"Evolución", és el segon àlbum de La Revolución Del Mono. Aquest disc conté un so molt més compacte i fidel a la manera com la banda té d'entendre la música al llarg de l'última dècada. Això és fruit del respecte i acceptació que els membres de la banda tenen entre ells. La Revolución Del Mono ha evolucionat en molts aspectes a nivell musical i personal en aquest temps.
Es tracta d'un disc ple de puresa i honestedat, amb cantons que et sorprendran, i on s'exposen de forma clara diferents temes que van sensibilitzar la banda durant el període de composició.
Un clar exemple és “Abril”, tema que es va compondre en els moments més durs del confinament, que reflecteix la tristesa i alhora la necessitat de tenir temps per pensar i reflexionar sobre el que ets o el que vols, sense les interferències de la rutina de vida habitual.
La banda formada per Ramón Lage, Seoane, Manuel Ramil, Jesús Cámara i Dave LandeDELALMA ens presenten el seu primer àlbum on es relata el viatge d'una ment que ja no sap discernir, presa de la seva dualitat mental-existencial, entre el bé i el mal, fragmentada per un terrible fet concret ocorregut ja fa molt de temps i que no el deixa ni tan sols ser propietària de la realitat en què viu.
Un sanatori abandonat en una petita localitat del nord anomenada Cesuras, xopa per la “nèboa” de les muntanyes galaiques, és el paratge on ha estat rescatat el diari de Lázaro, ànima moribunda que vaga en un escenari tan ombrívol i ruïnós des de fa ja més de 20 anys.
Sent així, és llavors quan un solitari moment de lucidesa sigui qui dicti a Llàtzer la realitat en què viu, portant tràgiques conseqüències que es veuran reflectides en la mirada i el plor de les merles que amb ell cohabiten entre la molsa i freda pedra ...aquest serà el moment que doni resposta a la incògnita final: quina de les seves personalitats ha de viure i quina ha de morir. Què és el bé? Què és el mal? Qui ha de subsistir?
De vegades, la vida pot anar més enllà.
El videoclip del seu tercer single titulat “El Mirlo”. Després de la publicació dels avenços de "Cárcel De Cristal" i "Mañana Vuelve a Oscurecer", la banda metalera torna a la càrrega amb el que serà el seu últim avenç abans de la publicació del seu primer àlbum.
La banda presenta el tercer avenç de l'òpera prima de Delalma. Cançó titulada "El Mirlo", la qual conté tota l'essència estètica, musical i conceptual del disc i de la banda. Un tema que de ben segur esdevindrà un referent al llarg de la trajectòria de la banda.
En aquesta ocasió la portada ha estat realitzada per la dissenyadora Laura Hernández Mora.
“Les merles tenen un comportament territorial molt accentuat i no viuen en grup. Cada individu delimita el seu propi territori i és precisament a aquest efecte pel que canta de manera ininterrompuda; aplicant-se amb virtuosisme a les seves melodies les quals ressonaran de per vida.
Cada matí parlo amb aquests éssers de plomatge fosc. Com jo, s'alimenten d'insectes i cucs. Que existència la meva... No se m'acudeix millor manera de desplegar les ales del meu llegat que no sigui a través d'aquest omnívor, únic amic i testimoni del meu destí.”
A “Historias de Alcanar”, DE CARA A LA PARED reflexiona sobre el desencís social generalitzat d’aquest boig món postpandèmic, deixant-se arrossegar fins a profunditats líriques mai abans transitades, i confirmant allò que molts sospitàvem: que el món ja era un absolut despropòsit molt abans”. Leandro Gao, autor de la biografia oficial dels DE CARA A LA PARED.
A diferència de la majoria de grups i artistes, que van dedicar el temps de pandèmia a escriure nou i inspirador material musical, els DE CARA A LA PARED (fidels a la seva noble condició de procastinadors professionals), van aprofitar el confinament per no fer absolutament res.
Com que la cosa ja començava a ser vergonyosa, al Juliol de 2021, els cinc músics de Santa Eulàlia de Ronçana (Barcelona) decideixen reunir-se a la bonica població tarragonina d’Alcanar, per parlar sobre el futur de la banda (ja era impossible posposar-ho més). Contra tot pronòstic, surten d’Alcanar amb la llavor d’un nou disc completament nou i motivador a la butxaca. I també bastant perjudicats.
Així doncs, amb energies renovades, durant 2022 el grup es dedica a la composició i la producció del nou treball (el sisè), compost per onze cançons que marquen una nova direcció a la trajectòria musical decepera. Tot i que no desapareixen els principals trets identitaris del grup, a “Historias de Alcanar” es respira llibertat creativa, sinceritat i espontaneïtat. En paraules de Leandro Gao (biograf oficial del grup), “els nois han treballat el material que realment els motivava, per no dir el que els ha sortit de les pilotes, independentment de la seva durada, estructura o temàtica”.
El resultat és probablement el disc més sincer de tota la trajectòria del grup. A les lletres queden entrelligades diverses històries autobiogràfiques i personals: des dels problemes mèdics i operacions a les quals quasi tots els membres del grup s’han hagut de sotmetre els darrers tres anys (“Essere Spietato”, “Caminante”), fins a un sentit homenatge al desaparegut Ricky Pont, amic del grup (“Ricky"), passant pel desencís social generalitzat (“Mundo Enmascarado”, “Bollería Industrial”) i, per descomptat, amb les habituals peces iròniques i rocambolesques tan típiques dels DE CARA A LA PARED (“Donante”, “Primerizo en la cocina”).
Per la gravació i la producció, la banda s’ha recolzat, com és habitual, en el seu metge de capçalera: Jordi Díez (Producciones Violentas, Lliçà d’Amunt, Barcelona), amb qui s’han atrevit a cercar noves i atrevides sonoritats: arranjaments de corda i vent, gaites, coros operístics, nombrosos interludis de piano, etc. que combinen perfectament amb l’habitual contundència sonora de guitarres, baix i bateria. A més a més, per la masterització final, el grup ha tornat a treballar amb Nathan James (“The Vault”, Phoenix, USA), amb qui ja van treballar a anteriors produccions.
Tots aquests ingredients donen lloc al que és, sense cap mena de dubte, el disc més sorprenent de tota la trajectòria del grup, tant per la seva originalitat sonora, com per la capacitat dels textos per a introduir-nos en un món que per moments és tan irreal… com la pròpia realitat.
La presentació del disc serà el 24 de març de 2023, a la Sala Nau B1 de Granollers (Barcelona).
DE CARA A LA PARED són:
Sergi Ambròs, veu.
Sebas Blázquez, guitarra i veu.
Oscar Calls, baix.
Enric Duran, bateria.
Alberto González, teclats y coros.
Enregistrat a “Producciones Violentas” (Lliçà d’Amunt, Barcelona).
Tècnic de so: Jordi Díez.
Col.laboraors: Dominik Hilse (trompeta).
Produït per De Cara a la Pared i Jordi Díez.
Masteritzat per Nathan James en los estudios “The Vault” (Phoenix, AZ, USA).
"El Faro Verde" és el segon senzill de Veneziola, després de "Jesús no ha llegado". Una cançó que parla del seu propi procés de creació. La recerca de les paraules que és la recerca de la nostra pròpia essència.
"El Faro Verde" és aquest santuari particular que tots tenim; aquest lloc on acudim quan necessitem trobar-nos amb nosaltres mateixos o, simplement, per respirar profund.
"El Faro Verde" es troba a la badia de Cartagena, on trenquen les onades les tardes de diumenge, quan bufa el vent de llebeche (o garbí és el nom que al llevant espanyol es dóna al vent que bufa del sud-oest).
La banda murciana Veneziola realitzen un melòdic indie-pop envoltant; està formada per Rafa Bernal: Veu i guitarra; Jesús Cobarro: Guitarra i cors; Ful Martínez: Guitarra, Antonio Nudos: Bateria, Cessar San Nicolás: Baix i cors. Diversos vénen del grup Increïbles Ful.
Gravat i produït per Jesús Cobarro a "Laboratorio Cobarro", mesclat entre Jesús Cobarro i Antonio Illán Macanas a "MIA Estudio"; aquest àlbum portarà el títol de "Blanco Nuclear".
Alondra Galopa. EP 2022. Escolta el primer single d'avançament "Esperando la respuesta". Ja a totes les plataformes digitals.
Torna el duet granadí després de la seva darrera llarga durada de 2017, “Ocaso”. Una mica més de 5 anys han transcorregut des d'aquest lliurament. I és que des de llavors han passat moltes coses tant dins del projecte com a nivell global. Totes aquestes qüestions han endarrerit o han fet que no es donés el moment adequat per reaparèixer amb la convicció necessària.
Alondra Galopa vol iniciar aquesta etapa amb un doble treball. Un primer Ep el llançament del qual està programat per al 16 de desembre de 2022. I un segon llançament per a primavera de 2023. Ambdós episodis s'editaran conjuntament en un vinil posterior.
Sis temes donen lloc a aquest nou treball i una melodia a manera d'epíleg deixa sense tancar la proposta i queda a l'espera de la continuació. Un so mes contundent sense perdre de vista la melodia i la importncia de l'aportacio vocal.
El primer avenç abans del llançament discogràfic és “esperant la resposta”. Single que des de ja pots escoltar a la teva plataforma digital preferida.
Alondra Galopa. “Postpunk, shoegaze, pop des de Granada”
"Todo llega" En aquesta cançó, l'artista es defineix com un simple canal. Aquest tema va arribar una matinada sense lluna d'agost, amb en Santiso sol i a la riba de la ria de Pontevedra. Va arribar d'una, sense correccions, sense variacions, sense retocs, sense pensar-hi: "Només vaig cantar i vaig tocar, sense pensar. I es va convertir de sobte en la resposta al que no trobava, amb la condició de compartir-la, perquè al capdavall, a tots ens arribarà el que hagi d'arribar". El més difícil és estar disposat que el que hagi de ser, sigui. I potser per això aquesta cançó es va compondre fa sis anys, feia un any que estava gravada i guardada a l'espera del seu moment i ara Santiso ha sentit que sí, que ja, que ja és hora d'arribar.
Crèdits tècnics:
Cançó composta, veu i guitarra per José Luis Santiso Sarasa.
Cançó produïda, gravada, mesclada i masteritzada per Albert Freixas i Eduard González, a 8 BITS Estudis de Sabadell, el desembre de 2021.
Direcció del videoclip: Miro Slavin Szwajcarzewski.
Direcció artística del videoclip: Pere Amilibia.
Producció del videoclip: David Carquero.
Videoclip gravat a Ermedàs, Palafrugell (Girona) el novembre del 2022.
Santiso, cognom real del comunicador José Luis Santiso, Barceloní inquiet i rebel de tot el que entri per les orelles.
Enamorat de la ràdio des de petit, treballa a Catalunya Ràdio, emissora nacional de Catalunya, com a tècnic i locutor, sempre experimentant i buscant noves formes de comunicar a través de la música.
Músic i compositor, ha publicat tres discos, sempre buscant expressar-se des de la sinceritat. Sense ganes de classificar-se, viatja de les guitarres acústiques a l'electrònica, buscant més enllà a través de l'expressió. També és un enamorat de les músiques del Mediterrani, presentant les seves sessions com a Dj Falugues, nedant entre tots els estils, sense censura, a través de llengües germanes, com el català, castellà, berber, àrab, hebreu, turc, grec, albanès, croat, italià, occità, francès, maltès, etc.
Aquesta vegada, amb "Todo Llega", Santiso, torna a expressar-se amb instruments elèctrics, com ja va fer al seu segon disc "Fortuna".
Legendari, el grup musical de folk rock català amb esperit trobadoresc, llança el seu primer disc ‘Terra de Somiadors’. Les seves cançons, amb melodies alegres i energètiques, matisos medievals, lletres històriques i llegendàries, transporten a l'oient a mons antics i fantàstics de la cultura catalana.
Per la producció del seu primer disc ‘Terra de Somiadors’, el grup vallesà ha comptat amb el productor Carles Puntí (Stay Homas, Judit Netherman), d'estudis Wasabi. El disc és el resultat d'un any de feina on els membres del grup comenten que estan molt satisfets.
El disc ‘Terra de somiadors’ és un disc conceptual que narra la història d'un pastor de la Catalunya del Nord del segle XIII en la recerca del seu sentit de vida. En un temps convuls de guerres i heretgies, el nostre protagonista començarà un pelegrinatge cap a la terra de trobadors, als comtats de Girona, on es trobarà diferents personatges que el guiaran i l'ajudaran en el seu camí espiritual. Trobairitz's (trobadores en occità), savis bruixots, alquimistes, cabalistes, tots ells perseguits per la Santa Inquisició. El pastor descobrirà noves idees que li donaran resposta a tots els seus perquès i neguits més profunds.
Entendrà que la música, el ball, la creativitat i l'amor als seus són les fonts d'inspiració que el faran sentir viu i il·lusionat per a estimar-se a ell mateix, poder cuidar els altres i apreciar la natura que l'envolta. D'aquesta manera, emprendrà un nou camí de retorn prop dels seus éssers més estimats.
