Em sento avui davant d'un foli en blanc amb la intenció d'explicar, més ben dit, explicar-me a mi mateix el motiu pel qual he volgut revisar Sempre es Demà.
Vaig tornar a aquest disc sense una raó clara. O potser amb l'única raó que realment importa: em venia de gust fer-ho. Les cançons seguien allà, intactes, esperant. Sempre és Demà va ser el lloc des del que van néixer; Avui és Demà és el lloc des del qual ara les visc.
No vaig voler corregir res. Només escoltar. El temps es va encarregar de la resta. Va canviar la meva manera de cantar, de tocar, d'estar dins de les cançons. Les paraules són les mateixes, però se senten diferents. Algunes han esdevingut més suaus. Altres més definitives.
Vaig regravar aquest disc per poder habitar-lo de nou. Per veure què quedava dret després dels anys. No cercava nostàlgia ni un tancament. Cercava presència. Estar aquí, ara, amb aquestes cançons, i dir-les tan bé com sé.
Gairebé 1 any després avui per finalitzada aquesta incursió a territori amic amb el resultat del disc que avui aquí et deixo.
El disc quedarà allotjat al meu Bandcamp i el deixo de forma gratuïta. Quin sentit té posar un preu a un disc al qual pots accedir de forma lliure a través de qualsevol plataforma? Ara com ara no contemplo l'opció de fer cap edició física, tant de bo els oients em portin a canviar d'opinió, m'encantaria.
Aquest disc no substitueix res. Acompanya. És la mateixa història contada des d'un altre punt del camí. Una manera d'acceptar que el demà és una incògnita i que només importa avui dia.
VOEL és un projecte musical que neix del joc i de l’alegria de compartir fent música. Echoes és un recull de cançons que han estat amagades durant temps i que ara surten a la llum amb la voluntat de ser compartides.
El disc traça un recorregut íntim per diferents moments vitals: deixar anar per poder avançar, cuidar els vincles a través dels petits gestos del dia a dia, caminar sovint a cegues i trobar-se amb allò inesperat, o aprendre a escoltar la pròpia veu. Echoes parla també de la presència de les persones que estimem en les petites coses, d’aquells ecos que continuen ressonant en els detalls més senzills.
Amb una llarga trajectòria musical a l’esquena, els integrants de VOEL s’uneixen en aquest projecte per aportar-hi el millor de cadascú. El resultat és un disc honest i compartit, que convida a escoltar amb calma i a reconnectar amb allò essencial.
CRÈDITS TÈCNICS
Blanca Cereceda - Composició música i lletra.
Ignacio Miranda - producció, gravació, mescla i màstering.
Edgar Vidal - guitarres
Joan Queralt - guitarres
Pau Josa - Bateria
Ligia Olmos Rossi - Disseny portada, logo i grafismes xarxes
Lorenzo Duaso - Fotografia
Esudi de gravació - IK Studios
Blanca Cereceda és baixista, cantant i compositora. Viu al voltant de la música des de la infància. Ha tingut bandes pròpies i ha acompanyat a artistes com a baixista professional al llarg de molts anys. B-violet, Mushka, Albert Pla, Feliu Ventura, Miqui Puig…
Actualment toca amb Joan Queralt and the seasicks i arrenca aquest projecte, Voel, que és un recull de cançons que ha anat composant al llarg del temps.
Joan Queralt és cantant i compositor del projecte amb el seu nom. Amb Joan Queralt han publicat 5 discs i han tocat dins l'escena.
Pau Josa, bateria professional, ha estat bateria de projectes de renom com Pastora, Sherpah entre d'altres.
Des de Granada, Nevada llança “ENCARNA”, indie-rock per sentir i corejar
La banda granadina NEVADA presenta ENCARNA, el seu nou EP i quart treball d'estudi, un llançament que pren el nom d'un dels seus senzills més representatius i que serveix com a punt d'inflexió a la trajectòria del grup. Format per Agu Peñas, Francisco Picón, Nacho i JP Castellanos, el grup torna a demostrar la seva capacitat per convertir emocions intenses i contradiccions quotidianes en cançons directes, elèctriques i profundament reconeixibles.
“ENCARNA”:Nevada torna més intens i reflexiu al seu nou EP
“ENCARNA” és un EP marcat per la passió, el conflicte emocional i l'observació crítica de les relacions personals i socials, tot plegat envoltat d'un so indie-rock robust, de guitarres esmolades, bases rítmiques contundents i tornades dissenyades per quedar gravades. Nevada aposta aquí per un discurs honest, sense filtres, on l'amor, el desgast i la necessitat de connexió es mostren sense concessions.
Dins l'EP destaquem especialment “Quién decidirá (remasterizado)”, una cançó que adquireix una nova dimensió sonora en aquesta versió actualitzada. El tema planteja una reflexió incisiva sobre la identitat, l'exposició personal i el control que exerceixen les xarxes socials, sense perdre la càrrega emocional que caracteritza la banda. Frases com “Qui decidirà les coses que vols explicar?” o “presa de la teva xarxa social” dialoguen amb moments d'intimitat i desig, creant un contrast entre allò públic i allò íntim, entre la vigilància constant i la necessitat d'estimar amb llibertat.
Musicalment,“Quién decidirá (remasterizado)” combina intensitat lírica i sensibilitat melòdica, creixent a poc a poc fins a convertir-se en una declaració emocional que connecta amb una generació marcada per la sobreexposició i el dubte permanent. És un d'aquells temes que conviden tant a l'escolta atenta com al desfogament col·lectiu en directe.
Amb “ENCARNA”, Nevada consolida la seva personalitat artística i reforça el seu lloc dins de l'indie-rock nacional, signant un EP pensat per escoltar-se de principi a fi, però també per corejar-se amb el volum al màxim, cervesa en mà i sense por de perdre la dignitat en el millor dels sentits.
Aquest EP és una exploració emocional i sonora que neix de la voluntat de jugar-se-la, tant en l'àmbit personal com creatiu. El projecte aposta per un R&B experimental en català, on la sensibilitat melòdica conviu amb textures urbanes, estructures lliures i una producció que prioritza l’atmosfera i el detall per sobre de les fórmules convencionals. És un treball que parteix de l’experiència íntima per construir un relat honest, nocturn i profundament contemporani.
El projecte s’obre amb “Incondicional”, la peça més reflexiva i emocional del conjunt. La cançó funciona com un manifest vital: parla de jugar-se-la, de viure sense sostres imposats i de confiar en un mateix encara que no tothom ho entengui.
És una declaració d’intencions sobre la llibertat, la identitat i l’amor en totes les seves formes —l’amor propi, l’amor pels teus i l’amor que acompanya sense condicions. Aquest tema marca el punt de partida emocional de l’EP, situant l’oient en un espai de maduresa i consciència.
Amb “Gusilu”, el relat fa un gir cap a fora i entra de ple en el terreny de la complicitat i l’atracció. La cançó desprèn frescor, seguretat i una actitud despreocupada, celebrant el desig de descobrir l’altre sense límits ni permís. Les referències culturals i el llenguatge directe construeixen un imaginari nocturn, juvenil i urbà, on el secret compartit i el present tenen més valor que qualsevol expectativa futura. Musicalment, consolida el caràcter més rítmic i urbà del projecte.
El tancament arriba amb “Masterpiz”, una cançó que representa el clímax emocional i sensorial de l’EP. Aquí, la confiança inicial es transforma en química, joc i entrega. La lletra explora la connexió física i emocional entre dues persones, utilitzant la metàfora artística com a fil conductor: ella com a obra mestra, ell com a creador que es deixa portar per al moment. La barreja natural de català, castellà i anglès reforça una identitat lliure, contemporània i sense complexos. És un final nocturn, intens i proper, que deixa l’EP obert a la interpretació i a la repetició.
En conjunt, l’EP es presenta com un viatge emocional coherent, on cada cançó ocupa un lloc narratiu clar: la consciència personal, la connexió amb l’altre i la culminació del desig compartit. Un projecte sincer i proper que fa valdre l’emoció per sobre de l’aparença, i que connecta amb una generació que viu, estima i crea sense demanar permís.
WILL.X.O
Guillem Pastor Mateu, també conegut artísticament com a Will.X.O, és un artista nascut a Barcelona, concretament al barri de Sant Joan Despí. Des de molt jove va mostrar un fort interès per l’art i la música, influenciat per una família que sempre va donar suport a la seva creativitat. Aquest entorn li va permetre créixer explorant diferents gèneres musicals i diverses branques artístiques, fet que ha marcat profundament la seva identitat creativa.
Amb el pas dels anys, Will.X.O ha anat definint un estil propi, caracteritzat per la fusió de sons moderns amb lletres personals i una estètica cuidada. La seva música beu del pop urbà, amb influències del trap i d’altres corrents contemporànies, però sempre mantenint una essència autèntica i reconeixible.
Les seves cançons destaquen per l’energia, l’emoció i una manera directa de connectar amb el públic, parlant de vivències reals, creixement personal i inquietuds generacionals.
En l’actualitat, gaudim de la millor versió de Will.X.O: un artista més madur, amb una visió clara del seu projecte i una identitat sonora i visual consolidada. El seu treball no es limita només a la música, sinó que també posa un fort accent en la imatge, els videoclips i la narrativa que envolta cada llançament, convertint cada projecte en una experiència completa. Will.X.O es posiciona així com una veu emergent amb projecció, disposat a deixar empremta dins l’escena musical actual.
Alba Careta Group presenta “Panical”, un quart àlbum que transforma el llegat cultural en motor i confirma a l’Alba Careta com una de les intèrprets i compositores de jazz més destacades de l’Estat i una referència del jazz europeu. En aquesta nova etapa, s’endinsa en la terra com a font d’inspiració, guiada per la força de les arrels i pels referents femenins que marquen el pols d’aquest treball.
El panical —o card corredor— és una planta silvestre de Catalunya, preciosa però plena d’espines que resisteix al tacte, però floreix amb força pròpia. Aquesta imatge esdevé símbol del disc: una reivindicació de la resistència i la bellesa indòmita, inspirada en dones fortes, rebels i fidels a elles mateixes. Dones que, com el card, han crescut en entorns difícils i han deixat empremta en un món que sovint no les esperava.
El disc, produït pel prestigiós pianista Shai Maestro, reconegut per la seva trajectòria amb l’Avishai Cohen Trio i altres projectes internacionals, combina composicions pròpies amb versions de la Nova Cançó reinterpretades amb un llenguatge de jazz actual i personal. El resultat és un treball sòlid, de melodia clara, energia precisa i una sonoritat d’equip que destaca per la seva coherència i qualitat.
El quintet està format per Alba Careta (trompeta i veu), Lucas Martínez (saxo tenor), Roger Santacana (piano), Giuseppe Campisi (contrabaix) i Jordi Pallarés (bateria). Junts creen un so equilibrat, expressiu i exportable, capaç de connectar amb el públic tant en festivals de jazz com en programacions generalistes que cerquen qualitat i identitat.
Els darrers anys, Alba Careta Group ha presentat “Teia” i “Alades” a festivals com Jazzahead (Bremen), Jazz I Am (Barcelona), JazzMadrid, Festival de Jazz d’Eivissa, Jazz Palacio Real, Jazzaldia (Donosti), Bimhuis i Lantaren Vester (Països Baixos), Nova Jazz Festival (Suïssa) i Saalfelden Jazz Festival (Àustria) entre d'altres.
“Panical” és un projecte madur i preparat per girar, amb una narrativa sòlida i un so contemporani que uneix tradició, força i sensibilitat. Un treball que deixa empremta i connecta amb el públic des de l’autenticitat i la intensitat.
Alba Careta Arnaus, trompetista i cantant de jazz nascuda a Avinyó (Bages) l’any 1995. Torna a Catalunya amb el Màster en Trompeta Jazz del prestigiós Conservatorium van Àmsterdam (Països Baixos) després d’haver passat pel Koninklijk Conservatorium de l’Haia i l’ESMuC de Barcelona.
Tot i la seva joventut compta amb cinc treballs com a líder: "Orígens" (2018), "Alades" (2020), "Teia" (2023), "Udolç" (2023) i "Panical" (2026), en què combina les composicions pròpies i la música d'arrel catalana.
Amb aquests projectes ha actuat a reconegudes sales i festivals de renom com Jazzahead (Bremen, Alemanya), Zaalfelden Jazz Festival (Zaalfelden, Àustria), Jazzaldia (Donostia), Bimhuis (Àmsterdam, Països Baixos), Opus Jazz Club (Budapest, Hongria), Festival Internacional de Jazz de Madrid, Festival de Jazz d’Eivissa... entre molts altres.
A part dels projectes propis també participa en altres formacions de diferents estils gràcies a la seva versatilitat com a intèrpret: Adrian Younge & his orchestra (Something about April III European Tour), Libérica (Alé), OMAC (Orquesta de Músiques d’Arrel de Catalunya), Orquestra Sònica, Extraño Weys… entre molts altres.
Crèdits tècnics:
Alba Careta: trompeta, veu i composició.
Lucas Martínez: saxo tenor.
Roger Santacana: piano.
Giuseppe Campisi: contrabaix.
Jordi Pallarés: bateria i percussions.
Productor musical: Shai Maestro.
Tècnic de gravació i supervisió: Adrià Serrano.
Tècnic de gravació assistent: Marc Piña.
Mescla: Adam Muñoz at 501st Studios.
Masterització: Ken Lee at Ken Lee Mastering.
Enregistrat els dies 11 i 12 d'agost de 2025 a El Local Estudi (Vilablareix, Girona).
Disseny de portada: Mireia Miralles.
Sílvia Poch: fotografies.
María Raposo i Aina Melià: concepte de fotografia.
Alex Monroy Perruquers: maquillatge i perruqueria.
Un EP de quatre temes disponible des d'aquest dijous 15 de gener a plataformes de streaming.
Jane Yo és una banda de Mallorca formada a finals del 2014 per August Cortès (veu i guitarra), José Troya (baix i teclats), Miquel Cifre (bateria) i Jorge Sevilla (guitarra i sintes). Recentment s'ha incorporat al grup Gabi Capllonch (teclats i sintes).
La banda ens presenta, 4 anys després del seu LP “From Now On”, el seu nou treball. Un EP de quatre cançons, de títol "Empty Room", i que marca un clar punt d'inflexió a la seva trajectòria sonora. Les noves composicions conserven la malenconia i la sensibilitat que sempre han definit la banda, però aquesta vegada respiren amb una profunditat renovada, incorporant capes de sintetitzadors, atmosferes que s'expandeixen i un pols emocional que creix tema a tema. La incorporació de Gabi Capllonch com a teclista ha estat clau, aportant noves textures i frasejos que obren el so de Jane Yo cap a un territori més orgànic i cinematogràfic.
Les cançons d'aquest nou EP van ser gravades als Estudis MonoBoost el gener del 2025 amb Jaime Garcia Soriano (Sexy Sadie, Sr. Ningú...) i Nahuel Gutiérrez (Arcade Fire, Yeah Yeah Yeahs...) als comandaments. Durant aquestes sessions els membres de la banda i productors van connectar directament amb la idea del so que es pretenia aconseguir. El treball de Jaume en la producció d'aquests temes va ser determinant en dos aspectes: aconseguir el so potent i dens, però carregat de matisos que buscava la banda, i, sobretot, en la seva atenció a l'enregistrament i tractament de les veus i melodies.
El veterà músic gadità Julio Cable, acompanyat de la seva inseparable banda Los Infollables, anuncia el llançament del seu esperat sisè àlbum en solitari, "Sexy Maharishi", un treball de 12 cançons que es publica després d'un llarg període d'experimentació sonora i lírica. El disc està coproduït pel mateix Julio Cable i Juan Antonio Mateos, i va ser gravat durant un any complet a Grabaciones Sumergidas.
Segons el mateix Julio Cable:
"En una societat polaritzada on ningú qüestiona res i mai no dubta de les seves idees, Sexy Maharishi és el dolorós viatge d'atrevir-se a creuar la frontera de la falsa certesa. Avui els falsos profetes, polítics i gurus troben a les xarxes socials la perfecta ràdio de Goebbels on vocejar al gust de l'algorisme, sentències"
Aquest disc trenca conscientment amb el seu habitual so powerpop per explorar nous territoris, incloent-hi pianos, loops, samplers i guitarres tocades amb una llibertat creativa i un atreviment inusual fins i tot en la seva prolífica carrera.
SENZILLS QUE HAN PRECEDIT AL DISC :
Sexy Maharishi ha anat sent desgranat amb una sèrie de senzills que mostren la seva amplitud temàtica i estilística:
1 - “Tiene que doler” – primer avenç del projecte, una reflexió sobre el destí i la (falsa) meritocràcia que ens empeny a pensar que tot depèn només de l'esforç individual.
2 – “Peces bajo el agua” – un tema delicat al piano que compara la vida en parella amb peixos aprenent a respirar sota l'aigua.
3 - “Qué sentido tiene esto al final” – col·laboració amb Fernando Ramos (Los Cucas), una introspecció acústica sobre la fragilitat i la insignificança davant del pas del temps.
4 - “Cuchara de palo” – tall conceptual que desafia refranys i certeses socials, convidant a dubtar de les veritats absolutes.
5 - “Igual que los demás” – crítica a la pressió social d'encaixar i assemblar-se als altres, fins i tot quan això ens exigeix renunciar a ser nosaltres mateixos.
Cadascun d'aquests senzills s'ha acompanyat de vídeos, presentacions en directe i una retroalimentació constant amb la seva audiència, consolidant la presència de Sexy Maharishi com un dels llançaments més desitjats de l'any.
SENZILL DESTACAT DEL FINAL DE L'ÀLBUM:
De l'univers de Sexy Maharishi emergeix un tema especial: “Tocarte algún pedazo de tu piel”, que es presenta com a carta de presentació emocional de l'àlbum i serà acompanyat de videoclip oficial.
La lletra aprofundeix en la tensió entre desig, por i vulnerabilitat, construint una imatge poètica que oscil·la entre la tendresa i l'autocrítica:
“Per només sentir-te respirar vull despertar aquí...
Ganes d'abraçar-te, tocar algun tros de la teva pell...
Però mai no hi haurà un petó a la cantonada del portal.”
Aquest tall resumeix la dualitat emocional que travessa el disc complet: la necessitat de connectar davant de la fragilitat que genera aquest enllaç. El videoclip promet ser una extensió visual d'aquest univers íntim i expansiu alhora.
JULIOL CABLE
Julio Cable és un guitarrista, productor i compositor gadità amb una carrera que fusiona passió pel pop i una visió crítica del món. Des dels seus inicis amb grups com Fondo Perdido i més tard amb Los Cables, Julio Cable ha consolidat una identitat musical pròpia, marcada per la importància del format cançó i una constant reinvenció personal.
El 2013 va iniciar la seva etapa en solitari sota el nom Julio Cable, recollint l'herència de la seva banda anterior i transformant-la en una carrera que ha produït sis àlbums en solitari, incloent títols com “Canciones en el garaje” (2013), “Tratado personal del inútil combate” (2015), “Centramina, Beatles y Mazinger-Z” (2016), “Capitalismo zombie y playa” (2018) i “La curva de Boutakow” (2022).
A més de la seva activitat com a artista, Julio Cable ha participat en la producció de discos d'altres bandes com The Capris, Southmakers i Post Guapos, alternant el seu camí creatiu entre les seves cançons i col·laboracions amb altres projectes.
La seva banda habitual, Los Infollables, ha estat part essencial del seu so i presència en directe, consolidant un estil que barreja energia, emoció i reflexió crítica.
INVITACIÓ FINAL
Sexy Maharishi és una obra que desafia la cultura de la certesa i abraça el dubte com a motor creatiu. Et convidem a escoltar-lo sense prejudicis, a explorar les seves capes sonores ia deixar-te endur per un viatge musical que posa en qüestió tot allò que donem per fet.
