...POLS VIVA... són una banda construida al voltant del Marcel Puig (music, poeta, actor)
I crec que POLS VIVA es va anar formant poc a poc al seu cos durant els seus anys d’adolescencia i primera joventut. Sempre tenia la llibreta a la mà, i els poemes es van anar convertitnt en cançons. Després de deixar les bandes amb les que havia tocat (ALL INDIANS NO CHIEF, SID’S SEED) es tanca al seu estudi casolà ple de fulles seques i aprofundeix en la saba que corre pel seu cos. I POLS VIVA treu un primer disc produit pel geni del Victor Valiente...
Encara que tingui nom de recopilatori, el disc fa referència a què vol dir ser bo, ser el millor en alguna cosa. El primer cançoner de poemes musicats. Varietat d'estils, instruments i emocions. Pop tradicional amb influències lisèrgiques i folclòriques. Viatges i preguntes sense resposta. blablabla...
El bo i el millor No hi ha moltes paraules. S’ha d’escoltar. Són talls més ballables,
alguns. Tots amb lletres des del cor i ritmes relativament senzills. Un Vals oda a l’amistat. El record d’un que ha volgut marxar de viatge. Una mica d’abraçar amb força el misteri i ganes de
veure passar els dies amb alegria
Això és tot el que queda de la meva selva?
Els directes...
Ens ho passem molt bé tocant i amb la incorporació de la Tanit amb les segones veus i el teclat s’alegra tot l’espectacle. Jo m’emociono, pateixo, exploto d’alegria a cada espectacle i ho vull repetir, repetir.
Inner Fool és una banda d’alternative rock de Rubí (Barcelona) amb temes propis en anglès. La formació actual, creada l’any 2023, és la nova aposta musical d’Anna Basagaña (bateria), Dani Palop (baix) i Jordi Pallarols (guitarra), tres membres de Stringcordz. Ara, el grup incorpora una veu coneguda dins de l’escena local: Mateu Iglesias, dels Aurora Brothers.
El 31 de març de 2026 es publica el seu primer EP, titulat Land of the Freaks. Enregistrat i mesclat a Barcelona pel productor Dani Salat, conté quatre cançons pròpies amb l’estil característic de la banda.
Hi ha discos que neixen com una anomalia dins una trajectòria. No perquè reneguin això, sinó perquè decideixen tensar els seus límits. "Siete", el nou treball de Rambalaya, pertany a aquesta categoria. Després de tres àlbums construint un dels cançoners més sòlids del rhythm & blues estatal contemporani (sempre en anglès, sempre mirant de cara a la tradició afroamericana), la banda decideix ara girar el volant i enfrontar-se al seu propi idioma. I ho fa sense xarxa.
"Siete" no és un simple exercici de traducció ni un moviment tàctic per ampliar el mercat. El que planteja el grup aquí és una cosa força més complexa: desmuntar set cançons clau del seu repertori i tornar-les a aixecar des d'un altre lloc emocional. Canvia la llengua, però també la temperatura de les cançons. El resultat conserva intacta l'enganxada del rhythm & blues clàssic, el soul musculós i el rock americà que sempre han definit Rambalaya, tot i que ara tot sembla passar uns centímetres més a prop.
La transformació no hauria estat possible sense un treball minuciós de reescriptura. Els membres de la banda han liderat l'adaptació dels textos, acompanyats per les aportacions de Raquel Salvador i Dani Nel.lo, responsables de traslladar al castellà les cançons compostes per Anton Jarl, Matías Míguez i Héctor Martín sense perdre naturalitat ni nervi narratiu.
També hi ha una cosa profundament simbòlica en el mateix títol del disc. "Siete" remet al nombre de cançons que conformen l'EP, però també a la identitat col·lectiva d'una banda formada precisament per set músics que fa anys que funcionen com una maquinària perfectament greixada de soul suat, vents incendiaris i rock de carretera.
El disc compta a més amb quatre col·laboracions que ajuden a ampliar el mapa estilístic del projecte sense trencar-ne la coherència interna. Carlos Segarra aporta la seva experiència rockabilly i aquest fraseig que sembla sortit d'una carretera secundària nord-americana; Tarc introdueix gravetat i electricitat; Ovidi Tormo de Los Zigarros suma tall guitarrer i actitud; mentre que Angie Sánchez afegeix textura, sensualitat i contrast.
Musicalment, "Siete" funciona com una petita cartografia de les obsessions sonores de Rambalaya. Hi ha rhythm & blues clàssic a “Estàs a la que salta” (“Chip on your shoulder”), rock del sud a “Cants de sirena” (“Let me get out of this place”), aromes frontereres, mitjos temps soul i balades nocturnes com “Només et somnia”, nova de “Plorant-te” (“Cry”). També reapareix “Bootlegger Man”, convertida ara en “Fora de la Llei”, probablement una de les cançons més immediates i magnètiques de tot el repertori recent del grup. “The Border” i “Rider with no head”, que es converteixen a “La Frontera” i “Pollo Sin Cabeza”, respectivament.
Enregistrat entre estudis d'Alacant, València, Mallorca i Barcelona, l'EP serveix a més a més per posar definitivament en primer pla les possibilitats vocals de Jonathan Herrero. La seva interpretació, sempre intensa, troba aquí una dimensió diferent: menys impostada, més física, més propera. Com si el castellà hagués obert una porta emocional que estava entretancada.
El més interessant de "Siete" és que evita caure a la nostàlgia o al clixé de “fer soul en espanyol” com a raresa exòtica. Rambalaya entén perfectament que el soul no depèn d'un idioma concret, sinó de la manera com una cançó transmet desig, pèrdua, eufòria o derrota. I en aquest sentit, aquest disc no sona a experiment: sona a evolució.
Amb "Siete", Rambalaya no abandona el territori que feia anys que conquistava. Simplement decideix anomenar-lo amb paraules noves.
Karlus presenta ‘SOL SOLET’: un nou EP que fusiona electrònica contemporània i ritmes llatins amb una mirada lúdica i intuïtiva
Karlus torna amb força aquesta primavera amb ‘SOL SOLET’, un nou EP que es presenta com una proposta sonora vibrant i híbrida. El projecte es construeix sobre una base electrònica contemporània que dialoga amb ritmes llatins com la batxata, el funk i la cúmbia, creant un univers musical dinàmic on conviuen la producció digital, els sintetitzadors i patrons orgànics plenament ballables.
El títol ‘SOL SOLET’ evoca l’imaginari del joc i la infància, però sobretot defineix l’actitud creativa que ha guiat el projecte: intuïció, repetició i espontaneïtat. Karlus aposta per un procés compositiu, directe i lliure, on el gest i la sensació prenen protagonisme per damunt de les estructures rígides. El resultat són quatre peces que exploren diferents atmosferes i registres, mantenint una coherència marcada pel Groove, la repetició i la creació d’imatges sonores suggerents.
Després de presentar ‘Cau menuda’, amb la col·laboració de na Sara, i el seu darrer àlbum, ‘NOVA EBUSUS’ (Delirics, 2025), Karlus presenta aquest nou EP que s’inscriu en el mateix univers sonor que beu tant del paisatge eivissenc com de referents internacionals.
Karlus es consolida com una de les veus emergents més singulars del panorama musical català. Una proposta que connecta tradició i experimentació amb una mirada poètica, contemporània i profundament humana.
“Pensaments” de Trio Tico és molt més que un disc: és una experiència artística immersiva on música, pintura i poesia dialoguen fins a fondre’s en un mateix paisatge emocional. El Trio Tico, amb el seu univers sonor d’arrels mediterrànies, es troba amb les aquarel·les delicades de Lluís Bruguera i els versos íntims d’Arnau Sargatal per donar forma a una obra profundament sensorial i evocadora.
D’aquesta trobada neix un imaginari ple de textures, colors i respiracions. El Trio Tico construeix un llenguatge musical subtil i orgànic que transita entre harmonies càlides, vibracions delicades i atmosferes contemplatives, evocant sensacions que van des de la llum radiant del groc fins a la profunditat misteriosa del morat.
“Pensaments” convida a escoltar amb calma, a habitar els silencis i deixar-se portar pels petits detalls: el brunzit d’una abella, el moviment lent de les flors, la fragilitat d’una aquarel·la expandint-se sobre el paper. És un disc que no busca imposar-se, sinó florir lentament dins l’oient.
Com un mantra vegetal i poètic, l’obra proposa una pausa davant el soroll del món contemporani i obre un espai de contemplació, bellesa i llibertat interior.
Pròxims concerts:
05/07 Festival de Guitarra de Girona (Centre Civic Can Gibert).
24/07 VIII Estiu Musical del Baix Penedès a La Bisbal del Penedès.
12/08 Església de Calella de Palafrugell.
17/10 Castell de Cap Roig de Calella de Palafrugell.
13/11 Auditori Josep Viader de Girona.
Trio Tico és una formació que explora les fronteres entre la música mediterrània i la world music, incorporant-hi matisos del jazz i el flamenc per construir un llenguatge propi, arrelat i contemporani alhora.
El projecte, integrat per Carlos Coronado (guitarra), Guillem Soler (baix) i Jordi Morell (percussió), neix el 2022 amb la voluntat de reinterpretar la tradició des d’una mirada actual i oberta al diàleg entre cultures.
El 2023 presenten "Fandango Mediterrani" a la Casa de Cultura de Girona, un primer pas escènic que marca el caràcter del trio: una proposta viva, dinàmica i connectada amb el territori. Des d’aleshores, han format part de diversos circuits i festivals destacats com el Festival de Guitarra de Girona, la 3a Biennal Romànic Berguedà, el Festival de Jazz Costa Brava o l’Ethno Catalonia de Banyoles, consolidant-se com una de les propostes emergents a seguir dins l’escena instrumental catalana.
Crèdits tècnics:
Carlos Coronado - Guitarra.
Guillem Soler - Baix elèctric.
Jordi Morell - Bateria.
Xavi Molina - Clarinet.
Maria Cuatrecasas - Violí.
Carlota Bruguera - Chello.
Gravació i edició els dies 13, 14 i 15 de febrer de 2026 a l’estudi El Local (Vilablareix), amb Marc Piña.
Mescla i mastering els dies 3 i 4 de març de 2026 a l’estudi Tasso-F (Barcelona), amb Ferran Conangla.
Disseny del CD, a càrrec de Laura Eulàlia.
Fotografia i gravació de vídeo el 14 de febrer de 2026, amb Pau Bruguera.
La Fundació Maresme ha encarregat a Beth la cançó d’enguany per celebrar les Dissantes 2026. El nou single, titulat “Jo soc com tu”, és un himne festiu i inclusiu que parla d’una celebració on tothom hi té cabuda i on el respecte, la diversitat i l’amor en són els grans protagonistes.
Des del primer segon, la cançó atrapa amb una energia fresca i lluminosa. Tot i tractar-se d’un encàrrec, la Beth hi ha sabut deixar la seva empremta personal, aportant-hi la sensibilitat, la proximitat i el segell inconfusible de la seva veu.
L’agenda artística de la Beth continua plena de projectes diversos. Actualment es troba preparant noves cançons, algunes de les quals veuran la llum a finals d’aquest 2026. Paral·lelament, la Beth actriu gira per Catalunya amb l’obra El fil invisible, i també forma part de la gira de celebració dels 40 anys de Sopa de Cabra. A més, participa en el projecte “Mare Mundi” amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.
El concert de les Dissantes 2026 de la Fundació Maresme tindrà lloc el pròxim 18 de juliol a Mataró, on el públic podrà escoltar “Jo soc com tu” en directe per primera vegada.
Descrit pel musicòleg Esteban Buch com un dels músics argentins més prometedors de la seva generació, Julián Muro presenta "APFUS, VOL. 1", un projecte discogràfic de gran ambició artística coproduït amb el llegendari trompetista i compositor Dave Douglas. Concebut en dos volums i impulsat pel Creator Development Fund de New Music USA, "APFUS, VOL. 1" reuneix un extraordinari quintet de corda encapçalat pel Bergamot String Quartet i Ethan Cohn (contrabaix), amb la participació de Pauline Roberts (vibràfon), Rintaro Mikami (percussió), Kulusé Souriant (bateria) i Alex Baiz Perry (teclat).
"APFUS, VOL. 1" es sitúa en un territori sonor únic on conflueixen la música de cambra contemporània, la improvisació i les arrels sud-americanes. El disc neix d’una tensió vital que Julián Muro defineix com la lluita entre la seva naturalesa salvatge i la seva vocació artística, una dualitat que travessa tota l’obra.
Nascut a la Patagònia argentina, Julián Muro va abandonar casa seva el 2018 per iniciar un llarg periple nòmada. Durant anys va recórrer Europa, finançant els seus primers enregistraments mentre treballava en refugis de muntanya als Alps, fins que el seu camí el va conduir a Nova York gràcies a una beca completa per cursar el prestigiós Performer-Composer Master of Music de The New School.
La llavor d’APFUS s’havia sembrat temps enrere durant una residència artística al Banff Centre, on Julián Muro i Dave Douglas van coincidir per primera vegada. Ja retrobats a Nova York, i empès per la necessitat de convertir el seu recorregut vital en una obra sonora tangible, Julián Muro va compartir amb Dave Douglas els primers esbossos del projecte. La connexió va ser immediata: Douglas va assumir el paper de mentor i coproductor, contribuint decisivament a donar forma a l’univers d’APFUS.
Si "APFUS, VOL. 1" desplega un ecosistema de cambra ric en textures i matisos, la segona entrega (prevista per al 2027) expandirà aquest univers amb un ensemble de jazz i la participació de Dave Douglas com a artista convidat. Enregistrat a l’antiga per l’enginyer Geoff Countryman, en directe, en una sola sala i sense separacions acústiques entre músics, el disc captura una sonoritat orgànica, viva i profundament humana.
El treball d’arranjaments, clau per fusionar llenguatges com la música contemporània, el jazz i el folklore argentí, ha comptat amb l’assessorament de figures com Jacob Garchik, referent en l’univers del Kronos Quartet, i Emilio Solla, guanyador d’un Latin Grammy Awards per la seva aproximació al tango i el jazz en format big band.
L’univers sonor d’APFUS dialoga amb artistes tan diversos com Nathalie Joachim, Caroline Shaw, Björk, Ballaké Sissoko, Toumani Diabaté, Sílvia Pérez Cruz, Joni Mitchell, Astor Piazzolla, Milton Nascimento, Caetano Veloso o Chico Buarque. Però més enllà de les influències, el projecte traça una veu pròpia: cançons que fugen dels codis del mainstream per habitar un espai on poesia i música conviuen amb absoluta llibertat.
Les lletres d'"APFUS, VOL. 1" exploren la infància, l’amor, la natura, la protesta social i ecològica, construint un imaginari que dialoga tant amb la tradició popular argentina com amb ressons de la Beat Generation i de poetes com Fernando Pessoa, Emily Dickinson o Gary Snyder. El resultat és una obra poderosa i profundament personal on la música de cambra contemporània, el tango, el jazz i el folklore argentí conviuen amb naturalitat, ampliant els límits del format cançó i consolidant Julián Muro com una de les noves veus més singulars de l’escena internacional.
Crèdits tècnics:
Música i lletra de Julián Muro.
Produït per Dave Douglas i Julián Muro.
Enregistrat per Geoff Countryman a The New School COPA i Valley Floor Studios a Nova York, 2022.
Àudio editat, mesclat i masteritzat per Leandro Girard a l'Argentina.
Il·lustració de portada de Sebastián Sanchez.
Art de portada de Tam Muro.
Concepte d'art de Julián Muro.
Disseny físic de Joana Terradas.
Fotografies en directe de YellowHouse HomeGrown Sessions Rotterdam.
