La Tortuga que nunca tuve, grup musical del Camp de Tarragona, va néixer a finals del 2015 i ha anat evolucionant fins a la formació actual: Javier Galán (raper), Cristian Borys (raper i beatmaker), Belén Serrano (cantant), Arnau Bargalló (trombó) Sònia Gil, (flauta travessera) i Oriol Bargalló (guitarra i cantant).
És un grup que no es posa barreres pel que fa a l’estil musical i que té sempre en ment crear música “del poble per al poble”. Les seves lletres reivindicatives sobre l’actualitat volen defensar la llibertat d’expressió i combatre les injustícies, que per a ells, estan presents a la nostra societat actual. Tot i tenir en ment la crítica social, no és tot el que volen transmetre, ja que la fusió entre la reivindicació i la festivitat, el goig i els moments de desconnexió i deshinibició fan que la seva música tinguin com a objectiu fer passar un bon moment a l’espectador.
Que les cançons marineres de fa dos-cents anys, els anomenats Sea Shanties, es farien virals al Tik Tok era una cosa que pocs podien imaginar, però que una de les promeses del gènere sigui una banda de Barcelona és encara més insòlit. Ells són El Pony Pisador, un grup de folk que barreja estils de música tradicional d’arreu del món, fent especial èmfasi a la música marinera. Els Sea Shanties són cançons de treball marineres de l’època de les grans rutes comercials, que servien per acompanyar les tasques d’a bord.
Aquest gènere musical quedava relegat a melòmens d’aquesta escena tant concreta, però aquest gener va fer un gir de 180º. A finals del 2020, el Tiktoker Nathan Evans va penjar un vídeo cantant “Wellerman”, un sea shanty d’origen neo-zelandès del segle XIX. En pocs moments la cançó es va fer viral, fins al punt que la versió més famosa de la cançó del grup The Longest Johns, va arribar al número 1 a les llistes de hits virals de tot el món.
El Pony Pisador ja fa temps que porten els sea shanties a Catalunya, traduïnt-los i adaptant-los al català, amb temes com Tot és part de ser un pirata o Garotes a Premià de Mar, que apareixerà al seu nou treball JAJA Salu2. També ho han combinat amb les havaneres a Desembarca, Jordi, on col·laboren amb el grup Port Bo. Tant amb el seu canal de Youtube, on fan vídeos divulgatius sobre diferents estils de música tradicional del món, com amb la creació del Cor Mariner El Pony Pisador, un cor popular de sea shanties.
El 2019, El Pony Pisador va publicar el seu segon treball "Matricular Una Galera". El grup va ser nominat a millor cançó de folk als Premis Enderrock 2019 pel senzill del disc La Confraria del Menhir. El passat 12 de febrer publiquen "JAJA Salu2", el seu nou treball, íntegrament en català. Ha estat creat conjuntament amb els seus seguidors, que han participat en la creació d’algunes de les cançons, el nom del disc i la portada.
Darrerament el grup ha anunciat que ja ha acabat d’enregistrar un treball íntegrament dedicat als sea shanties, que ha de sortir en els propers mesos.
1. Como fue tu iniciación en el mundo de la música y cual era tu motivación?
Todo fue gracias a Led Zeppelin en una madrugada que compartí con mi padre. A partir de ese momento y de sentir toda esa energía recorriendo mi cuerpo después de haber sido una persona que llego a considerar el arrancarse la vida. Mi motivación es provocar ese mismo sentir en la gente que pueda estar en el mismo proceso en el que yo me encontraba cuando la música llegó a mi.
2. ¿Cómo se creó el proyecto "Railrod"? De dónde sale ese nombre? Quien formáis este grupo y qué grupos habíais tenido anteriormente? Como ha ido evolucionando a lo largo del tiempo?
Railrod viene de la metáfora de que la vida es como una vía del tren; nunca sabes por donde te llevarán y solo queda confiar en que eventualmente vas a llegar a tu destino. Realmente Railrod es el primer proyecto que llevo en serio; digo, tuve alguna vez una Banda llamada “Black Dragon” en la secundaria, pero no pasaba de presentarse en el patio del colegio.
3. ¿Qué medios, colaboradores ha tenido para grabar y promocionar vuestra música?
He alternado con Aerosmith, Guns N Roses, Dios Salve a la Reina, estado en 2 ocasiones en el Billboard LMS (Miami 2017 y Ciudad de México 2018) y actualmente me encuentro mezclando el que fue el primer autoconcierto rockero en la Ciudad de México, ademas que será presentado como el primer documento existente de un autoconcierto en pandemia a nivel internacional. Este será mezclado por German Villacorta, quien mezcló el Budokan de Ozzy Osbourne y Masterizado por Dave Collins quien ha masterizado a grupos de la talla de Metallica.
4. ¿Con que cuatro adjetivos te definirías?
Perseverante, tenaz, sensible y soñador
5. ¿Cómo os veis dentro del panorama de la musical? Como veis la afectación de la Covid-19
en panorama musical?
En realidad para mi fue una gran oportunidad de abrirme a nuevos mercados y sobre todo, de dar un concierto histórico en mi país. El estar involucrado en los primeros autoconcierto a (formato en el que se ve el concierto desde el auto) fue algo increíble también. Siempre fui muy optimista y la vida me recompensó ese optimismo
6. ¿Cómo definirías tu música?
Creo que es rock situado con sus orígenes en los 70s u 80s, pero con una onda fresca.
7. ¿Cómo os planteáis los próximos conciertos? ¿Donde podremos ver?
Ahorita estoy concentrado en presentar este material, pero pueden seguirme en mis redes sociales para que cuando haya concierto sean los primeros en saber.
Instagram: Railrod_
Facebook: Railrod
Spotify, YouTube y demás plataformas digitales: Railrod
8. ¿Cuál ha sido vuestro mejor concierto como músico y espectador?
Como músico, el concierto que voy a presentar. El haber podido reunir a mi gente en pandemia
y sobre todo, montar un show con esa gran cantidad pirotecnia y demás lo hizo muy mágico.
Como espectador, creo que fue cuando vi el regreso de los Guns N Roses en 2016.
9. ¿Cuáles son tus influencias musicales?
Básicamente todo es rock 70s y 80s
10. ¿Cuál es tu último descubrimiento musical emergente?
Creo que Dua Lipa
11. ¿Un lugar donde os gustaría tocar?
Si! En España! Voy a saludarles en cuanto acabe todo esto
12. ¿Que consejos daríais a un grupo emergente que empieza ahora con su proyecto musical?
Que no coman ansias y que siempre se comporten como la Banda que quieren llegar a hacer.
Practiquen con la seriedad adecuada y recuerden que su disco es el primer referente que van a
tener, asi que grabenlo bien y con mucho amor.
13. ¿Qué es lo que os apasiona de la música?
La posibilidad de cambiar la vida de una persona mediante ella.
El passat 12 de febrer, és una d'aquelles rares dates capicua, 12022021 i la data escollida per Aiala per publicar el seu segon disc, "2021: an Earth oddity" un sentit cant a la creativitat el títol del qual ret homenatge a dos grans artistes: Stanley Kubrick i David Bowie.
Si en el seu primer treball, la jove cantant, ja va sorprendre per la seva diversitat estilística encara que alhora presentava un projecte homogeni que girava al voltant de la música negra, en aquest nou disc la seva personalitat està molt més present i s'ha atrevit a afegir un component pop a tot el que ja ens va oferir fa un parell d'anys, resultant d'això un disc tan complet com personal que ens apropa encara més al seu univers.
Segueix present el seu món planetari, amb la presència d'aquestes fases de la lluna (en la gran portada que homenatja la de "Space oddity") que sempre tornen al punt de partida, tal com succeeix amb el propi disc, que s'inicia igual que acaba o que quan s'acaba, torna a començar.
Un cercle on la mateixa artista és el ying i el yang i al llarg del qual ens ofereix des de precioses obres pop com "Blind world" o "By my side (Baby)" fins energètics ritmes jungle o dures rimes que ens transporten al rap dels noranta com "Give me" o "Gotta be strong". Passant per un espectacular blues sense estructura de blues, com és "Always want more" amb la omnipresent col·laboració de Stéphane Laidet (Farmo), un dels harmòniques més imponents de país.
Però és que hi ha molt més, doncs amb aquest disc Aiala demostra que es manté al marge de la llei de la gravetat i segueix passejant entre els planetes del sistema solar, potser perduda qual Major Tom.
Naked SxN és un grup nascut el 2016 de las influencies del indie/rock japonès , britànic, i espanyol.
Els seus fundadors, 2 joves que van començar a unir-se per versionar temes de músics consagrats, van decidir un bon dia fer un pas endavant endinsant-se en el món de la composició.
Així neix el gener de 2021, Naked SxN, després de 2 anys dedicats a la recerca d'un estil propi, el seu primer single "Un poco más" que suposa una fugida cap a un estil més clàssic que uneix sons de guitarres nítids amb una veu intensa i potent.
Un intens i sorprenent viatge reflexiu a un món interior que rebel·la formes d’entendre, de sentir, de veure i de viure. Des de la crua realitat que ens mou com a éssers humans, càlida i enèrgicament expressat amb música i poesia.
"Ànima Indòmita" deixa sempre una llum encesa a l’esperança, a la confiança, a l’autosuperació i a la passió per viure i estimar les vides. Sense fronteres, ni races, ni gèneres. Sentint com recordem que ho fèiem de joves, quan encara no coneixíem res de la vida i que aquell ésser que sentíem que érem, sovint, el tenim descuidat tot i que sigui qui continua sentint per nosaltres.
Des de la perspectiva musical, Ànima Indòmita no s’emmiralla en estils concrets, quedant tots fusionats en un estil propi. El disc ha estat compost, escrit i cantat pel Carles Flaqué (Barcelona, 1967), qui es presenta artísticament sota el pseudònim de Deepingtxals. Als 7 anys va començar a estudiar piano i guitarra, posteriorment enginyeria en so i imatge. Des del 2010, després d'exercir de funcionari i empresari, és consultor, coach i mentor tant de persones com d'empreses.
La producció dels 15 temes d'aquest disc ha estat realitzada als estudis Nowhere Music a càrrec del productor i músic Marcel Graell.
Als pocs mesos de publicar el seu primer llarga durada i a la meitat de la promoció de “El extraordinario viaje en el tiempo del futuro”, Cervantes ens sorprèn traient-se de la màniga
material nou.
“Peli de zombies en si bemol” és una obra musical i literària dividida en dos projectes en paral·lel. D'una banda hi ha la novel·la homònima, una narració trepidant plena d'acció, zombies i una melodia persistent que es repeteix una i altra vegada. Basada en les pel·lícules més famoses del gènere amb matisos psicològics molt interessants i un final trencador.
Lligat a aquest llibre sortirà el disc, publicat cançó a cançó per donar temps als més endarrerits a llegir. Cadascun dels temes està lligat a un capítol de la història a manera de banda sonora.
De moment té al nostre abast els capítols I i II, “Amargo amanecer” i “Fundiéndose al sol”, respectivament, en forma de lyric vídeos al canal de Cervanmusic a Youtube, així com en totes les seves xarxes socials. Totes dues amb un aire més semblant a "Mr. Hyde" que a “El extraordinario viaje en el tiempo del futuro”, amb guitarres més potents, bateries més elaborades i un aire definitivament, menys acústic.
La idea de l'autor és que es pugui gaudir de cada cosa per separat, però junts crearan sensacions totalment diferents. Totes les notícies que tenen a veure amb aquest i altres projectes estan recollits al web de l'artista on publica totes les novetats, música il·lustracions, llibres, contes i totes les iniciatives en què s'embarca.
Jorge Cervantes "Cervantes" és oriünd de Cartagena (Múrcia) i establert a O Carballiño (Orense). Apassionat per la música des de nen, comença les seves aventures com a cantautor en 2006 sota el nom artístic de "Cervantes" en homenatge al seu pare tristament mort.
Després de col·laborar amb diverses bandes com a cantant i guitarrista decideix emprendre un projecte
amb banda, adoptant el mateix nom. El 2015 Cervantes, publica el seu primer EP, "Mr Hyde" collint alguns èxits.
Quatre anys després, i després de la dissolució del trio, surt a la llum un nou treball llarg: “El extraordinario viaje en el tiempo del futuro”. Deu cançons, que conformen el seu treball més personal fins a la data. A cavall entre l'Indie-rock i el pop acústic, compta amb cançons d'allò més variat, amb ritmes rockers amb algun deixi de el pop i de el folk. una instrumentació més diversa que compta amb ukeleles, guitarres acústiques, guitarres elèctriques, pianos, hammonds, sintetitzadors, òrgans, bateria i baix.
Pel que fa a les lletres, parlen d'experiències vitals, de llegendes populars o de l'efímer de el pas de el temps entre altres temes.
Escriptor i il·lustrador aficionat, va sorprendre el 2019 amb la publicació de dos llibres infantils dedicats als seus fills, "L'elefant Pèsol", i "Els tres pirates i el lleó", escrits i il·lustrats per ell mateix, amb els quals va poder fer els seus primers passos com contacontes.
Amb aquest últim projecte (“Peli de zombies en si bemol”) s'obre a una nova experiència creativa diferent a totes les que havia explorat fins al moment, la narració.
