El llibre "Gloriosos 90 - Cuando el metal dejó de ser heavy" de Iván Allué

Avui al blog LMALF parlem del llibre "Gloriosos 90 - Cuando el metal dejó de ser heavy" de Iván Allué.

En general, quan parlem de l'heavy metall als noranta, el discurs pessimista sol ser la tònica dominant, referint-se a una època on, certament, grans bandes del gènere travessen moments d'incertesa, algunes fins i tot perdent el seu emblemàtic cantant. Algunes van decidir mutar el seu estil radicalment, apuntant-se a les modes sense complexos, mentre que altres es van adaptar als nous temps sent més conservadores, corrent sorts molt dispars entre si.

Va ser una època on allò “alternatiu” passava a ser “comercial”, avalada per una fornada de nous talents, disposats a reivindicar que les fronteres estaven precisament per traspassar-les. Deu anys trepidants on, efectivament, alguns grups van perdre rellevància, però on molts altres van guanyar protagonisme. Els abanderats del grunge, per exemple, es van fer enormes. Un estil que tenia com a objectiu principal desbancar els “dinosaures” dels vuitanta i que poc després queia de potetes al mainstream que tant repudiava.

Impulsats per un indústria discogràfica en plena expansió, disposada a gastar quantitats ingents de diners, no només a fabricar discos, sinó també en publicitat per als seus artistes, els videoclips de rockstars en un jacuzzi, amb exuberants noies i copes plenes de xampany cedien el protagonisme als adolescents amb skate, preuniversitàries.

Aquesta mateixa generació que impulsava el grunge, el nu metall i el hardcore punk californià a les principals llistes de vendes, convivia amb el metall industrial, el gothic, el funky, l'stoner, el groove, el grindcore, el mestissatge o el techno; passant pel power metall i tot el vessant folk, black, death nord europeu, fins arribar fins i tot al rock urbà que popularitzava l'escena espanyola als noranta, mentre es gestava la New Wave of Spanish Heavy Metall.

Aquests canvis musicals i estètics a l'escena rockera de tot el món entre dècades, van portar altes dosis d'experimentació i atreviment, demostrant que no necessàriament calia ser un virtuós per triomfar. Ara, amb poques notes, menys acords i fins i tot recorrent a samplers, scratchings o loops, es podien compondre himnes intergeneracionals com “The Beautiful People”, “Enter Sandman”, “Nokie”, “Basket Case” o “Smells Like Teen Spirit”.

Amb tot, malgrat els caiguts, el rock dur va esdevenir un dels gèneres més oberts, rics i prolífics del mercat audiovisual als noranta, assumint de manera natural totes aquestes etiquetes que, al llarg de la dècada, van fer que el metall deixés de ser heavy per convertir-se en una amalgama d'estils, corrents i corrents.

Aquestes són altres obres fins ara de Iván Allué:

-- 2024, "Rain - Siempre vuelve a llover" (Documental).

- 2023, "Mägo de Oz - A través del espejo" (Kindle Publishing).

- 2021, "Esa gran familia llamada heavy metal" (Kindle Publishing).

- 2018, "Pura vida: la historia de Ktulu" (Kindle Publishing).

- 2017, "Mujeres, Rock y Heavy Metal, ¿Quién Dijo Sexo Débil?" (Ed Milenio) 

- 2016, "Rob Zombie, El Renegado Del Diablo" (Create Space).

- 2013, Sangtraït, Vint Anys Emprenyant Els Veïns (Quarentena Ediciones).

El nou disc de Km.0, "Sense manual d’instruccions"

El nou disc de Km.0, "Sense manual d’instruccions", és un retrat honest i sense filtres d’una generació que avança a les palpentes cap a una vida adulta que ningú ha explicat com viure. Entre guitarres que oscil·len entre la nostàlgia i l’energia vital, i lletres carregades de dubtes, ironia i petites veritats incòmodes, el disc explora què significa créixer quan no tens cap mapa ni referents clars.

Les cançons parlen de factures que arriben massa aviat, de decisions preses a última hora, d’amors que no saps sostenir i de la sensació constant d’estar improvisant. Però també hi ha espai per a la complicitat, per riure’s d’un mateix i per reivindicar que equivocar-se forma part del camí.

Amb un so característic, Km.0 construeix un univers on perdre’s no és un fracàs, sinó gairebé una manera d’existir. Sense manual d’instruccions no ofereix respostes, només pretén el gaudi i acompanyar.

Mártin Sánchez presenta el seu tercer disc, "Corazones Salvajes"

Mártin Sánchez presenta el seu tercer disc, "Corazones Salvajes" una obra de rock pur i honestedat urbana que consolida tres dècades de carrera professional. L'artista madrileny portarà el nou repertori al directe en una gira que recorrerà les principals sales del país durant aquest 2026.

Mártin Sánchez presenta "Corazones Salvajes", el seu tercer disc d'estudi en solitari després de la trajectòria marcada per Personal Suite (2017) i Radio Norte (2021). Amb una carrera professional que supera els trenta anys, l'artista es consolida en aquest treball com un dels noms més sòlids del rock espanyol, exercint el control de l'obra com a cantant, lletrista, compositor i productor. El disc reuneix deu talls cuinats a foc lent que exploren les diverses arestes del gènere: des del rock and roll clàssic i el hard rock fins al country i western, el punk rock americà i una subtil picada d'ullet al funky disc de la dècada dels setanta.

La producció de "Corazones Salvajes" ha anat a càrrec de Nacho Ruiz i el mateix Mártin Sánchez, que van treballar als estudis Blue Sky de Madrid entre setembre del 2023 i novembre del 2025. Les cançons han estat escrites des de les entranyes amb immediatesa i desvergonyiment, apostant per una honestedat i coherència que defineixen la seva honestedat. El contingut líric de l'àlbum transita per cròniques urbanes, crítica social i declaracions de principis, sense deixar de banda la sensibilitat de les balades romàntiques. Després del llançament del primer senzill, Elige ser lobo, l'obra reafirma un compromís innegociable amb la cançó de qualitat.

La presentació en directe d'aquest nou treball portarà a Mártin Sánchez per sales del país durant l'any. La gira començarà el 9 de maig a la sala Blue de Santana 27 a Bilbao, seguida per una cita a la capital el 13 de juny a la sala Uni de Madrid. L´itinerari continuarà el 18 de juliol a la sala Samaná d´Estrada i es reprendrà el 31 d´octubre a la sala Razzmatazz de Barcelona. El tancament d?aquesta sèrie de directes tindrà lloc el 12 de desembre a la sala Elcamm de Màlaga.

Les entrades per a tots els concerts ja estan disponibles mitjançant la plataforma Entradium, oferint al gran públic l'oportunitat de connectar amb una obra de rock amb majúscules. Es tracta d'un llançament que posa en valor la maduresa d'un artista les cançons del qual han estat escrites per als que aprecien l'autenticitat, en una experiència musical que celebra la trajectòria d'un músic sòlid i aliè a les modes passatgeres.

Minoria presenta el seu primer disc, “Aixecar-se per volar”

Després dels senzills “Trencall” i “Canvis”, que ja deixaven entreveure una identitat de guitarres tallants i discurs profund, Minoria presenta el seu primer disc, “Aixecar-se per volar”. Un treball de nou cançons que traça un recorregut emocional entre la pèrdua, la necessitat de deixar anar i la urgència d’unir-se davant un futur incert.

Amb influències que van de la contundència de Queens of the Stone Age a la vocació melòdica de Foo Fighters, el disc connecta amb una sensibilitat generacional actual. Temes com “Dies Grisos” o “Obre els Ulls” aborden els clarobscurs de les relacions humanes; “Incendi” llança una crítica directa a un sistema opressor; i “Despertar” posa veu a la frustració dels somnis truncats.

“Aixecar-se per volar” és, en conjunt, un disc intens i honest, on la ràbia, l’emoció i el múscul instrumental conviuen sense filtres. Una carta de presentació ferma i ambiciosa amb què Minoria irromp a l’escena. 

Concerts:

30/05 Lleida. La Boite.

05/06 Reus. Lo Submarino 2.

13/06 Sant Joan Despí.

01/08 Salt. Sala La Mirona.

Minoria es presenta com una banda de rock dissident: tota una declaració d’intencions que defineix la intensitat i la mirada crítica amb què defensen la seva proposta. Nascuts a Barcelona el 2024, el grup sorgeix de la inquietud de quatre amics per construir un univers propi on conviuen guitarres afilades i lletres de caire existencial.

Pablo Comas (veu i guitarra) i Xavi Bas (guitarra i cors), que van començar a compondre amb només quinze anys, aporten una base creativa sòlida que es veu reforçada per la contundència de Xavi Redó (baix) i Adrià Veres (bateria i cors). Junts donen forma a una proposta directa i sense concessions que va captar l’atenció del productor Carlos Manzanares (El Tercero Studios) després d’un dels seus potents directes. Amb experiència en la producció de sons clau de l’escena actual, Carlos Manzanares aconsegueix canalitzar i potenciar l’energia del grup.

Crèdits tècnics:

Pablo Comas, veu i guitarra.

Xavi Bas, guitarra i segones veus.

Adrià Veres, bateria i segones veus.

Xavi Redó, baix.

Carlos Manzanares, producció.

Adrià Veres, enginyer de gravació.

El Tercero Studios, gravació, mescla i masterització.

Enregistrat a Atuell Ceràmica de Barcelona.

Lluís Chesa, Àlex Brauv i Elena Carrasco, ortada.

Roger Batllori, fotografies.

Ivan Herzog presenta "Tienes que verlo Tour FINALE"

Ivan Herzog presenta "Tienes que verlo Tour FINALE", un nou treball en directe que documenta un dels moments més significatius de la seva trajectòria recent. Enregistrat el passat 3 d’octubre de 2025 al Gran Teatro Príncipe Pío de Madrid, l’àlbum immortalitza el concert amb què l’artista va posar punt final a la gira de presentació del seu primer àlbum, Disco de Oro, en una sala completament plena i entregada.

Més que un tancament de gira, aquest llançament funciona com el retrat d’una etapa decisiva. Després de recórrer diferents ciutats d’Espanya amb una acollida immillorable per part del públic i de la crítica, Ivan Herzog va culminar aquest cicle amb una actuació marcada per l’emoció, la celebració compartida i la maduresa escènica adquirida durant la gira. El tour va passar per Madrid, València, Barcelona, Sevilla, A Coruña i Bilbao, exhaurint localitats en pràcticament totes les places per on va passar i confirmant l’abast creixent de la seva proposta en directe.

Com a avançament especial d’aquest llançament, Ivan Herzog va celebrar una estrena exclusiva el passat dimecres 15 d’abril als Cinemes Texas de Barcelona per a un grup reduït d’assistents que van poder gaudir, en primícia, de la projecció íntegra del concert. La cita va ser concebuda com una experiència total al voltant de l’univers de la gira, amb diverses sorpreses preparades per als seguidors més propers de l’artista. Un dels moments més comentats de la vetllada va arribar quan el mateix Herzog va rebre el públic caracteritzat amb el vestuari d’un dels personatges més reconeixibles dels seus videoclips i ocult rere una màscara. Després d’interactuar amb els assistents, l’artista va revelar la seva identitat davant la sorpresa general dels presents. La sala, a més, estava ambientada amb maniquins vestits amb peces originals utilitzades durant la gira, reforçant el caràcter immersiu de l’esdeveniment.

Tienes que verlo Tour FINALE transmet la intensitat del directe i l’evolució artística de Herzog, combinant l’energia de les seves actuacions amb una lectura renovada de cançons que ja formen part del seu repertori recent. El disc inclou, a més, col·laboracions destacades com la de Mikel Herzog Jr. a “Mejor”, un dels moments més especials del concert. L’àlbum també recorre fites fonamentals del seu camí a Madrid, des dels seus primers passos damunt dels escenaris en el musical We Will Rock You fins a la consolidació de la seva proposta pròpia amb temes com “247”, “Ser Yo” i “Zombie”, cançons que van impulsar el reconeixement de Disco de Oro.

Artista polifacètic, Ivan Herzog compagina la seva carrera musical amb altres formats escènics i audiovisuals. A més del seu projecte personal, ha format part de l’elenc de We Will Rock You i també participa com a pianista acompanyant altres projectes, com el del seu germà. Herzog lidera de manera integral cadascun dels seus projectes: des de la producció i instrumentació de les seves cançons fins al disseny gràfic, la direcció creativa d’espectacles i videoclips, així com l’estratègia de continguts a les xarxes socials, on reuneix 289.000 seguidors a Instagram i 81.000 a TikTok, plataformes en què suma milions de visualitzacions. També l’hem pogut veure compartint la seva faceta de compositor en cançons per a altres artistes com Cepeda, Lorena Gómez o Pastora Soler.

Amb aquest nou llançament, Ivan Herzog no només revisita el camí recorregut, sinó que fixa en una peça audiovisual la connexió construïda amb la seva audiència durant aquests últims mesos. Tienes que verlo Tour FINALE captura el present d’un artista en plena projecció i deixa constància d’una nit clau en la seva carrera.

TEKS MEKS ens presenta "La Vida és ara"

El nou treball discogràfic de TEKS MEKS titulat "La Vida és ara", un projecte de hip hop en català que combina crítica social amb pensaments i reflexions sobre la vida i el pas del temps. El disc és un viatge des de l'angoixa de l'existència a la resignació de la mateixa. 

Aquest disc, disponible des del 1 d'abril de 2026 és el resultat de sis mesos de sessions de gravació en un estudi perdut per la muntanya de Collserola. Amb produccions de molts productors diferents com el mallorquí Pode, l'argentí Hooks90, Drap Brut o el terrassenc Steve FatBeats i col·laboracions amb Yung Rovelló, ATAP i 97onzas i els scratches de Fat Chets, el projecte busca aportar una veu pròpia dins l’escena urbana catalana.

Entre els temes destacats hi trobem:

"Tutto Passa" – Col·laboració amb Yung Rovelló i Fat Chets als scratches. És el resum del concepte del disc, l'acceptació de la realitat i tocar de peus a terra. Amb una tonada típica del boom bap clàssic, un beat amb molt moviment i scratches a l'inici. 

"23 d'abril" – El vint-i-tres d'abril és el dia que Sant Jordi mata el drac i en surt una rosa. Això canten 97onzas i Teks Meks en un tema frenètic, agressiu i molt dinàmic Un homenatge a la cultura Hip Hop amb la qual hem crescut.

"Confeti i serpentines" – És la cançó que tanca el disc, amb una instrumental produïda per Pode de ritmes lents i molta cura al sample, és la cançó més sincera que clou el concepte de l'àlbum. 

El disc tracta temes com el pas del temps, acceptació i resignació que significa entrar a l'edat adulta però sense abandonar el desafiament a les normes socials de la joventut, amb un estil que connecta amb referents del hip hop clàssic i contemporani.

El trio barceloní Jardín di Trío fa un pas ferm en la seva evolució artística amb “Traslación”

El trio barceloní Jardín di Trío fa un pas ferm en la seva evolució artística amb “Traslación”, un nou EP que recull el seu moment més introspectiu i sòlid fins ara. Compost per quatre cançons —entre elles els avenços Setembre, Brindem i Fins ara tot va bé— el treball es completa amb el tema inèdit Balla entre les onades, focus del disc i eix emocional del llançament.

A “Traslación”, la banda planteja un recorregut que pren com a referència les estacions de l'any com a metàfora dels cicles vitals. Cada cançó representa un estat diferent: canvi, dubte, celebració o resistència, reflectint com en un breu període de temps es poden concentrar processos emocionals intensos i transformadors. No és només una col·lecció de temes, sinó un trànsit: una successió de fases on tot es mou, muta i es redefineix.

Fidels a la seva identitat dins del rock alternatiu en castellà, Jardín di Trío aprofundeixen aquí en un so més compacte i definit, donant continuïtat a la línia evolutiva iniciada en els seus treballs anteriors. La producció –autogestionada per la pròpia banda– reforça aquesta sensació de cohesió, amb una proposta que equilibra intensitat i subtilesa.

En aquest context, Balla entre les onades emergeix com el punt d'equilibri de l'EP. La cançó aprofundeix en la contradicció entre la vulnerabilitat i la fortalesa interior, amb una lletra que transita entre la ferida i la reconstrucció. Versos com “On estarà tota la pau que ens van prometre?” o “I quina sort ser aquí, el terra torna a bategar” encapsulen aquest instant en què, després de l'impacte, un decideix seguir endavant.

Musicalment, el tema es recolza en una atmosfera envoltant i una tensió continguda que creix de forma orgànica, acompanyant el viatge emocional de la lletra. Hi ha en el desenvolupament una sensació d'onatge constant, d'inestabilitat assumida, que connecta amb la idea central de l'EP: aprendre a moure's dins del canvi.

La resta de cançons troben ara un nou sentit dins del conjunt. “Setembre” captura la nostàlgia i el pas del temps; “<Brindemos” proposa una celebració agredolça del present; i “Fins ara tot va bé” s'endinsa al vertigen de la incertesa. Juntes, funcionen com a estacions d'un mateix recorregut emocional que desemboca a Balla entre les onades com a tancament i síntesi.

Jardí di Trio són César Bonastra (guitarra i cors), Siscu García (baix i veu principal) i Javier Nieto (bateria), tres músics que han anat definint un so propi dins de l'escena independent. Després del seu EP debut homònim “Jardín di Trio” (2021) i el seu segon treball “On mai ningú” (2024), el grup consolida a “Traslación” una proposta més madura, honesta i cohesionada.

Amb aquest nou llançament, la banda no només reafirma la seva identitat sonora, sinó que proposa una mirada generacional sobre la incertesa contemporània: viure sense certeses, travessar diferents etapes en poc temps i trobar, fins i tot al mig del canvi, un lloc on continuar respirant. Balla entre les onades no és només una cançó, és una declaració d'intencions: acceptar el moviment, abraçar la transició i, malgrat tot, continuar ballant.