Rambalaya és una banda liderada per la bateria d'Anton Jarl, principal compositor de la majoria de cançons, que completaven originalment Jonathan Herrero a la veu, Hèctor Martín a la guitarra, Matías Míguez a el baix, i Fernando Tejero a el piano i el Hammond, a als quals s'uneixen ara els vents de Pol Prats, saxo tenor i baríton, i David Pastor, trompeta, per donar forma a un disc homònim que dóna continuïtat a l'EP que publicaven fa tot just un any i mig, encara sota el nom de The Ramblers.
Més que solvents en la composició, i sobrats de perícia instrumental, un autèntic all-star de músics donen naixement a aquest projecte com a complement a la seva presència en bandes com Los Mambo Jambo, A Contra Blues, Koko-Jean & The Tonics o Los Saxofonistas Salvajes, i ho fan buscant ampliar els horitzons que sempre han caracteritzat a la seva música. Opten per la lluminositat i la superposició d'estils, i la jugada els surt fantàstica. Aconseguint un sorprenent equilibri entre el clàssic i l'actual.
Amb el Rhythm & Blues dels 50 i els 60 com a base, el grup sona perfectament contemporani en peces tan excelses com «bootlegger Man», «Xip On Your Shoulder» o «Talking To Myself», el component cinematogràfic, altres de les característiques de la seva música, es veu emfatitzat per la magnífica producció de el sempre infal·lible Dani Nel.lo. Un disc d'aquells difícils d'oblidar perquè estan destinats a romandre molt, molt de temps, a la banda del teu reproductor de música.
Com a tants artistes, a Che Sudaka el va enganxar el confinament per la pandèmia de Covid-19 en plena gira pel continent europeu. Sort la seva, els quatre barcelonins havien pogut connectar, amb la seva festa popular, amb les ànimes rebels de 32 ciutats i penjar el cartell de "sold out" a ciutats com Berlín, Colònia o Stuttgart, abans que la responsabilitat per la seva salut i la de dels seus fans els obligués a tornar-se a Barcelona.
Després d'haver de cancel·lar les seves últimes sis actuacions en ciutats com Munic i Budapest, els músics van decidir seguir amb el seu "Connectant Tour" via xarxes socials. Però el cor els va demanar una transformació del concepte. En aquests temps de crisi global el més assenyat és unir els cors i fer-los bategar a l'uníson a el so de l'amor!
Així que Che Sudaka s'ha fet amfitrió d'un espai compartit a servei d'una comunitat musical extraordinària: La Rockola "Insert Coin", plataforma de l ' "underground mundial" que el grup va iniciar fa set anys i que a dia d'avui uneix a 290 artistes i bandes independents de quaranta països, entre ells més de cent estatals.
El dia 17 de març va néixer el #LaRockolaConectando LIVE FEST! i cada dia, sense interrupció, el públic pot gaudir de les actuacions en directe d'artistes de tot el planeta des de casa seva, transmeses des del Facebook oficial de Che Sudaka que, d'aquesta manera, s'ha convertit en un punt de trobada, una sala de concerts virtual, un centre social on músics i melòmans de tots els continents es connecten per saludar i gaudir una estona junts.
Cada dia a les 19: 30h. les ràdios independents que donen suport a el col·lectiu de la Rockola en el món sencer realitzen la prèvia dels concerts. Les bandes comencen a les 21h. (La primera) i a les 22h. (La segona).
THE BOOMTOWN RATS la banda liderada por Bob Geldof presenta "Citizens of Boomtown", el seu primer nou àlbum d'estudi des de 1984
The Boomtown Rats comença el 2020 (l'any de la rata) amb el llançament de "Citizens Of Boomtown", el seu primer nou àlbum d'estudi des de 1984, més una gira pel Regne Unit, i un llibre de lletres i reminiscències de el cantant Bob Geldof titulat “Cuentos de Boomtown Glory”.
El primer nou àlbum d'estudi de The Boomtown Rats a 36 anys, "Citizens Of Boomtown" presenta 10 glorioses noves cançons i es llançarà aquest 13 d'març sota el segell BMG. Produït pel baixista de "Rats", Pete Briquette, estarà disponible en plataformes digitals, CD i vinil.
El primer single avançament "Trash Glam Baby", és un rock bellament sòrdid va ser llançat el 10 de gener de l'any 2020.
The Boomtown Rats, Bob Geldof en veu, Pete Briquette a baix, Simon Crowe en bateria i Garry Roberts en guitarra, recorreran el Regne Unit en 2020.
El mateix dia del llançament de l'àlbum (13 de març), Faber Music publicarà un nou llibre de Bob Geldof. "Tals of Boomtown Glory" és un recull de les lletres completes de Boomtown Rats de Geldof i 7 àlbums en solitari, acompanyada d'una introducció i 28 històries de cançons escrites per Geldof, amb escanejos exclusius dels seus quaderns al llarg dels anys. Les històries proporcionen una descripció enginyosa i honesta dels antecedents, la inspiració i el context de les cançons. Les lletres de les 189 cançons inclouen material inèdit, així com les noves cançons en "Citizens Of Boomtown"
També s'estrenarà a principis de l'any que una pel·lícula documental de Billy McGrath, un confident a llarg termini de Bob Geldof i la banda que explicarà la seva extraordinària història a través d'una barreja d'entrevistes i un arxiu personal mai abans vist, des dels seus inicis en Dun Laoghaire, fins al seu paper en les guerres punk, els èxits, el drama, Live Aid i actualitzat fins al dia d'avui.
Format en 1975 a Dublín, The Boomtown Rats es va convertir en part de la florent escena punk al Regne Unit, The Boomtown Rats va realitzar una gira per primera vegada amb els Ramones i els Talking Heads, balancejant i burlant-se de l'status quo al costat dels Sex Pistols, The Clash, The Jam i The Stranglers. Es van convertir en una de les bandes més grans de finals dels anys 70 's / 80 s amb una sèrie de singles Top 10 i àlbums de platí, el que els va valer Brit Awards i Ivor Novellos.
Fent història com la primera banda irlandesa a tenir un èxit # 1 en el Regne Unit amb 'Rat Trap', van arribar al cim de les llistes en 32 països amb "I Do not Like Mondays" i van acumular 6 àlbums que van definir l'era : "A Tonic For The Troops" ('78), "The Fine Art Of Surfacing" ('79), "Mondo Bongo" ('80), "V Deep" ('82) and "In The Long Grass" ( '84).
El 1984, inspirat en un informe televisiu sobre la fam a Etiòpia, Bob Geldof va organitzar Band Aid i coescriure "Do They Know It 's Christmas", un dels singles més venuts de la història. A l'any següent va organitzar "Live Aid".
Quan The Boomtown Rats es va prendre un descans després de 6 àlbums i innombrables senzills, semblava el moment adequat. Es van anar a les seves diferents vides. Bob Geldof va fer 7 àlbums en solitari. Llavors, alguna cosa els va portar de tornada a l'òrbita de l'altre. Es va sentir sense forçar, completament natural i la ràbia i les frustracions que van impulsar l'encarnació anterior de la banda no van ser menys moderades pel temps o la vida.
"De fet, si hi va haver alguna cosa", diu Geldof, "era hora d'escoltar aquest soroll de nou. Però només vaig saber això quan quan vaig escoltar a aquest grup de persones reconstituir la raqueta específica".
¿No tenien por d'una espècie de nostàlgia acollidora o complaent que sufoqués la vitalitat original de la música? "Si això hagués passat, ho hauria colpejat al cap a l'instant, però quan vam tocar" Someone 's Looking At You "vaig descobrir que ara estava cantant sobre la perillosa vigilància corporativa de Facebook, Apple, Google, aquesta merda" intel·ligent "el producte sos" vós ". Quan fem "I Do not Like Mondays", estic pensant en l'assassinat en massa de la setmana passada. Quan es tracta de "Banana Republic", ara és la mort de la República Americana. Quan és "Rat Trap", aquest escorxador en el qual vaig treballar i on vaig escriure la cançó, encara serveix com una metàfora física, no només per la mort dels animals allà, sinó per la desesperança de les vides humanes que van treballar allà. Encara funciona per aquesta mateixa raó. No hi ha nostàlgia aquí. Cap. "
El passat 20 de març Morrissey va llançar mundialment la seva 13a àlbum d'estudi en solitari, "I Am Not A Dog On A Chain". Aquest àlbum representa el seu tercer llançament a través del segell BMG i el segueix a l'àlbum de versions de l'any passat "Califrnia Son", que va ingressar # 4 en els charts del Regne Unit.
"I Am Not A Dog On A Chain" va ser produïda per guanyador de el premi Grammy Joe Chicarelli (Beck, The Strokes, The Killers) i gravat durant les sessions a Studio La Fabrique a Saint-Rémy-de-Provence, França i Sunset Sound a Hollywood, Califòrnia.
"He produït quatre àlbums d'estudi per Morrissey", va dir Chicarelli. "Aquest és el seu àlbum més audaç i aventurer fins al moment. Ha superat els límits una vegada més, tant musical com líricament. I un cop més, demostra com a compositor i cantant que està en la seva pròpia categoria. En honor a la veritat, ningú pot ser Morrissey sinó ... ¡Morrissey! "
Morrissey va anunciar el llançament del seu nou àlbum compartint el 9 de gener el primer single "Bobby, Do not You Think They Know?". La cançó és un feat al costat de la llegenda de Motown, Thelma Houston, qui potser sigui millor coneguda per la seva interpretació de "Do not Leave Em This Way", que va arribar al cim de l'Billboard Hot 100 el 1977.
El 31 de gener Morrissey va llançar "Love Is On Its Way Out", segon single avançament del seu proper àlbum, i el 21 de febrer va donar a conèixer "Knockabout World", tercer single de l'àlbum que sortirà el 20 de març. La cançó comença amb les veus captivadores de Morrissey que canten "Congratulations - you have survived, Congratulations - you'r still alive!" ( "Felicitats, has sobreviscut, Felicitats, segueixes viu!"), Una cançó enganxosa de 3 minuts amb riffs de sintetitzadors, electrònica rutilant i guitarres sonores que formen una orquestra de exuberants cordes eufòriques.
Palmar de Troya estrenen avui el seu primer EP, de títol homònim. El grup andalús de post-hardcore està compost per membres de formacions com Maine, Gentemayor, Alondra Galopa, Red Passenger o Martina Karsch.
El grup es va unir per primera vegada a l'abril de l'any passat a Granada i no van trigar a posar-se a gravar junts. Aquest treball, de sis temes, porta el mateix nom que el grup, Palmar de Troia, i presenta una proposta fermament arrelada en el post-hardcore, en anglès i amb vocació experimental. Citen com a influències notables a Girls Against Boys, Fugazi, Hot Snakes o Milemarker.
Les cançons tracten sobre temes diversos, però sempre amb una actitud punk a nivell líric. Per exemple, el primer avançament del disc, "DYST0PIAN BLASTER", és una cançó que tal com expliquen va sobre “pollaviejas menospreciando a las generaciones más jóvenes, su cultura, su ropa, su música; mirándolas por encima del hombro, cuando identitariamente les dan 3000 vueltas“. O la cançó que inaugura el disc, “Libro Rojo”, que "parla de dues persones que quan van ser joves, a part de tenir una relació, van militar en una organització terrorista però es van distanciar; ara una de elles anima a l'altra a recuperar el foc de llavors; what will happen? ".
L'EP s'ha gravat a Granada i surt publicat per linier Discos, que el llançarà en format de 10 ". De moment, us deixem aquí l'enllaç perquè pugueu gaudir del debut de Palmar de Troya al complet.
“La tecnologia pot acabar per destruir l’ànima humana si no ens adonem que tots hem de ser creadors, a més d’espectadors o consumidors…Fes la teua pròpia música, escriu els teus propis llibres, si vols conservar l’ànima.”
Pete Seeger
Perquè encara creiem en el poder transformador de la cançó, trobem a faltar la figura de Pete Seeger: aquell vell cantant que, des de la ribera del seu riu Hudson, encara somniava en una revolta de les flors.
Tren Seeger són: Arturo Gaya (veu), Sergi Trenzano (guitarra), Cati Plana (acordió diatònic) i Kike Pellicer (contrabaix).
Artistes convidats: Gemma Humet, Quico Pi de la Serra, Joana Gomila, Coses, Jaume Arnella, Montse Castellà, Pepet i Marieta, Cor Flumine, Paco Prieto, Noè Rivas, Rah-mon Roma, els Seegers i Pirates de la Sal.
Lletres adaptades per Arturo Gaya. Algunes han estat actualitzades o revisades a partir de les versions d’Albert Batiste (02), Joan Boix (04), Ramon Casajoana (06) o Joan Soler Amigó i Jordi Roure (12).
Arranjaments de Sergi Trenzano a totes les cançons, excepte la 06 (Sergi Trenzano i Kike Pellicer).
Producció: Tren Seeger i Josep Lanau.
Gravat, mesclat i masteritzat a Airestudios de Tortosa. Gener i febrer de 2020.
La banda mallorquina Massutí i els Zeromonstres publica el seu segon treball ‘El gest imaginari’
Per irrompre i amenitzar el confinament pel Covid-19, des de Mallorca arriba el nou treball de Miquel Massutí amb la seva banda Zeromonstres (Pep Lluís Victory, Toni Hernansaiz, Carles Seguí i Carles Bujosa). Configurant-se com a segon àlbum, que es pot trobar ja online i en físic tant en format CD com en LP, El gest imaginari (Blau, 2020) és un llarga durada eclèctic i camaleònic. Estilísticament, Massutí i els Zeromonstres ballen en aquest àlbum entre els ritmes del jazz o el bolero i el pop o el folk.
Els tretze temes que integren l’elapé recullen l’imaginari visual i emocional del grup i, concretament de Massutí, que ha escrit i compost quasi totes les cançons. També hi ha inclòs al disc, per això, un espai per a la poesia, incorporant com a lletres composicions dels poetes també mallorquins Miquel Cardell i Andreu Vidal.
