Amb l'estrena del videoclip de «Ventajas de viajar en tren» com a punta de llança visual, finalment es desvetlla Angelus, l'esperat segon llarga durada d'Ángel Fe Garrido. L'autor granadí se submergeix en dotze talls marcats per una nuesa acústica que, encara que dominada pel folk intimista i la profunditat lírica, no tem obrir-se a subtils explosions elèctriques, consolidant un repertori de maduresa literària i musical enregistrat a The Borderline Music Estudi sota la producció de Juan A. Salinas.
La publicació d'Angelus, el nou àlbum del granadí Ángel Fe Garrido, confirma la consolidació d'un cançoner que s'edifica des de la renúncia a l'artifici. Registrat, barrejat i produït per Juan A. Salinas a The Borderline Music Estudio, aquest treball s'exposa com una col·lecció de cançons de base folk i intimista, on la instrumentació acústica opera com el suport estrictament necessari per sostenir textos d'una profunda càrrega dramàtica. És un repertori d'atmosfera predominantment nua que reclama una escolta atenta, habitant un espai on el silenci i la precisió mètrica són tan determinants com les línies melòdiques mateixes, encara que el minutatge no renuncia a l'electricitat i s'obre a explosions de guitarres en talls com Sahdä. És la paraula escrita la que assumeix el protagonisme central, revelant un autor abocat a l'examen minuciós de la pèrdua, la culpa, l'aïllament i els afectes desarmats.
L'entramat líric d'Angelus transita per una iconografia de caràcter litúrgic i existencial, visible en peces com l'homònima Angelus, De voltors i àngels o La lluita per l'ànima (o Verge de les Angoixes), on les oracions, les dagues i els miracles laics serveixen per purgar crisis d'identitat. Garrido desplega versos descarnats als passatges que vertebren «Dies en creu» o «L'inútil de la família», construint relats de desolació que s'equilibren amb la delicadesa estructural de «Nana de mar en calma», «Nou» o la contradicció final de «Tu volies estar amb mi». Aquesta dualitat entre l'aspror del dolor i la recerca de redempció a l'arrel defineix el pols d'un àlbum de 12 cançons que cerca fixar un testimoni ètic i estètic a través de la cançó d'autor clàssica, densa i profunda.
El desenvolupament de la cançó troba el seu reflex visual al videoclip de «Avantatges de viatjar amb tren», una producció dirigida per Rollo 919 que se submergeix de ple en el conflicte emocional que narra la lletra. Amb la col·laboració de la ballarina Ángela Donat Mas, les imatges tradueixen la tensió d?aquest adéu definitiu, on les maletes fetes amb dies d?antelació i els crits desesperats des de l?altra banda de l?andana es transformen en moviment i llenguatge corporal. El metratge, rodat íntegrament a Granada, utilitza les andanes de l'estació de tren de Granada i la perspectiva oberta dels miradors del barri de l'Albayzín com a escenaris muts de les contradiccions humanes: la paciència infinita de l'espera davant la cruesa de la decepció, i aquesta estranya dualitat on conviuen el desemparament de l'abandonament. D'aquesta manera, la peça audiovisual amplifica l'enigma del text, suggerint que després de la fredor de la finestreta i el silenci dels passadissos, el relat pot no ser tant l'acta d'una ruptura irreversible com l'avantsala d'un retrobament, deixant que cada oient sigui qui completi la interpretació de la història.
Aquest nou pas audiovisual complementa el camí iniciat per La Cautiva, primer avenç del disc on el folk de cambra i la sobrietat acústica convertien la llegenda d'Isabel de Solís i els ressons de l'Albayzín i el Sacromonte en un conflicte emocional de vigència absoluta. La defensa d'aquest cançoner es traslladarà properament als escenaris en una sèrie de presentacions íntimes programades a diferents espais de Galícia, Madrid i Andalusia. En aquestes cites, Ángel Fe Garrido defensarà la naturalesa nua de les seves composicions, presentant-se tant en rigorós solitari com recolzat per seccions de corda i piano, prioritzant sempre la proximitat física amb el públic per preservar la naturalesa confessional i introspectiva d'un disc escrit per perdurar.
En darrera instància, Angelus es desplega com un exercici d'honestedat desarmant, un treball on Ángel Fe Garrido demostra que la cançó d'autor d'arrel folk encara conserva la capacitat d'evocar una bellesa indòmita. A través del rigor poètic, el pes exacte dels silencis i la veritat de la seva proposta acústica, aquest àlbum es consolida com un refugi de maduresa compositiva, dissenyat per romandre i habitar a la memòria molt després que s'apagui l'últim acord.
