"Sant Domingo Forever" parla de les festes de Sant Domingo, patró de Lloret de Vistalegre, el poble natal de Maria Jaume, i les converteix en l’eix narratiu i emocional del disc. Ambientat en la setmana de la festa major, a principis d’agost, cada cançó evoca un instant concret d’aquest ritual col·lectiu: la repicada de campanes que en marca l’inici, el so de la xeremia a la cercavila dels gegants, la sortida dels dimonis i el correfoc, el sopar a la fresca, les ballades de jotes i boleros, la revetla amb grups de versions i DJs, o la contemplació dels focs artificials en família.
Però lluny d’una mirada costumista o descriptiva, el disc s’articula des de l’experiència íntima. No és una postal folklòrica, sinó un relat en primera persona construït a partir de vivències, memòria i emocions acumulades des de la infància. La festa major hi apareix com un espai de suspensió de la quotidianitat, un parèntesi on conviuen l’alegria, l’amistat, la família i l’amor amb el rancor, la pèrdua i l’enyorança. Tot passa als mateixos carrers i a la mateixa plaça. Tot es concentra en una sola setmana d’estiu, al cor de Mallorca.
Les catorze cançons avancen impulsades per una energia lluminosa, fins i tot quan aborden ferides o contradiccions. La distància que li ha suposat a l’artista haver de deixar el poble per guanyar-se “es quartos” li ha permès mirar-lo amb perspectiva, entendre’l en tota la seva complexitat i reconciliar-se amb allò que li feia mal. Des d’aquesta nova consciència, Sant Domingo Forever esdevé un retorn madur: no idealitza el passat, però el resignifica.
El desplaçament també ha format part del procés creatiu del disc. Sant Domingo Forever ha estat coescrit amb Lluís Cabot, que n’ha assumit la gravació i la producció, amb la participació de Joan Borràs en algunes produccions i la mescla, i el màster de Víctor García. El disc ha pres forma entre Barcelona -al home studio de Maria Jaume i Cabot- i diversos punts de Mallorca com Lloret de Vistalegre i Palma, així com Santa Eugènia de Berga.
El disc s’obre de la mateixa manera que s’obren les festes de Sant Domingo: amb el so d’una xeremia que marca l’inici de la cercavila i condueix tot el poble “A plaça”. És el punt de trobada, l’epicentre simbòlic on Maria Jaume es retroba amb les persones que més estima i, també, amb aquelles presències inevitables que formen part del mateix paisatge humà. Perquè la festa -com la vida- no és selectiva: ho conté tot.
I un any més, ha començat la festa major. Que sonin xeremies, castanyetes, flabiols i tamborinos; que ressonin les jotes i els boleros. Amb l’inici de la celebració també tornen els records, especialment aquells que tenen forma d’històries d’amor que ja han passat però que continuen habitant la memòria. A “Festa i drama”, Maria Jaume revisita una relació pretèrita amb el desig impossible de poder-la començar de nou, des de zero. Tot seguit, “Sant Domingo Forever” deixa enrere el pes dels records i abraça un present conscient i celebrat. “Vull alçar sa meva copa enlaire, vull deixar tot aquest mal enrere, vull sentir que res m'importa gaire, que és Sant Domingo Forever.” La festa esdevé catarsi. L’alliberament culmina amb “Va x tu”, al costat de l’Ouineta, on la ruptura es transforma en afirmació i energia compartida: “tu no sabies lo que te perdies quan vas dir chao”. Aquí l’empoderament i la revenja emocional ja no són ferida, sinó superació definitiva, pronunciada amb orgull enmig del soroll festiu.
De tots els amors, n’hi ha un que no s’esgota: el que Maria Jaume sent per la seva cultura i la seva identitat, una pulsió que travessa tant el so com l’escriptura del disc. A “Amor d’ultramar”, aquesta vinculació es formula com una declaració explícita a Mallorca viscuda des de la distància. Estimar l’illa quan no s’hi és, entendre-la millor quan s’ha hagut de marxar. Tot seguit, “Majorca Verbena Tour” desplega un roadtrip emocional per les festes majors dels pobles mallorquins, convertint la geografia insular en itinerari sentimental. Per la seva banda, “Acupuntura”, que “me tortura i me cura”, s’endinsa en la paradoxa d’un amor tòxic idealitzat com el que l'artista ha tingut en algun moment amb el seu poble.
A l’equador del disc, “Venen es dimonis!” irromp com un gir conceptual que retorna l’oient a l’escenari festiu de Sant Domingo. La cançó ironitza sobre la impossibilitat de retenir la joventut i actua com a frontissa cap a “Sonen ses campanes”, una peça que reflexiona sobre el pas del temps, la identitat i el vincle amb el poble. Les campanes marquen els cicles vitals, assenyalen allò que inevitablement canvia i, alhora, allò que roman. Com els boleros mallorquins, que persisteixen més enllà de les generacions.
El rom amb prosecco s’assaboreix a “Sexy Bolero”, on la dansa esdevé estratègia per retenir un amor que pot esvair-se amb la primera llum del dia. El ball, aquí, no és només celebració sinó també resistència davant l’efímer. La revetla s’allarga amb “Os Cartos”, amb la col·laboració d’Ortiga, artista gallec que reivindica la seva identitat mitjançant una actualització contemporània de la música de verbena. La cançó aborda la migració cap a la capital per fer carrera, per fer quartos, amb la idea persistent -gairebé inevitable- de tornar algun dia al lloc d’origen. Finalment, “Es teus beSOS” s’endinsa en un enamorament obsessiu i vertiginós, on els petons funcionen com a refugi íntim davant d’un món incert que sembla anar enrere.
La festa s’acomiada amb “Focs artificials”, una balada d’alta càrrega emotiva que posa el focus en els vincles que s’han trencat i en aquells que, malgrat tot, han sortit reforçats. Com passa a la plaça quan el cel s’il·lumina per última vegada, la bellesa del moment conviu amb la consciència que alguna cosa s’acaba. El tancament arriba amb “Jota Final de Festes”, al costat de Miquela Lladó, cantant del grup de música popular Música Nostra, dedicat a recuperar i actualitzar el cançoner tradicional mallorquí. Juntes canten sobre la melancolia pròpia del final de les festes i la certesa que vindran dies grisos, però també la confiança -profundament arrelada i cíclica- que, després de la tempesta, la celebració sempre torna.
Sant Domingo Forever és un disc inequívocament personal, un treball singular que només Maria Jaume podia concebre i signar. Parteix d’una sonoritat pop contemporània -lluminosa, directa, emocionalment precisa- que brolla d’un espai íntim i biogràfic per acabar projectant-se cap a una dimensió col·lectiva. Allò que parteix d’un lloc molt concret -un poble, unes festes, una memòria pròpia- acaba expandint-se fins a esdevenir universal. Perquè en el fons, Sant Domingo Forever captura l’essència mateixa de qualsevol festa major: un espai on totes les persones s’hi ha de sentir benvingudes.
