Avui parlem de Mist3rfly, músic, productor i DJ ocasional, amb més de 37 anys dins de la música electrònica
Al llarg de la meva trajectòria he format part de projectes com Lemon^fly, Electronikboy o Commutadores, i he remesclat a infinitat d'artistes.
El passat 23 de setembre es va publicar el seu nou disc: IMAGINARY NAZCA
Un treball compost per 10 peces instrumentals inspirades en els misteriosos glifs del desert de Nazca.
Aquest disc és un viatge sonor on cada tema explica una història imaginada, barrejant el so “dream” dels 90 amb l'electrònica actual, el house i el progressiu
La Intercomarcal són un parell d’amics, dos companys en aquest viatge musical i també són vells ‘rockers’. Fa més de vint anys vam compartir moltes estones de Rock, composant cançons per mirar de que arribés el dia d’avui i poguessin veure la llum del dia o de la nit.
Ja fa molts anys i amb l’experiència d'algunes formacions a l’esquena, en David Altimira Blancafort i en Rubèn Rodríguez Viñals tot i ser a punts distants de la geografia catalana, gesten mica en mica aquest projecte, fet a foc lent i amb dedicació.
Sense pressa i sense cap tipus de pretensió; allunyat dels circuits pre-establerts i les maneres de fer que es suposa que s’han de realitzar. Fugint de tot allò que és comercial i mantenint-se fidels al Rock i a la seva manera de fer-lo.
Han passat els anys, però el Rock és el mateix. La distància no és cap problema ans el contrari, és un element clau La Intercomarcal, sense la distància d’espai i també del temps no hagués nascut aquest projecte, aquestes cançons i aquesta manera d’entendre la música.
Acabem de treure el nostre primer EP anomenat 'Trencant distàncies', el qual està format per 5 cançons. Més info al nostre EPK.
Aurora Clara és una banda internacional madrilenya fundada el 2018 que uneix elements de Rock Progressiu, Jazz-Fusion, Flamenc i World Music. Compta amb una discografia de quatre àlbums elogiats a la premsa nacional i internacional. Els crítics especialitzats els consideren una de les grans bandes de Jazz-Rock Fusion d'avui.
Discografia:
Transformation (2019)
Clear Dawn (2022)
Dreams (2023)
IV (2024)
Seven Hills (2026)
Raúl Mannola (Buenos Aires/Hèlsinki) - guitarra
A l'edat de 19 anys va canviar el jazz pel flamenc i es va convertir en guitarrista professional d'aquest gènere musical andalús. Té una àmplia discografia de flamenc, tant tradicional com experimental. Va treballar durant 10 anys al Conservatori de música de Madrid com a professor de flamenc. El 2015 va reprendre la guitarra elèctrica i va construir el seu estil musical inspirant-se en les bandes dels 1970.
Juan Carlos Aracil (Agost, Alacant) - flauta
Flautista de formació clàssica que va créixer al si de la tradició de les bandes de músics de vent de la seva terra natal. Té un talent excepcional per a la improvisació i un sentit de ritme impecable, desenvolupat en anys de treball amb músics de molts gèneres com el flamenc i totes les fusions, jazz, rock, clàssic etc. Va ser membre del llegendari grup ElBicho.
Nill Oliveira (Són Paulo) - baix
Músic eclèctic especialitzat en música brasilera, rock, jazz, funk i blues. Peça important del so "Aurora Clara", és la roca sobre la qual es recolzen les improvisacions dels tres solistes principals.
Alejandro Vell (Canàries) - bateria
Des de petit va estar envoltat de música i als 15 anys va descobrir la passió per la bateria. Des de llavors ho va tenir sempre molt clar, porta 10 anys estudiant diversos gèneres musicals per ser un músic complet. Ha treballat amb artistes de diferents estils, jazz, rock, funk, fusió etc. Va estudiar so per poder ampliar més els seus coneixements, cosa que l'ha ajudat a accedir a grans estudis per participar en nombrosos enregistraments.
Ulisses Marpegan - teclats (Buenos Aires/Alacant)
Músic amb formació de piano clàssic i jazz, però amb un coneixement profund de diversos estils, des del pop, rock, blues, funk i música negra així com nombrosos gèneres de la música llatina, electrònica i el flamenc, cosa que el dota d'una gran versatilitat com a artista. El seu estil, en constant evolució, barreja sons clàssics i actuals i posa molt èmfasi en la improvisació melòdica, harmonies modernes i esclats de virtuosisme.
Sobre SEVEN HILLS:
"...on tota la seva discografia sigui aclamada unànimement. Disc rere disc, des del 2019, s'han fet amb un nom i un respecte totalment merescuts. Cinc treballs irreprotxables." (J.J.ESGLÉSIES, rockliquias.com)
que brilla a gran altura i que es pot convertir en el més que necessari reconeixement d'una banda que hauria d'estar ja a qualsevol escenari on s'apreciï el rock progressiu i la tornada als orígens.” (Miusyk.com)
“Aurora Clara's latest àlbum, la mentida Seven Hills, encompasses everything you want to hear in contemporary fusion music. jazz-rock-fusion fix - Aurora Clara will deliver it.” - Walter Kolosky.
"...unmistakably és own, where Iberian lyricism, progressive ambition, blues grit, and jazz improvisació collida sense ever sounding like a museum tribute to the ‘70s." (Jose Zegarra Holder, progressive music reviewer, Washington DC)
"Ultimately, Seven Hills és un àlbum well worth time—a triomfant continuació de la discogràfica en una finestra banda en modern jazz-rock. (Goran Čabrajić, progressive music reviewer).
"Aurora Clara és una de les mostes compellings bàndols per emergir els darrers anys, i Seven Hills és una altra mena d'entrada en les bandes catalogades". (Eric Porter, seaoftranquility.org)
Avui parlem de GRUF UNIVERSAL el nou EP de WHITE PÈRILL format per: 5 peces nascudes de dos anys de directes electrònics sense ordinador i només amb hardware, ara reunides en una mena de mixtape que tanca aquesta etapa d’experimentació.
House trencat, psicodèlia, influències jazzy i IDM, amb una mica d’espiritualitat i una mica d’ironia. Música per ballar, per perdre’s i, si cal, per fer-se l’intel·lectual mentre fas uns dancings.
Hi conviuen tres temes ja publicats —Gatita, Anhel i 0cult— amb dues peces inèdites: Oasis i Ut0pic.
És un disc bastant instrumental, poc preocupat per sonar comercial i molt interessat en què passa quan les màquines i les persones ens fusionem per crear música orgànica i alhora sintètica. Tot plegat amanit, com sempre, amb un sampleig força artesanal que combina mostres pròpies (àudios de whatsapp, ovelles de Castellar de n'Hug, les trobades ovni de Montserrat)) amb sampleig de clàssics i no tan clàssics (Brand New Heavies, el cor Patriarcal de Tbilisi. Michel Camilo, Joan Monné, Arnau Tordera i un llarg etc.)
GRUF UNIVERSAL és també el punt final d’una etapa. A partir d'aquí, a investigar altre cop. Altra vegada...
Carey presenta 'Aves Nuevas', el seu tercer àlbum, un treball que neix d'un viatge compartit entre Espanya i Mèxic i que condensa tot allò que defineix el duet murcià format per Aaron Sáez (Varry Brava) i Antonio Turro. Un disc construït sense presses, des de l'emoció i la cura per cada paraula, cada melodia i cada solució, i que suposa un nou pas en la trajectòria de dos músics que entenen la creació com una manera de viure i compartir experiències.
Gravat entre Blanca (Múrcia), Artesonat (Màlaga) i Topetitud (Mèxic), 'Aves Nuevas' connecta amb el pop d'autor amb sons llatinoamericans, l'havanera i diferents maneres d'entendre la tradició. L'àlbum incorpora col·laboracions com la d'Iván Ferreiro, Muerdo, Funambulista, Miguel Campello, Grettel Marie i José Antonio Chacón. El disc ha estat barrejat per Tomi Pérez i masteritzat per Carlos Hernández.
Durant el 2026, Carey recorrerà les principals ciutats espanyoles i viatjaran també a Mèxic per portar el disc davant els escenaris.
'Aves Nuevas' es publicarà també en edició vinil a partir del proper 16 d'octubre
Carey és un dels projectes més singulars i amb més personalitat del panorama actual. Format per aaronsaez (compositor, músic, escriptor i membre del grup Varry Brava) i Antonio Turro (guitarrista, professor del Conservatori Superior de Cartagena i concertista), el duo ha construït una proposta que beu de la tradició popular i la reinterpreta des de la modernitat (havanera, tango, bolero, copla, cuplé, jazz) rotund.
La seva discografia inclou 'Estamos Hablando de Tigres' (2023), un debut que va assentar el seu imaginari sonor, i 'La Casa Rosa' (2024), gravat als Estudis PM de Pablo Milanés a l'Havana amb músics imprescindibles com Pancho Amat o Miguel Núñez. Aquest àlbum va suposar un viatge de recerca i renovació del gènere de l'havanera, connectant tradició, risc i modernitat, i els va portar a presentar el directe a ciutats d'Espanya, França i Mèxic.
Pla Moguda s'ha proclamat guanyador de la 26a edició del Sona9 en la final celebrada a la Plaça Catalunya de Barcelona en el marc de les festes de la Mercè, que ha estat conduïda per Franc Lluis Giró i Aina Ustrell, presentadors del programa d’iCat Nota de veu. En segon lloc, Beni Dolores s’ha endut el Premi Joventut, i Orella d'Ós ha estat guardonat amb el Premi Èxit.
El rock despreocupat i directe i amb certes influències del funk ha estat el tret distintiu de les cançons inicials del concert de Pla Moguda, com “Com ens hem de veure?” i el nou senzill “Ja emprenya”, en què el cantant del grup Jani Cabau s'ha atrevit a baixar a cantar amb el públic. Virant cap a un moment de pausa i una major sensibilitat, la banda ha deixat “Maria”, que Tubau ha cantat tocant la guitarra acústica. A més, el baixista Tomàs Garcia ha hagut de tocar sostenint l'instrument perquè la corretja se li havia trencat, fins que Beni Dolores li ha cedit una de les seves. També han tocat “A la Xina ja és estiu”, del nou l'EP Tot a puestu (autoeditat, 2026). Per acomiadar-se s'han reservat el hit “La fatxa”, que narra amb humor un affair amb una fatxa.
Pla Moguda s’ha endut així la 26a edició del Sona9, que Tubau ha agraït recordant: "fa 5 anys la meva exparella m'ensenyava a tocar la guitarra i avui he tocat a plaça Catalunya! Visca Barça i visca Catalunya!". El Premi Sona9 permetrà al grup enregistrar un disc als estudis Camaleó de Tordera i editar-lo en vinil amb una tirada de 200 còpies; gravar un videoclip amb Televisió de Catalunya; un contracte discogràfic; campanyes de publicitat; una gira de concerts per festivals com l'Acústica, el MMVV, la FIM de Vila-seca, el festival Ítaca, el Caps Music Festival de Tarragona i les festes La Mercè; accés a la radiofórmula d'iCat, i la portada d'Enderrock del mes d'agost de 2026.
“M’estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades”. “Les hores mortes” comença amb una declaració d’intencions i de modus operandi de Montserrat Abelló. El que segueix sembla un viatge a peu per un paratge, desert de vida humana. El camí, la muntanya, les flors, les bèsties, els rius, l’arbre, la neu, els monstres, el vent, el record, la corda i fins i tot l’espasa. Podríem ser a qualsevol moment entre el segle XII i ara. Un cantar de gesta d’un heroi solitari, caminant a la intempèrie a la mercè de cops i sobretot de meravelles, impregnat del vitalisme de qui ve de plorar. Algú que entén el dolor com a part de la vida i pont per a la transformació. Onze cançons solemnes amb l’energia d’un crit, per quedar-nos afònics una i mil vegades. Una reivindicació furiosa de l’amor com a protesta en aquest camí de penes i glòries, un camí que recorreríem a peu i totes les vegades que calgués. El record és bonic: hi torno. El present és amarg: l’estudio. El futur és incert: l’espero. El passat és fosc: n’aprenc. Maria Rovira @oyesherman
Joia són energia i sensibilitat (el seny i la rauxa 2.0?). L’Eloi, el Joan Manel, l’Uri i el Nil són els integrants d’aquest projecte que neix per rescatar les cançons que s’havien anat acumulant en un calaix. Són una banda catalana de l’escena alternativa que destaca per un so a cavall entre el rock, l’emo i l’indie. El grup aposta per l’autogestió i l’esperit «fes-t’ho tu mateix» a l’hora de compondre, produir i dissenyar la seva pròpia identitat visual, i per la necessitat de fer-ho al costat dels amics. El grup naufraga entre la cridòria i la intensitat de la particular veu de l’Eloi, i l’emoció de les seves lletres; una combinació perfecta per poder gaudir-ne tant en la intimitat dels auriculars com en directe, on la sensació que es crea s’assembla més a una celebració comunitària al voltant de la música que no pas a un concert a l’ús. Si poséssim Extremoduro, Basement, Nueva Vulcano i Title Fight en una batedora, segurament no en sortiria Joia, perquè, tot i ser alguns dels seus referents, ells sonen frescos, originals i contundents. Aquest 2026 ha estat el seu any. Després de fer més de vint bolos l’any 2025, aquest any han passat la primera meitat de l’any entre els escenaris i l’estudi, on han preparat el seu primer disc. Aquest disc s’entén com la gran carta de presentació d’un dels grups més interessants de la nova escena underground catalana.
