"ARA" és el nou disc d’Àlex Pérez, que s’afirma com una de les veus emergents amb més projecció del panorama musical català. Un treball que marca un punt d’inflexió i l’inici d’una nova etapa artística.
El disc reuneix 11 cançons de pop eclèctic, amb una sonoritat pròpia i personal que es mou entre els sons orgànics i l’electrònica, i que posa el focus tant en l’atmosfera com en l’emoció. Les lletres, profundes i sinceres, neixen d’un procés personal de l’autor i acompanyen diferents moments vitals: de la introspecció a l’eufòria, del silenci al crit compartit. Un disc obert a diferents moments i estats d’ànim.
"ARA" és un cant a la presència: a baixar el ritme, escoltar-nos i viure alineats amb allò que som. No pretén alliçonar ni oferir respostes tancades, sinó acompanyar qui l’escolta en el moment vital que estigui travessant. Com tot procés, és un disc cíclic, sense un principi ni un final clars, sense un rumb fix, només el plaer de caminar.
No sempre entenem el que ens passa,però passa.I mentre passa,som aquí.ARA
El treball compta amb les col·laboracions de Ginestà, Miki Núñez i Eva Sola. Alguns dels temes s’han avançat en forma de senzill els darrers mesos, sonant a les principals ràdios del país i connectant amb el públic tant a xarxes com a plataformes digitals, com a preludi del qual ara pren forma completa.
La sortida del disc vindrà acompanyada d’una gira amb banda, que arrencarà el 25 d’abril dins el Festival Recòndit i continuarà per places de pobles i ciutats, portant l’univers d’"ARA" al directe.
Julen Garcia (Zumaia, 1995) és cantant, saxofonista, compositor i productor musical. Format des de molt jove al Conservatori de Donostia, va completar els seus estudis en Història i Ciències de la Música a la Universitat de Salamanca i en Interpretació de Jazz i músiques actuals al Centre Superior de Música Creativa de Madrid.
Després de diversos anys de recorregut en solitari i una evolució constant d'estils, publica En tus 13, el seu segon disc. Treball que consolida la seva identitat dins del pop i el pop-rock.
Durant la seva trajectòria en solitari des del 2019, ha recorregut diversos estils fins al 2023. A partir d'aquest any, amb un treball constant, construeix l'ecosistema de cançons on habiten el pop i el pop-rock.
Des del 2023 fins al final del 2024 passa a ser part de l'elenc d'artistes de RLM, (una de les empreses de management més importants i pioneres d'Espanya en col·laboració amb artistes com Raphael, Rozalén o Miguel Bosé entre d'altres). Amb la qual llançarà diversos singles sota el segell discogràfic Sense Anestèsia, de RLM.
Plataformes com Spotify, Apple Music, Tiktok o Amazon Music aposten per Julen com un dels talents emergents del panorama musical entrant en diverses llistes com 'Novetats Divendres', 'Pop Clàssic', 'Pop Crema' o #1 'Espanya Alternativa'
Julen García neix al poble costaner de Zumaia (1995, País Basc) on, des dels vuit anys, va créixer captivat i envoltat de música. D'esperit inquiet i autèntica vocació pel saxòfon comença a interessar-se per les històries que hi ha darrere de les cançons, que el van empènyer a crear els seus primers temes i descobrir les possibilitats que li oferien.
Després de formar-se des de molt jove al Conservatori Francisco Escudero de Donostia, descobreix els sons del pop i del rock, estils que ho han influenciat en tota la seva carrera i que el van portar a gravar dos LP i recórrer part de la geografia basca presentant aquests en nombrosos concerts. Aquestes primeres experiències i la fascinació per la música determinaran la seva carrera professional, graduant-se en Història i Ciències de la Música a la Universitat de Salamanca i finalitza els seus estudis professionals de saxofon al Conservatori Professional d'aquesta ciutat. És precisament a Salamanca on comença a desenvolupar una sensibilitat per nous paisatges sonors: els sons urbans emergents, el jazz, el soul o el hip hop. Després de finalitzar els estudis de saxofon, harmonia moderna i improvisació es trasllada a Madrid.
Amb una perspectiva més àmplia de la música i les idees clares comença a formar-se, gràcies a la beca “Joves talents” del Centre Superior Música Creativa, continua incorporant els estils i llenguatges del jazz al saxofon.
Es gradua al Grau d'Interpretació de Jazz i músiques actuals al curs 2024-2025
La Laie debuta amb un àlbum que naix de la nostàlgia i l’esperança, i que mostra l’experiència que va viure al Regne Unit mentre cursava el seu doctorat en Química Teòrica i Modelització Computacional
En plena estada formativa, emmarcada en el transcurs del seu doctorat en Química Teòrica i Modelització Computacional, La Laie va trobar en la música una aliada excepcional per combatre la solitud i la incertesa. Amb tan sols un ordinador i un teclat MIDI, la prometedora artista barcelonina va aprofitar cada bocí de temps lliure per expressar tot el que sentia, a la vegada que deixar pel record tot un conjunt de maquetes i idees de cançons, que més tard acabarien convertint-se en el que avui és +44 OX4 (Ventilador Music, 2026), el seu primer treball discogràfic en solitari.
Apostant pel concepte i el relat, en uns temps en els quals prima la impaciència i la dopamina instantània, Laia Navarro (nom de pila de l’artista) presenta una obra que ens parla de creixement personal, de canvis i d’autoreconciliació. A la vegada que recorre un ampli espectre d’emocions, que van des de la tristesa i el desarrelament, fins a la maduresa i l’agraïment. Fent de cada cançó un retrat sonor dels instants que la compositora i productora va viure a Oxford.
Així, doncs, La Laie ens convida a descobrir el seu univers particular, que mescla tant estils diferents, com paisatges sonors únics. Quelcom que es concreta en una proposta arriscada i fresca, totalment genuïna dins del panorama musical català. Esdevenint un punt d’inflexió per a la carrera professional de la cantant catalana, qui ha decidit tancar una etapa científica i iniciar-ne una de nova dedicada íntegrament a la música.
On el món s'atura és un disc d'històries viscudes (exteriors i interiors) de Indubio que duen un fil sota la pell que les uneix, el qual dona nom al treball. No és un fil físic, ni tampoc conceptual. És una mena d'energia que vol connectar amb el dia dia d'una forma pròpia; tot aturant un segon el món per plantejar-se cap a on caminem. És a partir d'aquí d'on fan les cançons i és quan les comparteixen (ara) que el missatge pren sentit. Després d'un any i mig de feina poden afirmar que "és el projecte més important que ha fet Indubio fins a dia d'avui".
El disc està format per la selecció de vuit temes iniciats i tancats per un pròleg musical-poètic i un epíleg explosiu que dibuixen la línea del missatge en conjunt. Entre els deu tracks trobem diferents temàtiques que van des de la superació de la mort d'un familiar fins a la irònica sàtira del noi hípermusculat i moralment genial que sembla que ens dibuixen els cànons actuals. També s'explora la recerca de la llum en moments de soledat, l'alegria d'intentar viure i l'amor de parella en diferents fases. El fons roman i es nota en totes les cançons: l'actitud proactiva de sentir-se vius.
Quant a la sonoritat, el grup explica com han provat aquell equilibri "entre la distorsió d'Smoking Souls i la proximitat o facilitat sonora de Morat; un rock modern, d'ara". En aquesta línia es permeten experimentar amb alguns elements variats com la predominància absoluta del so de sintetitzador durant tota la primera part de Núvols de plata o l'efecte coral a l'última explosió de l'Epíleg, aprofitant els dits recursos per crear l'atmosfera acord amb el significat de cada tema.
Amb tot, Indubio ens regala un LP que no és només un recull de cançons de pop-rock juvenil, sinó una invitació a un modus vivendi tan concret i tan abstracte com és d'interpretable. Ens donen, d'alguna manera, aquell raconet per aturar-nos i fer-nos-el nostre, on agafar una energia i un plor que són, tant com l'aigua, indispensables per la vida.
"Avui, molts anys després que la cançó veiés la llum, el seu eco continua viu. El món encara sembla girar al voltant dels mateixos interessos, de les mateixes lluites pel poder i pels tresors amagats sota la terra. En aquest context, les paraules de Fakoly sonen gairebé com una profecia serena: un recordatori que la sorpresa s'esvaeix quan la injustícia es repeteix massa vegades, i a mi no em ve de nou".
Humana Sound System (el projecte de Natxo Tarrés i Roger Farré) juntament amb Tremendo (Dani Rifà) presenten “A mi no em ve de nou”, una adaptació en català inspirada en el tema “Plus rien ne m’étonne” del reconegut artista de reggae africà Tiken Jah Fakoly.
Amb aquesta versió, Humana Sound System i Tremendo volen retre homenatge a una de les veus més potents i compromeses del reggae internacional, un artista que durant dècades ha denunciat les injustícies, les desigualtats i els abusos de poder arreu del món.
Un missatge que, malauradament, continua sent plenament vigent.
La cançó parla d’una realitat que es repeteix al llarg de la història: els grans poders i les elits repartint-se el món segons els seus interessos, mentre els pobles i les persones en pateixen les conseqüències. En el context actual, marcat per tensions globals, conflictes i noves lluites pel control dels territoris i dels recursos, aquest missatge pren una força especial.
Amb aquesta adaptació, Humana Sound System i Tremendo volen portar aquest missatge al català, mantenint l’esperit del reggae conscient i combatiu que inspira l’obra original i connectant-lo amb la nostra realitat.
Perquè la música també pot ser memòria, denúncia i consciència col·lectiva.
I perquè hi ha veritats que, encara que passin els anys… a nosaltres no ens ve de nou.
La banda gallega Arrhythmia presenta el seu nou EP, CERØ (Galunk Produciones, 2026). Després d'un any de treball intens i meticulós, el grup obre una nova etapa amb més claredat d'idees, mantenint l'energia i el discurs que n'han definit la trajectòria.
Des de Lugo, Arrhythmia fa anys que converteix el soroll en llenguatge. La seva música neix de la fricció entre mons: el metall i l'electrònica, el rap i el rock, la força i el detall. En gallec i sense filtres, construeixen cançons que són descàrrega i reflexió alhora.
Reconeguts amb els Premis Martín Códax da Música —el 2018 a la Millor Banda de Metall Gallego i el 2023 com a Millor Banda Heavy i Metall—, han sabut aixecar un so propi: de vegades brutal, de vegades hipnòtic, sempre honest.
El seu EPI (2022), finançat gràcies al suport directe de la seva comunitat, va marcar un punt d'inflexió com a declaració d'independència estètica i emocional. Avui, Arrhythmia no busca agradar: busca commoure.
CERØ, nou EP d'Arrhythmia, Sobre aquest nou treball, Alberto Busto, vocalista de la banda, explica: Hem estat gravant, de fet, de forma força meticulosa i, per primera vegada a la nostra carrera, amb molta calma i intentant que quedés al 100% al nostre gust.
El procés ha estat tan important com el resultat. Ens vam agafar el darrer any per fer-ho i vam fer una selecció de cançons que vam pensar representen el moment actual de la banda i ens hem quedat molt contents. Ens agrada molt i esperem que al públic i als mitjans també us agradi.
A CERØ, Arrhythmia manté la seva essència, però es permet explorar nous matisos. Pel que fa a l'estil, mantenim l'essència del nostre grup que és fer música canyera entre el metall alternatiu, el metalcore i, que abans, també barregàvem amb electrònica, amb música de rap i aquí hem estat una mica més arriscats, experimentant una mica més, si és possible, amb les músiques electròniques, amb melodies una mica més pop, però sense perdre la nostra essència. Esperem que sorprengui, que soni fresc com és la nostra intenció.
A nivell temàtic, l'EP recorre diferents estats emocionals i perspectives crítiques. Pel que fa a les temàtiques, hi ha temes amb un vessant més introspectiu i personal com poden ser els temes 'Amnèsia', per exemple, o 'Agonia'; i tenim temes que poden barrejar un vessant més personal amb un vessant una mica més de crítica com ara 'Eufòria' o temes molt més crítics com 'Insaciables' o 'Messies'.
Amb aquest nou llançament, la banda encara també el retorn als escenaris i anuncien la primera data de la seva gira de presentació de l'EP per a l'11 d'abril dins el Festival A Candeloria, amb les entrades ja disponibles a: https://entradas.acandeloria.com/es/entradas-a-candeloria-o-ultimo-berro tocar en directe.
Amb CERØ, Arrhythmia reafirma la seva identitat i obre un nou capítol creatiu, fidel al seu propòsit de posar ànima a la distorsió i sentit al caos.
FOCUS TRACK: ‘Agonia’ ft. Gran Amore
Aquest nou treball d'Arrhythmia ve acompanyat de la sortida del focus track i videoclip, 'Agonia' ft. Nuno Pico de Gran Amore.
Sobre aquest tema, ens explica Alberto Busto: És un tema que fusiona metall i synthwave per crear una atmosfera intensa i malenconiós al voltant del pas del temps i l'angoixa d'un compte enrere constant. En aquesta col·laboració entre Arrhythmia i Grande Amore, la cançó explora la sensació de viure sota una pressió inevitable, entre la resignació i la lluita interior, combinant versos foscos i hipnòtics amb una falca poderosa i emocional que reforça la idea de l'existència com una espera inevitable.
Després de l'èxit del seu segon disc “Rincones de nadie” amb més de dos milions i mig de reproduccions a Spotify en menys d'un any, Periferia presenta un disc de 6 temes que pretén conciliar la part més fràgil que hi ha dins de tots nosaltres. Lo que queda por sentir és un crit a la vulnerabilitat, però en comptes d'aclamar-lo des d'un punt de vista pessimista o des de l'ofec, ho fa des d'un prisma vitalista, optimista i fresc.
Obren el disc els seus dos primers singles, el que dóna títol al treball, "Lo que queda por sentir", que ja supera les 100.000 reproduccions a Spotify en poc més d'un mes i "Si no existe la libertad". A ells els segueix el primer tema en català del grup, "Pacte de sang", un homenatge a Pol, Quel, Pep, Climent i Berta, als mateixos Periferia. Pel viscut i pel que queda per viure mitjançant el camí que el present va obrint. Si tot s'acabarà algun dia, farem que hagi valgut la pena.
El quart tema és "O.V.N.I." i et tendeix la mà per buscar un lloc millor. A la cançó, un O.V.N.I. baixa fins a la terra per proposar-te abandonar aquest món. Pel que fa a la cançó, hi ha molts tipus d'O.V.N.I.s: hi ha veus interiors, persones, oportunitats, que arriben per obrir-te una porta que et porta a llocs que ni imaginaves.
"En reconstrucción" fa referència al diàleg intern que tenim amb nosaltres mateixos durant tota la vida. La introspecció no té una fi, és constant. Com que ningú no pot escapar dels seus fantasmes ni de la seva veu interior, hem de conciliar el que ens dol i els nostres abismes amb tots els aprenentatges que van arribant fins a nosaltres.
I tanca el disc "Este instante", en col·laboració amb Cala Vento. El seu missatge fa referència a la calma després de la tempesta: ets on vols ser i fins ara no t'havies adonat. Ho podries jurar, ara mateix no et falta res, aquest instant et pertany, aprofita-ho abans que s'escapi.
Tot indica que Periferia ja és una realitat del nou rock a l'Estat espanyol i una clara mostra d'això és l'extensa gira que acompanyarà el llançament i que els portarà a alguns dels escenaris més populars de la península com ho són els de la Telecogresca, Cruïlla, Iruña Rock, Juergas o Pirata Festival.
.jpg)
