The Reytons tornen amb A Love Letter To A Broken Town

Després de consolidar-se com una de les bandes independents més reeixides del Regne Unit, The Reytons tornen amb A Love Letter To A Broken Town, el quart àlbum d'estudi, ja disponible. Més de dos anys després de Ballad of a Bystander, el quartet de Rotherham torna a demostrar que no necessita el suport d'una gran discogràfica per continuar creixent i conquerint nous públics.

Fidels a la seva identitat, el nou treball manté la combinació de guitarres afilades, tornades explosives i lletres que retraten amb honestedat la realitat quotidiana de la classe treballadora britànica. Sense renunciar al seu so característic, la banda amplia la seva proposta amb composicions més ambicioses i una producció que reforça el caràcter èpic de les cançons. El primer avenç, "Jukebox", va marcar el camí d'un àlbum que alterna himnes immediats amb un marcat component de crítica i observació social.

"Crec sincerament que és el millor disc que hem fet", afirma el seu vocalista Jonny Yerrell. "Hi ha bandes que canvien completament de direcció amb el pas dels anys, però nosaltres no som així. Ens encanta la música que fem, les històries que comptem i la gent que ve a saltar amb nosaltres. Espereu més de tot... més gran, millor i amb alguna sorpresa."

El llançament d'A Love Letter To A Broken Town arriba acompanyat de la primera gira mundial de la banda, un pas definitiu en la trajectòria d'un grup que ha passat de tocar petites sales a omplir recintes com Wembley Arena i convertir-se en un dels grans noms del rock britànic contemporani.

La gira farà parada a Espanya el març del 2027, amb tres concerts en què presentaran en directe les noves cançons de l'àlbum:

4 de març del 2027 – Barcelona, ​​La Nau

5 de març del 2027 – Madrid, Sala But

6 de març del 2027 – València, Rock City

Tres oportunitats per comprovar per què The Reytons s'han convertit en una de les bandes de directe més celebrades del Regne Unit i perquè el seu creixement sembla no tenir sostre.

Avançament del proper disc de Rosin de Palo: ““PARA VIVIR ASÍ MEJOR NO MORIRSE NUNCA: I ❤️LIFE”"

 

La col·laboració entre Marina Domínguez i Rosin de Palo per al proper disc sona a calor, a terrasses ia marihuana (ups). Unes fan pop rock per a les amigues. Els altres, música experimental sense filtres. Dos mons, aparentment, inconciliables. Tot i això, comparteixen una amistat que va començar molt abans que existissin tots dos projectes. També estudio (Pedra Zona d'Assaig) i, ara, una cançó. La seva primera aventura juntes és aquesta cançó que sona a cúmbia, però també a història de desamor ia hit de l'estiu. Sense prejudicis i amb les rialles per davant.

“No sortiu amb músics”, diu Isabel Calderón a Deforme Semanal. Però què passa si resulta que tu també tens un grup? Aquesta és la història d'una d'aquelles nits en què, si algú en surt ben parada, en tot cas és la música mateixa.

VA GUANYAR LA MÚSICA és el nou avenç del proper disc de Rosin de Palo: “PARA VIVIR ASÍ MEJOR NO MORIRSE NUNCA: I LIFE”. Un disc de col·laboracions i rareses que estarà disponible en format físic i digital al novembre de 2026.

Gravada a Pedra Zona d'Assaig

Produïda per Edu Lindo (LA CARRERA)

Mix i Màster Juan Figols (Fresquito i Mango)

ROSIN DE PALO és un duet instrumental de Saragossa que converteix el contrabaix i la percussió en un terreny de joc sense regles fixes. El formen Samuel Azorín i Mario Vidal, músics formats en conservatori que usen la tècnica per desarmar-la des de dins. La seva música sona física, rítmica i sorprenent, sempre en moviment. Amb una barreja d'impuls lúdic, precisió i risc, el binomi connecta amb públics molt diferents sense necessitat de paraules i funciona com a experiència espontània única. Cada directe és diferent. Tot passa una sola vegada. Energia, curiositat i llibertat creativa en estat pur.

Marina Domínguez no és Marina Domínguez. La veritable Marina Domínguez és l'amiga que no tocava ni els palmells. La resta, les que almenys se sabien l'escala de do, van muntar un grup. Marta, Luna, Inés, Claudia van fer unes cançons divertides per queixar-se una mica de la vida i resulta que no van sortir tan malament. Marina Domínguez va néixer per fer alguna cosa així com “pop per a les amigues”, cançons sobre el quotidià de ser una noia, lletres fresques, tornades pegons i un toquet de misandria. Si us pregunten, la clau de l'èxit.

Els molaria sonar una mica de tot. Les Petúnies, Indigo De Souza, Ràdio Futura, Boygenius, El Cant del Boig, Katy Kirby, Cala Vento... Eclèctiques, elles. El seu primer EP, "Totes a noia", va ser gravat i produït a Lacasia de la Música, té molt de fresc, d'irreverent i alhora emocional. El seu proper EP pretén reflectir conflictes una mica més complexos i madurs, cosa que representa ser una noia a la vintena i totes les contradiccions que això comporta.

Jo Solana i el seu nou disc "Memòria"

JO SOLANA és un cantautor amb gairebé quatre dècades als escenaris donen per moltes històries. I en aquest punt, l’ara cantautor Jo Solana, presenta el seu primer LP, Memòria (Kasba Music, 2025), on musica poemes de Miquel Martí i Pol (El fugitiu, Haikus en temps de guerra), Josep Maria de Sagarra (Vinyes verdes, El llagut), Sebastià Roura (Blue in the Sky, Anem cos cansat) i Rosa Maria Grau Amorós (Esclaus). Més conegut pel seu alter ego de Juanito Piquete, Joan Martínez Solana reprèn en aquest disc un projecte aparcat des del seu despertar musical als anys 1970, en plena transició-, el de posar la seva veu i accent propi a poemes que en van marcar en l’adolescència, començant pels d’una antiga edició de Cançons de rem i vela (1923), de De Sagarra, enquadernada pel seu avi, que es dedicava a aquest ofici. Després d’un llarg periple musical, que arrenca a mitjan anys 1980 amb el punk-rock de Juanito Piquete y los Mataesquiroles, continua als 90 amb Datura Bruising Show (DBS), retorna a l’escència de Juanito Piquete -sense els Mataesquiroles- en el tombant de segle i es complementa a la segona dècada dels 2000 amb Los Solidarios -adaptant temes i himnes clàssics del moviment llibertari-, i d’alguns petits imprevistos -una fractura al dit que li impedeix tocar la guitarra durant un cert temps i una pandèmia global de coronavirus-, el 2021 publica el primer videoclip d’aquesta nova etapa amb un tema amb música i lletra pròpies, Conspira, noia, conspira, apadrinat pels ja desapareguts Pau Riba i Memi March i engregistrat a la seva masia de Tiana, encara en temps grisos de confinaments parcials. Després vindran les maquetes de El fugitiu, que adapta el poema homònim de Martí i Pol, i el tema propi Tant de bo tornin els bons temps. Tots tres completaran el primer EP, titulat com aquesta última cançó i autoeditat a finals del 2023. És en aquest any que es consolida l’actual formació que acompanya el cantant i guitarrista, amb Òscar Estanyol (Camàlics) al violí i Raül Bruna (antic guitarrista de los Mataesquiroles en l’última etapa) al contrabaix. Amb aquest trio de cordes -i la col·laboració d’Antuán als teclats-, el 2024 Jo Solana porta a la cabina de gravació de Tomás Abad (Distac Estudios) els poemes de Martí i Pol, De Sagarra, Roura i Grau Amorós, treballats a sobre dels escenaris des del final de la pandèmia i la represa dels directes tant a Barcelona i Catalunya, a altres punts de l’Estat espanyol, com a Madrid o el País Basc, o fins i tot a Suïssa, on actua en el marc del 150è aniversari de la Internacional Antiautoritària (o Anarquista) de Saint Imier (Jura), el 2023. Carles Molet (Nk Produccions) acabarà de polir les pistes a la taula de mescles a principis de 2025 i, a l’abril, Kasba Music publica el primer LP -en vinil- del conjunt, Memòria. Des de la primavera, el grup ha realitzat diverses presentacions en territori català en una gira que, aquesta tardor els portarà de nou al nord de l’Albera.

https://youtu.be/Vi478bzO2J8?is=y5qKkWu9B1IIu_6p

TOP 10: Cançons d'estiu 2026

 

Markos & Scotty DK "Festuk"

Siderland & Paula Koops "Tutu Turú"

Titu Martí "La Parenta"

Alfred García "Vine'm a buscar"

Xanguito & Pél de Gall "Festa"

Els Catarres "Diumenge sense drames"

Mosaic "T'he somiat"

Flash Ice Cream "Imagina"

Emlan "La Vaquera"

Drasen & NDLH "Airport"

Auca ens presentara els disc "Nusos"

Nusos és el nou treball del power trio manlleuenc Auca. 

Poc més de dos anys després del seu debut amb "Faula vol.1" i tenint encara calents els treballs "Beceroles del bon viure" i " Una carpa, uns pardals i un corb marí", la prolífica banda osonenca fa un pas endavant i presenta el seu treball més contundent. 

Set cançons que cabalquen entre el punk-rock, el post-grunge o el garage rock sense deixar enrere la seva frescor característica. Sons crus, distorsionats i pesants que embolcallen melodies de veus cantades amb ironia però sense pèls a la llengua sobre la salut mental, la fragilitat, la pressió social o el conflicte lingüístic. 

Tot això gravat i mesclat amb molt amor per Joan Cabré, masteritzat curosament per Jan Valls, i amb una meravallosa pintura a l’oli d’Adrià Ballús il·lustrant-ne la portada. 

Nusos es publicarà digitalment a principis de setembre i la data de presentació en directe serà en el marc del Música Viva de Vic.

Escoltal's

Tony Iommi, ens presenta el disc “From The Dark”

BMG Records es complau a anunciar el llançament mundial del nou àlbum del llegendari guitarrista Tony Iommi, titulat “From The Dark”. El llançament s'anuncia amb el primer single, World Alone, que s'ha estrenat aquesta tarda en un esdeveniment especial de transmissió global celebrat a Birmingham, Anglaterra, ciutat natal d'Iommi, molt a prop del famós pont Black Sabbath sobre el canal, inaugurat el 2019 com a homenatge cívic a la icònica banda.

World Alone és una cançó de rock eixordadora que avança a tota velocitat amb una allau de riffs i solos de guitarra vertiginosos, recolzada per una secció rítmica potent i rematada amb la poderosa veu operística de l'aclamat vocalista noruec Jorn Lande. El vídeo s'ambienta en un univers distòpic retrofuturista on el protagonista, The Believer (El Creient), es veu immers en un videojoc recargolat per salvar la vida i, finalment, trobar la salvació.

A “From The Dark”, Tony Iommi compta amb la col·laboració de Jorn Lande, qui comparteix crèdits de composició a totes les cançons, així com de la baixista Becky Baldwin i el baterista Karl Brazil. Coproduït per Tony i Mike Exeter, el seu soci creatiu de llarga trajectòria, coautor, productor i enginyer de so, el so és cristal·lí, vibrant i imponent, submergint l'oient en una experiència sonora avantguardista, tan contemporània com atemporal.

Tony Iommi comenta, "És un àlbum que hem gaudit molt fent. No estem tractant de demostrar res, és un gran àlbum, és genial!!"

Des de les primeres notes d'Over The Violent Sun, amb un clàssic i potent riff de guitarra greu de Tony Iommi i la dramàtica destresa vocal de Jorn Lande, queda clar que From The Dark és un àlbum excepcional que se situa a l'alçada de la impressionant discografia d'Iommi.

Black Times continua el viatge, un cop fulminant que no deixa indiferent a ningú, donant pas a l'aclaparador primer senzill World Alone, abans que el quart tema, Beyond The Dead, canviï el ritme amb un riff majestuós i sinistre entrellaçat amb una orquestració èpica.

El qüestionament existencial de les lletres de Lande, plenes d'imatges distòpiques i reflexions sobre la fugacitat de l'experiència humana, es manifesta amb força al llarg de l'àlbum, especialment a Stormwatcher, amb les seves metàfores nàutiques i somnis de nous horitzons. Stormwatcher, un tema central brillant d'aquest extraordinari àlbum, es veu igualat en abast i dramatisme pel posterior Death Wake, on tant la música com la lletra es combinen per crear una imatge vívida de les crueltats d'una vida sense amor ni humanitat.

Des de les dues últimes cançons de The Dark, la furiosa passió de Return Of The Arbalist i el calidoscopi veritablement èpic de Legacy demostren la potència i el dramatisme, la llum i l'ombra que recorren l'àlbum. Un any després de l'últim concert de Black Sabbath, al festival Back To The Beginning de Birmingham el 2025, aquest àlbum evidencia la flama creativa que crema amb força a Tony Iommi i és, sens dubte, un dels millors àlbums de rock publicats aquest any.

Bofirax ens presenta el disc "Fading lights"

El directe de BOFIRAX ens submergeix a través dels seus sintetitzadors analògics, veu i tractament del so. FADING LIGHTS és el seu nou àlbum, publicat el passat 10 d'abril a través del segell Montebello.

L'àlbum marca un punt d'inflexió a la trajectòria de l'artista, amb una aposta sonora més electrònica, madura i profunda, i amb una atmosfera marcada per la foscor i el misteri.

A més d'Ephemeral (2018) Bofirax ha publicat dos EP (DECADES, 2021 i INVISIBLE, 2024) i ha col·laborat amb altres artistes de l'escena barcelonina. Ha actuat a festivals com el BAM, Primavera Sound o el Festival de Pedralbes. Bofirax ha compost també peces sonores per a instal·lacions d'art (Sónar+D, CCCB, etc.), bandes sonores per a curts i publicitat (Nike, Desigual, Saye), per al llargmetratge Júlia Ist, o per a Hardcore Propaganda, una obra de teatre del col·lectiu Malnascuts.

FADING LIGHTS és un disc que parla del trànsit i dels grans canvis vitals. Són els llums que s'apaguen quan puja el teló: el moment d'afrontar allò desconegut, allò nou i, sovint, fosc. Les diferents fases emocionals que recorrem en períodes de canvis han donat lloc a un treball més fosc, introspectiu i madur: la sensació de pèrdua o desorientació, la por davant del desconegut, el procés d'acceptació i, finalment, el camí cap al que realment ens mou. A nivell sonor destaca per l’exploració amb sintetitzadors analògics, així com el tractament de samples i field recordings, que contribueixen a crear paisatges profunds i envolvents. Aquest univers musical dialoga estretament amb l'escenografia de llums, dissenyada i construïda específicament per al projecte, i que planteja un recorregut de color que simbolitza una posta de sol.