Marina Domínguez avança temes del seu nou EP "En todas partes"

Saps aquell moment en què tot està per fi estable, però, per alguna raó, recaus a tornar a pensar en aquella persona que et recorda aquella versió de tu mateixa que mai no tornarà? El nou single de Marina Domínguez,  "En todas partes", és la banda sonora perfecta per a aquesta espiral de deliri.

Una base pop rock de guitarres malenconiós, una bateria palpitant i melodies infal·libles construeixen un tema que balla sobre una premissa: la nostàlgia per aquesta part de tu que es perd en sentir que has madurat. "A tot arreu" fa referència a aquest moment de deliri en què veus el teu ex-el-que-sigui a cada cantonada. Ara tens una altra vida, la teva relació és sens dubte molt més sòlida, i no obstant hi ha alguna cosa de tu que sempre es commourà passant pels llocs que et van veure donar-te els teus apassionats primers petons.

Aquesta ingenuïtat del passat ja no existeix, i tampoc l'amor que veus a tot arreu. A mesura que avança el tema, la malenconia de les guitarres i harmonies es difumina amb l'angoixa per acabar en un clímax alliberador, en què Marina Domínguez demostren que pair aquesta tristesa és l'única manera de superar el duel que és fer-se gran.

"En todas partes" és el segon avenç del que serà el proper EP de la banda, del qual també ja està disponible el single "AA Ana Psicòloga". Produït per Carasueño i masteritzat per Javier Roldón a Vacuum Mastering, el següent projecte del quartet de Saragossa serà una col·lecció de cançons que començaràs a taral·lejar des de la primera escolta. En ell, la banda es tira de cap a la piscina amb un so descarat i divertit, i que les situa al radar de la música emergent nacional més interessant.

PROPERS CONCERTS

VALÈNCIA - 25-26/9/2026

Truenollamp Fest

SARAGOSSA - 26/9/2026

FIZ Festival

CINTRUENG - 3/10/2026

MÚRCIA - 6/11/2026

Marina Domínguez no és Marina Domínguez. La veritable Marina Domínguez és l'amiga que no tocava ni els palmells. La resta, les que almenys se sabien l'escala da Do, van muntar un grup. Marta, Luna, Inés, Claudia van fer unes cançons divertides per queixar-se una mica de la vida i resulta que no van sortir tan malament. Marina Domínguez va néixer per fer alguna cosa així com “pop per a les amigues”, cançons sobre el quotidià de ser una noia, lletres fresques, tornades pegons i un toquet de misandria. Si us pregunten, la clau de l'èxit.

Els molaria sonar una mica de tot. Les Petúnies, Indigo De Souza, Ràdio Futura, Boygenius, El Cant del Boig, Katy Kirby, Cala Vento... Eclèctiques, elles. El seu primer EP, "Totes a noia", va ser gravat i produït a Lacasia de la Música, té molt de fresc, d'irreverent i alhora emocional. El seu proper EP pretén reflectir conflictes una mica més complexos i madurs, cosa que representa ser una noia a la vintena i totes les contradiccions que això comporta.

Manuel de la Luz es prepara per donar a conèixer De Raíz

Manuel de la Luz es prepara per donar a conèixer De Raíz, el seu nou treball discogràfic, que veurà la llum el proper 18 de setembre. L'àlbum arriba després de la publicació de dos avenços que han permès descobrir progressivament aquesta nova etapa del guitarrista de Huelva: 'Mi Vals', publicat al juny, i  ‘Herencia de mis mayores’, segon single estrenat al juliol.

Amb De Raíz, Manuel de la Luz torna a situar la guitarra al centre de la seva proposta artística per construir un recorregut per diferents pals del flamenc des d'una perspectiva contemporània, però estretament vinculada a la tradició. L'àlbum representa un retorn a l'essència ia les arrels musicals que han acompanyat la seva trajectòria, amb la identitat i la memòria dels grans mestres com a punt de partida.

Una trajectòria lligada a la guitarra ia alguns dels grans noms del flamenc

Nascut a Huelva el 1980, Manuel de la Luz ha desenvolupat una trajectòria vinculada a la interpretació, la composició i la producció musical. Al llarg de la seva carrera ha acompanyat artistes com Carmen Linares, Arcàngel, La Susi, Lole Montoya o Miguel Poveda, entre molts altres grans de la música, a més de formar part des del 2004 dels projectes del Ballet Flamenc d'Eva Yerbabuena.

Aquesta experiència l'ha portat a actuar en escenaris internacionals de referència com ara el City Center de Nova York, el Palau de Belles Arts de Mèxic, l'Òpera de Sydney, el Teatre Chaillot de París o el Teatre de la Sarsuela de Madrid.

Com a solista, ha participat en diferents edicions de la Biennal de Flamenc de Sevilla i la Biennal de Màlaga i ha presentat espectacles propis com Entreluces. La seva discografia inclou De la Luz (2015), situat entre els millors àlbums flamencs de l'any, i Mi Clave (2020), treball en què va comptar amb la col·laboració de Lole Montoya i Rafael Riqueni.

La seva faceta com a productor també ocupa un lloc destacat en la seva trajectòria, especialment amb Rafael Riqueni, amb qui va participar a Herència (2021), nominat al Latin Grammy al Millor Àlbum Flamenc, i Nerja (2025), nominat als Premis de la Música. El 2022 va produir a més el debut discogràfic de la cantaora de Huelva Olivia Molina, Fills del Cor.

Concert de presentació de De Raíz a la XXIV Biennal de Flamenc de Sevilla

Tot just dos dies després de la publicació de De Raíz, Manuel de la Luz tornarà a un dels escenaris fonamentals de la seva trajectòria. El 20 de setembre, dins de la XXIV Biennal de Flamenc de Sevilla, serà l'estrena mundial d'aquest nou treball discogràfic en què coincidirà amb Manuel Imán dins de l'espectacle Mans que parlen.

Mans que parlen reunirà dos guitarristes procedents d'universos musicals diferents que troben a les sis cordes un territori comú. Manuel de la Luz aportarà el seu llenguatge flamenc, construït des de la tradició i la seva identitat de Huelva, mentre que Manuel Imán —figura fonamental del rock andalús i pioner de la fusió— incorporarà la seva experiència a la guitarra elèctrica i acústica i els seus vincles amb el blues i el jazz.

La trobada planteja així un diàleg entre dues maneres d'entendre la guitarra i dues generacions de la música andalusa, que acabarà amb Manuel de la Luz i Manuel Imán junts a l'escenari interpretant junts alguns temes.

SABANA amb el seu tercer disc llarg, 'CAU LA BORSA I NO ENTENC RES'

Torna el pop de SABANA amb el seu tercer disc llarg, 'CAU LA BORSA I NO ENTENC RES', el 25 de setembre

Sabana torna el 25 de setembre amb Cau la borsa i no entenc res, el seu tercer àlbum llarg. Des de retrobaments inesperats fins al relat d'un incendi forestal. Sempre, des d'una òptica introspectiva i crítica.

El nou treball, autoproduït i autoeditat, recupera el pop costumista habitual del quartet de Granollers. Aquest cop, fan una mirada al pop-rock més clàssic dels Beatles o Els Pets, alhora que juguen amb nous timbres: guitarres desenfadades i sintetitzadors nostàlgics es mesclen amb les seves melodies bucòliques i lletres iròniques.

Toni Miralles, compositor i lletrista del grup, descriu l'àlbum així: "La vida s'escapa, el món canvia, els lloguers pugen, els sous s'estanquen, els incendis cremen, les guerres maten, els polítics em desesperen, l'amor sobreviu, l'esperança trontolla. I enmig d'aquest enrenou, a les notícies diuen que cau la borsa. I jo no entenc res."

El concert de presentació serà el 17 d'octubre a la Nau B1 de Granollers, i pròximament, a Barcelona.

Xisk presenta ‘Dolenties’

Xisk presenta ‘Dolenties’, un nou disc visceral i empoderador que dona veu a les emocions

Xisk presenta ‘Dolenties’, el seu nou disc, una proposta intensa i directa que converteix l’expressió emocional i política en eix central. Un treball que dona veu a allò que sovint incomoda, posant el focus en les vivències de dones i dissidències sexuals i de gènere.

Amb una lletra crua i sense concessions, ‘Dolenties’ aborda les relacions sexo afectives, les pressions del sistema patriarcal i les opressions que travessen el dia a dia. La vulnerabilitat es transforma en força i l’experiència personal esdevé relat compartit. No és només un disc: és una presa de posició clara i necessària.

Musicalment, ‘Dolenties’ es construeix des de la barreja: música urbana i electrònica es troben en un univers sonor eclèctic, actual i experimental. Amb influències que van de Fred Again.., Skrillex o Hamdi fins a Nathy Peluso, Oddliquor o Broken Lip, Xisk defineix un so propi que destaca dins l’escena balear.

Un dels punts clau del disc és ‘KARA’, una cançó que neix de la sororitat i la força col·lectiva. A partir d’àudios reals de testimonis d’amigues, construeix un relat íntim que es transforma en una crida directa a trencar prejudicis i sumar-se a un espai valent i empoderat. El seu so, proper al drum and bass contemporani, reforça la intensitat emocional del missatge.

Aquest nou treball arriba després de ‘Bad Bitx’, el seu darrer llançament, on Xisk mostrava una cara més ferotge i empoderada. Ara, amb ‘Dolenties’, amplia aquest univers i el porta més enllà, amb una proposta més completa i ambiciosa.

Amb arrels a Mallorca, Xisk transforma el seu context i les seves vivències en cançons amb identitat, càrrega emocional i discurs feminista clar. La seva música connecta amb el present i interpel·la directament qui escolta.

‘Dolenties’ és un disc que incomoda, emociona i obre espais per dir, escoltar i compartir.

Antonio Arias presenta 'Mapa del trance'

Antonio Arias representa una història alternativa de la música espanyola. Des dels seus inicis cap als vuitanta amb 091, passant per Lagartija Nick i els seus treballs en solitari, ha editat més de vint-i-cinc discos. Entre ells els influents Més de cent llops (091, produït per Joe Strummer 1986), Inèrcia (Sargantana Nick 1993), Omega (Sargantana Nick – Enrique Morente 1996)– que celebra el 2026 el seu trenta aniversari amb una extensa gira– Val9 de l'Omar. Leia (Lagartija Nick 2007), “Multivers 1, 2, 3 i 4” (Antonio Arias 2009-2021) o El gos andalús (Lagartija Nick 2023). Un recorregut per les avantguardes del segle passat i del segle XXI. En una recerca constant per territoris artístics inexplorats, assumint un nou repte cada cop.

Des del 2018 comença a desenvolupar el projecte Mawlid acompanyat per Moncho Rodríguez. Aquesta primavera surt a la llum la feina que sintetitza diversos anys d'exploració a la música Gnawa Marroquí. Una cultura d'arrels subsaharianes origen del blues i que ha despertat l'admiració de creadors com ara Paul Bowles, William Burroughs o Brian Jones.

Durant tot l'any 2025 enregistra a cinc ciutats del Marroc i amb artistes del territori un nou repertori d'inspiració Gnawa que per primera vegada s'uneix a la música andalusa. El resultat és sorprenent i apassionant i el seu títol ho explica tot “Mapa del Trance”. L´instrument marroquí Guembri fa de nexe entre dues cultures separades per una petita franja d´aigua. Andalusia i el nord d'Àfrica mai no han estat tan a prop i tan agermanades com en aquest treball.

Artistes de la talla d'Arafa Chaara, Khalid Sansi, Bachir Attar (The Master Musicians of Jajouka), Tarwa N Tiniri, Miquel Ríos o el mateix Moncho Rodríguez, conformen un elenc que acompanyen el sempre inquiet Antonio Arias a aquesta passió pel diàleg intercultural.

S'anticipa un nou viatge, un pelegrinatge a través de la música i que ningú no sap fins on pot arribar.

Declivi i el seu nou disc "Guerra endins"

Declivi és un grup de rock alternatiu nascut a Manresa a principis de 2023, fruit d’una trobada gairebé accidental que aviat es va convertir en complicitat creativa. En poc temps, el projecte ha començat a fer-se un lloc dins l’escena emergent: han comptat amb el suport de la Casa de la Música de Manresa, que els va concedir una beca d’enregistrament, i el 2024 van guanyar el concurs Engresca’t. Ara presenten el seu nou treball discogràfic amb Guspira Records.

El grup construeix la seva proposta des d’una necessitat expressiva clara. Declivi canalitza inquietuds, contradiccions, ràbies i moments de tendresa a través d’un llenguatge que combina l’energia crua del rock amb una sensibilitat melòdica marcada. Les seves cançons, interpretades íntegrament en català, aborden temàtiques com l’alienació, les pors, les relacions, la festa, les derrotes i la voluntat de transformació col·lectiva, configurant un univers honest i generacional.

El disc proposa un recorregut emocional que travessa la identitat, la memòria, el conflicte i la reconstrucció personal. A través de nou peces, Declivi dibuixa un relat que oscil·la entre la protesta i la vulnerabilitat, la introspecció i l’explosió col·lectiva. El títol sintetitza aquest concepte central: la guerra interior que acompanya processos vitals, socials i emocionals, però també la capacitat de resistir, imaginar alternatives i continuar avançant.

“Guerra Endins” s’obre amb “Miratges”, una reivindicació de la identitat pròpia davant contextos adversos, i avança cap a peces com “Vidres Trencats”, col·laboració amb el grup “Punkxada” que connecta memòria, resistència i crítica social. Altres moments del disc exploren el desarrelament i la fragilitat (“No vinc a casa”), la necessitat d’imaginar un món sense violència (“l’Interludi - Guerra Endins”) o la reconstrucció emocional a través de l’amor (“Quan m’inundin les pors”).

El treball també incorpora narratives sobre identitat i desig, com a “Fes-me Miques” amb Still Ill, on la tensió emocional i la por al rebuig desemboquen en un clímax catàrtic, així com reflexions sobre la pressió externa (“La lluna m’ha dit”), relats al·legòrics d’amor i autonomia (“Mar”) i un comiat íntim que tanca el recorregut amb serenitat (“De dilluns a diumenge”).

Lèpoka i seu nou disc 'Rebelión Animal'

Lèpoka revela la portada del seu nou disc, 'Rebelión Animal', que veurà la llum el proper 16 d'octubre. Una feina molt esperada de la que ja han avançat dos primers singles, "Color café" al costat de Celtas Cortos i "La última y a casa".

Es tracta d'un disc conceptual inspirat en la novel·la "Rebel·lió a la granja" de George Orwell, on cada tema narra una història paral·lela a certs capítols del llibre. Amb aquest enfocament, la banda torna a apostar per un àlbum basat en una temàtica concreta, com en etapes prèvies a "Dios está borracho", barrejant aquesta vegada una forta crítica social sense que falti el seu habitual esperit festiu.

'Rebelión Animal' comptarà amb 13 temes, produïts per Tato Latorre, es presenta com un treball més extens i ambiciós que l'anterior. Allunyant-se de les exigències i patrons de la indústria actual, Lèpoka fa una clara aposta per la música, incloent fins i tot una cançó que arriba gairebé als 10 minuts de durada.