Yung Rajola presenta "El món no està fet per als romàntics", el seu tercer treball discogràfic i el final d’uns trilogia conceptual després de COR TRENCAT, on retratava una joventut marcada per la incertesa, i de Peter Pan, centrat en el pas dels vint als trenta i la resistència a abandonar la innocència. Aquest nou disc funciona com a síntesi definitiva d’aquells conflictes vitals i defensa que persistir en l’estima, mantenir-se fidel a allò que es vol ser i obrir-se camí amb convicció esdevé, avui, una forma de resistència vers un món que rarament s’adapta a les sensibilitats més fràgils o idealistes.
I el fil conductor del disc és justament l’amor. Però no només l’amor romàntic, sinó també l’amor al propòsit vital, al planeta, als records, als somnis, a un mateix i, fins i tot, als errors i a les ferides que modelen una identitat. Cada cançó explora una forma diferent d’aquest impuls que, segons Yung Rajola, continua sent el motor de la vida contemporània.
Produït per Pep Saula (Sexenni), El món no està fet per als romàntics amplia el llenguatge sonor de l’artista i combina pop urbà, rap, electrònica i sensibilitat d’autor amb una lírica directa, irònica i, també, emocional. El resultat és un treball heterogeni però cohesionat, capaç de passar de la introspecció a la sàtira social o de la confessió íntima a l’himne vitalista.
L’àlbum també posa en valor l’escena musical de Ponent amb cinc de sis col·laboracions lleidatanes: Sexenni, Selva Nua, D. Mos, Marc Vi i Abril, una aposta que converteix el projecte en una fotografia de la nova fornada d’artistes del territori. El recorregut es completa amb la participació de la Black Music Big Band, projecte social i educatiu amb seu a Girona.
El disc s’obre amb “Addicte a la serotonina”, un cant a l’evasió sana i a la necessitat de trencar la rutina per sentir-se viu. És un cant a l’evasió sana, al ball, al contacte amb la natura, a les sensacions pures. A “Fas que un dia més valgui la pena”, Yung Rajola acompanya la declaració d’amor directe a la seva parella amb una melodia alegre i converteix la felicitat quotidiana en agraïment pur. Tot seguit, a “L’últim dia a la Terra”, el relat es trasllada a un escenari apocalíptic on el protagonista es pregunta què faria si el món s’acabés l’endemà i la resposta és que voldria passar temps amb la gent que estima. Amb aire de corrido, arriba “Tornar enrere”, que reuneix D. Mos i Marc Vi, i revisita els inicis del col·lectiu Trap With Moderation que juntament amb Alex Alcalde van iniciar al 2018. Una mirada al passat des de l’amistat, entre encerts, errors i la fantasia de tot allò que podria haver estat. A ritme de batxata, “Somiatruites” explica una trobada nocturna en un club i un enamorament a primera vista amb el carpe diem com a bandera. A la meitat del disc arriba l’única col·laboració no lleidatana de l’àlbum: “Fes que passi!” amb la Black Music Big Band. Una reivindicació de l’esforç i la perseverança com a motors per acostar-se als somnis, recordant que l’edat és només un número i que s’ha de perseguir sempre allò que ens mou.
El disc segueix amb una rumba que barreja festa i crítica. “Famós Català”, la tercera col·laboració que fan Yung Rajola i Sexenni, retrata la fama relativa dins el panorama cultural català i la precarietat a la que estan sotmesos la majoria dels artistes. A dues veus juntament amb Abril, arriba “El món no està fet per als romàntics” una cançó amb aires tropicals que abraça un diàleg sobre l’amor des de punts de vista diferents però complementaris, que convergeixen en la idea que dona nom al disc. A continuació, “Mans, fang, temps, aigua” és la cançó que articula tot el disc a nivell conceptual, posant el focus en l’amor en totes les seves formes. La cançó reivindica la necessitat essencial d’estimar i ser estimats, recordant que, sense amor no som ningú i que la resta de coses només són elements secundaris.
Al tram final del disc arriba “Cowboy de mitjanit”, la història d’un artista de comarques -com és el propi Yung Rajola- que arriba a Barcelona perseguint el somni català i es troba amb la duresa de la gran ciutat i les dificultats de construir una carrera. Amb un to personal i introspectiu, “GREMLIN” és una crida a plantar-li cara al propi dimoni interior després d’una etapa marcada pels excessos i la pèrdua de control. I finalment, el disc es tanca amb un mood acústic i dues veus a “Quan tot vagi malament...”. La de Yung Rajola i Joana Jové de Selva Nua en un diàleg entre el passat i el present d’una relació, entre l’amor viscut i el record, amb la por de perdre-ho tot però també amb agraïment pel que va ser.
