Kettering Temples publica el seu nou disc d'estudi, BLISS

El quartet de Kettering Temples publica el seu nou disc d'estudi, BLISS, a través de V2 Records, un treball que explora noves adreces electròniques sense perdre de vista l'ADN que ha definit la banda des dels seus inicis, donant com a resultat el seu disc més aventurer, lliure i ambiciós fins avui.

Després dels primers avenços "Jet Stream Heart" i "Vendetta", que van rebre elogis immediats de mitjans com NME, The Times i Clash, a més d'entrar a la playlist de Virgin Radio, sonar en rotació a BBC 6 Music, i amb molt suport a Radio 3, va arribar "Blue Flame", una peça d'atmos hipnòtica forma de compondre de Temples. El conjunt d'aquests llançaments va portar a Uncut a afirmar que BLISS reuneix "algunes de les cançons més contundents i enèrgiques que la banda ha publicat des del moment àlgid de la seva carrera a mitjans de la dècada del 2010".

L'àlbum marca un emocionant nou capítol després d'Exotico (2023) i troba a la banda - James Bagshaw (veu i guitarra), Thomas Walmsley (baix), Adam Smith (teclats i guitarra) i Rens Ottink (bateria)- reinterpretant les seves arrels psych-rock a través del prisma de la música de ball. Inspirant-se en la malenconia eufòrica de l'escena eivissenca i l'electrònica europea, però mantenint-se fidels a la seva essència, Temples construeixen un disc influenciat per la intensitat emocional d'artistes com Faithless, Underworld, Massive Attack o Portishead.

BLISS gira al voltant del que la banda defineix com a "eufòria malenconiós": estructures aparentment senzilles capaces de despertar emocions complexes i profundes.

Si a Exotico van treballar amb el productor Sean Ono Lennon, en aquesta ocasió van sentir que BLISS només podia ser produït per ells mateixos. Van apostar per un enfocament molt més intuïtiu i directe, treballant junts a la mateixa sala i deixant espai a la improvisació i l'experimentació. Els samplers van tenir un paper essencial durant el procés, no per reutilitzar material aliè, sinó per manipular i reconstruir les pròpies composicions dins d'un mateix univers sonor. El resultat és un àlbum amb esperit de collage, on motius, textures i idees s'entrellacen i reapareixen al llarg de tot el recorregut.

Al llarg de BLISS, les cançons aborden temes com ara la desconnexió, la frustració, la rendició i la renovació. "Revelations" fa una picada d'ullet als cants gregorians que es van popularitzar en la música de ball europea de finals dels noranta i principis dels dos mil, mentre que la poderosa "Megalith" reflexiona sobre la frustració i la sensació d'immobilitat davant d'un món que no deixa d'avançar.

Com explica Adam Smith, teclista i guitarrista de la banda:

"Parla de trobar la calma interior, però descobrir que, un cop la trobes, potser no és un lloc tan agradable. De vegades pots sentir-te impotent i atrapat mentre el món segueix movent-se al teu voltant, com una pedra megalítica que roman immòbil i no pot fer res per canviar-ho."

Per a Temples, BLISS és molt més que un canvi estilístic: és una autèntica declaració d'intencions. Un àlbum creat sense concessions, impulsat per la intuïció, la química entre els seus membres i el plaer de tornar a fer música junts.

Com resumeix la pròpia banda:

"Es tracta de donar-te permís: per deixar-te anar, per moure't i per convertir-te en una cosa inesperada."

La banda tornarà a Espanya el proper mes de novembre amb una gira que passarà per Santiago de Compostel·la (NdP Recomenda, dia 16 a Sala Capitol), Madrid (dia 17, Teatre Eslava), Saragossa (dia 18, Sala López), Granada (dia 19, Sala Aliatar), Sevilla (dia 20, Sala X),2 Paral·lel 62), oferint la primera oportunitat de gaudir en directe de les cançons de BLISS (consulteu aquí tots els detalls ).

Nil Boladeras publica el seu esperat segon disc, “53 setmanes”

Nil Boladeras publica el seu esperat segon disc, “53 setmanes”

El cantautor de Sant Vicenç dels Horts presenta un nou treball amb col·laboracions de Baboyuk, Joana Andreu, Albert Martí i paulacoca.

Es tracta d'un àlbum innovador i original que barreja l'indie-folk amb els sons electrònics.

El músic del Baix Llobregat Nil Boladeras publica el seu segon disc d’estudi, 53 setmanes. El nou treball arriba cinc anys després del seu debut amb Principi (2021) i consolida l’evolució artística d’un projecte personal que ha anat creixent amb el pas del temps. 53 setmanes és un disc que explora les cruïlles vitals, els canvis i el pas del temps, i ho fa des d’una mirada íntima i reflexiva, característica de l’univers líric de Boladeras. 

Musicalment, el treball combina l’essència de l'indie-folk amb un protagonisme creixent dels sons electrònics, en una proposta que manté el pes de la paraula i la cura per cada vers. Destaca que una part del disc ha estat gravada a estudi, sota la producció de Pol Prats, mentre que l'altra s'ha gravat directament des de casa del músic, tocant ell tots els instruments que sonen. Aquesta és una de les senyes d'identitat de Boladeras, l'autogestió del seu projecte, que va des de la composició de cançons, fins a la gravació, passant per la mescla, les portades, la comunicació o els videoclips.

El disc compta amb diverses col·laboracions destacades Baboyuk, Joana Andreu, Albert Martí i paulacoca. En especial, la presència d’Albert Martí connecta directament amb el passat musical de l’artista, ja que tots dos van compartir trajectòria a la banda Trast. El primer avançament del disc, El precipici, ja apuntava aquesta nova etapa sonora i vital, amb un diàleg vocal compartit que posava en evidència el vertigen dels moments de canvi. Amb la publicació de 53 setmanes, Boladeras amplia aquest relat i ofereix un conjunt de cançons que aprofundeixen en les emocions quotidianes i en la construcció d’un relat personal. A tall anecdòtic, com explica Boladeras a les seves xarxes, el títol del disc és obra d'Irene Gómez, amiga de Boladeras i poetessa, guanyadora del premi Amadeu Oller.

Nil Boladeras va iniciar el seu camí musical com a saxofonista en formacions com Trast, La Barraca o Chikato abans d’emprendre la seva trajectòria en solitari l’any 2019 amb l’EP XXV. Després del seu primer disc, Principi, i de treballs posteriors com l’EP Tot fos això (2024), el músic ha anat definint una proposta pròpia dins la cançó d’autor i l’indie català, amb influències que van de Jaume Sisa o Quimi Portet fins a artistes contemporanis com Pau Vallvé o Ferran Palau.

Amb 53 setmanes, Nil Boladeras reafirma el seu univers creatiu i es consolida com una de les veus emergents més personals de l’escena actual, amb una aposta clara per la força de les lletres i una mirada poètica que connecta amb experiències compartides.

Muñeca Rusa publica el“Año Soviético”

Muñeca Rusa publica el“Año Soviético”, el seu primer àlbum i, si la primera impressió és la que compta, el grup asturià apunta maneres per estar a primera fila de la nova onada indie nacional. El llançament estarà disponible en digital, vinil i CD i arribarà acompanyat per l'estrena del videoclip d'Any soviètic, tema central de l'àlbum.

Format a Gijón a finals de 2023, el nom del grup i el títol del disc brinquen amb l'origen rus d'Andrey Fomchenko, cantant, compositor, guitarrista i ideòleg principal. Avesat en mil batalles musicals, ha sabut construir en poc temps una identitat reconeixible: guitarres al capdavant, pols punk, tornades immediates i una mirada irònica sobre les contradiccions d'una generació marcada per la precarietat, l'ansietat, l'ego, la frustració i la necessitat constant d'aparentar que tot va bé.

Les dotze cançons que componen “Año Soviético” combinen actitud punk i vocació pop, ràbia i melodia, crítica i celebració. Aquesta dicotomia constant funciona com un retrat generacional, que mostra joves que viuen realitats que prometen benestar, èxit i pertinença; però sovint reben cansament, soroll i desencís. La tesi de Muñeca Rusa no planteja respostes tancades, perquè assumeixen que potser no n'hi ha, però ofereixen les cançons com a sortida a través del ball, la gresca i el pensament crític.

A l'àlbum conviuen temes d'impacte frontal com “El club dels hipòcrites”, “SHOCK” o “MASIVO”, cançons taral·lejables com “El teu tema de pop” o “Què passaria”, i peces amb càrrega emocional com “Divendres sense tu”, “Viure esperant” o “El dia que vaig veure ploure”. A més, “Un buen momento” és la cançó menys representativa del disc, perquè sona una mica Tigre i Diamant gràcies a la col·laboració d'aquests. I no hi pot faltar tampoc la intervenció del productor Igor Paskual, ​​que posa la seva veu a “L'últim brindis de l'any” i també la seva autoria, ja que es tracta d'una cançó del seu antic grup, Babylon Chat.

“Año Soviético” sona com un canó gràcies als bons oficis d'Igor Paskual com a productor i de Sergio “Firu” Díaz com a enginyer de so, des d'OVNI Estudi. El resultat és un debut que no ho sembla: directe i amb personalitat, madur sense perdre frescor i aquesta peculiar barreja soviètic-pop, indie rock i actitud punk que són el senyal d'identitat de Nina Rusa.

El bon moment del grup també tindrà trasllat als escenaris: Muñeca Rusa està confirmat al festival PolifoniK Sound, on actuarà el dissabte 4 de juliol a Barbastro (Osca), dins d'una edició que reuneix artistes de luxe com Love of Lesbian, Ultralleugera o Joe Crepúsculo. Una cita que reforça la posició de la banda com un dels noms emergents que cal seguir dins de l'indie nacional.

Muñeca Rusa està format per Andrey Fomchenko a la veu i guitarra, Olaya Díaz al baix i cors, Mario Suárez-Valdés a la guitarra i cors, Samuel Pocero a la bateria i Verónica Gutiérrez als teclats i cors.

PRIMERES DATES_ Muñerca Russa_'ANY SOVIÈTIC'

21 d'agost. POLA DE LAVIANA (Astúries), Festival del Descens

9 d'octubre GIJÓN, Sala Lucy Club

10 d'octubre GIJÓN, Sala Lucy Club

16 octubre VALLADOLID, Sala Black Pearl

29 octubre A CORUNYA, Sala Mardi Gras ?

30 octubre SANTIAGO, Sala Moon

31 octubre PONFERRADA, Sala La Vaca

?6 novembre SALAMANCA, Sala Music Factory

12 novembre BILBAO, Sala Cotton

13 novembre PAMPLONA, Sala Totem Aretoa

14 novembre VITÒRIA, Sala Kubik

20 novembre SARAGOSSA (Sala per confirmar)

21 novembre SANTANDER, Sala Niàgara

4 desembre MÚRCIA, Sala Mukik ?

5 desembre VALÈNCIA, Sala Matisse ?

11 desembre BADAJOZ, Sala Xat Noir ?

12 desembre SEVILLA, Sala Fan Club

8 de gener LUGO, Sala Jagger

9 de gener VIGO, Sala La Fàbrica de Xocolata

Júlia Català, ens presenta el seu EP "16 minuts de pausa"·

 

Júlia Català, una artista emergent de Sant Cugat. Us escric perquè aquest divendres publico el meu EP, 16 minuts de pausa, i em faria molta il·lusió que en poguéssiu fer difusió.

Da Igual ens presenta el disc 'En Directo (Sala Escenario Santander)'

Durant anys aquesta frase ha acompanyat Da Igual en centenars de concerts per tot Espanya. Un lema convertit en filosofia que resumeix millor que cap la relació de la banda amb el públic. Ara, per primera vegada, aquest esperit queda immortalitzat en un disc 'En Directo (Sala Escenario Santander)' gravat el 4 d'abril del 2026 durant la gira de 'Tatuat a Foc'.

Da Igual publica avui el primer àlbum en directe de la seva carrera, un treball enregistrat a Santander que recull la intensitat, la proximitat i l'energia que han convertit cada concert de la banda en un autèntic punt de trobada per a diverses generacions de seguidors. L'àlbum ja està disponible a plataformes digitals.

"Aquest disc neix perquè sentim que el que passa als nostres concerts mereixia quedar-se per sempre. Volíem capturar aquesta energia, aquesta connexió i tot el que hem construït al costat de la gent durant aquests anys", explica el cantant Wences Sánchez.

Des dels seus inicis han conviscut en les seves actuacions les cançons que van marcar tota una generació juntament amb les pròpies. Amb el pas dels anys els temes propis van prendre molt protagonisme, una identitat cada cop més reconeixible i una comunitat que no ha deixat de créixer fins a convertir Da Igual en una de les propostes més sòlides del pop punk estatal. Una mostra d'això, la seva col·laboració Donaría Todo al costat de Pignoise, una aliança entre dues generacions del pop punk nacional que confirma el reconeixement que Wences Sánchez i Alex Pouget han aconseguit dins de l'escena.

El creixement de Da Igual també s'ha deixat sentir fora dels circuits habituals del pop punk. La seva versió del Cor Partío, d'Alejandro Sanz, va ser seleccionada per formar part del documental sobre l'artista produït per Movistar+, un reconeixement que reflecteix la capacitat de la banda per connectar amb públics i universos musicals molt diferents sense renunciar a la seva identitat.

La gira de 'Tatuat a Foc' ha suposat la confirmació definitiva d'aquesta evolució. Durant els darrers mesos, Da Igual ha protagonitzat la gira més ambiciosa de tota la seva carrera. Un recorregut que els ha portat a actuar per tot Espanya i que va començar a la Sala Nazca de Madrid i va acabar, amb magnificència, a la Sala del Movistar Arena de Madrid (30 de maig de 2026) i que continuarà aquest estiu amb la seva participació a Sonorama Ribera 2026, on la banda actuarà el proper divendres 7 d'agost al costat de Love Of.

A això s'hi sumen fites que reflecteixen les dues facetes que han definit l'evolució recent de la banda. D'una banda, l'originalitat de les peces pròpies. De l'altra, la capacitat de reinterpretar cançons que formen part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. Un camí que va aconseguir un dels seus moments més destacats amb la sortida de 'Star Ways Vol. 1', el primer disc de versions de Da Igual, i cançons com "Com Una Ona", que van demostrar la seva habilitat per portar grans clàssics al seu propi univers sense perdre la seva identitat.

Perquè després d'anys de treball constant, Da Igual ha demostrat una cosa que molt poques bandes aconsegueixen: convertir cada concert en un lloc on tothom hi té cabuda. Al cap ia la fi, com repeteixen des de fa anys els qui omplen els seus concerts:

Com cada any, DA IGUAL faran gira de festes i festivals, destacant les seves actuacions a la Campa de la Magdalena (Santander), les festes grans de Logronyo o Sonorama Ribera, entre els més de 40 concerts que tenen a aquesta estació.

BOIKOT torna a colpejar la taula amb "No Les Interesa"

BOIKOT torna a colpejar la taula amb "No Les Interesa", un disc directe, incendiari i absolutament necessari. La banda madrilenya signa un treball carregat d'energia, missatge i actitud, on el punk, l'ska, el folk i el rock s'entrellacen per donar forma a un so inconfusible i combatiu.

Després d'un temps sense novetats discogràfiques però amb una activitat en directe imparable, BOIKOT torna amb un disc gravat i produït pel seu guitarrista, Kosta, al seu propi estudi de Madrid. Amb ell, com sempre: Juankar al baix, Alberto a la guitarra, Grass a la bateria i, completant l'equip, Xabi Aracama amb la trikitixa, Juanan a la trompeta i el violí, i Zampa amb el trombó. El resultat: una contundent col·lecció de cançons que sonen urgents, actuals i més vives que mai.

Des del primer cop, “Toro” marca territori amb una contundent defensa animalista, seguida per l'explosiva i festiva “No Les Interesa”, on la banda dispara a la realitat amb ironia i ràbia. Temes com “La Otra Mitad” o “Hey Libertad” reforcen aquest pols entre denúncia i esperança que defineix tot l'àlbum.

“El Pueblo”, convertit en un autèntic himne, recull el llegat de veus com Federico García Lorca i Miguel Hernández per recordar-nos que la història, quan s'oblida, torna a repetir-se. La intensitat no baixa amb “Cenizas De Corazón” ni con “Ayer Tuve Un Sueño”, on BOIKOT torna a mirar al futur sense renunciar a la crítica.

Tano! publiquen per sorpresa el seu nou disc "Danses de la Discòrdia"

 

Tano! és un duet de Girona format per Oskar Garcia (guitarra i veu) i Víctor Pelusa (bateria i veu), nascut el 2015 arrel dels concerts pòstums de la gira de Hurricäde compartint gira amb els també desapareguts Anchord, quan els dos s'ajunten cada vegada de manera més regular al local d'assaig, d'on n'acabarà sortint un encanteri musical del tot original. Cançons esbojarrades, dissonants, rítmiques i dinàmiques, cantades íntegrament en català i en constant recerca de noves sensacions que es reflecteixen en quatre entregues discogràfiques i ressonen en incomptables concerts per terres catalanes, la península ibèrica i part del continent europeu; directes on es mantenen les emocions fortes, la visceralitat i lletres amb caire de llegendes amb un missatge al darrere escopides pel micro. Amb una formació minimalista de guitarra i bateria, Tano! construeix un so contundent que el converteix en un grup difícil d’encasellar més enllà de la música underground. Si bé el punk és un clar catalitzador, les estructures matemàtiques, les veus screamo i melòdiques a la vegada, i les atmosferes post-hardcore, alimenten un compendi que en el fons pretén sortir d'etiquetes. El duet destaca especialment per la potència dels seus directes intensos i sense pauses, pensats per viure’ls a prop del públic i amb una energia gairebé visceral. «Nous mals d’ull, espiritisme algorítmic i diversos balls arcans a l'hora del safareig» Coincidint amb seu desè aniversari, publiquen per sorpresa el seu quart disc «Danses a la Discòrdia». Dotze noves cançons que han viatjat per diferents estudis de gravació, des de Catalunya fins a Baltimore, marcant amb força l’inici d’una nova etapa pel duet acompanyada de la celebració especial amb la posada en marxa del seu propi festival, el Tano!Fest, previst per aquest 2026. Amb una trajectòria marcada per l’autenticitat, l’experimentació i una actitud combativa, Tano! continua evolucionant com una de les propostes més personals i inclassificables.