Cristina Amils i el seu 4rt disc ‘Nobody Else’

'Nobody Else', una finestra sonora al món a través del jazz.

Després d’una llarga i sòlida trajectòria musical, la cantant de jazz Cristina Amils fa un pas endavant i publica el seu primer disc al capdavant del seu quartet de confiança: Èlia Lucas al piano, Héctor Tejedo al contrabaix i Pau Planas a la bateria.

Amb el títol 'Nobody Else', el disc es presenta com un viatge musical íntim i vibrant, fidel reflex de la versatilitat artística i lingüística que defineix Cristina Amils i el seu grup. Les deu peces del disc combinen l’elegància del jazz clàssic —amb estàndards de referents com 'Gershwin' o 'Kern/Hammerstein'— amb incursions en el blues, la bossa nova i la chanson francesa.

Cristina Amils debuta també com a lletrista, posant paraules a dues joies de la música del segle XX: la delicada 'Pavana per a una infanta difunta' de Maurice Ravel i la introspectiva 'La barca' de Frederic Mompou, en una fusió de poesia i melodia que acaricia els sentits.

Enregistrat a Barcelona, ciutat que ha estat punt de trobada per als membres del quartet, 'Nobody Else' és un disc càlid, evocador i honest. Una proposta fresca dins l’escena jazzística catalana, que convida a tancar els ulls i deixar-se portar per paisatges llunyans, emocions universals i una sensibilitat musical profunda.

Cristina Amils 4et és una formació amb ànima, que connecta amb el públic des del primer acord i que confirma que el jazz, quan es fa amb veritat, no entén de fronteres.

Pròxims concerts:

06/09 Festival de Música de Ripoll.

28/11 Llibreria Byron, Barcelona (Concert solidari d’AIB a benefici d’Aldees Infantil SOS).

Crèdits tècnics:

Cristina Amils, veu.

Èlia Lucas, piano.

Héctor Tejedo, contrabaix.

Pau Planas, bateria.

Alberto Pérez, enregistrament i mescla.

Matteo Olivero, màster.

Enregistrat el juliol de 2024 a Sol de Sants Studios de Barcelona.

Aniol Hernández, fotografies.

Cristina Amils: una veu polièdrica amb ànima de jazz.

Cantant nascuda a Ginebra (Suïssa), Cristina Amils combina una sòlida formació musical amb una trajectòria artística marcada per la versatilitat i l’elegància interpretativa. Va iniciar els seus estudis de piano clàssic de la mà del seu pare, el reconegut pianista Joan Amils, i va obtenir el grau professional al Conservatori del Liceu de Barcelona.

La seva passió pel llenguatge i la comunicació la va portar a estudiar Traducció i Interpretació de Conferències a Alemanya, on va descobrir el seu interès pel cant vocal. Des d’aleshores, ha estat en formació constant, perfeccionant la seva tècnica amb la cantant i logopeda Elisabeth Castro, i participant en masterclasses amb destacades figures del jazz internacional com Marianne Solivan, Julie Erikssen, Stephy Haïk, Marta Capponi, Randolph Matthews o Cyrille Aimée. També ha compartit espais formatius amb músics com Fred Hersch, Minino Garay, Mike Moreno, Louis Winsberg o Alex Terrier, entre molts d’altres.

La seva carrera vocal es va iniciar al costat del seu pare, amb qui va actuar durant més de vint anys. Actualment lidera el projecte Cristina Amils 4et, amb el qual ha actuat arreu de Catalunya i també a l’estranger, consolidant-se com una veu destacada dins l’escena del jazz vocal contemporani.

El seu estil beu principalment del jazz nord-americà, però la seva veu s’expandeix amb naturalitat cap a altres paisatges sonors com la chanson française, la música brasilera, els boleros, la lied alemanya o el soul i el funk.

Cristina Amils destaca per la seva capacitat de fusionar idiomes i estils, creant un univers musical ric, emocional i ple de matisos, on cada cançó es converteix en una experiència viva i única. Una artista amb veu pròpia, capaç de connectar profundament amb el públic i portar-lo de viatge a través de la música.

QUIQUE GONZÁLEZ ANUNCIA "1973",

 

Quique González, un dels grans autors del rock en castellà, anuncia el llançament del seu nou disc: "1973", que veurà la llum el 3 d'octubre d'aquest any. Aquest disc suposa un pas més a la trajectòria del músic, que el 2023 va celebrar els seus 25 anys de carrera.

"1973" ha estat produït per Toni Brunet i gravat entre Estudis La Mina (Granada), Estudi Uno (Madrid), Gaua Estudios (Biscaia) i Audiomatic (Madrid), amb la participació de Mark Howard, Jordi Mora i el mateix Toni Brunet com a enginyers de gravació.

Per a aquest treball, Quique González s'ha envoltat d'un planter excepcional de músics i artistes:

Quique González: Veu, guitarra acústica, dobro

Edu Olmedo: bateria i percussió

Jacob Reguilón: baix i contrabaix

Raul Bernal: piano, sintes, Hammond, Wurlitzer, Rhodes i cors

Javier Pedreira: guitarra elèctrica

Toni Brunet: guitarres elèctriques, acústiques i cors

César Pop: piano, sinte i harmoni

María Ovelar, Araceli Lavado i Maisa Hens: cors a “Xecs falsos” i “Preguntes senzilles”

Compte a més amb les col·laboracions especials de Gorka Urbizu i Fabián.

Tot l'art i les fotografies són obra de Fernando Maquieira.

«1973» es publicarà per Cultura Rock Records en un format format Digipack (CD) i en vinil Gatefold de 2 fulls (amb el CD inclòs), a més de en plataformes digitals.

Molt aviat s'obrirà la prevenda, que inclourà còpies signades pel mateix Quique González, per a tots aquells seguidors que vulguin tenir un record especial i únic.

La portada i les imatges de l'enregistrament estaran disponibles per als mitjans interessats.

Amb aquest nou disc, Quique González reafirma el compromís amb la música i la capacitat per emocionar a través de cançons plenes d'honestedat, poesia i rock.

Properament anirem desvetllant més detalls sobre la prevenda i totes les sorpreses que acompanyaran aquest llançament.

SOBRE QUIQUE GONZÁLEZ

L'obra de Quique González la conformen, avui dia, onze discos d'estudi amb més de 140 cançons originals, dos àlbums en directe i un de versions publicats al llarg dels seus 25 anys de carrera (1998-2023) És evident que és tot un referent a l'escena musical espanyola.

Aquest 2025, Quique González, anuncia el llançament del seu esperat nou àlbum: "1973", que veurà la llum el 3 d'octubre: un treball que segueix consolidant Quique com un dels artistes més respectats i estimats del nostre país.

Marta Tchai publica “Memoria Infinita”

Marta Tchai publica “Memoria Infinita”, el seu setè disc d'estudi.

L'artista extremenya estrenava recentment “Mi deserción”, darrer single avenç que compta amb la producció d'Edu Baos.

"És l'últim single avançament del disc, crec que és una de les cançons més tristos que he escrit. Quan la vaig enviar a Edu Baos perquè la produís, es va negar a endinsar-se en aquesta tristesa i li va donar un aire nou, portant-la al terreny del pop senzill i enèrgic. Em va agradar, perquè encaixava amb ra, neix de la impotència que ens provoquen aquelles situacions que no podem canviar. Marta Tchai

“Memoria Infinita”; el disc més personal de Marta Tchai, va començar a gravar-se al juliol de 2023 amb Sergio Salvi, que va produir quatre cançons del disc, Edu Baos acabaria la resta al seu estudi de Saragossa.

Estem davant d'un treball eclèctic per naturalesa, la unitat es troba en la temàtica, en el concepte subjacent en cadascuna de les seves cançons que es podria resumir com “el peix que es mossega la cua”, l'autoboicot de tota possibilitat. Com si la memòria retingués el fracàs afanyat i no contemplés una altra sortida més que la infinitud de la repetició. Tots dos productors (Sergio i Edu), van posar la seva identitat al so, igual que Paco Loco faria el mateix a “Ceremonia”, tall musical que pertany també al LP “Memoria Infinita”. Produccions diferents, en un ampli espai de temps però que giren en el mateix sentit i amb la mateixa força centrípeta.

Birch presenta el disc 'Edge of Time'

Birch presenta el disc 'Edge of Time': un viatge sonor i emocional per imaginar futurs possibles.

Amb una veu pròpia i una sensibilitat punyent, Birch irromp a l’escena musical amb el seu àlbum de debut 'Edge of Time', una proposta innovadora que combina folk contemporani, esperit cantautor i una delicada dosi d’experimentació sonora. El disc es presenta com un relat musical íntim i alhora col·lectiu, que s’endinsa en la complexitat del moment històric que vivim: un món ferit, marcat per la crisi ecosocial, la desigualtat estructural, la precarietat creixent i la lògica devastadora del poder imperialista.

Lluny de caure en el pessimisme, 'Edge of Time' és també una crida a l’esperança crítica. A través de paisatges sonors cuidats i lletres profundes, Birch planteja una pregunta essencial: quina música pot néixer quan tot sembla trontollar? El disc explora el potencial de l’art com a eina de resistència, consciència i transformació cultural, i aposta per la construcció d’una nova sensibilitat que pugui obrir camí a altres maneres de viure, de sentir i de relacionar-nos amb el món i entre nosaltres.

En un context dominat per discursos apocalíptics i la sensació que no hi ha alternativa, 'Edge of Time' busca les esquerdes per on puguin brotar futurs desitjables. Una invitació a connectar, imaginar i actuar des del que és comú, des del que és viu.

Aquest és un disc que interpel·la però també abraça, que qüestiona però també acompanya, i que posa la música al servei d’un canvi profund, alhora personal i col·lectiu.

Pròxims concerts:

19 de juliol, Festival l'Arreplegada, Celrà.

30 de juliol, Sala Vol, Barcelona.

Crèdits tècnics:

Gravat, mesclat i masteritzat entre febrer de 2024 i març de 2025 a l’estudi The Sound of Wood (Corbera de Llobregat) per Aniol Bestit Collellmir.

Percussions gravades a Trampoline Music SC (Sant Andreu, Barcelona) al maig de 2024.

Portada dissenyada per l’estudi d’animació Cat’s Pyjammas (Albert Planas i Aina Febrer).

Birch, el nom artístic de Virginia Soler, és una de les veus emergents més singulars i compromeses de l’escena musical actual.

Nascuda l'any 2000 a Vilanova i la Geltrú (Barcelona) i criada en una família de músics, Birch va començar a explorar el món dels sons abans gairebé de saber caminar: entre instruments, cables, micròfons i una curiositat que no ha deixat mai de créixer.

Amb una formació pràcticament autodidacta, ha recorregut un camí artístic eclèctic i valent que l’ha portat a experimentar amb la composició orquestral, l’electrònica, el pop alternatiu, el folk d’arrel i l’autoproducció. Aquest ventall de registres es tradueix en un univers sonor ric i personalíssim, on la sensibilitat acústica es combina amb textures experimentals i lletres carregades de sentit.

Però Birch és molt més que una creadora de melodies: és una artista que entén la música com un espai d’activació, consciència i transformació. Amb una forta vinculació als moviments socials i, en especial, a l’ecologisme, la seva obra està profundament arrelada en el context de crisi ecosocial que travessem. Des dels seus inicis, ha buscat construir un llenguatge artístic que sigui també una eina de resistència, un lloc des d’on imaginar futurs alternatius i més habitables.

Amb la publicació del seu disc de debut 'Edge of the Time', Birch es consolida com una veu nova, valenta i necessària que desafia etiquetes i trenca motlles, oferint una proposta musical autèntica, compromesa i estèticament captivadora.

Ferran Sedó trenca els límits amb 'Soroll'

Ferran Sedó trenca els límits amb 'Soroll', un viatge sonor tan valent com emocionant.

El músic i productor Ferran Sedó presenta 'Soroll', un impactant treball format per set temes tan diferents com sorprenents. Un viatge sonor on el límit entre música i soroll s’esvaeix per donar lloc a una proposta atrevida, emocional i profundament original.

A 'Soroll', Ferran Sedó experimenta amb distorsions, crits, joguines, curtcircuits, sons d’animals i de la natura, objectes de metall i fusta, percussions corporals i molt més. Tot plegat tractat amb una sensibilitat artística única que transforma el que sovint ens molesta en bellesa sonora.

Cada cançó és un univers propi, amb identitat pròpia, i està produïda i mesclada pel mateix artista, que es permet total llibertat creativa per explorar i reinventar. Aquest enfocament fa de 'Soroll' un treball eclèctic, imprevisible i honest.

L’EP compta amb la col·laboració de la cantant Martina Massip a 'La barca', Aran Tapias a 'Fruita madura, i una intervenció molt especial de l’Otger, en Guim, l'Anna i la Trufa (familia directe i gossa de l'autor) a 'Sorra a les sabates' i als quals dedica l'EP, com a éssers especialment estimats.

Totes les cançons de 'Soroll' han estat produïdes per Ferran Sedó a El Rebost Estudi, el seu propi espai de creació musical. En el cas de 'Fruita madura', la gravació es va realitzar a Nan Mercader Estudi, amb les guitarres interpretades per Aran Tapias i la resta d’instruments a càrrec del mateix Ferran Sedó. Aquesta peça ha estat mesclada per Àlex Carretero a Dept 17 Studio, mentre que la resta del disc ha estat mesclat pel propi Ferran Sedó. El màster ha estat realitzat per Juan José Muñoz a Catmastering

Tant el disseny com la realització de les imatges, les portades i els vídeos promocionals són obra del mateix Ferran Sedó, reafirmant el seu compromís creatiu i artístic en tots els aspectes del projecte.

Ferran Sedó: creador multidisciplinari amb ànima sonora.

Ferran Sedó Soria (Barcelona, 1989) és molt més que un músic: és un creador integral. Cantautor, productor musical, il·lustrador, pedagog i comunicador, la seva trajectòria es mou amb naturalitat entre disciplines artístiques, escenaris i estudis de gravació.

Format inicialment en Belles Arts, va acabar graduant-se en Interpretació (percussió) al Conservatori Superior del Liceu, fet que li aporta una sòlida base clàssica que es reflecteix en la seva sensibilitat sonora. 

El seu interès per la producció musical el va portar a fundar El Rebost Estudi, el seu propi espai creatiu, on ha col·laborat amb artistes com Pelat i Pelut, Liam Colomer o Edu Esteve, entre d’altres.

Amb una llarga trajectòria sobre els escenaris com a membre de bandes i orquestres, Ferran Sedó ha decidit fer un pas endavant amb un projecte personal i autoproduït que el reivindica com a una nova veu dins el pop d’autor amb arrels electròniques i textures orgàniques.

Paral·lelament, ha desenvolupat una intensa tasca pedagògica en diversos centres educatius i ha exercit com a divulgador musical al capdavant del programa 'Grans compositors' de 3Cat, on combina coneixement, passió i capacitat de comunicació.

Com a il·lustrador, ha participat en exposicions, ha publicat llibres i ha signat dissenys per a institucions i entitats culturals. La seva mirada artística, transversal i sensible, travessa tota la seva obra.

"Lookin' For Trouble" el darrer disc de The Dead Daisies

Des del moment en què la banda va trepitjar els estudis FAME a Muscle Shoals, Alabama, van sentir el pes de la història al seu voltant. L'icònic espai, on van gravar llegendes com Aretha Franklin, Wilson Pickett i Etta James, va inspirar una jam session nocturna que ràpidament es va convertir en una cosa molt més gran. El productor Marti Frederiksen va gravar, i el que va començar com una diversió improvisada es va convertir en un àlbum complet, un que captura el blues en la seva forma més pura i electritzant. Impregnat de l'energia pura i l'esperit rebel que van modelar el rock 'n' roll, l'àlbum troba la banda reinventant els estàndards del blues amb la mateixa potència que ha impulsat la trajectòria d'una dècada.

Al llarg de deu temes potents, Lookin' For Trouble insufla nova vida a cançons llegendàries, amb The Dead Daisies imprimint el seu segell personal a cadascuna. La versió d'alt voltatge de la banda de Crossroads de Robert Johnson, la cançó que va donar origen a la mitologia del blues, va inaugurar el llançament de l'àlbum amb un homenatge apassionat a la llegenda del blues del Delta.

Amb el llançament del disc, l'atenció se centra en el tema principal electritzant, "Black Betty". Originalment composta i publicada per Lead Belly, The Dead Daisies eleva l'energia al màxim amb una interpretació eixordadora que combina la potència del blues pur amb un toc de Daisies. És una peça clau i audaç que captura l'esperit de l'àlbum: sense complexos, commovedora i arrelada a la tradició.

En essència, Lookin' For Trouble és un testimoni del poder perdurable del blues. La banda va abordar l'àlbum amb un profund respecte pels orígens del gènere, gravant les cançons en viu per capturar l'espontaneïtat i l'emoció que fan del blues una cosa tan atemporal.

Com a complement a l'àlbum, es llançarà un documental que explora la rica història del blues i l'experiència de la banda gravant als llegendaris estudis FAME de Muscle Shoals, Alabama. Amb imatges exclusives després de bambolines i reflexions sobre l'impacte del gènere, s'estrenarà el 5 de juny amb la revista Glide als Estats Units.

La banda The Same Way presenta “3:20”

La banda The Same Way presenta “3:20”, el seu primer EP, gravat a Álamo Shock sota la producció de Diego Perinetti i mesclat per Guillermo Mostaza. Aquest treball marca l'inici del seu camí musical amb cinc cançons que naveguen entre l'indie, el rock alternatiu i picades d'ullet de funk, i que giren al voltant de temes universals com la nostàlgia, el pas del temps i el desig de comprendre el que sentim i fem.

L'EP obre amb “Back to Zero”, una reflexió sobre vincles intensos que persisteixen en el temps i que de vegades cal resignificar. El seu riff de guitarra característic, gairebé tret d'un videojoc, aporta una lleugeresa que contrasta amb la profunditat de la lletra.

El segueix “Distance”, una cançó nascuda de l'experiència personal de Lou, la cantant del grup, en deixar Buenos Aires per traslladar-se a Madrid. Una història pròpia, però compartida també per les seves companyes Valentina i Rosa, que tampoc van néixer a la capital. La cançó encapsula aquesta dualitat entre la il·lusió per allò nou i la nostàlgia per allò deixat enrere.

Heavy Fog és la més crua de l'EP, i posa el focus en el desgast provocat per la rutina laboral. Amb guitarres viscerals i un crit final poderós, transmet la ràbia davant d'una productivitat que consumeix. És una crida urgent a aturar-nos i pensar.

La quarta pista, Far Away, ofereix un moment de respir. Amb sintetitzadors eteris, convida a escapar de la constant empenta a “ser més” i simplement estar. Una oda a la calma, al silenci i al dret a no retre comptes

El tancament arriba amb “Doing It Again”, una cançó energètica que celebra els hàbits que ens fan bé. Obre amb un riff contagiós que guia i empeny cap endavant. És una declaració d'intencions: aquí som i aquí seguirem.

“3:20” no és només una col·lecció de cançons: és un manifest emocional, una invitació a aturar-se, sentir, i trobar a la música un espai per donar sentit a tot.

The Same Way és una banda establerta a Madrid que fusiona indie, rock alternatiu i matisos de funk per construir un so propi, emocional i directe. Formada per Lou, Valentina, Rosa i Paloma, els seus integrants provenen de diferents parts del món (Buenos Aires, Caracas, Huelva i Madrid), i troben a la música un punt de trobada on convergeixen històries, arrels i sensibilitats.

Des de la seva formació el 2023, el grup ha anat consolidant la seva identitat amb el llançament de sis singles que els han servit per polir la proposta i connectar amb un primer públic. Aquest recorregut culmina ara amb la publicació de “3:20”, el seu EP debut oficial, gravat a Álamo Shock sota la producció de Diego Perinetti i barrejat per Guillermo Mostaza.

Aquest primer treball discogràfic és més que una col·lecció de cançons: és una carta de presentació amb què The Same Way busca donar-se a conèixer tant al públic com als mitjans, a través d'una narrativa honesta que recorre temes com la nostàlgia, el pas del temps, la pressió de la productivitat o la recerca de sentit en allò quotidià.

Després de diversos concerts en reconegudes sales de l'escena madrilenya, The Same Way presentarà en directe el seu flamant EP el proper 30 de maig a la mítica Sala Vesta, un dels espais clau per al nou talent independent de la capital.

Es tracta d´un concert amb cartell doble on també actuarà la banda madrilenya Bisonte Blanco.

Amb una energia potent en directe, lletres que conviden a la introspecció i un enfocament artístic cuidat, The Same Way es posiciona com una de les propostes emergents més interessants de l'escena alternativa madrilenya actual.