Aiala presenta "Nothing less than art"

Aiala es sens dubte una de les revelacions de la temporada i desprès de tres singles ha arribat el moment de presentar el seu primer àlbum.

Si "In trouble", el tema de debut, era un Júpiter de colors rosats, "Red temple" estava representat per una Lluna roja de sang i "Listen" va arribar acompanyat per un saturn de tons blavosos, a "Nothing less than art" trobem tot el univers Aiala i tots els seus matissos.

Jara Aiala i Isaïes Albert ens proposen  un viatge per aquest univers, ampli musicalment i visual, que s'inicia a Saturn i acaba a la Lluna, o que al mateix temps s'inicia en el blues i acaba al trap.

Trobem en l'àlbum peces que algun dia seran clàssiques, com "My essence", l'últim single, que representa Venus, deessa de la fertalitat. Una bellísima i intensa balada soul que inclou un duet amb Celia del Barco, evocant l'essència femenina segons la mitologia clàssica... O com "All in", amb magistral interpretació al piano per part de Clara Peya i magnifics cors que semblen haver sortit d'un carrer de Harlem dels anys 60.

Però també temes frescos , directes, com "Listen" o "Time goes fast" que obren el disc. O temes que sonaran a les discoteques, a altes hores de la matinada, com "New beginning" o "Red Temple"...

És "Nothing else than art" una increïble barreja, magnificament equilibrada, entre la mñusica negre clàssica i la més contemporània, amb referències al trap, com a "In trouble", o el dub, amb  potent col.laboració de Matah a "Make a good face", però fins i tot deixant espai per a una electrònica balada rock, com ho és "These games", que compta amb la impressionant guitarra de Francisco Guisado "Rubio". Va ser precisament en aquest tema on , algú va escoltar la veu de Jara Aiala, la va comparar amb la de Pat Benetar.

I no podem oblidar les referències al rap, amb mestratge de Sister Castro a "Only One" o aquest gran blues que és "Pink Ink"

Deixen per al final aqueta petita sorpresa que és "Quiero sentirme iluminada", versió de La Kimky Beat gravada com a homenatge a aquests quinze anys de Kasba Music i com a agraïment a tots aquests anys d'aprenentage en els seus anys més joves que Jara Aiala reconeix a La Kinky Beat, no és casualitat que el primer àlbum d'Aiala es publiqui tot just quinze anys després, el 13 de setembre de 2019.

El disc esta cooproduit per Jara Aiala i Isaïes Albert juntament amb Chalart58, qui al seu torn ha comptat amb el suport de Màrius Alfambra en tres cançons.

L'enregistrament s'ha realitzat a Barcelona, a La Panchita (per Chalart58)i a Stereodosis (per Sepe), a excepció dels pianos de Clara Peya, gravats a Beat Garden (per Pau Romero), i tot l'àlbum ha estat masteritzat a Euridia de Bilbao per Ibon Larruzea.

La portada l'ha fet, de nou, Carlos "Undergroove" i tots els planetes de les 12 postals que integren l'àlbum físic i que donen portada als singles digitals van ser pintats per Quim Moya.

Aiala, l'essència, la perla negra sorgida de la mar Mediterrània...

Cor Blanc acaba del coure el seu EP i avança "Perfect Blue"

Cor Blanc torna amb "Perfect Blue"

Després d'un disc debut, "You" (Luup Records, 2018), que els va donar moltes alegries i concerts a Espanya, Itàlia i Taiwan, Cor Blanc tornen ara amb nova música després d'uns mesos de silenci per preparar el que vindrà. Amb un EP a l'horitzó que veurà la llum el 2020, avui ens presenten el primer single d'aquest treball de la mà de Red Bull Music. Divendres el single serà a totes les plataformes digitals.

"Perfect Blue" destil·la melancolia, una tristesa innocent i delicada, jugant amb una sonoritat dolça i lluminosa. És mitjançant aquest contrast que aconsegueix evocar-un escenari tranquil i agradable, com una posta de sol, on tots voldríem que s'aturés el temps i quedar-nos-hi per sempre.

El tema arriba amb un videoclip produït per O Creative Studio i dirigit per Miquel Díaz Pont, qui ha treballat amb El Último Vecino o Rosalía. El vídeo, gravat en un pla seqüència nostàlgic ple de color, captura l'univers Cor Blanc plasmant la seva essència en un videoclip de 2 minuts 47 segons.

Parlem dels segovians Lujuria i el seu nou disc "Somos Belial"

"Somos Belial" és el nou treball de Lujuria. Han passat 4 anys des que van llançar el seu últim EP i 7 des que van llançar el seu últim llarga durada, però l'espera, sens dubte, ha valgut la pena.

La banda segoviana, que l'any que complirà 30 de carrera ininterrompuda, sorprèn amb aquest nou disc, llargament esperat per tota l'escena del rock. "Esta Noche Manda Mi Polla", el seu últim EP de 2015, va ser anunciat en el seu dia com a avançament del nou treball, però al final, el que tenien entre mans va donar per a molt més. El seu nou treball "Somos Belial"  no inclou cap tema d'aquest EP. Són 10 temes inèdits, als quals s'afegeix, com ha fet Lujuria al llarg de tota la seva discografia, una versió tribut a un pioner, en aquest cas, Ángeles del Infierno.

El que la banda ens vol explicar en aquest treball és el que durant aquests 29 anys han estat tractant de dir-nos. No és aquest un disc conceptual. Afirmen que, més aviat, el seu ha estat una cursa conceptual que es remata en aquest disc, el qual se'ls sembla imprescindible. Tot això ho expliquen en un extens i cura llibret, que acompanyarà el disc en el seu format físic. En ell expliquen que porten 29 anys cridant a la gent a lluitar per ser lliures. Porten 29 anys buscant que ningú domini a l'ésser humà i ja han arribat a la solució final: Hay que ser Belial, el que no tiene dueño.

La portada de l'àlbum ha estat elaborada pel reconegut dissenyador Fernando Nanderas, gravat en els estudis Calle 58 del grup Landa SL, sota els comandaments de Daniel Martín Martínez i Jesús Aparicio Torres, masteritzat amb Nick Litwin a Mastering Mansion i produït per Daniel Martín Martínez , Jesús Aparicio Torres i el guitarrista de la banda, Nacho de Carlos.

En resum, estem davant el disc amb millor so de la seva carrera, amb una portada increïble, amb una història única que has de llegir amb avidesa i amb tota la filosofia que sempre va acompanyar a Lujuria: o som lliures o no som res.

El 4 d'octubre, "Somos Belial" veu la llum de la mà de Maldito Records. Si pensaves que el metall estava obsolet en música, en missatge, en imatge, en alguna cosa ... Oblida't. La gent del metall en 2019 serà Belial i Lujuria ho va a cridar clar, molt clar:

FALSAS PROMESAS NO ME VAN A ESCLAVIZAR

PERROS DE PRESA A MÍ NO ME MORDERÁN

¡SOMOS BELIAL!

Nova sessió de Les Babel Nights al CAT

La primera sessió d’aquesta nova temporada tindrà lloc el 28/09 al Tradicionàrius amb Roger Andorrà (CAT), Oratnitza (BUL) i Mamacity (CAT)

El CAT Tradicionàrius, el centre estable de música folk i tradicional de Barcelona, ha acollit les sessions de Babel Nights Barcelona des del març de 2019, però, a partir d’aquest mes de setembre, aquesta proposta se suma a la programació regular de la casa. Com a aparador de la música folk d’arreu del món, el CAT obre les portes a una proposta de la millor world music que ens arriba de la mà de Babel Arts, la promotora d’aquestes sessions i amb la qual engeguem aquest projecte en comú.

Les Babel Nights són una festa mensual que se celebra a Barcelona, Amsterdam, París i ben aviat a d’altres ciutats d’Europa. La idea original sorgeix al Babel Sound Festivál d’Hungria, un dels millors festivals de músiques del món de l’est d’Europa. Una proposta que connecta les diferents cultures i valors creant un pont entre diferents disciplines artístiques.

La novetat en aquestes properes sessions de Babel Nights Barcelona serà la incorporació d’una banda de música d’arrel catalana, per tal de donar a conèixer la nostra cultura. Les propostes de world music seran les protagonistes de la nit i podrem descobrir un grup local i un altre d’internacional. Una oportunitat pel públic de conèixer nous sons internacionals, de descobrir fusions artístiques úniques i un punt de trobada entre artistes de diferents parts del món. Les sessions tindran lloc el 28 de setembre, el 26 d’octubre, el 23 de novembre i el 21 de desembre de 2019.

El dissabte 28 de setembre comptarem amb un cartell de luxe amb el català Roger Andorrà que presentarà la versió més festiva del seu espectacle Electrogralla (folk fusió electrònica amb gralla); els búlgars Oratnitza amb Ethnobass, una proposta de música tradicional búlgara fusionada amb l’art contemporani; i la banda barcelonina Mamacity, formada per músics de Colòmbia i establerts a Barcelona, que ens ofereixen una sessió de salsa boriqua i neoyorquina. Les sessions acabaran amb una jam session de tots els grups.

Tres propostes ben diferents però amb un denominador comú: la tradició i l’arrel dels seus països d’origen:

ROGER ANDORRÀ (CATALUNYA)

Electrogralla, de Roger Andorrà, parteix d’una gralla connectada a uns pedals electrònics (mescla i transformació sonora). Un projecte trencador, sorprenent, impactant per tots els elements experimentals que es posen en escena. Gèneres tradicionals com el ball pla, el pasdoble, el toc de castells i altres tonades de l’imaginari tradicional català passen pel filtre de la gralla preparada tecnològicament i entren de ple al segle XXI sense complexos.

ORATNITZA (BULGÀRIA)

Oranitza són sis joves músics búlgars que comparteixen amor pel folklore i els gèneres de baix contemporani, és per aquest motiu que tenen un so únic l’Ethnobass. Des del principi, Oratnitza s’ha impulsat per la seva curiositat per descobrir què hi ha més enllà de l’statu quo musical. Això els ha fet dur el folklore búlgar a un viatge salvatge. Amb els anys, el seu repertori ha absorbit colors i aromes dels continent locals subterranis. La seva música és una mescla de melodies populars búlgars, cant d’estil ortodox, elements de música mundial com el hip-hop o el trap. 

MAMACITY (BARCELONA)

Ritme, humor, poesia i molta salsa són les qualitats de MAMACITY, un projecte de salsa creat per la colombiana Karla Leardini (composició i saxo) i Kote Aguirre (direcció musical i arranjaments), amb la participació d’11 músics de 8 nacionalitats diferents, establerts a Barcelona. El concepte musical de Mamacity es nodreix principalment de la salsa boricua i novayorquina, tot i que el públic podrà escoltar també alguna pinzellada de timba, latin jazz i d’altres ritmes llatins més actuals. 

Paula Marfil presenta nou single titulat "Màgia", amb Javier Ojeda

L'artista malaguenya Paula Marfil, actualment resident a Miami, presenta "Te Quiero Bien", nou treball discogràfic produït pel peruà Lalo Parets que serà editat en plataformes digitals i en grans superfícies a partir del 15 de setembre a Espanya. Cançons que es nodreixen del Pop Rock dels 80s, 90s amb una gran sacsejada d'energia i crítica social.

Durant el mes de maig Paula Ivori presentava "De Sangre y Pólvora", primer single avançament acompanyat de vídeo clip, que criticava severament el lliure ús d'armes als EUA tenint gran acollida entre els detractors de Trump i les idees conservadores del país nord-americà.

Després ultimar gira per terres mexicanes, Paula Marfil presenta “Magia”, duet que compta amb la inestimable col·laboració de Javier Ojeda i que correspon al segon single avançament de "Te Quiero Bien", pròximament presentarem el nou videoclip amb la participació igualment del cantant malagueny.

Durant l'última quinzena de setembre començarà la gira de presentació de "Te Quiero Bien", el nou àlbum de la malaguenya Paula Marfil.

David Busquets presenta nou disc "Instints"

El Gironí David Busquets torna per presentar-nos noves cançons en el seu nou disc “Instints” un reflex del gran pes que les emocions i les sensacions tenen en la vida diària. Un crit a deixar-se guiar pels instints, de viure intensament i atendre a les nostres emocions, escoltar-nos i no reprimir el que sentim.

El cantant gironí sota la influencia de les grans veus del pop internacional i estatal, fa un pas a un estil més actual i fresc deixant de banda les balades per crear un directe enèrgic, vibrant i apassionat, que defensa dalt de l’escenari amb franquesa i passió.

“Temps Perdut”, el primer senzill del nou disc ja es va posicionar a les millors llistes musicals, a les principals radio formules i acumulant més de 70.000 reproduccions d’àudio i vídeo a tot el món, uns fets que auguren bones vibracions.

Múnich 72 estrenen el seu àlbum "Simbiosis" i el avançament "Inventario"

Arriba "Simbiosis", després del seu disc E.P. "Humo" que ens va sorprendre a tots molt gratament, amb gairebé 30 concerts, formació de Guadalajara (Espanya), Múnich 72 publiquen el seu primer àlbum.

Mantenen la formació original com a trio: Javi a la bateria, Olga baix i veu, MDN (Medina) guitarra i veu, per a l'enregistrament han comptat amb la col·laboració de David García Morales en els teclats; i Jesús Serrano Valero al saxo (cançó "An illution").

Segueixen apostant per efectes moduladors tant en guitarra com a baix, lletres cuidades, arranjaments precisos i sons envoltants, de vegades enèrgics conformen els temes d'aquest, el seu primer llarga durada, se segueixen nodrint de bandes de britpop atemporal, psicodèlia, i "indie actual ", a la llista se li poden sumar grups clàssics; fins i tot de difícil digestió.

La pretensió principal, és que l'oient gaudi de l'àlbum centrant-se en la dinàmica de les cançons, que han estat col·locades de tal manera que s'entrellacen l'una amb l'altra. Que persegueixi un gaudi global de l'obra. Avui dia és molt difícil que l'oient no deixi de saltar d'un tema a un altre.

Disc gravat a Studio Play, i barrejat en Naufrago Art Music.

Aquest C.D. està dedicat principalment a la gent amable.

"Inventario" és el senzill que Múnich 72 ens avancen del seu àlbum "Simbiosis" -aquesta banda de l'Alcarria, Guadalajara, Castella-la Manxa-.

La cançó "Inventario" no és més que una llista ordenada de béns i altres coses valorables que pertanyen a una persona, empresa o institució. El que és un resum personal ...

En aquest cas es pot dir que no hi ha res per inventariar en la lletra d'aquesta cançó, és tornar amb la cua entre les cames sense haver aconseguit res en el viatge de la vida.

La lletra esmenta trossos de cançons vistes des d'un prisma esgotat.

La música de ritme sincopat i hipnòtic incita al ball des del primer acord.

Recomanable reproduir a volum alt.