"Vidres d'aigua" és el vuitè àlbum del compositor i pianista Enric Carreras. Es tracta de 10 peces que Carreras ha creat i arranjat expressament per a piano, quartet de corda i contrabaix. Per això ha comptat amb la participació del Quartet Brossa i el contrabaixista Xavi Castillo.
Fidel al seu esperit eclèctic, a "Vidres d'aigua"Carreras hi ha incorporat colors molt diversos: des de la textura clàssica dels instruments de corda, a elements jazzístics (com ara les harmonies, els solos de piano o el característic walking del contrabaix), passant per la força descriptiva de les bandes sonores.
FORRAJE va presentar el seu esperat disc, "Entre tanta mierda", divendres passat 27 de març. Un treball que marca el retorn oficial i celebra una nova etapa artística amb maduresa, evolució sonora i formació renovada. Després d'una dècada de silenci discogràfic, FORRAJE torna amb un disc que reuneix els singles que la banda ha anat publicant des de l'anunci del seu retorn el 2024 juntament amb noves composicions inèdites.
Gràcies a la demolidora bateria de Juan Folla, les treballades guitarres de Rodri Arias i Nando Vasco i les sempre poètiques lletres del seu baix, veu i emblemàtic frontman Antonio Suárez "Lülu", "Entre tanta merda" conserva l'essència crua i emocional que sempre ha distingit FORRATGE, però incorpora subtils tocs de modernitat en la producció.
El disc ha estat gravat i produït íntegrament pel mateix Antonio Suárez Lülu, que també s'ha ocupat de la barreja de tres dels talls: "Entre tanta mierda", "Que llueva" i "E se queda un chío". Pablo Senator (Desakato) es el encarregat de la mescla de "Queriéndome a solas" i "Sólo pienso en ti" i Álvaro Rodríguez (Robe) de "Saudade I i II".
Els britànics Deadletter han publicat "Existence Is Bliss", el seu segon disc, que ens presentaran en directe a l'abril. Aquestes són les dates del tour (que és una coproducció de Houston Party i Masgalicia): el 10 d'abril, Bilbao (Kafe Antzokia); l'11, Vigo (Sala Mondo); el 13, Cadis (Edifici Constitució 1812); el 14, Madrid (Sala Villanos); el 15, València (16 Tones); i el 16, Saragossa (Sala López).
Deadletter també actuaran a diversos festivals amb aquest flamant LP sota el braç: el Barcelona Psych Fest (17 d'abril a la capital catalana), el Warm Up Festival Estrella de Llevant (que se celebrarà els dies 1 i 2 de maig al murcià Recinte Firal La Fica) i el FIB a Benicàssim (el 17 de juliol).
Al seu nou àlbum Deadletter lliuren un treball exquisidament refinat que recorre diferents estètiques dins de l'espectre alternatiu, indie i rock. En comparació del seu debut, Hysterical Strength, la banda fa un gir sonor que inaugura una nova etapa. Aquest nou disc explora un so més sofisticat i de gèneres fluids, fusionant influències de tot el ventall rock i indie. Amb aquest llançament, Deadletter tornen a marcar territori i demostra l'alt nivell que cal esperar d'una de les bandes emergents més estimulants del Regne Unit.
Sobre Existence Is Bliss, el vocalista Zac Lawrence comenta:
"Existence Is Bliss tracta sobre triar. Sobre actuar en lloc de simplement deixar-se portar. Adornat amb introspecció i observació, parla de viure: respirar, sentir, assaborir, pair, regurgitar, escopir, rebutjar, acceptar. Però sempre viure. Viure o existir: què tries"
Del 12 al 14 de juny de 2026, el Camping Las Dunas de Sant Pere Pescador es convertirà en l’epicentre de la música, la imaginació i la diversió amb una programació plena d’activitats per a petits i grans. no és només un festival: és una oportunitat única per viure l’univers d’El Pot Petit com mai abans! Aquesta primera edició preveu reunir prop de 3.000 persones en un entorn natural i amb un ambient familiar i acollidor.
Durant tres dies, les famílies podran gaudir de música en directe i espectacles familiars, tallers i activitats per a totes les edats, i conviure amb els personatges més estimats d’El Pot Petit. Tot plegat a pocs metres de la platja, en un càmping situat entre el riu Fluvià i el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, amb totes les comoditats i serveis, que serà l’escenari ideal per viure el FestiPOT com una autèntica experiència familiar.
A més, el FestiPOT inclourà un dels pocs concerts d’El Pot Petit d’aquest any, convertint la cita en una ocasió imprescindible per a les famílies seguidores del grup.
Les famílies podran reservar el seu pack d’allotjament i accés al festival directament a la web del càmping a partir del 5 de març.
Un cap de setmana per compartir, cantar, riure i crear records inoblidables.
“Com un laberint” és el tercer disc de Víctor Arbelo, un viatge sonor de pop èpic amb essència rock que explora l’amor, les contradiccions i la sinceritat emocional. Íntegrament en català, el disc abraça la grandesa i la vulnerabilitat per reivindicar l’expressió sense filtres i la llum que sorgeix després de travessar la foscor
EL RENO RENARDO llança "Queso Fresco, Queso Curao" el seu desè disc i juntament amb l'estrena ens comparteixen la següent reflexió sobre la seva carrera:
"Ja han passat 20 anys des que Jevo va començar a fer el monguer amb una guitarra. Érem uns joves músics, però sobretot amics, que empreníem un viatge amb una motxilla plena de somnis i il·lusions.
Mai no ens hem sabut vendre bé. No hem fet ostentació de les nostres gestes ni ens hem prodigat als mitjans, perquè som camperols i una mica “especials”. Tot i així, han estat 20 anys omplint sales, tocant en grans festivals, acumulant milions de reproduccions a YouTube i arribant a tenir més de 50.000 oients mensuals a Spotify.
Un llegat de més de 150 cançons i, encara que no som de tocar gaires concerts, hem aconseguit una cosa que, malauradament, no totes les bandes poden dir: guanyar diners. Hem treballat amb gent increïble, conegut a molta gent del món i, el més important, fet amics entre els nostres seguidors. Ens sentim estimats i profundament afortunats per això."
“Hem estat citats per polítics, esmentats en programes top de televisió i molt poca gent sap que fins i tot rebutgem sortir en dos programes de TV i col·laborar de forma fixa en un conegut programa de ràdio. Som així: fem el que ens ve de gust i punt. I per això mateix neix “Formatge Fresc, Formatge Curao”. ungles llargues, però als que els hem donat un toc més actual.
Un cop més, l'encarregat de l'artwork ha estat Xabier Amezaga, sense fer servir IA, i amb fotografies d'Iñigo Malvido. I per primera vegada a la nostra història, el disc ha estat barrejat per algú aliè a la banda: Tristán Íñiguez, als estudis Auryn, que ho ha pasteuritzat tot perquè soni que alimenta!
Un disc cremós com el brie, però poderós com un roquefort caducat."
"Sant Domingo Forever" parla de les festes de Sant Domingo, patró de Lloret de Vistalegre, el poble natal de Maria Jaume, i les converteix en l’eix narratiu i emocional del disc. Ambientat en la setmana de la festa major, a principis d’agost, cada cançó evoca un instant concret d’aquest ritual col·lectiu: la repicada de campanes que en marca l’inici, el so de la xeremia a la cercavila dels gegants, la sortida dels dimonis i el correfoc, el sopar a la fresca, les ballades de jotes i boleros, la revetla amb grups de versions i DJs, o la contemplació dels focs artificials en família.
Però lluny d’una mirada costumista o descriptiva, el disc s’articula des de l’experiència íntima. No és una postal folklòrica, sinó un relat en primera persona construït a partir de vivències, memòria i emocions acumulades des de la infància. La festa major hi apareix com un espai de suspensió de la quotidianitat, un parèntesi on conviuen l’alegria, l’amistat, la família i l’amor amb el rancor, la pèrdua i l’enyorança. Tot passa als mateixos carrers i a la mateixa plaça. Tot es concentra en una sola setmana d’estiu, al cor de Mallorca.
Les catorze cançons avancen impulsades per una energia lluminosa, fins i tot quan aborden ferides o contradiccions. La distància que li ha suposat a l’artista haver de deixar el poble per guanyar-se “es quartos” li ha permès mirar-lo amb perspectiva, entendre’l en tota la seva complexitat i reconciliar-se amb allò que li feia mal. Des d’aquesta nova consciència, Sant Domingo Forever esdevé un retorn madur: no idealitza el passat, però el resignifica.
El desplaçament també ha format part del procés creatiu del disc. Sant Domingo Forever ha estat coescrit amb Lluís Cabot, que n’ha assumit la gravació i la producció, amb la participació de Joan Borràs en algunes produccions i la mescla, i el màster de Víctor García. El disc ha pres forma entre Barcelona -al home studio de Maria Jaume i Cabot- i diversos punts de Mallorca com Lloret de Vistalegre i Palma, així com Santa Eugènia de Berga.
El disc s’obre de la mateixa manera que s’obren les festes de Sant Domingo: amb el so d’una xeremia que marca l’inici de la cercavila i condueix tot el poble “A plaça”. És el punt de trobada, l’epicentre simbòlic on Maria Jaume es retroba amb les persones que més estima i, també, amb aquelles presències inevitables que formen part del mateix paisatge humà. Perquè la festa -com la vida- no és selectiva: ho conté tot.
I un any més, ha començat la festa major. Que sonin xeremies, castanyetes, flabiols i tamborinos; que ressonin les jotes i els boleros. Amb l’inici de la celebració també tornen els records, especialment aquells que tenen forma d’històries d’amor que ja han passat però que continuen habitant la memòria. A “Festa i drama”, Maria Jaume revisita una relació pretèrita amb el desig impossible de poder-la començar de nou, des de zero. Tot seguit, “Sant Domingo Forever” deixa enrere el pes dels records i abraça un present conscient i celebrat. “Vull alçar sa meva copa enlaire, vull deixar tot aquest mal enrere, vull sentir que res m'importa gaire, que és Sant Domingo Forever.” La festa esdevé catarsi. L’alliberament culmina amb “Va x tu”, al costat de l’Ouineta, on la ruptura es transforma en afirmació i energia compartida: “tu no sabies lo que te perdies quan vas dir chao”. Aquí l’empoderament i la revenja emocional ja no són ferida, sinó superació definitiva, pronunciada amb orgull enmig del soroll festiu.
De tots els amors, n’hi ha un que no s’esgota: el que Maria Jaume sent per la seva cultura i la seva identitat, una pulsió que travessa tant el so com l’escriptura del disc. A “Amor d’ultramar”, aquesta vinculació es formula com una declaració explícita a Mallorca viscuda des de la distància. Estimar l’illa quan no s’hi és, entendre-la millor quan s’ha hagut de marxar. Tot seguit, “Majorca Verbena Tour” desplega un roadtrip emocional per les festes majors dels pobles mallorquins, convertint la geografia insular en itinerari sentimental. Per la seva banda, “Acupuntura”, que “me tortura i me cura”, s’endinsa en la paradoxa d’un amor tòxic idealitzat com el que l'artista ha tingut en algun moment amb el seu poble.
A l’equador del disc, “Venen es dimonis!” irromp com un gir conceptual que retorna l’oient a l’escenari festiu de Sant Domingo. La cançó ironitza sobre la impossibilitat de retenir la joventut i actua com a frontissa cap a “Sonen ses campanes”, una peça que reflexiona sobre el pas del temps, la identitat i el vincle amb el poble. Les campanes marquen els cicles vitals, assenyalen allò que inevitablement canvia i, alhora, allò que roman. Com els boleros mallorquins, que persisteixen més enllà de les generacions.
El rom amb prosecco s’assaboreix a “Sexy Bolero”, on la dansa esdevé estratègia per retenir un amor que pot esvair-se amb la primera llum del dia. El ball, aquí, no és només celebració sinó també resistència davant l’efímer. La revetla s’allarga amb “Os Cartos”, amb la col·laboració d’Ortiga, artista gallec que reivindica la seva identitat mitjançant una actualització contemporània de la música de verbena. La cançó aborda la migració cap a la capital per fer carrera, per fer quartos, amb la idea persistent -gairebé inevitable- de tornar algun dia al lloc d’origen. Finalment, “Es teus beSOS” s’endinsa en un enamorament obsessiu i vertiginós, on els petons funcionen com a refugi íntim davant d’un món incert que sembla anar enrere.
La festa s’acomiada amb “Focs artificials”, una balada d’alta càrrega emotiva que posa el focus en els vincles que s’han trencat i en aquells que, malgrat tot, han sortit reforçats. Com passa a la plaça quan el cel s’il·lumina per última vegada, la bellesa del moment conviu amb la consciència que alguna cosa s’acaba. El tancament arriba amb “Jota Final de Festes”, al costat de Miquela Lladó, cantant del grup de música popular Música Nostra, dedicat a recuperar i actualitzar el cançoner tradicional mallorquí. Juntes canten sobre la melancolia pròpia del final de les festes i la certesa que vindran dies grisos, però també la confiança -profundament arrelada i cíclica- que, després de la tempesta, la celebració sempre torna.
Sant Domingo Forever és un disc inequívocament personal, un treball singular que només Maria Jaume podia concebre i signar. Parteix d’una sonoritat pop contemporània -lluminosa, directa, emocionalment precisa- que brolla d’un espai íntim i biogràfic per acabar projectant-se cap a una dimensió col·lectiva. Allò que parteix d’un lloc molt concret -un poble, unes festes, una memòria pròpia- acaba expandint-se fins a esdevenir universal. Perquè en el fons, Sant Domingo Forever captura l’essència mateixa de qualsevol festa major: un espai on totes les persones s’hi ha de sentir benvingudes.
