Marta Tchai publica “Memoria Infinita”, el seu setè disc d'estudi.
L'artista extremenya estrenava recentment “Mi deserción”, darrer single avenç que compta amb la producció d'Edu Baos.
"És l'últim single avançament del disc, crec que és una de les cançons més tristos que he escrit. Quan la vaig enviar a Edu Baos perquè la produís, es va negar a endinsar-se en aquesta tristesa i li va donar un aire nou, portant-la al terreny del pop senzill i enèrgic. Em va agradar, perquè encaixava amb ra, neix de la impotència que ens provoquen aquelles situacions que no podem canviar. Marta Tchai
“Memoria Infinita”; el disc més personal de Marta Tchai, va començar a gravar-se al juliol de 2023 amb Sergio Salvi, que va produir quatre cançons del disc, Edu Baos acabaria la resta al seu estudi de Saragossa.
Estem davant d'un treball eclèctic per naturalesa, la unitat es troba en la temàtica, en el concepte subjacent en cadascuna de les seves cançons que es podria resumir com “el peix que es mossega la cua”, l'autoboicot de tota possibilitat. Com si la memòria retingués el fracàs afanyat i no contemplés una altra sortida més que la infinitud de la repetició. Tots dos productors (Sergio i Edu), van posar la seva identitat al so, igual que Paco Loco faria el mateix a “Ceremonia”, tall musical que pertany també al LP “Memoria Infinita”. Produccions diferents, en un ampli espai de temps però que giren en el mateix sentit i amb la mateixa força centrípeta.
Birch presenta el disc 'Edge of Time': un viatge sonor i emocional per imaginar futurs possibles.
Amb una veu pròpia i una sensibilitat punyent, Birch irromp a l’escena musical amb el seu àlbum de debut 'Edge of Time', una proposta innovadora que combina folk contemporani, esperit cantautor i una delicada dosi d’experimentació sonora. El disc es presenta com un relat musical íntim i alhora col·lectiu, que s’endinsa en la complexitat del moment històric que vivim: un món ferit, marcat per la crisi ecosocial, la desigualtat estructural, la precarietat creixent i la lògica devastadora del poder imperialista.
Lluny de caure en el pessimisme, 'Edge of Time' és també una crida a l’esperança crítica. A través de paisatges sonors cuidats i lletres profundes, Birch planteja una pregunta essencial: quina música pot néixer quan tot sembla trontollar? El disc explora el potencial de l’art com a eina de resistència, consciència i transformació cultural, i aposta per la construcció d’una nova sensibilitat que pugui obrir camí a altres maneres de viure, de sentir i de relacionar-nos amb el món i entre nosaltres.
En un context dominat per discursos apocalíptics i la sensació que no hi ha alternativa, 'Edge of Time' busca les esquerdes per on puguin brotar futurs desitjables. Una invitació a connectar, imaginar i actuar des del que és comú, des del que és viu.
Aquest és un disc que interpel·la però també abraça, que qüestiona però també acompanya, i que posa la música al servei d’un canvi profund, alhora personal i col·lectiu.
Pròxims concerts:
19 de juliol, Festival l'Arreplegada, Celrà.
30 de juliol, Sala Vol, Barcelona.
Crèdits tècnics:
Gravat, mesclat i masteritzat entre febrer de 2024 i març de 2025 a l’estudi The Sound of Wood (Corbera de Llobregat) per Aniol Bestit Collellmir.
Percussions gravades a Trampoline Music SC (Sant Andreu, Barcelona) al maig de 2024.
Portada dissenyada per l’estudi d’animació Cat’s Pyjammas (Albert Planas i Aina Febrer).
Birch, el nom artístic de Virginia Soler, és una de les veus emergents més singulars i compromeses de l’escena musical actual.
Nascuda l'any 2000 a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i criada en una família de músics, Birch va començar a explorar el món dels sons abans gairebé de saber caminar: entre instruments, cables, micròfons i una curiositat que no ha deixat mai de créixer.
Amb una formació pràcticament autodidacta, ha recorregut un camí artístic eclèctic i valent que l’ha portat a experimentar amb la composició orquestral, l’electrònica, el pop alternatiu, el folk d’arrel i l’autoproducció. Aquest ventall de registres es tradueix en un univers sonor ric i personalíssim, on la sensibilitat acústica es combina amb textures experimentals i lletres carregades de sentit.
Però Birch és molt més que una creadora de melodies: és una artista que entén la música com un espai d’activació, consciència i transformació. Amb una forta vinculació als moviments socials i, en especial, a l’ecologisme, la seva obra està profundament arrelada en el context de crisi ecosocial que travessem. Des dels seus inicis, ha buscat construir un llenguatge artístic que sigui també una eina de resistència, un lloc des d’on imaginar futurs alternatius i més habitables.
Amb la publicació del seu disc de debut 'Edge of the Time', Birch es consolida com una veu nova, valenta i necessària que desafia etiquetes i trenca motlles, oferint una proposta musical autèntica, compromesa i estèticament captivadora.
Ferran Sedó trenca els límits amb 'Soroll', un viatge sonor tan valent com emocionant.
El músic i productor Ferran Sedó presenta 'Soroll', un impactant treball format per set temes tan diferents com sorprenents. Un viatge sonor on el límit entre música i soroll s’esvaeix per donar lloc a una proposta atrevida, emocional i profundament original.
A 'Soroll',Ferran Sedó experimenta amb distorsions, crits, joguines, curtcircuits, sons d’animals i de la natura, objectes de metall i fusta, percussions corporals i molt més. Tot plegat tractat amb una sensibilitat artística única que transforma el que sovint ens molesta en bellesa sonora.
Cada cançó és un univers propi, amb identitat pròpia, i està produïda i mesclada pel mateix artista, que es permet total llibertat creativa per explorar i reinventar. Aquest enfocament fa de 'Soroll' un treball eclèctic, imprevisible i honest.
L’EP compta amb la col·laboració de la cantant Martina Massip a 'La barca',Aran Tapias a 'Fruita madura, i una intervenció molt especial de l’Otger, en Guim, l'Anna i la Trufa (familia directe i gossa de l'autor) a 'Sorra a les sabates' i als quals dedica l'EP, com a éssers especialment estimats.
Totes les cançons de 'Soroll' han estat produïdes per Ferran Sedó a El Rebost Estudi, el seu propi espai de creació musical. En el cas de 'Fruita madura', la gravació es va realitzar a Nan Mercader Estudi, amb les guitarres interpretades per Aran Tapias i la resta d’instruments a càrrec del mateix Ferran Sedó. Aquesta peça ha estat mesclada per Àlex Carretero a Dept 17 Studio, mentre que la resta del disc ha estat mesclat pel propi Ferran Sedó. El màster ha estat realitzat per Juan José Muñoz a Catmastering
Tant el disseny com la realització de les imatges, les portades i els vídeos promocionals són obra del mateix Ferran Sedó, reafirmant el seu compromís creatiu i artístic en tots els aspectes del projecte.
Ferran Sedó: creador multidisciplinari amb ànima sonora.
Ferran Sedó Soria (Barcelona, 1989) és molt més que un músic: és un creador integral. Cantautor, productor musical, il·lustrador, pedagog i comunicador, la seva trajectòria es mou amb naturalitat entre disciplines artístiques, escenaris i estudis de gravació.
Format inicialment en Belles Arts, va acabar graduant-se en Interpretació (percussió) al Conservatori Superior del Liceu, fet que li aporta una sòlida base clàssica que es reflecteix en la seva sensibilitat sonora.
El seu interès per la producció musical el va portar a fundar El Rebost Estudi, el seu propi espai creatiu, on ha col·laborat amb artistes com Pelat i Pelut, Liam Colomer o Edu Esteve, entre d’altres.
Amb una llarga trajectòria sobre els escenaris com a membre de bandes i orquestres, Ferran Sedó ha decidit fer un pas endavant amb un projecte personal i autoproduït que el reivindica com a una nova veu dins el pop d’autor amb arrels electròniques i textures orgàniques.
Paral·lelament, ha desenvolupat una intensa tasca pedagògica en diversos centres educatius i ha exercit com a divulgador musical al capdavant del programa 'Grans compositors' de 3Cat, on combina coneixement, passió i capacitat de comunicació.
Com a il·lustrador, ha participat en exposicions, ha publicat llibres i ha signat dissenys per a institucions i entitats culturals. La seva mirada artística, transversal i sensible, travessa tota la seva obra.
Des del moment en què la banda va trepitjar els estudis FAME a Muscle Shoals, Alabama, van sentir el pes de la història al seu voltant. L'icònic espai, on van gravar llegendes com Aretha Franklin, Wilson Pickett i Etta James, va inspirar una jam session nocturna que ràpidament es va convertir en una cosa molt més gran. El productor Marti Frederiksen va gravar, i el que va començar com una diversió improvisada es va convertir en un àlbum complet, un que captura el blues en la seva forma més pura i electritzant. Impregnat de l'energia pura i l'esperit rebel que van modelar el rock 'n' roll, l'àlbum troba la banda reinventant els estàndards del blues amb la mateixa potència que ha impulsat la trajectòria d'una dècada.
Al llarg de deu temes potents, Lookin' For Trouble insufla nova vida a cançons llegendàries, amb The Dead Daisies imprimint el seu segell personal a cadascuna. La versió d'alt voltatge de la banda de Crossroads de Robert Johnson, la cançó que va donar origen a la mitologia del blues, va inaugurar el llançament de l'àlbum amb un homenatge apassionat a la llegenda del blues del Delta.
Amb el llançament del disc, l'atenció se centra en el tema principal electritzant, "Black Betty". Originalment composta i publicada per Lead Belly, The Dead Daisies eleva l'energia al màxim amb una interpretació eixordadora que combina la potència del blues pur amb un toc de Daisies. És una peça clau i audaç que captura l'esperit de l'àlbum: sense complexos, commovedora i arrelada a la tradició.
En essència, Lookin' For Trouble és un testimoni del poder perdurable del blues. La banda va abordar l'àlbum amb un profund respecte pels orígens del gènere, gravant les cançons en viu per capturar l'espontaneïtat i l'emoció que fan del blues una cosa tan atemporal.
Com a complement a l'àlbum, es llançarà un documental que explora la rica història del blues i l'experiència de la banda gravant als llegendaris estudis FAME de Muscle Shoals, Alabama. Amb imatges exclusives després de bambolines i reflexions sobre l'impacte del gènere, s'estrenarà el 5 de juny amb la revista Glide als Estats Units.
La banda The Same Way presenta “3:20”, el seu primer EP, gravat a Álamo Shock sota la producció de Diego Perinetti i mesclat per Guillermo Mostaza. Aquest treball marca l'inici del seu camí musical amb cinc cançons que naveguen entre l'indie, el rock alternatiu i picades d'ullet de funk, i que giren al voltant de temes universals com la nostàlgia, el pas del temps i el desig de comprendre el que sentim i fem.
L'EP obre amb “Back to Zero”, una reflexió sobre vincles intensos que persisteixen en el temps i que de vegades cal resignificar. El seu riff de guitarra característic, gairebé tret d'un videojoc, aporta una lleugeresa que contrasta amb la profunditat de la lletra.
El segueix “Distance”, una cançó nascuda de l'experiència personal de Lou, la cantant del grup, en deixar Buenos Aires per traslladar-se a Madrid. Una història pròpia, però compartida també per les seves companyes Valentina i Rosa, que tampoc van néixer a la capital. La cançó encapsula aquesta dualitat entre la il·lusió per allò nou i la nostàlgia per allò deixat enrere.
Heavy Fog és la més crua de l'EP, i posa el focus en el desgast provocat per la rutina laboral. Amb guitarres viscerals i un crit final poderós, transmet la ràbia davant d'una productivitat que consumeix. És una crida urgent a aturar-nos i pensar.
La quarta pista, Far Away, ofereix un moment de respir. Amb sintetitzadors eteris, convida a escapar de la constant empenta a “ser més” i simplement estar. Una oda a la calma, al silenci i al dret a no retre comptes
El tancament arriba amb “Doing It Again”, una cançó energètica que celebra els hàbits que ens fan bé. Obre amb un riff contagiós que guia i empeny cap endavant. És una declaració d'intencions: aquí som i aquí seguirem.
“3:20” no és només una col·lecció de cançons: és un manifest emocional, una invitació a aturar-se, sentir, i trobar a la música un espai per donar sentit a tot.
The Same Way és una banda establerta a Madrid que fusiona indie, rock alternatiu i matisos de funk per construir un so propi, emocional i directe. Formada per Lou, Valentina, Rosa i Paloma, els seus integrants provenen de diferents parts del món (Buenos Aires, Caracas, Huelva i Madrid), i troben a la música un punt de trobada on convergeixen històries, arrels i sensibilitats.
Des de la seva formació el 2023, el grup ha anat consolidant la seva identitat amb el llançament de sis singles que els han servit per polir la proposta i connectar amb un primer públic. Aquest recorregut culmina ara amb la publicació de “3:20”, el seu EP debut oficial, gravat a Álamo Shock sota la producció de Diego Perinetti i barrejat per Guillermo Mostaza.
Aquest primer treball discogràfic és més que una col·lecció de cançons: és una carta de presentació amb què The Same Way busca donar-se a conèixer tant al públic com als mitjans, a través d'una narrativa honesta que recorre temes com la nostàlgia, el pas del temps, la pressió de la productivitat o la recerca de sentit en allò quotidià.
Després de diversos concerts en reconegudes sales de l'escena madrilenya, The Same Way presentarà en directe el seu flamant EP el proper 30 de maig a la mítica Sala Vesta, un dels espais clau per al nou talent independent de la capital.
Es tracta d´un concert amb cartell doble on també actuarà la banda madrilenya Bisonte Blanco.
Amb una energia potent en directe, lletres que conviden a la introspecció i un enfocament artístic cuidat, The Same Way es posiciona com una de les propostes emergents més interessants de l'escena alternativa madrilenya actual.
Bestia Bebé toca molt en viu. Els agrada més tocar que qualsevol de les altres facetes que té una banda. Ja sigui a sales petites de pobles allunyats o grans escenaris de festivals. Bestia Bebé va i toca. És allò que li dóna vida. Aquest xou al Pati del Konex és un de tots aquests recitals que la banda brinda al llarg de l'any. Amb un toc especial clar, perquè és a la seva ciutat, Buenos Aires i en una càlida nit d'estiu a l'aire lliure. Un reflex fidel del que passa en viu, del so real del grup i de la seva gent
"De esa noche nace Siempre escucho las mismas canciones", un disc en viu que recorre 20 temes de totes les etapes, com Ho vull molt a aquest noi o Cangrejal.
"La gent sol dir que Bestia Bebé és una banda que cal veure en viu, potser hi ha una força o so diferent del que són els enregistraments. Per això vam voler plasmar-ho en aquest àlbum gravat a la nostra ciutat, amb la nostra gent. Som molt fans dels discos en viu de les bandes que ens agraden, per exemple Loco Live dels Ramons, Maiden o Live Shit de Metallica. Són discos considerats clàssics. Potser abans se li donava més importància als discos en viu.
L'enregistrament, la barreja i el mastering van estar en mans de Felipe Quintans, productor de 3 LP's de la banda i guanyador de premis Grammy Llatí i Gardel pel seu treball amb Ell va matar un policia motoritzat. I la portada del disc va anar a càrrec de l?artista Fernando Sawa. El xou va comptar, a més, amb 3 convidats: Martín "Tucu" Caballero en guitarra acústica, Nina Carrara en teclats i pandereta i Lucas Jaubet de Fulles pel barri com a cantant convidat a El rock and roll va passar de moda.
Sempre escolto les mateixes cançons és una postal sonora del present de Bèstia Bebè, però també una celebració del camí recorregut i un agraïment especial a tota la gent que segueix la banda des de fa molts anys.
La banda tornarà a Espanya a l'estiu, amb noves dates en què podrem reviure la intensitat dels seus concerts en un tour que promet moltes alegries i alguna novetat.
'California', el viatge sonor i transformador de Maria Ibars que connecta amb l'ànima, la consciència i la música.
Arriba el primer àlbum de Maria Ibars, una artista que transforma vivències vitals en cançons amb una gran càrrega emocional i espiritual. Més que un disc, és un viatge sonor que documenta un procés de renaixement interior, fruit d’una experiència d’il·luminació viscuda el 2012.
Amb una proposta acústica de base folk, tenyida de textures electròniques modernes, 'California' convida a una escolta íntima i profunda. Cada cançó obre una porta al retorn a l’essència, a la llum i a la llibertat interior.
Les cançons —totes en anglès, llengua musical de referència per a Maria Ibars des de petita— aborden temes com la soledat del despertar espiritual, la incomprensió de l'entorn, la força de l’amor propi i la recerca de sentit després d’una crisi d’identitat, travessant temàtiques com el dol i la resurrecció, la natura com a espai sagrat, i l’acceptació del camí vital sense mapes. És una obra que neix del silenci interior i floreix en forma de cançons honestes i poderoses, plenes de llum i sentit.
Inspirat en l’esperit del Summer of Love de San Francisco, 'California' no només és un lloc físic que ha marcat profundament l’artista, sinó també una metàfora d’un espai interior daurat, on floreixen la consciència, la llibertat i el renaixement.
Les cançons del disc, una a una:
1. Horse
Una peça intensa que parla de l’impacte d’una experiència mística en un món que no comprèn el transcendent. 'Horse' és la crònica d’una caiguda dolorosa i alhora una reivindicació de l’autoritat interior davant d’una societat que etiqueta el despertar espiritual com una patologia.
2. Start
Neix com la continuació natural de 'Horse'. És l’albada després de la nit fosca: un himne a l’esperança i al valor de tornar a començar, d’engegar una nova vida amb un cor renovat.
3. White Eagle
Inspirada pel simbolisme nadiu americà, aquesta cançó diu “sí” a la crida de la veu interior. Connecta espiritualment amb les terres de San Francisco, on la natura i l’esperit es fonen en una única veu de coratge i transcendència.
4. California
La cançó que dona nom al disc és un cant d’amor a una terra real i imaginada. Evoca l’enamorament de l’artista per Califòrnia, i també la descoberta d’un espai interior daurat, símbol de llibertat, consciència i retorn a casa.
5. At Last
Un celebració de l’ara. Parla de la pau que arriba quan s’abandona la recerca compulsiva i s’accepta el present com a lloc sagrat. És un cant a la vida viscuda plenament des del centre.
6. Uramah
Amb un títol que significa “gran llum” o “jo sóc la llum” en una llengua ancestral, 'Uramah' és una crida a la unitat i a la comunió amb la terra, amb els altres i amb l’alegria compartida de simplement existir.
7. Be Song
Una explosió de llibertat. Jugant amb el famós “to be or not to be”, Maria Ibars afirma que el sentit últim de la vida és poder ser, sense disfresses ni pors. Una celebració del ser autèntic com a acte de rebel·lia i de joia.
Maria Ibars és una artista catalana amb una trajectòria vital que abraça disciplines tan diverses com el teatre, la música, l’emprenedoria i l’espiritualitat, configurant un perfil únic dins l’escena cultural contemporània.
Formada com a actriu, el 2007 va cofundar la companyia Les Antonietes Teatre, on va exercir com a actriu i productora. Al llarg de diversos anys va impulsar muntatges com 'El mal de la joventut' o 'Molt soroll per no res', que li van valer un lloc consolidat dins el panorama teatral català, amb coproduccions d’entitats com el Teatre Nacional de Catalunya.
En paral·lel, va emprendre un projecte innovador en l’àmbit empresarial: 'Hoy Voy', una autoescola amb un model disruptiu que va obtenir el Primer Premi d’Emprenedoria de l’Ajuntament de Barcelona i va assolir una facturació d’un milió d’euros en el primer any d’activitat.
El 2012, en el punt àlgid dels seus projectes artístics i professionals, Maria Ibars va viure un despertar espiritual espontani que va marcar un punt d’inflexió radical. Aquest procés la va conduir a abandonar la seva vida anterior i a iniciar un profund camí de recerca interior. Es va formar en diverses tradicions espirituals no dualistes —com l’Advaita Vedanta, el budisme i Un Curs de Miracles— i actualment acompanya processos d’autoconeixement a través de retirs, xerrades i espais de transmissió centrats en el reconeixement del ser.
L’art, però, no ha deixat mai de formar part del seu camí. La música, llenguatge emocional per excel·lència, s’ha convertit en el seu mitjà per canalitzar l’experiència viscuda i compartir-la. Així neix el seu primer treball discogràfic, 'California', un àlbum que fusiona arrels acústiques, textures electròniques i una mirada espiritual profunda.
Actualment, Maria Ibars combina la seva tasca com a cantautora i divulgadora espiritual, i ha participat també en espais de reflexió com el programa 'L’Art de viure' de la ràdio pública catalana.
La seva música, sorgida d’una vida de ruptura, recerca i renaixement, ofereix una proposta artística honesta i transformadora. Un viatge que és, en el fons, universal: el de perdre’s, retrobar-se i atrevir-se, finalment, a ser.
Crèdits tècnics:
Producció i gravació d'Eduard González a 8 Bits Estudi.
