Willy Tornado ens presenta el disc "A Pesar de Todo"

Willy Tornado ens presenta el disc "A Pesar de Todo" (La Cúpula Music)

Produït per Gerard Giner excepte “Canto y bailo” per Victor Valiente.

Hi ha cançons mirall, cançons talismà, cançons salvavides, cançons amagatall, cançons precipici, cançons fum, cançons casa...

Podem sumar-li a una cançó les qualitats que escollim. Per alguna cosa estem parlant de torxes enceses, de flames esveltes que prenen cap a la direcció que fabulem. La mirada és una brúixola i sempre hi ha un espetec de dits que acompanya l'encanteri. És una cosa que queda acordada des del moment que entenem que la nostra vida estarà sempre filada a les cançons. Willy Tornado ho va assumir fa molts anys.

I aquell baixista adolescent que es contonava orgullós des de l'escenari al costat dels enyorats The Freewheelin’ Tornados, va derivar un temps després en un escriptor de cançons reflexiu, sincer, amb ganes d'explicar-te els seus vaivens emocionals brandant una guitarra a les mans.

Així ho va fer en el seu debut en solitari, «A 11.000 km» (2014), i en el seu EP «Casa» (2022) ) i en diferents singles publicats entre 2022 i 2026.

"A Pesar de Todo" , és un nou impuls del cantant i compositor barceloní de mirar-se cap a dins per retrobar-se amb un mateix. Projectar-se i projectar, sense embuts ni girs evasius. Sempre de cara.

Tot el que no vam ser corre el teló i desplega les cortines per parlar d'una ruptura sentimental. Però des d'aquell lloc on l'herba encara està mullada i el comiat es barreja amb el batec més real –aquell que ens torna la mirada, però no la distància–.

Seguint les pistes, «Innocent i culpable» és abans que res un tema d'autoafirmació, de plantar-se i dir amb els ulls oberts: aquí sóc jo! Aquest cop a la taula rotund que ens permeti bregar amb les nostres pors i sortir victoriosos (o menys magullats del que s'esperava)

Aquí hi ha un escriptor de cançons amb ganes de comptar. També, amb la necessitat de fer front al passat i encarar episodis traumàtics: com a «Mirar-te amb amor», on escriu una sentida carta al seu jo d'11 anys, que va presenciar de manera fortuïta un conat de suïcidi de la seva mare.

Al seu costat, «Canto y bailo» és una composició dedicada a aquestes parts neuròtiques que tenim tots, aquests «pesos» que comportem i ens fan distorsionar la realitat i abraçar-la des d'un prisma confús i difuminat. Per això, Willy ens recorda que mitjançant ballar i moure el cos, podem connectar amb la nostra essència.

Quatre rescats i abordatges que s'acompanyen d'amics i companys de viatge (Alex Vivero, Santos Berrocal, Jesús Rovira). Produïts per Gerard Giner entre La Casa Murada i Blind Records, excepte «Cant i ball», que té als comandaments Víctor Valiente.

Dèiem al principi que hi ha molts tipus de cançons. Però les que porten estampada la firma de Willy Tornado són postals transparents, pàgines de lletra clara, on algú s'asseu davant i amb un gest càlid i el pols decidit et diu: m'agradaria explicar-te alguna cosa…

Moisès P. Sánchez publica "Falla Imaginado"

El pianista i compositor Moisès P. Sánchez publica "Falla Imaginado", el seu nou treball discogràfic, editat per Cezanne, que proposa una aproximació personal a l'univers musical de Manuel de Falla des de la mirada creativa del músic madrileny.

Des del respecte a les arrels populars i la recerca d'un llenguatge propi, Sánchez s'endinsa per primera vegada al folklore i la tradició espanyola per reinterpretar el llegat del compositor gadità des de la seva perspectiva creativa, en diàleg amb la música clàssica, el jazz i altres territoris sonors contemporanis.

El punt de partida d'aquest projecte va ser el concert amb què Sánchez va inaugurar la gira homònima la tardor passada, en el marc del Festival de Música Espanyola de Cadis, juntament amb la violinista Ana María Valderrama i el contrabaixista Pablo Martín Caminero. A partir d'aquella trobada, el pianista va començar a endinsar-se a l'univers musical de Falla, explorant les melodies, harmonitzacions i, especialment, la riquesa rítmica per construir una nova lectura des de la seva pròpia identitat creativa.

Al llarg de la seva trajectòria, Sánchez ha dialogat amb compositors com Stravinsky, Bartók, Hindemith, Rachmaninov, Debussy, Ravel, Beethoven, Bach, Reich o Adams. Amb FALLA Imaginado, dirigeix ​​per primer cop la seva mirada cap a un dels grans noms de la tradició musical espanyola, en un treball que connecta les arrels populars de la seva obra amb l'experimentació i els llenguatges contemporanis.

"Honest intent de recuperar l'èpica perduda", el primer àlbum de L'Ivo

Després d'una llarga trajectòria vinculada a la narrativa, la literatura i el cinema, l'escriptor i guionista Iván Ledesma torna de nou a les seves arrels amb nou treball discogràfic sota el nom de L'IVO, un alter ego musical que neix amb la voluntat d'explorar un territori més visceral, directe i íntim. La seva carrera com a creador de projectes de gènere ha estat marcada per la construcció d'universos personals, una mirada fosca sobre la condició humana i una recerca constant de noves formes d'explicar històries. Aquest projecte trasllada aquesta mateixa inquietud al llenguatge de la música.

"Honest intent de recuperar l'èpica perduda" és un disc que defuig qualsevol etiqueta. Punk, hardcore, rock, metal i textures industrials conviuen amb absoluta naturalitat en una obra que assumeix la barreja de gèneres com una declaració artística, en un panorama musical on el català acostuma a associar-se a determinades estètiques molt concretes, L'IVO reivindica un espai que durant anys ha perviscut lluny dels mitjans de comunicació però que sempre ha comptat amb forta presència popular al territori. Guitarres agressives, bateries contundents, electrònica, melodies fosques i una producció sense complexos donen forma a un treball que recupera l'esperit inconformista del rock més contundent sense renunciar a la sensibilitat melòdica on les lletres constitueixen el nucli emocional del projecte. Parlen de la por, la pèrdua, les contradiccions, la ràbia, la memòria i la necessitat de continuar avançant. Són textos introspectius que eviten els artificis i que busquen una connexió directa amb l'oient.

Ivan Ledesma és autor de novel·les per a públic adult, infantil i juvenil (el 2017 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil), còmics i obres de gènere fantàstic, terror i thriller psicològic. Part de la seva obra ha estat traduïda i publicada a diferents països, entre ells Portugal, Brasil o Turquia. Compagina la tasca literària amb l'escriptura cinematogràfica i el desenvolupament de projectes audiovisuals per a plataformes de streaming i productores de cinema.

Com a cantant va formar part del conjunt Radio Raheem que va publicar tres àlbums i girar per tot l'Estat a començaments del segle i posteriorment va ser la veu de grups com Nan Roig o Lost Romanes, tots ells amb treballs editats per diversos segells.

SIENNA presenta el seu nou disc "LINCE"

L'Artista valencià Sienna ha esdevingut un dels projectes més genuïns i autèntics de l'escena pop alternativa. El 2017, l'artista valencià va enlluernar crítica i públic amb el seu primer àlbum "Tràgic i fugaç".

Amb els seus següents treballs "Tiempos de Impacto” (2019) i "Melancolic (2021), es va refermar al circuit independent. A més, el seu últim EP "Melancolic" li va servir per explorar noves textures i conceptes sonors. El 2024, publica ''Trance'' i aconsegueix col·locar-se al lloc 2.

Ara Sienna està a punt de publicar 'LINCE', el seu nou treball d'estudi. 'LINCE' neix d'un dels períodes més complexos i transformadors de la seva vida i converteix la foscor en un exercici de resistència, intuïció i esperança; no busca recrear-se en el dolor, ans al contrari, l'àlbum neix precisament de la necessitat de continuar avançant, fins i tot en moments en què aturar-se semblava l'opció més senzilla.

El títol del projecte sorgeix de la naturalesa de l'animal que l'inspira. El linx té una extraordinària capacitat de visió nocturna i pot orientar-se en condicions de llum escassa. Per a Sienna, aquesta imatge representa la manera com va afrontar aquells mesos: avançant amb un focus molt concret, guiat per la intuïció i l'instint, i buscant veure més enllà de la foscor. "Només volia veure a través de la foscor", explica l'artista.

«Después de todo» Karen Ortiz de Guinea llança el seu disc de debut entre el desamor, la memòria i la llum

Després d'anys de trajectòria compartida sobre els escenaris juntament amb referents com Revòlver, Elliott Murphy o la Vargas Blues Band, l'artista guipuscoana presenta un revelador àlbum de debut gravat als estudis Muir. L'autora desplega un territori sonor d'arrel acústica i pols rocker que transita per paisatges confessionals, la memòria i la recerca de pau interior, incloent peces en castellà i basc de profunda càrrega emocional.

Hi ha col·leccions de cançons que no neixen per una mera inquietud estilística ni per l'impuls d'omplir una casella a la indústria, sinó com l'única taula de salvació possible quan el terra cedeix sota els peus. L'àlbum de debut de la compositora donostiarra Karen Ortiz de Guinea, titulat «Después de todo», emergeix precisament d'aquesta urgència vital. Forjat als passatges més profunds del desamor i travessat pel ressò inconfusible de la pèrdua, aquest treball s'erigeix ​​en un refugi íntim i en una autèntica teràpia personal on la música deixa de ser un ofici per convertir-se en resposta, bàlsam i equilibri. Des d'una proposta d'arrel orgànica que combina la cançó d'autor amb un pols rocker encertat, l'artista desplega al piano ia l'acordió un territori d'honestedat desarmant.

Gravat i produït amb mim artesanal als estudis Muir de Sant Sebastià sota la batuta de Yon Vidaur, el volum compta amb aportacions en la producció d'alguns talls signats per Javier Vargas, oferint un so directe i nu que abraça sense artificis l'aspror del real. La carcassa instrumental de l'obra s'enriqueix amb la complicitat de noms fonamentals de l'escena musical, reunint la guitarra elèctrica del mateix Javier Vargas, les textures acústiques de Mikel Aguirre Urkizu, la precisió percussiva d'Oriol Flores i Iñaki de Lucas, i el talent multiinstrumentista de Yon Vidaur. Un teixit coral que acompanya amb elegància la veterania d'una creadora adobada al llarg dels anys amb referents indiscutibles com Revòlver, Elliott Murphy, Amateur o la Vargas Blues Band.

Al llarg del repertori, el disc transita per paisatges emocionals de calat singular. Composicions com «Casa de nines» aborden l'asfíxia del desamor i la necessitat vital d'arriscar-ho tot per renéixer, mentre que peces de marcat pols confessional com «Narcís de plàstic» o «Amics» celebren la memòria, la lleialtat indestructible cap al cercle més íntim i una fe incomunitària. L'obra també mira amb nostàlgia al pas del temps ia les empremtes d'una educació sentimental inesborrable en talls com “Això em queda de tu”, alhora que s'endinsa en la introspecció i la recerca de serenitat a través de passatges tan evocadors com “Un món ideal”. Menció a part mereixen els moments interpretats en eusquera, on l'autora teixeix atmosferes de profunda arrelament local a Gau il·lunetan i en el rotund al·legat d'identitat i llum pròpia que representa Nire distira ez duzu itzalduko.

Amb aquest treball esculpit des de les entranyes, Karen Ortiz de Guinea consolida una trajectòria definida per l'autenticitat i una ploma de profunditat inusual, demostrant que quan es canta sense xarxa de protecció, la música continua sent l'únic espai on sempre és possible tornar a casa.

NASTALLAT guanya el XIX Concurs Sons

NASTALLAT guanya el XIX Concurs Sons 

El seu electroball de bot va imposar-se a la final del concurs Sons de la Mediterrània celebrada a la Fira Mediterrània de Manresa.

Nastallat és el grup guanyador del XIX Concurs Sons de la Mediterrània, després de la final celebrada el dijous 15 d’octubre durant la jornada inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa. A més d’aquest projecte d’electroball de bot liderat per la cantant igualadina Laia Rius, van actuar a la final dues propostes més que renoven, cadascuna a la seva manera, gèneres ben populars als Països Catalans: el grup d’havaneres De Gairó i la formació rumbera La Mare del Tanu. El jurat ha volgut fer constar expressament que en aquesta edició les tres propostes han estat de qualitat, noves i amb molt de potencial per créixer i fer camí en l’escena. 

Per la seva banda, el grup De Gairó, en Ricard Munné (veu), la Júlia Munné (guitarra i veu), la Luar Alberdi (baix, violencel, guitarra i veu) i en Roc Ramoneda (percussió, baix i veu), va obrir la final amb un repertori que connecta l’havanera, la cançó marinera i alguns clàssics del gènere com “La Gavina” amb lletres contemporànies que parlen de temàtiques actuals, mentre que el combo La Mare del Tanu, liderat per la cantant, trombonista i compositora Joana Voisin, va presentar un repertori de composicions pròpies ben afermades en els patrons de la rumba catalana, amb una posada en escena reforçada per dues balladores.

Com a guanyadors del Concurs Sons de la Mediterrània, Nastallat actuaran a les properes edicions del Festival Tradicionàrius, l'Ethno Catalonia de Banyoles, el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el Música a la Vila del Vendrell, el FiM Vila-seca, el Korre K Token de Blanes i el Circuit Folc, a més de gravar un disc i participar en l'Obrador d'Arrel de la Fira Mediterrània, on també actuaran l'any vinent.

El Concurs Sons de la Mediterrània està organitzat pel Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, amb el suport de la Fira Mediterrània, el FIMPT, el Música a la Vila, l'Ethno Catalonia, el FIMPT, el FiM Vila-seca, el Korre K Token i el programa Mans de 3Cat.

 

SÈRDICA PRESENTA EL DOBLE SINGLE "BARRA D'UN BAR" I "TENS UNA FINESTRA" Avançament del nou disc “Ja han tornat les orenetes”

Sèrdica presenta “Barra d’un bar” i “Tens una finestra”, avançament del disc “Ja han tornat les orenetes”, que es publicarà el 6 de novembre i que juga a desxifrar les adversitats per veure-les d’una manera més clara, més esperançadora. 

Després del debut amb “Un cingle molt alt”, un àlbum tenyit de nostàlgia, el projecte liderat per Pere Girbau Pladelasala obre una nova etapa que explora altres maneres de mirar i comprendre allò que ens trasbalsa. L’acompanyen el seu germà Carles Girbau Pladelasala, al violoncel i al baix, i els seus companys de l’ESMUC Marcel Torres, a la guitarra, i Aleix Burgués, a la bateria i la percussió. 

“Barra d’un bar” ens situa en un restaurant de carretera al capvespre, on diferents personatges es fan companyia en silenci. La cançó reflexiona sobre la delicadesa que pot amagar un home aparentment feréstec i altres contrastos que afloren als llocs més inesperats. Versos com “El riu d’aquesta vall desemboca a una presa, el cor d’aquest estrany t’estimarà amb fermesa” són alguns dels conceptes que van apareixent al llarg de la cançó, tot inundant el menjador principal d’un sentiment que fa brollar els records més profunds. 

Fidel a una manera de compondre basada en la superposició de patrons de guitarra, Pere Girbau Pladelasala construeix el tema sobre els arpegis obstinats de dues guitarres, que sostenen la resta de la instrumentació. El so sec de la bateria i un baix avellutat completen la paleta sonora deixant pas a una secció de vents llunyana, que gradualment va afegint-s’hi tot creant un ambient rural crepuscular. 

“Tens una finestra” és una carta d'amor a qui ens escolta i ens empara. És una cançó d’estructura i instrumentació més senzilla per tal d’acompanyar la sinceritat de les paraules cap a qui ens reconforta. 

El disc “Ja han tornat les orenetes” s’ha gravat a Estudis Ground, amb Jaume Figueres com a tècnic de gravació, i l’ha mesclat Ferran Conangla. La il·lustració de la portada és obra de Clara Teixidor Toneu, i la maquetació, d’Ariadna Sala Studio.

Crèdits tècnics:

Música, lletra, veu i guitarra acústica: Pere Girbau Pladelasala.

Baix i violoncel: Carles Girbau Pladelasala.

Guitarra espanyola i acústica: Marcel Torres Querol.

Bateria i percussió: Aleix Burgués Ibora.

Tècnic de gravació: Jaume Figueres.

Mescla i màstering: Ferran Conangla.

Producció: Pere Girbau Pladelasala.

Estudi de gravació: Estudis Ground.

Gravat a Estudis Ground el novembre del 2025.

Il·lustració portada: Clara Teixidor Toneu.

Disseny gràfic: Ariadna Sala.

Fotografies promocionals: Valèria Cuní Capellà.