La banda alemanya d'indiepop Rikas va llançar el maig passat el seu nou EP, Bedroom Tapes

La banda alemanya d'indiepop Rikas va llançar el maig passat el seu nou EP, Bedroom Tapes, i el presentarà al nostre país en dues dates al desembre: dimecres 9 a la sala Copèrnic de Madrid i dijous 10 a la sala Apolo de Barcelona. Les entrades ja són a la venda a través de Live Nation. El disc és una col·lecció nostàlgica de cançons que reprèn alguns dels primers enregistraments dels seus inicis com a banda. Format el 2016 per un grup d'amics de la infància, el projecte suposa un retorn als orígens. Rikas està compost pel baixista Sam Luca Baisch, el guitarrista i teclista Sascha Scherer, el baterista Ferdinand Hübner i el guitarrista Chris Ronge.

El viatge de la banda pel camí dels records arriba tot just després d'una altra celebració de la nostàlgia del rock. A l'estiu de 2025, després del llançament del seu fascinant segon àlbum, Soundtrack For Movie That Has Not Been Written Yet, Rikas es va reunir de nou a la seva ciutat natal, Stuttgart, per assajar. Mentre gravaven material nou, Rikas va començar a enregistrar-se a si mateixa interpretant una sèrie de versions de rock clàssic, entre elles 'Last Train To London' d'ELO i el clàssic de 1980 de Wings, 'Goodnight Tonight'. Aquesta última es va fer viral ràpidament després que Florence Pugh la compartís en la seva història d'Instagram, i aviat va rebre elogis del mateix Sir Paul McCartney. Al cap de poc temps, McCartney va convidar la banda a gravar una versió completa de Goodnight Tonight. Per a Rikas, la invitació va ser un significatiu reconeixement a les influències que segueixen marcant el seu so.

Amb Bedroom Tapes, la banda torna aquesta reflexió cap a dins, revisitant les cançons que van engegar el seu viatge.

Al llarg de dos àlbums (el seu debut de 2019, Showtime, i el seu següent treball, Soundtrack For A Movie That Has Not Been Written Yet) i tres EP (Short Stories de 2021, Goodbye Sunshine de 2022 i Last Train To London de 2025), Rikas i les seves harmonies àgils i desenfadades, les tornades èpices i el seu estil igualitari, en què tots els membres contribueixen per igual a la composició i comparteixen el protagonisme tant a l'estudi com a l'escenari.

"Es diuen Bedroom Tapes perquè, de fet, les vam gravar al dormitori dels meus pares", diu Sam, i afegeix: "Llavors, el meu pare tenia un despatx molt petit i teníem una interfície amb què gravàvem les cançons. Sempre ens van encantar aquests enregistraments, però mai els vam treure a la llum". Per commemorar que fa una dècada que Rikas va compondre aquestes cançons, la banda va recuperar les seves antigues sessions i va gravar la bateria en directe per donar-los un toc de poliment. "És una sensació especial compartir-les amb els nostres fans. Potser els nostres primers 100 fans i les nostres famílies se saben totes aquestes cançons de memòria, perquè solíem tocar-les cada vegada que sortíem de gira, però mai no les vam llançar oficialment".

Sascha afegeix que Bedroom Tapes ofereix una instantània de la banda al seu moment més desenfadat. "Les cançons tenen un aire ingenu. No estan massa elaborades, ni en la producció ni en la composició. Tot i així, ens vam esforçar molt en cada tema, perquè ho vam fer tot nosaltres mateixos. Però no comptàvem amb cap pressupost. Era simplement: "Compondrem música que ens faci sentir bé". Aleshores, era una sensació molt agradable".

Una barreja desenfadada i fluida de pop vintage, rock i melodies alternatives, l'àlbum de cinc cançons Bedroom Tapes captura de debò l'essència de Rikas: ritmes compactes i animats i melodies relaxades. El single principal, 'Tequila Shots', una de les primeres cançons que Rikas va compondre com a grup, convida els oients a la pista de ball amb una guitarra vibrant i una tornada de trucada i resposta.

“Tequila Shots” és una mena d'història sobre com la gent tendeix a casar-se amb una visió molt romàntica de com pot ser el dia del casament, quan en realitat pot passar qualsevol cosa, com que plogui”, diu Sam. "També és divertit perquè ara tenim molts amics de la nostra edat que s'estan casant. Molta gent que escolta la cançó la pren més com una celebració, però en realitat, si s'aprofundeix una mica més, estem qüestionant tot el concepte dels casaments en gran".

Un altre moment irònic arriba amb 'Mister Anxiety', un tema a l'estil dels Beach Boys en què Rikas intenta restar importància a les seves preocupacions convertint la inquietud en un personatge. “Aleshores, es tractava sobretot de com la meva mare lidiava amb l'ansietat i com es vivia a la meva família”, explica Sam. “Sempre ens agrada compondre cançons que sonin molt alegres però que tinguin lletres més fosques”. Sascha afegeix: “Per bregar amb l'ansietat, la vam personificar i li vam posar un nom”.

Per acabar, l'evocador tema d'obertura de surf-rock 'Raindance'

Finalistes de la XIX edició del Concurs Sons de la Mediterrània: De Gairó, La Mare del Tanu i Nastallat

Ja hi ha finalistes de la XIX edició del Concurs Sons de la Mediterrània: De Gairó, La Mare del Tanu i Nastallat. Tots tres actuaran dijous 15 d’octubre (20 h) a la Taverna Cervesa Guineu de la Fira Mediterrània de Manresa. El guanyador del certamen –organitzat pel Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius amb el suport de la Fira Mediterrània– s'anunciarà l'endemà, divendres 16 d'octubre, en el marc de la presentació de projectes de l'Obrador d'arrel de la Fira.

De Gairó

Premià de Mar · Post-havaneres

Ricard Munné (veu), Júlia Munné (guitarra i veu), Luar Alberdi (baix, violoncel, guitarra i veu) i Roc Ramoneda (percussió, baix i veu) són quatre joves que s’han proposat repensar les havaneres. Atrets per la melancolia i la història de la tradició, s’han endinsat en els codis culturals de la seva generació, combinant els sons clàssics amb pinzellades d’altres estils. Tenen diferents procedències i han explorat diverses maneres d’entendre i treballar la música, donant forma a la seva forma d’interpretar les havaneres, amb frescor i sense perdre’n l’essència tradicional. A partir de clàssics del gènere i composicions pròpies, teixeixen un fil narratiu que connecta passat i present, abordant el llegat històric i afegint una perspectiva contemporània.

La Mare del Tanu

La Garriga · Rumba catalana

La Mare del Tanu va engegar el 2022 liderat per la direcció artística, composició i veu principal de Joana Voisin. A partir del so del ventilador i l’energia de les palmes, la seva proposta parteix de la rumba catalana per oferir-ne una relectura contemporània, arrelada però oberta a nous matisos. El directe combina la reinterpretació de clàssics de la rumba en català i castellà amb composicions originals en català i francès. Les cançons construeixen un imaginari que celebra una feminitat forta i festiva, alhora que explora les contradiccions d’una generació que encara busca el seu lloc entre els llegats del passat i els horitzons del futur. El quintet està integrat per Joana Voisin (veu i trombó), Daniel Farran (bateria), David Salgado i Carlos Monge (guitarres) i Sergi Murcia (baix).

Nastallat

Igualada · Electroball de bot

L’artista anoienca Laia Rius ‘Nastallat’ manté les estructures i mètriques tradicionals dels Països Catalans però utilitza l’electrònica amb un llenguatge contemporani per homenatjar la música que l’ha fet créixer i acostar-se a altres àmbits on no hi té presència i per celebrar que encara segueix viva i canviant. En directe combina veu, sintetitzador, baix i moog amb bases electròniques. L’espectacle es pot traslladar de l’escenari a la pista de ball, on el públic pot ballar les cançons de manera tradicional, perquè manté l’estructura bàsica, però també pot ballar-les de manera lliure, deixant-se dur pel beat electrònic. El projecte ha nascut a mig camí entre Catalunya i les Balears per proposar una experiència fresca i innovadora mantenint l’essència ballable de la tradició.

El Concurs Sons de la Mediterrània està organitzat pel Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius, amb el suport de la Fira Mediterrània de Manresa, el FIMPT de Vilanova i la Geltrú, el Música a la Vila del Vendrell, l'Ethno Catalonia de Banyoles, la FiM Vila-seca, el Korre K Token de Blanes i el programa Mans de 3Cat.

El jurat, de manera unànime i prèvia a la resolució del concurs, ha fet ús del punt 7 de les bases on se li permet “modificar les bases sense un avís previ per raons de causa major i/o de necessitat”, després d’una exhaustiva reflexió sobre la situació actual de l’escena de la música d’arrel. De manera excepcional, en aquesta edició s’ha permès la participació de propostes amb contracte discogràfic vigent, sempre i quan aquest acord no inclogui la publicació del disc objecte del premi del concurs.

El premi comprèn actuacions a les pròximes edicions del Festival Tradicionàrius, l'Ethno Catalonia, el FIMPT, el Música a la Vila, la Fira Mediterrània, la FiM Vila-seca, el Korre K Token i el Circuit Folc, a més de la gravació d'un disc i la participació a l'Obrador d'arrel de la Fira.

Punt de Malura edita el seu primer disc d’estudi

Punt de Malura edita el seu primer disc d’estudi. El disc recull una selecció de melodies i repertoris que defineixen la trajectòria del grup: peces tradicionals, músiques recuperades i arranjaments propis interpretats des de la naturalitat i la complicitat que els músics han construït després d’anys tocant junts. Lluny de fusions, efectes o recursos electrònics, Punt de Malura reivindica el valor del so essencial: el so pur dels instruments acústics dialogant entre ells sense artificis, en una proposta sincera i fidel a la seva manera de fer música des de fa gairebé trenta anys. Més que una recopilació de peces, aquest disc és també una celebració del recorregut compartit i d’una manera d’entendre la música tradicional catalana des de la proximitat, la recerca i l’honestedat musical.

Després de gairebé tres dècades de trajectòria, Punt de Malura presenta el seu primer disc homònim. Un treball que neix amb la voluntat de deixar constància del camí recorregut i, sobretot, de capturar l’essència sonora del grup: el so acústic i directe dels instruments, sense artificis ni grans produccions, tal com sempre han entès la música.

Punt de Malura neix l’any 1998 de la mà de Cristina Boixadera i Jordi Inglada, en un moment en què la música tradicional catalana i els seus instruments encara eren poc coneguts i tenien molt poca presència als escenaris del país. Formats a partir de la tradició oral i deixebles del mestre Simó Busquets, tots dos comencen a tocar plegats amb la voluntat de recuperar repertoris tradicionals i fer sonar unes melodies i uns instruments que, aleshores, eren totalment desconeguts per al gran públic.

Ben aviat, al projecte s’hi afegeixen Víctor Pedrol a les percussions mediterrànies, Marc Torrent al guitarró i Maria Boixadera a la tarota. Posteriorment, Jaume Cuartero es consolida com a tarota del grup. Amb aquesta formació, Punt de Malura inicia una trajectòria que els portarà durant gairebé trenta anys a recórrer places, festes i escenaris d’arreu del país. Des dels inicis, el grup ha treballat a partir de la recerca de repertori tradicional recollit de cançoners, quaderns d’organista, arxius i melodies antigues, per donar-lis una nova vida a través dels seus arranjaments i de la sonoritat pròpia de la formació.

Paral·lelament, el grup també ha desenvolupat una important vessant pedagògica i divulgativa. ja que molts dels seus concerts es convertien també en una manera d’explicar i donar a conèixer la música tradicional catalana.

SUJETO K: Presenta el seu nou disc "XX Aniversario, En Directo"

La banda valenciana SUJETO K continua celebrant els seus vint anys de trajectòria amb l'estrena del vídeo en directe gravat durant el seu concert de "XX Aniversario, En Directo" en la Sala Moon de Valencia, una nit històrica per a la formació i per a tots els seus seguidors.

El concert va ser registrat el novembre de 2025, dins d'una cita molt especial compartida al costat de Termofrigidus. On recull tota la intensitat, energia i personalitat d'una banda que durant dues dècades ha sabut construir un so propi fusionant metall, punk, electrònica i actitud festiva sense perdre gens ni mica de contundència.

Aquest nou llançament mostra SUJETO K en estat pur: una descàrrega de riffs potents, ritmes frenètics i una connexió absoluta amb el públic, que va convertir la Sala Moon en una autèntica celebració inoblidable. A més, no contents només amb això, SUJETO K va voler rescatar la formació original de la banda per tornar per un moment als seus inicis i repassar els primers temes que els van col·locar al panorama musical.

Els vídeos s'aniran avançant de mica en mica, a més aquest concert és un homenatge a tots els seguidors que han acompanyat la banda des dels seus inicis i una demostració de la vigència d'un projecte que segueix evolucionant sense perdre la seva essència.

Amb vint anys de trajectòria a l'esquena, SUJETO K reafirma la seva posició com una de les formacions més singulars i explosives de l'escena alternativa estatal, mantenint intacta la capacitat de convertir cada concert en una autèntica festa col·lectiva.

Caïm Riba i Teresa Noguerón homenatja la seva besàvia CLEMENTINA ARDERIU al 50è aniversari de la seva mort

Amb motiu del 50è aniversari de la mort de Clementina Arderiu (1889-1976), el músic Caïm Riba, besnet de la poetessa, i la instrumentista Teresa Nogueron publiquen Clementina em dic, un disc que musica sis dels seus poemes i els transforma en cançons contemporànies. El projecte recupera una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX des d'una mirada actual, allunyat de l'homenatge acadèmic i concebuda perquè la seva obra torni a dialogar amb el present.

Considerada una figura imprescindible de la literatura catalana, Clementina Arderiu va construir una obra marcada per la sensibilitat, la quotidianitat i una mirada profundament personal sobre l'amor, el pas del temps, la maternitat i la condició femenina. Cinquanta anys després de la seva mort, Clementina em dic reivindica la vigència de la seva obra i contribueix a tornar-la a situar al lloc que li correspon dins del patrimoni cultural català.

El projecte té també una dimensió profundament personal. Caïm Riba, besnet de Clementina Arderiu i de Carles Riba i fill de Pau Riba, recupera els versos de la seva besàvia per acostar-los a noves generacions des del llenguatge que millor coneix: la música. Al seu costat, Teresa Nogueron participa en un treball que aposta per mantenir viva la poesia d'Arderiu a través de nous paisatges sonors.

L'àlbum explora estils molt diversos que van de la bossa nova a la cançó d'autor, el pop, la balada rock, l'havanera o el vals. Cada poema troba el seu propi univers musical sense perdre la força ni la musicalitat originals dels versos de Clementina Arderiu.

El recorregut comença amb "El nom", convertit en una lluminosa bossa nova, mentre que "A l'ombra verda", basada en el poema conegut com Toca el meu cant, s'endinsa en el terreny de la balada rock. Més endavant, "Els ulls" incorpora un dels elements més singulars de tot el projecte: la veu original de Clementina Arderiu recitant el poema, integrada dins de la nova producció musical. La seva veu reapareix també a "Nova lletra al cant dels ocells", convertint aquestes dues peces en el fil conductor més emocionant del disc i establint un diàleg entre la interpretació original de la poetessa i la mirada musical contemporània de Caïm Riba i Teresa Nogueron.

A "Nova lletra al cant dels ocells", els músics recuperen la lletra que Arderiu va escriure per a la melodia tradicional catalana. A "La meva cambra a Cadaqués", convertida en una havanera, la connexió amb el poema és especialment íntima: Caïm Riba i Teresa Nogueron han passat diversos estius a la mateixa casa de Cadaqués que descriu el text, i per enregistrar-lo van voler comptar amb les veus dels seus propis familiars. El disc culmina amb "Només cal un nom", adaptació del poema Cançó, convertit en un vals que acaba fent seu el vers que sintetitza l'esperit del projecte: “Només cal un nom, per bandera”.

Clementina em dic reivindica la vigència d'una autora imprescindible i demostra que les seves paraules continuen ressonant amb força cinquanta anys després de la seva mort.

NAIM SK REINTERPRETANT CLÀSSICS DEL CANÇONER POPULAR CATALÀ

“Això va per la gent de Catalunya, què us sembla que un moro canti en català? Mai s'ha vist això, eh? Visca Catalunya i el pa amb tomàquet, collons!” Amb aquesta frase acaba "Remix català part 4", una de les cançons penjades a TikTok que han convertit NAIM SK en un dels fenòmens virals més inesperats dels darrers mesos. Una declaració d'intencions que resumeix perfectament el projecte d'aquest jove artista català: reinterpretar alguns dels grans clàssics del cançoner popular català infantil des dels codis de la música urbana per jugar, amb humor, ironia i provocació, amb els prejudicis que encara avui pesen sobre tota una generació de joves. 

Ara, després de conquerir les xarxes socials, aquestes cançons es publiquen per primera vegada a les principals plataformes digitals. El llançament reuneix cinc temes que comparteixen un mateix univers creatiu i que han convertit NAIM SK en una de les irrupcions més singulars de la música catalana actual.

Dancehall, afrobeat, mambo i dembow vesteixen unes cançons que van molt més enllà de la simple versió. NAIM SK converteix melodies que formen part de la memòria col·lectiva de Catalunya en històries protagonitzades per patinets, gorres, bruixes que ballen dembow o un Patufet assassinat per en Mohamed. Personatges i situacions aparentment absurdes que amaguen un discurs sobre els estereotips, la convivència i la identitat, sempre des de l'humor i la sàtira. 

El llançament inclou "El cargol ja no treu banya", una explosiva reinterpretació en clau de dancehall produïda per Molina Beatz que va donar a conèixer l'artista a les xarxes socials; "En Mohamed ha matat en Patufet", que trasllada un dels personatges més emblemàtics de l'imaginari català al terreny del mambo per capgirar, des de l'humor negre, els tòpics associats als noms i als orígens; "En Joan Petit ja no balla", una col·laboració amb Kelly Isaiah, vocalista de Koers i guanyador de La Voz el 2020, que vesteix d'afrobeat un missatge clar contra els judicis precipitats i recorda que «el problema no és el nom, és la por disfressada»; "Plou i fa sol, les bruixes ballen dembow", una nova reinterpretació del cançoner popular català convertida en una peça festiva carregada d'humor i ritmes caribenys; i "Som joves catalans", probablement la cançó que millor sintetitza el projecte. Amb l'afrobeat com a fil conductor, NAIM SK deixa enrere la metàfora per expressar de manera directa el missatge que travessa tota la seva obra: la voluntat de ser jutjat pel que és i no pels prejudicis que l'acompanyen. “Tenim fama de ser traficants, però nosaltres som cantants... o almenys ho estem intentant” és el vers que resumeix una proposta artística que, reinterpretant el patrimoni musical popular des d'una mirada contemporània, ha aconseguit connectar amb tota una nova generació.

NAIM SK presentarà en directe les seves cançons el pròxim 10 de març a la Sala Apolo 1 de Barcelona. Les entrades estaran a la venda demà a través de les seves xarxes socials i del web de la sala.

Eskamot ens presenten el primer disc "Tarannà"

Eskamot és un grup amb sonoritat tradicional creat al bell mig del Barcelonès; nascut a Santa

Coloma de Gramenet ens porta una proposta captivadora, amb una marcada mescla d'edats i

diferents inspiracions.

Carla Salvador (Veu i Guitarra), Oriol Boada (Veu i Percussió), Elias Lleó (Violí), Joan

Boada (Mandolina, Llaüt, Guitarró Valencià) i David Plaza "Plaç" (Baix elèctric,

Sintetitzador) conformen la formació. Els dos darrers van ser membres del grup La Carrau,

que a començaments de segle va oferir una innovadora barreja festiva partint, també, de les

melodies tradicionals catalanes, ara, amb tres joves que tenien ganes d'experimentar amb els

sons, els ritmes i les melodies, presenten un projecte que parteix d'una sonoritat "folk" i va

cap a l'electrònica ja sigui Tecno, DnB o Trance.

"Tarannà", el seu primer disc, pretén aprofundir en aquesta idea de barrejar mons

(generacionals, musicals, estètics i vivencials) començant des de la mateixa portada, una vaca

que simbolitza el món rural, sota uns colors llampants... La mateixa vaca que el grup ha

utilitzat per la sessió de fotografies promocionals, en què l’animal acompanya als membres de

la banda al metro, al bus i a d’altres situacions quotidianes viscudes des de l’urbanisme.

"Tarannà" és alhora un disc que cerca la consolidació del mateix tarannà del grup, on

conflueixen l'electrònica i la música tradicional, amb un llenguatge modern i crític que pretén

connectar el jovent i diversos públics a l’entorn social creant una cultura de xarxa i suport

mutu. Dins l’àlbum trobem cançons que denuncien la pressió estètica, l’amor romàntic, el

sistema capitalista, al mateix temps que elogien el respecte i l’amor pel propi cos... En

definitiva, "Tarannà" pretén acollir totes aquelles experiències existencials que provoquen

escalfor i esperança per un món més just i amable per tothom.