RÜDIGER i el seu disc més lluminós "Love is a Muscle"

Què en queda quan el soroll s'apaga? Què roman quan les certeses trontollen? Per a Rüdiger, la resposta continua sent la mateixa: l'amor.

Després de dos àlbums i un EP que el van consolidar com una de les veus més personals de l'escena independent, Felix Buff torna amb Love is a Muscle, un treball que suposa un pas endavant tant en l'aspecte musical com emocional. Publicat per Usopop Diskak i Les Disques du Paradis, aquest tercer àlbum explora l'amor des de tots els angles possibles: el romàntic, el familiar, el polític, el que sentim cap a nosaltres mateixos i fins i tot el que hem d'aprendre a recuperar quan creiem haver-ho perdut.

"L'amor és un múscul. Si deixa d'exercitar-se, s'atròfia."

Aquesta idea senzilla vertebra un disc lluminós, esperançador i profundament humà que, sense renunciar a la malenconia característica de Rüdiger, troba bellesa precisament en la vulnerabilitat. En una època marcada per la polarització, la incertesa i l'aïllament, Buff reivindica l'amor com a forma de resistència quotidiana.

Felix Buff va sorprendre propis i estranys quan va aparcar momentàniament les baquetes (Willis Drummond, Joseba Irazokia eta Lagunak, GU...) i es va posar al capdavant de Rüdiger per donar curs al seu vessant compositiu i de frontman. És cert que aquest salt no va sorprendre tant els seus més propers perquè coneixen de sobres el bagatge musical que atresora l'artista resident a Bera (Nafarroa).

Resulta una excel·lent notícia que l'aventura gaudeix de continuïtat, perquè ens permet ser testimonis de l'evolució d'un projecte que destaca per un exquisit gust i la cura dels detalls.

El millor és que, sí, aquesta amanida de sabors segueix present i identificable (el folk entès com a arrel, la seva debilitat per l'escena independent australiana, els Beatles i el vell Neil; l'electrònica minimalista al servei de la cançó, el gust per la producció impol·luta, aquest estira-i-arronsa entre allò clàssic i allò rabiosament contemporània. Llevat que visquis en una bombolla tots tenim les nostres influències, però l'autor arriba amb el seu tercer llarg això que tant costa: Rüdiger sona Rüdiger. I ens encanta perquè definitivament ha sortit el sol.

Love is a Muscle és una col·lecció de temes amb una lluminositat contagiosa. Apeteix tornar a donar-li al play, ajuntar-se amb la teva gent i brindar per la vida, l'amor i totes aquestes coses que val la pena en un món que cau a trossos.

Hi ha aquí menys lisèrgia que en entregues anteriors, potser a favor d'una ànima més essencialment pop. La cançó com a punt de partida i únic objectiu: és igual que s'acosti al soul ('The Whitest Thing You'll Ever Be'), al tràngol joiós kurtvilesco ('Gigantic Storm'), a explorar la seva vena més crooner ('Lost in the Zoo') -amb uns meravellosos arranjaments de corda-. Sense adonar-se'n, un arriba al final amb la seva primera cançó en eusquera, tancament perfecte per a un disc d'algú que no sabem si és feliç, però definitivament el seu moment musical ho és i ens ho vol transmetre.

L'àlbum d'un artista en el seu millor moment, conscient que mentre visqui cal donar tot l'amor que un pugui ('I Love You, Etc'), perquè, com canta a la bella 'The Will', in a minute we'll be gone. És així.

Karenin inicia una nova etapa amb un single "Dónde has estado"

Karenin inicia una nova etapa amb un single "Dónde has estado" produït per Anto Planes a Iconita Lab

Hi ha cançons que parlen de trobar algú. I n'hi ha d'altres que parlen de tot el que va haver de passar abans de trobar-ho.

"On has estat" és el nou single de Karenin, el projecte murcià liderat des dels seus començaments per Isaac González Hernández, i suposa el primer avenç d'un nou disc en què Karenin torna a explorar aquest territori propi on conviuen la intimitat, la malenconia, les guitarres i una electrònica cada cop més present.

Enregistrat a Iconita Lab i produït per Anto Planes, “On has estat” presenta un Karenin renovat en allò sonor, però reconeixible en allò essencial: cançons que parteixen d'una emoció concreta per acabar parlant d'alguna cosa molt més universal.

"On has estat / tot aquest temps. / Potser estaves… / …estàvem caient."

La cançó comença mirant enrere, reconstruint el moment exacte en què dues persones es van trobar. Però aviat deixa de ser una cançó sobre el passat per esdevenir una cançó sobre el present: sobre allò que passa quan, després d'haver passat pel dolor, apareix algú capaç de canviar la nostra manera de mirar les coses.

“Dónde has estado” parla de la possibilitat de tornar a sentir després d'haver deixat d'esperar, de reconèixer l'altre i, alhora, reconèixer-se un mateix en aquesta trobada.

Musicalment, el nou single combina guitarres, baix, teclats, sintes, programacions i caixa de ritmes, construint un paisatge que es mou entre el pop alternatiu, l'electrònica i la sensibilitat indie que ha acompanyat Karenin durant tota la seva trajectòria.

La formació actual està integrada per Isaac González (veu principal, guitarres, synths/teclats i caixa de ritmes), Fran (bateria i programacions) i Helios (baix i teclats).

Una història que va començar el 2009:

Karenin va néixer com un projecte personal d'Isaac González després de la seva etapa com a guitarrista d'In the Ears of Children, i va anar creixent fins a convertir-se en una banda on han participat nombrosos músics vinculats a l'escena independent murciana.

El seu primer àlbum, “La verdad era esto”, va aparèixer el 2009 i va mostrar ja algunes de les constants que definirien l'univers de Karenin: cançons de tall íntim, lletres introspectives, melodies delicades i una manera particular de convertir sentiments trobats, ruptures i nostàlgia en cançons. El disc va ser publicat per Closer Popnography i va comptar amb la producció de Nacho Goberna, de La Dama S'Esconde.

El 2013 va arribar “El puente de los peligros”, un EP de quatre cançons que va ampliar l'espectre sonor del projecte, incorporant distorsions, efectes de guitarra i sintetitzadors sense perdre el caràcter malenconiós de les seves primeres composicions. El treball va ser gravat entre Manchester i Albacete i publicat per Flor i Nata Records.

La trajectòria de Karenin també va passar per alguns dels escenaris i els festivals més rellevants de l'escena independent espanyola. El 2014, la banda va guanyar la categoria murciana de TalentoSOS, la qual cosa li va permetre actuar al SOS 4.8 de Múrcia. També va estar present en cites com Microsons, Big Up! Múrcia i el concurs Vila de Bilbao.

El 2015 va arribar l'àlbum “Karenin”, un treball en què el projecte va fer un pas endavant quant a múscul instrumental i desenvolupaments, apropant-se més al post-rock i l'electrònica i comptant amb la producció de Raúl de Lara.

Ara, més d'una dècada després d'aquelles primeres cançons, Karenin torna a obrir una pàgina nova.

Un nou àlbum en camí:

On has estat és el primer capítol d'un àlbum que ha estat registrat juntament amb diferents productors i en diferents processos de treball. Aquest primer avenç ha estat produït per Anto Planes a Iconita Lab, i serveix com a carta de presentació d'una nova etapa en què Karenin amplia la seva paleta sonora sense renunciar a allò que sempre ha estat al centre del projecte: les cançons d'Isaac González i la seva capacitat per convertir experiències íntimes en històries compartides.

Soleá Morente i el seu nou disc "Eco -Los Angeles"

La memòria de Los Angeles, un dels cims indiscutibles del pop espanyol, reneix avui en dia eludint qualsevol exercici de nostàlgia inert per convertir-se en pols viu gràcies a l'estrena en totes les plataformes digitals d'«Una vez més», una esglaiadora relectura signada per Soleá Morente que anuncia l'arribada d'un ambiciós àlbum doble i d'una ambiciós àlbum doble tardor.

El ressò de Los Angeles rebrota en el present amb el pols intacte gràcies a l'estrena a totes les plataformes digitals de «Una vez más», una esglaiadora relectura del seu repertori clàssic a càrrec de Soleá Morente. Lluny de qualsevol simulacre nostàlgic o del fred tràmit commemoratiu, aquesta entrega funciona com el batec central d'un projecte de llarg alè titulat «El Ressò de Los Angeles · 1976 · 2026», una obra coral impulsada per Popi González i Pablo González que s'endinsa en la memòria d'una de les bandes. Transcorregut mig segle des d'aquell fatídic any en què les vides de Poncho González i José Luis Avellaneda van quedar truncades a la carretera, la discografia del quartet granadí eludeix les maneres del mausoleu per demostrar que les seves cançons continuen operant com a matèria viva a l'ADN musical de diverses generacions. Després del destapament inicial protagonitzat per Anni B Sweet i Pedro de Dios amb la peça «Moments», l'obra lliura ara un nou argument gravat amb una sensibilitat exquisida i una afinada consciència harmònica que treu a la llum valuosos matisos sense esquerdar l'estructura original de la composició.

En aquesta nova lectura, Soleá Morente s'apropia de la melodia des del lliurament íntim, acompanyada per una producció d'acabat pulcre signada tècnicament per José Antonio Sánchez des de Producciones Perillosas, Miguel Martín i Jesús Coca. La peça serveix com a perfecta avantsala per a l'arribada de l'àlbum doble al complet, un volum on la veterania i l'avantguarda es creuen amb aliances de la talla de Jota i Florent dels Planetes, Víctor Lapid, JJ Machuca o Napoleó Solo, entre d'altres noms indispensables. Per acompanyar aquest llançament, la web oficial del projecte manté ja activa la reserva anticipada del doble vinil a la seva edició física, mentre el calendari d'esdeveniments es prepara per desbordar allò estrictament discogràfic amb una dimensió cultural transversal. Entre les cites destacades de la programació figuren la taula rodona impulsada per la SGAE que acollirà el Teatre Alhambra el dimecres 18 de novembre a les 20.00 hores, amb les reflexions dels periodistes José Ramón Pardo, Fernando Díaz de La Guàrdia i Eduardo Tébar amb els músics José Ignacio Lapido acústic, així com l'exposició documental que obrirà les portes al desembre a la seu de Caixa Rural amb material fotogràfic inèdit i objectes de la trajectòria del conjunt.

El punt d'ebullició en directe viurà el seu conclave definitiu el proper dissabte 24 d'octubre a les 21:00 hores sobre les taules del Teatre CajaGranada, en una vetllada recolzada per l'Ajuntament de Granada, Granada 2031 Capital Europea de la Cultura, Fundació CajaGranada i Cervezas Victoria les entrades de la qual. Sobre l'escenari es creuaran els camins de Miguel Ríos, Lori Meyers, Lapid, José Antonio García de 091, Soleá Morente, Antonio Arias amb Juan Codorniú de Sargantana Nick, Popi González, Pau G, Quini Ametllers de La Guàrdia, Juan Alberto de Nens Mutants, Adolfo de Los . nòmina de músics que inclou Unitat i Harmonia, José A. Sánchez, Miguel Martín, Jesús Coca, Jesús Garcia, Paulina del Carme, Tessa Olmos, Eva Penélope, Maria Alcaraz, Nacho Pacheco i Pablo Bachs. D'aquesta manera, el tribut esquiva el marbre del monument per erigir-se en un organisme respirable que defensa una veritat inqüestionable: la bellesa d'un repertori clàssic mai no pertany a l'arxiu mort, sinó a l'orella contemporani que decideix tornar-lo a habitar.

La materialització d'aquest ambiciós projecte confirma que la música de Los Angeles transcendeix la mera catalogació històrica per instal·lar-se al present amb vigència absoluta. Amb el doble vinil disponible en reserva anticipada, l'imminent llançament de l'àlbum el proper 21 d'octubre, l'esperat concert del 24 d'octubre al Teatre CajaGranada, la taula rodona al Teatre Alhambra i la propera exposició documental, l'homenatge es consolide com un esdeveniment cultural imprescindible que honra la memòria de la formació granadina des de la creació artística.

Els madrilenys ESPINO ens presenten "Elixir I"

ESPINO és un grup de rock alternatiu des de Madrid. Honestedat, contundència, un directe molt potent i una cura especial pels textos. 

ELIXIR I Projecte sorgit en pandèmia, donant forma a cançons i un univers propi al seu voltant. Després de diferents formacions, el 2024 es consolida la formació actual amb Alfonso Martín (guitarra i veu), Javier Casares (baix) i Jesús González (bateria). Des de llavors, la banda ha anat definint un so cada cop més reconeixible i traslladant-lo al directe, recorrent diferents sales de Madrid i el seu extraradi amb concerts intensos, contundents i molt enganxats a l'essència de les cançons. Quatre cançons travessades per la fragilitat, la caiguda, el refugi i la necessitat de tirar endavant. Protegir-se (“La Campana de Cristall”), aixecar-se després de caure (“Fallaste”), desprendre's del passat (“La Piràmide de Foc”) i enfrontar-se a l'ansietat, el pànic i els “gossos negres” de la teva ment (“Diazepam”). Gravat, barrejat i masteritzat a Estudios Brazil juntament amb Javier Ortiz. Registrat en rigorós directe, buscant conservar l'energia, tensió i interacció real de la banda tocant junta. El títol juga amb l'imaginari dels antics elixirs i els remeis miraculosos: quatre principis actius per a dolors que no sempre tenen medicina.

Top 10 LMALF temàtica Gossos

 

La Iaia "El meu gos s'en va"

Pink Floyd "Seamus"

Empty Cage ·Gos fosc"

Lali BeGood "El meu gos groc"

Els Gossos "El gos"

Amics de les Arts "L'home que treballa fent de gos"

Miqui Gimenez "Com un gat, com us gos

Grupis "Gat i gos"

Silverio "Perro"

Bad Gyal i Victor Mendivil "Perro"

NEUS FERRI ens presenta el seu nou disc "Mala Yerba 1316"

NEUS FERRI, cantant i compositora, després de tres discos editats i una reconeguda carrera, presenta el seu nou disc "Mala Yerba 1316". Un disc que es titula així per les males herbes que mai no moren i que no són dolentes com les han pintat al llarg de la història, fins i tot tenen una gran quantitat de beneficis i de raons per existir: aporten hidratació al sòl, protegeixen de l'erosió i milloren l'estructura del sòl entre altres coses.

Aquestes cançons inèdites, ara revisitades, no han deixat de viure i tenir cura del subsòl creatiu de tothom que ha anat prenent forma a l'obra de l'autora alcoiana. Les cançons, així com les experiències de la vida, de vegades no se'ls troba sentit en el moment en què sorgeixen o passen, però és al llarg del temps que cobren força i raó de ser.

"Mala Yerba 1316" revisita 10 peces iniciàtiques de l'autora des de la mirada actual, amb una producció moderna i original que conserva i alhora fa evolucionar les arrels de l'artista.

La música de Neus es caracteritza per un so contundent, rocker i potent alhora que sensible i esglaiador a través d'intenses lletres i la seva veu única, i tot això continua present en aquest treball, coherent amb la seva identitat.

Joana de Diego i Sergi Boal presenten "Irati"

Irati significa “bosc” en euskera, però també és un nom de dona. I és precisament en aquest imaginari on neix la música del projecte: natura, aigua, fusta, llum i foscor conviuen en un paisatge sonor ric en textures.

Format per Joana de Diego i Sergi Boal, "Irati" transita entre l’indie-folk, la cançó d’autor i l’electrònica subtil. Guitarres acústiques, sons orgànics i sintetitzats, cors i veus crues construeixen un univers propi on la delicadesa conviu amb l’experimentació i les sonoritats mediterrànies.

Joana de Diego i Sergi Boal són els autors de les cançons i assumeixen les veus i les guitarres del projecte. Al seu costat, Nico Roig signa la producció i aporta una mirada artística que esdevé essencial en la construcció del so d’Irati.

Cantades en català i castellà, les quatre cançons de l'EP dibuixen un territori sonor íntim, orgànic i imaginatiu. Un lloc on conviuen bellesa i misteri, llum i foscor. Com un bosc. El treball està format per les cançons “Viento”, “Totes les finestres”, “Pedres” i “Un cel a les mans”.

Joana de Diego és cantant, compositora i flautista. Formada en música clàssica al Conservatori del Liceu i en música moderna al Taller de Músics de Barcelona, és filla de la desapareguda cantant argentina de tango i folklore Elba Picó, una herència musical que forma part del seu univers artístic.

Inicia la seva trajectòria professional en l’àmbit del jazz, etapa durant la qual comparteix escenari i col·labora amb músics com Albert Bover, Horacio Fumero, Jordi Matas, Marc Ayza, Llibert Fortuny o Raynald Colom, entre d’altres, actuant en nombroses sales i festivals.

L’any 2007 realitza una residència artística a Viena (Àustria), on col·labora amb el compositor Pau Sandaran en “Tres poemes brasilers”, una obra per a quartet de corda i dues veus solistes presentada com a treball final de màster al conservatori de la ciutat.

Després d’aquesta primera etapa vinculada al jazz i altres músiques afins, Joana de Diego inicia un procés de recerca d’una veu artística pròpia. S’endinsa en el folk, la cançó d’autor i diferents músiques d’arrel per construir un llenguatge personal en què conflueixen sensibilitat, expressivitat i una particular mirada sobre la cançó.

Al llarg de la seva trajectòria ha publicat cinc treballs discogràfics. El primer, “Lluny de les teulades” (2013), va ser coproduït per Pep Lladó, cantautor i excomponent d’Ai Ai Ai. El 2016 va publicar “Wag i Jo, Jun i el Follet del Vent”, un projecte de música familiar creat amb el músic brasiler Wagner Pa, al qual seguiria “Timbla” (2018). L’any 2023 publica “Tel”, un projecte desenvolupat amb el creador, inventor i multiinstrumentista Xavi Lozano i integrat en un àlbum il·lustrat que va rebre un ajut a la creació de la Fundació SGAE. El 2025 arriba “De cuando era viento”, un treball que aprofundeix en la seva faceta més personal com a autora. El disc combina cançons pròpies amb composicions construïdes a partir de textos poètics i compta amb la participació de Guillermo Gómez, Martina Mir de Diego, Matías Míguez i Pablo Cruz, així com amb les col·laboracions de Carme Canela, Sabina Witt i Xavi Lozano. Un àlbum que ha rebut una destacada acollida crítica i que consolida la maduresa del seu llenguatge artístic.

Els seus diferents projectes l’han portat a actuar en festivals i espais com Barnasants, Jardins de Pedralbes, El Born CCM, Nau Ivanow, Pirineos Sur o Casa Elizalde, entre d’altres.

Sergi Boal és un guitarrista i compositor barceloní amb una trajectòria marcada per l’exploració sonora i per una manera molt personal d’entendre la guitarra. Amb influències que van de José González i Nick Drake a Bon Iver o Sufjan Stevens, la seva música transita entre el folk, l’indie, l’electrònica i les sonoritats ambientals i cinematogràfiques.

La diversitat és, precisament, un dels trets que defineixen la seva obra. El seu primer àlbum, “Nylon And Turtle”, ja mostrava la seva faceta més íntima a través d’un repertori de composicions pròpies per a guitarra solista que va obtenir una molt bona acollida crítica. Posteriorment publica “Silenci”, un treball obert a les músiques del món, i “Cercle”, un nou disc de guitarra solista concebut com un viatge introspectiu i espiritual.

Amb “Man Without a Hat”, Boal amplia el seu llenguatge cap a territoris instrumentals on conflueixen indie i electrònica, una inquietud per experimentar amb textures i atmosferes que continuarà present en els seus projectes posteriors.

Paral·lelament, crea i compon la música de “Wheels Collective”, una formació de vuit músics amb una proposta de pop orquestral i cinematogràfic. També publica “If You Take the World”, projecte que arriba a 3Cat, i l’EP instrumental de guitarra “Everything”. El 2020 publica “Océanos” al costat d’Isabel Vinardell.

Al llarg de la seva trajectòria ha compartit projectes i col·laboracions amb músics com Olec Mün, Carles Viarnès, Carles Muñoz, Clara Peya, Isabel Vinardell, Joana de Diego, Alba Serrano, Dani Vegas, Lunng Fern, Lisa Bause, Yannis Papaioannou o Anita Zengueza, entre d’altres. També ha treballat amb productors com Dani Vegas (Mishima), Dave Bianchi (What About Music), Simon Smith (Maria Rodés), Marc Molas (El Tostadero) i Yves Roussel.