Tano! és un duet de Girona format per Oskar Garcia (guitarra i veu) i Víctor Pelusa (bateria i veu), nascut el 2015 arrel dels concerts pòstums de la gira de Hurricäde compartint gira amb els també desapareguts Anchord, quan els dos s'ajunten cada vegada de manera més regular al local d'assaig, d'on n'acabarà sortint un encanteri musical del tot original. Cançons esbojarrades, dissonants, rítmiques i dinàmiques, cantades íntegrament en català i en constant recerca de noves sensacions que es reflecteixen en quatre entregues discogràfiques i ressonen en incomptables concerts per terres catalanes, la península ibèrica i part del continent europeu; directes on es mantenen les emocions fortes, la visceralitat i lletres amb caire de llegendes amb un missatge al darrere escopides pel micro. Amb una formació minimalista de guitarra i bateria, Tano! construeix un so contundent que el converteix en un grup difícil d’encasellar més enllà de la música underground. Si bé el punk és un clar catalitzador, les estructures matemàtiques, les veus screamo i melòdiques a la vegada, i les atmosferes post-hardcore, alimenten un compendi que en el fons pretén sortir d'etiquetes. El duet destaca especialment per la potència dels seus directes intensos i sense pauses, pensats per viure’ls a prop del públic i amb una energia gairebé visceral. «Nous mals d’ull, espiritisme algorítmic i diversos balls arcans a l'hora del safareig» Coincidint amb seu desè aniversari, publiquen per sorpresa el seu quart disc «Danses a la Discòrdia». Dotze noves cançons que han viatjat per diferents estudis de gravació, des de Catalunya fins a Baltimore, marcant amb força l’inici d’una nova etapa pel duet acompanyada de la celebració especial amb la posada en marxa del seu propi festival, el Tano!Fest, previst per aquest 2026. Amb una trajectòria marcada per l’autenticitat, l’experimentació i una actitud combativa, Tano! continua evolucionant com una de les propostes més personals i inclassificables.
Després de l'excel·lent acollida del seu darrer disc "Darrere els horts" en mitjans britànics com Shindig!, Songlines i diversos programes de la BBC, i després d'haver girat per Anglaterra i bona part de Catalunya, Ferran Orriols travessa un dels períodes creatius més prolífics de la seva trajectòria.
L'origen d'aquest moment creatiu coincideix amb un canvi profund en la seva manera de relacionar-se amb la música. Després d'anys treballant amb eines digitals, Orriols ha recuperat una metodologia completament artesanal basada en una Tascam 424 i en cintes de casset. Un entorn que afavoreix l'escolta per damunt de la mirada, la intuïció per damunt de la correcció i l'acceptació de l'error com una part inseparable de l'acte creatiu. Les cançons s'enregistren en directe, les mescles es construeixen sobre la marxa i cada gravació conserva intacta l'emoció de l'instant en què va ser creada.
Durant els darrers mesos, el cantautor de La Torre d'Oristà ha reunit un ampli arxiu de gravacions domèstiques. Lluny de reservar aquest material per a un futur disc, ha optat per compartir-lo seguint la mateixa filosofia amb què va ser concebut: lliure de condicionants i obert al present.
El resultat és una nova sèrie de publicacions concebudes com a finestres obertes a un moment creatiu especialment fecund. Instantànies d'un procés en moviment constant que li permet continuar explorant, jugant i descobrint.
Aquest primer volum, titulat "Casa i Sabatilles", reuneix quatre peces: la maqueta inèdita que dona nom a aquest recull, la cançó tradicional Francisca Ferrera (una murder ballad nostrada), el poema Ens donarem les mans, de Josep Riera, musicat per Orriols, i una delicada reinterpretació de No puc cuidar-la, de Jacob Alon, un dels compositors contemporanis que més l'han acompanyat durant els darrers temps.
Aquesta col·lecció es publicarà exclusivament a Bandcamp, una plataforma que permet preservar íntegrament les característiques sonores d'aquestes gravacions —sense modificacions de volum, sense normalitzacions i sense alterar el gra ni l'escalfor propis de les cintes analògiques— i que, alhora, afavoreix una relació més directa, conscient i propera entre l'artista i els seus oients.
Avui us presentem el nou disc "Teoria depresiva para tu aburrimiento" de LA SOMBRA DEL CIPRÉS, gravat entre desembre del 2025 i abril del 2026.
La formació actual està composta per Xavi Corral (veu i lletres), Toni Legends (sintetitzadors i ritmes), Jordi Ubach (guitarres) i Andy Corral (baix).
Els seus components provenen de diferents formacions:
Xavi Corral va ser frontman als 80's d'Esquizofrenia, La Mosca, Restos del naufragio...... Actualment també és el cantant i lletrista a The Invisiblemens.
Toni Legends és el creador i compositor d'Idee du Femelle, que alhora és el principal compositor de les cançons d'aquest àlbum.
Jordi Ubach va ser guitarrista de Transformaciones Ilógicas i La Mosca, músic que reapareix en aquest nou projecte.
Andy Corral és el baixista actualment de Fotos de la novia.
Aquest projecte ha estat produït per Marc Tena a l'estudi Feelback ia més ha reproduït baixos i ritmes amb l'ajuda de Xavi Corral.
La barreja definitiva també realitzada per Marc Tena es publica al juny de 2026, amb la masterització final de Toni Legends.
Aquest primer treball combina els estils dels seus diferents components i aconsegueix un estil post-punk molt reconeixible a la música dels anys 80; pur so d'ambientació amb sintetitzadors atmosfèrics de l'època; línies de baix potents i guitarres pop-dark molt eclèctiques; lletres intenses i fosques del seu cantant que a més aporta una certa energia punk, característica que sempre l'ha acompanyat.
Amb la mateixa il·lusió que un grup primerenc, esperem que la vostra escolta musical us emocioni encara que sigui tan sols una miqueta.
Xavi Corral: Veu , compositor de melodies i lletres.
Toni Legends: Sintetitzadors i ritmes, composició. Masterització.
Julen presenta el seu nou treball titulat 'AMOR (O POTSER NO)': cinc cançons que parlen de l'amor, cadascuna des de amb una perspectiva ben diferent. La ingenuïtat de l'enamorament; les absurditats de la convivència; l'aventura del que és prohibit; el coratge de la ruptura; i la vulnerabilitat de l'estima.
Pel que fa a la música, cada tema és un joc sonor, una història particular. Des del pop de boyband dels 90 a 'MARIOKART' fins a la tendresa acústica de 'et canto', la música de Julen amb producció d'Arnau Figueres fan que les cançons ens descobreixin petits universos.
L'EP compta amb una col·laboració de Miki Núñez per a la cançó més ensucrada i carregada de tòpics romàntics adolescents: 'M'HE ENAMORAT'. Fa més d'un any, un vídeo a xarxes socials en què cantaven la cançó, es va fer viral amb centenars de peticions "l'heu de gravar, si us plau!"... I així s'ha fet realitat.
Julen. Bilbao, 1992
Cantant, guitarrista i pianista de formació autodidàctica. Ha protagonitzat els musicals 'Across The Universe' (2019 a Cardedeu) i 'Els Miserables' (2016 a la producció de la Passió d'Olesa) i ha sigut membre del grup vocal 'In Crescendo', guanyadors del talent show 'Oh Happy Day'.
Actualment, canta amb la companyia de Dàmaris Gelabert i a 'The Grow Up Singing Band'. Com a intèrpret, compositor i productor musical, presenta el seu projecte a @julen_music.
Cinquanta anys després de la pèrdua de Poncho González i José Luis Avellaneda, el llegat de Los Angeles es reactiva a través d'un ambiciós doble àlbum que transcendeix la nostàlgia. Com a primer avenç, es presenta la revisió de «Momentos», una peça on la delicadesa expressiva d'Anni B Sweet es fon amb la guitarra visceral de Pere de Déu (Guadalupe Plata), articulant un diàleg intergeneracional que reivindica la vigència imperible de la banda granadina.
Per commemorar una efemèride que transcendeix la cronologia, l'any 2026 marca mig segle des de l'accident que va truncar la trajectòria de Poncho González i José Luis Avellaneda, pilars fonamentals de Los Angeles. Aquella pèrdua, que va commocionar la música popular espanyola, no va suposar la fi d?una trajectòria, sinó l'inici d'una permanència silenciosa que avui, cinquanta anys després, cobra una dimensió definitiva. Amb el títol El Eco de Los Ángeles, s'articula un projecte integral que s'allunya de la inèrcia del tribut convencional per proposar una relectura honesta i sòbria d'un cançoner que, lluny de ser peça de museu, manté una vigència sorprenent.
El nucli d‟aquesta celebració és un doble àlbum que articula el passat i el present a través d‟un diàleg generacional sense concessions. Si el primer volum, forjat fa dues dècades, va funcionar com un primer reconeixement des de l'admiració, aquest segon volum tanca el cicle amb una naturalitat esbalaïdora. En ell, l'herència de Poncho González és abordada per un elenc on conviuen la veterania i l'avantguarda, comptant amb la participació d'Anni B Sweet, Soleá Morente, Miguel Ríos, Rafael Amarg, José Ignacio Lapido, José Antonio García i Víctor Lapido (091), Antonio Arias, Juan Codorní. Machuca (Lagartija Nick), Pere de Déu (Guadalupe Plata), Jota i Florent (Els Planetes), Juan Alberto (Nens Mutants), Quini Ametllers (La Guàrdia), Napoleó Sol i Unitat i Harmonia, entre molts altres, demostrant que la música de la formació original posseeix l'estructura necessària per suportar.
Com a carta de presentació, es publica el senzill «Moments», un dels cims compositius de la banda granadina. Aquesta nova versió condensa l'ambició del projecte: una cruïlla de camins on la fragilitat expressiva d'Anni B Sweet es fon amb la textura crua i esmolada de la guitarra de Pere de Déu. Lluny d'intentar emular els arranjaments originals, tots dos artistes se submergeixen en la malenconia intrínseca de la peça per reconstruir-la, ratificant que la música de Los Angeles posseeix la mal·leabilitat pròpia de les obres destinades a la posteritat.
Aquest homenatge adquireix un calat particular en estar liderat per Popi González i Pablo González, fills de Poncho, amb José Antonio Sánchez (Produccions Perilloses), Miguel Martín (Unitat i Harmonia) i Jesús Coca (Alta Solana). La seva implicació eleva el projecte d‟una tasca d‟arxiu a un exercici de preservació emocional i familiar. No es tracta d?interpretar cançons alienes, sinó de salvaguardar una identitat. El treball és un testimoni de la continuïtat d'una nissaga musical i de com Granada, convertida en un laboratori inesgotable de talent, ha sabut processar i tornar al present el llegat dels qui van ser pioners del pop espanyol a les dècades dels seixanta i els setanta.
La proposta es completa, durant el darrer trimestre del 2026, amb una exposició exhaustiva que funcionarà com a complement visual i documental d'aquest doble àlbum. Aquest recorregut inclourà material inèdit, des d'arxius de premsa fins a objectes personals, cartelleria original i projeccions, i oferirà una visió polièdrica de la importància del grup i de la seva ciutat d'origen com a eix neuràlgic de la cultura popular. El programa es tancarà amb un cicle de conferències en què, juntament amb especialistes i músics, s'analitzarà la gènesi de la modernitat musical al nostre país, clausurant un tribut que és, sobretot, un exercici de justícia històrica i una celebració necessària d'una llegenda que segueix respirant, que culminarà amb un concert commemoratiu amb un cartell irrepetible d'artista.
Al capdavall, El Eco de Los Ángeles no pretén ser un epitafi, sinó una conversa oberta que es nega a quedar sepultada per la pols dels anys. És, en essència, la prova que hi ha cançons que no envelleixen, sinó que simplement esperen que arribi el moment precís per tornar a sonar.
Amb l'estrena del videoclip de «Ventajas de viajar en tren» com a punta de llança visual, finalment es desvetlla Angelus, l'esperat segon llarga durada d'Ángel Fe Garrido. L'autor granadí se submergeix en dotze talls marcats per una nuesa acústica que, encara que dominada pel folk intimista i la profunditat lírica, no tem obrir-se a subtils explosions elèctriques, consolidant un repertori de maduresa literària i musical enregistrat a The Borderline Music Estudi sota la producció de Juan A. Salinas.
La publicació d'Angelus, el nou àlbum del granadí Ángel Fe Garrido, confirma la consolidació d'un cançoner que s'edifica des de la renúncia a l'artifici. Registrat, barrejat i produït per Juan A. Salinas a The Borderline Music Estudio, aquest treball s'exposa com una col·lecció de cançons de base folk i intimista, on la instrumentació acústica opera com el suport estrictament necessari per sostenir textos d'una profunda càrrega dramàtica. És un repertori d'atmosfera predominantment nua que reclama una escolta atenta, habitant un espai on el silenci i la precisió mètrica són tan determinants com les línies melòdiques mateixes, encara que el minutatge no renuncia a l'electricitat i s'obre a explosions de guitarres en talls com Sahdä. És la paraula escrita la que assumeix el protagonisme central, revelant un autor abocat a l'examen minuciós de la pèrdua, la culpa, l'aïllament i els afectes desarmats.
L'entramat líric d'Angelus transita per una iconografia de caràcter litúrgic i existencial, visible en peces com l'homònima Angelus, De voltors i àngels o La lluita per l'ànima (o Verge de les Angoixes), on les oracions, les dagues i els miracles laics serveixen per purgar crisis d'identitat. Garrido desplega versos descarnats als passatges que vertebren «Dies en creu» o «L'inútil de la família», construint relats de desolació que s'equilibren amb la delicadesa estructural de «Nana de mar en calma», «Nou» o la contradicció final de «Tu volies estar amb mi». Aquesta dualitat entre l'aspror del dolor i la recerca de redempció a l'arrel defineix el pols d'un àlbum de 12 cançons que cerca fixar un testimoni ètic i estètic a través de la cançó d'autor clàssica, densa i profunda.
El desenvolupament de la cançó troba el seu reflex visual al videoclip de «Avantatges de viatjar amb tren», una producció dirigida per Rollo 919 que se submergeix de ple en el conflicte emocional que narra la lletra. Amb la col·laboració de la ballarina Ángela Donat Mas, les imatges tradueixen la tensió d?aquest adéu definitiu, on les maletes fetes amb dies d?antelació i els crits desesperats des de l?altra banda de l?andana es transformen en moviment i llenguatge corporal. El metratge, rodat íntegrament a Granada, utilitza les andanes de l'estació de tren de Granada i la perspectiva oberta dels miradors del barri de l'Albayzín com a escenaris muts de les contradiccions humanes: la paciència infinita de l'espera davant la cruesa de la decepció, i aquesta estranya dualitat on conviuen el desemparament de l'abandonament. D'aquesta manera, la peça audiovisual amplifica l'enigma del text, suggerint que després de la fredor de la finestreta i el silenci dels passadissos, el relat pot no ser tant l'acta d'una ruptura irreversible com l'avantsala d'un retrobament, deixant que cada oient sigui qui completi la interpretació de la història.
Aquest nou pas audiovisual complementa el camí iniciat per La Cautiva, primer avenç del disc on el folk de cambra i la sobrietat acústica convertien la llegenda d'Isabel de Solís i els ressons de l'Albayzín i el Sacromonte en un conflicte emocional de vigència absoluta. La defensa d'aquest cançoner es traslladarà properament als escenaris en una sèrie de presentacions íntimes programades a diferents espais de Galícia, Madrid i Andalusia. En aquestes cites, Ángel Fe Garrido defensarà la naturalesa nua de les seves composicions, presentant-se tant en rigorós solitari com recolzat per seccions de corda i piano, prioritzant sempre la proximitat física amb el públic per preservar la naturalesa confessional i introspectiva d'un disc escrit per perdurar.
En darrera instància, Angelus es desplega com un exercici d'honestedat desarmant, un treball on Ángel Fe Garrido demostra que la cançó d'autor d'arrel folk encara conserva la capacitat d'evocar una bellesa indòmita. A través del rigor poètic, el pes exacte dels silencis i la veritat de la seva proposta acústica, aquest àlbum es consolida com un refugi de maduresa compositiva, dissenyat per romandre i habitar a la memòria molt després que s'apagui l'últim acord.
"Cabells al vent", el primer disc de Bruna Anfruns. Violinista de formación, cantant i compositora, presenta un treball que transforma les influències de la música americana en un relat personal arrelat al territori.
"Cabells al vent" reuneix onze cançons originals en català i anglès que parlen de moviment, llibertat, records i camins per recórrer. Construït des de la proximitat i l'autenticitat, el disc aposta per una sonoritat orgànica on les guitarres acústiques, el violí i una banda sòlida posen les històries i les emocions al centre.
Després d'un primer EP publicat el 2019 i d'una etapa decisiva a Austin (Texas), on va entrar en contacte directe amb l'escena musical local, Bruna Anfruns consolida ara una proposta pròpia que uneix country d'arrel, folk i cançó d'autora amb naturaliat i personalitat.
