El Festival Boreal defineix l'estructura de la dinovena edició amb el desglossament del cartell per dies i l'obertura de la venda d'entrades individuals per al 18 i 19 de setembre a Los Silos (Tenerife). Després de la sortida a la venda dels abonaments generals, el públic ja pot adquirir les passades per jornada a través de Tickety i de la seva web oficial: www.festivalboreal.org. Una opció que permet dissenyar una experiència a mida dins d´una programació de vint propostes internacionals i locals, caracteritzada per la diversitat d´estils i el rigor artístic.
La jornada del divendres 18 de setembre estarà encapçalada per l'energia física dels sud-africans BCUC, el roots jamaicà de Hempress Sativa amb Paolo Baldini Dub Files, la urgència de The Neighborhood Kids i el hip hop incisiu d'El Veneno Crew. El programa d'aquesta primera data es completa amb la cruïlla de tradició àrab i electrònica d'Aïta Mon Amour, el trencament en quítxua de Renata Flores, la sofisticació pop de la xilena Rubio, la sessió de The Queen of Bass, la frescor de Pleito i el debut del projecte Jable, integrat per Jela i Cristina Mahelo.
El dissabte 19 de setembre prendrà el relleu Daddy G, cofundador de Massive Attack, que desplegarà el seu magisteri al dub i el trip hop mitjançant un DJ set fonamental. La segona jornada reunirà també el pes històric del rock colombià d'Avellutats, el so del desert dels algerians Imarhan, el trànsit afro-lusòfon de Throes + The Shine, a més de la delicadesa vocal de Fuensanta, el virtuosisme brasiler de Josyara, el foc de tropical perspectiva electrònica de la canària Xerach.
La pròpia identitat de la trobada està lligada al paisatge de Les Sitges des dels seus orígens. El 2008 es va instal·lar a la costa del municipi l'esquelet d'un rorqual boreal, una escultura natural de quinze metres recuperada després de trobar-se a Gran Canària per conscienciar sobre la protecció dels oceans. El festival no només va heretar el nom d?aquell cetaci, sinó també una filosofia clara: entendre la cultura en sintonia amb el medi ambient. Gairebé dues dècades després, el Festival Boreal continua habitant el territori des del respecte, la paritat i la convivència comunitària.
Al costat de la programació musical, l'entramat urbà i de vianants de Los Silos acollirà un catàleg d'activitats socioculturals que vertebren l'essència del festival: exposicions, tallers, trobades professionals, propostes per al públic familiar, ecomercats i accions directes de conscienciació mediambiental.
Aquesta dinovena entrega arriba impulsada a més per l'anunci del seu guardó anual, on l'escriptora Andrea Abreu ha estat reconeguda amb el Premi Boreal 2026 pel seu compromís amb el territori, la ruralitat i la defensa de la cultura perifèrica. Un reconeixement que sintonitza de ple amb l´esperit d´una cita que, un any més, converteix la creació artística en una eina de transformació social i ambiental.
El Festival Boreal està organitzat per Folelé Producciones. Compte amb la col·laboració de l'Ajuntament de les Sitges i el patrocini del Govern de Canàries a través de Promotur Turisme Illes Canàries. Un projecte subvencionat per Cultura i el seu Institut Canari de Desenvolupament Cultural (ICDC), per la Conselleria de Transició Ecològica del Govern de Canàries, pel Consell Insular de Tenerife a través de la Conselleria de Cultura, i el Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya a través de l'INAEM. Compte amb el suport de l'Institut Canari d'Igualtat ICI del Govern de Canàries, així com de Joventut, d'Acció Social del Cabildo de Tenerife a través de Sinpromi, i de Turisme de Tenerife. Col·laboren també altres organismes, entitats i empreses, com són la Fundació SGAE, Casa Àfrica, CoordiCanarias i la Fundació 'la Caixa'.
Montserrat & Meritxell són un grup que acaba de començar (tot i que porten anys amb altres grups de versions girant per Catalunya).
Montserrat & Meritxell neix després de girar per les festes majors de casa nostra durant uns quants anys, amb l'objectiu de fer cançons per tocar en festes majors: divertides, alegres i sobretot amb un missatge que busca anar una mica més enllà. Amb aquest concepte va sorgir el primer disc, del qual ja es poden escoltar els primers tres singles d'un disc d'11 cançons que es publicarà durant la Primavera de 2027!
Candela, Maria i Mercè són les tres primeres propostes del grup, seguides per Cèlia i Montse & Meritxell, les dos pròximes cançons que treurà el grup abans d'acabar l'any. Totes elles, noms catalanes, un concepte artístic que busca el doble sentit de cada cançó, amb un estil musical patxanguero i festiu que inciten a cantar i ballar
Després de consolidar-se com una de les propostes més estimulants del nou psych-rock europeu, Howlin' Jaws anuncien el llançament de Living The Dream, el seu esperat tercer àlbum d'estudi, que es publicarà el 2 d'octubre a Bellevue Music.
Per a aquest nou treball, el trio parisenc format per Baptiste Leon, Djivan Abkarian i Lucas Humbert ha treballat juntament amb el productor suec Kalle Gustafsson Jerneholm (The Soundtrack Of Lives, Foals, The Hives, José González, Junip), fent un important pas endavant en la seva evolució sonora. El resultat és un disc més ambiciós, sofisticat i obert, on el garatge, la psicodèlia i el pop conviuen amb una producció molt més expansiva sense perdre la frescor que sempre ha caracteritzat la banda.
Com a bestreta, Howlin' Jaws ja han compartit dues de les cançons que formaran part de l'àlbum.
El primer avenç, "Living The Dream", va néixer gairebé de forma espontània al voltant d'un riff de guitarra del que la banda va quedar immediatament convençuda. Amb un sentit marcat de l'humor i una bona dosi d'ironia, la cançó retrata un home que aparentment ha aconseguit tot allò que la societat identifica amb l'èxit -una gran carrera professional, una piscina espectacular o un Alfa Romeo-, però que, en realitat, és profundament infeliç. Un himne lluminós i enganxós que qüestiona la idea convencional del triomf.
Més recent és "Troubled Mind", una composició escrita durant l'última gira del grup i la primera que van gravar a les sessions del nou disc. Musicalment enllaça amb l'univers del seu anterior disc Half Asleep Half Awake gràcies a les escales d'inspiració oriental, el ritme accelerat i una tornada d'enorme vocació pop, tot i que incorpora una producció més contemporània. En el pla líric aborda el duel des d'una perspectiva esperançadora, convidant a no deixar-se arrossegar pel dolor i trobar la força per seguir endavant.
Living The Dream suposa un nou capítol per a Howlin' Jaws després d'una trajectòria ascendent que els ha portat a compartir escenari amb bandes com The Black Keys, The Limiñanas o Les Wampas, a més de recórrer Europa, els Estats Units i el Japó amb un directe cada cop més contundent.
Els seguidors espanyols tindran l'oportunitat de descobrir les noves cançons en directe el 28 de novembre que ve, quan la banda actuarà a Santiago de Compostel·la al costat de The Sadies dins de la programació de l'Outono Códax Festival, en una de les cites imprescindibles de la tardor per als amants del rock d'arrels, la psicodèlia i el garatge contemporà.
La Fira Mediterrània de Manresa celebrarà del 15 al 18 d’octubre la 29a edició posant el focus de la programació (tant artística com professional) en el concepte de la participació. La Fira Mediterrània és el mercat estratègic de les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu, i en aquesta edició vol potenciar la participació ciutadana tant a l’associacionisme de cultura popular com als espais per cantar i ballar, amb la intenció que els professionals acreditats els puguin replicar als seus municipis. Aquest concepte de la Fira participativa també està directament vinculat amb els drets culturals, un dels pilars de l’actual mandat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per tal de donar resposta a l’aposta per la participació d’enguany, la Fira té previst impulsar la Taverna Cervesa Guineu, com a espai de trobada i punt d’acollida de les propostes més participatives; traslladarà la Plaça de la Fira a la Plaça Neus Català i Pallejà, amb les propostes més vinculades a l’associacionisme de cultura popular i tradicional, i impulsarà l’escenari de la Plaça Sant Domènec, que acollirà els principals concerts a l’aire lliure.
A banda d’aquest focus sobre la participació, la Fira Mediterrània 2026 no perdrà de vista la seva funció com a aparador de les arts d’arrel, amb les darreres novetats dels artistes que treballen amb la tradició i la cultura com a motor creatiu. Ho farà seguint la línia de treball iniciada fa uns anys, parant atenció especial sobre els joves creadors que parteixen de l’arrel ja en els seus primers treballs; fixant-se en les mirades inspirades en la tradició de creadors consolidats, i sempre amb iniciatives que ens interpel·lin amb mirada de present.
L’Obrador, una eina clau per a la Fira i per al sector de les arts d’arrel
Les xifres ho confirmen, ja que un percentatge destacat de la programació artística oficial, un 27%, el que suposa més d’una quarta part, formen part de l’Obrador d’arrel i dels seus programes, ja sigui del Programa de suport a la creació i producció o bé dels Programes d’impuls. Es tracta de l’eina dissenyada per donar suport als artistes que exploren nous camins creatius a partir de l'arrel tradicional i la cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Fira Mediterrània de Manresa.
Un total de 23 propostes (un 27% de la programació oficial) surten de l’Obrador d’arrel (19 del Programa de suport a la creació i a la producció, que inclou 5 propostes del Programa d’impuls a la música i 4 del Programa d’impuls a la dansa, i 4 propostes més que són específiques dels Programes d’impuls de dansa i de música).
L’aparador de les arts d’arrel amb 85 propostes artístiques
Fira Mediterrània és el gran aparador de les arts d’arrel i enguany la programació oficial inclou 85 propostes, un lleuger increment respecte les 79 propostes de l’any passat gràcies a l’augment de les propostes de l’itinerari de Fem cultura popular. La xifra d’estrenes també reforça la funció d’aparador de les novetats del sector que té la Fira, ja que el 60% de les propostes de la Fira tindran caràcter d’estrena.
El focus territorial mira cap a Flandes
La Fira Mediterrània cada any posa la mirada fora de les seves fronteres, i aquest any dedicarà el seu focus internacional a Flandes amb cinc propostes artístiques que exemplifiquen l’heterogeneïtat de les produccions inspirades en l’arrel que s’estan creant en aquest petit territori europeu. Les propostes artístiques que integraran el Focus Flandes estan vinculades a la tradició, i van des de la música, al ball folk i el circ, amb una clara tendència cap a la multiculturalitat.
Així, formen part del Focus Flandes quatre propostes musicals: el ball folk d’Snaarmaarwaar, la revitalització de la música tradicional de Flandes del segle XVIII de Wör, el so experimental i anàrquic de Troissoeur, i la fusió d’electrònica, pop alternatiu i fado d’Ão. La proposta de circ arriba de la mà de la companyia multidisciplinària MOVEDBYMATTER & Muziektheater Transparant, que a Mystica fusiona l’espectacularitat de la suspensió capil·lar amb el cant polifònic.
El focus en la participació
La participació és el concepte que servirà de fil conductor de la propera edició de la Fira. El mercat manresà destaca per treballar amb una arrel tradicional que ens parla en present, però amb una visió integral de 360 graus, des del patrimoni immaterial i l'herència cultural, passant per les associacions de cultura popular i tradicional, que treballen amb el patrimoni immaterial i el connecten amb la societat, fins al sector professional.
La Fira, com aquest mercat de les arts d’arrel, vol potenciar la base i la participació ciutadana a l’associacionisme de cultura popular i alhora mostrarà contextos, espais per cantar i ballar, que propiciïn accions festives de forma espontània i participativa, amb l’objectiu que captin l’atenció dels professionals acreditats i que després els puguin replicar als seus municipis i/o àrea d’influència. Així els professionals que assisteixin a la Fira podran seguir contractant concerts i espectacles però també contextos de participació.
El concepte de la Fira participativa també està directament vinculat amb els drets culturals, un dels pilars de l’actual mandat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entesos com a dret fonamental de la ciutadania. El Projecte de llei de drets culturals de Catalunya, que ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari, inclou com a un dels eixos principals, el dret a la participació cultural, incentivar que la ciutadania no sigui només un receptor passiu, sinó un agent actiu en la vida cultural de les seves comunitats.
Per tal de donar resposta a l’aposta per la participació d’enguany, la Fira té previst impulsar la Taverna Cervesa Guineu, un dels seus principals escenaris oberts a la ciutadania, com a espai de trobada i punt d’acollida de les propostes més participatives de cantar, ballar i tocar. També traslladarà la Plaça de la Fira, amb les propostes més vinculades a l’associacionisme de cultura popular i tradicional, de Plaça Sant Domènec a Plaça Neus Català i Pallejà. Aquest espai cèntric també ubicarà les parades amb productes i serveis relacionats amb la cultura popular. Aquest canvi de la Plaça de la Fira impulsarà també l’escenari de Plaça Sant Domènec, que acollirà els principals concerts a l’aire lliure de la Fira.
I és clar, si parlem de participació, el carrer tornarà a tenir especial protagonisme. En aquest sentit, una de les actuacions més destacades serà l’espectacle de cloenda, Decostumari, una proposta de gran format amb l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), l’Esbord i balladors de diversos esbarts. L’espectacle tancarà els quatre dies de Fira diumenge a les 20h a la plaça Major.
Consolidació de l’itinerari Fem cultura popular
Aquesta proposta de cloenda està integrada a l’itinerari transversal de la programació Fem Cultura Popular, que inclou les propostes de cultura popular i associacionisme cultural. Enguany aquest itinerari tindrà una importància destacada, ja que per definició engloba la major part de les propostes on la participació és l’element principal.
En formen part 16 espectacles que posen en relleu les propostes creades o que compten amb participació activa d’associacions i entitats de cultura popular. I també iniciatives com els Saraus d’arrel i l’Hostal Càntut a la Fira, que tenen l’objectiu de generar contextos que incentivin cantar, ballar i tocar de forma espontània i participativa.
Quatre itineraris per explicar la Fira
L’itinerari de Fem cultura popular s’afegeix i està integrat als quatre grans itineraris clàssics de la Fira, segons les disciplines artístiques: l’itinerari de dansa, que inclou 18 propostes, amb 5 propostes del Programa d’impuls a la dansa d’arrel i una destacada presència internacional; les propostes de teatre i circ sota l'itinerari de memòria i llegat, un total de 14 amb força presència de propostes de carrer; les novetats musicals de l’escena catalana d’arrel, amb 22 propostes, entre elles Terra de Guapes de Sandra Monfort, espectacle inaugural, i l’itinerari de l’escena mediterrània de músiques del món, amb presència de 22 propostes de procedència diversa, com la resta de la Península Ibèrica, Itàlia, Grècia, Marroc i França, entre d’altres.
Els itineraris transversals
Els itineraris principals es complementen amb dos itineraris transversals que posen l’accent i el focus en els destinataris i els contextos: es potencia un itinerari de propostes escolars i familiars, amb 8 propostes pensades i creades per als més menuts; i l’itinerari de ball i cant participatiu, amb 9 projectes també directament relacionats amb el lema de la Fira d’enguany, ja que generen contextos de participació ciutadana espontània en cantar, ballar i/o tocar i que poden ser replicats a programacions culturals d’altres municipis.
Els offs de la Fira
D’altra banda, la Fira Mediterrània enforteix el seu discurs i contingut tornant a incloure les programacions off a la seva programació. Aquesta iniciativa no només enriqueix el contingut i el discurs, sinó que també serveix de plataforma per fer costat als artistes emergents i a la creació nascuda del teixit associatiu. En concret, es tracta de tres offs musicals:
La final del Concurs Sons de la Mediterrània, certamen obert a grups i solistes de folk i música d’arrel de la Mediterrània, que organitza el Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, i que tindrà lloc dijous 15 d’octubre, el primer dia de la Fira.
També dijous es podran veure les propostes de l’Escenari Cases de la Música, que tornarà a obrir noves fronteres per a la música d’arrel amb l’actuació de dues formacions becades pel Programa de Suport a la Creació, adreçat a formacions musicals novelles i emergents de Catalunya.
I l’Humus Mediterrani, organitzat per l’Associació Tradiball Endansa, oferirà diumenge 18 d’octubre un programa amb quatre propostes de concert i ball de música folk i arrel tradicional. La iniciativa té com a objectiu impulsar la música d'arrel, crear un espai de difusió i donar visibilitat a nous projectes.
Entrades a la venda
Coincidint amb la presentació de la programació artística de la Fira, es posen a la venda les entrades per assistir als espectacles de pagament, un total de 62 funcions de les 136 que conformen la programació oficial. La Fira ofereix avantatges econòmics amb la compra de les entrades de forma anticipada fins al 8 d’octubre.
Les xifres de la programació oficial de la 29a Fira
La Fira, com a termòmetre del sector de les arts d’arrel, ha programat 85 propostes artístiques per oferir una mirada polièdrica del que està passant i de què volen explicar els artistes avui, sobretot els joves, a partir de la cultura popular i tradicional:
51 propostes amb caràcter d’estrena (60%):
26 preestrenes i estrenes absolutes
14 entrenes a l’Estat
11 estrenes a Catalunya
Procedències totals:
47 propostes de Catalunya (55%)
17 propostes de la resta de l’Estat (20%)
21 propostes internacionals (25%)
44 propostes de música (52%) amb procedència:
18 propostes de Catalunya (41%)
10 propostes de la resta de l’Estat (23%)
16 propostes internacionals (36%)
41 propostes d’arts escèniques i cultura popular (48%) amb procedència:
29 propostes de Catalunya (71%)
7 propostes de la resta de l’Estat (17%)
5 propostes internacionals (12%)
136 funcions:
74 funcions gratuïtes
62 funcions de pagament
Activitat professional
L’Àrea PRO de la Fira, l’eix professional, es tornarà a concentrar entre el Centre Cultural el Casino i els seus Jardins, amb la Taverna Cervesa Guineu i la Carpa PRO, aprofitant així els beneficis de la seva ubicació al centre de la ciutat i a prop dels espais d’actuació. Les principals activitats de la graella professional tindran lloc durant els matins de dijous, divendres i dissabte i aniran seguides de la programació artística.
La participació i els drets culturals, eixos vertebradors de les Jornades professionals
Amb l’objectiu d’analitzar les oportunitats i els grans reptes del sector cultural, la Fira Mediterrània manté la seva aposta per les jornades professionals. L'esdeveniment ofereix anualment un espai de reflexió i intercanvi d’idees dissenyat específicament per a tots els agents i professionals de la cultura. Seguint la línia editorial d’aquesta edició, les jornades professionals de 2026 giraran al voltant dels conceptes de la participació i els drets culturals. Tindran lloc a la Sala d’Exposicions del Casino dijous 15 d’octubre al matí.
L’activitat professional es completarà amb showcases professionals, amb presentacions de nous projectes en procés de creació, que s’estrenaran el 2027 i que formen part dels programes de suport a la creació de l’Obrador d’arrel, i amb les tradicionals reunions ràpides (concertades entre entitats programadores i artistes). Enguany està previst combinar formats (amb reunions individuals i reunions grupals), i l’augment de les sessions, que es duran a terme dijous, divendres i dissabte.
Manresa acollirà diverses trobades sectorials, entre elles la del FWMF
El mercat manresà es prepara com cada any per rebre la visita de gran nombre de professionals. En aquest context professional, la Fira acull diverses trobades sectorials, com la de la Xarxa d’Arts d’Arrel, de Cases de la Música, de Pobles Creatius, de XarxaProd i de FeMuDaTraca, que reuniran més de 100 persones. Enguany també acollirà l’assemblea de tardor del Forum of Worldwide Music Festivals (FWMF), amb més de 20 representats de festivals de tot el món
Col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
També destaca la col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, emmarcada en una aposta compartida per vincular la cultura amb l'economia social i solidària, entenent la creació artística i comunitària com un espai més de construcció col·lectiva i de transformació del territori. Aquesta col·laboració inclou l’Assemblea CULTURACOOP (trobada de la sectorial de cultura de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya), la taula de debat "De la participació a la co-creació: pràctiques de creació col·lectiva a les arts escèniques i la música", i la xerrada "Qui explica el món als joves? Comunitat, malestar i disputa d'imaginaris".
Accions territorials vinculades a l’Àrea Pro
En relació al Focus Flandes, la Fira comptarà amb la presència de més de 15 professionals flamencs, que duran a terme diferents activitats de networking amb la resta d’acreditats amb l’objectiu de potenciar les connexions entre territoris.
Aquesta dinàmica d’intercanvi també es generarà al voltant dels projectes gallecs presents a la programació artística, fruit de l’acord de col·laboració amb Agadic (Agencia Galega das Industrias Culturais) – Xunta de Galicia.
El termini d’acreditació per a professionals s’obre avui i romandrà obert fins al divendres 9 d’octubre.
Pressupost
La Fundació Mediterrània, Fira d’espectacles d’arrel tradicional, té un pressupost total de 1.400.000 €:
Fira Mediterrània (1.040.000 €).
Obrador d’arrel (360.000 €):
Programa de suport a la creació i producció (160.000 €).
Programa d’impuls a la dansa d’arrel (100.000 €).
Programa d'impuls a la música d'arrel (100.000 €).
El pressupost global de la Fundació prové de les aportacions dels seus patrons, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, així com del suport de diverses institucions públiques i entitats col·laboradores, com la Diputació de Barcelona, la Direcció General d'Arts Escèniques i Música del Ministeri de Cultura, l’Institut Ramon Llull i el “programa de visitantes” de Acción Cultural Española.
A més, la Fundació compta amb acords de col·laboració amb la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears, l’Institut Basc Etxepare del Govern Basc i l’Axencia Galega das Industrias Culturais (AGADIC) de la Xunta de Galicia, i altres aportacions del sector privat.
Els mercats estratègics d’arts escèniques i música de Catalunya
Com a mercat estratègic de les arts escèniques i la música de Catalunya, Fira Mediterrània també compta amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals, que a través de l’àrea de Mercats coordina i col·labora amb els mercats per donar impuls a la seva activitat i al seu posicionament internacional, i en reforça el paper com a plataformes d’exhibició i contractació de la producció cultural catalana d’arts en viu. Aquests mercats són fonamentals per a la dinamització de les diferents disciplines artístiques, i també impulsen la creació de públics. En formen part CataLANDance, Especial Dansa Tarragona, Fira Mediterrània de Manresa, Fira Tàrrega, Mercat de Música Viva de Vic, Mostra Igualada i Trapezi Reus. Els mercats estratègics compleixen amb escreix la seva funció d’eines d’articulació dels seus respectius sectors: la música i les arts escèniques.
A Manresa, la tasca de suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals va de la mà de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, l’ajuntament i la complicitat dels sectors professionals respectius. Aquesta col·laboració és indispensable per optimitzar al màxim els recursos disponibles i augmentar l’efectivitat dels mercats.
Música en cada rincón 2026, l'ambiciós projecte del col·lectiu de «neomúsica» Suakai, arrenca aquesta setmana la seva nova edició per transformar la geografia buidada en un escenari de trobada artística i tecnològica del 24 de juliol al 8 d'agost. Aquesta proposta d'intervenció cultural, articulada al voltant de l'espai comunitari de la Plaça Suakai, començarà la travessia a Obargo, Pesaguero (Cantàbria) per portar la música en directe als paratges i places rurals de Huelva, Càceres, Madrid, Lleida, La Rioja i Navarra.
L'avantguarda musical no sempre es cuina a les grans capitals. De vegades emergeix d'un camió al mig d'un paràmetre, desafiant la lògica comercial i transformant el paisatge en un fet artístic. El col·lectiu Suakai, sota el concepte de la «neomúsica», fa deu anys agitant l'escena amb una de les propostes més belles i ambicioses de la temporada. Música a cada racó 2026 no és una simple gira de concerts; es tracta d´una intervenció humanista, una iniciativa pionera que abraça l´Espanya despoblada per trencar l´aïllament a través de l´art i teixir comunitat allà on el silenci s´ha tornat la norma. En aquesta edició, aquesta vocació comunitària pren forma a la Plaça Suakai, concebuda com a centre viu de cada jornada: un lloc de trobada, participació i escolta on la música s'expandeix més enllà de l'escenari. Amb un gran equip i un sofisticat desplegament tècnic, aquest projecte demostra que l'alta cultura pot i ha de viure els marges d'aquesta geografia buidada.
La Plaza Suakai serà l'epicentre de cada parada, un espai gratuït i obert on veïns, veïnes, visitants, artesans, artesanes i creadors compartiran una experiència comuna abans del concert. Allí conviuran l'artesania local, la gastronomia, la tecnologia i la participació del públic a través de propostes com Landismo Challenge, un repte ciclista desenvolupat juntament amb Specialized i Bike 360 en què el públic podrà pedalejar al ritme dels batecs del cor de Mikel Landa amb la música de Suakai; Reflexos, la teva aventura a la música, una experiència interactiva amb so binaural a través d'auriculars Audio-Technica; Univers Neomúsica, un espai per escoltar, tocar i viure la fusió entre música i tecnologia; o Veus del territori, concebut per escoltar les històries dels qui habiten cada lloc. També hi serà present El momentico Suakai, una pausa per degustar productes locals com el patxaran, el formatge navarrès i la xistorra navarresa emparats pel segell Reyno Gourmet. L'experiència es completarà a més amb un concurs de fotografia i vídeo que convidarà el públic a deixar la seva pròpia mirada sobre Música a cada racó 2026.
El viatge sonor començarà el 24 de juliol a Obargo, Pesaguero (Cantàbria), amb una jornada inaugural especial que arrencarà a les 18:00 h amb l'obertura de la Plaça Suakai i El momentico Suakai, continuarà amb les diferents activitats interactives fins a les 19:30 h, moment en què donarà inici el Conci 21:30 h amb una degustació de xistorra navarresa per tancar l'espai a les 23:00 h.
A partir d'aquí, la ruta continuarà el 28 de juliol a Sanlúcar de Guadiana (Huelva) a les 20.00 h, el 30 de juliol a Rebollar (Càceres) a les 20.00 hi l'1 d'agost a Patones (Madrid) a les 20.00 h. Els dies 2 i 3 d'agost, la travessia obrirà un parèntesi per descobrir un Racó sorpresa, una parada en una ubicació encara per revelar. La gira reprendrà el curs el 5 d'agost a Castell de Mur (Lleida) a les 20:00 h, el 7 d'agost a Enciso (La Rioja) a les 20:00 h, i culminarà finalment el 8 d'agost a Usún (Navarra). A cada localitat, la Plaça Suakai marcarà el pols de la jornada i convertirà l'entorn en un punt de trobada on el territori, les persones i la música dialoguen de forma directa.
Aquest miracle itinerant, construït des de la il·lusió i el compromís amb el desenvolupament rural, és una invitació oberta a formar part de la conversa i habitar aquests espais de comunió entre territori i art. Al capdavall, aquesta ambiciosa travessia respon a la pròpia naturalesa de Suakai, un col·lectiu que reuneix creadors que comparteixen una mateixa manera de sentir i respectar la música: honrant el seu passat, mirant el futur i posant-la sempre al centre. Amb una comunitat que supera el centenar de professionals, el propòsit d'aquest teixit humà continua sent dissenyar experiències capaces de deixar una empremta emocional inesborrable i demostrar que el destí d'aquest projecte viu ho decideixen, en gran part, les persones que trien caminar juntes.
Les cinc cançons del debut dels osonencs Jaç Voraç beuen de la ciència i la mística i ens volen en una lluita espiritual que al seu torn és també lluita política. El títol de ‘La conquesta de la segona innocència’ s’inspira en part de l’obra i la filosofia de Lluís Maria Xirinacs: els adults, mals innocents que tot ho etiquetem, hauríem de reconquerir l’estadi inicial, aquell de quan de nadons no vèiem res perquè ho vèiem tot, tot un nucli, tot en u i res separat de res. Ah, amics: filosofia, espiritualitat i punk-folk-dub lisèrgic. Alto les seques! Amb tot plegat semblaria que Jaç Voraç són hippies i no senyores i senyors, que no ho són pas. El que no són és superficials (que ja n’hi ha prou i no és poca cosa).
La profunditat ve de pouar el fons i la forma i comença aquí amb “L’amo de l’humà”, potser la peça més política de l’EP on l’individualisme que sovint se’ns gira en contra es troba amb la dialèctica de classes de la mà d’un Xirinacs a cop de sàmpler tot fent-nos tocar de peus a terra. La reflexió individual continua a “Veus celestials”, refosa d’obra d’altres èpoques que es manté i reviu en el temps: no cal gaire més, “només vull beure aigua, tenir amistats, i el plat a taula”. I tu, en el fons, què més voldries? Entretant no hi pensem, s’obre pas “Energia”, a mode de lude separador de la cara A i la cara B i amb Xirinacs altre cop, aquí curteta i al peu, posant a l’hi-fi ciència i mística plegades tot parlant amb eloqüència i sense embuts. Sortim del pou i ens enlairem cap la cara B amb “Llenya al llenyer”, peça que teníem sentida doncs va ser single d’avançament: dualismes i cercles en un punk-rock-folc-dub ben rodó per entendre que tot va i tot torna i que cal confiar i que no cal més llenya al foc, no cal, nanos. L’enlairamenta pren aire de vol lliure final amb la cloenda de “Pardals, destrals, portals”, un exercici poètic de reggae acústic amb tocs de nyahbingi i crescendo elèctric final a base de jocs de paraules i fonemes per fer palesa la riquesa de la tan nostrada i enyorada llengua catalana i la immensitat del miracle de la vida, dos en un, amics i amigues.
El debut de Jaç Voraç encapsula amb gràcia i savoir-faire la dualitat constant del projecte i l’equilibri sònic on se sostenen. El trio format per l’Edu Pomanou a la guitarra i veu, l’Alfred Adu al baix i el Martí González a la bateria aguanta el tipus amb formació de mínims i molt reggae a les espatlles i es reforça amb les veus omnipresents de la Bruna Gonzalez i la Mar Pujol, alguna segona guitarra i stacatto aquí o allà, percus (arreu, sí) i algun arreglito de vents puntual de la Júlia Soler de Les Testarudes. Foc sí, reverbs i delays mai els justos, però sempre controlats per la mà esquerra del Ramonet Franch, a càrrec de la produ i del rec i el mix de tot plegat a Hostalerria Studios de Vic (el màster és del mestre Ricard Puigdomènec). Foc sí, artificis ara sí que no, perquè ja fa massa que demanem que ens cal la calma i la reserva d’un bon jaç on recuperar-nos de la voracitat de tot plegat. Pensem-hi.
JAÇ VORAÇ
Sons roots del tròpic emboirat de la plana de Vic estant i foguejats a l’Adoberies Fest del setembre de 2025, Jaç Voraç triangulen diferents perspectives dins el mateix cercle. Jaç Voraç ha trobat el plaer del paladar en un plat fondo, el brou de reggae amb galets farcits de punkrockfolkdub. Quan se’ls demana “què voldreu per a-prendre?” responen: “prendrem tres copes de Vic, una de blanc, una de rosat i una de negre”. No són nous, però com si ho fossin. Petons de la fosca matriu o aquell “no-patiu!” del patró matutí. No patiu, de fet, perquè s’expliquen millor sentint-los cantar. Que tot està per fer i ho tenen tot per vindre, Jaç Voraç presenten l’hivern de 2025 el seu EP debut titulat ‘Conquesta de la segona innocència’ i ens obren les portes al seu particular univers.
