Lambchop signen amb "Punching The Clown"

Després de gairebé quatre anys de silenci discogràfic, Lambchop tornen amb un nou treball que promet ocupar un lloc singular dins la seva ja inabastable trajectòria. Punching The Clown, disponible el proper 21 d'agost a través de City Slang, suposa el dissetè àlbum del projecte liderat per Kurt Wagner i, probablement, un dels més íntims, austers i profundament emocionals de tota la seva carrera.

Com a primer avenç, la banda comparteix "Weakened", una peça de bellesa suspesa, gairebé litúrgica, on la veu trencadissa i propera de Wagner se sosté sobre una delicada carcassa formada per guitarra, banjo i un poderós entramat coral. Hi participen Andrew Broder a la guitarra i Justin Vernon (l'ànima de Bon Iver) al banjo, acompanyat d'un cor dirigit per Blake Morgan. L'enregistrament va ser registrat i barrejat per Mark Nevers i produït per Ryan Olson, col·laborador clau en la recent etapa creativa de Lambchop.

L'any 33 de trajectòria de Lambchop, el col·lectiu de Nashville torna amb un disc construït des de la màxima depuració formal i emocional: veu, cors, banjo i guitarra. Res més. I, alhora, absolutament tot.

El seu nou àlbum, Punching The Clown, presenta Lambchop en una de les seves encarnacions més nues i, paradoxalment, més poderoses. En algun lloc entre el gospel, el folk i el country, Wagner i els seus han trobat un llenguatge musical auster en la forma però immens en ressonància: cançons que no necessiten elevar la veu per commoure, perquè la seva força neix de dins.

Aquest esperit queda perfectament condensat a "Weekened", el primer avenç del disc: un himne per als febles d'ànim en un món febril, sostingut per un delicat joc de veus que va creixent fins a desembocar en un coda coral d'una intensitat arrabassadora, revelant tota la potència emocional d'aquesta nova formació. No hi ha artifici, no hi ha excés: només una bellesa serena que acaba copejant amb enorme profunditat.

Un dels noms d'aquest treball és Justin Vernon, que participa al banjo i aporta una textura fonamental al paisatge sonor de l'àlbum. Amb ell, Lambchop han aixecat una obra basada en la contenció, l'harmonia vocal i la puresa interpretativa, reafirmant que l'emoció més fonda no sempre necessita grandiloqüència.

Però si musicalment Punching The Clown és una depuració radical, compositivament representa també un nou llistó per a Wagner. Decidit a escriure només cançons que estiguessin veritablement a l'alçada, el músic es va submergir en l'estudi dels grans autors –les seves obres, les seves vides, els seus processos creatius– amb una exigència ferotge cap a ell mateix. El resultat és un àlbum on cada cançó sembla haver superat un garbell implacable: dotze peces que condensen ofici, veritat i una sensibilitat extraordinària.

A més de tres dècades del seu naixement, Lambchop signen amb Punching The Clown no un exercici de nostàlgia ni una reinvenció calculada, sinó una cosa molt més rara: un nou pic creatiu. Un disc que sona essencial, elegant i profundament humà. Una altra obra mestra en una discografia que semblava haver-ho dit tot.

“Folk d’Extraradi” El nou disc de Trèvol

“Folk d’Extraradi” El nou disc de Trèvol neix allà on la ciutat s’esfilagarsa: entre descampats, polígons industrials, blocs de pisos i carrers a mig asfaltar. Als barris on conviuen llengües, accents, tradicions i memòries diverses. Allà on cada antena parabòlica apunta cap a un altre lloc del món, però també cap a una manera pròpia d’habitar el present.

“Folk d’Extraradi” és un disc que reivindica els marges com a espais de barreja, resistència cultural i noves tradicions. Un treball que beu de la música popular dels Països Catalans, però que dialoga constantment amb les sonoritats i les cultures que conviuen als barris de l’extraradi contemporani.

El grup consolida una sonoritat poderosa i singular, capaç de portar la tradició cap a nous territoris sense perdre arrel ni identitat. El disc viatja des d’un vals-jota dedicat a la perifèria fins a jardins cremats però encara plens d’esperança; des del crit de “Mar, Cel i Guerra” de qui busca un futur millor lluny de casa fins a la ràbia davant les injustícies socials i l’especulació.

A les cançons també hi ressonen músiques de cultures veïnes, homenatges als referents que els han precedit i, sobretot, la celebració col·lectiva de compartir camí, memòria i futur amb les persones estimades.

A "Folk d'extraradi", Trèvol, el grup format per Laia Glück, Léonie Martet, Bernat Garcés i Martí Fleta, converteix aquesta perifèria en centre creatiu i emocional.

Pròxims concerts:

23 de juny, Molins de Rei.

3 de juliol, Vilobí del Penedès. Pèlags.

5 de juliol, Terrassa.

11 de juliol, Palol de Revardit. Festival Recòndit.

16 de juliol. Valls. Folk en viu.

22 d'agost, Sitges.

23 d'agost, Vallfogona del Ripollès. Festival 5 Sentits.

WICKED DOG REIVINDICA ELS SEUS ARRELS EGARENSOS AMB EL SEU NOU DISC "LA MOLA MOUNTAIN ROCKS"

La formació de Terrassa presentarà el seu segon treball d'estudi el proper 3 de juliol a l'escenari de la Moguda Rock de Terrassa. Terrassa, 2026. Després de mesos de treball, Wicked Dog anuncia el llançament del seu segon àlbum d'estudi: “La Mola Mountain Rocks”. Un disc que, com indica el seu nom, és un homenatge a l'icònic paisatge del Vallès i a l'energia del rock que defineix la identitat de la banda. Aquest nou treball suposa una evolució cap a un so més sòlid i madur que el debut, mantenint l'essència crua que els caracteritza. L'àlbum explora temàtiques connectades amb el seu entorn, convertint La Mola en un símbol de resistència i força musical. Cita clau a la Festa Major L'estrena oficial en directe tindrà lloc en un marc immillorable: el Festival La Moguda Rock de la Festa Major de Terrassa. La banda actuarà el 3 de juliol, en un concert que promet ser el punt d?inflexió de la seva carrera. "Tocar a casa, durant la Festa Major i amb un disc que porta el nom de la nostra muntanya, és tancar un cercle perfecte". 

Wicked Dog: Nascut i criat a Terrassa, Wicked Dog és el power trio que encarna el so garatge blues més aferrissat. Fundada el 2017 pels seus membres actuals: Jesús Vallejo al baix, Daniel Baeza a la bateria i Alberto Córcoles a la veu i guitarra. Amb influències de bandes com Led Zeppelin, ZZ Top o Motörhead, s'han caracteritzat pels directes rabiosos i els temes propis on s'uneixen el millor del rock, el blues i el punk. Han obert espectacles com a teloners per a grans bandes com Supersuckers o Wolfmother; han portat el seu rock a sales com Razzmataz, Nova Jazz Cava o Upload. El seu primer disc de títol homònim va ser publicat al febrer 2020 i el seu segon disc, La Mola mountain rocks, es la novetat de 2026.

#eldescobriment Sinónimo de Lukro

Sinónimo de Lukro és una banda formada a Sabadell el 2014. Tot va començar com una diversió, i a poc a poc va anar prenent forma i serietat, fins a compondre els seus propis temes Amb un estil barrejant una mica de punk, rock i metall, així neix Sinónimo de Lukro Després d'uns anys i de passar per les seves files diferents músics de diferents estils. Es consolida a finals de 2024 en una nova formació, Guille Carretas / Guitarra Jaume murciego/ Baix Miky Diable / Bateria Radikal / Vocal Amb un directe Potent i Divertit t'ara participi de totes les seves cançons i tot el seu Show.

BROKEN SOCIAL SCENE tornen amb el disc "Remember The Humans"

Hi ha discos que arriben quan toca. I després hi ha els que semblen arribar quan més es necessiten. Remember The Humans, el nou treball de Broken Social Scene, pertany a aquesta segona categoria. Després d'anys de silenci creatiu (un silenci que a Broken Social Scene no ha significat mai absència, sinó acumulació d'energia) l'influent col·lectiu canadenc torna amb el seu primer disc d'estudi amb material inèdit en gairebé una dècada. I ho fa amb una obra que no cerca recuperar el passat ni reivindicar una nostàlgia còmoda: busca recordar-nos qui som.

En un moment cultural marcat per la hiperconnexió, la sobreestimulació i una creixent sensació de buit emocional, Remember The Humans irromp com una anomenada serena però urgent. El seu títol funciona com un manifest: tornar a posar les persones al centre del soroll.

Musicalment, Broken Social Scene segueix sent aquest organisme únic i irrepetible on el caos i la bellesa conviuen de manera natural. Metalls, guitarres, textures electròniques, cors expansius i melodies que emergeixen entre la densitat sonora amb una claredat commovedora. Hi ha grandiositat, sí, però també una profunda proximitat. Quan la música s'eleva cap a allò abstracte, sempre apareix alguna cosa -una línia de baix, una veu, una emoció- que la torna al cos, a la terra, a allò humà.

Els avenços “Not Around Anymore”, “Hey Amanda” i “The Call” ja anticipaven l'amplitud emocional del projecte: cançons que parlen del temps, de la pèrdua, de la identitat, de la urgència d'avançar junts i de la capacitat de l'art per acompanyar-nos quan tot sembla trontollar.

Per construir aquest nou capítol, la banda es va tornar a reunir amb David Newfeld, figura clau en la creació dels seus dos discos més icònics. Un retrobament que va arribar gairebé vint anys després, marcat tant per l'alegria com pel duel compartit: durant el procés creatiu, tant Kevin Drew com Newfeld van perdre les mares. Aquesta barreja de celebració i de pèrdua impregna el disc d'una honestedat radical, adulta i profundament commovedora. Perquè si alguna cosa defineix Remember The Humans és precisament això: una nova honestedat. Broken Social Scene no es reinventa; s'aprofundeix. Explora amb maduresa el llenguatge musical que fa més de vint anys que construeix, amb cançons que creixen des de la intuïció, la col·laboració i la cessió de control. Aquí ningú no mana del tot, i precisament per això tot respira.

Amb col·laboradors fonamentals com Feist, Hannah Georgas o Lisa Lobsinger, i amb l'energia comunitària que sempre ha estat el cor del projecte, Broken Social Scene lliura un disc ampli, ferit, lluminós i contradictori. Música adulta en el millor sentit: complexa, vulnerable i esperançadora però sense artificis.

En una època dominada per la velocitat, la simplificació i el que s'ha calculat, Remember The Humans reivindica una cosa cada vegada més estranya: l'art fet des de l'emoció, el risc i la humanitat.

Cris Juanico ens presenta nou disc "Rosa des vents"

Aquest nou viatge musical parteix de situar figuradament una rosa des vents a sobre de l’illa de Menorca. Aquesta superposició converteix l’illa en una talaia des de la qual l’autor recull moltes i variades percepcions, siguin musicals o conceptuals, i compon vuit cançons, una per a cadascun dels vents. Cada vent, sent diferent en origen, aporta característiques úniques que serveixen d’inspiració al músic per a construir un conjunt de cançons atemporals, contribuint així a l’ampliació el seu particular univers mediterrani. Coeditat en vinil per RGB Suports i Aumon Produccions, el resultat són unes cançons fetes amb molta personalitat. L’amor i les relacions de les persones amb l’entorn hi són ben presents.

Abans de la sortida definitiva del disc, l’artista ha publicat tres senzills amb videoclip: Condemna (Llevant), Coses arriscades (Migjorn) i Efecte papallona (Ponent).

I un últim senzill anomenat Addicció (Llebeig).

Cris Juanico torna a l’esperit del seu primer so i l’aconsegueix amb una banda de rock formada per Pere Moll, Lluís Gener i Quim Ribó. Ritmes funky, so mediterrani, soul, ritme&blues i rock amanit amb sonoritats d’instrument de vent, com ara la gralla, l’acordió diatònic, el sac de gemecs, el saxo o el moxeño, a banda de la veu. Per açò, s’ha rodejat de les col·laboracions dels músics Carles Belda, MdMar, Yacine Belahcene, Pep Poblet, Xavi Lozano, Marina BBFace, Laia Glück i Francesc Sans.

El disc s’ha enregistrat als Estudis Aumon de Ciutadella de Menorca, a Microcosmos de Sabadell i a Soundclub Studio de Salt, i mesclat i masteritzat per Pere Estelrich a Can Fotou.

Apuestos Opuestos, el grup format per 13 persones amb discapacitat intel·lectual, treu el seu primer EP

Després del seu primer single i vídeo (“Persigue tus sueños”, publicat fa un mes i mig), APUESTOS OPUESTOS (formació integrada per 13 persones jubilades i amb discapacitat intel·lectual usuàries del centre de dia Afanias Espacio Abierto) ens mostren dues noves cançons a ritme de rocksteady i música jamaicana, la cançó d'amor que dona tìtol al disc, “Pichurri”, i “El papa hinchable”, a les quals s'uneix la ja publicada “Persigue tus sueños” per completar el treball.

A més de comptar amb el suport de l'associació Afanias, Apuestos Opuestos han embruixat l'associació Carabanchel Distrito Cultural i persones del món de la cultura com l'Indio (responsable de la sala Gruta 77) que està produint les cançons de la banda o Javier Coronas (humorista) que va exercir del mestre de cerimònies a la presentació del seu single; i és que si el projecte té alguna cosa, és la capacitat d'emocionar.

En aquesta ocasió, han comptat amb la col·laboració del realitzador audiovisual Gerardo Yllera que per donar forma al videoclip de “Pichurri” va rodar el desembarcament del grup al Manzanares, al punt on comença Carabanchel, districte que van creuar fins arribar a l'Institut Puerta Bonita on van gravar aquest EP. Pel camí van recórrer llocs emblemàtics de la zona, ja fossin tant escenaris clàssics com moderns.

Apuestos Opuestos és un projecte especial, que pretén visibilitzar la capacitat sovint oculta dels individus, a més d'ajudar a la cohesió social alhora que els reforça l'autoestima a través de la creació artística.

El proper concert d'Apuestos Opuestos serà el 14 de juny al migdia en un acte organitzat per Afanias i que tindrà lloc al Rastre madrileny.