David Mauricio torna amb nou i tercer disc "Deixar-ho escrit"

Després de captivar crítica i públic amb "Ocells perduts" (2017) i "El fruit vermell" (2020), David Mauricio torna a l’escena musical amb una nova obra que apunta directament al cor. El seu tercer disc, "Deixar-ho escrit", emergeix després d’uns anys de silenci discogràfic com el treball més íntim i essencial de la seva trajectòria.

Cuit a foc lent a l’estudi Colomer 47, aquest nou àlbum neix de la complicitat creativa entre David Mauricio i el productor Vic Moliner, que signen plegats una producció delicada i plena de matisos. Sessió rere sessió, el disc s’ha anat construint des de la llibertat, el joc i la paciència, donant forma a un univers sonor càlid i reposat que convida a l’escolta atenta.

"Deixar-ho escrit" desplega un pop d’autor subtil i evocador, amb melodies balsàmiques, textures suggerents i unes veus treballades amb precisió artesanal. És un disc que ofereix refugi i pausa, un espai per reconnectar amb un mateix enmig del soroll quotidià.

Amb aquest nou treball, l’artista gironí reafirma la seva veu pròpia dins l’escena catalana i proposa un viatge emocional que ens convida a aturar-nos, respirar i abraçar l’instant. Un camí honest i lluminós que parla de revisió, reconstrucció i esperança.

Pròxims concerts:

5 de Juny. Barcelona. Llibreria Byron.

Crèdits tècnics:

David Mauricio: composició, veu, guitarra acústica i piano.

Oriol Pujolràs: Bateria.

Vic Moliner: Baix elèctric i sintetitzadors.

Producció: Vic Moliner i David Mauricio.

Estudi de gravació: Colomer 47 (Banyoles).

Mescla i mastering: Panxii Badi.

Fotografies i videoclip: RV Films.

Realització i muntatge: Aleix Barba.

Direcció de fotografia: Jordi Sala.

Ajudant de realització i muntatge: Judit Marcos.

Vestuari: Lena Antequera.

David Mauricio (Girona, 1988) és un músic, cantant i compositor format al Taller de Músics de Barcelona i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on es va graduar en l’especialitat d’Interpretació de Cant Jazz.

L’any 2017 va publicar el seu àlbum de debut, "Ocells perduts", un treball on explorava un univers sonor proper al folk, amb influències del rock i l’indie. La delicadesa de les seves lletres i la solidesa de la seva proposta musical li van valer el reconeixement de la crítica, situant-lo entre els millors discs de l’any segons la revista Enderrock.

El 2020 va presentar el seu segon treball, "El fruit vermell", produït per David Soler i amb arranjaments d’Apel·les Carod. En aquest disc, David Mauricio va aprofundir en un paisatge sonor més ric i dinàmic, ple de matisos i clarobscurs. En conjunció amb unes lletres que desprenen vitalisme i resistència, acaba teixint un disc que és cant i crit a la supervivència, a la consciència de la transformació constant que és viure. Aquest disc va ser escollit per la revista Enderrock i el diari El Punt Avui com un dels millors treballs de l'any.

Belako ens presenta el disc "Sigo regando"

 

Ja està, després d'esperar 3 anys des de la sortida de “Sigo regando”, aquell disc que van presentar en un vaixell al Tàmesi, el quartet de Mungia, Belako ha anunciat un nou àlbum i la seva tornada al seu hàbitat natural, la carretera. Alemanya, Mèxic, Madrid, Barcelona, ​​Donostia, València, Bilbo…, més de 30 ciutats ja tenen la data agendada per a aquesta tardor.

Hi ha ganes de veure-les. I és que BELAKO no defrauda. El seu directe és explosiu. Bateries contundents, riffs de guitarra sense límits, melodies elegants, baixos intensos, veus que t'atrapen, i moviment, molt de moviment i inconformisme artístic, que ens recorda que mai agafen el camí fàcil, ni et donen espai per despistar-te mirant el mòbil. Tot pot passar en un bolo de BELAKO.

BELAKO són ​​sens dubte una de les bandes més respectades i estimades per l'escena independent d'aquest país, i una de les bandes amb més trajectòria internacional.

Aquí han guanyat 6 Premis MIN, entre ells a artista de l'any, el prestigiós El Ujo Crítico, el Premi a artista revelació Rolling Stone… Han actuat a tots els grans Festivals i sales en més de 500 concerts en què han sabut transmetre la mateixa credibilitat al main stage del Primavera Sound o al Gazte.

Han estat convidats per Queens of Stone Age, Liam Gallagher, Crystal Fighters o DMAS a obrir els seus concerts per gires a Europa, UK o grans espais com Finsbury Park. Han actuat a Reading & Leeds, Rock a Seine, Viu Llatí, Auditori Nacional de Mèxic, Corona Capital… Les seves gires per Rússia, Japó, Corea, Filipines, Canadà, Mèxic, US, Colòmbia, UK, Alemanya, Itàlia, França, Portugal, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Polònia, Finlàndia…, donarien.

Però el més important és que ells transcendeixen la seva música. La seva explosió post punk i rock, es fusiona amb compromís social i un discurs empàtic abans de causes i injustícies. Una coherència que els fa ser molt estimats.

La Fúmiga torna a signar una nova fita amb la publicació de "Tot s’acaba", el seu primer vinil

La Fúmiga torna a signar una nova fita amb la publicació de "Tot s’acaba", el seu primer vinil, una peça llargament esperada pel seu públic que, des del mateix dia de llançament, es va situar com a número 1 de vendes a Amazon a tot l’Estat i va exhaurir els 1.000 exemplars signats que els valencians havien posat a la venda al seu web. El disc confirma la dimensió popular d’una banda que, després de tretze anys de trajectòria, ha transcendit el circuit habitual de la música en valencià per convertir-se en un dels fenòmens més rellevants de l’escena contemporània.

Aquesta edició tan especial reuneix algunes de les cançons més celebrades del grup, algunes mai publicades en format físic, juntament a cançons remesclades expressament per a l’ocasió. Una col·lecció que funciona alhora com a celebració, llegat i foto finish d’una trajectòria singular i genuïna.

Obre el disc “Gràcies per tant”, l’última cançó de La Fúmiga, publicada a l’octubre coincidint amb l’anunci del seu comiat i dels concerts finals. Tot seguit arriba “La Gent de la Mediterrània”, una nova versió del seu èxit “Mediterrània”, convertida en un clàssic immediat i presentada aquí en la versió col·lectiva que uneix alguns dels noms més destacats de la música catalana i valenciana, com Els Catarres, Figa Flawas, Doctor Prats, The Tyets, La Gossa Sorda, Miki Núñez, Malifeta, Suu, Nebulossa, Samantha, La Casa Azul, La Pegatina i, fins i tot, Aspencat, entre d’altres.

El vinil inclou també “La Penúltima”, fins ara inèdita en format físic; “Covards”, amb The Tyets apareguda al seu darrer disc Tot està per fer; “Cançons d’amor”, amb Els Catarres, també inèdita fins ara en format físic; “Ja no fa mal” amb la col·laboració de Samantha, instal·lada al seu Top 10 de cançons amb més èxit des que es va publicar al disc Fotosíntesi; “Ja dormiré”, un dels seus impactes més rotunds, amb Figa Flawas; una nova mescla d’“Espremedors”, que va ser la primera cançó de la banda; “Rebobinar”, on el grup ja deixava entreveure que el final estava arribant; “Havia de passar”, amb una de les tornades més icòniques del grup —“Tu i jo cremant València”— i “Llavors” en una versió simfònica amb la Societat Musical d’Alzira que tanca el disc.

Aquest nou disc arriba en un moment especialment simbòlic: La Fúmiga va fer història exhaurint en menys d’una hora les més de 46.000 entrades posades a la venda per als seus concerts de comiat al Sant Jordi Club de Barcelona i al Roig Arena, el recinte indoor més gran de l’Estat. Una resposta popular que confirma l’abast d’un projecte irrepetible.

Nascuda a Alzira l’any 2012, La Fúmiga no ha estat únicament una banda, sinó també un relat col·lectiu. Sorgida de l’entorn de la Societat Musical d’Alzira i amb arrels en la tradició de les xarangues valencianes, el grup va convertir aquell impuls festiu inicial en una proposta contemporània capaç d’omplir places, festivals i recintes de gran format arreu del territori. Amb onze músics damunt l’escenari, una energia desbordant i una identitat recognoscible des del primer acord, la formació ha sabut unir la tradició bandística valenciana amb noves sonoritats urbanes i populars, sempre amb el valencià com a llengua vehicular i amb un discurs compromès en defensa dels drets humans, l’antifeixisme i la diversitat. Des de l’impacte de “Mediterrània”, distingida amb disc d’or, fins a treballs com Espremedors (2019), Pròxima parada (2020), Fotosíntesi (2021) o Tot està per fer (2024), la banda acumula més de 150 milions de reproduccions només a Spotify, dos discos d’or i prop de 500 concerts. Però el seu èxit més gran potser n’és un altre: haver arribat a públics que mai abans havien consumit música en valencià i demostrar que una llengua, quan connecta amb l’emoció col·lectiva, no coneix fronteres.

La Fúmiga ja ha començat la que serà l’última gira del grup, iniciada a Alacant davant de més de 9.000 persones, amb parada posterior a Vila-real i a Girona, on van exhaurir totes les entrades de la Sala La Mirona dins el marc del Festival Strenes. Els quatre concerts finals, tots ells amb les entrades exhaurides, tindran lloc els dies 16 i 17 d’octubre al Sant Jordi Club de Barcelona i el 30 i 31 d’octubre al Roig Arena de València.

Sergi Carbonell presenta el 5è disc "SVARA"

El pianista i compositor Sergi Carbonell presenta SVARA, el seu cinquè treball de piano solo. Conegut per la seva trajectòria com a músic i compositor de Txarango, cantautor, pianista i creador d’un univers artístic de fort component humanista i introspectiu, Carbonell obre amb aquest disc una via expressiva centrada en la matèria primera del so: la vibració.

El títol del disc remet a un concepte del sànscrit que significa nota, vibració, so essencial. És l’impuls primigeni del qual neix la música, la ressonància que habita en totes les coses fins i tot abans de ser escoltada. SVARA neix d’una intuïció: que aquesta vibració també existeixa la Terra. Que dins dels volcans -en el seu silenci, en la seva pressió interna, en el seu batec geològic- hi ha una música adormida.

A partir d’aquesta premissa, el disc reuneix quinze peces per a piano, cadascuna dedicada a un volcà diferent. Lluny de qualsevol voluntat descriptiva, les composicions busquen traduiren so la seva energia interna, com si el piano esdevingués un canal per escoltar allò que passa sota la superfície terrestre.

L’enregistrament d’SVARA es va dur a terme a Tenerife, a les faldes del Teide, en un entorn allunyat d’un estudi convencional. El piano es va situar en un espai domèstic, una decisió que respon a la voluntat de capturar una sonoritat propera i honesta. Aquesta aproximació permet que la música es desenvolupi amb naturalitat, integrant-hi elements de l’entorn comel cant dels ocells, els cruixits de la fusta o la respiració mateixa de l’espai. Un altre element definitori del disc és l’ús del pedal de feltre, que modifica el timbre del piano i en suavitza l’atac, generant una sonoritat més velada i introspectiva. El resultat és un paisatge sonor que es desplega lentament, com una vibració que emergeix des de la profunditat fins a fer-se audible.

Amb SVARA, Sergi Carbonell proposa una experiència d’escolta que transcendeix la forma musical per situar-se en un terreny gairebé sensorial. El piano esdevé aquí un espai on conflueixen natura, temps i presència, en un exercici de síntesi que reivindica el silenci il’atenció coma elements centrals de la música.

Suc i Sopes presenta el seu tercer disc: "Lo més clar és s'embull"

Suc i Sopes presenta el seu tercer disc: "Lo més clar és s'embull". Després d’haver llançat "Mai Me pens" el 2022 i consolidar una evolució amb "Ja que hi som", el grup de Ciutadella de Menorca fa un pas endavant amb el que ja es pot considerar el seu disc de maduresa.

El nou treball ha vist la llum el passat 24 d'abril de 2026 a totes les plataformes digitals. Amb aquest tercer àlbum, la banda aposta per un so més contundent i rockero, sense perdre l'essència que els ha definit fins ara. El resultat és un disc que consolida la seva evolució musical i que culmina en un dels directes més energètics i intensos que han presentat fins avui.

"Lo més clar és s'embull" recull 7 noves cançons a una Cara A, carregades de vivències i emocions amb les quals el públic es podrà sentir identificat. Amor, desamor, amistat, festa i reflexió tornen a ser presents, però amb una nova capa sonora que convida encara més a viure el directe i donar-ho tot als concerts. A la CARA B es presenten cançons que han sortit com a single durant el 2024 i 2025, amb èxits com AQUÍ I ARA amb col·laboració d’O- Erra.

Aquest treball arriba després de la publicació del primer avançament, “Es meu equip”, una cançó que posa en valor la importància del col·lectiu i l'esperit de grup, i que ja apuntava el camí sonor d’aquest nou disc.

El disc ha estat gravat i produït per Aitor Comellas, amb qui la banda ha fet un salt qualitatiu important que els reafirma dins l'escena musical menorquina i els impulsa cap a una nova etapa.

Amb aquest tercer disc, Suc i Sopes no només consolida el seu projecte, sinó que convida el públic a formar part d’una experiència en directe més potent que mai. El primer directe serà a la sala de CASINO NOU, (Jazzbah) a Ciutadella, el proper dia 6 de Juny. El primer concert de presentació on la banda estrenarà el nou directe del disc.

SARATOGA presenta “En Estado Puro”

SARATOGA presenta “En Estado Puro”, un disc compost per deu cançons plenes de potència. Començant amb molta fúria des de la primera cançó “Inteligencia Artificial (I.A)”, que mostra la rudesa de la banda, igual que el segon track "A Toda Velocidad”, una proposta compositiva del nou integrant, Charlie Parra, qui promet deixar empremta en aquest nou àlbum.

En aquesta ocasió no podia faltar una balada de metall melòdic que ens erici la pell en escoltar el primer riff i l'entrada èpica de la bateria d'Arnau Martí, acompanyada de la nostàlgica lletra d'"Alma de Cristal", composta per Tete Novoa.

Aquest disc és un alts i baix d'emocions; ens mostren des del més sensible de SARATOGA fins al costat més rude, com a la cançó "Te Vistes De León", un tema cantat i compost per Niko Del Hierro. Un cop més, SARATOGA compleix la comesa de ser una de les bandes més destacades del heavy cantat en castellà a nivell internacional.

“En Estado Puro”ens presenta la formació actual: Tete Novoa a la veu, Niko Del Hierro al baix i veus, Chalie Parra a la guitarra i Arnau Martí a la bateria. El disc ha estat gravat a New Life Studios a la tardor de 2025, produït per Daniel Sabugal, José Garrido i SARATOGA, i masteritzat per Enrique Soriano de Crossfade. L'àlbum compta amb la col·laboració especial d'Erik Cruz i Yeray López a "Ànima de Cristall", una de les peces més importants d'aquest disc, ja que promet ser una balada que quedarà marcada al repertori de SARATOGA.

És un nou començament per a la banda amb un metall actualitzat, rebel i en estat pur. Els arranjaments, la composició i cada lletra fan que l'oient viatgi per una experiència de pur poder i energia.

"Mientras camino" és un viatge íntim i en constant d’Ana Brenes

"Mientras camino" és un viatge íntim i en constant moviment a través de la vida, narrat des de l’univers creatiu d’Ana Brenes, on es fonen vivències personals i escenes imaginades. Tots els temes han estat escrits i compostos per ella, i cada palo flamenc ha estat triat amb precisió per dialogar amb les diferents etapes vitals, des del naixement fins al dol.

El disc s’articula com una obra contínua, sense pauses entre els cantes, de manera que l’escolta es desplega com un relat únic i immersiu, reforçant el seu caràcter de flamenc d’autora. Aquesta concepció converteix l’àlbum en una experiència orgànica, gairebé narrativa, que convida a recórrer-lo d’una sola respiració.

Sense recórrer a la fusió i des d’un profund respecte per la tradició, Mientras camino proposa una mirada contemporània i honesta: la d’una dona de trenta quatre anys que canta des del seu present, amb una veu pròpia i arrelada.

Poesia, sinceritat, crítica social i autocrítica conviuen amb intensitat i vulnerabilitat en un diàleg estret amb la guitarra de Toni Abellán. Amor, desamor, treball, gaudi, espiritualitat i memòria dibuixen un univers interior vibrant i en transformació constant. "Mientras camino" parla, precisament, d’això: del que es mou, del que creix, del que es construeix mentre està passant.

Ana Brenes (1991, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona) és una cantaora, compositora i docent que s’ha consolidat com una de les veus més singulars del flamenc català contemporani.

La seva formació neix de manera autodidacta, profundament marcada per l’entorn familiar: filla d’una cantaora extremenya i d’un pare aficionat d’Utrera, creix envoltada de flamenc viscut i transmès de forma orgànica. Aquest arrelament es complementa amb una trajectòria acadèmica sòlida: es gradua en Cante Flamenc a l’ESMUC i desenvolupa també una tasca pedagògica com a docent al Taller de Músics. El 2019 és reconeguda com a Flamenca de l’Any per les associacions flamenques de Catalunya.

Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb artistes de gran rellevància com Albert Pla, Chicuelo, La Tana, El Pele o Alfred García, i ha actuat en escenaris i festivals destacats com Flamenc-ON, Festival Real 360º, Festival de Arte Flamenco de Catalunya, BBK, El Grec o Ciutat Flamenco. La seva versatilitat la porta a formar part de projectes com LaboratoriA i La Prenda Roja, on el flamenc dialoga amb el feminisme, la performance i l’electrònica. Paral·lelament, participa en l’espectacle de flamenc tradicional del Palau de la Música Catalana Gran Gala de Chicuelo, amb qui també treballa en format duet i en altres propostes.

La seva veu ha transcendit l’escena per arribar a l’àmbit audiovisual: és la veu de la banda sonora del documental "Toda una vida" i ha participat en el llargmetratge "La Imatge permanent", nominat als Premis Goya. El 2023, protagonitza amb la seva veu la campanya d’Aguas Lanjarón amb el tema Origen, en col·laboració amb les DJ Mëstiza.

El 2025 rep el premi a millor cantaora de Catalunya al Concurs Nacional de Cante Yunque Flamenco, consolidant una trajectòria en constant creixement, marcada per la fidelitat a l’arrel i una mirada artística pròpia, valenta i contemporània.