Un any més, tenim aquí la Festa de la Música de Sudanell, i des del blog LMALF farem difusió de la VIII edició! Entrevistarem a tots els artistes! Tothom el 1 i 2 a Sudanell a disfrutar de la música!
AVUI ENTREVISTEM A....
FABERPUGNA es una banda madrilenya formada el 2006 que compta amb quatre discos editats per Potencial Hardcore. Punk Rock de carrer, social, combatiu, que fuig del lament i el derrotisme i aposta per l'acció directa i l'actitud positiva.
Cançons que barregen cruesa i melodia, ràbia i reflexió, amor i odi.
El grup el forma Ibán a la veu i guitarres, David a la guitarra i els cors, Fortu a la bateria i Santi al baix i els cors.
El 2007 editen el seu primer disc “Amor y odio” el 2011 surt el segon disc "II", i un any més tard veu la llum el tercer disc de la banda anomenat "Negro". En 2013 graven un tema anomenat “Esfuerzo y dignidad” dedicat a l'escola de Boxa La Fabrika de Vallekas que serveix per gravar el primer videoclip del grup. El 2015 graven el seu segon vídeo, aquest cop de la cançó "Negro" i en aquest mateix any apareix el que és fins ara el seu últim disc: "Avanzar"
Como fue vuestro inicio en el mundo de
la música y qual es o era tu motivación?Empezamos a
tocar de chavales y en cuanto creímos que estábamos preparados buscamos la
manera de formar un grupo con otros colegas (Creo que nunca llegamos a estar
preparados)
¿Cómo se creó el proyecto "Faberpugna"?
De dónde sale ese nombre? Quien formáis este grupo y qué grupos habíais
tenido anteriormente? Como ha ido evolucionando a lo largo del tiempo? Faber Pugna se
crea tras la disolución de un grupo anterior llamado Ardatxo. Varios ex
componentes de Ardatxo y Edu de San Blas Posse intentan crear un proyecto más
cañero y más político. El primer disco es un poco la búsqueda del camino que
creo que encontramos en nuestro segundo disco y que da personalidad propia a la
banda en las siguientes grabaciones. Actualmente el
grupo lo forma Ibán ( Ardatxo) Fortu (Algarada – Ignotus) David (Bajo Klero-
ignotus- La banda del destierro) y Santi (Última Esperanza)
¿Qué medios, colaboradores ha tenido
para promocionaros? Desde el
primer disco hemos formado parte del sello Potencial Hardcore para editar
nuestros discos, a parte de eso hemos llevado nosotros mismos nuestros asuntos
(así nos va) Este último
año Onyria producciones empezó a colaborar con nosotros en el tema
contrataciones.
¿Que encontraremos en vuestro
concierto de la Festa de la Música en Sudanell? Como veis esta iniciativa
cultural?Pues espero
que un buen concierto, rápido, intenso y con ganas de que la gente que vaya se
cante alguna de nuestras canciones.
¿Cómo veis el panorama de la música
catalana? Como veis panorama musical en Barcelona? Nosotros somos
de Madrid y conocemos un poco mejor nuestra escena pero mantenemos hermandad
desde hace muchísimos años con grupos catalanes como los Inem Kilers, SN, Ostia
Puta, Atrako a mano armada etc.. y siempre ha habido un nivel increíble.
¿Cómo definirías vuestra música? Por decir algo
hace tiempo que lo definimos como Street punk rock.
¿Cómo os planteáis los próximos
conciertos? Donde podremos ver? Pues en
principio el concierto de Sudanell será el último por una buena temporada,
David se va al extranjero y no hay fecha de regreso marcada. Puede que nos
tomemos un descanso o quizás de hacer algo nuevo, quien sabe…
¿Cuál ha sido vuestro mejor concierto
como músicos y espectadores? Personalmente
guardo un recuerdo buenísimo de la presentación del disco Negro en el Hebe de
Vallekas pero ha habido otro montón que han sido la hostia para nosotros. En cuanto a
espectadores han sido tantos que no sabría decirte.
¿Cuáles son vuestras influencias
musicales? Pues tenemos
influencias variadas pero todos tenemos en común el gusto por el Punk rock.
¿Cuál es vuestra última descubierta
musical emergente? Pues no sé si
son emergentes o no pero que estén tocando ahora nos gustan Arkada Social, Crim,
Rude Pride, Guilty brigade…
Un lugar donde os gustaría tocar? En cualquiera
donde haya gente que cante nuestras canciones.
Que aconsejarías
a un grupo emergente que empieza ahora con su proyecto musical? Que disfruten,
que se lo pasen bien y que ensayen más que nosotros.
¿Qué es lo que
os apasiona de la música? La música en
si.
Cuits es un grup de mestissatge electrònic nascuts a Figueres l'Alt Empordà l'any 2012.
Els primers anys de vida, el grup apostem per una línia skatalítica i festiva, dos anys després enregistrem als Estudis Ground i masteritzem als estudis MusicLan, el primer CD anomenat "Esperit Rebel". L'any 2016 presenten un petit EP de 4 cançons titulat Gritaré i fem un pas molt important dins el grup amb la incorporació d'una segona veu principal i un dj productor, apostant per
incloure rap i electrònica.
Aquest 2018 és la consolidació musical del mestissatge barrejat amb l'electrònica, a través de l'èxit d'un procés de micromecenatge, enregistrem el segon CD autoeditat del grup anomenat "Aires del Norte" on tenim les col·laboracions de Pupil.les, Ekko i Madamme Mustash.
1. Com us
vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
La gran majoria dels membres de Cuits hem rebut
una formació musical, ja hagi estat a través d’una escola o adquirint aquesta
formació a través de l’aprenentatge autodidacte. Els orígens de cadascún dels
membres són totalment diferents (música urbana, rap, clàssica, rock, ska,
reggae,..) si bé tots provenim d’un grup
de música que , d’una forma o altra, al
final ens ha permès ajuntar-nos. De la mateixa forma, les motivacions són
diverses, però la que més cal destacar és les ganes de passar-ho bé i poder gaudir
de la música.
2. Com es
crear el projecte “Cuits”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins
grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte Cuits actual ha passat per diferents
fases, però a mode de resum podríem dir que n’ha passat tres. La primera va ser
la formació del grup a través de la dissolució d’un anterior i que va rebre el
nom de The Cuit’s amb els primers membres. El nom en sí significa “estar boig”.
Una persona “cuita” és algú que no hi toca del tot, si més no per aquesta zona
ho solem dir bastant. Després hi ha la segona fase amb la marxa d’alguns
membres del grup i la incorporació de nous que va fer que el grup passés a fer
no només un estil “ska valencià” sinó que a més se li sumés altres instruments
folk i ritmes llatins o festius i que va culminar en la gravació del disc
“Esperit Rebel” l’any 2014. Finalment es fa una renovació interna dels membres
del grup i de l’estil de música encaminant-lo cap a la fusió amb la música
electrònica, rock, ska i reggae, afegint un segon vocalista i també fent una
renovació del nom, passant de “The Cuit’s” a senzillament “Cuits”. Aquesta
última fase de la banda ha tingut el seu punt àlgid en la gravació del disc
“Aires del Norte” aquest passat 2017.
Els membres que actualment formem el grup som:
-Pau Foraster (veu principal)
-Pau Angelats (veu principal)
-Carles Segura (productor)
-Carlos Espinoza (baixista)
-Pau Hernández (percussionista)
-Joan Carles Galas-Meyer
(saxofonista)
-Santi Lorenzo (trompetista)
-Gabri Almeida (trombonista)
-Xavi López (guitarrista)
-Xabi Rodríguez (bateria)
Els grups dels que procedeixen alguns dels
membres han estat: Bacons, Somboits i Vianda. La resta han format part de Cuits
des de la seva formació o incorporació directa.
3. Quins
mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he
promocionat com a grup?
El principal mitjà ha estat l’estudi Runkba
Records de Sant Climent Sescebes i l’estudi Music Lan d’Avinyonet de
Puigventós. Pel que fa als col·laboradors, els primers de tot han estat els
nostres productor i baixista qui s’han encarregat de dur a terme tot el procés
de gravació i producció. Pel que fa al mastering hem comptat amb els serveis de
Juanjo Muñoz. En quant a les col·laboracions musicals, hem pogut tenir la sort
de comptar amb tres grans persones dins del món musical com són la Mireia del
grup Pupil·les, en Marc Reims del grup Ekko i l’Anna Gratacós del grup Madamme
Mustash.
Pel que fa a la nostra promoció com a grup ha
estat via les xarxes socials (Facebook, Instagram, Spotify, Soundcloud,...) com
també a partir d’algunes entrevistes que ens han fet per ràdio o bé per
televisió. A més, dintre de poc temps estrenarem la nova pàgina web de la
banda. Però la promoció més gran que hem fet i farem com a grup ha estat i serà
dalt dels escenaris que és on la gent pot veure i escoltar el que els hi oferim
i el que els hi volem transmetre.
4. Que se
sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
Ostres! Tan de bo puguem arribar a ser finalistes!
Però mentrestant, podem dir que ens sentim molt orgullosos i contents d’haver
pogut accedir i participar a un concurs de les dimensions del Sona9 i com
aquest ens ha ajudat a donar-nos compte quin ha estat el fruit del nostre
treball.
5. Com us
veieu dintre del panorama de la música
catalana? Com es el panorama musical a Figueres?
Nosaltres ens veiem amb forces i capaços de poder
fer un pas endavant dins d’aquest món tan complex com és el musical, sobretot
dins l’esfera musical catalana on sempre hi ha hagut u públic molt exigent però
que a la vegada molt agraït. Nosaltres hem vingut a donar tot el que tenim i a
arribar el més lluny possible i sense cap mena de dubte ho intentarem, així que
et puc dir que ens veiem petits però amb moltes ganes de créixer i amb molta
seguretat de poder-ho fer.
Pel que fa al panorama musical de Figueres, si bé
és cert que festivals com l’Acústica li donen un prestigi que pocs festivals
atorguen, aquest no deixa de ser un festival privat, mentre que els grups de
casa, ja siguin bandes o solistes, ens veiem una mica apartats del
reconeixement de la ciutat i només trobem espais on poder-nos mostrar en llocs
com Barraques de Figueres, tot i que actualment està en un procés de decaiguda,
o bé en els bars on es permet fer algun concert, malgrat que per a nosaltres
que som deu components al grup és una mica complicat. Tot i això, la major part
de la culpa per la que el panorama musical de Figueres, si més no per les
bandes locals, sigui prou desolador prové del poc suport rebut per part del
propi Ajuntament que només busca la bona imatge pública de cares a l’exterior
amb festivals reconeguts mentre deixa de banda als talents locals.
6. Com
definiríeu la vostra música?
La definiríem com a fusió o mestissatge, perquè
realment és el que és el nostre estil, una unió i fusió de diferents estils que
aportem cadascú dels membres i que acaben convertint-se, bé, en el que ha estat
aquest disc d’Aires del Norte.
7. Com us
plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Ens els plantegem en la mateixa línia que com hem
fet fins ara, donar-ho tot a dalt dels escenaris i aportar no només la nostra
música sinó també el nostre missatge perquè el nostre objectiu és conscienciar
i obrir mentalitats com també aconseguir l’afinitat amb totes aquelles persones
qui tenen ja una concepció semblant a la nostra.
Els propers concerts en els que ens podreu veure
són:
-16 de juny al Dia de la Música
(Roses)
-23 de juny Revetlla de St. Joan al
bar La Cate (Figueres)
-6 de juliol a la FM de Lladó
-21 de juliol a Vilatenim
-15 d’agost a Capellades
8. Quin ha
sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músics podem coincidir que el nostre millor
concert va ser la passada Festa Major de la UdG 2018 on vam compartir cartell
amb Riot Propaganda, Ezetaerre i els nostres companys Bananna Beach.
Pel que fa al millor concert com a espectadors,
al ser tants membres i amb estils diferents, això també es reflexa en els
concerts que tenim com a preferits: des del concert de Blink182 al Palau Sant
Jordi, La Sra. Tomasa a la sala Apolo, Dub Inc, Extremoduro i Aspencat al
Forum, etc.
9. Quines
són les vostres influències musicals?
Al ser tants components les influències musicals
ho són també. Van des del rock, passant per l’ska, el reggae, la música
electrònica (dubstep, drum’n bass,...), jazz, rap, hip-hop, ritmes llatins,
etc. No hi ha una uniformitat en les influències sinó que en tenim moltes.
10. Quina
es la vostra última descoberta musical emergent?
Potser diríem Prozac Soup, una banda que encara
no hem escoltat molt però que té un estil bastant semblant al que fem nosaltres
pel que fa al seu joc amb la música electrònica i que està agafant bastant
volada últimament, deixant de banda que té un directe molt potent dalt de
l’escenari.
11. Un
lloc on us agradaria tocar?
Suposo que com molts músics que ens estem
intentant fer un lloc en el panorama musical català i espanyol, el Viñarock
seria ara per ara el punt més important que podríem fer actualment i tant de bo
algun dia hi puguem ser presents dalt de l’escenari.
12. Que
aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que no tingui por amb el repte que suposa
enfrontar-se al panorama musical actual, que agafi totes les seves ganes i
ambicions i que tiri endavant el seu nou projecte, que busqui totes les
afinitats i que no es preocupi si en un principi veu que el camí és molt llarg
perquè fins i tot les bandes com la nostra que portem sis anys a la carretera
encara ens trobem amb moltes dificultats però no per això ens rendim. Però
sobretot i el que més li aconsellaríem és que no només cal cuidar el grup en sí
sinó a aquella gent que és qui al cap i a la fi li permetrà seguir endavant que
és el públic i la gent que envolta el grup.
13. Què és
el que us apassiona de la música?
El feedback que pots obtenir quan amb la teva
música la fas arribar al públic i les sensacions que això t’acaba aportant com
a músic, el veure com la gent que et ve a escoltar potser en un principi no canten
les teves cançons però passen els concerts i comences a veure que la cosa
canvia i que cada vegada més gent et coneix.
MONXOS es un quartet que es mou entre melodies fosques i potents sostingudes per una base de colors més vius i d’aire pop sense pèls a sa llengua.
Format per:
-Genís Gálvez (Baix i Veu)
-Maria Rosa Garcia (Guitarra)
-Esther Oller (Teclat + coros)
-Pol Font Jordana (Bateria + coros)
1. Com us vau iniciar en el món de la música i
quina es o era la teva motivació?
Cada un es va iniciar de diferents formes amb distintes motivacions, però el resultat per a tots nosaltres és el mateix i es resumeix en com sa música ens fa sentir vius. Per això ens reunim un, dos o tres pics per setmana per assaijar. Ho necessitam i ho disfrutam!
2. Com es crear el projecte “Monxos"? D’on
surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut
anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Monxos neix com a duet cassolà, creix com a trio i se consolida com a quartet.
- Pol Font Jordana (Top Models, Very Pomelo, Paul Collins i un llarg etcetera l'abalen) toca sa bateria i fa veus.
- Maria Rosa Garcia Pons (Siurell, Los de Siempre) toca sa guitarra elèctrica.
- Esther Oller Guirao (Marga Rotger, The Soul Diggers) toca es teclats, fa percussió i veus.
- Genís Gálvez Crespí (Waiting the Widow, Marga Rotger, Dripolar) toca es baix i és sa veu principal.
Es nom de Monxos va sorgir quan, gravant sa primera maqueta a casa, es moix de sa companya de pis va pujar damunt un teclat conectat a s'ordinador mentres grabàvem. Ses petjades des moix vàren quedar enregistrades i es resultat va ser tan sobtat i sorprenent que decidírem que fos es solo des tema que dóna nom a sa primera maqueta “Teu Meu”. Una vegada acabat i volent-ho penjar a n'es Bandcamp, vam decidir posar es nom des moix com a homenatge. Nomia Monxo. Alguna vegada mos han demanat si ve de Ramones, ja que Monxo és Ramón. Que mos diguin punkis, també mos va bé!
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per
gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?
Avui en dia, es mitjà més gran per tenir un grup, pareix absurd, però és sa gent. Realment pots anar a diferents llocs a gravar, fer-ho d'una manera o d'una altra però a n'es final el que compta és estar envoltat de bona gent. Persones que de veritat valorin i estimin sa música.
Nosaltres hem tengut sa sort que per enregistrar es nostre primer llarg (Multivers, Runaway Records, 2017) a Vaivé Audio-produccions hem comptat amb en Pep Nadal com a enginyer de so i també amb unes col•laboracions de luxe. (Xarim Aresté, Neus Tamayo, Pep Garau, Miquel Gayà i José Domingo).
Com a promoció no hem fet res de l'altre món per part nostre. Ses típiques xarxes socials. Sa part més important, un pic tens es disc enregistrat, és com publicar-ho. Aquí entra en Pere Terrassa de Runaway Records i tota sa moguda que mou, que és del millor que té Mallorca.
4. Que se sent al participar al premi Sona9 i
arribar a ser finalista?
Entrar dins es Sona9 ha estat una gran alegria que se suma a tot el que hem viscut d'ençà que vàrem treure es disc. Han estat poques coses, però molt intenses i gratificants. Pensam que és una gran oportunitat per obrir-te camí i que la teva música arribi a més gent i a més mitjans. A més també ajuda a seguir passant gust de fer música.
5. Com us veieu
dintre del panorama de la música a ses iilles? Com es el panorama musical
a Pollença?
Ses illes desgraciadament no esteim gaire conectades, cosa a sa que s'hi hauria de posar solució. Per això només podem parlar des moviment que veim nosaltres a Mallorca.
Hi ha una gran quantitat de grups de molt bona qualitat, amb molt bon gust i ganes de fer feina i Pollença no és cap excepció. Mallorca sona!
6. Com definiríeu la vostra música?
No ens és fàcil autodefinir-nos però si podem dir que ens movem entre el pop rock i el power pop. Això dels estils és tot un món, són tantes les influències de cadascú i les ramificacions que se’n deriven dels temes que preferim dir que fem popgressiu i au!
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us
podrem veure?
Es fàcil dir què volem plantejar. Tocar i gravar disc. Conèixer gent i tornar a tocar, i així fins que diguem “basta”.
Tots els nostres bolos els anunciam a les xarxes socials. Allà no amagam res!
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a
músics i espectador?
El millor concert de Monxos sempre és es següent que tenim! Sóm com en “Xolo Simeone”. Concert a concert!
Podríem destacar haver tocat a n'es Mallorca Live Festival d'enguany per s'experiència que vius quan participes en aquest tipus d’esdeveniments tan grans i imponents.
Com a espectadors ens agrada veure a gent de fora de Mallorca que venen per aquí, però més encara és veure es putes grupassos que hi ha per s'illa que fan que tots pugem es nivell i es bon rotllo!
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Influències per a nosaltres són qualsevol filet musical, so o cançó que mos agradi i mos faci sentir. No acabaríem avui si començam a citar grups. Bowie apart.
10. Quina es la vostra última descoberta musical
emergent?
Joves tendres i bona gent! Que més se pot ser en aquesta vida? Per citar-ne algún, MareSelva de Petra. Un plaer que siguin també a n'es Sona9!
11. Un lloc on us agradaria tocar?
No som gens triats pel que fa a llocs on tocar. Qualsevol és bo i suma! Aprofitam per dir que tenim contractació oberta!
12. Que aconsellarieu a un grup emergent que
comença ara amb el seu projecte musical?
No crec que poguem donar cap consell a ningú que ja no sàpiguen. Simplement que ho visquin de la millor manera que puguin i que toquin molt!
13. Què és el que us apassiona de la música?
Sa música és vida i ens encanta viure. Tant de bo visquéssim 350 anys i poguessim gravar i tocar fins a dir “au”.
Els Jóvens es un grup de folk valencià que composen i interpreten cançons amb l'intenció d'amplicar els registres de la música tradicional valenciana. Per això. les seves cançons combinen patrons i recursos del folklore (jotes, cants de batre, bandúrries o postisses) amb estils i temàtiques més properes al pop o al punk.
No volen reiterpretar els clàssics, sinò aportar noves cançons, explicar la manera que tenen de "vore el món" i donar visibilitat a la música tradicional.
La idea del projecte i la compossició de les cançons es de René Macone i Pep Mirambell, a ells es van afegir Blai Anton Vañó al baix i cors, Raúl Calatayud al timble canari i guitarró valencià, Tobal Rentero i Jordi Sanz a la bandúrria, llaüt, l'oud i la dolçaina i Cristian Pérez, Pablo Rosell i Josep Pérez (Ona Nua) a la bateria i percussions.
La trajectòria de la banda, tot i ser molt breu, ja ha gaudit de moments rellevants, com la participació en la final del Concurs SONS de la Mediterrània 2017 a la Fira de Manresa o al Festival de la Cançó del Barnasants. També mereix menció d'interès i la difusió entusiasta del seu primer treball per part de les publicacions com Enderrock, Valencia Plaza o Tresdedeu.
Cal destacar l'èxit de la campanya de d'avançaments, en el qual il.lustradors de la talla de Conxita Herrero, Lirios Bou i Mireia Pérez o Pau Valls s'han encarregat de plasmar a mode de portada de single, cadascuna de les cançons escollides per participar al seu disc.
A l'abril va sortir, "eixir" com diuen ells a la llum el seu primer treball discogràfics Els Jóvens, gravat i mesclat als Estudis Blau per Bali Anton Vañó, totalment autofinanciat i autoproduït i publicat pel El Niño de la Hipoteca Records. La portada i el disseny ha sigut obra del dibuixant Luis Yang i conté 11 cançons que estan disponibles a Spotify, Youtube, Itunes i Amazon.
Un disc fresc, creatiu i de fusió, on no es fa refregit es crea nous conceptes en el món de la música tradicional. Feia temps que no veiem una idea tant original i no repetida i similar en el món de la música en llengua valenciana. Un aplaudiment per la idea, la creació, l'execució i el resultat i tal com deien a la sèrie els Joves de TV3 "Que fort, tio".
Llarga vida a Els Jóvens, ja que sempre un es o no jove, d'esperit.
Novembre Elèctric és el projecte musical del valencià establert a Madrid, Yeray Calvo (Veu, teclats i guitarra) acompanyat pels madrilenys Rodrigo Domínguez (baix) i Sergio León (bateria).
Tornen amb 'Quart Minvant' just aquest març es cumpliran quatre anys de la publicació del nostre primer disc, 'Intacte' (Mésdemil, 2014), que tantes coses boniques ens ha portat. Ha plogut molt i han passat moltes coses en aquestos quatre anys. Que millor forma de cel·lebrar-ho que fer-ho amb un nou treball, del que per cert, estem molt orgullosos. El nou fill es diu 'Quart Minvant' (Primavera d'Hivern, 2018), un disc que parla de la perdua de la innocència, de la llum i la foscor, de la honestedat i en definitiva, de les reflexions que ens fem de la vida passats els 30.
1.Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Sempre m'ha agradat la música. Recorde estones llargues amb el meu germà veient videoclips sense parar. Més endavant arribà la primera guitarra i les primeres cançons. Sempre m'ha agradat més composar que tocar. Una experiència molt intensa a la meua vida em va dur a gravar el primer disc de Novembre Elèctric (Intacte)
2. Com es crear el projecte “Novembre Elèctric"? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest projecte?
El nom surt de jugar amb les paraules fins trobar un mot amb el que m'identificara. Remet a la tardor i pot ser a la melancolia, al sentiment, que es com entenem la música.
El projecte el vaig crear jo per una necessitat molt forta de gravar un disc (que va ser Intacte), però hui en dia és més una banda que un projecte personal, amb la gran aportació de Rodrigo Domínguez a la guitarra i teclats, Sergio León a la bateria, Bert Posada a la guitarra elèctrica i Adrian Diaz-Caneja al baix
Quins grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Jo mai havia tocat a cap grup abans de Novembre. Ara mateixa estic també amb el grup valencià Tardor. La resta de components toquen també en diferents bandes del circuit madrileny (Mendoza, Malditos vecinos, Picadilly...). Tots el components de la banda vivim en Madrid i cantem en valencià
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us he promocionat com a grup?
En la part musical és clau el nostre productor, Pachi García, que enten a la perfecció el que volem als discos. Tot el nostre treball i manera d'entendre l'ofici naix de la total independència. Les xarxes socials son, com per a tots, son fonamentals per a nosaltres. Amb el primer disc vam guanyar el premi Ovidi Montllor al millor disc de pop i això ens va ajudar a donar-mos a conèixer.
4. Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
Una satisfacció molt gran. Una oportunitat també per a mostrar el nostre últim treball, Quart Minvant.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música a Valencia? Com es el panorama musical a
Algemesí?
Ens veiem un poc un rara avis, en una escena poc propensa a la música que no es festiva.
A Algemesí sempre hi ha hagut bandes i molt bones, com per exemple, Stereozone, que porten molt anys lluitant de valent per fer discos cada vegada de más qualitat. Una músics extraordinaris.
6. Com definiríeu la vostra música?
Sentiment
7. Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
Dia 20 en el teatre Micalet de València. Serà la nostra presentació de Quart Minvant
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
Com a músic, recorde un a Palma de Mallorca a la Fira B, al costat de la Catedral, que va ser mel. Molt bonic.
Com a espectador podria dir molts. Coldplay al Vicente Calderón o Damien Rice a París.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
De Bon Iver, Damien Rice, Radiohead, Sigur Ros, passant per Kings Of Leon, Coldplay, Mumford&Sons i un llarg, etc
10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Joe Pask
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Al Palau de la Música de València
12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que es una carrera molt de fons i que cal fracasar moltes vegades per a triomfar després.
Júlia Moumen (24 d’agost 1998) és una cantant catalana amb un estil molt senzill i personal. Tot el que ha après en relació a la guitarra i el piano, ha estat de forma totalment autodidacta. En quant a la veu, ha fet 4 anys de classes de cant amb la cantant catalana Gemma Humet.
Destaca per un llarg recorregut com a cantant a Youtube on publica covers i versions de cançons conegudes. A més, ha participat a l’última edició de La Voz formant part de l’equip de’n Manuel Carrasco.
Actualment, gràcies a l’ajuda del seu coach (Manuel Carrasco) i el productor musical Pablo Cebrian, està a punt de treure un nou single amb un company del programa (La Voz).
1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig iniciar al món de la música l’any 2012 quan, per presentar-me a un concurs català (Teenstar), vaig haver de penjar un vídeo a Youtube. En aquell moment la meva motivació era, simplement, cantar. No cantava amb cap altra objectiu que no fos gaudir de la música. Tot i que al final el concurs no va acabar en res, em va ajudar a iniciar-me en tot el món de Youtube.
2. Com es crear el projecte “Júlia Moumen”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte va començar de forma totalment inesperada a partir del concurs i, tot i que al final aquest no va arribar res, em va empènyer a començar una etapa a Youtube que realment, al llarg del temps m’ha ajudat a millorar com a músic i sobretot a no perdre les ganes de seguir aprenent i lluitant.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-te?
Crec que el mitjà més constant que he tingut per poder promocionar-me ha estat Youtube, ja que durant 4 anys ha sigut una via per apropar-me als oients. De forma més recent, i a gran escala, el major mitjà de promoció en el que he participat ha estat el programa "La Voz".
4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Doncs la veritat és que em veig com qualsevol catalana que té un somni i treballa moltíssim per poder fer el que més li agrada.
5. Com definiríeu la teva música?
La meva música té un toc senzill, sempre amb una o dues guitarres, i molt personal. M’agrada transmetre i que la gent pugui empatitzar amb el que estic cantant.
6. Com us plantegeu els propers concerts? Quins son? Que podrem trobar en el concert del Comanou Bar de Terrassa?
L'únic concert que tinc previst de moment és el del proper dia 25 de Maig al Comanou Bar i la veritat és que, per tota la gent que hagi assistit a algun concert meu, es trobaran amb moltes novetats i versions que mai han escoltat. Alhora també hi haurà convidats molt especials, com un company meu de La Voz (Adrián López), així que en tinc moltíssimes ganes.
7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Com a músic el millor concert va ser quan vaig poder tocar al WiZink Center de Madrid acompanyada de moltíssims Youtubers més. Va ser una actuació molt breu, però també una experiència increible. I com a expectadora, una de les persones que més he gaudit en directe ha estat en Pablo López.
8. Quines són les teves influencies musicals?
Ed Sheeran és un cantant que m'inspira moltíssim, igual que Adele o Shawn Mendes. Són estils que em representen i un exemple del que m'agradaria poder arribar a fer.
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
L'última descoberta musical ha estat una noia, Jordan Boyd. M'agrada molt perquè té una personalitat increíble i un estil totalment propi.
10. Un lloc on t'agradaria tocar?
Sempre dic que no tinc un lloc concret on m'agradaria tocar. M'encantaria poder pujar al màxim d'escenaris possibles, és igual on sigui.
11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que mai deixi de tenir constància i que sempre recordi el motiu pel qual està treballant tant!
12. Què és el que t'apassiona de la música?
La capacitat que té de transmetre i el que em fa sentir quan puges a sobre d’un escenari.
13. Creus que la música amanseix les feres?
I tant, de fet crec que la música és capaç d’amansar a tot el qui tingui contacte amb aquesta.
El grup valencià L'Home Brut, es una banda formada per Eneas Ribelles, Manel Samper, Xavi Llàcer i Alexandre Sanjuan. Són finalistes del Sona 9, on són una de les propostes d'indie i del rock potents.
1.Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Des de ben menuts pràcticament cada membre del grup ha estudiat música i ha tocat a la banda del poble, és una dels avantatges de viure a una zona geogràfica tan musical culturalment com és la Valenciana, moltes vegades no som conscients del valor que hi te. La motivació principal és gaudir tocant un instrument i crear empatia mitjançant la música amb altres persones.
2.Com es crear el projecte L'home Brut"? Don surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
L’Home Brut naix cap a l’any 2014/2015. Eneas, Lolo i Alexandre venien d’altres projectes, i quedem per a fer alguna cosa nova motivats per les nostres afinitats musicals. En 2015 gravem una maqueta que es nominada als premis Ovidi, just en aquest moment entra Xavi per donar més color amb una guitarra més. Després de gravar ‘Cants de Balena’, i dos singles ‘Dimecres’ i ‘Batiscafo Katiuscas’, entra al grup Carlos amb els teclats, per donar una nova pinzellada cromàtica en l’evolució de L’Home Brut.
3.Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar la vostra música? Com us heu promocionat com a grup?
La maqueta la vam gravar amb Raül Uberos, que actualment és el nostre tècnic als directes. El disc i els singles els hem gravat i produït amb Tono Hurtado a Globo Estudio i a Rio Bravo respectivament. Hem format part de Mesdemil amb el nostre primer àlbum, malauradament Mésdemil ja no existeix, ara hem començat a treballar amb el segell Primavera d’Hivern, un segell amb el futur assegurat.
4.Que se sent al participar al premi Sona9 i arribar a ser finalista?
La veritat és que sempre resulta gratificant estar escollit entre moltes propostes bones, motiva bastant. No sabem si arribarem a la final, el nostre objectiu principal és passar-ho bé, transmetre i contagiar el que vivim d’amunt l’escenari al públic que ens ve a veure.
5.Com us veieu dintre del panorama de la música a Valencia? Com es el panorama musical a Beneixida?
Cada vegada hi ha més grups i la qualitat va augmentant (en alguns casos), nosaltres estem una mica orfes al panorama (sense voler donar llàstima jajaja) actualment no disposem de management i ens tenim que buscar la vida com podem per a fer concerts.
Beneixida és un poble menut de a penes 800 habitants, no obstant això hi ha gran qualitat musical al poble , al igual que a la resta de pobles del voltant, alguna cosa porta l’aigua potable.
6.Com definiríeu la vostra música?
Pregunta complicada, existeixen milers d’etiquetes. Normalment portem l’etiqueta de pop/rock/indie/alternatiu , però pensem que els gustos i les etiquetes són molt relatives i que malauradament poden provocar algun prejudici, simplement escolta la nostra música i decideix si t’agrada o no, i si vols ficar-nos alguna etiqueta doncs ens la fiques, no passa res.
7.Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?
El concert que tenim sempre al cap i que esperem amb moltes ganes és el del Festival de Les Arts, a València, 8 i 9 de Juny. Som públic habitual del festival i aquest any tenim el gust, l’honor i la responsabilitat de formar part del cartell de 2018. Sols de pensar-ho ens tremola tot.
8.Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
El passat setembre tocarem a La Marina de València obrint per als argentins Él Mató a un Policia Motorizado, la resposta de la gent va ser molt bona i sincerament ens vam enamorar del grup, som fans des d’eixa nit.
9.Quines són les vostres influencies musicals?
Anem a fer-ho fàcil i curt, diguem dos grups per component, perquè ens podem passar la setmana diguent grups:
Eneas: The Strokes, Weezer...
Lolo: Arctic Monkeys, Biffy Clyro...
Alexandre: The Vaccines, Arcade Fire...
Xavi: Berri Txarrak, Él Mató a un Policía Motorizado...
Carlos: Dinero, Agent Fresco...
10.Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
Seguim amb la metodologia anterior:
Eneas: Bearoid
Lolo: Asqueiot
Alexandre: Maria Arnal i Marcel Bagés
Xavi: Fru Kantika
Carlos: Barbaritats
11.Un lloc on us agradaria tocar?
Si ens podem flipar... al FIB, al BBK, al MadCool, al Primavera Sound. Si tenim el peus a terra direm que ens agradaria tocar a sales clàssiques (WahWah, Sidecar, Rem, El Sol,...)
12.Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Treball, organització, paciència i un màster en finances, comptabilitat i gestió.
13.Què és el que us apassiona de la música?
El llenguatge, la capacitat de transmetre i generar emocions.
