BMG Records es complau a anunciar el llançament mundial del nou àlbum del llegendari guitarrista Tony Iommi, titulat “From The Dark”. El llançament s'anuncia amb el primer single, World Alone, que s'ha estrenat aquesta tarda en un esdeveniment especial de transmissió global celebrat a Birmingham, Anglaterra, ciutat natal d'Iommi, molt a prop del famós pont Black Sabbath sobre el canal, inaugurat el 2019 com a homenatge cívic a la icònica banda.
World Alone és una cançó de rock eixordadora que avança a tota velocitat amb una allau de riffs i solos de guitarra vertiginosos, recolzada per una secció rítmica potent i rematada amb la poderosa veu operística de l'aclamat vocalista noruec Jorn Lande. El vídeo s'ambienta en un univers distòpic retrofuturista on el protagonista, The Believer (El Creient), es veu immers en un videojoc recargolat per salvar la vida i, finalment, trobar la salvació.
A “From The Dark”, Tony Iommi compta amb la col·laboració de Jorn Lande, qui comparteix crèdits de composició a totes les cançons, així com de la baixista Becky Baldwin i el baterista Karl Brazil. Coproduït per Tony i Mike Exeter, el seu soci creatiu de llarga trajectòria, coautor, productor i enginyer de so, el so és cristal·lí, vibrant i imponent, submergint l'oient en una experiència sonora avantguardista, tan contemporània com atemporal.
Tony Iommi comenta, "És un àlbum que hem gaudit molt fent. No estem tractant de demostrar res, és un gran àlbum, és genial!!"
Des de les primeres notes d'Over The Violent Sun, amb un clàssic i potent riff de guitarra greu de Tony Iommi i la dramàtica destresa vocal de Jorn Lande, queda clar que From The Dark és un àlbum excepcional que se situa a l'alçada de la impressionant discografia d'Iommi.
Black Times continua el viatge, un cop fulminant que no deixa indiferent a ningú, donant pas a l'aclaparador primer senzill World Alone, abans que el quart tema, Beyond The Dead, canviï el ritme amb un riff majestuós i sinistre entrellaçat amb una orquestració èpica.
El qüestionament existencial de les lletres de Lande, plenes d'imatges distòpiques i reflexions sobre la fugacitat de l'experiència humana, es manifesta amb força al llarg de l'àlbum, especialment a Stormwatcher, amb les seves metàfores nàutiques i somnis de nous horitzons. Stormwatcher, un tema central brillant d'aquest extraordinari àlbum, es veu igualat en abast i dramatisme pel posterior Death Wake, on tant la música com la lletra es combinen per crear una imatge vívida de les crueltats d'una vida sense amor ni humanitat.
Des de les dues últimes cançons de The Dark, la furiosa passió de Return Of The Arbalist i el calidoscopi veritablement èpic de Legacy demostren la potència i el dramatisme, la llum i l'ombra que recorren l'àlbum. Un any després de l'últim concert de Black Sabbath, al festival Back To The Beginning de Birmingham el 2025, aquest àlbum evidencia la flama creativa que crema amb força a Tony Iommi i és, sens dubte, un dels millors àlbums de rock publicats aquest any.
El directe de BOFIRAX ens submergeix a través dels seus sintetitzadors analògics, veu i tractament del so. FADING LIGHTS és el seu nou àlbum, publicat el passat 10 d'abril a través del segell Montebello.
L'àlbum marca un punt d'inflexió a la trajectòria de l'artista, amb una aposta sonora més electrònica, madura i profunda, i amb una atmosfera marcada per la foscor i el misteri.
A més d'Ephemeral (2018)Bofirax ha publicat dos EP (DECADES, 2021 i INVISIBLE, 2024) i ha col·laborat amb altres artistes de l'escena barcelonina. Ha actuat a festivals com el BAM, Primavera Sound o el Festival de Pedralbes. Bofirax ha compost també peces sonores per a instal·lacions d'art (Sónar+D, CCCB, etc.), bandes sonores per a curts i publicitat (Nike, Desigual, Saye), per al llargmetratge Júlia Ist, o per a Hardcore Propaganda, una obra de teatre del col·lectiu Malnascuts.
FADING LIGHTS és un disc que parla del trànsit i dels grans canvis vitals. Són els llums que s'apaguen quan puja el teló: el moment d'afrontar allò desconegut, allò nou i, sovint, fosc. Les diferents fases emocionals que recorrem en períodes de canvis han donat lloc a un treball més fosc, introspectiu i madur: la sensació de pèrdua o desorientació, la por davant del desconegut, el procés d'acceptació i, finalment, el camí cap al que realment ens mou. A nivell sonor destaca per l’exploració amb sintetitzadors analògics, així com el tractament de samples i field recordings, que contribueixen a crear paisatges profunds i envolvents. Aquest univers musical dialoga estretament amb l'escenografia de llums, dissenyada i construïda específicament per al projecte, i que planteja un recorregut de color que simbolitza una posta de sol.
La desena edició del festival Jazz de Ria arrancarà dimecres 12 d'agost coincidint amb l'eclipsi, un esdeveniment astronòmic històric que es podrà contemplar des del mirador de San Antonio de Corveiro, a Cedeira, un dels punts de la costa gallega que oferirà un temps més gran de totalitat, amb 1 minut i 43 segons d'ocult. inaugural excepcional preparada per celebrar amb el públic aquest fenomen històric que emmarca l'obertura del 10è aniversari del festival.
Per facilitar l'accés i preservar aquest espai natural, l'arribada al mirador es farà exclusivament a peu o mitjançant els autobusos llançadors gratuïts habilitats pel festival. Els vehicles sortiran a les 18.30 hores des del Passeig Arriba da Ponte, al centre de Cedeira, i realitzaran també el servei de tornada al final del concert de Xabier Díaz.
A més, l'organització repartirà ulleres homologades per a l'observació segura de l'eclipsi, cosa que permetrà que el públic pugui gaudir d'aquest fenomen amb totes les garanties.
L'experiència començarà a les 19:00 hores amb una sessió especial creada per DJMIL específicament per acompanyar aquest moment únic. La música anirà evolucionant al ritme de la llum fins a l'instant de la totalitat, convertint l'eclipsi en una experiència immersiva on paisatge, astronomia i creació sonora dialogaran d'una manera difícilment repetible.
Pocs minuts després de recuperar-se la llum, serà el torn de Xabier Díaz, protagonista del concert inaugural d'una edició molt especial per al festival, que celebra el desè aniversari amb un programa inspirat en el centenari del naixement de Miles Davis i en la sorprenent història que connecta el geni del jazz amb el so del xifr de l'esmolador tradicional orensà José María.
L'organització recomana al públic fer servir el transport habilitat i acudir amb prou antelació, ja que es preveu una elevada assistència motivada per la coincidència entre dos esdeveniments excepcionals: l'obertura del festival i un dels eclipsis més rellevants de les darreres dècades.
Després d'aquesta inauguració a Cedeira, el Jazz de Ria continuarà el recorregut itinerant, fins al 16 d'agost, per Valdoviño, Narón i Neda amb una programació que reuneix artistes procedents de Cuba, Argentina, Perú, Palestina, Irlanda, Estats Units i Galícia, consolidant l'edició més internacional de la història del festival.
La sessió inaugural del Jazz de Ria està promoguda pel Concello de Cedeira, compta amb la col·laboració de Turisme de la Deputació de la Corunya i amb el suport de la Xunta de Galícia, a través de la Secretaria Xeral da Lingua.
DJMIL porta tota una vida entre plats, agulles i vinils, amb molt de cor i molta dignificació de l'ofici. Les seves actuacions són plenes d'energia contagiosa, músiques i universos sonors únics amb tot l'art dels qui saben i van aprendre als carrers de la vella escola. Els seus plats van acompanyar propostes tan variades com les de Sumrrá, Wöyza o Mustio Muchacho. Com a productor, va crear música per a artistes com Tanxugueiras, Déu ke et Crew o Zalama Crew. Actualment, forma part de Lumedoloop i és habitual veure'l punxant i remenant beats a festivals i sales del país, per tot l'Estat i en altres països com Anglaterra, Suïssa o Portugal.
Xabier Díaz és un dels noms clau de la música gallega, amb un paper fonamental en la recuperació i actualització dels cançoners de la tradició oral en les darreres tres dècades. En aquest format especial a quartet, presenta un repertori on les músiques del nord-oest peninsular neixen del més profund de la terra i, en arribar a la superfície, inicien un procés d'exploració contínua. Les cançons que acompanyen Xabier Díaz des de fa anys, obren ara espai a la improvisació i el diàleg entre la música de les nostres àvies, el jazz i el folk. Una proposta que busca noves formes d'expressió per a aquestes melodies, enteses com a exploració oberta, en la línia de les grans aventures d'Armstrong, Hillary o Amundsen.
El Festival Boreal defineix l'estructura de la dinovena edició amb el desglossament del cartell per dies i l'obertura de la venda d'entrades individuals per al 18 i 19 de setembre a Los Silos (Tenerife). Després de la sortida a la venda dels abonaments generals, el públic ja pot adquirir les passades per jornada a través de Tickety i de la seva web oficial: www.festivalboreal.org. Una opció que permet dissenyar una experiència a mida dins d´una programació de vint propostes internacionals i locals, caracteritzada per la diversitat d´estils i el rigor artístic.
La jornada del divendres 18 de setembre estarà encapçalada per l'energia física dels sud-africans BCUC, el roots jamaicà de Hempress Sativa amb Paolo Baldini Dub Files, la urgència de The Neighborhood Kids i el hip hop incisiu d'El Veneno Crew. El programa d'aquesta primera data es completa amb la cruïlla de tradició àrab i electrònica d'Aïta Mon Amour, el trencament en quítxua de Renata Flores, la sofisticació pop de la xilena Rubio, la sessió de The Queen of Bass, la frescor de Pleito i el debut del projecte Jable, integrat per Jela i Cristina Mahelo.
El dissabte 19 de setembre prendrà el relleu Daddy G, cofundador de Massive Attack, que desplegarà el seu magisteri al dub i el trip hop mitjançant un DJ set fonamental. La segona jornada reunirà també el pes històric del rock colombià d'Avellutats, el so del desert dels algerians Imarhan, el trànsit afro-lusòfon de Throes + The Shine, a més de la delicadesa vocal de Fuensanta, el virtuosisme brasiler de Josyara, el foc de tropical perspectiva electrònica de la canària Xerach.
La pròpia identitat de la trobada està lligada al paisatge de Les Sitges des dels seus orígens. El 2008 es va instal·lar a la costa del municipi l'esquelet d'un rorqual boreal, una escultura natural de quinze metres recuperada després de trobar-se a Gran Canària per conscienciar sobre la protecció dels oceans. El festival no només va heretar el nom d?aquell cetaci, sinó també una filosofia clara: entendre la cultura en sintonia amb el medi ambient. Gairebé dues dècades després, el Festival Boreal continua habitant el territori des del respecte, la paritat i la convivència comunitària.
Al costat de la programació musical, l'entramat urbà i de vianants de Los Silos acollirà un catàleg d'activitats socioculturals que vertebren l'essència del festival: exposicions, tallers, trobades professionals, propostes per al públic familiar, ecomercats i accions directes de conscienciació mediambiental.
Aquesta dinovena entrega arriba impulsada a més per l'anunci del seu guardó anual, on l'escriptora Andrea Abreu ha estat reconeguda amb el Premi Boreal 2026 pel seu compromís amb el territori, la ruralitat i la defensa de la cultura perifèrica. Un reconeixement que sintonitza de ple amb l´esperit d´una cita que, un any més, converteix la creació artística en una eina de transformació social i ambiental.
El Festival Boreal està organitzat per Folelé Producciones. Compte amb la col·laboració de l'Ajuntament de les Sitges i el patrocini del Govern de Canàries a través de Promotur Turisme Illes Canàries. Un projecte subvencionat per Cultura i el seu Institut Canari de Desenvolupament Cultural (ICDC), per la Conselleria de Transició Ecològica del Govern de Canàries, pel Consell Insular de Tenerife a través de la Conselleria de Cultura, i el Ministeri de Cultura del Govern d'Espanya a través de l'INAEM. Compte amb el suport de l'Institut Canari d'Igualtat ICI del Govern de Canàries, així com de Joventut, d'Acció Social del Cabildo de Tenerife a través de Sinpromi, i de Turisme de Tenerife. Col·laboren també altres organismes, entitats i empreses, com són la Fundació SGAE, Casa Àfrica, CoordiCanarias i la Fundació 'la Caixa'.
Montserrat & Meritxell són un grup que acaba de començar (tot i que porten anys amb altres grups de versions girant per Catalunya).
Montserrat & Meritxell neix després de girar per les festes majors de casa nostra durant uns quants anys, amb l'objectiu de fer cançons per tocar en festes majors: divertides, alegres i sobretot amb un missatge que busca anar una mica més enllà. Amb aquest concepte va sorgir el primer disc, del qual ja es poden escoltar els primers tres singles d'un disc d'11 cançons que es publicarà durant la Primavera de 2027!
Candela, Maria i Mercè són les tres primeres propostes del grup, seguides per Cèlia i Montse & Meritxell, les dos pròximes cançons que treurà el grup abans d'acabar l'any. Totes elles, noms catalanes, un concepte artístic que busca el doble sentit de cada cançó, amb un estil musical patxanguero i festiu que inciten a cantar i ballar
Després de consolidar-se com una de les propostes més estimulants del nou psych-rock europeu, Howlin' Jaws anuncien el llançament de Living The Dream, el seu esperat tercer àlbum d'estudi, que es publicarà el 2 d'octubre a Bellevue Music.
Per a aquest nou treball, el trio parisenc format per Baptiste Leon, Djivan Abkarian i Lucas Humbert ha treballat juntament amb el productor suec Kalle Gustafsson Jerneholm (The Soundtrack Of Lives, Foals, The Hives, José González, Junip), fent un important pas endavant en la seva evolució sonora. El resultat és un disc més ambiciós, sofisticat i obert, on el garatge, la psicodèlia i el pop conviuen amb una producció molt més expansiva sense perdre la frescor que sempre ha caracteritzat la banda.
Com a bestreta, Howlin' Jaws ja han compartit dues de les cançons que formaran part de l'àlbum.
El primer avenç, "Living The Dream", va néixer gairebé de forma espontània al voltant d'un riff de guitarra del que la banda va quedar immediatament convençuda. Amb un sentit marcat de l'humor i una bona dosi d'ironia, la cançó retrata un home que aparentment ha aconseguit tot allò que la societat identifica amb l'èxit -una gran carrera professional, una piscina espectacular o un Alfa Romeo-, però que, en realitat, és profundament infeliç. Un himne lluminós i enganxós que qüestiona la idea convencional del triomf.
Més recent és "Troubled Mind", una composició escrita durant l'última gira del grup i la primera que van gravar a les sessions del nou disc. Musicalment enllaça amb l'univers del seu anterior disc Half Asleep Half Awake gràcies a les escales d'inspiració oriental, el ritme accelerat i una tornada d'enorme vocació pop, tot i que incorpora una producció més contemporània. En el pla líric aborda el duel des d'una perspectiva esperançadora, convidant a no deixar-se arrossegar pel dolor i trobar la força per seguir endavant.
Living The Dream suposa un nou capítol per a Howlin' Jaws després d'una trajectòria ascendent que els ha portat a compartir escenari amb bandes com The Black Keys, The Limiñanas o Les Wampas, a més de recórrer Europa, els Estats Units i el Japó amb un directe cada cop més contundent.
Els seguidors espanyols tindran l'oportunitat de descobrir les noves cançons en directe el 28 de novembre que ve, quan la banda actuarà a Santiago de Compostel·la al costat de The Sadies dins de la programació de l'Outono Códax Festival, en una de les cites imprescindibles de la tardor per als amants del rock d'arrels, la psicodèlia i el garatge contemporà.
La Fira Mediterrània de Manresa celebrarà del 15 al 18 d’octubre la 29a edició posant el focus de la programació (tant artística com professional) en el concepte de la participació. La Fira Mediterrània és el mercat estratègic de les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu, i en aquesta edició vol potenciar la participació ciutadana tant a l’associacionisme de cultura popular com als espais per cantar i ballar, amb la intenció que els professionals acreditats els puguin replicar als seus municipis. Aquest concepte de la Fira participativa també està directament vinculat amb els drets culturals, un dels pilars de l’actual mandat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Per tal de donar resposta a l’aposta per la participació d’enguany, la Fira té previst impulsar la Taverna Cervesa Guineu, com a espai de trobada i punt d’acollida de les propostes més participatives; traslladarà la Plaça de la Fira a la Plaça Neus Català i Pallejà, amb les propostes més vinculades a l’associacionisme de cultura popular i tradicional, i impulsarà l’escenari de la Plaça Sant Domènec, que acollirà els principals concerts a l’aire lliure.
A banda d’aquest focus sobre la participació, la Fira Mediterrània 2026 no perdrà de vista la seva funció com a aparador de les arts d’arrel, amb les darreres novetats dels artistes que treballen amb la tradició i la cultura com a motor creatiu. Ho farà seguint la línia de treball iniciada fa uns anys, parant atenció especial sobre els joves creadors que parteixen de l’arrel ja en els seus primers treballs; fixant-se en les mirades inspirades en la tradició de creadors consolidats, i sempre amb iniciatives que ens interpel·lin amb mirada de present.
L’Obrador, una eina clau per a la Fira i per al sector de les arts d’arrel
Les xifres ho confirmen, ja que un percentatge destacat de la programació artística oficial, un 27%, el que suposa més d’una quarta part, formen part de l’Obrador d’arrel i dels seus programes, ja sigui del Programa de suport a la creació i producció o bé dels Programes d’impuls. Es tracta de l’eina dissenyada per donar suport als artistes que exploren nous camins creatius a partir de l'arrel tradicional i la cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Fira Mediterrània de Manresa.
Un total de 23 propostes (un 27% de la programació oficial) surten de l’Obrador d’arrel (19 del Programa de suport a la creació i a la producció, que inclou 5 propostes del Programa d’impuls a la música i 4 del Programa d’impuls a la dansa, i 4 propostes més que són específiques dels Programes d’impuls de dansa i de música).
L’aparador de les arts d’arrel amb 85 propostes artístiques
Fira Mediterrània és el gran aparador de les arts d’arrel i enguany la programació oficial inclou 85 propostes, un lleuger increment respecte les 79 propostes de l’any passat gràcies a l’augment de les propostes de l’itinerari de Fem cultura popular. La xifra d’estrenes també reforça la funció d’aparador de les novetats del sector que té la Fira, ja que el 60% de les propostes de la Fira tindran caràcter d’estrena.
El focus territorial mira cap a Flandes
La Fira Mediterrània cada any posa la mirada fora de les seves fronteres, i aquest any dedicarà el seu focus internacional a Flandes amb cinc propostes artístiques que exemplifiquen l’heterogeneïtat de les produccions inspirades en l’arrel que s’estan creant en aquest petit territori europeu. Les propostes artístiques que integraran el Focus Flandes estan vinculades a la tradició, i van des de la música, al ball folk i el circ, amb una clara tendència cap a la multiculturalitat.
Així, formen part del Focus Flandes quatre propostes musicals: el ball folk d’Snaarmaarwaar, la revitalització de la música tradicional de Flandes del segle XVIII de Wör, el so experimental i anàrquic de Troissoeur, i la fusió d’electrònica, pop alternatiu i fado d’Ão. La proposta de circ arriba de la mà de la companyia multidisciplinària MOVEDBYMATTER & Muziektheater Transparant, que a Mystica fusiona l’espectacularitat de la suspensió capil·lar amb el cant polifònic.
El focus en la participació
La participació és el concepte que servirà de fil conductor de la propera edició de la Fira. El mercat manresà destaca per treballar amb una arrel tradicional que ens parla en present, però amb una visió integral de 360 graus, des del patrimoni immaterial i l'herència cultural, passant per les associacions de cultura popular i tradicional, que treballen amb el patrimoni immaterial i el connecten amb la societat, fins al sector professional.
La Fira, com aquest mercat de les arts d’arrel, vol potenciar la base i la participació ciutadana a l’associacionisme de cultura popular i alhora mostrarà contextos, espais per cantar i ballar, que propiciïn accions festives de forma espontània i participativa, amb l’objectiu que captin l’atenció dels professionals acreditats i que després els puguin replicar als seus municipis i/o àrea d’influència. Així els professionals que assisteixin a la Fira podran seguir contractant concerts i espectacles però també contextos de participació.
El concepte de la Fira participativa també està directament vinculat amb els drets culturals, un dels pilars de l’actual mandat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entesos com a dret fonamental de la ciutadania. El Projecte de llei de drets culturals de Catalunya, que ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari, inclou com a un dels eixos principals, el dret a la participació cultural, incentivar que la ciutadania no sigui només un receptor passiu, sinó un agent actiu en la vida cultural de les seves comunitats.
Per tal de donar resposta a l’aposta per la participació d’enguany, la Fira té previst impulsar la Taverna Cervesa Guineu, un dels seus principals escenaris oberts a la ciutadania, com a espai de trobada i punt d’acollida de les propostes més participatives de cantar, ballar i tocar. També traslladarà la Plaça de la Fira, amb les propostes més vinculades a l’associacionisme de cultura popular i tradicional, de Plaça Sant Domènec a Plaça Neus Català i Pallejà. Aquest espai cèntric també ubicarà les parades amb productes i serveis relacionats amb la cultura popular. Aquest canvi de la Plaça de la Fira impulsarà també l’escenari de Plaça Sant Domènec, que acollirà els principals concerts a l’aire lliure de la Fira.
I és clar, si parlem de participació, el carrer tornarà a tenir especial protagonisme. En aquest sentit, una de les actuacions més destacades serà l’espectacle de cloenda, Decostumari, una proposta de gran format amb l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), l’Esbord i balladors de diversos esbarts. L’espectacle tancarà els quatre dies de Fira diumenge a les 20h a la plaça Major.
Consolidació de l’itinerari Fem cultura popular
Aquesta proposta de cloenda està integrada a l’itinerari transversal de la programació Fem Cultura Popular, que inclou les propostes de cultura popular i associacionisme cultural. Enguany aquest itinerari tindrà una importància destacada, ja que per definició engloba la major part de les propostes on la participació és l’element principal.
En formen part 16 espectacles que posen en relleu les propostes creades o que compten amb participació activa d’associacions i entitats de cultura popular. I també iniciatives com els Saraus d’arrel i l’Hostal Càntut a la Fira, que tenen l’objectiu de generar contextos que incentivin cantar, ballar i tocar de forma espontània i participativa.
Quatre itineraris per explicar la Fira
L’itinerari de Fem cultura popular s’afegeix i està integrat als quatre grans itineraris clàssics de la Fira, segons les disciplines artístiques: l’itinerari de dansa, que inclou 18 propostes, amb 5 propostes del Programa d’impuls a la dansa d’arrel i una destacada presència internacional; les propostes de teatre i circ sota l'itinerari de memòria i llegat, un total de 14 amb força presència de propostes de carrer; les novetats musicals de l’escena catalana d’arrel, amb 22 propostes, entre elles Terra de Guapes de Sandra Monfort, espectacle inaugural, i l’itinerari de l’escena mediterrània de músiques del món, amb presència de 22 propostes de procedència diversa, com la resta de la Península Ibèrica, Itàlia, Grècia, Marroc i França, entre d’altres.
Els itineraris transversals
Els itineraris principals es complementen amb dos itineraris transversals que posen l’accent i el focus en els destinataris i els contextos: es potencia un itinerari de propostes escolars i familiars, amb 8 propostes pensades i creades per als més menuts; i l’itinerari de ball i cant participatiu, amb 9 projectes també directament relacionats amb el lema de la Fira d’enguany, ja que generen contextos de participació ciutadana espontània en cantar, ballar i/o tocar i que poden ser replicats a programacions culturals d’altres municipis.
Els offs de la Fira
D’altra banda, la Fira Mediterrània enforteix el seu discurs i contingut tornant a incloure les programacions off a la seva programació. Aquesta iniciativa no només enriqueix el contingut i el discurs, sinó que també serveix de plataforma per fer costat als artistes emergents i a la creació nascuda del teixit associatiu. En concret, es tracta de tres offs musicals:
La final del Concurs Sons de la Mediterrània, certamen obert a grups i solistes de folk i música d’arrel de la Mediterrània, que organitza el Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, i que tindrà lloc dijous 15 d’octubre, el primer dia de la Fira.
També dijous es podran veure les propostes de l’Escenari Cases de la Música, que tornarà a obrir noves fronteres per a la música d’arrel amb l’actuació de dues formacions becades pel Programa de Suport a la Creació, adreçat a formacions musicals novelles i emergents de Catalunya.
I l’Humus Mediterrani, organitzat per l’Associació Tradiball Endansa, oferirà diumenge 18 d’octubre un programa amb quatre propostes de concert i ball de música folk i arrel tradicional. La iniciativa té com a objectiu impulsar la música d'arrel, crear un espai de difusió i donar visibilitat a nous projectes.
Entrades a la venda
Coincidint amb la presentació de la programació artística de la Fira, es posen a la venda les entrades per assistir als espectacles de pagament, un total de 62 funcions de les 136 que conformen la programació oficial. La Fira ofereix avantatges econòmics amb la compra de les entrades de forma anticipada fins al 8 d’octubre.
Les xifres de la programació oficial de la 29a Fira
La Fira, com a termòmetre del sector de les arts d’arrel, ha programat 85 propostes artístiques per oferir una mirada polièdrica del que està passant i de què volen explicar els artistes avui, sobretot els joves, a partir de la cultura popular i tradicional:
51 propostes amb caràcter d’estrena (60%):
26 preestrenes i estrenes absolutes
14 entrenes a l’Estat
11 estrenes a Catalunya
Procedències totals:
47 propostes de Catalunya (55%)
17 propostes de la resta de l’Estat (20%)
21 propostes internacionals (25%)
44 propostes de música (52%) amb procedència:
18 propostes de Catalunya (41%)
10 propostes de la resta de l’Estat (23%)
16 propostes internacionals (36%)
41 propostes d’arts escèniques i cultura popular (48%) amb procedència:
29 propostes de Catalunya (71%)
7 propostes de la resta de l’Estat (17%)
5 propostes internacionals (12%)
136 funcions:
74 funcions gratuïtes
62 funcions de pagament
Activitat professional
L’Àrea PRO de la Fira, l’eix professional, es tornarà a concentrar entre el Centre Cultural el Casino i els seus Jardins, amb la Taverna Cervesa Guineu i la Carpa PRO, aprofitant així els beneficis de la seva ubicació al centre de la ciutat i a prop dels espais d’actuació. Les principals activitats de la graella professional tindran lloc durant els matins de dijous, divendres i dissabte i aniran seguides de la programació artística.
La participació i els drets culturals, eixos vertebradors de les Jornades professionals
Amb l’objectiu d’analitzar les oportunitats i els grans reptes del sector cultural, la Fira Mediterrània manté la seva aposta per les jornades professionals. L'esdeveniment ofereix anualment un espai de reflexió i intercanvi d’idees dissenyat específicament per a tots els agents i professionals de la cultura. Seguint la línia editorial d’aquesta edició, les jornades professionals de 2026 giraran al voltant dels conceptes de la participació i els drets culturals. Tindran lloc a la Sala d’Exposicions del Casino dijous 15 d’octubre al matí.
L’activitat professional es completarà amb showcases professionals, amb presentacions de nous projectes en procés de creació, que s’estrenaran el 2027 i que formen part dels programes de suport a la creació de l’Obrador d’arrel, i amb les tradicionals reunions ràpides (concertades entre entitats programadores i artistes). Enguany està previst combinar formats (amb reunions individuals i reunions grupals), i l’augment de les sessions, que es duran a terme dijous, divendres i dissabte.
Manresa acollirà diverses trobades sectorials, entre elles la del FWMF
El mercat manresà es prepara com cada any per rebre la visita de gran nombre de professionals. En aquest context professional, la Fira acull diverses trobades sectorials, com la de la Xarxa d’Arts d’Arrel, de Cases de la Música, de Pobles Creatius, de XarxaProd i de FeMuDaTraca, que reuniran més de 100 persones. Enguany també acollirà l’assemblea de tardor del Forum of Worldwide Music Festivals (FWMF), amb més de 20 representats de festivals de tot el món
Col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central
També destaca la col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, emmarcada en una aposta compartida per vincular la cultura amb l'economia social i solidària, entenent la creació artística i comunitària com un espai més de construcció col·lectiva i de transformació del territori. Aquesta col·laboració inclou l’Assemblea CULTURACOOP (trobada de la sectorial de cultura de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya), la taula de debat "De la participació a la co-creació: pràctiques de creació col·lectiva a les arts escèniques i la música", i la xerrada "Qui explica el món als joves? Comunitat, malestar i disputa d'imaginaris".
Accions territorials vinculades a l’Àrea Pro
En relació al Focus Flandes, la Fira comptarà amb la presència de més de 15 professionals flamencs, que duran a terme diferents activitats de networking amb la resta d’acreditats amb l’objectiu de potenciar les connexions entre territoris.
Aquesta dinàmica d’intercanvi també es generarà al voltant dels projectes gallecs presents a la programació artística, fruit de l’acord de col·laboració amb Agadic (Agencia Galega das Industrias Culturais) – Xunta de Galicia.
El termini d’acreditació per a professionals s’obre avui i romandrà obert fins al divendres 9 d’octubre.
Pressupost
La Fundació Mediterrània, Fira d’espectacles d’arrel tradicional, té un pressupost total de 1.400.000 €:
Fira Mediterrània (1.040.000 €).
Obrador d’arrel (360.000 €):
Programa de suport a la creació i producció (160.000 €).
Programa d’impuls a la dansa d’arrel (100.000 €).
Programa d'impuls a la música d'arrel (100.000 €).
El pressupost global de la Fundació prové de les aportacions dels seus patrons, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, així com del suport de diverses institucions públiques i entitats col·laboradores, com la Diputació de Barcelona, la Direcció General d'Arts Escèniques i Música del Ministeri de Cultura, l’Institut Ramon Llull i el “programa de visitantes” de Acción Cultural Española.
A més, la Fundació compta amb acords de col·laboració amb la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears, l’Institut Basc Etxepare del Govern Basc i l’Axencia Galega das Industrias Culturais (AGADIC) de la Xunta de Galicia, i altres aportacions del sector privat.
Els mercats estratègics d’arts escèniques i música de Catalunya
Com a mercat estratègic de les arts escèniques i la música de Catalunya, Fira Mediterrània també compta amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals, que a través de l’àrea de Mercats coordina i col·labora amb els mercats per donar impuls a la seva activitat i al seu posicionament internacional, i en reforça el paper com a plataformes d’exhibició i contractació de la producció cultural catalana d’arts en viu. Aquests mercats són fonamentals per a la dinamització de les diferents disciplines artístiques, i també impulsen la creació de públics. En formen part CataLANDance, Especial Dansa Tarragona, Fira Mediterrània de Manresa, Fira Tàrrega, Mercat de Música Viva de Vic, Mostra Igualada i Trapezi Reus. Els mercats estratègics compleixen amb escreix la seva funció d’eines d’articulació dels seus respectius sectors: la música i les arts escèniques.
A Manresa, la tasca de suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals va de la mà de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, l’ajuntament i la complicitat dels sectors professionals respectius. Aquesta col·laboració és indispensable per optimitzar al màxim els recursos disponibles i augmentar l’efectivitat dels mercats.
