Caïm Riba homenatja la seva besàvia CLEMENTINA ARDERIU al 50è aniversari de la seva mort

Amb motiu del 50è aniversari de la mort de Clementina Arderiu (1889-1976), el músic Caïm Riba, besnet de la poetessa, i la instrumentista Teresa Nogueron publiquen Clementina em dic, un disc que musica sis dels seus poemes i els transforma en cançons contemporànies. El projecte recupera una de les grans veus de la poesia catalana del segle XX des d'una mirada actual, allunyat de l'homenatge acadèmic i concebuda perquè la seva obra torni a dialogar amb el present.

Considerada una figura imprescindible de la literatura catalana, Clementina Arderiu va construir una obra marcada per la sensibilitat, la quotidianitat i una mirada profundament personal sobre l'amor, el pas del temps, la maternitat i la condició femenina. Cinquanta anys després de la seva mort, Clementina em dic reivindica la vigència de la seva obra i contribueix a tornar-la a situar al lloc que li correspon dins del patrimoni cultural català.

El projecte té també una dimensió profundament personal. Caïm Riba, besnet de Clementina Arderiu i de Carles Riba i fill de Pau Riba, recupera els versos de la seva besàvia per acostar-los a noves generacions des del llenguatge que millor coneix: la música. Al seu costat, Teresa Nogueron participa en un treball que aposta per mantenir viva la poesia d'Arderiu a través de nous paisatges sonors.

L'àlbum explora estils molt diversos que van de la bossa nova a la cançó d'autor, el pop, la balada rock, l'havanera o el vals. Cada poema troba el seu propi univers musical sense perdre la força ni la musicalitat originals dels versos de Clementina Arderiu.

El recorregut comença amb "El nom", convertit en una lluminosa bossa nova, mentre que "A l'ombra verda", basada en el poema conegut com Toca el meu cant, s'endinsa en el terreny de la balada rock. Més endavant, "Els ulls" incorpora un dels elements més singulars de tot el projecte: la veu original de Clementina Arderiu recitant el poema, integrada dins de la nova producció musical. La seva veu reapareix també a "Nova lletra al cant dels ocells", convertint aquestes dues peces en el fil conductor més emocionant del disc i establint un diàleg entre la interpretació original de la poetessa i la mirada musical contemporània de Caïm Riba i Teresa Nogueron.

A "Nova lletra al cant dels ocells", els músics recuperen la lletra que Arderiu va escriure per a la melodia tradicional catalana. A "La meva cambra a Cadaqués", convertida en una havanera, la connexió amb el poema és especialment íntima: Caïm Riba i Teresa Nogueron han passat diversos estius a la mateixa casa de Cadaqués que descriu el text, i per enregistrar-lo van voler comptar amb les veus dels seus propis familiars. El disc culmina amb "Només cal un nom", adaptació del poema Cançó, convertit en un vals que acaba fent seu el vers que sintetitza l'esperit del projecte: “Només cal un nom, per bandera”.

Clementina em dic reivindica la vigència d'una autora imprescindible i demostra que les seves paraules continuen ressonant amb força cinquanta anys després de la seva mort.

NAIM SK REINTERPRETANT CLÀSSICS DEL CANÇONER POPULAR CATALÀ

“Això va per la gent de Catalunya, què us sembla que un moro canti en català? Mai s'ha vist això, eh? Visca Catalunya i el pa amb tomàquet, collons!” Amb aquesta frase acaba "Remix català part 4", una de les cançons penjades a TikTok que han convertit NAIM SK en un dels fenòmens virals més inesperats dels darrers mesos. Una declaració d'intencions que resumeix perfectament el projecte d'aquest jove artista català: reinterpretar alguns dels grans clàssics del cançoner popular català infantil des dels codis de la música urbana per jugar, amb humor, ironia i provocació, amb els prejudicis que encara avui pesen sobre tota una generació de joves. 

Ara, després de conquerir les xarxes socials, aquestes cançons es publiquen per primera vegada a les principals plataformes digitals. El llançament reuneix cinc temes que comparteixen un mateix univers creatiu i que han convertit NAIM SK en una de les irrupcions més singulars de la música catalana actual.

Dancehall, afrobeat, mambo i dembow vesteixen unes cançons que van molt més enllà de la simple versió. NAIM SK converteix melodies que formen part de la memòria col·lectiva de Catalunya en històries protagonitzades per patinets, gorres, bruixes que ballen dembow o un Patufet assassinat per en Mohamed. Personatges i situacions aparentment absurdes que amaguen un discurs sobre els estereotips, la convivència i la identitat, sempre des de l'humor i la sàtira. 

El llançament inclou "El cargol ja no treu banya", una explosiva reinterpretació en clau de dancehall produïda per Molina Beatz que va donar a conèixer l'artista a les xarxes socials; "En Mohamed ha matat en Patufet", que trasllada un dels personatges més emblemàtics de l'imaginari català al terreny del mambo per capgirar, des de l'humor negre, els tòpics associats als noms i als orígens; "En Joan Petit ja no balla", una col·laboració amb Kelly Isaiah, vocalista de Koers i guanyador de La Voz el 2020, que vesteix d'afrobeat un missatge clar contra els judicis precipitats i recorda que «el problema no és el nom, és la por disfressada»; "Plou i fa sol, les bruixes ballen dembow", una nova reinterpretació del cançoner popular català convertida en una peça festiva carregada d'humor i ritmes caribenys; i "Som joves catalans", probablement la cançó que millor sintetitza el projecte. Amb l'afrobeat com a fil conductor, NAIM SK deixa enrere la metàfora per expressar de manera directa el missatge que travessa tota la seva obra: la voluntat de ser jutjat pel que és i no pels prejudicis que l'acompanyen. “Tenim fama de ser traficants, però nosaltres som cantants... o almenys ho estem intentant” és el vers que resumeix una proposta artística que, reinterpretant el patrimoni musical popular des d'una mirada contemporània, ha aconseguit connectar amb tota una nova generació.

NAIM SK presentarà en directe les seves cançons el pròxim 10 de març a la Sala Apolo 1 de Barcelona. Les entrades estaran a la venda demà a través de les seves xarxes socials i del web de la sala.

Eskamot ens presenten el primer disc "Tarannà"

Eskamot és un grup amb sonoritat tradicional creat al bell mig del Barcelonès; nascut a Santa

Coloma de Gramenet ens porta una proposta captivadora, amb una marcada mescla d'edats i

diferents inspiracions.

Carla Salvador (Veu i Guitarra), Oriol Boada (Veu i Percussió), Elias Lleó (Violí), Joan

Boada (Mandolina, Llaüt, Guitarró Valencià) i David Plaza "Plaç" (Baix elèctric,

Sintetitzador) conformen la formació. Els dos darrers van ser membres del grup La Carrau,

que a començaments de segle va oferir una innovadora barreja festiva partint, també, de les

melodies tradicionals catalanes, ara, amb tres joves que tenien ganes d'experimentar amb els

sons, els ritmes i les melodies, presenten un projecte que parteix d'una sonoritat "folk" i va

cap a l'electrònica ja sigui Tecno, DnB o Trance.

"Tarannà", el seu primer disc, pretén aprofundir en aquesta idea de barrejar mons

(generacionals, musicals, estètics i vivencials) començant des de la mateixa portada, una vaca

que simbolitza el món rural, sota uns colors llampants... La mateixa vaca que el grup ha

utilitzat per la sessió de fotografies promocionals, en què l’animal acompanya als membres de

la banda al metro, al bus i a d’altres situacions quotidianes viscudes des de l’urbanisme.

"Tarannà" és alhora un disc que cerca la consolidació del mateix tarannà del grup, on

conflueixen l'electrònica i la música tradicional, amb un llenguatge modern i crític que pretén

connectar el jovent i diversos públics a l’entorn social creant una cultura de xarxa i suport

mutu. Dins l’àlbum trobem cançons que denuncien la pressió estètica, l’amor romàntic, el

sistema capitalista, al mateix temps que elogien el respecte i l’amor pel propi cos... En

definitiva, "Tarannà" pretén acollir totes aquelles experiències existencials que provoquen

escalfor i esperança per un món més just i amable per tothom.

Top 10 Semblances Raonables 5.0.

 

  

Tahures Zurdos "Fiesta" vs J.M Serrat "Fiesta"

  

Malos Vicios "La Mananguita" vs El Fary "La mandanga"

  

Miss Octubre "Yo soy aquel" vs Raphael "Yo soy aquel"

  

Gato Ventura "La Llorona" vs tradicional mexicana "La llorona" Chavela Vargas

  

Limando "Bailar pegados" vs Sergio Dalma "Bailar pegados"

  

Porretas "Un velero llamado Libertad" vs. J.L. Perales "Un velero llamado Libertad"

  

Benito Kamelas "Penelope" vs. J.M. Serrat "Penelope"

  

Los muertos de Cristo "Resistiré" vs Dúo Dinámico "Resistiré"

  

Prince Buster "One Step Beyond" (1964) vs. Madness "One Step Beyond" (1979)

 

The Maytels "Monkey Man" (1969) vs The Specials "Monkey Man" (1979)

  

"Material sensible" de Francesc Capella

"Material sensible" de Francesc Capella. Tots  els temes del disc responen a una història, un pensament o una reflexió, com una mena de diari personal en el que s’han anat recollint diversitat de materials, sensibles.  9 composicions originals de Francesc Capella i una traducció al jazz d’una cançó romàntica del compositor alemany Richard Strauss. 8 interpretades en el format clàssic de piano trio, 2 a piano sol. Des de uns tempos energètics a balades tenyides de blues, medium tempos que flueixen sensualment, i un munt d’històries explicades des de la música de piano, contrabaix i bateria. Melodies delicades i subtils, i una dimensió harmònica colorista i sorprenent, tot respirant molta emocionalitat

L'aclamat LP "Our Guilty Pleasure" de The Fixed Trio

El salt digital ja és un fet. L'aclamat LP Our Guilty Pleasure de The Fixed Trio abandona l'exclusivitat de les grans superfícies i el seu format vinil per desencadenar tota la seva energia a les principals plataformes de reproducció. La premsa musical no ha trigat a qualificar de magistral aquesta entrega de blues rock dens, fosc i visceral, una obra lliure de concessions comercials que posiciona la banda a la primera línia del gènere just abans d'arrencar el seu assalt internacional.

La crítica especialitzada ha començat a rendir-se, sense marge per a l'especulació, davant de les virtuts d'un artefacte sonor que dinamita els complexos del panorama actual. Després de mesos collint elogis en el seu exclusiu format de vinil, disponible en grans superfícies, l'aclamat LP Our Guilty Pleasure de The Fixed Trio allibera finalment el seu arsenal a l'entorn digital amb el seu desembarcament a les principals plataformes de reproducció. Lluny de domesticar la seva proposta, aquesta colonització de l'streaming trenca les barreres físiques per injectar un univers de blues rock dens, fosc i visceral directament a les venes d'una audiència global. Els cronistes musicals més exigents coincideixen a assenyalar l'àlbum com una entrega acollonant, un compendi de riffs afilats i actitud clàssica que esquiva qualsevol concessió comercial per buscar la més pura integritat sònica.

La proposta, nascuda de les entranyes d'un so descarnat i magnètic, hereta aquesta electricitat teatral i perillosa pròpia de les produccions més salvatges del rock and roll, evocant l'essència d'aquelles obres on sembla que cada pista està gravada al límit de la capacitat dels amplificadors. Les cròniques coincideixen que aquest arsenal de cançons no pertany a creadors de laboratori sinó a una banda que respira a través de l'escenari. Amb el suport d'una base rítmica de precisió mil·limètrica i una maduresa compositiva insultant, Our Guilty Pleasure es revela com una obra honesta d'enorme densitat, consolidant la formació com una realitat irresistible que reclama el seu lloc a primera línia per pur pes, talent i un enganxament incontestable.

Aquesta dualitat entre el misticisme del format físic i la immediatesa de les plataformes digitals expandeix l'abast d'un projecte la maquinària del qual no mostra signes de passivitat. Després d'haver deixat una empremta indeleble a places nacionals com Sevilla, Jaén, Madrid o Màlaga (amb fites com el rotund ple a la sala Rock N' Rolla Underground Club i el Lemon Rock de Granada), la formació projecta la seva ambició sense fronteres. El viatge d'Our Guilty Pleasure manté el seu rumb amb cites en escenaris andalusos com l'emblemàtica sala ZZ Pub de Màlaga o La Cotxera de La Herradura, servint de preàmbul per al seu assalt internacional al Regne Unit, on places escoceses de l'entitat de la sala Stramash a Edimburg i la sala Wow enganxada dun disc destinat a perdurar.

Tour Our Guilty Pleasure

07 d'agost: Sala Stramash [Edimburg, UK]

08 d'agost: Sala Wowlin Wolf [Glasgow, UK]

THE BUZZOS presenta el seu nou disc "Survival"

THE BUZZOS presenta el seu nou disc, Survival. Aquest disc és tota una declaració de principis que reflecteixen la llarga trajectòria de la banda, marcada per la perseverança, la passió i la capacitat de mantenir-se drets davant els constants canvis i desafiaments de la indústria musical. Al llarg dels anys, THE BUZZOS ha sabut resistir tant els moments d'èxit com les etapes més complexes, consolidant una identitat sòlida i honesta dins l'escena rock, celebrant el camí recorregut i reafirmant el compromís amb la música i amb el públic. Aquest nou treball captura aquesta essència combativa i autèntica que defineix el grup, amb un so potent i directe que connecta amb les arrels, però també amb una maduresa adquirida després d'anys d'experiència sobre els escenaris i l'estudi.

L'àlbum arrenca amb “Mad City”, un potent tall hard rocker que marca el to enèrgic del disc des del primer segon. El segueix “Storm Inside My Brain”, un autèntic candidat a hit global: una pildorada de punk melòdic amb una temàtica tan actual com necessària, centrada en la salut mental.

“Lost in Time” aporta un gir inesperat, explorant un amor impossible amb el ritme més ballable que la banda hagi enregistrat fins ara. A continuació arriba “Make Things Right”, primer single de l'àlbum, on THE BUZZOS tornen al seu vessant més contundent amb una descàrrega de punk hard rock directe i poderós.

La primera meitat del disc es completa amb “Tonight” i “Pretty Face”, dos temes de melodies addictives on les influències del rock escandinau, l'esperit dels Sex Pistols i l'actitud de Neurotic Outsiders es fan evidents.

En la seva segona part, Survival s'endinsa en terrenys més hard rock amb cançons com Hard to Hide i Falling Like a Comet, ambdues centrades en la vida a la carretera, amb un enfocament cru i honest. La gran sorpresa del disc arriba amb “Summer's Almost Gone”, una power ballad que promet convertir-se en un dels moments més destacats de l'àlbum i que, sens dubte, farà parlar molt. El tram final no dóna treva: “Fool's Luck” irromp amb força desfermada, amb clares influències de Motörhead i Guns N’ Roses, mentre que “Dirty Halo” tanca el disc apropant-se al rock clàssic, evocant sons que recorden uns primerencs Aerosmith.

Amb “Survival”, THE BUZZOS no només signen un dels seus treballs més complets, sinó que demostren que segueixen en plena forma, més vius que mai i amb molt a dir.