SIENNA presenta el seu nou disc "LINCE"

L'Artista valencià Sienna ha esdevingut un dels projectes més genuïns i autèntics de l'escena pop alternativa. El 2017, l'artista valencià va enlluernar crítica i públic amb el seu primer àlbum "Tràgic i fugaç".

Amb els seus següents treballs "Tiempos de Impacto” (2019) i "Melancolic (2021), es va refermar al circuit independent. A més, el seu últim EP "Melancolic" li va servir per explorar noves textures i conceptes sonors. El 2024, publica ''Trance'' i aconsegueix col·locar-se al lloc 2.

Ara Sienna està a punt de publicar 'LINCE', el seu nou treball d'estudi. 'LINCE' neix d'un dels períodes més complexos i transformadors de la seva vida i converteix la foscor en un exercici de resistència, intuïció i esperança; no busca recrear-se en el dolor, ans al contrari, l'àlbum neix precisament de la necessitat de continuar avançant, fins i tot en moments en què aturar-se semblava l'opció més senzilla.

El títol del projecte sorgeix de la naturalesa de l'animal que l'inspira. El linx té una extraordinària capacitat de visió nocturna i pot orientar-se en condicions de llum escassa. Per a Sienna, aquesta imatge representa la manera com va afrontar aquells mesos: avançant amb un focus molt concret, guiat per la intuïció i l'instint, i buscant veure més enllà de la foscor. "Només volia veure a través de la foscor", explica l'artista.

«Después de todo» Karen Ortiz de Guinea llança el seu disc de debut entre el desamor, la memòria i la llum

Després d'anys de trajectòria compartida sobre els escenaris juntament amb referents com Revòlver, Elliott Murphy o la Vargas Blues Band, l'artista guipuscoana presenta un revelador àlbum de debut gravat als estudis Muir. L'autora desplega un territori sonor d'arrel acústica i pols rocker que transita per paisatges confessionals, la memòria i la recerca de pau interior, incloent peces en castellà i basc de profunda càrrega emocional.

Hi ha col·leccions de cançons que no neixen per una mera inquietud estilística ni per l'impuls d'omplir una casella a la indústria, sinó com l'única taula de salvació possible quan el terra cedeix sota els peus. L'àlbum de debut de la compositora donostiarra Karen Ortiz de Guinea, titulat «Después de todo», emergeix precisament d'aquesta urgència vital. Forjat als passatges més profunds del desamor i travessat pel ressò inconfusible de la pèrdua, aquest treball s'erigeix ​​en un refugi íntim i en una autèntica teràpia personal on la música deixa de ser un ofici per convertir-se en resposta, bàlsam i equilibri. Des d'una proposta d'arrel orgànica que combina la cançó d'autor amb un pols rocker encertat, l'artista desplega al piano ia l'acordió un territori d'honestedat desarmant.

Gravat i produït amb mim artesanal als estudis Muir de Sant Sebastià sota la batuta de Yon Vidaur, el volum compta amb aportacions en la producció d'alguns talls signats per Javier Vargas, oferint un so directe i nu que abraça sense artificis l'aspror del real. La carcassa instrumental de l'obra s'enriqueix amb la complicitat de noms fonamentals de l'escena musical, reunint la guitarra elèctrica del mateix Javier Vargas, les textures acústiques de Mikel Aguirre Urkizu, la precisió percussiva d'Oriol Flores i Iñaki de Lucas, i el talent multiinstrumentista de Yon Vidaur. Un teixit coral que acompanya amb elegància la veterania d'una creadora adobada al llarg dels anys amb referents indiscutibles com Revòlver, Elliott Murphy, Amateur o la Vargas Blues Band.

Al llarg del repertori, el disc transita per paisatges emocionals de calat singular. Composicions com «Casa de nines» aborden l'asfíxia del desamor i la necessitat vital d'arriscar-ho tot per renéixer, mentre que peces de marcat pols confessional com «Narcís de plàstic» o «Amics» celebren la memòria, la lleialtat indestructible cap al cercle més íntim i una fe incomunitària. L'obra també mira amb nostàlgia al pas del temps ia les empremtes d'una educació sentimental inesborrable en talls com “Això em queda de tu”, alhora que s'endinsa en la introspecció i la recerca de serenitat a través de passatges tan evocadors com “Un món ideal”. Menció a part mereixen els moments interpretats en eusquera, on l'autora teixeix atmosferes de profunda arrelament local a Gau il·lunetan i en el rotund al·legat d'identitat i llum pròpia que representa Nire distira ez duzu itzalduko.

Amb aquest treball esculpit des de les entranyes, Karen Ortiz de Guinea consolida una trajectòria definida per l'autenticitat i una ploma de profunditat inusual, demostrant que quan es canta sense xarxa de protecció, la música continua sent l'únic espai on sempre és possible tornar a casa.

NASTALLAT guanya el XIX Concurs Sons

NASTALLAT guanya el XIX Concurs Sons 

El seu electroball de bot va imposar-se a la final del concurs Sons de la Mediterrània celebrada a la Fira Mediterrània de Manresa.

Nastallat és el grup guanyador del XIX Concurs Sons de la Mediterrània, després de la final celebrada el dijous 15 d’octubre durant la jornada inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa. A més d’aquest projecte d’electroball de bot liderat per la cantant igualadina Laia Rius, van actuar a la final dues propostes més que renoven, cadascuna a la seva manera, gèneres ben populars als Països Catalans: el grup d’havaneres De Gairó i la formació rumbera La Mare del Tanu. El jurat ha volgut fer constar expressament que en aquesta edició les tres propostes han estat de qualitat, noves i amb molt de potencial per créixer i fer camí en l’escena. 

Per la seva banda, el grup De Gairó, en Ricard Munné (veu), la Júlia Munné (guitarra i veu), la Luar Alberdi (baix, violencel, guitarra i veu) i en Roc Ramoneda (percussió, baix i veu), va obrir la final amb un repertori que connecta l’havanera, la cançó marinera i alguns clàssics del gènere com “La Gavina” amb lletres contemporànies que parlen de temàtiques actuals, mentre que el combo La Mare del Tanu, liderat per la cantant, trombonista i compositora Joana Voisin, va presentar un repertori de composicions pròpies ben afermades en els patrons de la rumba catalana, amb una posada en escena reforçada per dues balladores.

Com a guanyadors del Concurs Sons de la Mediterrània, Nastallat actuaran a les properes edicions del Festival Tradicionàrius, l'Ethno Catalonia de Banyoles, el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el Música a la Vila del Vendrell, el FiM Vila-seca, el Korre K Token de Blanes i el Circuit Folc, a més de gravar un disc i participar en l'Obrador d'Arrel de la Fira Mediterrània, on també actuaran l'any vinent.

El Concurs Sons de la Mediterrània està organitzat pel Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, amb el suport de la Fira Mediterrània, el FIMPT, el Música a la Vila, l'Ethno Catalonia, el FIMPT, el FiM Vila-seca, el Korre K Token i el programa Mans de 3Cat.

 

SÈRDICA PRESENTA EL DOBLE SINGLE "BARRA D'UN BAR" I "TENS UNA FINESTRA" Avançament del nou disc “Ja han tornat les orenetes”

Sèrdica presenta “Barra d’un bar” i “Tens una finestra”, avançament del disc “Ja han tornat les orenetes”, que es publicarà el 6 de novembre i que juga a desxifrar les adversitats per veure-les d’una manera més clara, més esperançadora. 

Després del debut amb “Un cingle molt alt”, un àlbum tenyit de nostàlgia, el projecte liderat per Pere Girbau Pladelasala obre una nova etapa que explora altres maneres de mirar i comprendre allò que ens trasbalsa. L’acompanyen el seu germà Carles Girbau Pladelasala, al violoncel i al baix, i els seus companys de l’ESMUC Marcel Torres, a la guitarra, i Aleix Burgués, a la bateria i la percussió. 

“Barra d’un bar” ens situa en un restaurant de carretera al capvespre, on diferents personatges es fan companyia en silenci. La cançó reflexiona sobre la delicadesa que pot amagar un home aparentment feréstec i altres contrastos que afloren als llocs més inesperats. Versos com “El riu d’aquesta vall desemboca a una presa, el cor d’aquest estrany t’estimarà amb fermesa” són alguns dels conceptes que van apareixent al llarg de la cançó, tot inundant el menjador principal d’un sentiment que fa brollar els records més profunds. 

Fidel a una manera de compondre basada en la superposició de patrons de guitarra, Pere Girbau Pladelasala construeix el tema sobre els arpegis obstinats de dues guitarres, que sostenen la resta de la instrumentació. El so sec de la bateria i un baix avellutat completen la paleta sonora deixant pas a una secció de vents llunyana, que gradualment va afegint-s’hi tot creant un ambient rural crepuscular. 

“Tens una finestra” és una carta d'amor a qui ens escolta i ens empara. És una cançó d’estructura i instrumentació més senzilla per tal d’acompanyar la sinceritat de les paraules cap a qui ens reconforta. 

El disc “Ja han tornat les orenetes” s’ha gravat a Estudis Ground, amb Jaume Figueres com a tècnic de gravació, i l’ha mesclat Ferran Conangla. La il·lustració de la portada és obra de Clara Teixidor Toneu, i la maquetació, d’Ariadna Sala Studio.

Crèdits tècnics:

Música, lletra, veu i guitarra acústica: Pere Girbau Pladelasala.

Baix i violoncel: Carles Girbau Pladelasala.

Guitarra espanyola i acústica: Marcel Torres Querol.

Bateria i percussió: Aleix Burgués Ibora.

Tècnic de gravació: Jaume Figueres.

Mescla i màstering: Ferran Conangla.

Producció: Pere Girbau Pladelasala.

Estudi de gravació: Estudis Ground.

Gravat a Estudis Ground el novembre del 2025.

Il·lustració portada: Clara Teixidor Toneu.

Disseny gràfic: Ariadna Sala.

Fotografies promocionals: Valèria Cuní Capellà.

Tano!Fest celebra els 10 anys

Els Tano! afegeixen quatre noves dates del seu Tano!Fest per celebrar els 10 anys d'existencia d'aquests meravellós projecte de l'Oskar i en Victor Pelusa. I ho fan en 4 ciutats importants de l'escena catalana i acompanyats amb grups amics i locals per passar-ho de la millor manera possible. Una bona mostra de la escena catalana en un cartell amb 4 dates diferents, que amb les dues dates ja celebrades, ens ensenyen com portar la musica alternativa per tot el territori amb una aposta local i DIY. 

TANO!FEST // REUS · SANT FELIU DE GUÍXOLS · VIC · LLEIDA

"Segona i última part dels Tano!fest amb quatre noves dates. El que en un principi era una simple celebració d'una dècada de vida, s'ha convertit en una cosa molt més rellevant com és la comunió i germanor entre grups, fent possible una serie de petits festivals donant esperança que encara es poden fer coses de manera diferent i directe. Sigui el que sigui el que estiguem celebrant, tenim moltíssimes ganes de compartir-ho amb totxs vosaltres! Mil gràcies a tothom que ho està fent possible!"

4 NOVES DATES: REUS / SFG / VIC / LLEIDA  (Al Juny 2026 es va celebrar a BADALONA i SARRIÀ DE TER / 6 edicions en total)  

5 GRUPS DIFERENTS CADA NIT + DJS

ENTRADES DISPONIBLES: https://linktr.ee/tanoduo

6 NOVEMBRE / LO SUBMARINO (Reus)

· ZOMBI PUJOL

· SOTATERRA

· LOS VALIENTES

· CHARNEGO

· TANO!

· MAXIMUM CLATELLOT DJs

5 DESEMBRE / TZVR (Sfg)

· ZEIDUN

· NOTES TO MYSELF

· MECONIO

· JANE DOE

· TANO!

· AGUSTANO DJ

9 GENER / JAZZ CAVA (Vic)

· ZA!

· POWER BURKAS

· NÖIA

· TRÖPICAL ICE LAND

· TANO!

· DMR SELECTORS DJs

23 GENER / LA BOITE (Lleida)

· E150

· CVTO

· DISASTER JACKS

· BULLITT

· TANO!

· VINYLOTEKA DJ

Medalla i el seu 5è disc “Arquitectura del Caos – Vol. I”

Medalla publican su primer EP en nueve años de trayectoria, una colección de canciones breve pero intensa en la que exploran nuevas composiciones dentro su personal sonido, a caballo entre el metal y el rock psicodélico.

Este EP llega solo un año después de la publicación de su quinto larga duración “Música Máquina”, un disco aclamado por la crítica, que lo consideraron uno de los mejores discos nacionales de 2025.

Desde el propio título, “Arquitectura del Caos – Vol. I”, el cuarteto barcelonés ya nos deja entrever que el EP no se tratará de una entrega individual, sino que posiblemente en el futuro nos encontremos con más volúmenes que formarán parte de esta misma saga.

Estas canciones fueron compuestas y grabadas a la vez que “Música Máquina”, pero amplían el registro sonoro y compositivo de ese último álbum hacia otros territorios donde la inmediatez no está tanto en primer plano y se busca más la experimentación, con piezas que oscilan entre la tensión oscura y la agresividad beligerante, como es el caso de “Modo Diablo”; y otras que se construyen desde un acercamiento más cinematográfico, como es el caso de “Pesadilla I” y “Pesadilla II”; una canción dividida en dos partes donde se parte de un lugar más pequeño para abrirse poco a poco hasta llegar a un caos lisérgico en forma de lluvia de guitarras épica.

Este lanzamiento no se ha concebido únicamente a nivel sonoro, sino que viene acompañado de una pieza audiovisual extraordinaria que firman los artistas catalanes Lidia Arruego y Joan Castelló. Se trata de un cortometraje que a su vez funciona como triple videoclip, donde a través de la recreación del mito bíblico de Caín y Abel, convierten las canciones de este EP en un viaje cinematográfico donde se entremezclan géneros como el dark fantasy, el cine de serie B o el misticismo.

El lanzamiento se publica digitalmente bajo el amparo del sello autogestionado por la propia banda, Estudio Mazmorra. Para el apartado gráfico vuelven a contar con el artista madrileño Tumulus Design con una portada laberíntica con influencias del mundo de los videojuegos. La producción, grabación y mezcla van de la mano de Sergio Pérez García (SVPER), aclamado productor de la escena nacional.

 

ALBERT JORDÀ publica Cada pas, single d’avançament del seu nou EP

"Cada pas" és una cançó sobre avançar, créixer i imaginar el futur des de la mirada de les noves generacions. A través d’una successió d’imatges, “cada veu, cada nota, cada gest, cada salt, cada cant”, la cançó reivindica el valor de totes aquelles decisions i experiències que acaben construint un camí propi.

La lletra parla directament a aquestes noves generacions i les anima a caminar sense por, a assumir els reptes amb desig i cercar la seva pròpia llibertat. No és tant una cançó sobre el futur com un missatge de confiança en aquells que hauran de construir-lo: “ara i aquí, ho sou tot”.

Musicalment, "Cada pas" es mou en un terreny pop-rock enèrgic i fresc, amb una pulsació vital que contrasta amb la dimensió més reflexiva de la lletra. El resultat és una cançó lluminosa però no ingènua, que parla de canvi, esperança i continuïtat, i que converteix “cada pas” per petit que sigui, en una manera d’avançar cap a un nou horitzó.