«Bàsicament bàsic», el nou treball discogràfic de Falcon & Firkin, una banda de pop-rock i indie en català nascuda a Manresa l'any 2007.
Després de gairebé vint anys de trajectòria, el grup presenta un disc molt especial, que recupera vuit cançons del seu repertori i les reinterpreta en format acústic, amb una sonoritat més íntima, propera i essencial.
Inspirat en els mítics directes Unplugged dels anys noranta, aquest nou treball posa en primer pla les melodies, les lletres i la personalitat musical d'una banda que ha mantingut viva la seva proposta artística al llarg dels anys.
El disc, produït per Èric Sans Molina, amb música i lletres de Jordi López Cayuelas, es va publicar aquest 23 d'octubre de 2026 i ja està disponible a totes les plataformes digitals.
Tardor intensa a Ca la Fresca. Una fugaç gira britànica, amb concerts a Manchester, Leeds i Londres, precedeix l'estrena del nou EP Mesures extraordinàries. Un EP urgent, fruit de la necessitat imperiosa de publicar noves cançons i fer una volta de rosca al repertori en viu després d'un període d'activitat intensa. Benvinguts al miracle ultraliberal dels d'Arbúcies, aquell poble on l'aigua la converteixen en or.
Recapitulem: si la presentació del disc “L’ham de la pregunta” va concentrar 60 concerts en només un any, passant pels principals festivals del país, aquest any ja n'han fet 30 dins del tour d'estiu “Foc a tot”. I la màquina no s'atura, perquè aquesta tardor segueixen a la carretera. La vella furgoneta comença a treure fum i aviat no podrà entrar a les Rondes. El jet privat està en caure.
I cap a on apunten aquestes “Mesures extraordinàries”?Remei de Ca la Fresca són experts a desemmascarar l'enemic públic número u: el senyor amb vestit i corbata que ens anima a reciclar envasos mentre obre la porta als jets privats i als creuers. Aquesta idea s'estén transversalment per “Festival del Mal” i “Designed in USA Made in China”, dos clams que posen al punt de mira l'ultracapitalisme desenfrenat. La poètica “Deliri” i la desencantada “Ciao Remei” (una amenaça d'abandonar-ho tot, una carta de dimissió no acceptada) completen el lot: quatre joies de pur ADN de ca la Fresca.
La publicació Mesures extraordinàries i l'inici de la nova gira coincideix en el temps amb l'estrena al festival In-Edit del documental “Però abans d'això hi haurà set”. Realitzat per Màrius Intente i Pau Ballesté, segueix el grup d'Arbúcies al local d'assaig ia la carretera, però posa èmfasi sobretot en la seva implicació en la lluita contra l'explotació dels aqüífers del Montseny per part de les companyies embotelladores.
“Macht swing!” és la Banda Sonora de l’espectacle del mateix nom protagonitzat per The Interbellum Trio, un nou projecte musical que es capbussa en els orígens del jazz alhora que vol recordar-nos que l'autoritarisme i el militarisme s'amaguen entre nosaltres i es van nodrint de la nostra amnèsia col·lectiva. Es poden manifestar en qualsevol moment i cal restar sempre a l'aguait.
L’espectacle comença el 12 de Novembre de 1918. Fa 24h que ha acabat la Primera Guerra Mundial i els tres soldats, que havien pres part en els dos bàndols enfrontats, es troben en una taberna al Nord de Itàlia. Allà es reconeixen com a músics i comencen a tocar. Junts descobreixen una nova música anomenada Jazz i s’hi abranden en cos i ànima. Gràcies a aquesta nova música, en Fritz (Alemany, banjolele i veu), en Servus (austríac, violí i veu) i en Tommy (anglès, violoncel i veu) viatjaran, sota el nom de The Interbellum Trio a Londres, Berlin, Nova York i Barcelona tocant aquesta nova música i altres músiques que es trobaran pel camí. Presencien de primera mà alguns dels esdeveniments cabdals de l’època d’entreguerres i en coneixen uns quants protagonistes, com Bertolt Brecht, Ernest Hemingway o Duke Ellington. I mica en mica passen de sentir com la música que estava curant les ferides de la Primera Guerra Mundial és tan poderosa que anestesia a la població i acaba preparant l’arribada de la Segona...
Macht Swing! es una obra que vol recuperar cançons magnífiques i oblidades de la època més fructífera del segle XX, l’època d’entreguerres. Cançons que es combinen amb estàndards del jazz, però sempre intentant apropar-les al màxim a les versions originals, fent-les sonar tal i com es van sentir per primera vegada, fent-les retornar als orígens. En l’espectacle aquestes cançons serveixen per articular la història, divertida i emotiva, de tres soldats de diferents exèrcits i les seves tribulacions en l’època d’entreguerres.
Escrita des de la perspectiva dels tres besnets dels que podrien haver estat els autèntics membres de The Interbellum Trio, aquesta obra ajunta una lliçó magistral en Història de la Música Popular del Segle XX, una història humana d’alt voltatge emocional i un nivell màxim d’entreteniment musical.
The Interbellum Trio són:
Salva Rey porta més de trenta anys dedicat al món de les arts escèniques, com a músic amb projectes com Dr. Love, Los Negativos, Bondage, Navet o The Pinker Tones, amb qui va estar dos cops nominat als Latin Grammy. Li encanta l’ukelele: el 2018 va publicar el manual "Ukelelala; aprende a tocar el ukelele en familia" i "UKE, el meu primer llibre d'ukelele" el 2022. També va enregistrar un disc de música barroca amb ukelele i te un espectacle en solitari anomenat El Rei de l’Ukelele. També és cocreador de la sèrie bilingüe de quatre volums en format CD/llibre "Rolf & Flor" (2012-2018). Ha fet gires per Europa i els EUA juntament amb Alex Borstein. i és coprotagonista del seu especial de comèdia d'Amazon Studios "Corsets and Clown Suits" (2023), nominat als Critics Choice Awards 2024. En els últims anys també ha estat molt actiu com a actor, gràcies a l’èxit de Corsets and Clownsuits. Aquest any 2026 ha estrenat dues sèries, Por Cien Millones (Espanya) i The Au Pair (Alemanya).
Christoph Mallinger és un músic, compositor i pedagog de reconegut prestigi internacional, format en música clàssica i jazz a institucions de referència d’Àustria. Titulat amb Bachelor i Màster en Pedagogia Musical (IGP) amb qualificació summa cum laude, destaca com a violinista de jazz, guitarrista i creador versàtil. Ha col·laborat amb figures clau del panorama musical internacional com Andrea Motis, Nils Landgren, Chano Domínguez, Antonio Sánchez o Perico Sambeat, entre molts altres. La seva trajectòria escènica inclou actuacions als principals festivals i sales del món, com el Blue Note de Tòquio, Nova York, Shanghai i Beijing, el Palau de la Música Catalana o el Jazz Festival de l’Havana. Ha participat en nombroses produccions discogràfiques amb segells de prestigi com Verve Records i JazztoJazz. Paral·lelament, desenvolupa una intensa tasca pedagògica com a professor al Conservatori Superior del Liceu i en universitats i masterclasses internacionals. La seva experiència escènica, capacitat expressiva i domini del llenguatge jazzístic aporten a “Macht Swing!” una qualitat artística excepcional.
Jon Cottle és violoncel·lista, improvisador, multi-instrumentista i professor. Va estudiar a la Royal Academy of Music i a la Leeds University, i és conegut per la diversitat i l’abast del seu toc en música clàssica, jazz, experimental i popular. Ha treballat amb la Heritage Orchestra (Londres), l’Orquestra Nacional de Barcelona i Catalunya i la Banda de Barcelona. Ha fet gires per Europa, EUA i Àsia amb Claire and the Reasons i Van Dyke Parks. Les seves col·laboracions inclouen Goldie, Massive Attack, Spiritualized, John Cale i The Wedding Present, entre altres. La seva obra ha estat difosa a la BBC, WNYC, RTVE, TV3 i Catalunya Ràdio, i en festivals com Primavera Sound, WOMAD, The Big Chill, Meltdown i Moogfest. Professor compromès, imparteix classes de violoncel clàssic amb el mètode Suzuki, així com d’improvisació, i és convidat regularment a participar en cursos i tallers arreu d’Espanya i el Regne Unit.
La banda mostolenya Non Servium, publica «La Última Bala», el seu nou disc amb què faran una gira per tot l'estat i Llatinoamèrica el 2027 celebrant el 30è aniversari del grup.
«La Última Bala» es va gestar en tres tancades de Karlos Animal i el productor Santi García a Ultramarinos Costa Brava al llarg de dos anys, i es va gravar durant dues setmanes a Sant Feliu de Guíxols. El nou disc de Non Servium es publicarà mitjançant Panda Records, amb distribució d'Altafonte.
Més enllà del que és musical, el retorn de Non Servium subratlla el pes d'un projecte que ha construït el seu llegat al marge de les maquinàries de la indústria tradicional. Recolzats en una de les bases de fans orgàniques més sòlides del panorama, l'agrupació mostolenya acumula centenars de milers d'oients mensuals i himnes històrics que superen folgadament els 10 milions de reproduccions en plataformes digitals.
Fa uns dies van llançar "La Enfermedad", l'única col·laboració del disc, juntament amb Juan, de Soziedad Alkoholika, històrica banda basca de hardcore punk.
"La Enfermedad" és un crit amb què Non Servium fixa la seva postura contra el genocidi del poble palestí i denuncia la complicitat internacional. El tema assenyala que el món és malalt i que ells són la malaltia. És música directa i sense concessions, fidel a la lírica social i al so cru que han mantingut durant tres dècades.
El videoclip, dirigit per Rod Gamella, es va rodar íntegrament a Gernika, la localitat biscaïna que va patir el bombardeig de 1937, la localitat biscaïna que el 26 d'abril de 1937 va ser bombardejada per l'aviació alemanya i italiana durant la Guerra Civil, un episodi que Pau Pè.
Non Servium va néixer a Móstoles fa tres dècades i és el referent de l'street punk i l'Oi! en castellà. Amb una trajectòria autogestionada i caps de cartell habituals a festivals del gènere, ha girat per Espanya, Llatinoamèrica, els Estats Units i la Xina. L'Última Bala és el seu nou àlbum d'estudi, que surt el 27 d'octubre del 2026.
El proper 20 de novembre, en format digital, i el 5 de febrer del 2027, en edició física, la institució del country alternatiu de Nashville Lambchop publicarà Demoed, un nou EP que reuneix un elenc excepcional d'artistes que posen veu a versions en maqueta de cançons de Punching the Clown, l'àlbum que la banda .
Ja es pot escoltar MJ Lenderman interpretant Weakened, de Lambchop, i reservar l'edició en vinil de 12 polzades a través de la botiga de Merge Records oa botigues de discos independents.
Kurt Wagner, líder de Lambchop, explica així l'origen i el plantejament d'aquest projecte nou:
«No vaig saber quin aspecte tenia Herman Melville fins que vaig arribar a l?institut. Vaig veure una foto seva en una mena de literatura i això va ser tot: una barba bonica. Abans d'això, saber com era Herman Melville no era essencial per comprendre ni gaudir de Moby Dick. En el millor dels casos, era una distracció. Pensava que l'important era l'obra. De fet, encara no sé quin aspecte tenia Renoir, encara que aposto que també tenia una gran barba. Un gran pintor.
»Solia fantasiejar amb la idea que Lambchop pogués continuar existint com a concepte molt més enllà de la meva participació. Amb el temps, han arribat a formar part del projecte com a mínim dues generacions d'artistes. Ara comença a fer-ho una tercera. Per mi és important comptar amb la perspectiva singular i les aportacions d'artistes més joves, que contribueixen a orientar la feina que fem. Per això pensava que algun dia estaria bé poder-me apartar i observar des d'un segon pla, aconsellant des de la distància. No m'havia plantejat mai deixar-me barba, però aquí estem.
»En definitiva, la meva idea de seguir endavant -d'envellir amb dignitat- passa per desaparèixer d'aquesta imatge de l'oncle, de l'ego, de l'entitat, la personalitat, la figura visible, el que es fa selfis o la imatge de marca. El meu aspecte físic i la manera com em presento deixen de ser rellevants. L'important és que el focus recaigui en el concepte i l'obra. La meva participació no és realment necessària a la presentació final. La composició, la pròpia cançó, permet implícitament que això passi, o almenys ho permetia abans que la cultura pop insistís que tot això havia de formar part del paquet. Entenc per què passa i per què les coses són com són, però sempre he pensat que no ha de ser així, i hi ha segles de precedents que ho demostren.
»Prova D: Andrew va tenir la idea de crear un complement per al nou disc. Es tractava de convidar artistes que admirem tant pel seu treball com per tenir veus singulars a cantar sobre les maquetes originals de guitarra, substituint-me a mi. D'aquesta manera, el protagonisme recauria en les veus i en les cançons, i no en la meva persona. Una remescla al revés. Siguem sincers: Neil Sedaka tenia una mica d'extravagant, però sabia escriure cançons magnífiques. Jo no sóc Neil Sedaka, però també puc ser força extravagant.
»Vam fer una llista d'artistes a qui volíem convidar i vam enviar les maquetes juntament amb l'àlbum acabat de Punching the Clown. Els vam demanar que mantinguessin les coses senzilles, que no li fessin gaires voltes i que conservessin l'esperit d'una maqueta. Com un esbós per a un quadre: això és una demo. De vegades, van afegir altres elements que ampliaven la seva aportació artística. La decisió era seva, una resposta personal a la proposta i la cançó.
»Ara que el miro, sí que sembla un d'aquells discos d'homenatge que es publiquen quan un artista mor o necessita recaptar fons per a una operació o tractament mèdic. Però us puc assegurar que estic molt viu i que estic present en tot el que escolteu aquí. A diferència de les versions de les nostres cançons, aquestes són cançons que hem creat nosaltres; simplement, jo no sóc qui les canta. Els que ho fan són Jake, Haley, Alan, Channy, Dan, Lauren, Jenn i Mari».
La violinista JUDITH MATEO llança 'Esencia Celta' per celebrar els seus 20 anys a la música
Fa vint anys, Judith Mateo va iniciar un camí que va convertir el violí elèctric en protagonista dels seus concerts, fusionant la tradició cèltica amb la força del rock i creant un so propi i inconfusible.
'Esencia Celta' celebra aquest viatge, recuperant la música dels tres discos que van marcar els seus començaments: 'Tir Nan Og', 'Mentre el cel no caigui' i 'Ashes', que representen el recorregut, a través de 30 cançons, d'aquests vint anys de música, portat al present amb nous arranjaments, una producció actual aquelles cançons.
El violí elèctric de Judith Mateo torna a ser el fil conductor d'un espectacle, on conviuen celtic rock, folk, emoció i energia, acompanyats per la veu de Chuse Joven, que aporta una nova dimensió a aquest repertori.
Després de més de dues dècades sobre els escenaris i actuacions a Espanya, Europa, Amèrica, Àfrica, Orient Mitjà i Japó, Judith Mateo torna al so que va marcar el començament de la seva història, per celebrar-ho mirant cap al futur.
Soroll Imminent neix el 2023 de la voluntat d’Adrià Masbernat i Narcís Vivolas per a fundar un grup de rock alternatiu compromès de manera ferma amb el català, de caràcter antifeixista i anticapitalista. El seu estil es caracteritza per la barreja de diferents estils de música; partint de l’energia i la contundència del punk-rock, l’ska, o el metal, utilitzant tornades i melodies més pròpies del rock tradicional, l’indie o el pop. De la mateixa manera les lletres canvien d’una cançó a una altre, fent servir un ús més poètic o de vers en algunes composicions, i lletres més crues i directes en unes altres.
El seu primer treball és l’EP “Estic Fart”, compost per tres cançons i gravat el 2025 als Juglans Estudis. Gràcies a això aconsegueixen fer bastants concerts que els dona una experiència i seguretat a l’escenari.El seu segon treball és el disc “Sensibilitats Estranyes” gravat el 2026 als Juglans Estudi, i compost per cinc cançons, que presenten de manera oficial al Yeah! de Girona el 10 d’abril.