La Fira Mediterrània de Manresa celebrarà del 15 al 18 d’octubre

La Fira Mediterrània de Manresa celebrarà del 15 al 18 d’octubre la 29a edició posant el focus de la programació (tant artística com professional) en el concepte de la participació. La Fira Mediterrània és el mercat estratègic de les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu, i en aquesta edició vol potenciar la participació ciutadana tant a l’associacionisme de cultura popular com als espais per cantar i ballar, amb la intenció que els professionals acreditats els puguin replicar als seus municipis. Aquest concepte de la Fira participativa també està directament vinculat amb els drets culturals, un dels pilars de l’actual mandat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Per tal de donar resposta a l’aposta per la participació d’enguany, la Fira té previst impulsar la Taverna Cervesa Guineu, com a espai de trobada i punt d’acollida de les propostes més participatives; traslladarà la Plaça de la Fira a la Plaça Neus Català i Pallejà, amb les propostes més vinculades a l’associacionisme de cultura popular i tradicional, i impulsarà l’escenari de la Plaça Sant Domènec, que acollirà els principals concerts a l’aire lliure.

A banda d’aquest focus sobre la participació, la Fira Mediterrània 2026 no perdrà de vista la seva funció com a aparador de les arts d’arrel, amb les darreres novetats dels artistes que treballen amb la tradició i la cultura com a motor creatiu. Ho farà seguint la línia de treball iniciada fa uns anys, parant atenció especial sobre els joves creadors que parteixen de l’arrel ja en els seus primers treballs; fixant-se en les mirades inspirades en la tradició de creadors consolidats, i sempre amb iniciatives que ens interpel·lin amb mirada de present.

L’Obrador, una eina clau per a la Fira i per al sector de les arts d’arrel

Les xifres ho confirmen, ja que un percentatge destacat de la programació artística oficial, un 27%, el que suposa més d’una quarta part, formen part de l’Obrador d’arrel i dels seus programes, ja sigui del Programa de suport a la creació i producció o bé dels Programes d’impuls. Es tracta de l’eina dissenyada per donar suport als artistes que exploren nous camins creatius a partir de l'arrel tradicional i la cultura popular de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Fira Mediterrània de Manresa.

Un total de 23 propostes (un 27% de la programació oficial) surten de l’Obrador d’arrel (19 del Programa de suport a la creació i a la producció, que inclou 5 propostes del Programa d’impuls a la música i 4 del Programa d’impuls a la dansa, i 4 propostes més que són específiques dels Programes d’impuls de dansa i de música).

L’aparador de les arts d’arrel amb 85 propostes artístiques

Fira Mediterrània és el gran aparador de les arts d’arrel i enguany la programació oficial inclou 85 propostes, un lleuger increment respecte les 79 propostes de l’any passat gràcies a l’augment de les propostes de l’itinerari de Fem cultura popular. La xifra d’estrenes també reforça la funció d’aparador de les novetats del sector que té la Fira, ja que el 60% de les propostes de la Fira tindran caràcter d’estrena.

El focus territorial mira cap a Flandes

La Fira Mediterrània cada any posa la mirada fora de les seves fronteres, i aquest any dedicarà el seu focus internacional a Flandes amb cinc propostes artístiques que exemplifiquen l’heterogeneïtat de les produccions inspirades en l’arrel que s’estan creant en aquest petit territori europeu. Les propostes artístiques que integraran el Focus Flandes estan vinculades a la tradició, i van des de la música, al ball folk i el circ, amb una clara tendència cap a la multiculturalitat.

Així, formen part del Focus Flandes quatre propostes musicals: el ball folk d’Snaarmaarwaar, la revitalització de la música tradicional de Flandes del segle XVIII de Wör, el so experimental i anàrquic de Troissoeur, i la fusió d’electrònica, pop alternatiu i fado d’Ão. La proposta de circ arriba de la mà de la companyia multidisciplinària MOVEDBYMATTER & Muziektheater Transparant, que a Mystica fusiona l’espectacularitat de la suspensió capil·lar amb el cant polifònic.

El focus en la participació

La participació és el concepte que servirà de fil conductor de la propera edició de la Fira. El mercat manresà destaca per treballar amb una arrel tradicional que ens parla en present, però amb una visió integral de 360 graus, des del patrimoni immaterial i l'herència cultural, passant per les associacions de cultura popular i tradicional, que treballen amb el patrimoni immaterial i el connecten amb la societat, fins al sector professional.

La Fira, com aquest mercat de les arts d’arrel, vol potenciar la base i la participació ciutadana a l’associacionisme de cultura popular i alhora mostrarà contextos, espais per cantar i ballar, que propiciïn accions festives de forma espontània i participativa, amb l’objectiu que captin l’atenció dels professionals acreditats i que després els puguin replicar als seus municipis i/o àrea d’influència. Així els professionals que assisteixin a la Fira podran seguir contractant concerts i espectacles però també contextos de participació.

El concepte de la Fira participativa també està directament vinculat amb els drets culturals, un dels pilars de l’actual mandat del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, entesos com a dret fonamental de la ciutadania. El Projecte de llei de drets culturals de Catalunya, que ja ha iniciat el seu tràmit parlamentari, inclou com a un dels eixos principals, el dret a la participació cultural, incentivar que la ciutadania no sigui només un receptor passiu, sinó un agent actiu en la vida cultural de les seves comunitats.

Per tal de donar resposta a l’aposta per la participació d’enguany, la Fira té previst impulsar la Taverna Cervesa Guineu, un dels seus principals escenaris oberts a la ciutadania, com a espai de trobada i punt d’acollida de les propostes més participatives de cantar, ballar i tocar. També traslladarà la Plaça de la Fira, amb les propostes més vinculades a l’associacionisme de cultura popular i tradicional, de Plaça Sant Domènec a Plaça Neus Català i Pallejà. Aquest espai cèntric també ubicarà les parades amb productes i serveis relacionats amb la cultura popular. Aquest canvi de la Plaça de la Fira impulsarà també l’escenari de Plaça Sant Domènec, que acollirà els principals concerts a l’aire lliure de la Fira.

I és clar, si parlem de participació, el carrer tornarà a tenir especial protagonisme. En aquest sentit, una de les actuacions més destacades serà l’espectacle de cloenda, Decostumari, una proposta de gran format amb l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC), l’Esbord i balladors de diversos esbarts. L’espectacle tancarà els quatre dies de Fira diumenge a les 20h a la plaça Major.

Consolidació de l’itinerari Fem cultura popular

Aquesta proposta de cloenda està integrada a l’itinerari transversal de la programació Fem Cultura Popular, que inclou les propostes de cultura popular i associacionisme cultural. Enguany aquest itinerari tindrà una importància destacada, ja que per definició engloba la major part de les propostes on la participació és l’element principal.

En formen part 16 espectacles que posen en relleu les propostes creades o que compten amb participació activa d’associacions i entitats de cultura popular. I també iniciatives com els Saraus d’arrel i l’Hostal Càntut a la Fira, que tenen l’objectiu de generar contextos que incentivin cantar, ballar i tocar de forma espontània i participativa.

Quatre itineraris per explicar la Fira

L’itinerari de Fem cultura popular s’afegeix i està integrat als quatre grans itineraris clàssics de la Fira, segons les disciplines artístiques: l’itinerari de dansa, que inclou 18 propostes, amb 5 propostes del Programa d’impuls a la dansa d’arrel i una destacada presència internacional; les propostes de teatre i circ sota l'itinerari de memòria i llegat, un total de 14 amb força presència de propostes de carrer; les novetats musicals de l’escena catalana d’arrel, amb 22 propostes, entre elles Terra de Guapes de Sandra Monfort, espectacle inaugural, i l’itinerari de l’escena mediterrània de músiques del món, amb presència de 22 propostes de procedència diversa, com la resta de la Península Ibèrica, Itàlia, Grècia, Marroc i França, entre d’altres.

Els itineraris transversals

Els itineraris principals es complementen amb dos itineraris transversals que posen l’accent i el focus en els destinataris i els contextos: es potencia un itinerari de propostes escolars i familiars, amb 8 propostes pensades i creades per als més menuts; i l’itinerari de ball i cant participatiu, amb 9 projectes també directament relacionats amb el lema de la Fira d’enguany, ja que generen contextos de participació ciutadana espontània en cantar, ballar i/o tocar i que poden ser replicats a programacions culturals d’altres municipis.

Els offs de la Fira

D’altra banda, la Fira Mediterrània enforteix el seu discurs i contingut tornant a incloure les programacions off a la seva programació. Aquesta iniciativa no només enriqueix el contingut i el discurs, sinó que també serveix de plataforma per fer costat als artistes emergents i a la creació nascuda del teixit associatiu. En concret, es tracta de tres offs musicals:

La final del Concurs Sons de la Mediterrània, certamen obert a grups i solistes de folk i música d’arrel de la Mediterrània, que organitza el Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, i que tindrà lloc dijous 15 d’octubre, el primer dia de la Fira.

També dijous es podran veure les propostes de l’Escenari Cases de la Música, que tornarà a obrir noves fronteres per a la música d’arrel amb l’actuació de dues formacions becades pel Programa de Suport a la Creació, adreçat a formacions musicals novelles i emergents de Catalunya.

I l’Humus Mediterrani, organitzat per l’Associació Tradiball Endansa, oferirà diumenge 18 d’octubre un programa amb quatre propostes de concert i ball de música folk i arrel tradicional. La iniciativa té com a objectiu impulsar la música d'arrel, crear un espai de difusió i donar visibilitat a nous projectes. 

Entrades a la venda

Coincidint amb la presentació de la programació artística de la Fira, es posen a la venda les entrades per assistir als espectacles de pagament, un total de 62 funcions de les 136 que conformen la programació oficial. La Fira ofereix avantatges econòmics amb la compra de les entrades de forma anticipada fins al 8 d’octubre.

Les xifres de la programació oficial de la 29a Fira

La Fira, com a termòmetre del sector de les arts d’arrel, ha programat 85 propostes artístiques per oferir una mirada polièdrica del que està passant i de què volen explicar els artistes avui, sobretot els joves, a partir de la cultura popular i tradicional:

51 propostes amb caràcter d’estrena (60%):

26 preestrenes i estrenes absolutes

14 entrenes a l’Estat

11 estrenes a Catalunya

Procedències totals:

47 propostes de Catalunya (55%)

17 propostes de la resta de l’Estat (20%)

21 propostes internacionals (25%)

 

44 propostes de música (52%) amb procedència:

18 propostes de Catalunya (41%)

10 propostes de la resta de l’Estat (23%)

16 propostes internacionals (36%)

 

41 propostes d’arts escèniques i cultura popular (48%) amb procedència:

29 propostes de Catalunya (71%)

7 propostes de la resta de l’Estat (17%)

5 propostes internacionals (12%)

 

136 funcions:

74 funcions gratuïtes

62 funcions de pagament

Activitat professional

L’Àrea PRO de la Fira, l’eix professional, es tornarà a concentrar entre el Centre Cultural el Casino i els seus Jardins, amb la Taverna Cervesa Guineu i la Carpa PRO, aprofitant així els beneficis de la seva ubicació al centre de la ciutat i a prop dels espais d’actuació. Les principals activitats de la graella professional tindran lloc durant els matins de dijous, divendres i dissabte i aniran seguides de la programació artística.

La participació i els drets culturals, eixos vertebradors de les Jornades professionals

Amb l’objectiu d’analitzar les oportunitats i els grans reptes del sector cultural, la Fira Mediterrània manté la seva aposta per les jornades professionals. L'esdeveniment ofereix anualment un espai de reflexió i intercanvi d’idees dissenyat específicament per a tots els agents i professionals de la cultura. Seguint la línia editorial d’aquesta edició, les jornades professionals de 2026 giraran al voltant dels conceptes de la participació i els drets culturals. Tindran lloc a la Sala d’Exposicions del Casino dijous 15 d’octubre al matí.

L’activitat professional es completarà amb showcases professionals, amb presentacions de nous projectes en procés de creació, que s’estrenaran el 2027  i que formen part dels programes de suport a la creació de l’Obrador d’arrel, i amb les tradicionals reunions ràpides (concertades entre entitats programadores i artistes). Enguany està previst combinar formats (amb reunions individuals i reunions grupals), i l’augment de les sessions, que es duran a terme dijous, divendres i dissabte.

Manresa acollirà diverses trobades sectorials, entre elles la del FWMF

El mercat manresà es prepara com cada any per rebre la visita de gran nombre de professionals. En aquest context professional, la Fira acull diverses trobades sectorials, com la de la Xarxa d’Arts d’Arrel, de Cases de la Música, de Pobles Creatius, de XarxaProd i de FeMuDaTraca, que reuniran més de 100 persones. Enguany també acollirà l’assemblea de tardor del Forum of Worldwide Music Festivals (FWMF), amb més de 20 representats de festivals de tot el món

Col·laboració amb l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

També destaca la col·laboració amb l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, emmarcada en una aposta compartida per vincular la cultura amb l'economia social i solidària, entenent la creació artística i comunitària com un espai més de construcció col·lectiva i de transformació del territori. Aquesta col·laboració inclou l’Assemblea CULTURACOOP (trobada de la sectorial de cultura de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya), la taula de debat "De la participació a la co-creació: pràctiques de creació col·lectiva a les arts escèniques i la música", i la xerrada "Qui explica el món als joves? Comunitat, malestar i disputa d'imaginaris".

Accions territorials vinculades a l’Àrea Pro

En relació al Focus Flandes, la Fira comptarà amb la presència de més de 15 professionals flamencs, que duran a terme diferents activitats de networking amb la resta d’acreditats amb l’objectiu de potenciar les connexions entre territoris.

Aquesta dinàmica d’intercanvi també es generarà al voltant dels projectes gallecs presents a la programació artística, fruit de l’acord de col·laboració amb Agadic (Agencia Galega das Industrias Culturais) – Xunta de Galicia.

El termini d’acreditació per a professionals s’obre avui i romandrà obert fins al divendres 9 d’octubre.

Pressupost

La Fundació Mediterrània, Fira d’espectacles d’arrel tradicional, té un pressupost total de 1.400.000 €:

Fira Mediterrània (1.040.000 €).

Obrador d’arrel (360.000 €):

Programa de suport a la creació i producció (160.000 €).

Programa d’impuls a la dansa d’arrel (100.000 €).

Programa d'impuls a la música d'arrel (100.000 €).

El pressupost global de la Fundació prové de les aportacions dels seus patrons, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, així com del suport de diverses institucions públiques i entitats col·laboradores, com la Diputació de Barcelona, la Direcció General d'Arts Escèniques i Música del Ministeri de Cultura, l’Institut Ramon Llull i el “programa de visitantes” de Acción Cultural Española.

A més, la Fundació compta amb acords de col·laboració amb la Direcció General de Cultura del Govern de les Illes Balears, l’Institut Basc Etxepare del Govern Basc i l’Axencia Galega das Industrias Culturais (AGADIC) de la Xunta de Galicia, i altres aportacions del sector privat.

Els mercats estratègics d’arts escèniques i música de Catalunya

Com a mercat estratègic de les arts escèniques i la música de Catalunya, Fira Mediterrània també compta amb el suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals, que a través de l’àrea de Mercats coordina i col·labora amb els mercats per donar impuls a la seva activitat i al seu posicionament internacional, i en reforça el paper com a plataformes d’exhibició i contractació de la producció cultural catalana d’arts en viu. Aquests mercats són fonamentals per a la dinamització de les diferents disciplines artístiques, i també impulsen la creació de públics. En formen part CataLANDance, Especial Dansa Tarragona, Fira Mediterrània de Manresa, Fira Tàrrega, Mercat de Música Viva de Vic, Mostra Igualada i Trapezi Reus. Els mercats estratègics compleixen amb escreix la seva funció d’eines d’articulació dels seus respectius sectors: la música i les arts escèniques.

A Manresa, la tasca de suport de l'Institut Català de les Empreses Culturals va de la mà de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, l’ajuntament i la complicitat dels sectors professionals respectius. Aquesta col·laboració és indispensable per optimitzar al màxim els recursos disponibles i augmentar l’efectivitat dels mercats.

Música en cada rincón 2026

Música en cada rincón 2026, l'ambiciós projecte del col·lectiu de «neomúsica» Suakai, arrenca aquesta setmana la seva nova edició per transformar la geografia buidada en un escenari de trobada artística i tecnològica del 24 de juliol al 8 d'agost. Aquesta proposta d'intervenció cultural, articulada al voltant de l'espai comunitari de la Plaça Suakai, començarà la travessia a Obargo, Pesaguero (Cantàbria) per portar la música en directe als paratges i places rurals de Huelva, Càceres, Madrid, Lleida, La Rioja i Navarra.

L'avantguarda musical no sempre es cuina a les grans capitals. De vegades emergeix d'un camió al mig d'un paràmetre, desafiant la lògica comercial i transformant el paisatge en un fet artístic. El col·lectiu Suakai, sota el concepte de la «neomúsica», fa deu anys agitant l'escena amb una de les propostes més belles i ambicioses de la temporada. Música a cada racó 2026 no és una simple gira de concerts; es tracta d´una intervenció humanista, una iniciativa pionera que abraça l´Espanya despoblada per trencar l´aïllament a través de l´art i teixir comunitat allà on el silenci s´ha tornat la norma. En aquesta edició, aquesta vocació comunitària pren forma a la Plaça Suakai, concebuda com a centre viu de cada jornada: un lloc de trobada, participació i escolta on la música s'expandeix més enllà de l'escenari. Amb un gran equip i un sofisticat desplegament tècnic, aquest projecte demostra que l'alta cultura pot i ha de viure els marges d'aquesta geografia buidada.

La Plaza Suakai serà l'epicentre de cada parada, un espai gratuït i obert on veïns, veïnes, visitants, artesans, artesanes i creadors compartiran una experiència comuna abans del concert. Allí conviuran l'artesania local, la gastronomia, la tecnologia i la participació del públic a través de propostes com Landismo Challenge, un repte ciclista desenvolupat juntament amb Specialized i Bike 360 ​​en què el públic podrà pedalejar al ritme dels batecs del cor de Mikel Landa amb la música de Suakai; Reflexos, la teva aventura a la música, una experiència interactiva amb so binaural a través d'auriculars Audio-Technica; Univers Neomúsica, un espai per escoltar, tocar i viure la fusió entre música i tecnologia; o Veus del territori, concebut per escoltar les històries dels qui habiten cada lloc. També hi serà present El momentico Suakai, una pausa per degustar productes locals com el patxaran, el formatge navarrès i la xistorra navarresa emparats pel segell Reyno Gourmet. L'experiència es completarà a més amb un concurs de fotografia i vídeo que convidarà el públic a deixar la seva pròpia mirada sobre Música a cada racó 2026.

El viatge sonor començarà el 24 de juliol a Obargo, Pesaguero (Cantàbria), amb una jornada inaugural especial que arrencarà a les 18:00 h amb l'obertura de la Plaça Suakai i El momentico Suakai, continuarà amb les diferents activitats interactives fins a les 19:30 h, moment en què donarà inici el Conci 21:30 h amb una degustació de xistorra navarresa per tancar l'espai a les 23:00 h.

A partir d'aquí, la ruta continuarà el 28 de juliol a Sanlúcar de Guadiana (Huelva) a les 20.00 h, el 30 de juliol a Rebollar (Càceres) a les 20.00 hi l'1 d'agost a Patones (Madrid) a les 20.00 h. Els dies 2 i 3 d'agost, la travessia obrirà un parèntesi per descobrir un Racó sorpresa, una parada en una ubicació encara per revelar. La gira reprendrà el curs el 5 d'agost a Castell de Mur (Lleida) a les 20:00 h, el 7 d'agost a Enciso (La Rioja) a les 20:00 h, i culminarà finalment el 8 d'agost a Usún (Navarra). A cada localitat, la Plaça Suakai marcarà el pols de la jornada i convertirà l'entorn en un punt de trobada on el territori, les persones i la música dialoguen de forma directa.

Aquest miracle itinerant, construït des de la il·lusió i el compromís amb el desenvolupament rural, és una invitació oberta a formar part de la conversa i habitar aquests espais de comunió entre territori i art. Al capdavall, aquesta ambiciosa travessia respon a la pròpia naturalesa de Suakai, un col·lectiu que reuneix creadors que comparteixen una mateixa manera de sentir i respectar la música: honrant el seu passat, mirant el futur i posant-la sempre al centre. Amb una comunitat que supera el centenar de professionals, el propòsit d'aquest teixit humà continua sent dissenyar experiències capaces de deixar una empremta emocional inesborrable i demostrar que el destí d'aquest projecte viu ho decideixen, en gran part, les persones que trien caminar juntes.

Verano Indio ens presenten nou EP "Sueño"

Verano Indio és una banda de rock en espanyol nascuda el novembre del 2025 després del

trobada entre Paco i Víctor amb la idea de muntar una banda on recuperar temes

antics de paco i noves creacions de Víctor, a la banda s'incorpora al baix Daniel

Gonzalez germà de Paco i el seu nebot Oscar a la guitarra solista.

Durant aquests mesos les sessions han estat molt prolífiques tant a la composició com a

en la recerca dun estil on tots estar a gust. Fruit d'aquesta complicitat musical

ens decidim a gravar un primer EP compost per 5 temes per poder-ne presentar part

del material treballat.

D'aquestes sessions d'estudi neix només un somni.

Només un "Sueño" és un EP compost per cinc talls, 1. Resolució, 2. El desertor, 3. El

Viatge EF, 4. Com un huracà i per tancar el disc Monstres.

Gravat, barrejat i masteritzat durant un cap de setmana a Estudi U, La Universal a

directe i completament analògic amb una producció directa i sense sobre produir les

cançons, s'ha buscat obtenir aquest so que ens porta a recuperar el so dels

70, evitant el sobre control i buscant la naturalitat de les cançons.

El títol fa referència a la raó per la qual estiu Indio va néixer, que era complir amb el

somni de Paco de gravar uns temes de joventut que tenia en un calaix guardat a

donem antigues, una espineta que tenia clavada i que el destí volia que ens

ajuntéssim per complir amb aquest somni.

Però VI aquesta per quedar-se per pujar a l'escenari i seguir gravant, ha vingut per

quedar-se perquè si hi ha alguna cosa realment important és la connexió, la humilitat, afecte i

respecte que ens tenim com a banda, i per a nosaltres això és el més important.

Els osonencs Jaç Voraç i el seu nou disc ‘La conquesta de la segona innocència’

Les cinc cançons del debut dels osonencs Jaç Voraç beuen de la ciència i la mística i ens volen en una lluita espiritual que al seu torn és també lluita política. El títol de ‘La conquesta de la segona innocència’ s’inspira en part de l’obra i la filosofia de Lluís Maria Xirinacs: els adults, mals innocents que tot ho etiquetem, hauríem de reconquerir l’estadi inicial, aquell de quan de nadons no vèiem res perquè ho vèiem tot, tot un nucli, tot en u i res separat de res. Ah, amics: filosofia, espiritualitat i punk-folk-dub lisèrgic. Alto les seques! Amb tot plegat semblaria que Jaç Voraç són hippies i no senyores i senyors, que no ho són pas. El que no són és superficials (que ja n’hi ha prou i no és poca cosa). 

La profunditat ve de pouar el fons i la forma i comença aquí amb “L’amo de l’humà”, potser la peça més política de l’EP on l’individualisme que sovint se’ns gira en contra es troba amb la dialèctica de classes de la mà d’un Xirinacs a cop de sàmpler tot fent-nos tocar de peus a terra. La reflexió individual continua a “Veus celestials”, refosa d’obra d’altres èpoques que es manté i reviu en el temps: no cal gaire més, “només vull beure aigua, tenir amistats, i el plat a taula”. I tu, en el fons, què més voldries? Entretant no hi pensem, s’obre pas “Energia”, a mode de lude separador de la cara A i la cara B i amb Xirinacs altre cop, aquí curteta i al peu, posant a l’hi-fi ciència i mística plegades tot parlant amb eloqüència i sense embuts. Sortim del pou i ens enlairem cap la cara B amb “Llenya al llenyer”, peça que teníem sentida doncs va ser single d’avançament: dualismes i cercles en un punk-rock-folc-dub ben rodó per entendre que tot va i tot torna i que cal confiar i que no cal més llenya al foc, no cal, nanos. L’enlairamenta pren aire de vol lliure final amb la cloenda de “Pardals, destrals, portals”, un exercici poètic de reggae acústic amb tocs de nyahbingi i crescendo elèctric final a base de jocs de paraules i fonemes per fer palesa la riquesa de la tan nostrada i enyorada llengua catalana i la immensitat del miracle de la vida, dos en un, amics i amigues.

El debut de Jaç Voraç encapsula amb gràcia i savoir-faire la dualitat constant del projecte i l’equilibri sònic on se sostenen. El trio format per l’Edu Pomanou a la guitarra i veu, l’Alfred Adu al baix i el Martí González a la bateria aguanta el tipus amb formació de mínims i molt reggae a les espatlles i es reforça amb les veus omnipresents de la Bruna Gonzalez i la Mar Pujol, alguna segona guitarra i stacatto aquí o allà, percus (arreu, sí) i algun arreglito de vents puntual de la Júlia Soler de Les Testarudes. Foc sí, reverbs i delays mai els justos, però sempre controlats per la mà esquerra del Ramonet Franch, a càrrec de la produ i del rec i el mix de tot plegat a Hostalerria Studios de Vic (el màster és del mestre Ricard Puigdomènec). Foc sí, artificis ara sí que no, perquè ja fa massa que demanem que ens cal la calma i la reserva d’un bon jaç on recuperar-nos de la voracitat de tot plegat. Pensem-hi.

JAÇ VORAÇ

Sons roots del tròpic emboirat de la plana de Vic estant i foguejats a l’Adoberies Fest del setembre de 2025, Jaç Voraç triangulen diferents perspectives dins el mateix cercle. Jaç Voraç ha trobat el plaer del paladar en un plat fondo, el brou de reggae amb galets farcits de punkrockfolkdub. Quan se’ls demana “què voldreu per a-prendre?” responen: “prendrem tres copes de Vic, una de blanc, una de rosat i una de negre”. No són nous, però com si ho fossin. Petons de la fosca matriu o aquell “no-patiu!” del patró matutí. No patiu, de fet, perquè s’expliquen millor sentint-los cantar. Que tot està per fer i ho tenen tot per vindre, Jaç Voraç presenten l’hivern de 2025 el seu EP debut titulat ‘Conquesta de la segona innocència’ i ens obren les portes al seu particular univers.

"On dormen els somnis", el nou treball de Xavi Ribó

Aquesta és la pregunta que inspira On dormen els somnis, el nou treball de Xavi Ribó, que ha vist la llum el passat 17 de juliol. Editat per Formula Free i produït als Estudis Eudoxia sota la direcció de Miquel Marín, el disc reuneix 14 cançons de pop-rock melòdic en català que recuperen una manera honesta de fer música: instruments reals, melodies que respiren i lletres que situen les emocions per damunt de qualsevol tendència.

A finals dels anys vuitanta i durant els noranta, el pop-rock català vivia un dels seus moments més inspiradors. Grups com SAU, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto o Ja t'ho diré demostraven que la música podia emocionar sense presses: cançons escrites per quedar-se. Moltes d'aquelles melodies continuen formant part de la nostra memòria. Igual que els somnis. Encara que, de vegades, deixem d'escoltar-los.

Aquesta mateixa manera d'entendre la música és la que reivindica Xavi Ribó, músic de Premià de Mar, que continua component com sempre ho ha fet: amb paper, un bolígraf i, sovint, una llibreta a les 3 am del mati, com a primer esborrany. Ribó pertany a aquella generació que va viure des de dins l'esclat del rock català. Com a fundador de Terra de Ningú, va compartir escenari amb Sopa de Cabra i Ja t'ho diré, abans de crear Señor Lobo al costat de músics procedents de Rebeldes i Smoking Stones. Avui, lluny de viure de la nostàlgia, transforma tota aquella experiència en el projecte més íntim i madur de la seva carrera.

Les cançons que formen On dormen els somnis recorren emocions universals com l'amor, la memòria, la pèrdua, l'esperança o la necessitat de retrobar-se amb un mateix. Són històries quotidianes que conviden l'oient a reconèixer-s'hi.

Aquest viatge va començar amb Records, el primer avançament del disc. Un teclat lluminós obre una cançó que evoca la llum de les cales de l'Empordà, els estius compartits i la felicitat dels petits instants. Més que mirar enrere, Records ens fa pensar que allò que ens va fer feliços continua formant part de qui som.

El segon avançament, Prop del mar, manté aquesta mateixa mirada. Amb un piano ple de sensibilitat i subtils pinzellades de pop i funk, la cançó ens convida a tornar a aquells estius mediterranis en què n'hi havia prou amb el mar, una conversa i una posta de sol perquè el temps semblés aturar-se. El videoclip, creat amb intel•ligència artificial i estrenat el 10 de juliol, prolonga l'atmosfera de calma i llum que recorre tot el disc.

Entre les noves composicions també destaca Feliç, una balada que converteix l'amor i els records compartits en el veritable patrimoni emocional d'una vida.

Musicalment, On dormen els somnis no pretén reproduir el so dels anys noranta. La seva voluntat és recuperar la manera com aquella generació entenia la música: amb temps, autenticitat i melodies capaces d'acompanyar-nos durant molts anys.

Aquesta filosofia també es reflecteix amb els músics amb qui s’ha envoltat Ribó. Fernando Pedemonte (Bateria de Dyango, Manzanita), Norberto Farina (baixista internacional i llarga trajectoria amb en Manu Chao), Miquel Marín, (històric arranjador i teclista) i Miquel Galocha (col•laborador de la Judith Neddermann) i el jove guitarrista Albert Formatger simbolitzen la trobada entre l'experiència i una nova generació de músics units pel mateix respecte cap a l'ofici.

En un moment en què tot sembla convidar-nos a passar pàgina de pressa, On dormen els somnis proposa just el contrari: aturar-se, escoltar i recordar.

Perquè potser els somnis no desapareixen mai. Com les millors cançons, simplement esperen el moment oportú per tornar a formar part de la nostra banda sonora.

La banda alemanya d'indiepop Rikas va llançar el maig passat el seu nou EP, Bedroom Tapes

La banda alemanya d'indiepop Rikas va llançar el maig passat el seu nou EP, Bedroom Tapes, i el presentarà al nostre país en dues dates al desembre: dimecres 9 a la sala Copèrnic de Madrid i dijous 10 a la sala Apolo de Barcelona. Les entrades ja són a la venda a través de Live Nation. El disc és una col·lecció nostàlgica de cançons que reprèn alguns dels primers enregistraments dels seus inicis com a banda. Format el 2016 per un grup d'amics de la infància, el projecte suposa un retorn als orígens. Rikas està compost pel baixista Sam Luca Baisch, el guitarrista i teclista Sascha Scherer, el baterista Ferdinand Hübner i el guitarrista Chris Ronge.

El viatge de la banda pel camí dels records arriba tot just després d'una altra celebració de la nostàlgia del rock. A l'estiu de 2025, després del llançament del seu fascinant segon àlbum, Soundtrack For Movie That Has Not Been Written Yet, Rikas es va reunir de nou a la seva ciutat natal, Stuttgart, per assajar. Mentre gravaven material nou, Rikas va començar a enregistrar-se a si mateixa interpretant una sèrie de versions de rock clàssic, entre elles 'Last Train To London' d'ELO i el clàssic de 1980 de Wings, 'Goodnight Tonight'. Aquesta última es va fer viral ràpidament després que Florence Pugh la compartís en la seva història d'Instagram, i aviat va rebre elogis del mateix Sir Paul McCartney. Al cap de poc temps, McCartney va convidar la banda a gravar una versió completa de Goodnight Tonight. Per a Rikas, la invitació va ser un significatiu reconeixement a les influències que segueixen marcant el seu so.

Amb Bedroom Tapes, la banda torna aquesta reflexió cap a dins, revisitant les cançons que van engegar el seu viatge.

Al llarg de dos àlbums (el seu debut de 2019, Showtime, i el seu següent treball, Soundtrack For A Movie That Has Not Been Written Yet) i tres EP (Short Stories de 2021, Goodbye Sunshine de 2022 i Last Train To London de 2025), Rikas i les seves harmonies àgils i desenfadades, les tornades èpices i el seu estil igualitari, en què tots els membres contribueixen per igual a la composició i comparteixen el protagonisme tant a l'estudi com a l'escenari.

"Es diuen Bedroom Tapes perquè, de fet, les vam gravar al dormitori dels meus pares", diu Sam, i afegeix: "Llavors, el meu pare tenia un despatx molt petit i teníem una interfície amb què gravàvem les cançons. Sempre ens van encantar aquests enregistraments, però mai els vam treure a la llum". Per commemorar que fa una dècada que Rikas va compondre aquestes cançons, la banda va recuperar les seves antigues sessions i va gravar la bateria en directe per donar-los un toc de poliment. "És una sensació especial compartir-les amb els nostres fans. Potser els nostres primers 100 fans i les nostres famílies se saben totes aquestes cançons de memòria, perquè solíem tocar-les cada vegada que sortíem de gira, però mai no les vam llançar oficialment".

Sascha afegeix que Bedroom Tapes ofereix una instantània de la banda al seu moment més desenfadat. "Les cançons tenen un aire ingenu. No estan massa elaborades, ni en la producció ni en la composició. Tot i així, ens vam esforçar molt en cada tema, perquè ho vam fer tot nosaltres mateixos. Però no comptàvem amb cap pressupost. Era simplement: "Compondrem música que ens faci sentir bé". Aleshores, era una sensació molt agradable".

Una barreja desenfadada i fluida de pop vintage, rock i melodies alternatives, l'àlbum de cinc cançons Bedroom Tapes captura de debò l'essència de Rikas: ritmes compactes i animats i melodies relaxades. El single principal, 'Tequila Shots', una de les primeres cançons que Rikas va compondre com a grup, convida els oients a la pista de ball amb una guitarra vibrant i una tornada de trucada i resposta.

“Tequila Shots” és una mena d'història sobre com la gent tendeix a casar-se amb una visió molt romàntica de com pot ser el dia del casament, quan en realitat pot passar qualsevol cosa, com que plogui”, diu Sam. "També és divertit perquè ara tenim molts amics de la nostra edat que s'estan casant. Molta gent que escolta la cançó la pren més com una celebració, però en realitat, si s'aprofundeix una mica més, estem qüestionant tot el concepte dels casaments en gran".

Un altre moment irònic arriba amb 'Mister Anxiety', un tema a l'estil dels Beach Boys en què Rikas intenta restar importància a les seves preocupacions convertint la inquietud en un personatge. “Aleshores, es tractava sobretot de com la meva mare lidiava amb l'ansietat i com es vivia a la meva família”, explica Sam. “Sempre ens agrada compondre cançons que sonin molt alegres però que tinguin lletres més fosques”. Sascha afegeix: “Per bregar amb l'ansietat, la vam personificar i li vam posar un nom”.

Per acabar, l'evocador tema d'obertura de surf-rock 'Raindance'

Finalistes de la XIX edició del Concurs Sons de la Mediterrània: De Gairó, La Mare del Tanu i Nastallat

Ja hi ha finalistes de la XIX edició del Concurs Sons de la Mediterrània: De Gairó, La Mare del Tanu i Nastallat. Tots tres actuaran dijous 15 d’octubre (20 h) a la Taverna Cervesa Guineu de la Fira Mediterrània de Manresa. El guanyador del certamen –organitzat pel Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius amb el suport de la Fira Mediterrània– s'anunciarà l'endemà, divendres 16 d'octubre, en el marc de la presentació de projectes de l'Obrador d'arrel de la Fira.

De Gairó

Premià de Mar · Post-havaneres

Ricard Munné (veu), Júlia Munné (guitarra i veu), Luar Alberdi (baix, violoncel, guitarra i veu) i Roc Ramoneda (percussió, baix i veu) són quatre joves que s’han proposat repensar les havaneres. Atrets per la melancolia i la història de la tradició, s’han endinsat en els codis culturals de la seva generació, combinant els sons clàssics amb pinzellades d’altres estils. Tenen diferents procedències i han explorat diverses maneres d’entendre i treballar la música, donant forma a la seva forma d’interpretar les havaneres, amb frescor i sense perdre’n l’essència tradicional. A partir de clàssics del gènere i composicions pròpies, teixeixen un fil narratiu que connecta passat i present, abordant el llegat històric i afegint una perspectiva contemporània.

La Mare del Tanu

La Garriga · Rumba catalana

La Mare del Tanu va engegar el 2022 liderat per la direcció artística, composició i veu principal de Joana Voisin. A partir del so del ventilador i l’energia de les palmes, la seva proposta parteix de la rumba catalana per oferir-ne una relectura contemporània, arrelada però oberta a nous matisos. El directe combina la reinterpretació de clàssics de la rumba en català i castellà amb composicions originals en català i francès. Les cançons construeixen un imaginari que celebra una feminitat forta i festiva, alhora que explora les contradiccions d’una generació que encara busca el seu lloc entre els llegats del passat i els horitzons del futur. El quintet està integrat per Joana Voisin (veu i trombó), Daniel Farran (bateria), David Salgado i Carlos Monge (guitarres) i Sergi Murcia (baix).

Nastallat

Igualada · Electroball de bot

L’artista anoienca Laia Rius ‘Nastallat’ manté les estructures i mètriques tradicionals dels Països Catalans però utilitza l’electrònica amb un llenguatge contemporani per homenatjar la música que l’ha fet créixer i acostar-se a altres àmbits on no hi té presència i per celebrar que encara segueix viva i canviant. En directe combina veu, sintetitzador, baix i moog amb bases electròniques. L’espectacle es pot traslladar de l’escenari a la pista de ball, on el públic pot ballar les cançons de manera tradicional, perquè manté l’estructura bàsica, però també pot ballar-les de manera lliure, deixant-se dur pel beat electrònic. El projecte ha nascut a mig camí entre Catalunya i les Balears per proposar una experiència fresca i innovadora mantenint l’essència ballable de la tradició.

El Concurs Sons de la Mediterrània està organitzat pel Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, amb el suport de la Fira Mediterrània de Manresa, el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el Música a la Vila del Vendrell, l'Ethno Catalonia de Banyoles, la FiM Vila-seca, el Korre K Token de Blanes i el programa Mans de 3Cat.

El jurat, de manera unànime i prèvia a la resolució del concurs, ha fet ús del punt 7 de les bases on se li permet “modificar les bases sense un avís previ per raons de causa major i/o de necessitat”, després d’una exhaustiva reflexió sobre la situació actual de l’escena de la música d’arrel. De manera excepcional, en aquesta edició s’ha permès la participació de propostes amb contracte discogràfic vigent, sempre i quan aquest acord no inclogui la publicació del disc objecte del premi del concurs.

El premi comprèn actuacions a les pròximes edicions del Festival Tradicionàrius, l'Ethno Catalonia, el FIMPT, el Música a la Vila, la Fira Mediterrània, la FiM Vila-seca, el Korre K Token i el Circuit Folc, a més de la gravació d'un disc i la participació a l'Obrador d'arrel de la Fira.