JUDITH MATEO llança el disc 'Esencia Celta' en el seu 20è Aniversari

La violinista JUDITH MATEO llança 'Esencia Celta' per celebrar els seus 20 anys a la música

Fa vint anys, Judith Mateo va iniciar un camí que va convertir el violí elèctric en protagonista dels seus concerts, fusionant la tradició cèltica amb la força del rock i creant un so propi i inconfusible.

'Esencia Celta' celebra aquest viatge, recuperant la música dels tres discos que van marcar els seus començaments: 'Tir Nan Og', 'Mentre el cel no caigui' i 'Ashes', que representen el recorregut, a través de 30 cançons, d'aquests vint anys de música, portat al present amb nous arranjaments, una producció actual aquelles cançons.

El violí elèctric de Judith Mateo torna a ser el fil conductor d'un espectacle, on conviuen celtic rock, folk, emoció i energia, acompanyats per la veu de Chuse Joven, que aporta una nova dimensió a aquest repertori.

Després de més de dues dècades sobre els escenaris i actuacions a Espanya, Europa, Amèrica, Àfrica, Orient Mitjà i Japó, Judith Mateo torna al so que va marcar el començament de la seva història, per celebrar-ho mirant cap al futur.

Soroll Imminent ens presenten el disc “Sensibilitats Estranyes”

Soroll Imminent neix el 2023 de la voluntat d’Adrià Masbernat i Narcís Vivolas per a fundar un grup de rock alternatiu compromès de manera ferma amb el català, de caràcter antifeixista i anticapitalista. El seu estil es caracteritza per la barreja de diferents estils de música; partint de l’energia i la contundència del punk-rock, l’ska, o el metal, utilitzant tornades i melodies més pròpies del rock tradicional, l’indie o el pop. De la mateixa manera les lletres canvien d’una cançó a una altre, fent servir un ús més poètic o de vers en algunes composicions, i lletres més crues i directes en unes altres.

El seu primer treball és l’EP “Estic Fart”, compost per tres cançons i gravat el 2025 als Juglans Estudis. Gràcies a això aconsegueixen fer bastants concerts que els dona una experiència i seguretat a l’escenari.El seu segon treball és el disc “Sensibilitats Estranyes” gravat el 2026 als Juglans Estudi, i compost per cinc cançons, que presenten de manera oficial al Yeah! de Girona el 10 d’abril.

DEPEDRO ha publicat "Fúria i Calma"

DEPEDRO ha publicat el passat divendres 23 d'octubre, "Fúria i Calma", el seu nou àlbum: onze cançons escrites per Jairo Zavala i gravades a Soy Sauce Studio (Ciutat de Mèxic) amb producció de Camilo Lara, al capdavant de l'Institut Mexicà del So. Inclou col·laboracions amb Viure Quintana, Camila Moreno i Iván Ferreiro. El disc succeeix a “Un Lloc Perfecte”, Millor Àlbum de Pop/Rock als Premis de l'Acadèmia de la Música d'Espanya 2025 i nominat a Millor Producció Musical als Premis MIN 2025.

El disc neix d'una pregunta: què fer amb la fúria davant del cinisme d'un petit grup de poder i una època que sembla haver renunciat a la compassió. En el text que acompanya l'àlbum, Luis Alberto González Arenas ho explica així: Zavala surt de la seva zona de confort i se'n va a Ciutat de Mèxic, on “la mort i la vida no són extrems, sinó oposats complementaris”. Per això la proposta del disc: no negar la fúria, sinó acompanyar-la de calma, temprança i amor. Un ball “lent però indestructible”, com diu la lletra de “De Momento”.

Aquesta mirada la troba de la mà de Camilo Lara, que des de Soy Sauce Studio, amb Marco Carrión, converteix l'enregistrament en un espai d'hospitalitat: un lloc on s'escolta el que ve de fora. A aquesta trobada es van sumar Ian Chang (Son Lux), Quique Rangel (Cafè Tacvba), Camil·la Moreno, Viure Quintana i, des de Galícia, Iván Ferreiro.

El disc arriba precedit de tres avenços: “Los Tercos”, juntament amb la mexicana Vivir Quintana, una cançó sobre els qui trien la lentitud, l'enllaç i la memòria davant del soroll; “Va a Llover”, a duo amb Iván Ferreiro i construïda sobre el piano, una mica poc habitual al repertori de Zavala; i “De Momento”, la pista que obre l'àlbum, una oda a la resistència recolzada en allò popular. La quarta veu convidada, la de Camila Moreno, apareix a “Su Corazón”.

La cançó que dóna títol al disc presenta "Furia i Calma" com dues germanes: “on anava una/l'altra acompanyava”. Calma cridava i Fúria xiuxiuejava; Fúria movia muntanyes amb les seves rimes i Calma esperava que tot es refredés per tornar a encendre la flama. I al final, totes dues s'han perdut: “No tenen qui els mostri el camí / entre murmuris i tant de crit”.

La base del disc la formen Quique Rangel (Cafè Tacvba) al baix i contrabaix i Ian Chang (Son Lux) a la bateria i percussió. En quatre cançons —“De Momento”, “Horizontes”, “Fúria i Calma” i “El Que Hauria Sido i No Fue”— entra una secció de vents mexicana formada per Alejandro González Villaseñor (trompeta), Néstor Hernández (saxo tenor i baríton) i Mauricio Sánchez ( La barreja és de Marco Carrión i la masterització de Frank “El Metge” Rodríguez.

Tony Iommi ens presenta "From The Dark"

Tony Iommi, el llegendari guitarrista i principal motor musical de l'aclamada trajectòria de Black Sabbath llança avui el seu nou disc, 

El disc compta amb la participació del vocalista Jorn Lande —qui figura com a coautor en totes les cançons—, la baixista Becky Baldwin i el baterista Karl Brazil; A més, ha estat coproduït per Tony i Mike Exeter, el seu col·laborador creatiu, coautor, productor i enginyer de so des de fa molt de temps.

"From The Dark" ha rebut crítiques entusiastes i és un àlbum excepcional que bé es pot considerar un dels discos de rock més emocionants del 2026.

Els fans també poden gaudir d'un nou vídeo lyric amb el tema que obre el disc, Over The Violent Sun, que s'ha publicat avui. Pots veure-ho aquí. 

The Loved Ones d'Oakland ens presenten el disc "Latest hits!"

El llegendari quartet de mod-blues THE LOVED ONES d'Oakland torna a l'activitat discogràfica amb LATEST HITS!, un nou àlbum produït pel músic i productor Nick Waterhouse. Enregistrat en cinta analògica, el disc recupera l'energia i el so directe dels anys seixanta que han marcat la trajectòria de The Loved Ones, alhora que explora nous matisos dins del seu univers musical.

La formació clàssica del grup - Xan McCurdy (guitarra), Michael Therieau (baix), John Kent (bateria) i Bart Davenport (veu i guitarra)- torna a compondre i gravar com una unitat després d'anys desenvolupant els seus propis projectes. El resultat són dotze cançons que celebren el rock'n’roll dels seixanta des d'una perspectiva pròpia, amb riffs contundents, ritmes irresistibles i harmonies vocals que reforcen la personalitat del quartet.

The Loved Ones es van formar a Oakland el 1990 i aviat es van convertir en una de les bandes destacades de l'escena mod de Califòrnia. Als seus inicis, el grup combinava una estètica i una energia properes als primers Yardbirds ia Paul Butterfield, abans d'aprofundir en les arrels del blues de Chicago i incorporar influències del garatge rock, el soul de Memphis i el rhythm & blues de Nova Orleans. Després d'una primera etapa com a quintet, la banda va continuar com a quartet i va fitxar per Hightone Records el 1992. Allà va publicar els seus dos primers àlbums, The Price For Love i Better Do Right, a més d'un single. Durant gairebé tres anys van recórrer els Estats Units de cap a cap, actuant en espais de l'escena punk, clubs de blues i auditoris, i compartint escenari amb figures com John Lee Hooker i Junior Wells. El 1994 van fer el salt a Europa amb una gira que va passar per Espanya, França i Països Baixos. Un any després, el grup es va separar oficialment amb un concert de comiat amb totes les entrades esgotades al Great American Music Hall de San Francisco.

Després de la dissolució, els seus integrants van continuar desenvolupant les seves carreres respectives. Xan McCurdy es va incorporar a Cake, banda de la qual segueix formant part; Michael Therieau i John Kent van coincidir a Dave Gleason's Wasted Days, mentre que Bart Davenport ha publicat vuit àlbums en solitari.

Per capturar tota la màgia de The Loved Ones a cinta analògica, la banda ha comptat amb Nick Waterhouse, un dels noms més reconeguts del rhythm & blues d'inspiració retro. El seu treball contribueix a donar forma a un àlbum on la química entre els músics es combina amb les dècades d'experiència que cadascú ha acumulat per separat. Els riffs contundents i juganers de McCurdy i els ritmes de John Kent, deliberadament ancorats en una altra època, marquen el caràcter del disc. Les dotze composicions originals, amb lletres de Davenport i Therieau, recorren diferents vessants del rock'n'roll dels seixanta: des del boogie gairebé interminable de 'Mad, Bad LUV' fins al so Merseybeat de 'Down That Road', passant per les harmonies garatgeres de 'True 'Don't Turn Your Back'. L'àlbum també reserva una sorpresa amb 'Over & Over', una cançó d'inspiració ska i bluebeat jamaicans en què Therieau assumeix per primera vegada la veu principal en un àlbum de The Loved Ones.

Tot i que The Loved Ones s'han reunit diverses vegades al llarg dels anys, LATEST HITS! marca el seu esperat retorn a la composició i l'enregistrament conjunt. La banda torna també als escenaris, amb actuacions previstes als Estats Units i Europa, inclosa la seva participació al festival Purple Weekend de Lleó.

AitorPenak ens presenta "Solid Pop" i doble singles "Biversiones"

AITORPENAK significa en euskera confessions i/o declaracions.

AITORPENAK són les confessions i declaracions de l’Aitor Echebarria Manresa el qual després de molts anys tocant el baix a diferents bandes de l’underground barceloní, l’any 2012, emprén el seu projecte més personal i intimista en format solista: AITORPENAK.

AITORPENAK són cançons d’urgència po(p)líglotes en castellà, català, euskera i en anglès.

AITORPENAK adapta el seu repertori des del format acústic en solitari, passant pel duet a dues guitarres fins al power trío en elèctric.

AITORPENAK amb més de 300 concerts a les espatlles vol seguir estenent i difonent la idea del SOLID POP allá on sigui requerida.

EL SOLID POP ÉS LA RESPOSTA.

L’Aitor Echebarria Manresa va començar el seu periple musical als 14 anys on va estar tocant el baix a diferents bandes de versions (HEAVEN OR HELL, TITI) on rendien pleitesia a les bandes clàssiques de rock. Anys després va formar la banda DEAD HORSE amb la que va publicar una demo homònima i va gravar un LP “Nine Scars” amb el que van arribar a la final del concurs de bandes AMFIROCK (Parets del Vallés) o participar a festivals com l’ALTIMIRA (Cerdanyola del Vallés). Un cop es dissol el projecte s’enrola en la banda ALFOMBRA amb la que edita l’EP “Corren buenos tiempos” i el single “La Plaça de Toros” participant a festivals com MUSIKA PARKEAN (Donostia) o tocant a sales com La Capsa o Luz de Gas.

Un cop finalitzada la etapa amb la banda Alfombra l’Aitor enceta AITORPENAK on fa el trànsit de baixista a guitarrista, cantant i compositor principal mentre compagina el projecte tocant el baix a bandes com ULL DE VELLUT o DIE AUGEN.

El Solid Pop d’Aitorpenak el completen i complementen Adriàn Domínguez Rubio (ORIGAMIA, TOS DE GOS) al baix i Raul Casal Ferrer (EASE OF MIND, DEMASSIEL, ALFOMBRA) a la bateria. En paral·lel a AITORPENAK l’Aitor dòna vida al projecte del seu alterego THE CRUSHER una parodia feta amb molt respecte cap a la seva banda preferida i de capçalera (RAMONES).

AITORPENAK en els seus inicis presenta les seves cançons d’urgència a diferents bars i locals de Barcelona mentre grava un parell de singles “CANCIONES DE URGENCIA” (2014) i “EL TRIUNFADOR” (2015) culminant el procés d’orfebre del pop amb la edició del seu primer EP “LA SOMBRA DE CLIFF” (2016) sent seleccionat al Festival OLATU TALKA de Donostia o a STRIPART del Centre Cívic del Guinardó i/o arribant a la final de concursos de cantautors com el que es celebra a VILADECANS o l’ACÚSTICA de l’Espai Jove Garcilaso.

Havent rebut bones crítiques per part de la premsa musical com ROCKZONE amb el seu EP, l’Aitor decideix posar punt i final a la gira (presentant-lo a diferents ciutats de la península o festivals com VIDMAR) a la tenda de discos Delia Records de Madrid gravant i editant l’actuació en l’LP “(at Delia) RECORDS” (2017). La Sombra de Cliff (at Delia) Records Hardcore Dut The Rack

Aprofitant la embrenzida i la inèrcia del projecte AITORPENAK grava el seu primer single en euskera “HARDCORE DUT” (2016) als estudis MICROMALTESE de Barcelona amb el productor Marco Morgione.

AITORPENAK torna a l’estudi WHEEL SOUND de Cerdanyola del Vallés per gravar el seu nou single “THE RACK” (2017) amb dues noves cançons (aquest cop en anglès) que formaran part de la gira “Una Opera Pop”; on a partir de les seves cançons l’Aitor explica la historia de (des)amor entre el Jon i la Stella a la ciutat de Barcelona arribant a tocar a ciutats com Vigo, Bilbo o Zaragoza.

Aprofitant l’avinentesa de poder tocar a la BARTS el duet es dirigeix als estudis CLANDESTINUS per gravar un nou EP “SOLID POP” (2019). Produït per Jaime Stinus (Loquillo, La Oquestra Mondragón...) el disc rebrà una bona acollida per revistes com ENDERROCK i permetrà a la banda convertir-se en format power trio amb l’arribada d’Adrián a les quatre cordes.

AITORPENAK és seleccionat per participa en el recopilatori del programa radiofònic MOURE SOROLL, en motiu del 15è aniversari, amb la versió “Brillo y Oscuridad” (2020) de la banda barcelonina SUPERMEGANADA.

Veient la tirada que va agafant el projecte l’Aitor proposa al Raul (bateria d’ALFOMBRA) d’unir-se a la banda i gravar un nou single “SINTONITZANT!!” (2018) als estudis MICROMALTESE en format elèctric que els permetrà arribar

a la final del concurs de bandes ESTRENA’T del Centre Cívic Casa Groga esdevenint els guanyadors del premi del públic i donant-los l’oportunitat de presentar el seu nou disc a la Sala BARTS Club de Barcelona. Sintonitzant!! Solid Pop

Aitorpenak Denbora ez da inoiz gelditzen

Sense descuidar el to més intimista AITORPENAK grava una nova cançó “DENBORA EZ DA INOIZ GELDITZEN” (2021) als estudis KITARSHOKAK d’Eibar (Gipuzkoa) com a resposta a la pandemia i com a pretext per a ser seleccionats pel festival EH SONA del Centre Cultural Euskal Etxea de Barcelona.

Per tal de consolidar la proposta la banda decideix gravar el mateix any un nou single homònim amb dues noves cançons a WHEEL SOUND STUDIO que editaran en format 7’’ i a on s’intueix (i es puleix) el so i l’estil SOLID POP consolidant la seva proposta més elèctrica.

De cara al RECORD STORE DAY 2022 la banda edita un nou single “HIGHWAY IS THE ROAD” amb dos noves cançons gravades per See Lee als estudis ORIGAMISOUND (Barcelona) amb les que pretenen donar cabuda i tret de sortida a la gira del 10è aniversari.

En motiu per als seus 10 anys als escenaris AITORPENAK graven un concert en directe a la sala La Textil de Barcelona. El resultat és SOLID POP APTITUD, 18 cançons que repassen la trajectòria del projecte durant aquesta primera dècada abraçant des del període més acústic a la urgència dels últims temps del power trío amb les col·laboracions de bandes amigues com Supermeganada, Alfombra o Calamento.

En homenatge a en Carles Vilardell Casas, mort a conseqüència d’un tumor cerebral, l’Aitor grava una nova cançó acompanyat d’amics i bandes comunes on havia participat el Carles (Ull de Vellut, Die Augen...) als estudis MICROMALTESE amb Marco Morgione.

12 noves cançons per a celebrar els seus 12 anys d’existència en el panorama musical. Un LP gravat en directe als estudis MICROMALTESE de/per Marco Morgione. Per a la ocasió, la banda va recórrer a Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy) en la pre- producció i la conseqüència ha estat un disc ple d’ energia i immediatesa que plasma l’esperit actual del combo barceloní.

Highway Is The Road

Solid Pop Aptitud

Amic meu

Rimas profundas de Antonio Machado

BIVERSIONES és un doble single gravat a Wheel Sound Studio per Txosse Ruiz el propòsit del qual és reivindicar el Solid Popa partir de dues versions macerades i amb pòsit al més estil noventer. Un experiment amb gasosa la mar d’efectiu i divertit. 

"Margues Enllà” és el nou disc de VorAigua

 

"Margues Enllà” és el nou disc de VorAigua, un viatge íntim i emotiu sobre els finals que obren nous començaments. El duet entrellaça mitologia, poesia i música per explorar el pas del temps, la fragilitat i la necessitat de deixar enrere una etapa per descobrir nous horitzons.

Les margues, roques aparentment sòlides que es disgreguen, esdevenen la imatge central del disc: allò que semblava ferm es transforma i deixa espai a noves possibilitats. D’aquesta tensió entre la permanència i el canvi neix un univers delicat i oníric, un món que reneix a poc a poc.

La dona d’aigua i el pare llop habiten aquest paisatge, mentre la boira ho embolcalla tot de misteri. Els textos propis dialoguen amb versos de Miquel Costa i Llobera, Apel·les Mestres i Mercè Rodoreda, en un recorregut en què la paraula i la música es nodreixen mútuament. Els textos es recullen en un llibret dissenyat amb cura per Anna Martinez Jubert, que acompanya i amplia l’univers del disc.

Muntsa Moral, a la veu i la flauta, i Paul Perera, al piano i la veu, mantenen la sonoritat íntima que caracteritza VorAigua i conviden a una escolta pausada, atenta als matisos i a l’emoció de cada paraula.

Pròxims concerts:

26 d'octubre de 2026, Premis Montserrat Roig (Barcelona).

6 de novembre de 2026, Centre Cívic Cotxeres Borrell de Barcelona.

10 de gener de 2027, La Casa dels Contes de Barcelona.

31 de gener de 2027, Biblioteca Central de Terrassa.

VorAigua és el duet format per Muntsa Moral i Paul Perera, una proposta de veu i piano on conflueixen poesia, natura i mitologia. El projecte va néixer amb la musicació del poema "Els ocells", de Joana Raspall, una primera trobada entre paraula i música que va donar forma al seu univers: íntim, evocador i profundament arrelat al paisatge. Ells l’anomenen música silvestre.

Paul Perera, format en piano clàssic a l’ESMUC, explora textures i construeix atmosferes de gran profunditat expressiva. Muntsa Moral, filòloga catalana, beu de la música popular i clàssica per desplegar una veu ferma i directa, capaç de mostrar-se també vulnerable. La complicitat entre tots dos dona lloc a un diàleg musical lliure i orgànic: les cançons neixen de la intuïció i prenen forma a través d’un treball artesanal, atent a cada paraula, cada silenci i cada matís.

Aquesta manera de crear travessa la seva discografia: "Meandres" (2022), "Boscúria" (2023) i "Margues Enllà" (2026). En aquest darrer treball, VorAigua canta a allò que es desfà i s’esmicola, i a la necessitat d’acomiadar-se’n per poder començar de nou.

Crèdits tècnics:

Veu i flauta: Muntsa Moral Vinyoles.

Piano i veu: Paul Perera Arguedas.

Col·laboració: Toni Vinyals.

Gravació, producció i màster: David Casamitjana.

Dibuixos i disseny: Anna Martínez Jubert.

Fotografies: Ferran Taberner.