Els Atrapasomnis tornen amb més força que mai i presenten el seu cinquè disc d’estudi, Aixeca’t i balla! Des del primer badall fins a l’últim ball, un treball vibrant, fresc i ple de missatge que convida a ballar, aprendre, reflexionar i emocionar-se en família. Amb Aixeca’t i balla!, Els Atrapasomnis refermen el seu compromís amb una cultura familiar de qualitat, en català, propera, inclusiva i transformadora, que acompanya les famílies des del primer badall fins a l’últim ball.
Més enllà de la trajectòria artística i del nou disc, Els Atrapasomnis mantenen un ferm compromís social i educatiu, amb projectes consolidats arreu de Catalunya que arriben cada any a centenars de milers d’infants i famílies. A través de la música, els espectacles i els materials pedagògics, el grup fomenta l’ús del català, la educació emocional, la convivència i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb la voluntat d’aportar eines reals per construir, des de la infància, un món més just, conscient i millor.
"Paret de goma" és el primer disc de Les sandàlies, un projecte que es mou entre el pop i el jazz amb una clara voluntat de posar al centre la melodia, l’harmonia i la paraula.
Cantat íntegrament en català, el disc parla de l’actualitat i de la quotidianitat amb una mirada sensible i honesta. Les lletres s’endinsen en els petits gestos del dia a dia i en les diverses maneres d’estimar.
Aquest univers pren una dimensió especialment íntima i càlida a través de la veu de Dana Garcia, que vesteix les cançons amb una interpretació delicada i expressiva. La seva veu no només explica les lletres, sinó que les habita, convertint cada tema en un espai de confidència i escolta.
"Paret de goma" és, en aquest sentit, un disc que parla de resistir sense endurir-se, de rebotar sense trencar-se. Un debut que convida a parar l’orella i deixar-se portar per una música que ressona i acompanya.
CRÈDITS TÈCNICS
Música i lletra: Josep Escrivà
Veu: Dana Garcia
Guitarra: Josep Escrivà
Baix: Arnau Berenguer
Saxo soprano: Ignasi Ruiz
Bateria: Oriol Garriga
Producció i tècnica
Gravació: Estudi 7
Enginyer de gravació: Josep Montaner
Mescla: Josep Montaner & Josep Escrivà
Màster: Josep Montaner & Josep Escrivà
Disseny gràfic
Portada: Oriol Garriga
Logo: Carlos Vidal
Les Sandàlies és un grup de pop jazz format per cinc músics amb trajectòries diverses però amb una sensibilitat comuna: la cura pel so, la paraula i l’emoció. El projecte neix de la voluntat de fer cançons que parlin del present, de la quotidianitat i de les múltiples maneres d’estimar, tot vestint-les amb harmonies i melodies treballades que s’acosten al llenguatge del jazz.
El seu primer disc, "Paret de goma", és una carta de presentació honesta i fresca, on la música popular dialoga amb harmonies sofisticades i arranjaments delicats. Les cançons respiren intimitat i proximitat, amb lletres que observen el món des d’un punt de vista humà i actual.
El grup està format per Dana Garcia a la veu, Josep Escrivà a la guitarra, Arnau Berenguer al baix, Oriol Garriga a la bateria i Ignasi Ruiz al saxo.
Josep Escrivà és el compositor i lletrista del projecte. Ha format part de grups com Amanida Peiot, actualment toca amb The Blue Monkeys i estudia harmonia i guitarra a l’Aula de Música de Terrassa.
Arnau Berenguer ha estudiat a L’Aula del Liceu i ha format part d’Andreu i els Rumberus, on va coincidir amb l’Oriol Garriga. També ha passat per La Carrau, on consolida el vincle amb la música tradicional catalana. Ha participat en actuacions internacionals amb l’espectacle Violeta del col·lectiu de circ La Persiana, en recitals a quatre mans amb Carles Belda i en l’espectacle Soleriana, al costat de Toti Soler i el Cor de Noies de Matadepera.
L'Oriol Garriga i l'Ignasi Ruiz formen part actualment de diversos projectes de jazz, aportant al grup una base rítmica sòlida i un llenguatge improvisador que enriqueix el so de Les Sandàlies.
Per la seva banda, Dana Garcia, des de ben petita, ha participat en diversos musicals i actualment estudia a l'escola del cinema, experiència que li ha permès madurar una posada en escena potent i expressiva. La seva veu, personal i plena de matisos, no deixa indiferent ningú i és un dels elements que defineixen amb més força el caràcter propi de la banda.
Amb Les Sandàlies, la cançó d’autor, el pop i el jazz es donen la mà per construir un univers sonor proper, elegant i amb identitat pròpia.
Ja està disponible a plataformes “A Love for Strangers”, el nou disc de l'artista australià Chet Faker. El disc és una reinvenció completa per a Nick Murphy, el músic i productor guanyador del premi ARIA darrere del projecte, que torna a la inquietud creativa dels seus inicis per veure la música des d'una perspectiva nova. El disc estarà disponible en físic a partir del proper 24 d'abril.
El seu primer disc com Chet Faker després de quatre anys amplia el seu so ja consolidat cap a noves i emocionants direccions, amb saxos il·luminats per la lluna que recorden grups llegendaris com Prefab Sprout i Blue Nile, però també el pop exuberant i carregat de breakbeat clàssic de White Ladder (David Gray).
En aquestes 12 cançons, Murphy reflexiona sobre el desamor i la incertesa a gran escala, plantejant preguntes sobre com ens relacionem, i examinant com hi fracassem. La seva música transmet esperança, cosa molt necessària a l'hora de reparar les nostres relacions amb el món que ens envolta.
El disc es centra en com desenvolupar la immediatesa, connexió i confiança amb persones que no són properes. "Quan el món s'ensorra, com connectes amb la gent a aquest nivell? Una cosa que mai no havia sentit realment era l'amor pels desconeguts, i és una cosa que vaig començar a sentir: que tries estimar els desconeguts", explica Murphy.
El so de "A Love for Strangers" és un retorn a l'esperit d'exploració inquieta que va portar Murphy a crear música com Chet Faker en un primer moment, sentiment que es va accentuar amb el desè aniversari del seu debut, “Built on Glass”. Aquest disc recupera l'afany de descoberta, però amb una perspectiva nova.
Això tot es reflecteix en noves textures i sons, cosa que s'aprecia immediatament a l'allau de breaks de bateria que donen inici al primer senzill d'A Love for Strangers, Far Side of the Moon. També la focus track, "1000 Ways", una oda que neix de l'anell, sobre enamorar-se d'algú que s'allunya constantment del nostre abast. Però també hi ha moments més suaus al disc. L'apassionada i sofisticada "Remember Me" i "The Thing About Nothing", juntament amb aLex vs aLex. El disc té la veu malenconiós de Murphy com a clar protagonista, com s'aprecia als avenços del disc “Can you Swim?” i "This Time For Real".
Excepte algunes contribucions de Simon Lam, de la banda Armlock de Melbourne, el treball de Murphy a "A Love for Strangers" va ser majoritàriament un esforç en solitari, fins al punt que ell mateix es va encarregar de barrejar la major part del disc. El resultat és, en essència, una obra d'amor, una paraula que té una gran importància a l'àlbum.
Amb “A Love for Strangers”, Chet Faker ha creat el disc més empàtic de la seva carrera, una col·lecció de música que, sens dubte, unirà els oients de mil maneres diferents.
Nat Simons presenta “Especie en Extinción”, el quart i darrer avenç abans de la publicació de Pregunta-li a Sarah Connor. Una cançó que funciona com a crit generacional, com a retrat emocional d'una generació que va créixer amb promeses d?estabilitat i avui viu entre crisis encadenades, precarietat i somnis ajornats.
Després de la nostàlgia lluminosa de Delorean, la ràbia combativa de Flames de Drac i la ironia rock d'Alain Delon, aquest nou single mostra el nucli més social i directe del disc. “Especie en Extinción” parla dels que senten que el sistema no funciona, dels que treballen per sobreviure sense arribar mai a aquesta vida adulta promesa. No des de la resignació, sinó des de la necessitat de crear noves maneres de viure fora del motlle establert. Un cant als somiadors que segueixen endavant encara que el context empenta en contra.
Musicalment, la cançó es mou en un rock modern d'arrels americanes, amb ecos de Jonathan Wilson o The War on Drugs, i una pulsió que recorda la cruïlla entre rock alternatiu i tradició que han sabut construir bandes com Kings of Leon o The Gaslight Anthem. Té melodia, té riff i té una tornada que es queda, però també una intenció clara: dir el que molts pensen i pocs verbalitzen.
L'àlbum ha estat gravat a Nashville, consolidant l'aposta sonora iniciada en els avenços anteriors. Produït per Álex Muñoz, gravat per Joe Pisapia a Middletree Studios, barrejat per Jaquire King —responsable del mític Only By the Night— i masteritzat per Pete Lyman, compta a més amb músics com Fred Eltringham a la bateria. Un equip de primera fila que reforça el que ja és evident: Nat Simons ha signat la seva feina més sòlida i ambiciós fins ara, consolidant definitivament la seva etapa en castellà.
El videoclip, realitzat per Brais Loureda amb material addicional rodat per Juan Pérez Fajardo durant el concert de Saragossa a les festes del Pilar i metratge filmat per la pròpia artista en gira, és gairebé un manifest visual. Rodat en gran part amb càmeres dels anys 90 –eines també “en perill d'extinció”–, el vídeo retrata la realitat del músic més enllà de l'escenari: assajos, viatges amb furgoneta, càrrega i descàrrega, nits sense dormir, incertesa i resistència.
Ja disponible a V2 Records, "Ninety Seconds To Midnight" marca el començament d'una nova etapa per a Exsonvaldes.
Després de més de dues dècades de música que els han vist evolucionar de favorits de l'indie a pilars del pop alternatiu francès, Exsonvaldes llança el seu sisè àlbum, Ninety Seconds to Midnight, el 13 de febrer del 2026 a través de V2 Records. El disc mostra el trio (Simon Beaudoux, Martin Chourrout i Antoine Bernard) reconnectant amb la urgència elèctrica dels seus inicis, alhora que abraça l'experiència i la seguretat adquirides al llarg dels anys.
"Malaga" és el single que estrenen juntament amb el llançament de l'àlbum
"Aquesta cançó té una llarga història. Com sol passar, va començar amb el nom d'una ciutat, o més ben dit, amb el record d'un viatge. El tema de la lletra va sorgir de manera natural: els riscos que correm en amagar les nostres pors o defectes a qui estimem. De vegades, les cançons són l'únic lloc on podem expressar el que realment sentim".
Però no vam poder trobar la darrera estrofa, i la cançó va romandre inconclusa durant anys. No va ser fins que vam acabar l'àlbum que finalment vam trobar el final.”
