Entrevistem a Boxets

Boxets és un grup de rock cantat en català format l’estiu de 1995 a Terrassa. L’any 1999 graven la seva primera maqueta Etcètera. L’any 2003 surt a la llum el disc Quimera (Temps Record). El 2008 surt al mercat el segon disc de Boxets, Follia (Temps Record). El 2009 els Boxets són seleccionats, d’entre més de 120 bandes, com un dels 6 finalistes del concurs de grups emergents Track 2009 i graven un tema a l’estudi La Casamurada propietat d’en Jesús Rovira i en Jimmy Piñol (membres dels Lax’n’Busto). L’any 2010 la banda fa una mini-gira per Euskadi on actuen a Donostia i a Irún. A finals del 2012 surt al mercat el tercer disc de Boxets, Æntropia (Temps Record). El 2013 Boxets composa i grava una cançó (“A prop meu”) amb Lídia Pujol dedicada la Fundació GAEM (Grup d’Afectats d’Esclerosi Múltiple). La cançó es presenta en un concert a l’Auditori de Barcelona i se’n fa un videoclip. Actualment la banda està preparant el seu quart disc, que serà per primer cop en format acústic. Al llarg d’aquests anys, el grup ha realitzat concerts per bona part de la geografia catalana, tocant a llocs com: Barcelona, Girona, Vic, Solsona, Sant Hilari Sacalm, Tossa de Mar, La Pobla de Segur, etc...

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la vostra motivació?
Abans de crear Boxets, la majoria de nosaltres no tenia una vinculació directa amb el món de la música. Senzillament disfrutàvem escoltant música (com la majoria de joves) i anant als concerts dels nostres grups preferits. L’únic que tenia estudis musicals era en Roger, que havia cursat tots els estudis de solfeig, tocava el violí i cantava a una coral. La nostra motivació per entrar al món de la música d’una forma més activa va sorgir sense pensar-ho massa, com una manera més de veure’ns amb els amics fent alguna cosa diferent i que ens atreia molt: tocar rock’n’roll.

2. Com es crear el projecte “Boxets”? Perquè aquest nom? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Boxets es va crear l’any 1995 (justament aquest 2015 celebrem els 20 anys!!!). Els fundadors de Boxets (Pau Carbó, Oriol Graell, Jordi Jiménez i Roger Colobran) veníem del món de l’esplai, on sempre hi ha alguna guitarra que corre per allà i algú que la toca per cantar els clàssics temes del “cançoner”. A partir d’aquí vam començar a quedar alguns dies per tocar, tan sols com un “divertimento”, sense cap més pretensió. Aviat, però, ens va entrar el cuquet de fer temes propis i així va començar Boxets. El nom prové d’un sobrenom que li dèiem al nostre harmònica (Oriol Graell). A ell li agradaven molt els gossos i especialment els Boxers. I li dèiem “Boxet” (com a diminutiu de Boxer). I un dia vam dir “doncs ens direm Boxets”. I així va quedar el nom.
Boxets ha tingut una evolució força natural. D’uns inicis sense cap més pretensió que passar una bona estona tocant junts, vam passar a tenir uns quants temes propis, a fer els primers concerts i a plantejar l’any 1999 la gravació de la nostra primera maqueta. A partir d’aquí la dinàmica del grup va fer un pas endavant i, tot i que la música seguia sent un hobby, ens ho vam prendre de forma més “professional” i això va culminar amb la gravació del primer disc i posteriorment del segon i el tercer. Actualment estem immersos en la gravació del quart disc del grup, el primer en format acústic, i que serà un recull de temes dels tres discs anteriors i alguna novetat que de moment mantenim en secret.

3. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per gravar els vostres discs i promocionar-vos?
A nivell musical hem de destacar una figura que, a partir de la gravació del primer disc, ha estat clau en la història de Boxets: el nostre productor musical Quim Serra. Sempre diem que ell ha estat (i és) el nostre “pare” musical. En Quim és un gran músic en totes les facetes, com a instrumentista, compositor, productor, etc... i a partir del primer disc ha portat sempre la producció musical de Boxets. Ens ha ensenyat com treure el màxim profit a una cançó a partir de la idea original, ens ha acompanyat sempre en les gravacions (que hem fet al seu estudi “El Cobert”), ens ha fet de crític dels nostres directes i a partir de la gravació del segon disc del grup (“Follia”) tenim la sort que sigui també el nostre guitarra solista.
Una altra persona que ens ha donat sempre suport a l’hora de treure un disc ha estat en Pep Roig, propietari de la discogràfica Temps Record. Els nostres tres discs els hem editat amb ell i sempre és un plaer treballar amb en Pep. És una persona entusiasta de la música que mai té un no per resposta a qualsevol proposta relacionada amb aquest món. Sempre ha ajudat als artistes del nostre país que busquen el seu espai en aquest món tant complicat de la música.
A nivell de promoció, la veritat és que sempre ens ha costat força que la nostra música es faci un lloc entre els medis de comunicació (tot i que puntualment ha sonat per la ràdio i inclús hem actuat a TV3). També és veritat que sempre ho hem fet tot nosaltres mateixos, no tenim mànager ni agència de contractació. I avui en dia, sense una bona connexió amb els medis, és difícil que et facin massa cas.

4. Com veieu el panorama musical de Terrassa?
Terrassa és una ciutat viva musicalment. Nosaltres en aquests 20 anys que portem tocant hem vist passar molts grups de tot tipus d’estils. Alguns han tingut més ressò mediàtic i d’altres menys però Terrassa sempre ha tingut un bon planter de grups de música.

5. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana? 
Nosaltres sempre diem en broma que hem arribat tard a la música de casa nostra. I bàsicament ho diem perquè fem rock i el rock ara mateix no està de moda al nostre país. Durant la nostra adolescència vam viure el boom del “rock català” amb grups com Sangtraït, Els Pets, Sau, Sopa de Cabra, Lax’n’Busto, etc... I de fet vam estar d’espectadors al mític concert del Palau Sant Jordi on van actuar els quatre grans.
Ara estem en una altra època i la majoria de grups reconeguts de casa nostra no fan rock. Els grups més promocionats actualment es mouen més en el camp del pop/folk/cançó d’autor amb totes les seves variants. Costa molt sentir rock, i més cantat en català. Per sort, nosaltres fem música independentment de les tendències i com que la nostra supervivència no depèn de la música, ens podem permetre el luxe de fer allò que ens ve de gust sense pensar si tindrà més o menys ressò. Hi ha pocs grups a l’escena catalana que portin 20 anys tocant i això és un valor del qual estem molt orgullosos.

6. Com definiríeu la vostra música?
Com hem dit, nosaltres fem rock. I ho diem així tot i que som conscients que el rock com a estil és un univers on hi ha moltíssimes variants. A més a més, som força oberts i tenim temes des del que podem considerar pop-rock fins a temes de rock dur. Inclús en els nostres discs es poden trobar pinzellades de punk-rock, funk i blues.
En general els nostres temes comparteixen les característiques pròpies de la música dels Boxets: harmonies vocals treballades, una base rítmica sòlida, guitarres molt presents i el so de l’harmònica tan característica del grup. La temàtica de les lletres és molt diversa, oscil•lant entre la realitat i la ficció, entre l’amor i el desamor, entre la felicitat i la tragèdia, i amb un toc de la vida quotidiana que ens envolta.

7. Com us plantegeu la nova gira? 
Bé, com hem comentat ara mateix estem gravant el nostre quart disc, que és en format acústic. La idea és tenir el disc acabat a finals del 2015 i poder planificar una sèrie de concerts per presentar-lo. A partir d’aquí, Boxets és essencialment un grup elèctric i volem alternar els concerts en acústic (en llocs de petit format) amb els concerts elèctrics on despleguem la nostra ànima rockera.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Suposo que cadascú del grup tindrà el seu i és difícil triar-ne un, però en destacarem tres dels nostres:
1-El que vam fer a la Festa Major de Terrassa l’any 2010 a l’escenari principal del Parc dels Catalans. Tocàvem a casa, en un gran escenari i amb la nostra gent. Va ser brutal!
2-El concert de presentació del disc “Æntropia” a la sala Faktoria d’Arts (Terrassa). Amb força gent i en una sala mítica on hem tocat varis cops. Ens va acompanyar la Laura Guiteras per cantar el single del disc (“Crida’m”). Va ser una gran nit.
3-El concert que vam fer fa poques setmanes a la “Festa de la Recerca de la Vall d’Hebron”. Era el primer concert de l’actual formació de Boxets i teníem moltes ganes de tocar després d’un any 2014 difícil per la marxa del nostre cantant de sempre (en David Barón) i del nostre bateria i membre fundador dels Boxets, Pau Carbó. El concert va ser al Pavelló Olímpics de la Vall d’Hebron, en un gran escenari i amb un molt bon equip de so i de tècnics. Va ser molt emocionant per nosaltres tornar a un directe i va suposar una injecció d’energia per a tots.

9. Quines són les vostres influencies musicals? 
Com que portem 20 anys tocant les influències han anat canviat i, evidentment, cadascú del grup té les seves. Però si que podem dir que al principi ens va influir força Sangtraït. Era una època on sentir cantar rock dur/heavy en català era possible i a tots ens va marcar la seva música. El fet de tenir una harmònica com a un instrument més del grup també va fer que molta gent ens hi comparés. Després hem tingut molts altres referents que seria llarguíssim de resumir i que són individuals de cada membre del grup però que van des del heavy al blues, passant per totes les variants del rock i per tots els idiomes. (Metallica, AC/DC, Iron Maiden, Europe, Foo Fighters, Extreme, Green Day, Offspring, Bon Jovi, U2, REM, Sting, Bruce Springsteen, Los Suaves, Ska-P, Platero y tu, Lax’n’Busto, Big Mama, Kansaths,...).

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
És difícil de dir però destacarem un artista amb qui aviat compartirem escenari: Enric Verdaguer. Un jove talent que val molt la pena escoltar.

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Palau Sant Jordi (per somiar que no quedi...)

12. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que sobretot faci el que li surti de dins, sense tenir en compte res més (ni modes, ni tendències). El món de la música és difícil i molts pocs grups poden acabar com a professionals i vivint de la música. Per tant, a disfrutar que tot el que obtindrà de la música seran coses positives i vivències inoblidables.

13. Què és el que us apassiona de la música?
La música són sensacions, sentiments, emocions. I nosaltres hem tingut i tenim la sort de fer música entre amics i això no té preu. Al principi la música era un excusa més per veure’ns però al final s’ha convertit en un vici, una necessitat. I no hi ha res millor que compartir aquesta necessitat vital amb bons amics.