Ethnos Atramo presenta “Antología imaginaria”

Ethnos Atramo presenta “Antología imaginaria”, un viatge contemporani per la música de les Tres Cultures.

“Antología imaginaria” és el nou treball discogràfic d’Ethnos Atramo, el duet electroacústic format per Pepa G. Lillo i Gabriel Navalón, i serveix per culminar la seva trilogia dedicada a reinterpretar les melodies del passat des d’una mirada contemporània. L’àlbum proposa un recorregut sonor per la música antiga de les anomenades Tres Cultures, cristiana, jueva i musulmana, traçant un mapa musical que transcendeix fronteres geogràfiques i temporals.

Durant sis anys d’investigació, estudi i revisió de fonts històriques, Ethnos Atramo ha explorat el cançoner medieval europeu, la poesia de la música andalusina, la diàspora del repertori sefardita pel Mediterrani i la tradició asquenazita de finals del segle XIX i inicis del XX. Tot aquest llegat es reinterpreta a través de llenguatges actuals vinculats al rock, el folk, el jazz i l’electrònica, gèneres que el duet utilitza com a eines d’experimentació i diàleg entre èpoques.

“Antología imaginaria” es construeix com un relat sonor que enllaça tècniques compositives medievals, com el contrafactum, amb arranjaments contemporanis. El disc transita per l’amor cortès, la litúrgia, la dansa, el misticisme, la sensualitat i la sàtira, integrant melodies d’origen sefardita, andalusí, occità, iemenita, magribí i centreeuropeu. Cada peça és una recreació lliure que respecta l’essència original mentre la projecta cap a nous territoris sonors.

L’àlbum destaca pel timbre net i expressiu de Pepa G. Lillo, la veu i el treball percussiu de la qual permeten evocar amb precisió la tradició andalusina, l’arrel europea sacra i pagana i el llegat hebreu en les seves múltiples vessants. Alhora, la producció musical de Gabriel Navalón articula una arquitectura electroacústica complexa que harmonitza allò modal i allò contemporani, assolint un mestissatge coherent, agosarat i sense prejudicis.

L’edició física d’“Antología imaginaria” completa la proposta artística amb un disseny acurat inspirat en l’artesania del damasquinat toledà, reinterpretat des d’una estètica retrofuturista propera al steampunk, reforçant el vincle entre tradició i modernitat que travessa tot el projecte.

Amb aquest nou treball, Ethnos Atramo no es limita a reproduir codis historicistes, sinó que proposa una visió personal i innovadora de la música antiga, on Orient i Occident conviuen en un exercici de sensibilitat, avantguarda i memòria cultural. “Antología imaginaria” és una invitació a escoltar el passat amb orelles del present i a imaginar futurs possibles a partir d’un llegat compartit.

Crèdits tècnics:

Pepa G. Lillo: veu, lyraki i percussions (panderetes, bendir, pandero amb sonalles, daf, djembé, bodhràn, darbukas, cròtals, sonalla de closques i cortina metàl·lica).

Gabriel Navalón: teclats, sintetitzador, programacions, bols tibetans i ambients.

Tots els temes d’“Antología Imaginaria” són adaptacions de música antiga i tradicional, excepte “Cantar de mío Tajo”.

Arranjaments, composició original i producció: Gabriel Navalón.

Gravació i mescla: Gabriel Navalón a l’estudi Crisol de Utopías (Toledo): temes 4, 5, 6 i 8 (febrer 2019 / març 2020), temes 3, 7, 10 i 11 (març 2022 / abril 2023) i temes 1, 2 i 9 (febrer / novembre 2024).

Masterització: Gabriel Navalón a l’estudi Crisol de Utopías (Toledo, agost 2025).

Lutheria per Luis Antolín (RMLuthier) i Sanín Percusión Tradicional.

Text i il·lustració: Pepa G. Lillo.

Disseny gràfic: Gabriel Navalón.

Videoclips i fotografies: Sibila Producciones.

Ethnos Atramo és el projecte artístic de Pepa G. Lillo i Gabriel Navalón, un duet electroacústic que explora el diàleg entre la música antiga i els llenguatges contemporanis. La seva proposta estableix ponts entre Orient i Occident, entre allò sacre i allò popular, integrant tradició i experimentació a través d’una mirada profundament personal.

La veu i la percussió de Pepa G. Lillo evoquen l’essència andalusina, occidental i oriental, l’arrel europea sacra i pagana, i el llegat hebreu en les seves vessants sefardita, asquenazita i judeoiemenita. Per la seva banda, Gabriel Navalón, compositor, teclista i productor, és pioner en la renovació de la música antiga i tradicional mitjançant l’ús de síntesi, seqüències electròniques i estructures harmòniques actuals.

Després del seu debut el 2008, Ethnos Atramo inicia una intensa activitat en escenaris històrics i espais culturals de referència, com el Teatro de Rojas de Toledo, l’enclavament arqueològic de Melque o les ruïnes de San Pedro a Hita, consolidant una proposta que combina rigor històric i llibertat creativa.

El 2013 publiquen el seu primer treball discogràfic, “Ethnos Atramo”, enregistrat a l’estudi Crisol de Utopías (Toledo) i produït per Gabriel Navalón. La presentació de l’àlbum els porta a actuar en festivals i espais emblemàtics com el Museo Sefardí de Toledo, el Festival Folk Segovia, el Festival Internacional de Poesía Voix Vives, el Festival Madrid Folk o la Sinagoga del Agua d’Úbeda, entre molts altres.

El 2014, la Compañía Ibérica de Danza encarrega al duet la composició de la banda sonora de l’espectacle multidisciplinari “Maimónides · Un viaje sin retorno”, estrenat a l’Auditorio Joaquín Rodrigo de Las Rozas (Madrid) i posteriorment representat al Teatro Góngora de Còrdova. Aquesta col·laboració reforça el caràcter escènic i narratiu de la seva música.

El seu segon treball discogràfic, “Sinagoga del Agua”, s’estrena el 2016 dins del Festival Internacional de Música i Dança “Ciudad de Úbeda”. L’àlbum recull interpretacions inèdites enregistrades en directe i consolida la seva presència en importants festivals nacionals i internacionals, així com una gira per Galícia el 2018.

Després de la pausa provocada per la pandèmia, Ethnos Atramo reprèn la seva activitat el 2021 amb el llançament digital del senzill “Pello Joxepe”. El 2022 estrenen el programa de concert “Cantares Hebreos”, centrat en el patrimoni musical sefardita, asquenazita i judeoiemenita, amb el qual tornen als escenaris de manera continuada.

El març de 2024 presenten “Cancionero Nómada” al Teatro de Rojas de Toledo, un espectacle que recorre múltiples llengües i tradicions musicals amb una mirada contemporània. Aquest treball els val la nominació als XXXIII Premios Teatro de Rojas com a Millor espectacle de Companyia de Castella-la Manxa i dona inici a una extensa gira per tot el territori peninsular.

Ethnos Atramo ha mantingut sempre un estret vincle amb el món de les lletres, participant en festivals de poesia, recitals literaris i projectes interdisciplinaris, reafirmant la seva vocació de diàleg entre cultures, arts i temps històrics.

Dura Calá presenta 'AY!'

 

Dura Calá presenta 'AY!', el seu primer àlbum d'estudi. "Macarreo pur i sense filtres" que neix d'un punt vital que la mateixa banda defineix com a "millorable", però és precisament això el que li dóna la seva força. El grup fuig del que és conceptual per centrar-se en el que coneixen millor, les seves pròpies vides i les dels seus.

"Aquest disc és un vacil·ló", explica la banda. "Són les nostres històries, algunes molt personals i d'altres que ens tocaven de prop, sempre respectant l'anonimat perquè no hi ha el pla per esbudellar els draps bruts dels col·legues. Hem parlat del que coneixem, del que ens preocupa i del que desitgem, sense filtres".

Aquest compromís amb la realitat es tradueix en un so cru que beu directament del cinema quinqui i de l'essència dels orígens. És un so propi, directe i cru.

Tot i que cada tema de 'AY!' funciona com una peça independent, hi ha un fil invisible que recorre tot l'àlbum: Madrid. La ciutat és l'escenari on han nascut les cançons, des de les anècdotes viscudes als barris fins als trajectes d'anada i tornada que van inspirar cançons com “La Macarena”.

El disc inclou els singles que han anat sortint aquest darrer any “Tío Pepe”, “Mala Sangre”, “Mataora”, la més recent “La Suerte” o com “Reyerta”, una adaptació d'un poema de Lorca.

Per a Dura Calá, treure aquest disc és la culminació d'un any d'esforç i l'excusa perfecta per fer el que més els agrada fer-se a la carretera. La banda arrenca el 13 de febrer a Sevilla una gira de presentació del disc que els portarà per sales de Granada, Madrid o Salamanca.

Dura Calá és una banda madrilenya formada per músics amb un llarg recorregut a l'escena de la ciutat, en què han passat per diferents formacions al llarg dels últims anys, i que han unit les seves forces per donar forma a les seves pròpies cançons plenes de personalitat que respiren barri, actitud i cert "aire quinqui" de la capital.

"Dura Calá neix de les ombres de la despietada i addictiva nit madrilenya, després d'una trobada fortuïta de cinc gats de carrer. Sis joves músics que ja saben el que és buscar-se la vida com a buscavides i mercenaris en el negoci musical i que amb més ganes que mai, han unit forces en conèixer-se i coincidir en els locals de les ompli musicalment, fidels a les seves arrels"

Amb tan sols un EP publicat, han aconseguit cridar l'atenció de la crítica i el públic penjant el cartell de “tot venut” als primers concerts de la seva ciutat. Així ho demostra la seva incorporació a Calaverita Records on se sumen a l'equip format pel seu manager, Chema Gallego, i la seva oficina de contractació Bola 9 (ZOO, Riot Propaganda, Ill Pekeño & Ergo Pro...)

El resultat: Un so cru que insufla vida a les seves històries, relats de perduts i oblidats, de rabiosos, farts i abandonats. Històries narrades des del divertit desenfat propi de sis inadaptats que, amb una canalla flegma castissa, exploren sense objeccions els seus orígens mentre rendeixen tribut a un ampli ventall d'influències: rumba, rock, funk... i fins i tot stoner! El que Dura Calá anomena "Macarreo Madrileny". I tenen de sobres, tant com aquests gossos quinquis que van donar per a trilogia.

YUMI ZOUMA publiquen el nou disc: "No Love Lost To Kindness"

Yumi Zouma és una banda sense fronteres. Però si la distància fa que el cor s'acosti més, aleshores considera aquestes lluminàries transcontinentals de l'indie-pop unides per a tota la vida. Mentre Yumi Zouma preparen el seu cinquè àlbum d'estudi, No Love Lost To Kindness, expansiu i infinitament enganxós, que segueix l'aclamat Present Tense del 2022 i l'EP IV del 2023, la banda està reunint les seves experiències col·lectives i ampliant les seves influències sonores en un nou i emocionant capítol.

Compost per Christie Simpson (veu, teclats), Josh Burgess (guitarra, baix, veu, teclats), Charlie Ryder (guitarra, baix, teclats) i Olivia Campion (bateria), Yumi Zouma es va formar originalment el 2013 a Nova Zelanda. Des de llavors, cada membre (Olivia es va unir el 2017) s'ha aventurat per separat a diferents ciutats, amb Christie vivint actualment a Melbourne, Charlie a Londres, Josh a Nova York i Olivia a Wellington, Nova Zelanda.

Encara que tècnicament tots van començar a Nova Zelanda, Yumi Zouma pertany al món. Els blocs musicals de la dècada del 2010 van seguir de prop cada llançament, inclòs l'EP I, inspirat en el dream pop, del 2014, i la seva breu col·lecció posterior del 2015. La banda va gravar els seus quatre primers àlbums —Yoncalla el 2016, Willowbank el 2017— Truth or Consequen2 per tot el món, des de París fins a Londres, passant per Florència, Los Angeles i el seu país natal, Nova Zelanda.

No Love Lost To Kindness, de Yumi Zouma, té el seu origen a Ciutat de Mèxic, on la banda es va reunir el 2023 per compondre. "Crec que va ser una de les primeres vegades que vam començar un àlbum i estàvem experimentant. Era més divertit", diu Christie. "No teníem una visió clara del tipus d'àlbum que compondríem. Però aquest àlbum té una gran varietat de sons, i crec que això és perquè vam tenir espai per experimentar".

L'evolució de la banda, tant com a col·lectiu com individualment, brilla a les 12 cançons de l'àlbum, que també han produït Josh Burgess i Charlie Ryder. Van des del synth i el dream pop en cançons com 'Chicago 2AM' i '95' fins al rock més angular de 'Bashville on the Sugar', 'Blister' i 'Cross My Heart and Hope to Die'.

"Una de les coses que intentàvem aconseguir era que tot fos més extrem, més atrevit, més transgressor pel que fa al volum, el rock i la distorsió", diu Charlie sobre l'audaç nova energia de Yumi Zouma en aquest àlbum, produït per ell mateix i el guitarrista Josh Burgess. "Fa 10 anys que estem com a banda i hem evolucionat en aquest temps", afegeix Christie. "Crec que probablement hem arribat a aquest punt en què volíem provar una mica més boig. No volíem seguir fent només música dream pop perquè això ja no ens identificava necessàriament".

La banda s'inclina més cap al seu costat rocker al tema 'Blister', que combina ritmes de bateria comprimits amb guitarres acústiques i elèctriques i la veu crua de Christie. "Quan Christie pregunta: "Per què em tractes així?", hi ha una urgència innegable que la cançó mereix", diu la banda. El seu cant juganer se sent com el nostre tribut a icones del rock com Iggy Pop, convertint la pista d'indie-pop contagiós en un moment genuí d'arrogància d'estrella de rock.

Reflectint les composicions més grans i audaces de l'àlbum, les cançons són plenes de gestos grandiosos i romàntics. La sincera 'Phoebe's Song' és una cançó d'amor directa que Josh va escriure per a la parella; la rockera 'Judgement Day' construeix un mur de so mentre explica una història sobre el destí, l'obsessió i una declaració d'amor que s'ha tornat massa gran per contenir-la. I després hi ha cançons d'amor menys convencionals, com la urgent i precipitada 'Bashville on the Sugar', que la banda va escriure sobre el metro de Nova York

"Si vius prou temps en un lloc que té transport públic, acabes tenint una relació d'amor-odi amb ell", diu Josh sobre 'Bashville', que fins i tot inclou enregistraments de camp de la MTA. "A vegades és realment molest i incòmode, i altres vegades simplement et meravella".

Yumi Zouma també reflexiona sobre les seves relacions mútues a la narració 'Cowboy Without A Clue', que Josh va gravar en part durant els seus viatges de 2024 a Chennai, Índia. Amb la col·laboració de l'artista tàmil Kumar Kishor en situar-se, 'Cowboy' aborda la realitat de mantenir una banda mentre es viu a ciutats diferents a través del prisma de la ciència ficció. "Imaginem la relació a distància definitiva: l'any 2099, amb una persona a la Terra i una altra a Plutó, navegant per la distància que les separa", explica la banda. "Com que estan repartits per tres països i 32.000 quilòmetres, és com si estiguéssim al maleït Plutó".

Per la seva banda, la lenta 'Drag' canalitza un to més grunge/rock

XPRESIDENTX arriba amb "Garrote Vil", el cinquè disc de la banda

XPRESIDENTX arriba amb "Garrote Vil", el cinquè disc de la banda i, encara que segueix present l'humor que els caracteritza, aquesta vegada aposten per una perspectiva més reivindicativa que satírica, amb un enfocament clarament de denúncia que es reflecteix a les lletres.

El títol del disc, Garrote Vil, apunta a una imatge molt concreta de la història espanyola, més propera, més nostra i més incòmoda. S'allunya de la guillotina, símbol recurrent a la iconografia punk, per buscar una identitat pròpia lligada a la realitat social del país.

Musicalment, totes les cançons de l'àlbum neixen de samples de música popular que ha sonat durant dècades a ràdio i televisió, entre copla, folklore, himnes, propaganda i cultura pop, barrejats amb el rap i el hardcore de XPRESIDENTX i, aquesta vegada, amb més línies melòdiques. Al llarg del disc es poden trobar talls que van des de Paloma San Basilio, Marisol o Lola Flores fins a la cançó propagandística d'UCD del 1976, Joselito, una cobla d'Isabel Pantoja “Francisco Alegre” o D’Artagnan, entre d'altres.

L'artwork és obra de Samuel Barranco i s'inspira en l'imaginari madrileny. La portada està concebuda com una peça feta a mà, amb tipografia basada en els rètols dels carrers de Madrid i plantejada com si fos una rajola dels carrers de la ciutat.

En aquest treball compten amb col·laboracions de Lucy a “Drogoindependiente”, Zequione “Narco” a “Crist de la Corrupció”, Dania Neko a “2 relats, 1 història”, Cutmasta Saky als scratches a “Underground” i la veu d'Ascensión Torresano a l'outro. El disc ha estat gravat, barrejat i masteritzat per Raúl Abellán a The Mixtery, amb producció de Samuel Barranco i coproducció de XPRESIDENTX juntament amb Raúl Abellán. Els videoclips del projecte han anat a càrrec de Magnodream, i les fotografies estan fetes per Ariadna Such, Cristina Garcia, Cristian Gómez i Miguel Guerra.

Després del llançament, XPRESIDENTX prepara una tanda de directes amb nou xou per presentar "Garrote Vil".

"Potlatch", l'increïble primer disc d'Incendi Kif

INCENDI KIF pretén ser un revulsiu musical per a la resistència davant del capitalisme depredador. El ressò del rock a les valls i de la poesia salvatge a les muntanyes. Entre el hardcore, el punk i el rock dur més eclèctic són la veu silenciosa que crida des dels instints més animals de l'ésser humà. L'art com a agitació subversiva. Tots i ningú.

No podem seguir esperant. Hem d’atiar el foc. Proveir les flames. Incendi Kif ha arribat.

Prou de festivals, prou de premis, prou de 5 grups de merda que sonen tota l’estona. El món s’enfonsa i no podem deixar la música en mans de 4 managers merdosos que viuen del fracking de la cultura. La música ens ha de fer sentir vives, connectades amb el foc. Ens ha de fer viure el present consumides per les flames de rituals que s’allunyin de la lògica mercantil.

Hem de recuperar les armes. La guitarra mata feixistes i la sabem fer servir millor que ningú. Els cops a una bateria són l’entrenament físic ideal per alliberar l’energia que necessitem per expandir la dimensió del temps. Fem funambulisme sobre la línia de baix perquè tremola i ens agrada el risc. Prou de festivals, prou de premis, prou de 5 grups de merda que sonen tota l’estona. Activem un front cultural que esdevingui la banda sonora de la següent revolta. Fem que els nostres rituals salvatges siguin les mines d’un camp on quedin atrapats els poderosos, els àvars, els egoistes i els hipòcrites.

Potlacht. Un joc. Una festa. Una ofrena que obliga a una ofrena superior. Un regal que fuig de la lògica de l’acumulació. De l’entrega d’un collar a l’incendi d’un poblat. Què faràs? La propietat contra l’honor. De quin costat estàs?

Activem, doncs, la cadena. Propaguem les flames. Fem que els nostres rituals obliguin a respondre les companyes amb d’altres d’ encara més valor. D’un concert de música a una petita i desconeguda sala d’un poble qualsevol a l’incendi d’un camp de futbol. Un riff de guitarra que acaba tombant l’estàtua de Colom.

El Grup Incendi treballa per la creació d’un nou front cultural que proveeixi d’energia la revolta. Nosaltres, Incendi Kif, som la fracció musical del Grup Incendi. Amb foc i distorsió venim a difondre lluites actuals, agitar les vostres consciències i fer-vos ballar sota càmeres tèrmiques. Serem un tot d’escalfor en moviment. Fondrem les pantalles. Ballarem. Ballarem juntes per pensar la següent acció!

21/3, Solsona, Casal Popular La Fura, 20è aniversari

25/4, Barcelona, Ojalá Esté Mi Bici

20/6, Castellvell, Festiva Festuc

8/8 St. Llorenç de Morunys, Festa Major

La jove cantautora NAINA presenta VIVES O MORTES

La jove cantautora NAINA presenta VIVES O MORTES, el seu primer treball discogràfic, que compta amb les col·laboracions de Figa Flawas, Ginestà i La Fúmiga. Una col·lecció de cançons que no parla de la vida i la mort en termes literals, sinó de l’energia emocional que ens mou —o que ens apaga. Amb una mirada lúcida i directa, el disc recull moments d’eufòria i buidor, de desig i saturació, de connexió i alienació. El resultat és un debut valent i necessari que interpel·la directament una generació que li busca el sentit a la vida entre la pressa i la rutina. 

Concebut com un viatge emocional, VIVES O MORTES se sustenta en una pregunta essencial: “Això que estàs fent… et dona vida o te la treu?”. Les cançons aborden temàtiques com les relacions que encenen o apaguen, la rutina que erosiona la il·lusió, les ganes de canviar quan s’arriba al límit, o aquells moments d’eufòria que reconnecten amb l’essència pròpia. També hi ha espai per a la rebel·lia emocional, quan una deixa de complaure per tornar a elegir-se. 

Amb la frase central del relat, “Entre sentir-se viva o sentir-se morta, sempre hi ha una elecció”, NAINA articula un discurs potent que connecta amb l’experiència de moltes persones joves: la sensació d’estar en mode automàtic, lluny d’allò que les defineix, i la necessitat de tornar a sentir-se vives des de dins. 

Les lletres del disc mostren un recorregut emocional, ric i divers al voltant de l’amor, el desig, la fragilitat i la identitat: “Vives o mortes” utilitza la metàfora del gat de Schrödinger per representar una relació suspesa en la incertesa, marcada pel dubte existencial i la por a afrontar una decisió definitiva. “Pecat original” amb la col·laboració de Figa Flawas, celebra el desig impulsiu i la temptació com una caiguda voluntària i plaent, viscuda des de l’instint i el present amb una energia festiva i descarada. Per altra banda, “Capaç” entén l’amor com un joc de riscos i reptes entre amistat i passió, on la tensió constant acaba portant a fer all-in. “Al meu país” és una carta íntima i col·lectiva al País Valencià i a Catalunya, on NAINA i Ginestà combinen denúncia política i gest d’estima, reconeixent la ferida però també la resistència i la memòria compartida, i que encara que parlin de llocs diferents els neguits i anhels son els mateixos. “184 ” relata la intensitat de les primers moments d’un amor real i segur, posant en valor la quotidianitat, la vulnerabilitat i la certesa emocional, millor exemple de sentir-se viva. “Serà millor” denuncia la pressió i la violència simbòlica del masclisme, expressant el cansament de viure jutjada i la necessitat de posar límits i afirmar la pròpia veu. “Tot i res”  descriu una relació sense etiquetes ni futur clar, viscuda amb intensitat però marcada per la confusió i un final inconclús. “Fàcil” reflexiona sobre la importància de cuidar l’amor dia a dia, mostrant tant la bellesa de la rutina compartida com la fragilitat que apareix quan es descuida. “Atrevida”  parla d’una relació tòxica on la passió conviu amb el mal emocional, però on finalment s’imposa l’autoafirmació i la decisió de no tornar enrere. “Blanca” evoca amb nostàlgia un amor d’institut fet de gestos innocents, records quotidians i un afecte que perdura malgrat la distància. “Enamorar-me de mi “ narra un procés íntim de superació que va del dolor i la culpa a l’acceptació i l’amor propi. “No sé ballar” aborda amb humor i frescor, tant característic de La Fúmiga, la inseguretat davant el ball i l’atracció, convidant a deixar-se portar i gaudir sense por. “Solet” captura una connexió intensa però efímera en un context de festa, conscient del plaer del moment i de la seva temporalitat. Finalment, “Tabú” tanca el conjunt amb una història marcada pel silenci, l’orgull i la falta de comunicació, on l’abandonament esdevé l’única manera de no fer-se més mal. 

NAINA, una veu emergent amb arrels al País Valencià 

Nascuda a Algemesí, a la comarca de la Ribera Alta, NAINA és una de les veus emergents més destacades del panorama musical valencià. Amb només 19 anys, ha construït un relat propi que barreja influències que van des de The Beatles i Trueno fins a Oques Grasses, Amaia o La Fúmiga —amb qui ja ha col·laborat al popular tema “QUE TIA!”. 

Amb una desena de cançons publicades i una presència creixent a escenaris de festivals com Zevra, Feslloc o Concerts de Vivers, NAINA s’ha consolidat com una veu fresca i honesta, capaç de traslladar el relat generacional al terreny emocional. L’any 2025 va ser clau per consolidar el seu projecte en directe, amb actuacions destacades com la del 9 d’Octubre a Alzira, una data de gran càrrega simbòlica per a la música en valencià. 

Amb VIVES O MORTES, NAINA fa un pas endavant en la seva trajectòria: més madura, més valenta i més real. Un disc debut que és també una declaració d’intencions i que cimenta d’una manera rotunda i amb pas ferm la seva carrera artística. 

El grup de heavy metall Latzen d'Oñati i el tercer disc Denboraren orbainak

L'electricitat va tornar així que va bolcar el rellotge de sorra. El temps no ha disminuït la força de la llum. El grup de heavy metall Latzen d'Oñati ha reprès el seu camí al lloc que l'havien deixat. Han renovat el quartet i revitalitzat la proposta amb idees del passat, recursos actuals i il·lusions de futur. Fruit d'això és el tercer disc Denboraren orbainak

(Cicatrius del temps): cura, madur i variat.

Han presentat deu noves cançons, després de 27 llargs anys. Serveix per entendre què va ser Latzen i ho és ara, a través de la connexió natural entre tots dos. Han mantingut el mateix caràcter, però amb més experiència per alentir i accelerar la velocitat. Així són les cicatrius del temps, disposades a deixar empremta.

Mostra de la seva essència més heavy són l'inici (Txori txarrak) i el final (Zilarrezko kaiola), però no els únics (Txarriboda). També hi ha peces pausades de tall thrash (Memento mori, Dogma), per a un públic més ampli (Eutsi!, Heroi direnak, Arnasbideak), un passatge instrumental (Denboraren orbainak) i una de les cançons més sentides creades fins ara (Zauria). 

Play

Ha quedat lluny la primera i tan reeixida etapa d'aquells quatre joves. Entre el 1993 i el 1999 van publicar la maqueta Heriotzari deika (Trucant a la mort), que compleix 30 anys, i dos discos: Kontzientzia ala infernua (Consciència o infern) i Ardi larruz (Pell d'ovella). Van trobar una forma pròpia de treballar el heavy/thrash metall en basc.

La segona era encara més curta per als quatre membres. Van tornar el 2007 per fer la gira de concerts Infernuko ateetan (A les portes de l'infern), i el 2008 per acomiadar-se per segona vegada.

La tercera era es va iniciar el 2025, complint aquest desig. Després de

disset anys, van actuar al gaztetxe Zorrotza de Bilbao i al darrer

festival Hatortxu Rock de Lakuntza. Per això, han hagut de recompondre el

quartet. Yerko Ortiz - en substitució d'Iker Martínez de Zuazo - s'uneix als seus originals companys Aitor Uriarte (veu i guitarra), Joxemari Azpitarte (baix) i Gorka Lazkano (bateria).

A partir del gener del 2026, presentaran el seu nou treball Denboraren orbainak amb una gira de concerts, a diverses sales d'Euskal Herria i als festivals de heavy metal més importants d'Espanya.