Nico Casal ens presenta "Stories vol.I"

"Stories vol. I" és el primer volum d'una sèrie d'EPs recopilatoris que sortiran durant els propers mesos. Aquest primer llançament es centra en tres peces a piano només que han marcat els últims anys de Nico Casal, totes elles nascudes d'improvisacions en moments molt diferents.

Les dues primeres, Novo i Gaia, són improvisacions nascudes dels seus anys vivint a Londres, on intentava conjugar el que estava vivint i aprenent en aquest moment amb els seus records i l'enyorança que tenia de Galícia, la seva terra. Per aquest motiu en les composicions es puguin trobar tant influències de la música electrònica que estava descobrint en aquest moment, com el tractament del loop, com ritmes ternaris més propers a la música tradicional gallega.

La tercera peça, Outubro, és una reproducció exacta d'una improvisació gravada a la seva habitació el 9 d'octubre de 2009, durant els seus anys vivint i estudiant piano a Vigo. Després de 10 anys oblidada, Nico Casal l'ha rescatat i regravat, deixant intacta aquesta sensació de llibertat que tenia amb 23 anys, en una època en la qual es passava tot el dia estudiant i escoltant repertori clàssic i no s'atrevia a compartir improvisacions com aquesta. La peça funciona com un monòleg pausat, una reflexió en veu alta amb un mateix.

Outubro és una peça a la qual tinc especial afecte, em trasllada a una altra època, a una altra vida, i la primera i única vegada fins a la data que la vaig tocar en directe va ser l'any passat com a bis en el concert de presentació del meu primer disc, Alone, al Southbank Center a Londres. El Nico de 2009 mai hagués imaginat que 10 anys després estaria tocant en directe i compartint alguna cosa així tan personal. ".

Nico Casal és un pianista i compositor gallec. Després de viure 6 anys a Londres, on es va mudar el 2011 a estudiar un màster sobre composició per a cinema a la City University, està de tornada a Madrid. Durant els seus anys a Anglaterra va treballar per a molts projectes audiovisuals, entre els quals destaquen "Stutterer", guanyador de l'Oscar a Millor Curtmetratge en 2016, i la pel·lícula "La Malaltia de l'Diumenge", de Ramon Salazar, que li va valer una nominació als Premis ferotge com a Millor Banda Sonora.

En 2019, després de treure el seu primer disc, "Alone" (PIAS / Point Of Departure Records), i just quan estava immers en una gira que va passar pel prestigiós Southbank Centre de Londres i per festivals com Eurosonic (Països Baixos), Reeperbahn Festival (Alemanya), BIME (Bilbao) i Heineken Jazzaldia (Sant Sebastià), va patir una lesió a la mà dreta que el va obligar a estar fora dels escenaris durant set mesos.

Chet ens presenta "La Música del Azar"

Avui us parlem del nou disc de Chet anomenat "La Música del Azar", amb influències que van des del indie-folk i el pop fins al country alternatiu, seguint l'estela d'artistes com Wilco, Andy Shauf, El Petit de Cal Eril o Ferran Palau.

En aquesta ocasió, les guitarres elèctriques i els sintetitzadors substitueixen els instruments acústics, en el que suposa un gir estilístic, una aposta per la recerca contínua d'un llenguatge propi.

Les afinacions obertes doten el disc d'un ambient misteriós i suggerent, ple de referències literàries i cinematogràfiques en què personatges aparentment ficticis serveixen per tractar temes universals de la condició humana.

En un temps on regna la sobre-informació ja no sabem si som amos de les nostres pròpies idees. Ni tot està escrit, ni som tan lliures com en ocasions volen fer-nos creure.

Aquest disc vol ser un accident espai-temporal. Una esquerda enmig de el mur per la qual escapar de el caos i la immediatesa.

A través de l'esquerda se sent una melodia .... Deixa-sonar, és la música de l'atzar.

El Sabadellenc Nel.lo C ens presenta "Sessions Casolanes"

La pandèmia del Covid-19 està fent que molts estrats de la societat que fins ara tiraven endavant, ho comencin a passar malament. Tot i això, altres col·lectius que ja vivien en condicions molt complicades, ara estan vivint situacions veritablement extremes.

Aquesta és l’alerta i la reflexió que fa l’artista sabadellenc, Nel·lo C, en la seva nova cançó “Difícil somiar”. Un tema que, a més d’una lletra molt explícita, vol il·lustrar aquesta difícil situació amb la participació dels propis protagonistes cantant a la cançó.

“Difícil somiar” compta amb la participació de nens i nenes de l’Escola Ferrer i Guàrdia, un centre educatiu d’alta complexitat ubicat al barri de la Meridiana de Barcelona, on la renda mitjana dels seus habitants no supera els 7.500 euros anuals, arribant algunes zones situar-se

als 6.000.

A més d’aquest tema de visibilitat i denúncia, aquest EP anomenat “Sessions casolanes”, ja que s’ha fet durant la fase de confinament per la pandèmia, també inclou una altra cançó anomenada “Lliures”, on s’aprofundeix en valors com la llibertat davant les opressions.

Nel·lo C, un artista compromès Pseudònim d'Oriol Carcolse (Sabadell, 1990), Nel·lo C, és un músic, cantant i productor audiovisual.

Després de diverses experiències en grups de rap, apareix en solitari l'any 2012, a través de diverses cançons en què mostra el seu pensament crític amb la societat reivindicant la diversitat i la tolerància comuna.

Des del 2017, quan va publicar "Llunàtic", s'ha agrupat amb el productor Aleix P. Macau i un bon conjunt de músics, que han aportat musicalitat a les crítiques lletres.

En els últims temps ha portat la seva música urbana en barris en risc d'exclusió com una eina de cohesió social per encarar el futur.

En poques setmanes, Nel·lo C ens presentarà una novetat en forma de nou àlbum que s’anomenarà “Ànima Rebel”

Dàhlia Duran ens presenta “A veces Luna”

Dàhlia Duran estrena el nou treball “A veces Luna”, es tracta de la primera part de el nou projecte discogràfic d'aquesta jove artista.

Dahlia Duran és una jove artista afincada a Barcelona amb una gran projecció després d'aconseguir una gran base de seguidors a través de petits concerts a locals musicals de tota la geografia espanyola i mitjançant streaming apoderant una base molt sòlida de fans a les xarxes.

Després d'un treball creatiu molt intens al costat del seu productor Adrián Bruque, ens presenta el seu projecte més ambiciós i estimat, l'EP titulat “A veces Luna” que agrupa cinc cançons. Concretament, es tracta de la primera part d'un disc que veurà la seva segona part “…Siempre el Sol” al setembre d'aquest any 2020.

Aquesta primera part, és un disc conceptual que, basat en les experiències transformades en

aquestes cançons, narro la visió de l'artista, tant de la feminitat, com de la foscor que la Lluna reflecteix simbòlicament.

Com afirma Dàhlia, "aquesta foscor no és més que l'ombra que tots i totes tenim i que pocs ens atrevim a abraçar (d'aquí el nom / concepte de la primera part del disc “A veces Luna... "), i que es transforma en aquestes cançons en un cant a l'apoderament de la feminitat (o de l'arquetip femení que tots i totes portem dins) a través d'experiències personals com la mort d'éssers estimats femenins (la meva àvia en el cas de Roble Reina), experiències amoroses (Con la Puerta Cerrada), o himnes a la dona (Aullido) 

L'artista narra a través de les seves cançons i de la seva veu la seva particular (o no tan particular) forma d'entendre "el femení".

"Anoche", el nou àlbum de la pianista de Barcelona: Marta Cascales

Després "Anoche", amb el qual ens va recordar que tenim motius per lluitar i mantenir l'ànim, i "Vuelo", tema que evoca el desig de remuntar després d'haver travessat una experiència que ens ha descol·locat, Marta Cascales Alimbau va publicar el passat 22 de maig el seu nou àlbum, Editat pel prestigiós segell de Nova York Sonder House, després d'una llarga trajectòria de senzills (un d'ells, "Almost Here", amb més d'1 milió de reproduccions).

Ahir a la nit és un àlbum compost de nit o molt aviat al matí. La peça que obre el disc és "Lágrimas negras", una reinterpretació del clàssic bolero que Bebo Valdés i El Cigala van fer seu. Continuant amb el flamenc, darrere de la peça Amb tu s'amaga la lletra de la cançó Em quedo amb tu, la versió que va realitzar Rosalía en els Premis Goya 2019 dels germans Salazar. Mentre que "Vuelvo" sona a matinada, a despertar, a córrer per la platja a l'hivern un dia assolellat; "Noche" és un secret i fa referència a allò que va passar ahir a la nit i que l'endemà al matí se sent diferent. "Vuelo" vol és entendre que hi ha coses que és millor deixar anar per poder enlairar-se de nou. "Albura" està inspirada en el conte Els netejadors d'estrelles, de Júlio Cortázar, i Ahir a la nit és un homenatge a el moviment, a aquesta lleugeresa que sentim quan ballem.

"Vuelo", que va ser el segon single d'avançament, suggereix moviment, entès aquest com l'obstinació a reconvertir la malenconia en un cicle de sanació, un leitmotiv present en tot el disc. Van ser aquestes sensacions les que van inspirar a la seva germana Carla Cascales, reconeguda artista plàstica i escultora, a crear una peça escultòrica especialment per a l'àlbum: en paraules de Carla, "para mi la música de Marta se funde con el silencio, cuando necesito paz, calma o equilibrio, su música me devuelve a ese estado; por ello he elegido el cristal moldeado, ya que es fluido, como su música, y transparente, como el silencio".

El disc està gravat en tres pianos diferents: l'especial Steinway & Sons vertical d'Aclam Records, el càlid piano de cua Kawai de l'estudi del compositor Bruno Sanfilippo i l'íntim Yamaha de l'estudi de Nil Ciuró. Va ser barrejat per Juan Berbin i masteritzat per Alex Saltz (APS Mastering, NYC).

Sobre Marta Cascales Alimbau

Pur, delicat, minimalista, introspectiu ... Són diversos els adjectius que podrien definir el so de Marta Cascales Alimbau. Però és difícil captar amb paraules la sensibilitat que brolla del seu particular unió del clàssic i el modern. Les seves peces combinen elements de grans compositors com Bach o Debussy, però també recorda a artistes com Ólafur Arnalds, Max Richter o Hania Rani. Amb el seu àlbum debut Light-House va trobar el seu lloc en el moviment modern-classical, a el qual pertanyen artistes de la talla de Nils Frahm o Ludovico Einaudi, i va signar amb el segell Sonder House de Nova York. La seva música té més de 100 mil oients mensuals a Spotify i el seu nou àlbum de piano sol.

Marta Cascales ha actuat en festivals tan importants com Trans Musicals (França), Piano City Milano (Itàlia), Kosmoskonzerte # 11 Berlin (Alemanya) i el Piano Day a Londres, Amsterdam i Barcelona, ​​entre altres. En els seus directes transmet emoció i carisma, mentre enlluerna als seus seguidors i melòmans amb el seu exquisit piano. La barcelonina ha rebut formació en composició i piano al Reial Conservatori d'Anvers i en el ESEM Barcelona, ​​i ha estat seleccionada com a artista resident a Varda Residency (Sant Francesc), Numeroventi (Florència) i Almost Perfect (Tòquio). També ha estat escollida com una de les cinc artistes emergents més influents de el Programa Slash de la Unió Europea (Music Moves Europe).

We Are Apes, Hello (WAAH!) ens presenten nou treball

WE ARE APES, HELLO! (WAAH!) Neix per donar sortida a les composicions alternatives que no encaixaven en altres projectes musicals dels seus integrants, Ace (Stai Zitto, Orihen, Red Blaze, Sua Devices) y Mike (Orihen). Tots dos integrants no són nous sobre (i després) els escenaris: gairebé 10 anys d'experiència com a músics, roadie de bandes com Su Ta Gar i tècnic d'estudi i directe per a bandes com Keniama (ACE), habilitats de disseny gràfic i edició de vídeo (Mike), porten a tots dos a posar a prova tota aquesta experiència en aquest projecte, WAAH!

Després d'un temps plantejant-se la possibilitat de reclutar un baixista per formar un Power Trio, finalment opten per afrontar el projecte com a duo, amb una posada en escena tan cridanera com propera, on s'escoltaran des de baixos, arranjaments i sintetitzadors fins efectes ambientals sense que ni tan sols estiguin presents físicament.

Sobre el seu estil, es pot dir que agafen el relleu del Punk Rock dels 90, allà on el van deixar els primers Green Day o Osker, i es pugen a un carro similar a què avui dia pertanyen grups com Beach Slang o Cloud Nothings. Es tracta de punk rock de so molt pur i clàssic, que no renuncia a aquesta ànima pop a les lletres i les melodies, sent més personals i introspectives i menys socials que en el punk tradicional. L'estètica és molt important per a la banda: els videojocs retro, el món de l'skate i tocar enfrontats a l'escenari són el seu senyal d'identitat.

En 2017 llancen el seu primer EP, titulat "A Kind of Sickness", autoeditat, que obté una bona recepció tant per part de públic com de la crítica, ja que va ser seleccionat com una de les demos destacades de l'any a la revista Zarata Mondosonoro. Durant l'any següent presenten el treball en diversos llocs de l'escena Euskal Herria, en festivals com el Vertigen Rock i sales com la Stage Live de Bilbao, compartint escenari amb artistes nacionals tan reconeguts com Def con Dos, Parabellum, Bellako o The Wizards. 

En 2019 publiquen el seu segon EP, "Archives of My Memory", de la mà de Junk !, gravat en els estudis Pan-Pot de Getxo amb Alberto Macías als comandaments, que amb la seva producció aconsegueix portar a un següent nivell aquest so Punk -Pop noventero, que ja buscaven en el seu anterior treball, gràcies a la integració tant en el disc com en directe dels arranjaments i sintetitzadors que caracteritzen el duo.

El 2020 graven un Studio Live en el mític estudi Lorentzo Records de Berriz, amb Aitor Ariño, fent realitat un somni personal de la banda des que van veure les primeres sessions de Audiotree Live o Live on KEXP. El treball està disponible tant a YouTube com a les plataformes digitals oficials de el grup.

Espectres presenta el seu tercer treball d’estudi “Banana sideral”

Espectres presenta el seu tercer treball d’estudi “Banana sideral” (La catenària, 2020)

Passió, bogeria, gamberrisme, rock i un toc d’experimentació per portar la seva música a un altre nivell i a una nova dimensió. Nostàlgics dels monstres musicals del darrer segle però sempre amb una mirada al present. Si una paraula pot definir la música d’Espectres és energia.

Modern esdevé el single d’aquest nou treball. En un tema digne dels Franz Ferdinand més ballables i una tornada que recorda als Nirvana més potents. Espectres ens expliquen en to irònic i alhora confessional que volen ser moderns, que volen ser joves, que volen sonar on sonen els grans artistes (ara influencers), conscients que el mercat musical és una gran pirotècnia on un dia pots ser heroi i al següent un “venut”.

"Suca pa" és una cançó d’inici pop amb un motiu i melodia principal que recorda els millors himnes d’Stephen Malkmus. Aquí en Marc Sanz ens parla d’una possible retirada a la caverna, mentre que a mesura que s’atansa el final entre acústiques delicioses i teclats màgics, tornem a la recurrència del navegar, del ser hàbils, del viure al marge.

Els decadents s’obre com el tema més relaxat del EP, una elegia hippie que pot recordar a les èpoques salvatges i psicodèliques de la història del rock i el pop. La lletra ens encomana a viure el present, entre guitarres slide i sintetitzadors que juguen i emmarranen sota un base rítmica precisa i solida, no exempta d’algunes filigranes. Preciosisme vital a ritme de percussions i teclats.

Fer i desfer és el tall en to funk que conclou el nostre viatge. Amb una introducció inspirada en els primers treballs dels Artic Monkeys, la cançó ràpidament es converteix en una tema ballable de to retro (atenció al gran acompanyament i solo de Guillem Caballero als teclats). Espectres ens encomanen a fer i construir mentre despatxen alhora que presenten el nou EP.

I per postres, una banana sideral que sura a l’espai exterior com a portada i posa la rúbrica i cirera final a una peça de pastisseria tradicional i moderna. Bon profit!

Aquest disc ha estat produït per Espectres i Andrés Gallego, i enregistrat a Bee One Studio de Barcelona al novembre de 2019 i Masteritzat per Marco Morgione a Micromaltese.

Espectres neix el 2007 i després d’una llarga trajectòria de concerts arreu de Catalunya publica el seu primer disc el 2012 "Abans no s’acabi el món". El 2016 arriba el seu segon LP "Romàntic" bruixot que suposa un salt qualitatiu i una nova maduresa. Aquest 2020 arriba el seu tercer disc d’estudi en forma EP de quatre cançons: "Banana sideral".

Espectres són:

- Marc Sanz: Veu, cors, guitarra elèctrica i guitarra acústica.

- Noël Meya: Bateria, veus i guitarra acústica.

- Marc Pagès: Baix.

En aquest disc han col·laborat Guillem Caballero (teclats) i Andrés Gallego (cors a "Modern")