Una nova edició del Puig Metal Festival es realitzarà a la Sala Cobà de Terrassa el pròxim 7 de novembre.
Enguany hi haurà a 5 bandes de Metal catalanes de temes propis que presentaran els seus temes (normalment són 4 catalanes y una española) i per conmemorar la 20ª edició farem entrega de samarretes conmemoratives als 50 primers que adquireixin l'entrada i al finalitzarà amb un sorteig amb el numero d'entrada sobre un val regal valorat en 100€ a la tenda La Frontera de Terrassa.
El esdeveniment obre portes a 2/4 de 7.
A les 7 tocarà La Canya del Metall (Tarragona)
A les 8 Casseroule Front (Terrassa)
A les 9 Inner Fight (Sant Feliu del Ll.)
A les 10 Metall Fort (Barcelona)
I a les 11 Möno (Rubí)
5 bandes de 5 estils diferents dintre del génere del Metal.
La Jvnta presenta el seu nou disc 'Por aquí van los tiros', un disc que representa la transformació de la banda després de la reforma i el trasllat a Sevilla. Amb una nova formació, el grup troba una identitat renovada que incorpora una violinista que aporta una dimensió diferent, sobretot en directe.
'Por aquí van los tiros' funciona també com una fotografia d'aquesta transformació. La seva cara A recull part del procés de reconstrucció de la banda i evoluciona alhora que es definia el grup. La cara B, en canvi, mostra les noves composicions un cop definit el grup.
La Jvnta, amb aquest nou disc ha volgut parlar del que és personal des d'una perspectiva política i del que és polític des d'una mirada quotidiana. Així, el disc travessa qüestions com la inseguretat sexual i la por al retorn del feixisme a "El meneíto de ella" o "Nomeolvides"; la infidelitat i el genocidi palestí a "Ojos de alcoba" i "Nunca pasó"; la desintegració de l'esquerra a Ball de la baralla; l'ansietat climàtica a "Pinche debacle" o l'ansietat quotidiana de "Nuba".
I, encara que el disc pugui semblar un disc fosc, és una celebració de la vida en temps de decadència. La Jvnta posa sobre la taula allò que incomoda sent capaços de fer ballar. Un so nou que han aconseguit assolir a través de la producció de Miguel Otero.
LA JVNTA:
Reubicats a Sevilla, obren una segona etapa al seu camí de postpunk andalusí. Sense renegar de la seva arrel progressiva, la seva nova fórmula sonora abraça aproximacions sesenteras, desvergonya popera i una amalgama tropical que inclou guitarres entre el surfeiro i el brasileiro, ritmes llatins i violins emmascarats sota el tacte del sintetitzador.
Sobre aquesta base, despleguen lletres amb una marcada veu andalusa que disparen en totes direccions, des de les inseguretats sexuals i la tornada després de l'exili econòmic, fins a l'alarma pel terror ultradretà i l'autoparòdia de l'esquerra.
En aquesta nova etapa, amb Ismael Prieto (bateria), Álvaro Morato (guitarra), Adriana Puentes (violí) i Mugre (baix i veu) a l'escenari, amb Miguel Otero després de la taula de barreges, la banda consolida una veu pròpia que beu d'influències com Pony Bravo, Radio Futura o The Clash. Darrere per escenaris com el Monkey Week o Lemon Rock, estan preparats per presentar el seu directe a sales, festivals i qualsevol sarau independent.
Amb un mes d'antelació sobre el seu llançament, Sunday June ens obren les portes del cor de Cinema, el seu nou àlbum. El quintet hispano-suís de solar psych, fundat a Ginebra el 2024 pel músic valencià Mario Peiró Espí, publicarà el 6 de novembre el seu segon treball discogràfic (a través dels segells Spinda Records i Irascible Records), del qual ja van avançar a l'agost un primer single, What If. Ara comparteixen d'una tacada dues més de les seves cançons, 'Come Back' i l'homònima 'Cinema', dues peces que formen un tot, una història des de dues perspectives molt diferents, que s'uneixen en un fantàstic videoclip que abasta i fusiona a la perfecció tots dos punts de vista. Rodat en pel·lícula pel director suís Alex Schild amb participació de Kacey Mottet Klein i Mélodie Adda, es projectarà en preestrena abans del llançament dels temes al cinema Empire de Ginebra el dimarts 6 d'octubre.
'Come Back' / 'Cinema' narren entre les dues la mateixa història de separació i partida. Però on la primera se centra en l'enyorança, idealitzant la idea d'un amor perdut, la segona parla des de l'alliberament resultant de la ruptura. 'Menja Back' és probablement la millor cançó del disc, i també és la més senzilla quant a capes i arranjaments, almenys més del que el públic està acostumat a escoltar de la banda. Amb una composició més propera a l'indie-rock, és precisament de la senzillesa d'on sorgeix la seva melodia vocal, carregada d'emoció, que s'obre pas a través de l'arranjament rítmic mentre la bateria, el baix i les guitarres sostenen amb fermesa la veu delicada. Això sense renunciar a elements més propers al so característic de la banda, com el pad Juno amb reverberació i l'arpegiador Moog.
Cinema, per la seva banda, és la cançó que dóna nom al disc i és també, en essència, una cançó d'amor. Semblant a 'Come Back' però postulant-se com el seu revers, explorant el dolorós encara que alliberador procés de separar-se d'una relació que no funciona. La banda hi captura la sensació lenta i lànguida d'un amor que no està destinat a perdurar, així com la constatació que ella ja se n'ha anat, almenys a la seva ment i al seu cor. Un tema l'ADN sonor del qual està marcat en gran mesura per les guitarres, tant pel vibrat exagerat de la tornada com per aquest sol final que combina un E-Bow amb un punteig ràpid.
D'altra banda, Sunday, June han anunciat també una gira de presentació del disc pel Regne Unit que tindrà lloc durant el mes de febrer. 11 dates que formaran part d'una gira europea més extensa que portarà el quintet hispano-suís des de la base al país alpí fins a Espanya passant per França, Alemanya, Polònia i altres places del continent encara per confirmar.
"Lab", el nou projecte de Mar Loi i Vic Moliner és un treball d’orfebreria sonora: una exploració profunda i meticulosa que combina la cura pels petits detalls amb l’ambició d’obrir nous camins. Una manera de pensar, sentir i presentar el handpan que amplia les possibilitats d’aquest instrument jove i evocador a través del diàleg amb el baix elèctric i l’electrònica.
Al capdavant hi trobem Mar Loi, una de les artistes i creadores de handpan més influents en l’àmbit internacional, i Vic Moliner, reconegut productor i multiinstrumentista amb una extensa trajectòria en discos i gires al costat de creadores com Clara Peya, Guadi Galego, Anna Ferrer, Magalí Sare, Olatz Salvador i Paula Grande, entre d’altres.
La col·laboració va començar amb la producció i l’enregistrament de “Grises” (2023), l’àlbum de Mar Loi en què Moliner va participar com a productor i multiinstrumentista. La connexió musical i personal que va sorgir d’aquella experiència els va portar a traslladar el repertori als escenaris.
En aquest nou disc i espectacle, la fusió es fa més profunda: el handpan s’endinsa en l’electrònica i explora melodies i harmonies cromàtiques, mentre que el baix elèctric s’integra en el seu univers melòdic i de textures. Els llenguatges compositius de Mar Loi i Vic Moliner es troben en un viatge d’anada i tornada que eixampla els horitzons dels dos instruments i convida a descobrir noves sonoritats.
Les melodies subtils i les textures evocadores conviuen amb l’energia de l’electrònica i el processament dels instruments en directe. Els moments intensos, viscerals i ballables donen pas a passatges oberts a la improvisació i al diàleg espontani.
Concert de presentació: 18 de desembre a l'Auditori de Banyoles.
Mar Loi. Nascuda a Tenerife i establerta a Girona, Mar Loi és una intèrpret i compositora de referència en l’escena internacional del handpan. La seva música combina virtuosisme, sensibilitat i una exploració constant de les possibilitats expressives de l’instrument.
Va començar a tocar el handpan de manera autodidacta el 2017 i, un any després, va decidir dedicar-se professionalment a la música, deixant enrere la seva activitat com a psicomotricista i professora d’activitat física i esport. Els carrers de Barcelona van ser el seu primer escenari. Aviat va començar a col·laborar amb artistes com Jozz Sajim, Raquel Lúa, Ketekalles i Alicia Rey, mentre ampliava la seva mirada creativa amb estudis d’art sonor a l’Escola Massana.
Des del seu debut amb "Mercury found Mars" (2020), ha desenvolupat un llenguatge propi que destaca per la capacitat de commoure i per una aproximació al handpan plena de matisos. La seva discografia inclou també "Género desconocido" (2022), amb el duo JOI, i "Grises" (2023), en col·laboració amb Vic Moliner. Ha compartit experiències musicals amb figures destacades del handpan com Danny Cudd, de Hang Massive, Kabeçao, Alexander Mercks i Amarok.
La docència ocupa també un lloc central en la seva trajectòria. Imparteix cursos, tallers i classes magistrals arreu del món, des de la iniciació a l’instrument fins al perfeccionament i l’acompanyament artístic. Forma part de l’escola de handpan Kurdeolian i participa en l’organització del Singading Festival.
Vic Moliner. Compositor, lletrista, productor i multiinstrumentista. Amb una mirada inquieta i un llenguatge propi, ha construït una extensa trajectòria com a baixista i contrabaixista, alhora que s’ha consolidat com a productor al costat d’algunes de les veus més destacades de l’escena musical catalana i estatal.
La seva activitat combina la creació, els escenaris i l’estudi de gravació. En els darrers anys, la producció ha adquirit un pes central en el seu treball, amb més d’una trentena de títols publicats per artistes com Clara Peya, Guadi Galego, Magalí Sare, Olatz Salvador, Neomak, Paula Grande, Germà Negre, David Mauricio, Ual·la, Xavi Torres Trio, Marala, Aura Mauri i Olga Zoet.
Com a líder, compositor i lletrista, ha publicat quatre discos: "Un fràgil corall" (2012) i "Tocar l’horitzó" (2014), amb Verd i Blau, i "ARA" (2016) i "Foc i endreces" (2022), amb el seu nom. També ha coliderat el projecte Clara Peya & Vic Moliner, amb actuacions a França, Grècia, els Països Baixos i arreu de l’Estat, i la formació STN!, amb la qual va publicar "Un pas més" (2011) i "Capsigranys" (2013).
Com a intèrpret, ha participat en concerts, gires i enregistraments amb Clara Peya, The Gramophone Allstars Big Band, Paula Grande, Guadi Galego, Magalí Sare, Eduard Gener, Xavi Torres Trio, Cesk Freixas, Judit Neddermann, Pau Figueres i Lídia Pujol, entre molts d’altres.
La seva faceta literària es concreta en "Tu i les presses" (2023), un poemari gestat en paral·lel al disc "Foc i endreces." També ha desenvolupat una àmplia tasca docent. Va ser professor de baix elèctric i conjunt instrumental al Conservatori Superior del Liceu entre 2014 i 2018, després d’haver treballat a l’Aula de Música del Liceu. Ha impartit classes magistrals a ESART i a les Cases de la Música de Manresa, i ha estat professor dels Tallers Musicals d’Avinyó durant deu anys.
Entre els reconeixements vinculats a la seva trajectòria destaquen el Premi Enderrock a millor disc de 2018 per "Estómac", de Clara Peya, del qual va ser productor; el primer premi del Dutch Jazz Competition amb Xavi Torres Trio, i el Premi Lletra dels Premis Altaveu 2012 per “Temps per mirar el temps”, del projecte Verd i Blau.
Crèdits tècnics:
Composicions i arranjaments de Mar Loi i Vic Moliner.
Produït per Vic Moliner.
Coproduït per Marc Loscertales.
Enregistrat entre novembre de 2025 i juny de 2026 per Marc Loscertales i Vic Moliner a Colomer/47.
Mescla i màstering de Panxii Badii.
Mar Loi: handpans Manik, percussió, piano i veus.
Vic Moliner: baix, contrabaix, piano, sintetitzadors, percussions i veus.
MIQUEL PUJADÓ ha publicat, de 1982 ençà, 13 àlbums amb cançons totalment pròpies; 3 amb treballs sobre poetes; i 4 amb les seves adaptacions de GEORGES BRASSENS (aplegats recentment en el triple CD HUMOR I ANARQUIA), sense comptar la seva participació en nombrosos àlbums col·lectius, i les moltes cançons originals i adaptacions escrites per a DYANGO, GUILLERMINA MOTTA, LA SALSETA DEL POBLE SEC, TITOT, MESCLAT, JOAN ISAAC, LUIS EDUARDO AUTE, NÚRIA FELIU, etc, etc.
Després de tres anys d’elaborar textos i melodies amb l’extrem rigor que el caracteritza, PUJADÓ acaba d'enregistrar CICATRIUS I NAUFRAGIS, el seu àlbum original número 20, amb producció musical i arranjaments de XAVIER BATLLÉS (OVIDI MONTLLOR, ORQUESTRA MIRASOL, LA RONDALLA DE LA COSTA…) i la participació de músics com PAU FIGUERES, PEP PASCUAL, QUIM OLLÉ, BLAI CASALS, LAURA ESPEJO, etc.
L’àlbum inclou 15 cançons que parlen, no sense una bona dosi d’ironia, sarcasme i (per què no?) tendresa, d’uns temps cada cop més foscos, tot posant de relleu el desastre de l’ensenyament (PROFESSOR DE RISC); partint dels assassinats de la mallorquina Aurora Picornell i el valencià Guillem Agulló per denunciar el feixisme d’ara i aquí (AURORA I GUILLEM); jugant amb les paraules per parlar de literatura (EL FICCIONAUTA), de creació artística (AL COR DE LA GUITARRA) i de l’orwelliana reducció, programada i dirigida, tant del lèxic (LA NIT DELS MOTS VIVENTS) com del pensament crític (UN PERFECTE CRETÍ); satiritzant tant els fanatismes religiosos (TARATS DE DÉU) com EL REGNE DE LA CASPA que fa tant de temps que sofrim; reivindicant l’humor (CAL RIURE DE TOT), la dignitat (TRISTESES DE PLUTÓ) i la memòria (RESTAURADOR DE RECORDS, LES NOIES DELS ANYS 70), així com alguns éssers que aporten una mica de llum al nostre entorn (UN ESTEL AL FONS D’UN POU, L’EXÈRCIT DE L’OMBRA).
CICATRIUS I NAUFRAGIS ha sortir el passat 22 de setembre, publicat per AUDIOVISUALS DE SARRIÀ.
LOS TANG tornen amb “What I like about you”, la seva particular relectura del clàssic de The Romantics
El grup publica "Regreso al planeta Tang", un EP de tres cançons que recupera el seu esperit de power pop, sixties i new wave
Los Tang tornen a l'actualitat discogràfica amb Retorn al planeta Tang, un EP de tres cançons que reuneix dos temes ja publicats anteriorment i un nou enregistrament que es converteix en la seva principal carta de presentació: “What I Like About You”, el clàssic de The Romantics escrit per Wally Palmar, Mike Skill i Jimmy Marinos.
Quaranta-sis anys després de la seva estrena original, Los Tang porten la cançó al seu propi territori: power pop energètic, guitarres lluminoses i esperit new wave, amb la veu de Laura García al capdavant i l'acompanyament de Javi Ilu (guitarra), Patxi García (bateria) i JuanMa Carrera (baix i cors).
Lelecció no és casual. “What I Like About You” resumeix bona part del que ha definit Los Tang durant la seva trajectòria: cançons directes, ritme, melodies contagioses i, sobretot, unes enormes ganes de gaudir sobre un escenari. Una versió respectuosa amb l'esperit original però interpretada des de la personalitat i l'energia d'una banda que sempre ha entès el pop com una cosa que també ha de fer ballar.
"Regreso al planeta Tang" inclou a més Tin Soldier i Is It On, Is It Off, completant un EP que funciona com a petit retorn discogràfic d'una banda que entre 2017 i 2025 va recórrer sales i festivals de tot el país amb un repertori de temes propis i versions. Entre les seves actuacions destaca el pas per festivals com Purple Weekend, dins una trajectòria marcada pel power pop, les influències sixties i la new wave.
En aquesta nova etapa també queda registrat el so dels teclats d'Inés, exintegrant de Cooper, que va formar part dels Tang durant un període especialment creatiu de la banda i la participació del qual aporta una nova dimensió a aquests enregistraments.
Amb “What I Like About You”, Los Tang recuperen una cançó que sembla feta per a ells: pop, energia, guitarres, ball i diversió. Una invitació a tornar al planeta Tang i descobrir una banda que, per sobre de tot, sempre s'ho ha passat molt bé fent música.
Los Tang: Laura García (veu i guitarra), Javi Ilu (guitarra), Patxi García (bateria), JuanMa Carrera (baix i cors).
.jpg)
