Vasck és el projecte liderat pel músic gadità Rafael Vasck els inicis del qual es remunten a finals del 2019. El so de la banda gravita entre l'Indie patri i l'enèrgica nissaga del Rock.
Rafael és un jove músic que amb només 18 anys deixa la seva terra per explorar el món. Resideix durant un període de sis anys entre Londres i Los Angeles, assimilant la seva cultura i recollint les influències musicals de cada estat.
La banda està integrada per Rafael Vasck (Guitarra i Veu), Manuel Torres (Bateria), Raúl Martín (Baix) i Francisco José Gómez (Guitarra).
Sota la producció de Paco Loco, Vasck treuen múscul amb “Alquimia”, recopilació de deu cançons que van ser gravades en diferents períodes i que ara es recullen en aquest primer treball discogràfic on compten amb la participació del productor asturià tocant diferents instruments a part de l'àlbum .
Alquímia busca recapitular l'essència d'un veritable crit Rockero relatant històries de superació, de llum i foscor. La proposta de Vasck dibuixa nostàlgia, força i una conversió heterogènia que traspassa el llinatge de Western Surf i el British Rock. Abraça igualment la Psicodelia amb un aspecte molt particular.
Una banda que agrupa estils tan diversos com el Blues, el Hard Rock, el Punk o el Rock Clàssic d'una forma singular. Recentment llançaven el videoclip “Ara volem ballar”, single que realitza una crítica implacable al sistema social i polític actual a ritme de Reggae, amb rimes amb un to desgastat, la cançó migra a una tornada lluminosa incloent detalls de contundència marca de la casa.
Un single potent i divertit amb un rerefons dimensional i infinit acompanyat d'un magnífic videoclip, que compta amb una esplèndida interpretació de mim i dansa Butoh de l'artista Manuela Gilabert.
Arise és una banda alacantina de metall contemporani liderada per Estefania Aledo (Mind Driller). La banda es va formar a l'estiu de 2011, i després d'un any de treball dur, el seu àlbum debut '7 MUNDOS' va veure la llum el 30 de juny de 2012. El 2013 es produeix un canvi de formació i la banda decideix començar de zero i donar pas a la composició del seu proper treball, “Aquareum”, presentat a l'agost de 2015.
Amb aquest nou treball la banda comença una nova etapa més ben consolidada i més ambiciosa. El 2017, de nou la formació pateix un canvi a les seves files i el 2020 Arise publica el single “Desconexión” a manera de parèntesi, com a reflex de l'actualitat viscuda en aquell moment causada pel COVID-19.
No obstant això, no és fins al 22 d'abril de 2022 quan la banda finalment és capaç de treure a la llum el seu nou i més potent treball fins a la data “EÓN”, amb un primer avenç titulat "Crono". Caracteritzat per un so més orgànic i potent, aquest nou so combina elements contemporanis així com influències de subgèneres com el Djent i Metalcore, incloent la veu melòdica i versàtil d'Estefania. Aquest treball és sens dubte fins ara el reflex més pur del que significa Arise.
La primera edició de l’Empordà Music Festival aixeca el vol. Una nova aposta per la música al Baix Empordà que impulsen els Voltors. El 30 de juliol, fins a 5.000 persones podran gaudir dels concerts que es faran a l’aparcament del Camp de Futbol Vell, al costat del passeig Marimón Asprer de La Bisbal d’Empordà.
Aquest dimecres 30 de març s’han donat a conèixer tots els detalls d’aquest nou festival d’estiu amb la presència de representants de la comarca i el territori gironí. L’acte ha començat amb una acció sorpresa d’altura: els organitzadors i les autoritats han despenjat una lona de 10 metres d'altura per per mostrar el cartell amb els artistes convidats. Són cinc bandes i dos discjòqueis: Zoo, Lágrimas de Sangre, Zzoilo, La Fúmiga, la Orquestra Di-versiones, Carlos Selektah i Carles Pérez. Més de 10 hores de música en directe, des de les sis de la tarda i fins la matinada.
La música serà l’atracció principal del festival, però no l’única. Els assistents podran gaudir de diferents ambients per cada moment de la nit a la Zona Village: relaxar-se al chill-out, degustar productes gourmet de les parades de food trucks i ser les estrelles del photocall, entre d’altres. Bon ambient, bona música i tot a preus populars: 15 € per a les persones d’entre 6 i 14 anys i 25 per a les de més més de 15 anys.
Tal com destacat l’organització a la roda de premsa al Teatre El Mundial, l’Empordà Music Festival neix de les ganes i la necessitat de tenir un esdeveniment propi amb essència empordanesa, lluny de la primera línia de mar però amb l’objectiu de marcar l’agenda musical de l’estiu. L’Associació Juvenil i Cultural Els Voltors és una de les entitats més actives i implicades amb la cultura popular del municipi. Té més de 25 anys d’experiència en l’organització d’esdeveniments de gran format com la Festa de Carnaval, la Festa Exòtica o l’Empordà Holi Festival. Amb l’arribada d’aquest nou festival la capital del Baix Empordà pren així protagonisme en temporada alta i amplia la seva oferta cultural apostant pel públic local i comarcal. Un impuls social, cultural i econòmic tant per a la població com pels establiments i la restauració de la ciutat.
Carles Puig, regidor de Cultura de l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà:
“Que una entitat com Els Voltors s’atreveixi a fer un gran festival quan normalment les grans promotores munten festivals d’aquests com a Bisbal és un orgull”
Agnès Gasull, la consellera comarcal de Cultura del Consell Comarcal del Baix Empordà:
“Al Baix Empordà tenim un territori molt cohesionat. Amb l’Empordà Music Festival obrim la comarca. La cultura ens reforça com a destinació. Avui que presentem aquest festival sumem una proposta cultural, una nova cita, que encaixa i interactura perfectament amb el nostre territori.”
Pau Presas, el vicepresident primer de la Diputació de Girona:
“Un nou festival que arriba per enriquir encara més l’oferta cultural de la comarca i per extensió tota la demarcació, amb la voluntat d’esdevenir un nou referent, un punt de trobada i convençut que amb la força i la il·lusió de quedar-s’hi i entrar a formar part del calendari de festivals gironins. Des de la Diputació donem suport a apostes potents de foment de la cultura del territori com aquesta.”
Enric Marquès, alcalde de La Bisbal d’Empordà:
"Com a Alcalde, estic orgullós de totes les entitats, del teixit cultural i associatiu del municipi. Quan em trobo amb altres alcaldes és el que més envegen. La feina de ciutat s'ha de fer entre tots. Com a capital del Baix Empordà som un pol de generar accions a nivell cultural, social i de promoció de la ciutat. Hem de tenir clara aquesta visió de comarca que el festival ens planteja"
L’Empordà Music Festival no seria possible sense els espònsors privats i el suport de les institucions públiques: Estrella Damm, Coca-Cola, Casa Negre, Sol Gironès, Transports i Grues J. Solés, l’Ajuntament de La Bisbal d’Empordà, el Consell Comarcal del Baix Empordà i la Diputació de Girona.
Dorian tornaven a l'actualitat musical el passat mes de desembre amb la publicació de “Dos vidas”, un single construït sobre una base de breaks sincopats, amb una arravatadora melodia de veu acompanyada per poderoses línies de sintetitzadors marca de la casa. “Dos Vidas” incloïa a la lletra un homenatge al premi Nobel de literatura Gabriel García Márquez i el seu “Cien años de soledad” i una coda en francés que donaven grans pistes del que s’aproximava.
I el que s’aproximava era Ritual, el sisè àlbum de la banda, que estableix un abans i un després en la carrera dels barcelonins. Es tracta d’un àlbum de marcat caràcter cosmopolita que disloca els paràmetres de la música pop de Dorian i que planteja un poderós diàleg musical entre Europa i Amèrica, des del sud fins als Estats Units, des del synth pop i el french touch al rap britànic, des de la chacarera argentina al italo disco.
A "Ritual", ritmes caribenys com els que sonen a “Lento” conviuen de manera natural amb intensos i exquisits passatges d’electrònica com els de “Rubik”. A "Ritual", hi ha espai pel trap feminista de “Techos de cristal” i pel dream pop d’”Universal”. A "Ritual", les llargues lletanies distòpiques de “Mundo perdido” s’entrellacen amb declaracions d’amor com “Dos Vidas”. Estem parlant d’un disc eclèctic, arriscat i brillant, un doble salt mortal en el qual els barcelonins han barrejat lletres en castellà amb versos en anglès, francès, portuguès, rus i català per portar l’oient a diferents espais mentals. De nou, el cosmopolitisme com a concepte, com a guia i com a idea oposada a tancament de la xenofòbia i el racisme, tan presents, desgraciadament encara, a la política i la societat.
N’hi ha prou en fer un cop d’ull a la llista de convidats per adonar-se de que Ritual és un disc excitant que marca l’evolució present i futura d’una banda disposada a trencar amb totes les etiquetes. Alizzz –el productor més rellevant de l’escena estatal actual–, firma juntament amb Marc Gili, vocalista de la banda, la composició d’“Energía rara”, un tema de ball per posar de cap per avall els concerts de Dorian en la seva gira de presentació.
Arravatadora sona la veu d’Ana Mena –l’artista d’or del pop espanyol i italià–, a “No dejes que pase le tiempo”, un hit emocional sobre una parella que està aprenent a comunicar-se de forma no violenta. Lido Pimienta, prestigiosa cantant de Barranquilla afincada a Canadà, injecta el seu estil indígena i afrocolombià a “Libre”, un tema poderós inspirat en la chacarera, un ritme tradicional del nord d’Argentina. Youthstar, MC britànic del col·lectiu Chinese Man –d’enorme popularitat a França i Regne Unit–, introdueix el seu flow en la molt orweliana lletra de “Mundo perdido”, on Dorian manifesten la preocupació per la manipulació de les masses per part dels poders fàctics: “mundo sin libros, mundo de olvido / mundo con dogmas, mundo dormido” canta Marc Gili de forma recorrent al llarg de la cançó.
Les temàtiques de tipus polític, social i cultural tornen a estar presents a “Lento”, que combina ritmes caribenys amb una tornada proper a al french Touch i una lletra que apel·la a la necessitat de mantenir la moral alta quan els canvis en la societat no es desenvolupen a la velocitat desitjada: “siempre es lento, cada cambio va lento, si empujamos con fuerza lo cambiamos por dentro”, subratllen Marc i Belly en la que sense cap dubte és una de les cançons més sorprenents i contundents del disc.
“Techos de cristal” reivindica un segle XXI en el qual la dona marqui una altra manera d’establir les dinàmiques sosicals, des de la comunicació en el dia a dia fins a les relacions de poder, des de la política fins la cultura: “y fundarás una nueva verdad, y cambiarás miedo por tempestad, y romperás los techos de cristal, hasta el final, hasta el final” res a la tornada, mentre que “Dual”, amb Pimp Flaco com a convidat, trenca una llança a favor de la llibertat sexual i emocional.
A “Tornado”, que aborda temes com la gentrificació o la crisis provocada del crack financer de 2008, Dorian tornen a exhibir la seva essència synth pop. Tanca el disc “Universal”, un emotiu duet amb Suu produït per Sergio Acosta, guanyador de quatre premis Grammy i guitarrista de la prestigiosa banda mexicana Zoé.
Marc, Belly, Lisandro i Bart han tornat a facturar un disc brillant, ple de potencials hits i lletres commovedores, una col·lecció de cançons que reinventa el present de Dorian per projectar el grup cap al futur. El temps juga a favor d’una banda que ho té tot per mirar a l’horitzó amb optimisme. A les llargues gires per l’estat espanyol i LLatinoamèrica, han començat a afegir nombroses visites a Estats Units durant els últims anys.
La gira de "Ritual" passarà pel Wizink Center de Madrid i el Sant Jordi Club de Barcelona al novembre, després d’haver passat per les principals capitals d’Amèrica Llatina i nombrosos festivals, com el Festival Strenes de Girona, al llarg de la primavera i estiu. La era “Ritual” està en marxa.
El nou àlbum de Maria Helena Tolosa, "Deserta el fosc", és una continuïtat del primer treball discogràfic "Confidències" mireu article Blog LMALF, presentat el setembre del 2020 com a espectacle i àlbum discogràfic. Manté la continuïtat d'acostar la poesia a tota mena de públic, habitual o no, amb el concepte de "poesia en context": la música al servei de la paraula, cercant el ritme del poema, el sentiment, les emocions i el significat que transmet. Maria Helena Tolosa empatitza el poema amb la seva experiència vital per fer-lo arribar des d'un lloc i una experiència concreta, prou oberta perquè cada oient se la faci seva.
Aquest segon treball bé carregat d'emocions, sentiments i pedagogia (la segona professió de Maria Helena Tolosa). L'artista escull els poemes que li serveixen per transmetre missatges que ella veu i viu importants, especialment després dels darrers dos anys i amb cinquanta-dues voltes al sol. El disc ho mostra a través de vuit poemes musicats, tres versions que formen part de la banda sonora del seu ara i aquí i un tema propi. Un treball amb força que barreja estils musicals segons les emocions que tenyeixen cada poema.
Al febrer de 2020, Juan Carlos Marín “Carlitos” i Francisco Javier Gómez de la Serna “Frank”, arran de la seva sortida de Mägo de Oz, grup al qual han pertangut durant més de 25 anys, decideixen crear una banda pròpia a la de poder continuar gaudint de la seva manera de crear, sentir, i interpretar la música. Així neix RUNA PLENA.
Aquesta nova banda, a més, està formada per músics de la talla de Joaquín Arellano "El Niño" a la bateria (Muro, Saratoga, Ñu, Ankhara, Mägo de Oz…), el vocalista Nacho Ruiz (Santelmo, Perfect Smile, Arwen…) ), Alex ¨Tormëntor" al baix (Blackhell, Füel, Snakebite, Vermell Foc…), Edu Ortiz (Alborea, José Rubio´s Nova Era, Asfáltika…) als teclats, i el virtuós violinista Santiago Vokram (Ataca Paca, La somriure de Cibeles, companyia de teatre “La líquida”, i un llarguíssim etcètera d'artistes de tots els estils que van des del més pur rock, passant per música de cambra, clàssica, jazz o música zíngara).
Tots els principis són durs, i més si es tracta d'un grup creat en temps de pandèmia, confinaments i problemes de tota mena als inicis. Però després de superar a base d'il·lusió i treball totes aquestes traves, i després d'estar durant molts mesos gravant a consciència els seus temes, ara ens presenten el primer treball d'estudi. El primer disc de Runa Llena "AON" ("un" en gaèlic escocès).
"AON" ha estat gravat i mesclat durant l'any 2021 als NewLife Studios de Madrid de la mà de José Garrido i Daniel Sabugal, i masteritzat per Tony Lindgren a Fascination Street Studios de Suècia. És un disc ple de matisos on Runa Llena mostra tot el potencial i demostra que no hi ha fronteres a l'hora de compondre. En aquest primer treball mostren totes les seves cartes i es nota a cada acord tota la il·lusió i ganes que ha de tenir una banda recent nascuda i que ha arribat per quedar-se i ocupar el seu lloc.
A més, s'han regrabat tots aquells temes que el grup ha anat oferint com a avenç durant tot aquest temps, amb la notable millora quant a so, nous arranjaments, etc., ja que molts d'aquests temes van ser autoproduccions realitzades per ells mateixos a domicilis durant la pandèmia. Cal destacar col·laboracions d'autèntic luxe, com les de Paco Ventura i Manuel Ibáñez (Medina Azahara), Israel Ramos, Fernando Ponce de León (antic company a Mägo de Oz), Alberto Marín (Ankhara, Hamlet, etc.), Narci Lara i Paco Garrido (Saurom) o el mateix productor José Garrido (Arwen).
"Esponja" La temàtica de les cançons d'aquest nou treball de Magalí Sare gira al voltant de la configuració de la pròpia personalitat, posant l'èmfasi en les etapes de la vida que més van definint el nostre caràcter, la infantesa i l'adolescència, èpoques tendres, convulses i plenes de canvis. És un disc ple de confessions i ple de sentit de l'humor i la principal inspiració han estat les dones de la seva família: la mare, la germana, la neboda i també ella mateixa. Al disc també hi ha una versió d'una cançó del seu germà.
Gravat pràcticament durant tot l’any 2021, aquest disc ha estat enregistrat en diferents llocs: principalment a Olivera Estudi, a Banyoles, on ha treballat colze a colze amb el productor Pau Brugada, en espais singulars de Centelles i la Fundació La Plana on va gravar diferents guitarres amb en Sebastià Gris, a Estudis Ground de Cornellà del Terri on varen fer sessions de gravació amb el baixista Vic Moliner i el bateria Dídak Fernàndez i a BSO i a El Patio Estudio a Barcelona, on van gravar les col·laboracions del disc.
A "Esponja" hi ha dues col·laboracions molt especials: la primera és amb en Salvador Sobral, que ja la vam descobrir amb el tema "Sempre vens assim", produït per Sebastià Gris i ella mateixa, del qual se’n pot veure un videoclip, i la segona col·laboració és amb el grup Las Migas, que donen un color aflamencat a la cançó titulada "ETC".
