Borriana Big Band fran brillar de nou joies musicals catalanes, valencianes i illeques en el seu nou cd "D'ací"

Sempre es conegut que els valencians i la seva comunitat, són bons músics i els agraden les bandes. Avui parlem de la Borriana Big Band, una big Band dirigida per Juanjo Carratalà i vint-i-tres músics en total; ara publiquen el seu primer disc, anomenat "D’ací" (Bureo músiques amb suport de Metronom i Ajuntament de Borriana, 2018). 

Aquest àlbum sorprenen amb versions a ritme de jazz, swing, salsa i bossanova d’uns quants clàssics de la música de València, Catalunya i Ses Illes. 

Clàssics que van del “Lladres” d’Al Tall (videoclip) al ja esdevingut clàssic “Camals Mullats” de La Gossa Sorda. Pep Botifarra posa veu a la seua “Malaguenya de Barxeta”, sempre disposat a col·laborar. I Pau Alabajos fa un duet al seu “Inventari“, una cançó que necessitava i mereixia una versió com esta.

Comencem el disc amb un clàssic d'Al Tall "Lladres" que entra suaument, però poc a poc els metalls i una veu femenina (que ens acompanyarà durant tot el disc) li donen una forma especial. Seguim amb "M'aclame a tu" del gran Ovidi Montllor a ritme de swing suau que aporta un plus a aquesta gran cançó de l'alcoià. Del Ovidi passem a un gran Raimon i el seu "Al vent" en format de jazz amb molt de groove i soul, una versió inèdita en aquest format. El camí del cd continua amb un artista més actual el valencià Pau Alabajos i el seu "Inventari" amb punts jazz i de gran big band. De les cançons valencianes passem a les de ses illes amb Ma del Mar Bonet i el seu "Que volen aquesta gent" amb gran dossis de jazz llatí. Seguim viatjant aquest cop a catalunya amb Jaume Sisa i "Qualsevol nit pot sortir el sol" que incia amb piano tranquil però gira a ritme de rumba i bossanova fent brillar la cançó com mai.Tornem a país valencià amb "La Malaguenya de Barxeta" una cançó popular molt important. Seguim amb La Gossa Sorda i "Camals mullats" portat a un altre pla a ritme de banda de big band amb arrels llatines. Seguim amb “La Flama” d'Obrint Pas traspassada a rumba cubana i tanquem amb Catalunya i el "Que tinguem sort" de Lluís Llach

Aquest nova descobertat d'aquesta gran Big Band de la Plana, ens fa reviure cançons bones i que ens agrada a ritme de Borriana, Nova Orléans i l’Havana. CD molt recomanat des de LMALF.

Parlem del nou treball de PIPO TI & Forward Ever Band "Una vida entera"

A principis de 2017 a Okomé Studios de Madrid, es vam tornar ajuntar els mateixos membres que van crear "Mas ruido"de GREGTOWN 5 anys enrere, aquesta vegada per gravar un àlbum sota el nom de PIPO TI & Forward Ever Band anomenat "Una vida eterna".

Degut a que el projectes es va basar en treure les idees ja preconcebudes de Pipo, es va decidir que seria un àlbum de col·laboració entre banda i cantant, sent la mitat dels instrumentals ideals, propies de Pipo i l'altre mitat d'instruments originals de Forward Ever Band, creant un equilibri perfecte per donar un àlbum de reggae pel 2007, un camí de maduresa personal i musical.

Cal destacar les col·laboracions d'artistes representatius de l'escena reggae dancehall d'Espanya com Lasai, Chulito Camacho o Brother Wildman de Emeterians. Això unit als cors i harmonitzacions per part del propi B-Wildman i Maga Lion, fa que la col·laboració amb Emeterians sigui constant al llarg de tot el àlbum.

Roots, Original Dancehall & Dub sense complexes i en espanyol, amb una temàtica conscient i molt actual, carregat de crítica social i protesta, però també ple d'amor per tot el que ens fa estar “vius” , sent el àlbum més íntim i sincero de Pipo Ti en tota la seva discografia.

Tots els instrumentals han estat gravats per Forward Ever Band en Okoumé Studios (Madrid) sota la supervisió tècnica de  Lorel Torremocha “Mista T”. Totes les veus gravades en Oktopus Studios (Madrid). Amb la mescla de Chalart58 a La Panchita Records (Barcelona) i el màster fet per Mike Caplan en Lion & Fox Washignton (USA) i el disseny de l'àlbum per GranOM (MEX).

Amb grans temes enèrgics, potents i creatius com "Una vida enterna" que dona nom a disc, "Bye Bye Politicians" i "Let Me Know" inicien aquest disc potent. Desprès tenim varies col·laboracions: Tenament Yard ft. Brother Wildman "outta" Emeterians i Demasiada Pressión ft. Chulito Camacho (album version), despres el tema que es veu en el videoclip" Good vibes" ft Lasai. Amb cançons rítmiques i potents amb espanyol com "Decimos No", "Mírame" o "Te enfadas" concentra el poder del disc. Amb dos Chalart58 Live Mix Version acaba el tremedo disc "Bye bye PoliDUB" i Decimos DUB".

El reggae i el DUB es més viu que mai amb PIPO TI i aquest "discàs" que podeu escoltar per totes les plataformes, us deixem amb el videoclip per ballar:

Mama Patxanga ens presenta el segon disc "1984"

De la Rumba al reggae, de la world music al rock psicodèlic. Del drum’n’bass al pop. Mama Patxanga és mestissatge en estat pur, música festiva per a ballar i pensar.

Després de voltar amb el seu primer disc "Aliwbili" gravat al 2014 ( podeu llegir post que vam fer a la sortida de disc aqui) que els ha portat a fer més de 50 concerts compartint escenari amb artistes de la talla de Strombers, At-Versaris, Costo Rico, l’Orquestra Mitjanit, Pirat’s Sound Sistema o la Troba Kung Fu, durant aquesta nova gira ens presentaran el seu recent editat nou disc “1984”. Un disc que segueix el camí marcat per l'anterior, però més madur, cuinat a foc lent i que incorpora nous matisos i sonoritats a les ja característiques de la banda.

Mama Patxanga és energia positiva, una amalgama de sons i colors, nou músics a sobre de l’escenari i una hora i mitja d’espectacle frenètic que no deixa a ningú indiferent. La recepta perfecte per a les millors nits de Festa Major. T’ho perdràs?

"1984" és un pas endavant en el camí de la banda. Els canvis a la formació han aportat noves influències i noves maneres de fer i de treballar. El nou disc de Mama Patxanga explora noves rutes de la música llatina a part de la rumba i les fusiona amb el rock o el reggae, sense deixar de banda l'herència africana.

"1984" parla dels carrers, dels barris, de les ciutats, de la seva gent i de les seves històries. Aquest és el lligam que connecta, d'alguna o altre manera totes les cançons del disc. Cançons d'amor i de guerra, de festa i de revolta. Aquest aire també es respira a la portada del disc així com a les fotos promocionals de la banda, fetes al barri antic de Martorell. Un barri, com tots els barris vells de les nostres viles i ciutats, ple d'història (i d'històries).

"1984" és un cant a la llibertat en temps foscos, com era el refugi del Wilson i la Julia a la novela d'en George Orwell.

Qutr3s presenta el seu treball "En España huele a muerto"

QUTR3S és un grup de punk rock del Baix Llobregat, influenciat per els grans grups de finals dels 70's i nord-americans dels 90's.

Qutr3s està format per membres de grups com; Q3, The Kapitats, Nada bueno i Apalankaos. El grup el forma:

- Jordi Térmens (guitarra i veu), 

- Diego Vergara (baix),

- Marc Lapuente (guitarra)

- Jordi Castán (bateria)

Ara presenten el seu nou treball d’estudi “EN ESPAÑA HUELE A MUERTO“ (Autoeditat, 2018) un disc contundent, crític i potent. La primera introducció es "El día de la hispanidad" on col·labora el Sobrino del Diablo, "Que nos dejen" es una cançó rockera i dura que vol expressar la nostra condicció de decidir i el viure en llibretat, "Huele a muerto" comença amb una història particular d'un dels nostres avis i a partir d'aquí surt el fil de la cançó on parla dels morts ideològics i el seu reconeixament, "Nada que hacer" parla de a impotència a partir d'una història personal, "Gente" una cançó potent del poder de la gent a l'hora de votar, tant per bo com per dolent, "¿Quien mató a "Sam el enano"? i "Fue "Tom el largo" dos històries que no sabem si van lligades o no pero els seus titols si, doncs cançons potents cantades amb veus contudents , "Buscant una subvenció" on col·labora Oriol Puig de The Anti-pàtiks, una banda de punk terrassenca que col·laboren encara mes a fer una cançó potent i critica socialment de les subvencions, "He matado a tu novio" una cançó molt animal, divertida i potent , "Oigo voces en mi cabeza" parla de la bogeria interior que tots tenim i com l'expressem i "La típica lenta de final de disco" per acabar la balada made in Quat3s, on la potencia, ritme i contundència de la veu i la lletra no deixen indiferents a ningú, com la resta del disc. Disc recomanat per LMALF, on el rock i el punk et correrà per les venes i la crítica social per la gola, per mostra el seu videoclip:

Entrevistem a Nando Picó

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?Quines bandes has participat anteriorment? 

De petit, desde els 6 anys al món de les bandes. La meva motivació sempre ha estat la mateixa, tocar, coneixer gent, divertirme, viatjar, interactuar amb el món. A moltes bandes desde finals dels 80, Brigada lincol, Cien fuegos, Norma Jean, Zulu 9.30, La Sucursal, Rampalion etc. Com a sideman de molts cantants i artistes de diferents estils. 

2. Com es crear el projecte “Nando Picó”? i com ha anat evolucionant al llarg del temps? 

És un projecte que surt de les meves experiències amb diferents bandes i estils. 

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar el teu disc? 

El meu disc esta fet amb autogestió i està editat per Quadrant Records i ditribuit per Dismedi, i tant la promo de prensa com de radio ha estat amb gent propera i amics com vosaltres. 

4. Amb quins 5 adjectius definiries el teu projecte? 

Honest, fàcil, proper, madur i smoothjazz. 

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? 

Relacionar música i nacionalitats o fronteres és de boixos. Sempre he pensat que la música té un llenguatge universal sense renunciar a la meva condició de català i a la meva identitat catalana 100%.

6. Com definiries la teva música? 

Fàcil, propera ( o al menys, així m’agradaria que fos) 

7. Quins son els propers concerts? 

Ferreries, Menorca, el 15 d’Agost i tots els divendres al Vevo Tapas Barcelona. 

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 

Com a músic molts, sobretot a l’època de Zulú i la Sucursal. Com a espectador l’ època dels ‘80. Miles Davis ( època elèctrica) i els Rolling Stones. 

9. Quines són les teves influencies musicals? 

Uff!!! Evidentment el meu llenguatje és el Jazz, més aviat el hard bop, més enllà d’estils concrets sóc un músic de sessió per tant, el blues, el soul, el funky, el rock, el reggae el latin etc, són estils dels que em nodreixo cada dia. 

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 

Trombone shortie i els Lucky Chops. 

11. Un lloc on t’agradaria tocar? 

Doncs... al Festival de Santa Bàrbara amb la banda de Bob Marley al 1979... jajajajaja 

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? 

Que creguessin 100% en el que fan i que no es deixaren influenciar per cap contexte. 

13. Què és el que us apassiona de la música? 

La possibilitat de interactuar amb gent de tot arreu del món, cultures i condicions. 

14. Ens podries explicar alguna anècdota divertida que t'ha passat? 

Equivocar-me de banda, fer el bolo sencer i al acabar dir-me: “Ostres!!! Gràcies per venir... pots tornar quan vulguis!

Guillem Anguera treu nou cd reivindicatiu "Groc"

L'incansable acordionista de Mont-roig del Camp Guillem Anguera torna a ser noticia, ja que ha publicat aquest passat mes de juliol el seu particular i reivindicatiu "Groc" (DNDiskak, 2018).

Els beneficis del disc groc, aniran a parar a la caixa de resistència pels presos Polítics i exiliats. S'ha gravat a l'estudi Echostudio.cat de Valls amb la producció del propi Guillem Anguera i Jaume Martinez Balesté i reuneix nou versions de peces força conegudes i reconegudes, bàsicament amb una instrumentació a petit format. 

Comença amb una versiço del himne nacional de la república Catalana molt peculiar i creatiu, el Segadors com mai heu escoltat. Segueix amb una cançó de Toni Roig i Al-Mayurga interpretada amb Meritxell Gené de terres de ponent. Desprès el Guillem fa Corrandes de l'exili de Pere Quart amb la veu del l'actor Joan Crosas. Una cançó top que també i es es l'Estaca de Lluís Llach que ha donat i dona emoció. Que tinguem sort també de Llach continua en aquest CD Groc però amb veu del de Camarles Joan Rovira. Seguiem amb "Que volen aquesta gent" de Maria del Mar Bonet amb veu de Olga Pes i "Germans de Llengua" de Joan Rovira pero en veu de Jordi Jubany i Èlia Rimera i on el Joan Rovira toca el cajón. Per acabar "Madrid, 23 a'abril" amb Música del propi Guillem Anguera i lletra i veu de Rat Cebrián i "El cant dels Ocells" amb Xavier Pié.  

També ha estat un del principals concerts del Cap de Setmana Diatònic, creat i impulsat per Guillem Anguera a Mont-roig del Camp el passat 13 de juliol.

Guillem Anguera es suma a iniciativa de disc Groc com han fet ja Carles Belda i Xarim Aresté. Qui serà el proper en seguir la iniciativa?

Verdcel prepara gira i nou disc i documental per l'estiu-tardor

  

VerdCel reobri gira d'estiu i tardor i presenta la  proposta de cançó d’autor d'Alfons Olmo presentarà el disc «De plantes, talaies i cims (i una aroma)» i el documental «Trajecte. La distància no és frontera».

VerdCel prepara la seva nova gira que continuarà amb la promoció del seu onzè disc, De plantes, talaies i cims (i una aroma), a més de la pel•lícula documental, VerdCel. Trajecte; la distància no és frontera, que recorre els més de 15 anys de trajectòria musical d'aquesta formació.

Després de la presentació del seu disc coral ‘Sota les cunetes. Justícia’ el passat 24 i 25 de juliol  a la Sala Versus Glòries de Barcelona, segueix la roda de concerts del seu darrer àlbum d’estudi. 

La gira arrancarà al País Valencià, a Salem, en la comarca de la Vall d'Albaida, on oferiran, el 17 d'agost el primer recital, al que acompanyarà la projecció del documental autobiogràfic, ‘Trajecte. La distància no és frontera’. El film aprofundeix en la situació musical i cultural de les nostres terres a partir de més d’una vintena de periodistes, artistes i activistes de tot arreu. 

El mateix format és el triat en la localitat de Barx, en aquest cas el 8 de setembre.

Per a donar la benvinguda la tardor, el projecte d’Alfons Olmo té previst un recital a Catalunya Nord el 22 de setembre, per a tornar de nou al País Valencià, en aquest cas a Vila-real, on participarà en el Correllengua per les escoles durant el matí del 5 d'octubre.

La gira de concerts segueix oberta i aniran sumant-se dates. De moment el mateix 5 d'octubre de nit, serà el torn de la presentació a Muro del Comtat del seu darrer disc. Aquest ‘De plantes, talaies i cims’ és una obra multidisciplinària en la qual s’entrellacen il•lustracions, poesia, prosa i assaig amb les 13 cançons, les quals tendeixen els braços als orígens de les músiques (mediterrània, ibèrica, andina…), sense perdre l’origen de la cançó des d’on tamisar-les, i amb l’horitzó sempre de les influències modernes i actuals.