“Pensaments” de Trio Tico

“Pensaments” de Trio Tico és molt més que un disc: és una experiència artística immersiva on música, pintura i poesia dialoguen fins a fondre’s en un mateix paisatge emocional. El Trio Tico, amb el seu univers sonor d’arrels mediterrànies, es troba amb les aquarel·les delicades de Lluís Bruguera i els versos íntims d’Arnau Sargatal per donar forma a una obra profundament sensorial i evocadora.

D’aquesta trobada neix un imaginari ple de textures, colors i respiracions. El Trio Tico construeix un llenguatge musical subtil i orgànic que transita entre harmonies càlides, vibracions delicades i atmosferes contemplatives, evocant sensacions que van des de la llum radiant del groc fins a la profunditat misteriosa del morat.

“Pensaments” convida a escoltar amb calma, a habitar els silencis i deixar-se portar pels petits detalls: el brunzit d’una abella, el moviment lent de les flors, la fragilitat d’una aquarel·la expandint-se sobre el paper. És un disc que no busca imposar-se, sinó florir lentament dins l’oient.

Com un mantra vegetal i poètic, l’obra proposa una pausa davant el soroll del món contemporani i obre un espai de contemplació, bellesa i llibertat interior.

Pròxims concerts:

05/07 Festival de Guitarra de Girona (Centre Civic Can Gibert).

24/07 VIII Estiu Musical del Baix Penedès a La Bisbal del Penedès.

12/08 Església de Calella de Palafrugell.

17/10 Castell de Cap Roig de Calella de Palafrugell.

13/11 Auditori Josep Viader de Girona.

Trio Tico és una formació que explora les fronteres entre la música mediterrània i la world music, incorporant-hi matisos del jazz i el flamenc per construir un llenguatge propi, arrelat i contemporani alhora. 

El projecte, integrat per Carlos Coronado (guitarra), Guillem Soler (baix) i Jordi Morell (percussió), neix el 2022 amb la voluntat de reinterpretar la tradició des d’una mirada actual i oberta al diàleg entre cultures.

El 2023 presenten "Fandango Mediterrani" a la Casa de Cultura de Girona, un primer pas escènic que marca el caràcter del trio: una proposta viva, dinàmica i connectada amb el territori. Des d’aleshores, han format part de diversos circuits i festivals destacats com el Festival de Guitarra de Girona, la 3a Biennal Romànic Berguedà, el Festival de Jazz Costa Brava o l’Ethno Catalonia de Banyoles, consolidant-se com una de les propostes emergents a seguir dins l’escena instrumental catalana.

Crèdits tècnics:

Carlos Coronado - Guitarra.

Guillem Soler - Baix elèctric.

Jordi Morell - Bateria.

Xavi Molina - Clarinet.

Maria Cuatrecasas - Violí.

Carlota Bruguera - Chello.

Gravació i edició els dies 13, 14 i 15 de febrer de 2026 a l’estudi El Local (Vilablareix), amb Marc Piña.

Mescla i mastering els dies 3 i 4 de març de 2026 a l’estudi Tasso-F (Barcelona), amb Ferran Conangla.

Disseny del CD, a càrrec de Laura Eulàlia.

Fotografia i gravació de vídeo el 14 de febrer de 2026, amb Pau Bruguera.

La Fundació Maresme, Beth i la cançó d’enguany per celebrar les Dissantes 2026 “Jo soc com tu”

La Fundació Maresme ha encarregat a Beth la cançó d’enguany per celebrar les Dissantes 2026. El nou single, titulat “Jo soc com tu”, és un himne festiu i inclusiu que parla d’una celebració on tothom hi té cabuda i on el respecte, la diversitat i l’amor en són els grans protagonistes.

Des del primer segon, la cançó atrapa amb una energia fresca i lluminosa. Tot i tractar-se d’un encàrrec, la Beth hi ha sabut deixar la seva empremta personal, aportant-hi la sensibilitat, la proximitat i el segell inconfusible de la seva veu.

L’agenda artística de la Beth continua plena de projectes diversos. Actualment es troba preparant noves cançons, algunes de les quals veuran la llum a finals d’aquest 2026. Paral·lelament, la Beth actriu gira per Catalunya amb l’obra El fil invisible, i també forma part de la gira de celebració dels 40 anys de Sopa de Cabra. A més, participa en el projecte “Mare Mundi” amb la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

El concert de les Dissantes 2026 de la Fundació Maresme tindrà lloc el pròxim 18 de juliol a Mataró, on el públic podrà escoltar “Jo soc com tu” en directe per primera vegada.

JULIÁN MURO PRESENTA EL DISC "APFUS, VOL. 1"

Descrit pel musicòleg Esteban Buch com un dels músics argentins més prometedors de la seva generació, Julián Muro presenta "APFUS, VOL. 1", un projecte discogràfic de gran ambició artística coproduït amb el llegendari trompetista i compositor Dave Douglas. Concebut en dos volums i impulsat pel Creator Development Fund de New Music USA, "APFUS, VOL. 1" reuneix un extraordinari quintet de corda encapçalat pel Bergamot String Quartet i Ethan Cohn (contrabaix), amb la participació de Pauline Roberts (vibràfon), Rintaro Mikami (percussió), Kulusé Souriant (bateria) i Alex Baiz Perry (teclat).

"APFUS, VOL. 1" es sitúa en un territori sonor únic on conflueixen la música de cambra contemporània, la improvisació i les arrels sud-americanes. El disc neix d’una tensió vital que Julián Muro defineix com la lluita entre la seva naturalesa salvatge i la seva vocació artística, una dualitat que travessa tota l’obra.

Nascut a la Patagònia argentina, Julián Muro va abandonar casa seva el 2018 per iniciar un llarg periple nòmada. Durant anys va recórrer Europa, finançant els seus primers enregistraments mentre treballava en refugis de muntanya als Alps, fins que el seu camí el va conduir a Nova York gràcies a una beca completa per cursar el prestigiós Performer-Composer Master of Music de The New School.

La llavor d’APFUS s’havia sembrat temps enrere durant una residència artística al Banff Centre, on Julián Muro i Dave Douglas van coincidir per primera vegada. Ja retrobats a Nova York, i empès per la necessitat de convertir el seu recorregut vital en una obra sonora tangible, Julián Muro va compartir amb Dave Douglas els primers esbossos del projecte. La connexió va ser immediata: Douglas va assumir el paper de mentor i coproductor, contribuint decisivament a donar forma a l’univers d’APFUS.

Si "APFUS, VOL. 1" desplega un ecosistema de cambra ric en textures i matisos, la segona entrega (prevista per al 2027) expandirà aquest univers amb un ensemble de jazz i la participació de Dave Douglas com a artista convidat. Enregistrat a l’antiga per l’enginyer Geoff Countryman, en directe, en una sola sala i sense separacions acústiques entre músics, el disc captura una sonoritat orgànica, viva i profundament humana.

El treball d’arranjaments, clau per fusionar llenguatges com la música contemporània, el jazz i el folklore argentí, ha comptat amb l’assessorament de figures com Jacob Garchik, referent en l’univers del Kronos Quartet, i Emilio Solla, guanyador d’un Latin Grammy Awards per la seva aproximació al tango i el jazz en format big band.

L’univers sonor d’APFUS dialoga amb artistes tan diversos com Nathalie Joachim, Caroline Shaw, Björk, Ballaké Sissoko, Toumani Diabaté, Sílvia Pérez Cruz, Joni Mitchell, Astor Piazzolla, Milton Nascimento, Caetano Veloso o Chico Buarque. Però més enllà de les influències, el projecte traça una veu pròpia: cançons que fugen dels codis del mainstream per habitar un espai on poesia i música conviuen amb absoluta llibertat.

Les lletres d'"APFUS, VOL. 1" exploren la infància, l’amor, la natura, la protesta social i ecològica, construint un imaginari que dialoga tant amb la tradició popular argentina com amb ressons de la Beat Generation i de poetes com Fernando Pessoa, Emily Dickinson o Gary Snyder. El resultat és una obra poderosa i profundament personal on la música de cambra contemporània, el tango, el jazz i el folklore argentí conviuen amb naturalitat, ampliant els límits del format cançó i consolidant Julián Muro com una de les noves veus més singulars de l’escena internacional.

Crèdits tècnics:

Música i lletra de Julián Muro.

Produït per Dave Douglas i Julián Muro.

Enregistrat per Geoff Countryman a The New School COPA i Valley Floor Studios a Nova York, 2022.

Àudio editat, mesclat i masteritzat per Leandro Girard a l'Argentina.

Il·lustració de portada de Sebastián Sanchez.

Art de portada de Tam Muro.

Concepte d'art de Julián Muro.

Disseny físic de Joana Terradas.

Fotografies en directe de YellowHouse HomeGrown Sessions Rotterdam.

Fotografies d'Alberto Poncio.

Power Burkas publica 'Amb la fi al davant', el seu nou i esperat disc

‘Amb la fi al davant’ és el nostre quart disc, dúiem uns anys sense gaires novetats, el ‘Naïf, potser’ és del 2021, els embassaments i les nostres neurones han passat per moltes fluctuacions diferents en aquests 5 anys, cap de les quals seriem capaços d’especificar-vos en detall. El que sí que hem tingut clar durant tot aquest temps és que el grup continuava i no hem deixat de fer concerts quan ens ha vingut de gust, ni tampoc de fer cançons, algunes s'han publicat i tot (com “El conte de Nil Nadal” o la devocional versió dels Sirles), d’altres no. Aquestes que no, ara ho fan! Fort! 

Els assajos d’aquest lustre han sigut, finalment, productius. Us presentem 13 cançons que a avui ens representen i que parlen del de sempre, però com mai abans. Tenir un grup durant 13 anys (o més?) és important per nosaltres, és una via d’expressió sonora i lírica que ens ha portat a conèixer persones i llocs que ens fan ser qui som, com a banda i com a individus. Tenir el canal creatiu obert, encara que a vegades sigui intermitentment, és una cosa preuada. Poder experimentar la trentena amb les ganes de fer cançons i de traduir el nostre món amb aquestes és flipant. I això fem en aquest disc; veure un món que cau, que empeny, que disfruta compulsivament, que es prepara, que se’n va, que ens repugna, que ens emociona i que ens fa voler seguir jugant. ‘Música, feta de joc’, que cantem a “Teloners del final”, aquesta continua sent la màxima. 

L’experiència de gravar a Music Lan, amb en Jordi Solé d’enginyer, bona part de l’instrumental d’aquest disc també ens l'emportem a casa pel record. Igual que tornar a treballar, com sempre, amb en Joan Peiron gravant veus a casa seva i explicant-nos amb deteniment quirúrgic com ho fa petar tot. Els esgarips de la Nutri a “Super vivència” i “L’escudellòmetre” ens fan eco dins encara i el fet de, en aquesta última cançó, haver musicat un monòleg de Santiago Rusiñol de llagrimeta llunàtica ha sigut ben divertit de tramar. En Martí també escriu lletres en aquest disc, l’entrevista de feina més hilarant de la història hi té cabuda, com també l’últim concert fake del nostre amic Andreu (aka Ubaldo). I no només: una foto de l'últim dia del Mercat Municipal de Vic, una oda a l’anticonsumisme, a la lletra que no es pronuncia i als bars d’avis; menjar per un tub, menjar que fa xup-xup, diferents estampes del col·lapse previsor i un polsim de salut mental. 

Tot això, i el que vulgueu vosaltres, ho trobareu a ‘Amb la fi al davant’, punt i final.

Carles Barrubés presenta el nou EP ‘Terra banyada i timó’

Carles Barrubés fa un pas endavant en la seva trajectòria amb la publicació del seu nou EP, ‘Terra banyada i timó’, un treball que aprofundeix en el seu univers creatiu i reforça el vincle entre música, paisatge i identitat.

Cantautor i pagès de la Pobla de Massaluca, Barrubés construeix un relat artístic que neix directament del seu dia a dia: el contacte amb la terra, el pas de les estacions i una manera de viure arrelada al territori. Aquesta doble condició -la del camp i la música- esdevé el nucli d’un projecte honest i coherent.

El treball es presenta com un viatge visual i sonor pels paisatges de l’Ebre, travessat per una història d’amor i una mirada reflexiva sobre la identitat contemporània. Musicalment, Barrubés es mou en un terreny de pop amb una sonoritat delicada que dona espai a la paraula i a l’emoció. Aquest nou treball consolida una veu pròpia que ja s’intuïa en el seu primer disc, Petita aventura (2023).

Amb aquest llançament, Carles Barrubés es posiciona com una de les veus vinculades al territori de les Terres de l’Ebre, aportant una mirada contemporània al món rural a través de la música d’autor.

La cantautora de Nashville, Juana Everett publica "Past Lives in California"

Després de gairebé una dècada vivint entre la Costa Oest i Nashville, la cantautora Juana Everett publica Past Lives in California, la seva oda profundament personal a l’Estat Daurat. El disc traça un recorregut musical per les vides que va somiar i viure a Califòrnia, els mites que a poc a poc es van anar esfondrant i les persones que la van canviar per sempre.

El seu segon treball arriba de la mà de Great Canyon Records, segell que celebra el seu desè aniversari i que acull artistes de projecció internacional com Joana Serrat, Riders of the Canyon i Ferran Orriols, entre d’altres.

El 2016, insatisfeta amb la vida que havia construït, Everett va deixar la seva feina i el seu apartament a Madrid i va creuar l’oceà per produir el seu primer àlbum en solitari a Los Angeles. El que va començar com un salt de fe es va convertir en un viatge de nou anys pel sud de Califòrnia. Canvis constants de casa i de feina, llargues carreteres, viatges extensos, un debut autoeditat i més d’una crisi existencial van modelar l’artista que és avui.

El 2024, Everett va tornar a fer les maletes i va creuar el país per carretera amb una maleta plena de noves cançons i un pla clar: gravar-les a Nashville, la Ciutat de la Música. Allà es va creuar inesperadament amb Alex Muñoz, guitarrista i productor amb una àmplia trajectòria al costat d’alguns dels noms més destacats de l’Americana. Everett i Muñoz van créixer al mateix barri de Madrid i tots dos van creuar l’Atlàntic seguint la seva vocació musical. Els seus camins van convergir finalment a 5.000 milles dels carrers de la seva infància, a Tennessee.

Past Lives in California es desplega com un viatge en què cada cançó adopta la seva pròpia forma, relatant una vida diferent sota el sol de la Costa Oest. L’àlbum avança per una carretera sinuosa de melodies lluminoses, Americana aspra i desafiant, i mitjos temps nostàlgics, fusionant el so de Nashville amb la llibertat de l’Oest i, en alguns moments, subtils ecos de les arrels d’Everett.

Produït per Alex Muñoz (Margo Price, John Hiatt, Nikki Lane), mesclat per Joe Pisapia (Kacey Musgraves, Allison Russell, Jonathan Wilson) i masteritzat per Dave McNair (Bob Dylan, Patti Smith, Susan Tedeschi), els singles previs a la publicació d’aques Past Lives in California han obtingut una cobertura significativa i elogis per part de mitjans internacionals i locals com BBC Radio, el web de referència Americana UK, els informatius de televisió Noticias Cuatro, programes de Radio Nacional de España com Las Mañanas de RNE, 180 Grados i Bandeja de Entrada, diferents programes d’iCatFM Catalunya Ràdio, així com revistes musicals com Rockdelux, Ruta 66 i Mondo Sonoro, entre d’altres.

El disc compta també amb col·laboracions especials dels cantautors nord-americans Dylan LeBlanc i Nicki Bluhm, i dels instrumentistes Jamie Dick (Rhiannon Giddens, Dawn Landes, Gill Landry) i Ray Jacildo (The Black Keys, Cactus Blossom, Hank Williams Jr.).

Mitad Doble ens presenta «Poquito pero bendito»

 

Mitad Doble dinamita els cànons del mestissatge nacional amb la cruesa de «Poquito pero bendito», un EP nascut del cop emocional i l'ansietat on el rock, el funk, els ritmes llatins, el reggae, l'electrònica i el flamenc col·lisionen per donar sentit al seu lliurament més visceral fins ara.

Màlaga ha parit una obra que s'allunya de la complaença rítmica per abraçar la narrativa de l'esquinçament. Mitat Doble trenca la seva pròpia inèrcia amb «Poquito pero bendito», un EP que funciona com una confessió a pit descobert sobre l'ansietat i el desconcert emocional. La formació abandona els llocs comuns per facturar sis cançons on el rock, el funk i l'electrònica no són una elecció estètica, sinó l'únic llenguatge possible per evacuar el soroll intern. Sota la direcció tècnica de Miguel Olmedo a Artesonao i amb la barreja de Pablo Senator, el grup ha aconseguit un so frontal que anteposa la veritat de la interpretació a qualsevol adorn d'estudi. Aquest treball s'erigeix ​​com el primer pilar d'un àlbum futur de llarga durada, marcant un abans i un després en una trajectòria que ja no busca l'aplaudiment fàcil, sinó la catarsi col·lectiva.

El pols d'aquest llançament ha revelat una banda en estat de gràcia. Després de la inseguretat continguda a «La palabra» i la descàrrega nerviosa de «No puedo parar», on el rock xoca amb samples de flamenc clàssic per retratar una ment incapaç d'aturar-se, arriba ara el videoclip homònim que dóna nom al projecte. «Poquito pero bendito» és una peça d'afrobeat i distorsió que reivindica la felicitat mínima davant del caos quotidià. És un tema addictiu que demostra la capacitat de la banda per transformar el bloqueig en un groove vitalista, aconseguint que l'arrel i l'avantguarda convisquin sense les costures habituals del gènere.

La profunditat d'aquest nou cançoner es palpa especialment a Calfred, una aliança internacional amb Gastón Puentes, veu dels uruguaians Cuatro Pesos de Propina, que fon l'ska amb el metall per narrar la impotència d'un amor esgotat. Al costat de talls com "Qui va dir por" o "L'estiu", el repertori confirma que Mitad Doble ha trobat el seu lloc a l'esquerda. No és un retorn convencional, sinó una declaració d'intencions d'una banda que ha après a filtrar l'angoixa a través de sintetitzadors i percussió orgànica per tornar-la convertida en llum. Amb aquest llançament, els malaguenys demostren que la música només és rellevant quan s'atreveix a mirar de front les seves ombres.

Meitat Doble deixa enrere les etiquetes per abraçar una maduresa on el mestissatge ja no és una meta, sinó el punt de partida. «Poquito pero bendito» suposa la consolidació d'un discurs propi que, després de més d'una dècada d'evolució, troba en la transparència emocional la fortalesa més gran. Amb aquest EP i el videoclip del tercer senzill, la banda malaguenya no només signa el seu treball més ambiciós fins ara, sinó que assenta les bases d'un futur àlbum destinat a ser clau en la renovació de l'escena alternativa nacional