“A Love for Strangers”, el nou disc de l'artista australià Chet Faker

Ja està disponible a plataformes “A Love for Strangers”, el nou disc de l'artista australià Chet Faker. El disc és una reinvenció completa per a Nick Murphy, el músic i productor guanyador del premi ARIA darrere del projecte, que torna a la inquietud creativa dels seus inicis per veure la música des d'una perspectiva nova. El disc estarà disponible en físic a partir del proper 24 d'abril.

El seu primer disc com Chet Faker després de quatre anys amplia el seu so ja consolidat cap a noves i emocionants direccions, amb saxos il·luminats per la lluna que recorden grups llegendaris com Prefab Sprout i Blue Nile, però també el pop exuberant i carregat de breakbeat clàssic de White Ladder (David Gray).

En aquestes 12 cançons, Murphy reflexiona sobre el desamor i la incertesa a gran escala, plantejant preguntes sobre com ens relacionem, i examinant com hi fracassem. La seva música transmet esperança, cosa molt necessària a l'hora de reparar les nostres relacions amb el món que ens envolta.

El disc es centra en com desenvolupar la immediatesa, connexió i confiança amb persones que no són properes. "Quan el món s'ensorra, com connectes amb la gent a aquest nivell? Una cosa que mai no havia sentit realment era l'amor pels desconeguts, i és una cosa que vaig començar a sentir: que tries estimar els desconeguts", explica Murphy.

El so de "A Love for Strangers" és un retorn a l'esperit d'exploració inquieta que va portar Murphy a crear música com Chet Faker en un primer moment, sentiment que es va accentuar amb el desè aniversari del seu debut, “Built on Glass”. Aquest disc recupera l'afany de descoberta, però amb una perspectiva nova.

Això tot es reflecteix en noves textures i sons, cosa que s'aprecia immediatament a l'allau de breaks de bateria que donen inici al primer senzill d'A Love for Strangers, Far Side of the Moon. També la focus track, "1000 Ways", una oda que neix de l'anell, sobre enamorar-se d'algú que s'allunya constantment del nostre abast. Però també hi ha moments més suaus al disc. L'apassionada i sofisticada "Remember Me" i "The Thing About Nothing", juntament amb aLex vs aLex. El disc té la veu malenconiós de Murphy com a clar protagonista, com s'aprecia als avenços del disc “Can you Swim?” i "This Time For Real".

Excepte algunes contribucions de Simon Lam, de la banda Armlock de Melbourne, el treball de Murphy a "A Love for Strangers" va ser majoritàriament un esforç en solitari, fins al punt que ell mateix es va encarregar de barrejar la major part del disc. El resultat és, en essència, una obra d'amor, una paraula que té una gran importància a l'àlbum.

Amb “A Love for Strangers”, Chet Faker ha creat el disc més empàtic de la seva carrera, una col·lecció de música que, sens dubte, unirà els oients de mil maneres diferents.

TOP 10 de Cançons Xiulades

 

TWISTED NERVED "Bernand Herrmann"

PETER BJORN AND JOHN "Young Folks"

BOBBY Mc FERRIN "Don't worry be happy"

GUNS 'N' ROSES "Patience"

ONE REPUBLIC "I Ain't Worried"

SCORPIONS "Wind of change"

FOSTER THE PEOPLE "Pumped Up Kicks"

FLO RIDA "Whistle"

MAROON 5 i CHRISTINA AGUILERA "Moves like Jagger"

BRUNO MARS "The lazy song"

Nat Simons presenta “Especie en Extinción”

Nat Simons presenta “Especie en Extinción”, el quart i darrer avenç abans de la publicació de Pregunta-li a Sarah Connor. Una cançó que funciona com a crit generacional, com a retrat emocional d'una generació que va créixer amb promeses d?estabilitat i avui viu entre crisis encadenades, precarietat i somnis ajornats.

Després de la nostàlgia lluminosa de Delorean, la ràbia combativa de Flames de Drac i la ironia rock d'Alain Delon, aquest nou single mostra el nucli més social i directe del disc. “Especie en Extinción” parla dels que senten que el sistema no funciona, dels que treballen per sobreviure sense arribar mai a aquesta vida adulta promesa. No des de la resignació, sinó des de la necessitat de crear noves maneres de viure fora del motlle establert. Un cant als somiadors que segueixen endavant encara que el context empenta en contra.

Musicalment, la cançó es mou en un rock modern d'arrels americanes, amb ecos de Jonathan Wilson o The War on Drugs, i una pulsió que recorda la cruïlla entre rock alternatiu i tradició que han sabut construir bandes com Kings of Leon o The Gaslight Anthem. Té melodia, té riff i té una tornada que es queda, però també una intenció clara: dir el que molts pensen i pocs verbalitzen.

L'àlbum ha estat gravat a Nashville, consolidant l'aposta sonora iniciada en els avenços anteriors. Produït per Álex Muñoz, gravat per Joe Pisapia a Middletree Studios, barrejat per Jaquire King —responsable del mític Only By the Night— i masteritzat per Pete Lyman, compta a més amb músics com Fred Eltringham a la bateria. Un equip de primera fila que reforça el que ja és evident: Nat Simons ha signat la seva feina més sòlida i ambiciós fins ara, consolidant definitivament la seva etapa en castellà.

El videoclip, realitzat per Brais Loureda amb material addicional rodat per Juan Pérez Fajardo durant el concert de Saragossa a les festes del Pilar i metratge filmat per la pròpia artista en gira, és gairebé un manifest visual. Rodat en gran part amb càmeres dels anys 90 –eines també “en perill d'extinció”–, el vídeo retrata la realitat del músic més enllà de l'escenari: assajos, viatges amb furgoneta, càrrega i descàrrega, nits sense dormir, incertesa i resistència.

TOP 10 de LMALF de Rock amb Gaita

AC/DC "It's a long way to the top"

The Real McKenzies "The tempest"

Desakato "Mañana fria"

U2 "Tomorrow"

KORN "Dead"

BATEA "Rock Tradi"

LOS WHISTLES "Oh, fiame"

MESCLAT "Nadala ingrata"

FETUS "Terra de secar"

CARLOS NUÑEZ "The raggle taggle gipsy"

"Ninety Seconds To Midnight" marca el començament d'una nova etapa per a Exsonvaldes

Ja disponible a V2 Records, "Ninety Seconds To Midnight" marca el començament d'una nova etapa per a Exsonvaldes.

Després de més de dues dècades de música que els han vist evolucionar de favorits de l'indie a pilars del pop alternatiu francès, Exsonvaldes llança el seu sisè àlbum, Ninety Seconds to Midnight, el 13 de febrer del 2026 a través de V2 Records. El disc mostra el trio (Simon Beaudoux, Martin Chourrout i Antoine Bernard) reconnectant amb la urgència elèctrica dels seus inicis, alhora que abraça l'experiència i la seguretat adquirides al llarg dels anys.

"Malaga" és el single que estrenen juntament amb el llançament de l'àlbum

"Aquesta cançó té una llarga història. Com sol passar, va començar amb el nom d'una ciutat, o més ben dit, amb el record d'un viatge. El tema de la lletra va sorgir de manera natural: els riscos que correm en amagar les nostres pors o defectes a qui estimem. De vegades, les cançons són l'únic lloc on podem expressar el que realment sentim".

Però no vam poder trobar la darrera estrofa, i la cançó va romandre inconclusa durant anys. No va ser fins que vam acabar l'àlbum que finalment vam trobar el final.”

Clara Plath presenta "Voladera"

La banda murciana Clara Plath presenta "Voladera", el nou àlbum d'estudi i el treball més ambiciós i cohesionat de la seva trajectòria. Un disc que funciona com un viatge emocional complet, on conviuen la memòria, la tendresa, el desengany i la necessitat de reconstrucció personal. "Voladera" confirma Clara Plath com una de les formacions més sòlides i personals del pop alternatiu estatal.

Després de més d'una dècada d'evolució constant —des de Ten Tristes Tracks fins a discos clau com Hi Lola!!, Grand Battement, Yes, I'm Special o Fosca— Clara Plath signa ara un àlbum que mira cap a dins sense renunciar a l'èpica sonora. Voladera és un disc de contrastos: íntim i expansiu, lluminós i fosc, delicat i frontal.

L'àlbum reuneix els senzills publicats anteriorment —“Días de Playa”, “La mitad rota de dos”, “Tetita” i “El Engaño”— al costat de noves composicions que amplien el seu univers narratiu. Cançons com “Voladera”, “Salida de escena”, “Ulay y Marina”, “Despertar” o “Mensaje final de los Corintios” reforcen el caràcter vital del conjunt, on cada cançó respira i es mou al seu propi ritme.

La majoria dels temes estan gravats i produïts a Mia Estudios per Antonio Illan, excepte 1, 5, 8 i 10 gravats a Estudios Second Floor. Masterització Antonio Navarro a Eriatarka Mastering. Fàtima Ruiz foto portada. Disseny de Pepe Reina.

A l'enregistrament han intervingut a part de Clara Plath: veu principal i guitarres; i Roberto: guitarres, teclats i cors; els músics com Nando Robles al baix; Javi Vox amb Gabriel Batán amb les seves guitarres; ia les bateries entre César Verdú i Sergio Nicolei.

“UNA NOVA IDEA”, EL COR LÚCID DE VOLADERA

Dins l'àlbum destaquem especialment “Una nueva idea”, el senzill recomanat, una cançó que captura l'instant exacte en què l'amor deixa de ser refugi per convertir-se en consciència. Amb una lletra directament i profundament honesta, Clara Plath retrata la fragilitat dels vincles i el moment en què l'emoció dóna pas a la claredat:

"Tu creus que no, però em fas mil voltes. I sense pensar, neix una nova idea. Un nou color."

Musicalment, el tema combina delicadesa melòdica i tensió emocional, avançant cap a un desenllaç tan rotund com inevitable: “Amb el teu amor em vas fer un forat / i sento dir-te que ja no t'estimo”. Una nova idea és una cançó de ruptura sense dramatisme impostat, un exercici de lucidesa que resumeix l'esperit de Voladera.

Voladera és un disc que parla d'estimar, de perdre, de recordar i aprendre a deixar anar. Un treball que confirma la maduresa artística de Clara Plath i la seva capacitat per convertir l'experiència emocional en cançons que connecten directament i sincerament amb l'oient.

Voladera no és només un nou àlbum: és una declaració emocional i un punt d'inflexió a la trajectòria de Clara Plath.

"Memoria Infinita" és el treball més introspectiu de Marta Tchai

"Memoria Infinita" és el treball més introspectiu de Marta Tchai fins avui.

Un disc gestat al llarg d'un procés llarg i no lineal que la pròpia artista defineix com a “erràtic”, però profundament necessari per reconciliar-se amb ell mateix i amb la seva manera de crear.

L'àlbum reuneix 10 cançons inèdites en què el pop i l'electrònica s'entrellacen per reforçar unes lletres íntimes, poètiques i confessionals. La unitat del disc no és al so, deliberadament divers, sinó a la temàtica: l'autoboicot, la repetició del fracàs i la sensació de viure atrapats en un bucle vital, aquesta “pescadella que es mossega la cua” que dóna sentit al concepte de l'àlbum.

A la producció hi han participat Edu Baos, Sergio Salvi i Paco Loco, aportant mirades diferents que enriqueixen el resultat final sense diluir la identitat artística de Marta Tchai. El disc troba la seva coherència a la veu, a les lletres i en una honestedat emocional que travessa cada cançó.

Nascuda a Madrid i d'origen extremeny, Marta Tchai compta amb una trajectòria artística tan diversa com a coherent. Formada inicialment en dansa clàssica, va arribar a treballar amb companyies com el Ballet de Víctor Ullate o el Ballet de Torí, fins que una lesió la va portar a reenfocar la carrera cap a la interpretació i la música.

Des de 2004 desenvolupa una carrera musical sòlida i personal, amb discos com Alaluz, En Blau, Moviments Circulars, Els Amants, Atenció Perill, els EPs estacionals Vår, Sommar, Hôst i Vinter, i El Eclipse, gravat al costat de la banda Berlin Texas.

Amb "Memoria Infinita", Marta Tchai consolida una etapa de maduresa artística marcada per la seguretat, la llibertat creativa i una veu pròpia que fuig d'etiquetes, amb referències que poden anar de Zahara, Amaral o Cristina Rosenvinge a ressons de Bob Dylan, Chavela Vargas, Lana del Rey o Nacho Vegas.

"Memoria Infinita", no és només un disc: és una reconciliació, un exercici de valentia i un retorn als escenaris carregat de debò.