"The Beautiful Love" és el disc de presentació de Modermain, una banda de rock energètic formada per diversos dels millors músics de Màlaga en el seu millor moment.
Deu cançons amb vida pròpia on el rock energètic conviu amb el punk, el swing, l'ska i fins i tot la samba per convertir-se en la banda sonora d'unes lletres tan sòlides com fulminants, que són l'ànima de l'so elegant i poderós de Modermain.
En directe la música es torna encara més contundent, creant un ambient de ball irresistible, la qual cosa, unit al missatge vitalista de les lletres, fa que l'experiència de el concert esdevingui una sensació única i inoblidable.
La portada i el disseny del disc va a càrrec de Ramone, responsable de mítics treballs per Extremoduro, Marea, Albert Pla, i Reincidentes entre d'altres, a més de ser el cantant i guitarrista de el grup.
'En Camino' és el primer EP de Maurino, en què veiem una pinzellada de tots els sons que podrem trobar en el seu nou material. Aquest treball està format per quatre temes i inclou els dos singles que ja havia publicat en els mesos passats, al costat de dues noves cançons.
'En Camino' , el seu segon single i el que dóna títol a l'EP, una cançó més intimista que contrastava amb els aires industrials i la foscor de tocs urbans i electrònics de "MAKINA" (el seu primer single), on vèiem la mà de Jori Collignon (SKIP & DIE) en la producció.
A més comptarà amb dos temes inèdits "Parece" i "Loco", una cançó que parla sobre la bogeria a la qual ens pot portar l'amor. Un so pop amb baixos foscos i synths que recorden als '80. Una cançó en la que de nou veiem la mans de Jori Collignon (SKIP & DIE) en la producció com en el seu primer single, i que mostra el ventall de sons urban, hip hop, el llatí i el reggae que trobem en l'EP.
Maurino, l'artista d'origen xilè i establert a Amsterdam inicia el seu projecte en solitari de la mà de calaverita Records.
Després d'anys com a membre fundador del col·lectiu de rock llatí refrigeris i gaudint d'un gran èxit amb les seves nits de festa llatina: Macumba, que se celebren fins a 8 ciutats dels Països Baixos i en les que ha compartit escenari amb artistes tan rellevants dins de el so llatí com JBalvin, Maurino està fent el que li més li agrada, un autoexpressió d'ell mateix que portarà amb si un nou disc. “Me estoy redescubriendo”, diu. “Y es tan poderoso…”.
Maurino s'ha trobat amb un so espès i dinàmic, barrejant estils tropicals com el urban, hip hop, el llatí i el reggae en una combinació única, seductora i fanfarrona que ha anomenat "Future Latin". El nou material ha estat concebut durant sessions a Portugal, en l'estudi delproductor holandès Jori Collignon, la meitat de SKIP & DIE.
Després de la nova situació que ens ha tocat viure, els plans d'estiu i tardor en què visitaria Espanya presentant el seu nou projecte s'endarreriran, i el seu àlbum es publicarà finalment al començament de 2021
La música de Maurino Alarcón ve influenciada per moltes facetes. És fill de refugiats xilens que van fugir de la brutal dictadura d'Augusto Pinochet, Maurino va néixer i va créixer en llibertat a Amsterdam, una educació que encaixava a la perfecció amb les seves arrels llatines, l'activisme polític dels seus pares i la llibertat creativa liberal de la ciutat .
Avui fem una cosa al blog LMALF, que no fem habitualment o tant com voldriem que es parlar de llibres de música. Us presentem el llibre "Las canciones de los balcones: 250 canciones para combatir el confinamiento y otras enfermedades" de la editorial Circulo Rojo. Està escrit per Paco Sánchez Molina de Sant Boi de Llobregat on ha compaginat durant la seva vida la feina de professor de secundària amb diferents programes de Ràdio Sant Boi"Charada", "Forever Joves" o "El momento inútil". Fruït d'aquestes entrevistes amb gent molt coneguda i d'altre que no tant ha sortit del forn aquest estiu tant atípic, aquest llibre.
Té un curiós multipròleg fet per: Juan Mari Montes, Dolo Bertrán, Juan Carlos Martinez, Israel Gordón, Xarli Diego, María Martí, Álex de la Nuez, Àngels Gironella i Lluïsa Moret.
No us explicarem quines son les cançons perquè creiem que es el secret d'aquest bon llibre o manual, però us direm que hi ha cançons de diferents tipus: 10 cançons imprescindibles, las que inspiren amb el seu missatge, les adaptades, les divertides, les ballables; també les infantils, les col.lectives, les de sempre, les noves. També hi ha un apartat per els novedosos concerts en streaming i propostes o iniciatives que li han encantat; les cançons que parlem del coronavirus, cançons de la diada de Sant Jordi, de publicitat...
No nomes es un llibre imprescindible per recordar aquesta etapa musical de la pandèmia (per part bona i per part dolenta), sinò que esta molt ben documentat amb unes curiositats que desconeixiem de certes cançons i un llibre que sobretot està fet amb el cor i per l'amor per la música d'aquest santboià.
100% recomanable pels amants de la música i melòmans. Gràcies Paco, per tant amor a la música, perdoneu però algú ho tenia de dir!
Us deixem amb el mític "Resistiré" que tant va sonar al confinament però amb una versió ben curiosa i rockera de Porretas:
"De Conakry a Barcelone" (Kasba Music, 2020) és el tercer àlbum de Nakany Kanté i resumeix a la perfecció el seu contingut. D'alguna manera és un disc d'anada i tornada i que finalment torna a anar.
La Nakany va venir de Conakry, va iniciar a Barcelona la seva carrera musical, va tornar a Conakry on va gaudir de l'èxit i ara ha vingut de nou a Catalunya per oferir-nos aquest còctel treballat entre les dues ciutats.
Al disc n’hi ha moltes guitarres mandingues, balafon, mida, djembé, carbassa i baixos de Conakry, als quals s'han afegit bateries, teclats, baixos, trompeta i sabar gravats a Barcelona per unes cançons amb pop, afrobeat, soukous i cubaneo que parlen de la vida a les dues ciutats, de l'amor en la distància, del pes de la tradició i la religió en els joves (que reclamen Àfrica per als africans), de la maledicció de les dones estèrils, de les nenes que es lliuren en matrimoni, del joc de la vida que juguem cada dia ...
"De Conakry a Barcelone" està gravat per Alassane Bangoura en els estudis Danfaga de Conakry i per Fernando Redondo Dinky en els estudis Blackbird i Bonso de Barcelona, masteritzat per Alfonso Almiñana en Audiomagic, mesclat i produït per Javi Zarco, Nakany Kanté i Fernando Redondo Dinky.
El disc es va presentar ahir al Mercat de Música Viva de Vic i el 8 de novembre, a Barcelona, a La Nau dins la programació de Curtcircuit.
“Las parejas perfectas” és el single avançament de “Baja fidelidad” pròxim EP de Novel (projecte personal de Javier Hernández) que s'editarà a mitjans de setembre. En ell hi ha una evolució evident i un gir significatiu respecte als anteriors treballs, l'EP "vigília" (Autoeditat, 2019) ja en vam parlar al blog a https://lamusicaamanseixlesferes.blogspot.com/2019/07/novel-presenta-vigila-el-seu-ep.html i "Idolatría" (Single Digital, 2020), a més de comptar amb grans col·laboracions de Rafa Caballero (Burrito Panza, Colorado, etc.), Carlos Cuevas (Surfin’ Bichos, Mercromina, Travolta, Burrito Panza), Elisa Bernal (Hola Lis, Hibernales), Samuel Cuevas y Fernando Alfaro (Surfin’ Bichos, Chucho) que engrandeixen el tema, i ho fan perfecte per obrir un EP, “Baja fidelidad”, que constarà de quatre temes mes, sobre els quals el pes d'atmosferes amb sons envoltants i teclats ambientals prenen el relleu, i, encara suposant un gir brusc, no es llimen arestes ni es trenca l'essència de la cruesa i austeritat en les lletres i en l'estructura de cançons que guarden més del que aparent. Temes com “Martes trece”, dedicada a la memòria del seu pare i que compta amb la col·laboració de la violinista Felipe Aizaga (Celtic Trip) i "Hipermetropia", novament amb Rafa Caballero a el baix i la veu majúscula de Javier Arnal (Chatarreros de sangre y cielo), són el cos d'un EP que conclou amb “Entiérrame, mi amor”, la perfecta sentència i tancament a més de vint-minuts que pretenen no deixar indiferent a qui escolta.
El disc "BLAU" de Jorge da Rocha ens acosta als mons de Radiohead i Massive Attack, passant per la cançó portuguesa i l'experimentació.
És un àlbum que combina la música alternativa, el pop i la world music d'una forma molt original.
Després d'haver gravat dos àlbums amb només dos instruments -veu i contrabaix-, Jorge da Rocha sent ara la necessitat d'expandir el seu so i donar així un pas més en l'experimentació amb l'ús d'efectes al contrabaix i d'elements de l'electrònica, i també a nivell vocal, entrant en contacte amb altres personatges i explorant nous timbres i expressions.
És un disc on la premissa ha estat no limitar-se i així Jorge da Rocha ha aprofitat per connectar amb el seu primer instrument, la guitarra, a més de comptar amb la col·laboració d'altres músics aportant més instruments i sonoritats.
Així, l'àlbum té moments instrumentals d'intensa bellesa: passatges de cordes que es barregen amb punyents i distorsionades guitarres, bateries acústiques reforçades per elements electrònics, curiosos efectes a nivell de sintetitzadors barrejats amb arcs de el contrabaix i carregats de reverbs, distorsions i delays.
BLAU és un àlbum amb so i semàntica pròpia, que celebra la riquesa de el moment actual, personal i col·lectiu, l'eterna recerca creativa per nous camins, on també trobarem cançons profundes i elegants marcades per la poesia de les seves lletres en portuguès i anglès.
BLAU sorgeix també com l'acrònim de "Being Lost As Usual", que resumeix el moment actual de Jorge des d'un punt de vista personal i col·lectiu. No com una cosa negativa, però sí com un estat en què, estant perdut, sorgeix el potencial d'obertura a nous i millors camins. A nivell col·lectiu es reflecteix en l'estat social, polític i ambiental de la planeta. A nivell personal es reflecteix en un estat d'inquietud artística que el porta a sentir-se no trobat de el tot, el que li fa avançar cap a nous camins i sonoritats.
BLAU compta amb la participació especial de Pau Vallvé (bateria), Martín Meléndez (violoncel), Lisa Bause (violí) i Xavi Molero (bateria). Ha estat produït per Jorge da Rocha i Dave Bianchi (Dry Town Studios, Barcelona) i masteritzat per Victor Garcia (Ultramarinos Mastering Studios, Barcelona).
Txua llança el seu primer disc en solitari després de dues dècades de trajectòria musical. El nou àlbum neix amb el nom de "Renacer" i aposta per la diversitat i la maduresa musical, sempre marcat per una actitud positiva en les seves lletres i melodies. L'artista ofereix un estil totalment diferent a el rock urbà a què venia acostumant i incorpora la seva experiència vital i musical.
El seu primer single, “No estás sola”, és una defensa del feminisme. Dins el mateix plàstic s'inclou una segona versió protagonitzada per 9 dones que han volgut sumar-se a aquest cant en defensa de la igualtat (Ana Jordá, Lucia Verdú, Marina Sweet, Electric Xandra, Afrika Bouzas, Pilar Pastor, Meli Mar, Leila Diaz i Rocio Ro). 9 dones en un disc amb 9 cançons. El número 9 (nou) és el signe dels ideals, l'interès Universal i l'esperit de combat amb fins humanitaris. Simbolitza la llum interior. Aquest número és totalment independent i amb enfocament optimista cap a la vida.
En el segon track canta “No te rindas”, un poema a què li ha posat música i que tradicionalment s'ha atribuït a Mario Benedetti, tot i que és, en realitat, d'autor desconegut.
L'àlbum "Renacer" marca un gir en la trajectòria de Txua a què avalen 20 anys en la música i amb el qual han col·laborat artistes com Fernando Madina (Reincidentes), Pedro (La Fuga), Gato Ventura, Ceu, Nacidos de la tierra, etc.
Al llarg de les dues últimes dècades, Txua ha compartit escenari amb grups de la talla de Fernando Madina (Reincidentes), Pedro (La Fuga), Gato Ventura, Ceu, Nacidos de la tierra, etc. ... i actualment malgrat als temps que corren comença la seva gira tant en acústic com en elèctric.
Un disc càlid, amb lletres plenes de poesia i una música totalment personal i intransferible. Dóna-li al play i descobreix com és Txua.
