"L'ALÈ DEL RECORD" UN DISC DEL PIANISTA JOAN MANAU I EL TENOR JOAN LAÍNEZ AMB TEXTOS DE FELIU FORMOSA

"L'Alè del record" El Lied és una de les grans formes de la música de cambra europea, desenvolupada especialment durant el romanticisme alemany del segle XIX i posteriorment expandida a altres tradicions musicals com la francesa, la russa o la catalana. Catalunya, en aquest sentit, compta amb un patrimoni liderístic ric, divers i d’una gran qualitat, amb nombrosos compositors i compositores que han contribuït de manera decisiva al repertori per a veu i piano.

En aquest context s’inscriu "L'Alè del record", el nou cicle de Lied de Joan Manau, compositor, pianista i director d’orquestra amb una llarga trajectòria vinculada al món del cant. Guardonat l’any 2001 al Concurs per a Joves Compositors de la Generalitat de Catalunya pel cicle "L’ombra i altres poemes" de Marià Manent, Joan Manau recupera ara la forma liderística a partir del poemari "Cançoner" de Feliu Formosa.

Escrit després de la mort prematura de la seva esposa, l’actriu Maria Plans, el poemari de Feliu Formosa travessa sentiments de dolor, amor, absència, solitud i enyorança. Joan Manau converteix aquesta dimensió emocional en una obra musical intensa i contínua, concebuda per a tenor lírico-spinto i piano, amb una durada aproximada de 63 minuts sense interrupció, seguint l’estructura de "An die ferne Geliebte" de Beethoven, on cada peça queda enllaçada amb la següent a través del piano.

La interpretació va a càrrec del tenor Joan Laínez, recomanat pel director artístic d’Òpera a Catalunya, Jordi Torrents, i escollit per la seva capacitat de transmetre tota la profunditat emocional del cicle. Lluny de funcionar com un simple acompanyament, el piano assumeix també un paper coprotagonista: dialoga amb la veu, crea atmosferes i expressa allò que les paraules no poden dir, construint així una obra d’una gran densitat poètica i musical.

Joan Manau és pianista, director d’orquestra i compositor, amb una trajectòria especialment vinculada al repertori per a veu i piano i al món de l’òpera. Format inicialment a l’Escola Municipal de Música de Sabadell amb Adolf Cabané, va continuar els seus estudis al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb mestres com Josep F. Pagés, Manuel Oltra, Josep Poch, Josep Garcia Gago, Xavier Boliart i Carles Guinovart.

Al llarg de la seva carrera ha desenvolupat una intensa especialització en el gènere del Lied i l’acompanyament vocal. Va perfeccionar la interpretació del Lied alemany i francès amb el pianista britànic Charles Spencer, col·laborador habitual de figures com Gundula Janowitz o Christa Ludwig. També va treballar repertori de cant i piano amb Alicia de Larrocha, de qui va rebre elogis per la seva interpretació de cançons de Rachmàninov, i va aprofundir en el Lied català amb Narcís Bonet.

Entre 1992 i 1999 va ser assistent musical i sotsdirector del cor a les temporades d’Òpera a Catalunya de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, així com mestre repertorista de l’Escola d’Òpera de Catalunya. Més recentment, entre 2015 i 2022, va assumir la direcció musical i artística de Terrassa Òpera, dirigint produccions com Aida, La Traviata, Don Giovanni, Le Nozze di Figaro o Il Barbiere di Siviglia.

Com a pianista ha ofert nombrosos concerts amb destacats cantants lírics com Dalmau González, Mireia Pintó, Milagros Poblador, Imma Sampedro, Miki Mori, Elena de la Merced López o Silvia Tro, i ha col·laborat amb directors com Salvador Brotons, Miquel Ortega, Miguel Roa o Vittorio Sicuri. L’any 1983 va ser també un dels fundadors de la Cobla Sant Jordi.

La seva faceta creativa com a compositor manté una estreta relació amb la veu i la poesia, construint un llenguatge musical d’una gran sensibilitat expressiva i profundament arrelat a la tradició vocal catalana i europea.

Joan Laínez és un tenor mallorquí que ha construït una trajectòria sòlida i ascendent dins del panorama líric europeu, combinant la formació acadèmica en piano i direcció amb una veu de gran intensitat expressiva. La seva evolució artística es caracteritza per la fusió entre la tècnica del bel canto i una interpretació emocionalment profunda, una qualitat que es reflecteix plenament en aquesta gravació.

La seva projecció internacional ha estat reconeguda amb diversos guardons, entre els quals destaca el Primer Premi del prestigiós Concurs Internacional Grandi Voci de Salzburg (2023). També ha estat distingit en certàmens com el Concurs Internacional de Cant Jole de Maria a Itàlia o el Corsica Lirica a França, consolidant així la seva presència en el circuit líric europeu.

Habitual en importants temporades operístiques, Joan Laínez ha actuat en escenaris com el Teatro Real de Madrid, l’Òpera d’Oviedo —on ha interpretat el rol de Radamés a Aida—, el Teatro de la Maestranza de Sevilla, l’Òpera de Tenerife, el circuit Òpera a Catalunya o el Teatre Principal de Palma. Al llarg de la seva carrera ha assumit papers principals en títols com La Traviata, Cavalleria Rusticana, Turandot o Don Carlo.

En aquest treball discogràfic, Joan Laínez s’allunya de la dimensió monumental de l’òpera per endinsar-se en la intimitat del Lied. Amb una veu madura i plena de matisos, el tenor posa la seva capacitat interpretativa al servei de la paraula poètica, establint un diàleg directe entre música i text que converteix cada peça en una experiència emocional d’una gran intensitat.

Feliu Formosa és una de les figures més rellevants de la cultura catalana contemporània, amb una trajectòria extensa i transversal com a poeta, traductor, actor, director escènic i pedagog. La seva obra i activitat cultural han estat marcades especialment per la traducció, que ell mateix ha definit com el fil conductor constant de tota la seva vida intel·lectual i artística.

Profund coneixedor de la literatura i el pensament alemany, Feliu Formosa ha tingut un paper fonamental en la introducció i difusió de grans autors de la cultura germànica a Catalunya, combinant aquesta tasca amb una obra poètica d’una gran intensitat emocional i reflexiva. Paral·lelament, ha desenvolupat una destacada activitat teatral tant des de l’escena com des de la pedagogia, especialment a l’Institut del Teatre, on ha format diverses generacions d’intèrprets.

La seva aportació cultural ha estat reconeguda amb alguns dels guardons més importants del país i de l’àmbit internacional, entre els quals destaquen el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2005), el Premi Nacional de Teatre (2007), el Premi de l’Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Literatura per la difusió de la cultura alemanya a l’estranger (2011), la Creu de Sant Jordi (1987) i el Premio Nacional a la Obra de un Traductor atorgat pel Ministeri de Cultura (1994).

La seva poesia, marcada per la introspecció, la memòria i la fragilitat humana, s’ha convertit en una de les veus imprescindibles de la literatura catalana actual.

Crèdits tècnics:

Enregistrat a Sabadell (Espai Montserrat Camps de Músics per la Cobla), els dies 26,27 i 28 d'Agost de 2025.

Tècnic de so: David Casamitjana.

Producció musical: Miquel Garcia Clapé.

Tècnic afinador: Carles Horvath Ysas de Jorquera Pianos.

Gravat amb un piano Gran Cua Stenway&Sons de Jorquera Pianos.

Joan Manau: Quan es va publicar "Darrere el vidre: Poesia 1972-2002" de Feliu Formosa, em van colpir profundament, especialment els vint poemes del cicle "Cançoner", posteriorment titulat "L’alè del record". Tal com explica el mateix Feliu Formosa, aquests poemes parlen de la pèrdua, l’absència, l’enyorança, la bellesa, la tendresa i el retrobament. Tots aquests sentiments em van remetre intensament a un moment concret de la meva joventut, afortunadament no marcat per una pèrdua irreparable. És des d’aquesta experiència personal que he construït la música d’aquest cicle. Dues vivències diferents, una expressada a través de la poesia i l’altra a través de la música, conflueixen a "L’Alè del record", donant vida a una obra que neix del diàleg entre ambdues sensibilitats. La composició musical que conté aquest disc no hauria existit sense la poesia de Feliu Formosa.

Feliu Formosa: Cinc mesos després de perdre la meva companya Maria Plans, que va morir la nit del 4 al 5 d’octubre de 1974, vaig escriure els vint poemes del "Cançoner". El dol encara m’acompanyava, però ja em sentia capaç de reflexionar amb una certa serenitat sobre la pèrdua i l’absència, tot evocant la Mari: mare de les meves dues filles, esplèndida actriu, dona d’una gran humanitat, d’una bellesa i d’una capacitat de tendresa per a mi úniques. Vaig voler escriure evitant qualsevol mena de sentimentalisme, però des del desconcert i la rebel·lió davant la desaparició, als quaranta anys, de la persona estimada, amb qui havia compartit catorze anys plens d’experiències enriquidores. Al llibre hi apareixen la soledat, l’estranyesa, la desolació i també la idea d’un hipotètic retrobament en un futur ignot. Potser per això el sentit del recull es podria resumir en els versos que clouen l’últim poema, on es parla precisament d’aquest retrobament:

“I tot acabarà en una abraçada

que serà la primera.

No hi haurà ni passat ni futur.

Tot serà lògic

i aquest poema mai no haurà existit”.

Un agraïment molt especial a Joan Manau Valor, autor i intèrpret de la música, i al tenor Joan Laínez, per haver volgut compartir amb mi, de manera magistral, tot allò que he intentat expressar en aquests poemes

David Mauricio torna amb nou i tercer disc "Deixar-ho escrit"

Després de captivar crítica i públic amb "Ocells perduts" (2017) i "El fruit vermell" (2020), David Mauricio torna a l’escena musical amb una nova obra que apunta directament al cor. El seu tercer disc, "Deixar-ho escrit", emergeix després d’uns anys de silenci discogràfic com el treball més íntim i essencial de la seva trajectòria.

Cuit a foc lent a l’estudi Colomer 47, aquest nou àlbum neix de la complicitat creativa entre David Mauricio i el productor Vic Moliner, que signen plegats una producció delicada i plena de matisos. Sessió rere sessió, el disc s’ha anat construint des de la llibertat, el joc i la paciència, donant forma a un univers sonor càlid i reposat que convida a l’escolta atenta.

"Deixar-ho escrit" desplega un pop d’autor subtil i evocador, amb melodies balsàmiques, textures suggerents i unes veus treballades amb precisió artesanal. És un disc que ofereix refugi i pausa, un espai per reconnectar amb un mateix enmig del soroll quotidià.

Amb aquest nou treball, l’artista gironí reafirma la seva veu pròpia dins l’escena catalana i proposa un viatge emocional que ens convida a aturar-nos, respirar i abraçar l’instant. Un camí honest i lluminós que parla de revisió, reconstrucció i esperança.

Pròxims concerts:

5 de Juny. Barcelona. Llibreria Byron.

Crèdits tècnics:

David Mauricio: composició, veu, guitarra acústica i piano.

Oriol Pujolràs: Bateria.

Vic Moliner: Baix elèctric i sintetitzadors.

Producció: Vic Moliner i David Mauricio.

Estudi de gravació: Colomer 47 (Banyoles).

Mescla i mastering: Panxii Badi.

Fotografies i videoclip: RV Films.

Realització i muntatge: Aleix Barba.

Direcció de fotografia: Jordi Sala.

Ajudant de realització i muntatge: Judit Marcos.

Vestuari: Lena Antequera.

David Mauricio (Girona, 1988) és un músic, cantant i compositor format al Taller de Músics de Barcelona i a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), on es va graduar en l’especialitat d’Interpretació de Cant Jazz.

L’any 2017 va publicar el seu àlbum de debut, "Ocells perduts", un treball on explorava un univers sonor proper al folk, amb influències del rock i l’indie. La delicadesa de les seves lletres i la solidesa de la seva proposta musical li van valer el reconeixement de la crítica, situant-lo entre els millors discs de l’any segons la revista Enderrock.

El 2020 va presentar el seu segon treball, "El fruit vermell", produït per David Soler i amb arranjaments d’Apel·les Carod. En aquest disc, David Mauricio va aprofundir en un paisatge sonor més ric i dinàmic, ple de matisos i clarobscurs. En conjunció amb unes lletres que desprenen vitalisme i resistència, acaba teixint un disc que és cant i crit a la supervivència, a la consciència de la transformació constant que és viure. Aquest disc va ser escollit per la revista Enderrock i el diari El Punt Avui com un dels millors treballs de l'any.

Belako ens presenta el disc "Sigo regando"

 

Ja està, després d'esperar 3 anys des de la sortida de “Sigo regando”, aquell disc que van presentar en un vaixell al Tàmesi, el quartet de Mungia, Belako ha anunciat un nou àlbum i la seva tornada al seu hàbitat natural, la carretera. Alemanya, Mèxic, Madrid, Barcelona, ​​Donostia, València, Bilbo…, més de 30 ciutats ja tenen la data agendada per a aquesta tardor.

Hi ha ganes de veure-les. I és que BELAKO no defrauda. El seu directe és explosiu. Bateries contundents, riffs de guitarra sense límits, melodies elegants, baixos intensos, veus que t'atrapen, i moviment, molt de moviment i inconformisme artístic, que ens recorda que mai agafen el camí fàcil, ni et donen espai per despistar-te mirant el mòbil. Tot pot passar en un bolo de BELAKO.

BELAKO són ​​sens dubte una de les bandes més respectades i estimades per l'escena independent d'aquest país, i una de les bandes amb més trajectòria internacional.

Aquí han guanyat 6 Premis MIN, entre ells a artista de l'any, el prestigiós El Ujo Crítico, el Premi a artista revelació Rolling Stone… Han actuat a tots els grans Festivals i sales en més de 500 concerts en què han sabut transmetre la mateixa credibilitat al main stage del Primavera Sound o al Gazte.

Han estat convidats per Queens of Stone Age, Liam Gallagher, Crystal Fighters o DMAS a obrir els seus concerts per gires a Europa, UK o grans espais com Finsbury Park. Han actuat a Reading & Leeds, Rock a Seine, Viu Llatí, Auditori Nacional de Mèxic, Corona Capital… Les seves gires per Rússia, Japó, Corea, Filipines, Canadà, Mèxic, US, Colòmbia, UK, Alemanya, Itàlia, França, Portugal, Bèlgica, Holanda, Dinamarca, Polònia, Finlàndia…, donarien.

Però el més important és que ells transcendeixen la seva música. La seva explosió post punk i rock, es fusiona amb compromís social i un discurs empàtic abans de causes i injustícies. Una coherència que els fa ser molt estimats.

La Fúmiga torna a signar una nova fita amb la publicació de "Tot s’acaba", el seu primer vinil

La Fúmiga torna a signar una nova fita amb la publicació de "Tot s’acaba", el seu primer vinil, una peça llargament esperada pel seu públic que, des del mateix dia de llançament, es va situar com a número 1 de vendes a Amazon a tot l’Estat i va exhaurir els 1.000 exemplars signats que els valencians havien posat a la venda al seu web. El disc confirma la dimensió popular d’una banda que, després de tretze anys de trajectòria, ha transcendit el circuit habitual de la música en valencià per convertir-se en un dels fenòmens més rellevants de l’escena contemporània.

Aquesta edició tan especial reuneix algunes de les cançons més celebrades del grup, algunes mai publicades en format físic, juntament a cançons remesclades expressament per a l’ocasió. Una col·lecció que funciona alhora com a celebració, llegat i foto finish d’una trajectòria singular i genuïna.

Obre el disc “Gràcies per tant”, l’última cançó de La Fúmiga, publicada a l’octubre coincidint amb l’anunci del seu comiat i dels concerts finals. Tot seguit arriba “La Gent de la Mediterrània”, una nova versió del seu èxit “Mediterrània”, convertida en un clàssic immediat i presentada aquí en la versió col·lectiva que uneix alguns dels noms més destacats de la música catalana i valenciana, com Els Catarres, Figa Flawas, Doctor Prats, The Tyets, La Gossa Sorda, Miki Núñez, Malifeta, Suu, Nebulossa, Samantha, La Casa Azul, La Pegatina i, fins i tot, Aspencat, entre d’altres.

El vinil inclou també “La Penúltima”, fins ara inèdita en format físic; “Covards”, amb The Tyets apareguda al seu darrer disc Tot està per fer; “Cançons d’amor”, amb Els Catarres, també inèdita fins ara en format físic; “Ja no fa mal” amb la col·laboració de Samantha, instal·lada al seu Top 10 de cançons amb més èxit des que es va publicar al disc Fotosíntesi; “Ja dormiré”, un dels seus impactes més rotunds, amb Figa Flawas; una nova mescla d’“Espremedors”, que va ser la primera cançó de la banda; “Rebobinar”, on el grup ja deixava entreveure que el final estava arribant; “Havia de passar”, amb una de les tornades més icòniques del grup —“Tu i jo cremant València”— i “Llavors” en una versió simfònica amb la Societat Musical d’Alzira que tanca el disc.

Aquest nou disc arriba en un moment especialment simbòlic: La Fúmiga va fer història exhaurint en menys d’una hora les més de 46.000 entrades posades a la venda per als seus concerts de comiat al Sant Jordi Club de Barcelona i al Roig Arena, el recinte indoor més gran de l’Estat. Una resposta popular que confirma l’abast d’un projecte irrepetible.

Nascuda a Alzira l’any 2012, La Fúmiga no ha estat únicament una banda, sinó també un relat col·lectiu. Sorgida de l’entorn de la Societat Musical d’Alzira i amb arrels en la tradició de les xarangues valencianes, el grup va convertir aquell impuls festiu inicial en una proposta contemporània capaç d’omplir places, festivals i recintes de gran format arreu del territori. Amb onze músics damunt l’escenari, una energia desbordant i una identitat recognoscible des del primer acord, la formació ha sabut unir la tradició bandística valenciana amb noves sonoritats urbanes i populars, sempre amb el valencià com a llengua vehicular i amb un discurs compromès en defensa dels drets humans, l’antifeixisme i la diversitat. Des de l’impacte de “Mediterrània”, distingida amb disc d’or, fins a treballs com Espremedors (2019), Pròxima parada (2020), Fotosíntesi (2021) o Tot està per fer (2024), la banda acumula més de 150 milions de reproduccions només a Spotify, dos discos d’or i prop de 500 concerts. Però el seu èxit més gran potser n’és un altre: haver arribat a públics que mai abans havien consumit música en valencià i demostrar que una llengua, quan connecta amb l’emoció col·lectiva, no coneix fronteres.

La Fúmiga ja ha començat la que serà l’última gira del grup, iniciada a Alacant davant de més de 9.000 persones, amb parada posterior a Vila-real i a Girona, on van exhaurir totes les entrades de la Sala La Mirona dins el marc del Festival Strenes. Els quatre concerts finals, tots ells amb les entrades exhaurides, tindran lloc els dies 16 i 17 d’octubre al Sant Jordi Club de Barcelona i el 30 i 31 d’octubre al Roig Arena de València.

Sergi Carbonell presenta el 5è disc "SVARA"

El pianista i compositor Sergi Carbonell presenta SVARA, el seu cinquè treball de piano solo. Conegut per la seva trajectòria com a músic i compositor de Txarango, cantautor, pianista i creador d’un univers artístic de fort component humanista i introspectiu, Carbonell obre amb aquest disc una via expressiva centrada en la matèria primera del so: la vibració.

El títol del disc remet a un concepte del sànscrit que significa nota, vibració, so essencial. És l’impuls primigeni del qual neix la música, la ressonància que habita en totes les coses fins i tot abans de ser escoltada. SVARA neix d’una intuïció: que aquesta vibració també existeixa la Terra. Que dins dels volcans -en el seu silenci, en la seva pressió interna, en el seu batec geològic- hi ha una música adormida.

A partir d’aquesta premissa, el disc reuneix quinze peces per a piano, cadascuna dedicada a un volcà diferent. Lluny de qualsevol voluntat descriptiva, les composicions busquen traduiren so la seva energia interna, com si el piano esdevingués un canal per escoltar allò que passa sota la superfície terrestre.

L’enregistrament d’SVARA es va dur a terme a Tenerife, a les faldes del Teide, en un entorn allunyat d’un estudi convencional. El piano es va situar en un espai domèstic, una decisió que respon a la voluntat de capturar una sonoritat propera i honesta. Aquesta aproximació permet que la música es desenvolupi amb naturalitat, integrant-hi elements de l’entorn comel cant dels ocells, els cruixits de la fusta o la respiració mateixa de l’espai. Un altre element definitori del disc és l’ús del pedal de feltre, que modifica el timbre del piano i en suavitza l’atac, generant una sonoritat més velada i introspectiva. El resultat és un paisatge sonor que es desplega lentament, com una vibració que emergeix des de la profunditat fins a fer-se audible.

Amb SVARA, Sergi Carbonell proposa una experiència d’escolta que transcendeix la forma musical per situar-se en un terreny gairebé sensorial. El piano esdevé aquí un espai on conflueixen natura, temps i presència, en un exercici de síntesi que reivindica el silenci il’atenció coma elements centrals de la música.

Suc i Sopes presenta el seu tercer disc: "Lo més clar és s'embull"

Suc i Sopes presenta el seu tercer disc: "Lo més clar és s'embull". Després d’haver llançat "Mai Me pens" el 2022 i consolidar una evolució amb "Ja que hi som", el grup de Ciutadella de Menorca fa un pas endavant amb el que ja es pot considerar el seu disc de maduresa.

El nou treball ha vist la llum el passat 24 d'abril de 2026 a totes les plataformes digitals. Amb aquest tercer àlbum, la banda aposta per un so més contundent i rockero, sense perdre l'essència que els ha definit fins ara. El resultat és un disc que consolida la seva evolució musical i que culmina en un dels directes més energètics i intensos que han presentat fins avui.

"Lo més clar és s'embull" recull 7 noves cançons a una Cara A, carregades de vivències i emocions amb les quals el públic es podrà sentir identificat. Amor, desamor, amistat, festa i reflexió tornen a ser presents, però amb una nova capa sonora que convida encara més a viure el directe i donar-ho tot als concerts. A la CARA B es presenten cançons que han sortit com a single durant el 2024 i 2025, amb èxits com AQUÍ I ARA amb col·laboració d’O- Erra.

Aquest treball arriba després de la publicació del primer avançament, “Es meu equip”, una cançó que posa en valor la importància del col·lectiu i l'esperit de grup, i que ja apuntava el camí sonor d’aquest nou disc.

El disc ha estat gravat i produït per Aitor Comellas, amb qui la banda ha fet un salt qualitatiu important que els reafirma dins l'escena musical menorquina i els impulsa cap a una nova etapa.

Amb aquest tercer disc, Suc i Sopes no només consolida el seu projecte, sinó que convida el públic a formar part d’una experiència en directe més potent que mai. El primer directe serà a la sala de CASINO NOU, (Jazzbah) a Ciutadella, el proper dia 6 de Juny. El primer concert de presentació on la banda estrenarà el nou directe del disc.

SARATOGA presenta “En Estado Puro”

SARATOGA presenta “En Estado Puro”, un disc compost per deu cançons plenes de potència. Començant amb molta fúria des de la primera cançó “Inteligencia Artificial (I.A)”, que mostra la rudesa de la banda, igual que el segon track "A Toda Velocidad”, una proposta compositiva del nou integrant, Charlie Parra, qui promet deixar empremta en aquest nou àlbum.

En aquesta ocasió no podia faltar una balada de metall melòdic que ens erici la pell en escoltar el primer riff i l'entrada èpica de la bateria d'Arnau Martí, acompanyada de la nostàlgica lletra d'"Alma de Cristal", composta per Tete Novoa.

Aquest disc és un alts i baix d'emocions; ens mostren des del més sensible de SARATOGA fins al costat més rude, com a la cançó "Te Vistes De León", un tema cantat i compost per Niko Del Hierro. Un cop més, SARATOGA compleix la comesa de ser una de les bandes més destacades del heavy cantat en castellà a nivell internacional.

“En Estado Puro”ens presenta la formació actual: Tete Novoa a la veu, Niko Del Hierro al baix i veus, Chalie Parra a la guitarra i Arnau Martí a la bateria. El disc ha estat gravat a New Life Studios a la tardor de 2025, produït per Daniel Sabugal, José Garrido i SARATOGA, i masteritzat per Enrique Soriano de Crossfade. L'àlbum compta amb la col·laboració especial d'Erik Cruz i Yeray López a "Ànima de Cristall", una de les peces més importants d'aquest disc, ja que promet ser una balada que quedarà marcada al repertori de SARATOGA.

És un nou començament per a la banda amb un metall actualitzat, rebel i en estat pur. Els arranjaments, la composició i cada lletra fan que l'oient viatgi per una experiència de pur poder i energia.