama actual de aquí y de allí. Pero si te puedo decir que bebemos de fuentes de inspiración que emanan de nuestros buenos amigos e ilustres catalanes Brighton 64. En cuanto a nuestra escena, bien para la que está cayendo. Este año es posiblemente en el que más discos van a salir al mercado de bandas albaceteñas por lo que, como menos, demostramos bastante valentía.

6. Com definirieu la vostra música?
Ante todo, divertida. Necesitábamos combatir el ambiente plomizo que acompaña a la música actual. Ser original no implica ser aburrido.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectadors? 
La presentación del disco en el Teatro Circo de Albacete fue un conciertazo. También tenemos un muy buen recuerdo del Quatre Estacions de Pedreguer, es la primera vez que salíamos fuera y la reacción de la gente nos dio alas. Lo que pasa en esa población con estas cosas es de Expediente X. Como espectadores, ha habido tantos, nos encantan los directos, los malos y los buenos, recuerdo tantos...Ahi va uno, hace unos años se volvieron a juntar Los Buenos (de Albacete) para tocar una sola noche en homenaje a un buen amigo personal y de la escena desaparecido que fue increible. Hoy, el bateria de esa banda, Descalzo, toca en nuestro grupo.

8. Quines són les vostres influencies musicals? 
Yo soy particularmente mod, influencia que comparto con Descalzo, pero tenemos un guitarra punk, una cantante pop-star..., esto hace que nuestra música le acabe gustando a todo el mundo.

9. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
No estoy muy puesto pero me han gustado mucho Lie Detector, Fougbound y mis buenos amigos de Arte Pop

10. Un lloc on us agradaria tocar?
Si tocaramos en Razzmatazz significaría que hemos llegado a mucha gente. Cualquier sitio donde la gente disfrute de nuestro directo nos va bien. La empatía nos da marcha.

11. Que aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que no se crea nada pero que crea mucho en su música. Y que disfrute, este mundo tiene cada vez menos objetividad. Paciencia.

12. Què és el que us apassiona de la música?
La música es pasión en si misma. Las canciones hacen que cambies de ánimo, que recuerdes buenos momentos. Cuando acabas una canción y te emociona con el resultado que da una vez pasada por el laboratorio musical del grupo, es toda una experiencia.

13. Creieu que la música amanseix les feres?
Absolutamente!! Y lo dice una fiera indomita. Aunque esa misma música también nos acabe alterando un poco...