Rajery i Raúl Rodríguez publiquen Mandry ve?, un àlbum conjunt que neix de la trobada entre dos músics profundament vinculats a les seves tradicions respectives i, alhora, oberts a l'exploració d'altres llenguatges musicals. La valiha malgaix de Rajery i el tres flamenc de Raúl Rodríguez es troben en onze cançons que recorren la tradició musical merina, el flamenc, la improvisació i la creació pròpia, donant forma a un projecte construït des de l'escolta i el diàleg entre dues cultures aparentment tan llunyanes.
Una trobada construïda des de l'escolta mútua
Mandry ve? no parteix d'una fórmula de fusió predeterminada, sinó de la voluntat que dos músics amb un profund coneixement de les seves tradicions puguin trobar-se en un terreny comú. El projecte va començar a prendre forma a Madagascar el 2019, on tots dos es van trobar per primera vegada amb l'objectiu de crear en quatre dies un espectacle que es presentaria a Antananarivo
El gestor cultural Javier Mantecón, autor del text que acompanya l'àlbum, explica que el punt de partida va ser precisament evitar una col·laboració basada en tòpics o una aproximació superficial entre cultures: Es va dissenyar un projecte per dur a terme un diàleg real i profund. Per Mantecón, tots dos músics compartien a més una característica essencial: 'són uns mestres del ritme'.
Rajery i Raúl Rodríguez són intèrprets i exploradors de les seves tradicions. Rajery és una figura essencial de la música de Madagascar i un dels grans referents internacionals de la valiha, mentre que Raúl Rodríguez ha desenvolupat durant més de tres dècades una trajectòria artística i investigadora al voltant de les connexions entre el flamenc, l'Àfrica i el Carib, a més de ser el creador del tres flamenc.
La seva primera trobada musical va tenir lloc a l'estudi de Rajery a Antananarivo. Allí, cara a cara, la valiha i el tres van començar a construir una música nova a partir de la improvisació. Segons relata Mantecón, les notes se succeïen mentre tots els presents a la sala flotaven en un món de possibilitats recent descobert, on un pot viatjar sense brúixola sense témer a perdre's.
Aquella experiència va donar lloc a dos espectacles i va obrir un camí que els músics van decidir continuar. Cinc anys després, el projecte va tornar a activar-se amb el viatge de Raúl Rodríguez a Madagascar i la gravació de Cor Malagasy, una peça que acabaria convertint-se en el punt de partida de l'àlbum.
Onze cançons entre la tradició merina i el flamenc
L'enregistrament definitiu de Mandry ve? va tenir lloc a Antananarivo en els primers dies d'agost del 2025. Les dificultats logístiques van reduir el temps inicialment previst d'una setmana a només cinc dies d'enregistrament, amb limitacions en el subministrament elèctric que van condicionar el treball a l'estudi. En aquest reduït espai de temps es van enregistrar onze cançons, entre composicions pròpies, cançons populars i improvisacions.
L'àlbum s'obre amb Afindrafindrao (primer single llançat el juliol passat), una cançó tradicional que forma part de les cerimònies populars malgaixos i que aquí apareix revisitada des del ritme dels tanguillos.
El segueix Mandry Ve? (cançó que dóna nom al disc i segon single presentat al setembre), una tonada tradicional malgaix reinterpretada sobre ritme de tangos flamencs i sons cubans i el títol de la qual significa “Encara dorms?”, com una crida al despertar col·lectiu, gravada en moments d'alta inquietud social per la situació que travessava Madagascar aquells mesos.
El recorregut continua amb les composicions originals Ravoravo i El lèmur passa, abans d'arribar a Zambragascar, homenatge al guitarrista de Huelva Niño Miguel, en una zambra on la valiha i el tres flamenc construeixen un paisatge de ressonàncies andalusines.
A la segona part del disc apareix Cor Malagasy, seguida d'Amorondrano, L'illa vermella, Soa, dedicada a la germana morta de Rajery, Tana de la frontera, un frenètic duet per buleries, i Ny lanitra mangamanga, cançó tradicional interpretada per Rajery al costat de la seva família que tanca l'àlbum amb el seu àlbum.
Per a Javier Mantecón, una de les claus musicals de la trobada està al ritme ternari, present de forma recurrent en la música de Madagascar i profundament vinculat també a la tradició flamenca. En una contemporaneïtat binària tant rítmica com tecnològica, el compàs ternari ens instiga i tempta a escapar del nostre quotidià: a l'exploració més pura, assenyala.
El resultat és un repertori on dos instruments de procedències molt diferents troben punts de connexió a través del ritme, la melodia i la improvisació.
