"Esclat de maig" el primer disc de Foresta està format per vuit cançons i vol ser un homenatge vitalista al territori des de les coses petites i quotidianes, on les imatges vives i els paisatges hi són constants. Les cançons del disc són un camí per l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, les relacions i el dia a dia. Pretenen convertir la sensibilitat en una fortalesa, per tal de veure les coses d’una altra manera. Són cançons que acompanyen, per fer camí.
La idea que mou el projecte és la d’apropar la sonoritat folk americana i irlandesa al territori i fer-nos-la nostra, que tingui un univers d’aquí i que ens soni natural i propera.
L’univers del disc "Esclat de maig" beu en gran mesura del vincle de Foresta amb els territoris d’on son: l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. Dins d’aquest marc paisatgístic, l’obra també aborda aspectes de la vida col·lectiva.
Les cançons del disc:
1- "L’últim dia de quatre camins" està inspirada en la ruta dels Quatre Refugis de la Tramuntana de l’Alt Empordà, i parla sobre el vincle amb l’excursionisme, la muntanya i de compartir-la entre amics.
2- "Una ombra d’alzina" s'’inspira en la història de l’alzina de Passeig de Gràcia vinculada a Jacint Verdaguer, a la qual ell li va dedicar un escrit. Vol parlar de la sensibilitat com a virtut, en contraposició amb la suposada condició de debilitat que alguns li atribueixen. És com un petit homenatge a la sensibilitat, a aquells que ens eixamplen el món a través de l’apreciació de les coses boniques.
3- "Com ho fan els altres" és una cançó d’amor.
4- "Esclat de maig" és l’arribada de la primavera, les ganes de voler viure-la de prop com un instint vitalista i universal.
5- "La meva Louisiana" és un homenatge als paisatges dels Aiguamolls de l’Empordà i també al baix Fluvià, que és la regió que va des de Bàscara fins a la desembocadura del riu, a través de la mirada i les vivències de dos personatges.
6- "Els mals amants" és una cançó sobre no saber estimar, de patir i cometre errors mentre n’aprenem. També parla de la impossibilitat d’eliminar la condició de mals amants als que vindran.
7- "Tots els amics de Barcelona" és enyorar els teus amics, fet que es soluciona agafant un tren per anar a la capital.
8- "Deixa un far" és una cançó de retrobament després de l’enamorament. Està inspirada en el mite del pastor i la sirena sorgit arran del poema-sardana de Joan Maragall i Enric Morera (1908). La melodia prové d’una adaptació de la cançó "Leave a Light" de Glen Hansard.
Crèdits tècnics:
Ion Cortada Vicente – compositor, guitarra acústica i veu principal.
Marta Pairó Castellà – compositora, violinista, segones veus.
Martí Quevedo – mandolina a "L’últim dia de quatre camins", "Mals amants", "Tots els amics de Barcelona".
Joan Tomàs – contrabaix a "L’últim dia de quatre camins", "Una ombra d’alzina", "Com ho fan els altres", "Els mals amants" i "Tots els amics de Barcelona".
Marta Palou – acordió diatònic a "L’últim dia de quatre camins" i "Mals amants".
Han participat a la cançó de "Deixa un far":
Eloi Buch – segones veus.
Cristina Comaposada – flauta travessera i segones veus.
Martí Quevedo – mandolina.
Daniel Casas Ballester – guitarra solista.
Stuart Taylor – violí.
Marc Sastre – violí.
Nil Lapedra – acordió diatònic.
Gerard Ripoll Moreno – producció, mescla i màster.
Joel Novich Roura – tècnic d’estudi a La Marfà.
Marc Piña – tècnic d’estudi a El Local.
Enregistrat entre gener i febrer de 2026 a La Marfà (Girona) i El Local (Vilablareix).
Marta Pairó – portada
Júlia Berrido – fotografies.
Foresta neix el 2023 a partir de l’exploració de la música folk americana i irlandesa. El projecte comença construint un repertori propi a partir d’adaptacions, barreges de versos de cançons i peces instrumentals. Una de les idees que el guia des de l’inici és acostar aquests estils i fer-los propers, evitant que sonin llunyans o impostats. Per això comencen a adaptar i traduir cançons al català, així com a incorporar versos propis a peces que ja treballaven.
El seu primer concert va ser el 8 d’agost de 2023 a Figueres, dins un cicle Km0, allà van batejar el projecte amb el nom de Foresta: una paraula que s’aproxima a “foraster” (toquen música folk d’altres llocs), i a “Forest” (un bosc desordenat, una cobertura d’arbres, o directament “bosc” si ho traduïm de l’anglès). Aquella tardor publiquen dos vídeos d’una sessió en directe en una fageda prop de la Vajol (Alt Empordà), per a la qual componen el primer tema propi, "Sempre hi ha temps". Els vídeos funcionen i durant el 2023 realitzen sis actuacions més.
El 2024 actuena al Cicle A Prop de l’Ajuntament de Girona, al Festival Itinera, i fan una vintena de concerts més, passant per l’Alguer (Sardenya) gràcies a l’Institut Ramon Llull, i un altre al cicle de Parcs en Concert de la Diputació de Barcelona.
El 2025 realitzen una vintena de concerts arreu de les comarques gironines com el Festival Recòndit del Pla de l’Estany, Festival DimArts de Cornellà de Terri i el cicle Vesprades de la Federació d’Ateneus de Catalunya, entre d'altres.
Paral·lelament, el duet treballa en les primeres cançons pròpies amb l’objectiu de publicar un àlbum. El projecte evoluciona cap a una proposta de cançó d’autor influenciada pel folk americà i irlandès, deixant enrere els collages de traduccions, versions i peces instrumentals. Les noves cançons construeixen un univers propi arrelat a una cosmovisió local, on conviuen intimitat, quotidianitat i territori.
Foresta rep el suport del Programa de Suport a la Creació de Cases de la Música de Girona, que els permet gravar dues càpsules audiovisuals a l’estudi El Local (Vilablareix), i la beca de Primers Enregistraments de La Marfà, destinada a finançar una part important del seu primer àlbum.
Ion Cortada (Figueres, 1996) és músic, cantant i multiinstrumentista format inicialment com a percussionista al Casino Menestral de Figueres. Durant l’etapa universitària a Barcelona s’endinsa en el folk irlandès i americà, participant en projectes com Danny’s Choice, el Cor Mariner i Wild Mountains, i col·laborant amb iniciatives com Bum Ditty. Es forma com a cantant al Taller de Músics del Raval, estudia guitarra amb diversos professors i acordió diatònic al Centre Artesà Tradicionàrius.
Marta Pairó (Esponellà, 1997) és violinista i cantant, amb una vocació folk que neix de manera natural des de la infància, marcada per l’escolta, la interpretació d’oïda i la dimensió comunitària de la música. Inspirada tant per concerts, com per experiències vivencials, des de sessions informals amb amics fins a tocar al carrer d'Irlanda a Barcelona, integra la improvisació i l’acompanyament com a eixos centrals del seu llenguatge musical. Paral·lelament, desenvolupa una sòlida formació acadèmica: obté el grau mitjà de violí i harmonia al conservatori de Girona i amplia horitzons amb cursos de jazz, música moderna i barroc. Recentment, sota el mestratge de Coloma Bertran, aprofundeix en estils com el bluegrass i les músiques irlandesa i nòrdica, que conflueixen de manera natural en el seu paper central dins Foresta. Ha participat en projectes com Danny’s Choice i Wild Mountains, la coral Cor de Teatre jove de Banyoles entre d’altres.
