NEUS FERRI, cantant i compositora, després de tres discos editats i una reconeguda carrera, presenta el seu nou disc "Mala Yerba 1316". Un disc que es titula així per les males herbes que mai no moren i que no són dolentes com les han pintat al llarg de la història, fins i tot tenen una gran quantitat de beneficis i de raons per existir: aporten hidratació al sòl, protegeixen de l'erosió i milloren l'estructura del sòl entre altres coses.
Aquestes cançons inèdites, ara revisitades, no han deixat de viure i tenir cura del subsòl creatiu de tothom que ha anat prenent forma a l'obra de l'autora alcoiana. Les cançons, així com les experiències de la vida, de vegades no se'ls troba sentit en el moment en què sorgeixen o passen, però és al llarg del temps que cobren força i raó de ser.
"Mala Yerba 1316" revisita 10 peces iniciàtiques de l'autora des de la mirada actual, amb una producció moderna i original que conserva i alhora fa evolucionar les arrels de l'artista.
La música de Neus es caracteritza per un so contundent, rocker i potent alhora que sensible i esglaiador a través d'intenses lletres i la seva veu única, i tot això continua present en aquest treball, coherent amb la seva identitat.
Irati significa “bosc” en euskera, però també és un nom de dona. I és precisament en aquest imaginari on neix la música del projecte: natura, aigua, fusta, llum i foscor conviuen en un paisatge sonor ric en textures.
Format per Joana de Diego i Sergi Boal, "Irati" transita entre l’indie-folk, la cançó d’autor i l’electrònica subtil. Guitarres acústiques, sons orgànics i sintetitzats, cors i veus crues construeixen un univers propi on la delicadesa conviu amb l’experimentació i les sonoritats mediterrànies.
Joana de Diego i Sergi Boal són els autors de les cançons i assumeixen les veus i les guitarres del projecte. Al seu costat, Nico Roig signa la producció i aporta una mirada artística que esdevé essencial en la construcció del so d’Irati.
Cantades en català i castellà, les quatre cançons de l'EP dibuixen un territori sonor íntim, orgànic i imaginatiu. Un lloc on conviuen bellesa i misteri, llum i foscor. Com un bosc. El treball està format per les cançons “Viento”, “Totes les finestres”, “Pedres” i “Un cel a les mans”.
Joana de Diego és cantant, compositora i flautista. Formada en música clàssica al Conservatori del Liceu i en música moderna al Taller de Músics de Barcelona, és filla de la desapareguda cantant argentina de tango i folklore Elba Picó, una herència musical que forma part del seu univers artístic.
Inicia la seva trajectòria professional en l’àmbit del jazz, etapa durant la qual comparteix escenari i col·labora amb músics com Albert Bover, Horacio Fumero, Jordi Matas, Marc Ayza, Llibert Fortuny o Raynald Colom, entre d’altres, actuant en nombroses sales i festivals.
L’any 2007 realitza una residència artística a Viena (Àustria), on col·labora amb el compositor Pau Sandaran en “Tres poemes brasilers”, una obra per a quartet de corda i dues veus solistes presentada com a treball final de màster al conservatori de la ciutat.
Després d’aquesta primera etapa vinculada al jazz i altres músiques afins, Joana de Diego inicia un procés de recerca d’una veu artística pròpia. S’endinsa en el folk, la cançó d’autor i diferents músiques d’arrel per construir un llenguatge personal en què conflueixen sensibilitat, expressivitat i una particular mirada sobre la cançó.
Al llarg de la seva trajectòria ha publicat cinc treballs discogràfics. El primer, “Lluny de les teulades” (2013), va ser coproduït per Pep Lladó, cantautor i excomponent d’Ai Ai Ai. El 2016 va publicar “Wag i Jo, Jun i el Follet del Vent”, un projecte de música familiar creat amb el músic brasiler Wagner Pa, al qual seguiria “Timbla” (2018). L’any 2023 publica “Tel”, un projecte desenvolupat amb el creador, inventor i multiinstrumentista Xavi Lozano i integrat en un àlbum il·lustrat que va rebre un ajut a la creació de la Fundació SGAE. El 2025 arriba “De cuando era viento”, un treball que aprofundeix en la seva faceta més personal com a autora. El disc combina cançons pròpies amb composicions construïdes a partir de textos poètics i compta amb la participació de Guillermo Gómez, Martina Mir de Diego, Matías Míguez i Pablo Cruz, així com amb les col·laboracions de Carme Canela, Sabina Witt i Xavi Lozano. Un àlbum que ha rebut una destacada acollida crítica i que consolida la maduresa del seu llenguatge artístic.
Els seus diferents projectes l’han portat a actuar en festivals i espais com Barnasants, Jardins de Pedralbes, El Born CCM, Nau Ivanow, Pirineos Sur o Casa Elizalde, entre d’altres.
Sergi Boal és un guitarrista i compositor barceloní amb una trajectòria marcada per l’exploració sonora i per una manera molt personal d’entendre la guitarra. Amb influències que van de José González i Nick Drake a Bon Iver o Sufjan Stevens, la seva música transita entre el folk, l’indie, l’electrònica i les sonoritats ambientals i cinematogràfiques.
La diversitat és, precisament, un dels trets que defineixen la seva obra. El seu primer àlbum, “Nylon And Turtle”, ja mostrava la seva faceta més íntima a través d’un repertori de composicions pròpies per a guitarra solista que va obtenir una molt bona acollida crítica. Posteriorment publica “Silenci”, un treball obert a les músiques del món, i “Cercle”, un nou disc de guitarra solista concebut com un viatge introspectiu i espiritual.
Amb “Man Without a Hat”, Boal amplia el seu llenguatge cap a territoris instrumentals on conflueixen indie i electrònica, una inquietud per experimentar amb textures i atmosferes que continuarà present en els seus projectes posteriors.
Paral·lelament, crea i compon la música de “Wheels Collective”, una formació de vuit músics amb una proposta de pop orquestral i cinematogràfic. També publica “If You Take the World”, projecte que arriba a 3Cat, i l’EP instrumental de guitarra “Everything”. El 2020 publica “Océanos” al costat d’Isabel Vinardell.
Al llarg de la seva trajectòria ha compartit projectes i col·laboracions amb músics com Olec Mün, Carles Viarnès, Carles Muñoz, Clara Peya, Isabel Vinardell, Joana de Diego, Alba Serrano, Dani Vegas, Lunng Fern, Lisa Bause, Yannis Papaioannou o Anita Zengueza, entre d’altres. També ha treballat amb productors com Dani Vegas (Mishima), Dave Bianchi (What About Music), Simon Smith (Maria Rodés), Marc Molas (El Tostadero) i Yves Roussel.
Les Vilabarrakes de Castellar del Vallès són una de les festess més esperades i participatives de la Festa Major del municipi, i representen un espai d’oci, música i convivència popular impulsat per les mateixes entitats. Aquest esdeveniment combina l’esperit festiu i reivindicatiu, i s’ha convertit en un referent de festa autogestionada i jove al Vallès Occidental.
Les Vilabarrakes apleguen barraques decorades i gestionades per associacions, colles i grups del poble, que durant els dies de festa ofereixen concerts, sessions de DJ, activitats culturals i barra de begudes. Tot plegat crea un ambient vibrant i inclusiu, on la música en directe, la solidaritat i el compromís social tenen un paper protagonista.
Un dels trets més rellevants de les Vilabarrakes és la seva organització horitzontal i assembleària, que dona veu a les entitats locals i promou valors com la cooperació, la cultura popular i el respecte mutu. Aquesta manera de fer ha consolidat Vilabarrakes com una festa alternativa, compromesa i arrelada al territori.
Al llarg de diverses nits, pels escenaris de Vilabarrakes passen grups de música emergents i consolidats del panorama català, així com DJ’s i propostes musicals diverses, que garanteixen una programació àmplia i per a tots els gustos. La gratuïtat dels concerts i el caràcter obert de l’espai fan que cada any s’hi apleguin centenars de persones per compartir festa i reivindicació.
A més, el projecte Vilabarrakes també es caracteritza per la seva aposta per una festa lliure de violències masclistes i LGTBI-fòbiques, i per una gestió responsable de l’entorn i dels residus, tot reforçant el seu compromís amb un model de festa sostenible i conscient.
Vilabarrakes de Castellar del Vallès són molt més que concerts i barraques: són una expressió col·lectiva de cultura, joventut i festa popular, amb identitat pròpia i voluntat transformadora dins la Festa Major.
Tot va començar amb el XIX Correlocals que va aplegar una quantitat ingent del centre de la vila fins a l'espai de Vilabarrakes on va acabar la nit amb PD i DJ'S.
De divendres destaquem l'actuació dels local LÒXIAS que han decidit posar punt i final al seu projecte musical, va ser un concert molt tendra, de rumba i connexió amb el poble. Desprès els YPNOSI van destacar per un bon rock psicodèlic i una posada en escena si més no trencadora per no dir diferent i van acabar amb la valenciana NAINA que va emetre la seva energia i bones vibres a la vila per primer cop.
El dissabte va ser una gran nit primer va obrir el grup MAIG que amb el seu pop i energia va atrapar al públic amb cançons tendres i poperes. En acabar uns que ho peten vinguts de Lleida els SEXENNI que van posar ballaruca, bona música i complicitat als castellerencs tant dalt com a baix l'escenari, Desprès va venir la festuki de MARKOS AMB K que va fer les cançons més ballades i ballables en català i va acabar la nit amb el viral FESTUK.
Diumenge era dia gran LA LUDWING BAND va tancar amb un concert ple a bassar, amb les seves cançons i manera de conectar tant peculiar amb el públic.
Totes les nits van prescedir e intercalar de DJ's i PD en un petit escenari i en interrupcions de carretilles de diables i el gran Bartomeu al escenari ballant i gaudint
El músic mallorquí Nofre Morell torna amb Ànimes, el tercer treball discogràfic i, probablement, el més personal de la seva trajectòria. Aquest nou llançament suposa un exercici d'introspecció on l'artista se submergeix en les emocions per transformar-les en cançons que oscil·len entre la cruesa elèctrica i la delicadesa melòdica.
Amb Ànimes, Nofre Morell no només reafirma la seva personalitat artística, sinó que fa un pas endavant en la seva narrativa musical, apostant per l'emoció com a fil conductor i consolidant-se com una de les veus que cal seguir dins del circuit emergent.
Al següent enllaç trobareu tot allò relacionat amb aquest nou llançament de cara al fet que pogués aparèixer en el vostre mitjà la notícia. Nofre està disponible per a entrevistes en el format que millor us pogués venir.
A més, l'artista presenta les primeres dates de la gira Ànimes, la qual recorrerà ciutats com Palma de Mallorca, Lleida, Barcelona, València o Madrid.
“De cabellos de oro” és la mirada personal de Ms. Floristan sobre algunes de les cançons que han marcat la memòria sentimental de diverses generacions. Un homenatge al bolero, a la cançó d’autor i, sobretot, a aquelles melodies que va créixer escoltant en les veus de les seves àvies.
El projecte neix amb la voluntat de crear un pont entre tradició i contemporaneïtat. Ms. Floristan recupera un repertori profundament arrelat en l’imaginari popular hispà i el trasllada al seu propi univers artístic, combinant la intimitat del piano i la veu amb elements de producció actuals com sintetitzadors, pads, subgreus, efectes i segones veus.
El resultat busca connectar tres generacions: la que va conèixer aquestes composicions quan encara eren noves; la que les va heretar a través dels seus pares, les celebracions i la cultura popular; i la generació Z, a la qual pertany Ms. Floristan, acostumada a altres codis i sonoritats però que, conscientment o no, també ha crescut envoltada d’aquestes melodies.
Aquesta trobada entre passat i present parteix, però, d’una interpretació especialment orgànica. Les cançons van ser enregistrades en directe, només amb piano i veu, sense metrònom i interpretant tots dos elements simultàniament. Les preses definitives es van convertir posteriorment en el punt de partida de la producció de Sebi Escarpenter, que amplia aquest material original amb textures i recursos contemporanis sense perdre la fragilitat de la interpretació inicial.
El mateix títol, “De cabellos de oro”, neix d’un vers de “Muñequita linda”, la peça que ocupa un lloc central en l’univers emocional de l’àlbum. Ms. Floristan interpreta el tema com una cançó de bressol dirigida a la seva pròpia nena interior, però també a les nenes que un dia van ser les seves àvies. El vers “de cabellos de oro” connecta, a més, amb un record de la seva pròpia infància: “ricitos de oro” era una de les maneres com l’anomenaven de petita.
Aquesta relació amb les àvies travessa conceptualment el disc. Les converses amb elles i els relats sobre les seves infàncies i joventut permeten a l’artista aproximar-se a un temps que no va viure, però del qual ha heretat cançons, records i emocions.
A aquesta lectura personal s’hi suma la història de “Muñequita linda”, composta per María Grever en memòria de la seva filla morta quan era un nadó. Una dimensió vinculada a la infància, la pèrdua i l’amor que Ms. Floristan va descobrir després d’haver construït la seva pròpia interpretació de la peça.
“De cabellos de oro” està format per vuit reinterpretacions: “Muñequita linda”, “Si no te hubieras ido”, “Historia de un amor”, “Piel canela”, “Silencio”, “Bésame mucho”, “Sabor a mí” i “A mi manera”.
El repertori recorre diferents intensitats emocionals: de la intimitat de “Muñequita linda” i “Si no te hubieras ido” al dramatisme de “Historia de un amor”, “Silencio” o “Bésame mucho”, passant per la lluminositat de “Sabor a mí”, “Piel canela” i “A mi manera”.
Amb “De cabellos de oro”, Ms. Floristan no busca simplement recuperar un repertori clàssic, sinó fer-lo dialogar amb el present. Cançons que han passat de generació en generació són reinterpretades des de la sensibilitat d’una artista jove que les transforma sense trencar el fil emocional que les ha mantingut vives.
Concerts:
17 de setembre al Pipa Club de Barcelona.
2 d'octubre al Posidonia Green Festival de Barcelona
Ms. Floristan és el projecte artístic de la cantant i compositora navarresa Isabel Floristan. Nascuda a Villafranca de Navarra i establerta a Barcelona des del 2023, desenvolupa una proposta pròpia que parteix del jazz i la música moderna i incorpora influències del neosoul, el hip-hop i altres llenguatges contemporanis.
Actualment cursa el Grau Superior de Cant Jazz i Música Moderna a l’ESEM Taller de Músics de Barcelona, ciutat on ha anat construint la seva trajectòria artística i participant en diferents projectes de l’escena musical. És corista de la banda de funk-fusió Funky Munchies, forma part de La Corrala, coral de veus femenines, i participa com a corista a l’Arenas Tour d’Amaia.
El 2025 va participar en el concurs de bandes Sonomav amb la seva formació anterior, aconseguint la tercera posició a la final celebrada a Razzmatazz. Al llarg d’aquests anys també ha passat per escenaris com El Siglo, Nova Jazz Cava, Marula Café o Sala Vol.
La seva trajectòria discogràfica comença l’abril del 2023 amb “A la huelga compañeras”, una reinterpretació d’“A la huelga”, de Rolando Alarcón, que Ms. Floristan reformula des d’una perspectiva feminista. El 2025 publica “BITCH”, el seu EP de debut, format per cinc cançons escrites entre 2022 i 2025. El treball combina neosoul, hip-hop i jazz i retrata una etapa de descoberta i transformació tant artística com personal.
Des d’aquesta base, Ms. Floristan construeix una identitat en què conviuen formació musical, experimentació i una mirada contemporània sobre la cançó, convertint cada nou projecte en un espai per explorar diferents sonoritats i formes d’expressió.
Crèdits tècnics:
Isabel Floristan: artista principal, arranjadora i booker.
Sebi Escarpenter: productor.
Olan: enginyer d’enregistrament i enginyer de mescla.
Joan Roca: director musical.
Sol de Sants: estudi d’enregistrament.
· 13 de desembre de 2025 ("Muñequita linda", "Si no te hubieras ido", "Historia de un amor", "Piel canela", "Silencio", "Bésame mucho", "Sabor a mí").
· 20 de febrer de 2026 ("A mi manera").
Iker Lacarra: director artístic, fotògraf, videògraf i editor de vídeo i fotografia.
Mariona Escoda publica el seu nou disc "En Acústic": vuit cançons pròpies i cinc versions gravades en directe en format acústic, acompanyada dels mateixos músics que li fan costat a l’escenari, Andreu Dexeus al piano i Jose R. Madrid a la guitarra.
Entre les cançons pròpies hi podem trobar les ja conegudes "D'una altra manera", "Et deixo la mà", "Ara que ets aquí", "Si ens falta l'aire" o "Al ritme que jo canto", que formaven part del seu primer disc d'estudi "D'una altra manera", i que ara podem tornar a escoltar amb un nou prisma sonor. Hi trobem també noves cançons pròpies com "Tot el que em queda per davant", "Com estimar", o "Que s'ho emporti el vent".
El disc es completa amb les versions en acústic de "Cançó d’Osman" (Mar i Cel), "Juno" (Sabrina Carpenter), "Everybody’s changing" (Keane), "Maniac" (Michael Sembello) i "Requiem" (del musical "Dear Evan Hansen").
Amb "En Acústic" Mariona Escoda pretén tornar als orígens i mostrar com entén la música i quina és l’essència del seu projecte, allò que marca els seus inicis. Un àlbum amb el qual fa un homenatge a la gira que els ha acompanyat aquests últims dos anys i que pretén impresos uns arranjaments que donen una nova vida a aquestes cançons.
