"Haz ruido mientras puedas" el tercer disc de DRUGOS

"Haz ruido mientras puedas" marca un nou punt d'inflexió a la trajectòria de DRUGOS. El tercer disc de la banda asturiana consolida una progressió sostinguda a base de cançons directes, discurs propi i una identitat sonora cada cop més reconeixible dins de la nova escena rock nacional.

Després d'una sèrie d'avenços que han anat desvetllant l'amplitud del disc —“Los Martes”, “Treinta Monedas”, “M. Pombo”, “Como el Trigo” i “No queda tiempo”—, el disc es presenta ara com un tot cohesionat, on conviuen la urgència vital, la ironia, l'emoció.

Dins del disc, “Dejarlo estar” destaca com un dels talls més ràpids i guitarrers. Un rock and roll accelerat, poc habitual en el repertori previ de la banda, que parla de l'amor i del desig amb sentit de l'humor, retratant com n'és d'estrany ser feliç en un món en flames. Energia, velocitat i una forma molt DRUGOS de dir les coses sense dramatismes ni cinisme.

Enregistrat a Ovni Studios al costat de Nacho Mur (La M.O.D.A.), Fes soroll mentre puguis suposa un pas endavant en so i personalitat. Les guitarres guanyen pes, el conjunt sona més compacte i les cançons respiren una nova seguretat. La producció reforça la identitat del grup sense polir les arestes, deixant espai per a l'emoció, el nervi i l'honestedat que sempre ha definit el projecte.

Les lletres, signades per Jano, es mouen entre la comèdia i la crítica, parlant sense embuts del que dol, el que se celebra i el que crema al voltant. La seva veu, personal i reconeixible, torna a ser un dels eixos del disc, empesa per una banda que sona més unida i ambiciosa que mai.

Aquest creixement es reflecteix també al directe. DRUGOS arrenquen la gira de presentació de "Haz ruido mientras puedas"  a Madrid, Sala But, dins d'Inverfest, un concert especialment significatiu després d'haver anat omplint progressivament algunes de les sales més representatives del centre de la ciutat —Siroc, Moby Dick, Mon, El Sol, Rockville o Cafè Berlín— abans d'assumir ara un nou repte. A partir d'aquí, la gira recorrerà sales i festivals de tot el país.

Amb aquest tercer treball, DRUGOS confirmen el seu lloc dins del rock actual: cançons amb embranzida, discurs generacional i una manera pròpia d'entendre el present. "Haz ruido mientras puedas" puguis no és només un títol, és una manera de ser aquí i ara. I el 2026 es perfila com l'any en què aquest soroll s'acaba de consolidar.

La cantant mallorquina Maria Jaume ven presenta el seu quart disc "Sant Domingo Forever"

La cantant mallorquina Maria Jaume va desvetllar a través d’un vídeo penjat a les seves xarxes socials que el seu quart disc es titularà Sant Domingo Forever 

El teaser publicat ofereix, a més a més, una sèrie de referències gràfiques i un fragment de cançó amb una xeremia (una gaita tradicional mallorquina) que donen pistes sobre la direcció conceptual del nou disc.

Aquesta tardor, Maria Jaume va presentar el primer avançament, “Es teus beSOS”, produït pel seu fidel productor Lluis Cabot, i va anunciar el primer concert de presentació, que serà el 21 de març a l’Auditori de Girona.

El nou disc de Maria Jaume es publica en un moment de màxima expectació després de l'aclamat Nostàlgia Airlines, que va aconseguir guanyar múltiples premis Enderrock entre els quals destaca el Premi Enderrock 2025 de la Crítica a Millor Disc i el Premio MIN 2025 a Mejor Álbum en Catalan, sumant-hi el Premi Cerverí per la cançó “Mon Cheri Go Home” amb FADES. La cantant, actualment veïna de Barcelona, ha captivat al públic gràcies a la seva elegant proposta d’indie-pop electrònic. El seu singular univers líric que està ple d’ironies -com la pròpia quotidianitat- i la seva personalitat, enamoren a tothom que s’hi acosta. Aquest 2026, Maria Jaume presentarà Sant Domingo Forever al llarg d’una nova gira carregada de sorpreses, que recorrerà els escenaris més prestigiosos del país i se submergirà en un realisme màgic propi del Mediterrani.

Belén Bandera i el seu projecte Synkardía presenten el disc "Mov. I - Methórion"

La compositora, cantant i pianista Belén Bandera llança Synkardía, el seu projecte més íntim i ambiciós fins avui. Aquest EP orquestral de cinc moviments, enregistrat juntament amb la Bratislava Symphony Orchestra, proposa un viatge sonor que acompanya i metaforitza la gestació com a procés vital, emocional i transformador. Amb un llenguatge contemporani i poètic, l’obra explora l’evolució d’un cos i d’una vida en formació, des del misteri de l’inici fins a la plenitud del naixement. El seu títol –del grec syn, junts; i kardía, cor– «cors junts», evoca amb una imatge conceptual i poètica la coexistència de dos cors bategant dins d’un mateix cos. «L’obra no neix de la literalitat, sinó de l’invisible i del subtil, d’allò que vibra abans de tenir nom», explica l’artista. Synkardía proposa una escolta sensorial: respirada, lenta, gairebé tàctil. La peça dialoga amb l’aigua, la llum i el temps; elements que també seran presents en la sèrie de microclips i peces audiovisuals que acompanyaran cada moviment, filmats en cales naturals i espais submarins, en simbiosi metafòrica amb l’univers ignot i màgic que esdevé dins de l’úter.Autoedició amb vocació d’obra major L’EP és una autoedició, fidel a l’esperit independent que ha caracteritzat Belén Bandera des dels seus inicis. Tot i això, es tracta d’una producció de gran escala: més de seixanta intèrprets van participar en la gravació orquestral a Bratislava, sota la direcció professional del seu director David Hernando i amb una producció artística acurada: Bandera a la composició i orquestració, i Ferran Conangla a la mescla i la masterització.

La Pandemic presenta "Un piset al Raval"

La Pandemic presenta "Un piset al Raval", un segon disc col·lectiu, lliure i sense etiquetes.

"Un piset al Raval", el segon disc de La Pandemic, és un treball format per onze cançons que consoliden l’esperit col·lectiu i obert del projecte, i és que la majoria dels temes compten amb col·laboracions especials d’amics i còmplices de la banda, reforçant una manera de crear basada en la suma de mirades, experiències i sensibilitats diverses.

Les cançons transiten pel català, l’anglès i el francès, fidels a la dinàmica creativa del grup i a la seva manera d’entendre la música com un espai sense fronteres ni etiquetes. "Un piset al Raval" ha estat compost i produït en el més pur estil pandemic: un espai compartit, real i simbòlic, on cada músic hi aporta el seu granet de sorra i deixa empremta en cada cançó. Aquesta suma d’influències fa que el disc, igual que el primer treball del grup, titulat "Tour 2024 live at Canovelles", tingui un caràcter especial, amb temes que respiren identitat pròpia i defugen qualsevol estil tancat.

El resultat és un àlbum divers, viu i genuí, on cada cançó construeix el seu propi univers sonor i emocional, convertint l’escolta en una experiència única i difícil de classificar.

La Pandemic

El grup neix durant la pandèmia del 2020, en una humil habitació des d’on una energia desbordant va aconseguir reunir músics de diferents llocs i estils provinents de reconegudes bandes del país. D’aquesta trobada neix The Pandemic All Star Band, concebuda inicialment com un autotribut al mateix grup.

Amb un inici marcat per un so més agressiu i influenciat pel punk, la banda ha anat evolucionant amb el temps cap a un llenguatge més tranquil, madurat i obert. Avui, aquesta evolució cristal·litza en La Pandemic, un projecte que aposta per la col·laboració, la llibertat creativa i una manera de fer música arrelada a l’amistat i a la vivència compartida.

La Pandemic són:

Erin Bassa: Baix.

Jennifer Álvarez "Jen": Veu.

Pau Roig "Xaxo": Veu i teclats.

Pere Ayala: Guitarra.

Joaquim Molina: Bateria.

Lucas Rodríguez: Saxo.

Rafa Marí: Trombó.

Marti Soler: Trompeta.

"Hoy es mañana" nou disc de Breis

"Hoy es mañana" nou disc de Breis

Em sento avui davant d'un foli en blanc amb la intenció d'explicar, més ben dit, explicar-me a mi mateix el motiu pel qual he volgut revisar Sempre es Demà.

Vaig tornar a aquest disc sense una raó clara. O potser amb l'única raó que realment importa: em venia de gust fer-ho. Les cançons seguien allà, intactes, esperant. Sempre és Demà va ser el lloc des del que van néixer; Avui és Demà és el lloc des del qual ara les visc.

No vaig voler corregir res. Només escoltar. El temps es va encarregar de la resta. Va canviar la meva manera de cantar, de tocar, d'estar dins de les cançons. Les paraules són les mateixes, però se senten diferents. Algunes han esdevingut més suaus. Altres més definitives.

Vaig regravar aquest disc per poder habitar-lo de nou. Per veure què quedava dret després dels anys. No cercava nostàlgia ni un tancament. Cercava presència. Estar aquí, ara, amb aquestes cançons, i dir-les tan bé com sé.

Gairebé 1 any després avui per finalitzada aquesta incursió a territori amic amb el resultat del disc que avui aquí et deixo.

El disc quedarà allotjat al meu Bandcamp i el deixo de forma gratuïta. Quin sentit té posar un preu a un disc al qual pots accedir de forma lliure a través de qualsevol plataforma? Ara com ara no contemplo l'opció de fer cap edició física, tant de bo els oients em portin a canviar d'opinió, m'encantaria.

Aquest disc no substitueix res. Acompanya. És la mateixa història contada des d'un altre punt del camí. Una manera d'acceptar que el demà és una incògnita i que només importa avui dia.

VOEL ens presenten el disc "Echoes"

VOEL és un projecte musical que neix del joc i de l’alegria de compartir fent música. Echoes és un recull de cançons que han estat amagades durant temps i que ara surten a la llum amb la voluntat de ser compartides.

El disc traça un recorregut íntim per diferents moments vitals: deixar anar per poder avançar, cuidar els vincles a través dels petits gestos del dia a dia, caminar sovint a cegues i trobar-se amb allò inesperat, o aprendre a escoltar la pròpia veu. Echoes parla també de la presència de les persones que estimem en les petites coses, d’aquells ecos que continuen ressonant en els detalls més senzills.

Amb una llarga trajectòria musical a l’esquena, els integrants de VOEL s’uneixen en aquest projecte per aportar-hi el millor de cadascú. El resultat és un disc honest i compartit, que convida a escoltar amb calma i a reconnectar amb allò essencial.

CRÈDITS TÈCNICS

Blanca Cereceda - Composició música i lletra. 

Ignacio Miranda - producció, gravació, mescla i màstering.

Edgar Vidal - guitarres

Joan Queralt - guitarres

Pau Josa - Bateria

Ligia Olmos Rossi - Disseny portada, logo i grafismes xarxes

Lorenzo Duaso - Fotografia

Esudi de gravació - IK Studios

Blanca Cereceda és baixista, cantant i compositora. Viu al voltant de la música des de la infància. Ha tingut bandes pròpies i ha acompanyat a artistes com a baixista professional al llarg de molts anys. B-violet, Mushka, Albert Pla, Feliu Ventura, Miqui Puig… 

Actualment toca amb Joan Queralt and the seasicks i arrenca aquest projecte, Voel, que és un recull de cançons que ha anat composant al llarg del temps.

Joan Queralt és cantant i compositor del projecte amb el seu nom. Amb Joan Queralt han publicat 5 discs i han tocat dins l'escena.

Pau Josa, bateria professional, ha estat bateria de projectes de renom com Pastora, Sherpah entre d'altres.

NEVADA presenta ENCARNA, el seu nou EP

Des de Granada, Nevada llança “ENCARNA”, indie-rock per sentir i corejar

La banda granadina NEVADA presenta ENCARNA, el seu nou EP i quart treball d'estudi, un llançament que pren el nom d'un dels seus senzills més representatius i que serveix com a punt d'inflexió a la trajectòria del grup. Format per Agu Peñas, Francisco Picón, Nacho i JP Castellanos, el grup torna a demostrar la seva capacitat per convertir emocions intenses i contradiccions quotidianes en cançons directes, elèctriques i profundament reconeixibles.

“ENCARNA”: Nevada torna més intens i reflexiu al seu nou EP

“ENCARNA” és un EP marcat per la passió, el conflicte emocional i l'observació crítica de les relacions personals i socials, tot plegat envoltat d'un so indie-rock robust, de guitarres esmolades, bases rítmiques contundents i tornades dissenyades per quedar gravades. Nevada aposta aquí per un discurs honest, sense filtres, on l'amor, el desgast i la necessitat de connexió es mostren sense concessions.

Dins l'EP destaquem especialment “Quién decidirá (remasterizado)”, una cançó que adquireix una nova dimensió sonora en aquesta versió actualitzada. El tema planteja una reflexió incisiva sobre la identitat, l'exposició personal i el control que exerceixen les xarxes socials, sense perdre la càrrega emocional que caracteritza la banda. Frases com “Qui decidirà les coses que vols explicar?” o “presa de la teva xarxa social” dialoguen amb moments d'intimitat i desig, creant un contrast entre allò públic i allò íntim, entre la vigilància constant i la necessitat d'estimar amb llibertat.

Musicalment,“Quién decidirá (remasterizado)” combina intensitat lírica i sensibilitat melòdica, creixent a poc a poc fins a convertir-se en una declaració emocional que connecta amb una generació marcada per la sobreexposició i el dubte permanent. És un d'aquells temes que conviden tant a l'escolta atenta com al desfogament col·lectiu en directe.

Amb “ENCARNA”, Nevada consolida la seva personalitat artística i reforça el seu lloc dins de l'indie-rock nacional, signant un EP pensat per escoltar-se de principi a fi, però també per corejar-se amb el volum al màxim, cervesa en mà i sense por de perdre la dignitat en el millor dels sentits.