El grup català publica "Fuegos del barrio", disc en què recupera el so més pur i reivindica la tornada a les arrels.
La Pegatina torna a ser aquí, després de dos anys d'aturada, amb el seu onzè àlbum, "Fuegos del Barrio". Els primers avançaments del projecte, titulats "Siempre nos tienes aquí", "Con este fuego", "Rompela" i "La voltereta", ja deixaven entreveure que la banda retorna amb ell a les seves arrels, a la introspecció i, alhora, a aquest caràcter festiu que els ha convertit en un referent dins i fora de les nostres fronteres.
La banda de Montcada i Reixac no només torna a les seves arrels en l'àmbit sonor, sinó que a més, faran un concert de presentació a cada província de Catalunya per a poder acostar-se als seus seguidors i seguidores d'arreu del territori català: el Festiuet a Salou (Tarragona), l'Empordà Music Festival a la Bisbal de l'Empordà (Girona), el Paupaterres a Tàrrega (Lleida) i el del Festival Empremtes a Barcelona.
Aquestes són les paraules d'Eva Baroja, periodista d'El País i RNE sobre el llançament:
Quan has viatjat per tot el món. I la maleta sempre està a mig fer. I has vist tantes coses. I has passat els mesos trobant a faltar. I t'has perdut i t'has trobat. I has anat de banda a banda, entre dos estius, molt lluny de casa… Potser és el moment de tornar-hi. I convertir aquest retorn en una festa. És el que fa La Pegatina al seu nou àlbum, "Fuegos del barrio".
Després de l'aturada per on van abandonar els escenaris per prendre's un respir de l'exposició i l'exigència de les gires constants, la banda catalana ens convida a reivindicar les nostres arrels. Si escau, el seu poble, Montcada i Reixac, però, també la seva manera d'entendre la música i l'ofici, en què el divertiment juga un paper crucial. Perquè ningú com ells per aixecar-nos l'ànim, posar-nos a ballar, obligar-nos a relativitzar i celebrar la vida.
"Tornem més juganers. Ja no busquem que ens facin cas als mitjans o que la indústria ens accepti. Hem tornat al que ens agrada. Abans hi havia cançons que només fèiem per a la ràdio i que realment després no ens venia de gust tocar en directe", explica el líder del grup, Adrià Salas.
Fer allò que els agrada els va portar a convertir-se en una de les bandes de referència de la rumba mestissa fa més de dues dècades. Ara tornen amb les piles carregades amb aquest onzè àlbum.
Cada cançó a "Fuegos del barrio" és una flama que il·lumina els llaços que teixim al voltant del lloc on naixem: la família, els amics, el barri o el poble. És una oda a la vida tranquil·la i quotidiana. Perquè el món es pot arreglar amb unes cerveses en una pista de futbol, al costat de la calor d'una foguera, com reflecteix el videoclip de "Con este fuego".
"Som una banda internacional que alhora toca a les festes dels pobles. No hi ha res més de barri que això", explica el seu vocalista.
“Y dime: ¿qué tengo que ver yo con este fuego?”, es pregunta en un dels versos d'aquesta cançó. El foc que recorre tot el concepte de l'àlbum simbolitza moltes coses, principalment l'ansietat, els nervis o la sobreestimulació del món modern. Sentiments dels que intenten escapar amb aquest retorn a la calma que suposa tornar a casa. Una cançó que representa, al capdavall, totes aquestes coses que ens generen malestar o infelicitat i que hauríem de cremar a la foguera.
Però "Fuegos del barrio" va molt més enllà. També llança missatges sobre tot allò que no es veu de la professió artística. I reflexiona sobre l'autoestima, la maduresa o la pressió del judici aliè, en cançons com "De lado a lado", "Venpayá" o "Siempre nos tienes ahí".
“Seguimos enclaustrados en relaciones de poder, etiquetas y moral, bendiciones de anteayer”, canta Salas.
L'àlbum, produït per Camilo Lara, té molt de Mèxic, la seva segona casa, i país on fa dotze anys que toquen. Des del disseny de la seva portada, amb il·lustracions de Dr. Alderete amb motius del Dia de morts, fins a cançons com "Todo el mundo pregunta por ti, un ska rancheritzat en forma de carta de desamor després d'una ruptura. En general, la proposta sonora és crua i molt real.
“Ens havíem acostumat a sonar molt produïts, amb molta reverberació, però en aquest àlbum hem apostat per no retocar les veus i els instruments perquè el barri és tocar al carrer i també la imperfecció”, explica Adrià Salas. “Això és el que som de debò, sense maquillatges”.
Però si hi ha una cançó que reflecteix l'essència de La Pegatina és "Siempre nos tienes aquí", l'obertura de l'àlbum. Un homenatge al grup i, al meu entendre, també als que busquen a les seves cançons “un timonel, un impulso, un tesón, una garra y una ilusión”. Perquè per molt de temps que passi, l'amistat estarà per sobre dels problemes. I el seu públic els esperarà al barri ia un costat ia l'altre de l'oceà.
La gira que acompanya el llançament:
La Pegatina ha acompanyat el llançament del disc 'Fuegos del barrio' amb una ambiciosa gira internacional el 2026 que els està portant pels Estats Units, Mèxic, França, els Països Baixos i un ampli recorregut per Espanya.
El tour va arrencar al març amb parades a Miami, Toluca, Puebla i el festival Tecate Pa'l Norte, abans de tornar a Europa per passar per escenaris com el de La Riviera a Madrid per partida doble. Un recorregut que combina grans sales, festivals emblemàtics i cites imprescindibles de l'estiu, on la banda tornarà a convertir cada concert en una celebració col·lectiva carregada d'energia i festa.
