#eldescobriment Aurora Clara

Aurora Clara és una banda internacional madrilenya fundada el 2018 que uneix elements de Rock Progressiu, Jazz-Fusion, Flamenc i World Music. Compta amb una discografia de quatre àlbums elogiats a la premsa nacional i internacional. Els crítics especialitzats els consideren una de les grans bandes de Jazz-Rock Fusion d'avui.

Discografia:

Transformation (2019)

Clear Dawn (2022)

Dreams (2023)

IV (2024)

Seven Hills (2026)

Raúl Mannola (Buenos Aires/Hèlsinki) - guitarra

A l'edat de 19 anys va canviar el jazz pel flamenc i es va convertir en guitarrista professional d'aquest gènere musical andalús. Té una àmplia discografia de flamenc, tant tradicional com experimental. Va treballar durant 10 anys al Conservatori de música de Madrid com a professor de flamenc. El 2015 va reprendre la guitarra elèctrica i va construir el seu estil musical inspirant-se en les bandes dels 1970.

Juan Carlos Aracil (Agost, Alacant) - flauta

Flautista de formació clàssica que va créixer al si de la tradició de les bandes de músics de vent de la seva terra natal. Té un talent excepcional per a la improvisació i un sentit de ritme impecable, desenvolupat en anys de treball amb músics de molts gèneres com el flamenc i totes les fusions, jazz, rock, clàssic etc. Va ser membre del llegendari grup ElBicho.

Nill Oliveira (Són Paulo) - baix

Músic eclèctic especialitzat en música brasilera, rock, jazz, funk i blues. Peça important del so "Aurora Clara", és la roca sobre la qual es recolzen les improvisacions dels tres solistes principals.

Alejandro Vell (Canàries) - bateria

Des de petit va estar envoltat de música i als 15 anys va descobrir la passió per la bateria. Des de llavors ho va tenir sempre molt clar, porta 10 anys estudiant diversos gèneres musicals per ser un músic complet. Ha treballat amb artistes de diferents estils, jazz, rock, funk, fusió etc. Va estudiar so per poder ampliar més els seus coneixements, cosa que l'ha ajudat a accedir a grans estudis per participar en nombrosos enregistraments.

Ulisses Marpegan - teclats (Buenos Aires/Alacant)

Músic amb formació de piano clàssic i jazz, però amb un coneixement profund de diversos estils, des del pop, rock, blues, funk i música negra així com nombrosos gèneres de la música llatina, electrònica i el flamenc, cosa que el dota d'una gran versatilitat com a artista. El seu estil, en constant evolució, barreja sons clàssics i actuals i posa molt èmfasi en la improvisació melòdica, harmonies modernes i esclats de virtuosisme.

Sobre SEVEN HILLS:

"...on tota la seva discografia sigui aclamada unànimement. Disc rere disc, des del 2019, s'han fet amb un nom i un respecte totalment merescuts. Cinc treballs irreprotxables." (J.J.ESGLÉSIES, rockliquias.com)

“...una veritable joia d'àlbum instrumental, Seven Hills'", (Jason Cenador, MariskalRock.com)

"En definitiva, es tracta d'un disc excel·lent

que brilla a gran altura i que es pot convertir en el més que necessari reconeixement d'una banda que hauria d'estar ja a qualsevol escenari on s'apreciï el rock progressiu i la tornada als orígens.” (Miusyk.com)

“Aurora Clara's latest àlbum, la mentida Seven Hills, encompasses everything you want to hear in contemporary fusion music. jazz-rock-fusion fix - Aurora Clara will deliver it.” - Walter Kolosky.

"...unmistakably és own, where Iberian lyricism, progressive ambition, blues grit, and jazz improvisació collida sense ever sounding like a museum tribute to the ‘70s." (Jose Zegarra Holder, progressive music reviewer, Washington DC)

"Ultimately, Seven Hills és un àlbum well worth time—a triomfant continuació de la discogràfica en una finestra banda en modern jazz-rock. (Goran Čabrajić, progressive music reviewer).

"Aurora Clara és una de les mostes compellings bàndols per emergir els darrers anys, i Seven Hills és una altra mena d'entrada en les bandes catalogades". (Eric Porter, seaoftranquility.org)

GRUF UNIVERSAL el nou EP de WHITE PÈRILL

Avui parlem de GRUF UNIVERSAL el nou EP de WHITE PÈRILL format per: 5 peces nascudes de dos anys de directes electrònics sense ordinador i només amb hardware, ara reunides en una mena de mixtape que tanca aquesta etapa d’experimentació.

House trencat, psicodèlia, influències jazzy i IDM, amb una mica d’espiritualitat i una mica d’ironia. Música per ballar, per perdre’s i, si cal, per fer-se l’intel·lectual mentre fas uns dancings.

Hi conviuen tres temes ja publicats —Gatita, Anhel i 0cult— amb dues peces inèdites: Oasis i Ut0pic.

És un disc bastant instrumental, poc preocupat per sonar comercial i molt interessat en què passa quan les màquines i les persones ens fusionem per crear música orgànica i alhora sintètica. Tot plegat amanit, com sempre, amb un sampleig força artesanal que combina mostres pròpies (àudios de whatsapp, ovelles de Castellar de n'Hug, les trobades ovni de Montserrat)) amb sampleig de clàssics i no tan clàssics (Brand New Heavies, el cor Patriarcal de Tbilisi. Michel Camilo, Joan Monné, Arnau Tordera i un llarg etc.)

GRUF UNIVERSAL és també el punt final d’una etapa. A partir d'aquí, a investigar altre cop. Altra vegada...

Carey presenta 'Aves Nuevas'

Carey presenta 'Aves Nuevas', el seu tercer àlbum, un treball que neix d'un viatge compartit entre Espanya i Mèxic i que condensa tot allò que defineix el duet murcià format per Aaron Sáez (Varry Brava) i Antonio Turro. Un disc construït sense presses, des de l'emoció i la cura per cada paraula, cada melodia i cada solució, i que suposa un nou pas en la trajectòria de dos músics que entenen la creació com una manera de viure i compartir experiències.

Gravat entre Blanca (Múrcia), Artesonat (Màlaga) i Topetitud (Mèxic), 'Aves Nuevas' connecta amb el pop d'autor amb sons llatinoamericans, l'havanera i diferents maneres d'entendre la tradició. L'àlbum incorpora col·laboracions com la d'Iván Ferreiro, Muerdo, Funambulista, Miguel Campello, Grettel Marie i José Antonio Chacón. El disc ha estat barrejat per Tomi Pérez i masteritzat per Carlos Hernández.

Durant el 2026, Carey recorrerà les principals ciutats espanyoles i viatjaran també a Mèxic per portar el disc davant els escenaris.

'Aves Nuevas' es publicarà també en edició vinil a partir del proper 16 d'octubre

Carey és un dels projectes més singulars i amb més personalitat del panorama actual. Format per aaronsaez (compositor, músic, escriptor i membre del grup Varry Brava) i Antonio Turro (guitarrista, professor del Conservatori Superior de Cartagena i concertista), el duo ha construït una proposta que beu de la tradició popular i la reinterpreta des de la modernitat (havanera, tango, bolero, copla, cuplé, jazz) rotund.

La seva discografia inclou 'Estamos Hablando de Tigres' (2023), un debut que va assentar el seu imaginari sonor, i 'La Casa Rosa' (2024), gravat als Estudis PM de Pablo Milanés a l'Havana amb músics imprescindibles com Pancho Amat o Miguel Núñez. Aquest àlbum va suposar un viatge de recerca i renovació del gènere de l'havanera, connectant tradició, risc i modernitat, i els va portar a presentar el directe a ciutats d'Espanya, França i Mèxic.

Pla Moguda s'ha proclamat guanyador de la 26a edició del Sona9

Pla Moguda s'ha proclamat guanyador de la 26a edició del Sona9 en la final celebrada a la Plaça Catalunya de Barcelona en el marc de les festes de la Mercè, que ha estat conduïda per Franc Lluis Giró i Aina Ustrell, presentadors del programa d’iCat Nota de veu. En segon lloc, Beni Dolores s’ha endut el Premi Joventut, i Orella d'Ós ha estat guardonat amb el Premi Èxit.

El rock despreocupat i directe i amb certes influències del funk ha estat el tret distintiu de les cançons inicials del concert de Pla Moguda, com “Com ens hem de veure?” i el nou senzill “Ja emprenya”, en què el cantant del grup Jani Cabau s'ha atrevit a baixar a cantar amb el públic. Virant cap a un moment de pausa i una major sensibilitat, la banda ha deixat “Maria”, que Tubau ha cantat tocant la guitarra acústica. A més, el baixista Tomàs Garcia ha hagut de tocar sostenint l'instrument perquè la corretja se li havia trencat, fins que Beni Dolores li ha cedit una de les seves. També han tocat “A la Xina ja és estiu”, del nou l'EP Tot a puestu (autoeditat, 2026). Per acomiadar-se s'han reservat el hit “La fatxa”, que narra amb humor un affair amb una fatxa.

Pla Moguda s’ha endut així la 26a edició del Sona9, que Tubau ha agraït recordant: "fa 5 anys la meva exparella m'ensenyava a tocar la guitarra i avui he tocat a plaça Catalunya! Visca Barça i visca Catalunya!". El Premi Sona9 permetrà al grup enregistrar un disc als estudis Camaleó de Tordera i editar-lo en vinil amb una tirada de 200 còpies; gravar un videoclip amb Televisió de Catalunya; un contracte discogràfic; campanyes de publicitat; una gira de concerts per festivals com l'Acústica, el MMVV, la FIM de Vila-seca, el festival Ítaca, el Caps Music Festival de Tarragona i les festes La Mercè; accés a la radiofórmula d'iCat, i la portada d'Enderrock del mes d'agost de 2026.

Joia ens presenta "Les hores mortes"

“M’estimo tant la vida que la faig meva moltes vegades”. “Les hores mortes” comença amb una declaració d’intencions i de modus operandi de Montserrat Abelló. El que segueix sembla un viatge a peu per un paratge, desert de vida humana. El camí, la muntanya, les flors, les bèsties, els rius, l’arbre, la neu, els monstres, el vent, el record, la corda i fins i tot l’espasa. Podríem ser a qualsevol moment entre el segle XII i ara. Un cantar de gesta d’un heroi solitari, caminant a la intempèrie a la mercè de cops i sobretot de meravelles, impregnat del vitalisme de qui ve de plorar. Algú que entén el dolor com a part de la vida i pont per a la transformació. Onze cançons solemnes amb l’energia d’un crit, per quedar-nos afònics una i mil vegades. Una reivindicació furiosa de l’amor com a protesta en aquest camí de penes i glòries, un camí que recorreríem a peu i totes les vegades que calgués. El record és bonic: hi torno. El present és amarg: l’estudio. El futur és incert: l’espero. El passat és fosc: n’aprenc. Maria Rovira @oyesherman

Joia són energia i sensibilitat (el seny i la rauxa 2.0?). L’Eloi, el Joan Manel, l’Uri i el Nil són els integrants d’aquest projecte que neix per rescatar les cançons que s’havien anat acumulant en un calaix. Són una banda catalana de l’escena alternativa que destaca per un so a cavall entre el rock, l’emo i l’indie. El grup aposta per l’autogestió i l’esperit «fes-t’ho tu mateix» a l’hora de compondre, produir i dissenyar la seva pròpia identitat visual, i per la necessitat de fer-ho al costat dels amics. El grup naufraga entre la cridòria i la intensitat de la particular veu de l’Eloi, i l’emoció de les seves lletres; una combinació perfecta per poder gaudir-ne tant en la intimitat dels auriculars com en directe, on la sensació que es crea s’assembla més a una celebració comunitària al voltant de la música que no pas a un concert a l’ús. Si poséssim Extremoduro, Basement, Nueva Vulcano i Title Fight en una batedora, segurament no en sortiria Joia, perquè, tot i ser alguns dels seus referents, ells sonen frescos, originals i contundents. Aquest 2026 ha estat el seu any. Després de fer més de vint bolos l’any 2025, aquest any han passat la primera meitat de l’any entre els escenaris i l’estudi, on han preparat el seu primer disc. Aquest disc s’entén com la gran carta de presentació d’un dels grups més interessants de la nova escena underground catalana. 

Eneko Jangz ens presenta disc "Pizza Hozza"

 

Eneko Jangz és un compositor, productor, músic multiinstrumentista i cantant de Bilbao.

Havent dedicat gran part de la seva vida a desenvolupar-se com a artista i formar part d'innombrables projectes de l'escena musical que l'envolta, avui se'l pot reconèixer per ser el guitarrista i productor d'EZEZEZ, grup amb què es manté en moviment constant. El que no es coneix tant és que Eneko fa tota la vida fent cançons per a si mateix, i l'àlbum Pizza Hozza és un resultat d'algunes d'aquestes cançons: el seu primer àlbum en solitari.

Pizza Hozza és un àlbum debut inqualificable a nivell d'estils i gèneres, ja que es mou camaleònicament i sense cap mena de por per molts cantons. El que ho fa una raresa al món modern és que s'ha gravat sense metrònom ni cap tipus de mesurament temporal més enllà del que resideix al seu propi cervell. Eneko grava un instrument al ritme que li surt, i escoltant aquest enregistrament grava el següent per sobre, i un altre per sobre, i així fins a acabar la cançó. De manera força improvisada, aquest àlbum és una col·lecció de primeres preses i improvisacions barrejades amb alguna petita idea preconcebuda.

A nivell musical, aquest àlbum s'ha fet gairebé a si mateix, ja que el concepte era deixar la ment buida en tot moment i simplement canalitzar l'energia del moment mitjançant cada instrument; pensar poc i improvisar. Òbviament, tota la carrera artística del passat d'Eneko i el seu aprenentatge constant són els que han permès que aquest mètode d'enregistrament sigui viable. Líricament la cosa canvia, perquè a Pizza Hozza trobem històries de debò, meditades i literalment biogràfiques de la vida d'Eneko. Temàticament, és la combinació de la riquesa d'una Pizza amb el contrast que genera quan es menja freda (Hozza, freda en basc). És a dir, tot bé, però no pas del tot. Mai no existirà l'harmonia al complet.

L'àlbum es va gravar en un home studio que va muntar Eneko en una casa preciosa a la costa de Granada, entre abril i maig de 2023, en un moment vital que marcaria molt Eneko per una sèrie de revelacions espirituals que va tenir respecte a tirar endavant aquest projecte. Entre els seus referents sempre presents podem esmentar Miles Davis, D'Angelo, Prince, Amy Winehouse, Sade, Bob Marley, Nina Simone, John Frusciant, Fiona Apple, Bon Iver i en realitat una llista força interminable d'artistes icònics

HUMOYOXIDO ens presenta ‘Irreverencia Artificial vol.1’

HUMOYOXIDO entra a matar amb ‘Irreverencia Artificial vol.1’, un manifest gravat a foc sota una equació simple: «glam electrònic = irreverència artificial». El duo fuig per sistema dels clixés del consum ràpid per aixecar un univers sintètic en mutació, dissenyat per desmantellar la utilitat previsible de la intel·ligència artificial. Sense marge per a la cosmètica d'aparador, els seus responsables es defineixen com a «màquines humanes, massa humanes»: dues anatomies que escupen l'asèpsia del filtre per exhibir una realitat crua, física i deliberadament incòmoda.

Les cançons avancen com un bisturí sobre les misèries de l'època. HUMOYOXIDO desfulla l'hedonisme contemporani sense demanar perdó ni permís, assenyalant estigmes com les addiccions sexuals, els romanços tèrbols, l'arribisme social de moqueta o el lletgisme de «menjar caviar fins a rebentar». Un exercici de frivolitat combativa i ironia que utilitza la provocació sexual per convertir el luxe, el frenesí consumista i la brutícia del glamour trash en autèntics objectes de culte fetitxe

En l'aspecte musical, el treball opera mitjançant «desobediència intel·ligent»: assumir l'error humà com l'únic tallafoc capaç de trencar la dictadura de l'algorisme. Aquesta renúncia conscient a la perfecció robòtica cristal·litza en un electro glam digital brut, dens i ballable. Un xoc frontal on el metall alternatiu de Marilyn Manson es creua amb les freqüències fosques de Depeche Mode, la fúria punk de Nina Hagen, el febril ciberpunk de Segueix Segueix Sputnik, el tall electroclash de Miss Kittin i instints de tango, tot tamisat pel magisteri de glam o Sylvester i les seqüències de l'acid house.

Darrere de l'artefacte hi ha HUMOYOXIDO, dos artistes del circuit alternatiu fusionant-se a HUMOYOXIDO des del 2021. L'historial de HUMO acumula quilòmetres entre Buenos Aires, Los Angeles i Ciutat de Mèxic com a integrant de les bandes Primeres impressions o Pornotech, abans d'assentar-se a Madrid amb La nueva carne i la seva carn

Per la seva banda, HUMO va adobar la seva mirada a la Barcelona de principis de segle abans d'unir-se a l'underground madrileny a La nueva carne i formar amb Toni Marmota (La Frontera) Óxido Cabaret. a IFEZA Zamora oa Tetafest orgull vallekano 2026. Girant també per sales com Siroco, Meravelles Club, Fulanita de Tal, El Soterrani o sala El sol i foguejats en trinxeres com El punyal Dorao, Tapapies, Red Friday (La Tèrmica Mà2). La dupla signa amb Irreverència Artificial vol. 1 seu cop més audaç i destructiu.

Un treball imprescindible per comprendre que, en un present dominat pel càlcul i l'artifici, l'autèntica avantguarda consisteix a reivindicar la imperfecció i l'excés com les darreres formes possibles de llibertat.