Pastora celebra els seus 25 anys de trajectòria amb "25 años buscando follón"

Pastora celebra els seus 25 anys de trajectòria amb 25 años buscando follón, un disc commemoratiu en què revisiten algunes de les cançons més emblemàtiques del seu repertori acompanyats d’artistes que han estat importants en el seu recorregut musical. Produït per Caïm Riba i enregistrat a l’Engruna Estudi entre 2024 i 2026, el disc proposa una mirada actual sobre una col·lecció de cançons que van marcar el pop estatal de principis dels anys 2000.

El títol del disc fa referència als vint-i-cinc anys de carrera de Pastora i també funciona com un petit homenatge a l’esperit inconformista que ja apareixia en una de les seves cançons més icòniques, “Lola”, amb aquell vers que proclamava “25 años buscando follón”. El nou treball parteix d’aquest esperit per tornar a gravar algunes de les seves cançons més celebrades des del present, compartint-les amb artistes que formen part del seu univers personal i musical.

Finalment, 25 años buscando follón reuneix cançons de diferents etapes de la discografia de Pastora, des del debut Pastora (2004) fins a treballs posteriors com La vida moderna (2005), Circuitos de lujo (2008) o el disc en català Una altra galàxia (2012). Entre els primers avançaments que ha fet el grup des que va anunciar aquesta celebració d’aniversari hi ha la nova versió de “Cósmica” amb Santi Balmes, cantant de Love of Lesbian, que aporta la seva calidesa vocal a una reinterpretació del tema que aprofundeix en el personatge inspirat en “Cosmic Girl” de Jamiroquai al que es dota d’una mirada més terrenal. També s’ha publicat “Runner (Tiempos más buenos)” amb Ladilla Rusa, el duet barceloní de pop electrònic, que actualitza l’energia optimista de la cançó amb una lectura festiva i una producció electrònica més contundent que reforça la idea central del tema: continuar avançant amb la confiança que acabaran arribant temps millors. A aquestes dues s’hi suma “Lunes”, amb la col·laboració del canari Pedro Guerra, un dels cantautors més reconeguts de l’escena musical espanyola, que aporta una nova dimensió a aquesta reflexió sobre l’amor quotidià i imperfecte. En aquesta cançó, el dilluns funciona com una metàfora del retorn a la rutina i d’un amor que es construeix en el dia a dia, imperfecte però constant, convertint la peça gairebé en un diàleg entre dues veus sobre la vida en parella.

Ara, 25 años buscando follón es completa amb altres col·laboracions destacades que aporten noves capes de sensibilitat al repertori de Pastora. Macaco, un dels noms més populars del mestissatge i el pop urbà estatal, participa a “Tengo”, una cançó que reflexiona sobre la necessitat de prendre consciència de tot allò que ja forma part de la vida i que sovint passa desapercebut, revisitada per adaptar-la a una mirada més contemporània. La seva presència al disc té també un valor simbòlic, ja que va ser una figura clau en els primers passos del projecte: Macaco va ser qui va endur-se la maqueta de Pastora a Madrid i la va moure en els inicis, convertint-se d’alguna manera en un padrí del primer disc del grup. Al seu costat, Roger Padrós, una de les noves veus emergents de la cançó catalana, hi aporta el seu talent a “Desolado”, una peça de caràcter més íntim amb el piano com a protagonista que juga conceptualment amb la progressió musical de Sol a Do i amb l’estat emocional que descriu la lletra.

Entre els moments destacats del disc hi ha la participació de Maria Peláe, cantautora andalusa amb una marcada personalitat flamenca i pop, que canta a “Lola”, una de les peces més icòniques del grup i símbol d’aquest personatge lliure i desacomplexat que viu segons les seves pròpies normes. Marina Rossell, una de les grans veus de la cançó mediterrània, col·labora a “Cuánta vida”, aportant una força expressiva molt particular a aquesta celebració vitalista que tanca el disc.

El projecte compta igualment amb la participació de Sommeliers, formació catalana coneguda per la seva proposta vocal i instrumental, que aporten noves harmonies i textures a “Mirona”, una cançó que reflexiona sobre la manera com sovint es construeixen les relacions socials des de la distància. També hi trobem Delafé y las Flores Azules, el projecte barceloní de pop electrònic liderat per Óscar D’Aniello i Helena Miquel, que participen a “Día tonto”, una peça que funciona com un petit manifest dedicat als dies en què no hi ha gaire esma per a res però que també formen part de la vida quotidiana. Finalment, Marc Parrot, músic i productor clau del pop català contemporani, col·labora a “Una altra galàxia”, una de les cançons en català més festives del repertori de Pastora que reflexiona sobre la tendència a buscar molt lluny allò que, en realitat, es troba molt a prop.

25 ANYS DE PASTORA

Format per Dolo Beltrán i Caïm Riba, Pastora va irrompre a principis dels anys 2000 amb una proposta que fusionava electrònica, narrativa urbana i sensibilitat pop. El projecte havia nascut a Barcelona a finals dels anys noranta com una experiència audiovisual impulsada pels germans Caïm i Pauet Riba, que combinaven música electrònica amb projeccions visuals experimentals. L’any 2000 s’hi va incorporar Dolo Beltrán —actriu i cantant—, aportant la seva veu i les seves lletres i definint la identitat artística del grup. El seu debut discogràfic, Pastora (2004), els va situar ràpidament al mapa del pop estatal gràcies a cançons com “Lola”, “Lunes” o “Mirona”. L’èxit del senzill “Lola”, convertit amb els anys en un dels himnes més recordats del pop espanyol dels 2000, els va donar una gran visibilitat i el disc va arribar a obtenir el disc d’or per vendes. En els anys següents, Pastora va continuar ampliant el seu univers creatiu amb discos com La vida moderna (2005), nominat al Latin Grammy a millor disc alternatiu, Circuitos de lujo (2008) o Un viaje en noria (2011), mantenint sempre la seva combinació característica d’electrònica, pop i narrativa quotidiana. Amb gairebé un centenar de cançons publicades, Pastora continua sent sinònim d’originalitat i personalitat artística i una de les formacions que millor va definir el pop electrònic estatal dels anys 2000. 25 años buscando follón no és només una celebració del seu recorregut, sinó també una oportunitat per redescobrir el seu univers musical des del present, en diàleg amb artistes de diferents generacions i escenes.

La celebració dels 25 anys de trajectòria de Pastora també arribarà als escenaris amb una gira especial que els permetrà retrobar-se amb el seu públic en directe. Els primers concerts ja s’han anunciat al festival Strenes de Girona, al GuitarBcn de Barcelona i al Sound Isidro de Madrid, i la gira continuarà ampliant dates al llarg dels pròxims mesos.

PRIMERES DATES ANUNCIADES DE PASTORA 

9 de maig - Sala Villanos (Festival Sound Isidro) – Madrid SOLD OUT

16 de maig - Sala Apolo (Festival Guitar Bcn – Barcelona SOLD OUT

28 de maig - Abadal Music Fest - Sta. Maria d'Horta d'Avinyó 

10 de desembre – Sala Apolo (Festival Guitar BCN) – Barcelona NOVA DATA

"ARA" és el nou disc d’Àlex Pérez

"ARA" és el nou disc d’Àlex Pérez, que s’afirma com una de les veus emergents amb més projecció del panorama musical català. Un treball que marca un punt d’inflexió i l’inici d’una nova etapa artística.

El disc reuneix 11 cançons de pop eclèctic, amb una sonoritat pròpia i personal que es mou entre els sons orgànics i l’electrònica, i que posa el focus tant en l’atmosfera com en l’emoció. Les lletres, profundes i sinceres, neixen d’un procés personal de l’autor i acompanyen diferents moments vitals: de la introspecció a l’eufòria, del silenci al crit compartit. Un disc obert a diferents moments i estats d’ànim.

"ARA" és un cant a la presència: a baixar el ritme, escoltar-nos i viure alineats amb allò que som. No pretén alliçonar ni oferir respostes tancades, sinó acompanyar qui l’escolta en el moment vital que estigui travessant. Com tot procés, és un disc cíclic, sense un principi ni un final clars, sense un rumb fix, només el plaer de caminar.

No sempre entenem el que ens passa,però passa.I mentre passa,som aquí.ARA

El treball compta amb les col·laboracions de Ginestà, Miki Núñez i Eva Sola. Alguns dels temes s’han avançat en forma de senzill els darrers mesos, sonant a les principals ràdios del país i connectant amb el públic tant a xarxes com a plataformes digitals, com a preludi del qual ara pren forma completa.

La sortida del disc vindrà acompanyada d’una gira amb banda, que arrencarà el 25 d’abril dins el Festival Recòndit i continuarà per places de pobles i ciutats, portant l’univers d’"ARA" al directe.

Julen Garcia ens presenta "En tus 13"

Julen Garcia (Zumaia, 1995) és cantant, saxofonista, compositor i productor musical. Format des de molt jove al Conservatori de Donostia, va completar els seus estudis en Història i Ciències de la Música a la Universitat de Salamanca i en Interpretació de Jazz i músiques actuals al Centre Superior de Música Creativa de Madrid.

Després de diversos anys de recorregut en solitari i una evolució constant d'estils, publica En tus 13, el seu segon disc. Treball que consolida la seva identitat dins del pop i el pop-rock.

Durant la seva trajectòria en solitari des del 2019, ha recorregut diversos estils fins al 2023. A partir d'aquest any, amb un treball constant, construeix l'ecosistema de cançons on habiten el pop i el pop-rock.

Des del 2023 fins al final del 2024 passa a ser part de l'elenc d'artistes de RLM, (una de les empreses de management més importants i pioneres d'Espanya en col·laboració amb artistes com Raphael, Rozalén o Miguel Bosé entre d'altres). Amb la qual llançarà diversos singles sota el segell discogràfic Sense Anestèsia, de RLM.

Plataformes com Spotify, Apple Music, Tiktok o Amazon Music aposten per Julen com un dels talents emergents del panorama musical entrant en diverses llistes com 'Novetats Divendres', 'Pop Clàssic', 'Pop Crema' o #1 'Espanya Alternativa'

Julen García neix al poble costaner de Zumaia (1995, País Basc) on, des dels vuit anys, va créixer captivat i envoltat de música. D'esperit inquiet i autèntica vocació pel saxòfon comença a interessar-se per les històries que hi ha darrere de les cançons, que el van empènyer a crear els seus primers temes i descobrir les possibilitats que li oferien.

Després de formar-se des de molt jove al Conservatori Francisco Escudero de Donostia, descobreix els sons del pop i del rock, estils que ho han influenciat en tota la seva carrera i que el van portar a gravar dos LP i recórrer part de la geografia basca presentant aquests en nombrosos concerts. Aquestes primeres experiències i la fascinació per la música determinaran la seva carrera professional, graduant-se en Història i Ciències de la Música a la Universitat de Salamanca i finalitza els seus estudis professionals de saxofon al Conservatori Professional d'aquesta ciutat. És precisament a Salamanca on comença a desenvolupar una sensibilitat per nous paisatges sonors: els sons urbans emergents, el jazz, el soul o el hip hop. Després de finalitzar els estudis de saxofon, harmonia moderna i improvisació es trasllada a Madrid.

Amb una perspectiva més àmplia de la música i les idees clares comença a formar-se, gràcies a la beca “Joves talents” del Centre Superior Música Creativa, continua incorporant els estils i llenguatges del jazz al saxofon.

Es gradua al Grau d'Interpretació de Jazz i músiques actuals al curs 2024-2025

La Laie debuta amb "+44 OX4"

La Laie debuta amb un àlbum que naix de la nostàlgia i l’esperança, i que mostra l’experiència que va viure al Regne Unit mentre cursava el seu doctorat en Química Teòrica i Modelització Computacional

En plena estada formativa, emmarcada en el transcurs del seu doctorat en Química Teòrica i Modelització Computacional, La Laie va trobar en la música una aliada excepcional per combatre la solitud i la incertesa. Amb tan sols un ordinador i un teclat MIDI, la prometedora artista barcelonina va aprofitar cada bocí de temps lliure per expressar tot el que sentia, a la vegada que deixar pel record tot un conjunt de maquetes i idees de cançons, que més tard acabarien convertint-se en el que avui és +44 OX4 (Ventilador Music, 2026), el seu primer treball discogràfic en solitari.

Apostant pel concepte i el relat, en uns temps en els quals prima la impaciència i la dopamina instantània, Laia Navarro (nom de pila de l’artista) presenta una obra que ens parla de creixement personal, de canvis i d’autoreconciliació. A la vegada que recorre un ampli espectre d’emocions, que van des de la tristesa i el desarrelament, fins a la maduresa i l’agraïment. Fent de cada cançó un retrat sonor dels instants que la compositora i productora va viure a Oxford.

Així, doncs, La Laie ens convida a descobrir el seu univers particular, que mescla tant estils diferents, com paisatges sonors únics. Quelcom que es concreta en una proposta arriscada i fresca, totalment genuïna dins del panorama musical català. Esdevenint un punt d’inflexió per a la carrera professional de la cantant catalana, qui ha decidit tancar una etapa científica i iniciar-ne una de nova dedicada íntegrament a la música.

INDUBIO publica el seu nou disc "On el món s'atura"

On el món s'atura és un disc d'històries viscudes (exteriors i interiors) de Indubio que duen un fil sota la pell que les uneix, el qual dona nom al treball. No és un fil físic, ni tampoc conceptual. És una mena d'energia que vol connectar amb el dia dia d'una forma pròpia; tot aturant un segon el món per plantejar-se cap a on caminem. És a partir d'aquí d'on fan les cançons i és quan les comparteixen (ara) que el missatge pren sentit. Després d'un any i mig de feina poden afirmar que "és el projecte més important que ha fet Indubio fins a dia d'avui".

El disc està format per la selecció de vuit temes iniciats i tancats per un pròleg musical-poètic i un epíleg explosiu que dibuixen la línea del missatge en conjunt. Entre els deu tracks trobem diferents temàtiques que van des de la superació de la mort d'un familiar fins a la irònica sàtira del noi hípermusculat i moralment genial que sembla que ens dibuixen els cànons actuals. També s'explora la recerca de la llum en moments de soledat, l'alegria d'intentar viure i l'amor de parella en diferents fases. El fons roman i es nota en totes les cançons: l'actitud proactiva de sentir-se vius.

Quant a la sonoritat, el grup explica com han provat aquell equilibri "entre la distorsió d'Smoking Souls i la proximitat o facilitat sonora de Morat; un rock modern, d'ara". En aquesta línia es permeten experimentar amb alguns elements variats com la predominància absoluta del so de sintetitzador durant tota la primera part de Núvols de plata o l'efecte coral a l'última explosió de l'Epíleg, aprofitant els dits recursos per crear l'atmosfera acord amb el significat de cada tema.

Amb tot, Indubio ens regala un LP que no és només un recull de cançons de pop-rock juvenil, sinó una invitació a un modus vivendi tan concret i tan abstracte com és d'interpretable. Ens donen, d'alguna manera, aquell raconet per aturar-nos i fer-nos-el nostre, on agafar una energia i un plor que són, tant com l'aigua, indispensables per la vida.

Humana Sound System i Tremendo ens presenten “A mi no em ve de nou”

 "Avui, molts anys després que la cançó veiés la llum, el seu eco continua viu. El món encara sembla girar al voltant dels mateixos interessos, de les mateixes lluites pel poder i pels tresors amagats sota la terra. En aquest context, les paraules de Fakoly sonen gairebé com una profecia serena: un recordatori que la sorpresa s'esvaeix quan la injustícia es repeteix massa vegades, i a mi no em ve de nou".

Humana Sound System (el projecte de Natxo Tarrés i Roger Farré) juntament amb Tremendo (Dani Rifà) presenten “A mi no em ve de nou”, una adaptació en català inspirada en el tema “Plus rien ne m’étonne” del reconegut artista de reggae africà Tiken Jah Fakoly.

Amb aquesta versió, Humana Sound System i Tremendo volen retre homenatge a una de les veus més potents i compromeses del reggae internacional, un artista que durant dècades ha denunciat les injustícies, les desigualtats i els abusos de poder arreu del món.

Un missatge que, malauradament, continua sent plenament vigent.

La cançó parla d’una realitat que es repeteix al llarg de la història: els grans poders i les elits repartint-se el món segons els seus interessos, mentre els pobles i les persones en pateixen les conseqüències. En el context actual, marcat per tensions globals, conflictes i noves lluites pel control dels territoris i dels recursos, aquest missatge pren una força especial.

Amb aquesta adaptació, Humana Sound System i Tremendo volen portar aquest missatge al català, mantenint l’esperit del reggae conscient i combatiu que inspira l’obra original i connectant-lo amb la nostra realitat.

Perquè la música també pot ser memòria, denúncia i consciència col·lectiva.

I perquè hi ha veritats que, encara que passin els anys… a nosaltres no ens ve de nou.

La banda gallega Arrhythmia presenta el seu nou EP, CERØ

La banda gallega Arrhythmia presenta el seu nou EP, CERØ (Galunk Produciones, 2026). Després d'un any de treball intens i meticulós, el grup obre una nova etapa amb més claredat d'idees, mantenint l'energia i el discurs que n'han definit la trajectòria.

Des de Lugo, Arrhythmia fa anys que converteix el soroll en llenguatge. La seva música neix de la fricció entre mons: el metall i l'electrònica, el rap i el rock, la força i el detall. En gallec i sense filtres, construeixen cançons que són descàrrega i reflexió alhora.

Reconeguts amb els Premis Martín Códax da Música —el 2018 a la Millor Banda de Metall Gallego i el 2023 com a Millor Banda Heavy i Metall—, han sabut aixecar un so propi: de vegades brutal, de vegades hipnòtic, sempre honest.

El seu EPI (2022), finançat gràcies al suport directe de la seva comunitat, va marcar un punt d'inflexió com a declaració d'independència estètica i emocional. Avui, Arrhythmia no busca agradar: busca commoure.

CERØ, nou EP d'Arrhythmia, Sobre aquest nou treball, Alberto Busto, vocalista de la banda, explica: Hem estat gravant, de fet, de forma força meticulosa i, per primera vegada a la nostra carrera, amb molta calma i intentant que quedés al 100% al nostre gust.

El procés ha estat tan important com el resultat. Ens vam agafar el darrer any per fer-ho i vam fer una selecció de cançons que vam pensar representen el moment actual de la banda i ens hem quedat molt contents. Ens agrada molt i esperem que al públic i als mitjans també us agradi.

A CERØ, Arrhythmia manté la seva essència, però es permet explorar nous matisos. Pel que fa a l'estil, mantenim l'essència del nostre grup que és fer música canyera entre el metall alternatiu, el metalcore i, que abans, també barregàvem amb electrònica, amb música de rap i aquí hem estat una mica més arriscats, experimentant una mica més, si és possible, amb les músiques electròniques, amb melodies una mica més pop, però sense perdre la nostra essència. Esperem que sorprengui, que soni fresc com és la nostra intenció.

A nivell temàtic, l'EP recorre diferents estats emocionals i perspectives crítiques. Pel que fa a les temàtiques, hi ha temes amb un vessant més introspectiu i personal com poden ser els temes 'Amnèsia', per exemple, o 'Agonia'; i tenim temes que poden barrejar un vessant més personal amb un vessant una mica més de crítica com ara 'Eufòria' o temes molt més crítics com 'Insaciables' o 'Messies'.

Amb aquest nou llançament, la banda encara també el retorn als escenaris i anuncien la primera data de la seva gira de presentació de l'EP per a l'11 d'abril dins el Festival A Candeloria, amb les entrades ja disponibles a: https://entradas.acandeloria.com/es/entradas-a-candeloria-o-ultimo-berro tocar en directe.

Amb CERØ, Arrhythmia reafirma la seva identitat i obre un nou capítol creatiu, fidel al seu propòsit de posar ànima a la distorsió i sentit al caos.

FOCUS TRACK: ‘Agonia’ ft. Gran Amore

Aquest nou treball d'Arrhythmia ve acompanyat de la sortida del focus track i videoclip, 'Agonia' ft. Nuno Pico de Gran Amore.

Sobre aquest tema, ens explica Alberto Busto: És un tema que fusiona metall i synthwave per crear una atmosfera intensa i malenconiós al voltant del pas del temps i l'angoixa d'un compte enrere constant. En aquesta col·laboració entre Arrhythmia i Grande Amore, la cançó explora la sensació de viure sota una pressió inevitable, entre la resignació i la lluita interior, combinant versos foscos i hipnòtics amb una falca poderosa i emocional que reforça la idea de l'existència com una espera inevitable.