PETIT & NUNA PRESENTEN EL DISC "CANÇONS SALADES VOL. IV"

Després de consolidar el seu univers musical amb els diferents volums de "Cançons Dolces" i "Cançons Salades", Petit & Nuna presenten "Cançons Salades Vol. IV", una nova entrega que representa la culminació artística i tècnica d'una trajectòria construïda des de la independència, la passió i la dedicació absoluta a la música.

Si "Cançons Dolces" simbolitza la calma, la introspecció i la sensibilitat, "Cançons Salades" n'és el contrapunt natural: la força, l'energia i el caràcter. Com la lluna i el sol, la nit i el dia, ambdues col·leccions formen part d'un mateix univers creatiu que troba l'equilibri en la complementarietat.

Aquest quart volum reuneix set cançons: quatre composicions pròpies i tres versions reinterpretades amb la personalitat sonora del duet. El resultat és un treball directe, intens i ple de matisos, on dos músics assumeixen el paper d'una banda completa, construint un so robust, orgànic i carregat de personalitat.

Amb el català i l'anglès convivint de manera natural, les cançons originals són "Involució", "Camines", "Força" i "Final Project". Aquestes mostren la maduresa compositiva del duet, mentre que les versions recorren diferents territoris musicals, des de l'energia del rock alternatiu fins al pop sofisticat i el rock & roll més clàssic.

Petit & Nuna és el projecte musical format per Berta Garcia (Nuna) i Jordi Blanes (Petit), dos músics que han convertit la complicitat artística i la passió per la música en una proposta personal, versàtil i sense fronteres estilístiques.

Després de presentar el projecte a Formentera, el duet ha anat construint un repertori que transita amb naturalitat entre el jazz, el pop, el rock, el soul i altres influències que formen part del seu univers musical. Aquesta mirada oberta els permet reinterpretar cançons molt diverses amb una personalitat pròpia, alhora que desenvolupen un catàleg creixent de composicions originals.

La trajectòria de tots dos músics en diferents formacions i projectes els ha proporcionat una àmplia experiència escènica i creativa que avui convergeix en Petit & Nuna. El resultat és una proposta sincera i propera, on la sensibilitat interpretativa, la cura pels arranjaments i la connexió amb el públic ocupen un lloc central.

Més enllà dels escenaris, la música forma part del seu dia a dia. Compositors, intèrprets i docents, viuen la música com una vocació i una manera d'entendre el món. Aquesta dedicació constant es reflecteix en cada concert i en cada nova cançó, construint un projecte que evoluciona sense perdre mai l'essència: compartir emocions a través de la música.

"Cançons Salades Vol. IV" ha estat enregistrat, mesclat i masteritzat a “Timeless Room Studios" i produït per “P&N Productions”.

Cristales Rotos presenten “Sube Sube”

Cristales Rotos presenten “Sube Sube”, un treball que confirma el creixement artístic de la banda catalana i reforça una proposta construïda des de l'honestedat emocional, la narrativa propera i una acurada sensibilitat melòdica. L'àlbum, disponible a plataformes digitals el proper 28 de maig, reuneix deu cançons on el grup aprofundeix en temes com el desig, la nostàlgia, la recerca personal o la intensitat dels vincles humans.

Formats a Barcelona, ​​Cristales Rotos continuen consolidant el seu espai dins del circuit independent estatal amb un so que combina indie pop, rock melòdic i referències clàssiques reinterpretades des d'una mirada contemporània. Les cançons aposten per l'emoció directa abans que per l'artifici, construint un repertori accessible però ple de matisos.

El gran eix de l'àlbum és el seu tema homònim, “Sube Sube”, una cançó magnètica i expansiva que funciona com a autèntic cor emocional del disc. Construïda al voltant d'una atmosfera envoltant i una tornada immediata, el tema retrata l'obsessió sentimental i l'atracció física des d'una perspectiva gairebé hipnòtica: “Puja, puja, puja, puja quan sento el frec del cos…”. La cançó avança entre desig, dependència emocional i pèrdua de control, mentre la veu protagonista es mou entre la fascinació i la vulnerabilitat. El resultat és un tema intens i lluminós alhora, on la banda desplega una producció elegant, guitarres melòdiques i una interpretació vocal especialment propera.

Musicalment, “Sube Sube” resumeix bona part de les virtuts del disc: melodies accessibles, arranjaments delicats i una capacitat molt natural per connectar amb l'oient. Hi ha a la cançó un equilibri entre el pop emocional dels vuitanta i una sensibilitat indie contemporània que evita caure en la nostàlgia buida. Cristalls Trencats utilitzen les referències com a llenguatge emocional, no com a simple exercici d'estil.

El disc també inclou cançons ja conegudes com a “Dos niños”, una de les composicions més íntimes del grup, juntament amb temes com “Lugar secreto”, “Noches de calor”, “Piensa en ti” o “El Norte del Edén”, configurant un repertori coherent i emocionalment molt sòlid.

Amb “Sube Sube”, Cristales Rotos signen un treball més que complet, rodó: un disc que mira tant l'indie nacional clàssic com a determinades sonoritats internacionals, però que troba la seva veritable força en l'emoció i l'autenticitat de les seves cançons.

Lepanto presenta "Daruma"

El grupo andaluz Lepanto presenta "Daruma", un disc donde el trío formado por Manu Carmona, Ángel Peñalver y Juanrra Fernández termina de definir una identidad propia capaz de mezclar pop, rock, herencia sixties, new wave y emoción contemporánea dentro de una obra profundamente conceptual.

Inspirado en el tradicional amuleto japonés de los propósitos, Daruma toma su nombre de la figura simbólica que representa la perseverancia y la constancia necesarias para alcanzar un objetivo. La idea nació tras un viaje de Ángel Peñalver a Japón, cuyas experiencias y sensaciones terminaron convirtiéndose en el hilo conductor de un disco donde conviven historias personales, paisajes emocionales y referencias constantes a la cultura japonesa.

“Daruma es nuestro propio daruma”, resume la banda sobre un trabajo donde cada canción posee una intención concreta, pero donde todas forman parte de una narrativa común. La filosofía japonesa, el equilibrio entre tradición y modernidad, el respeto por los símbolos y la observación de la vida cotidiana impregnan tanto la estética como el sonido del álbum.

Bajo la producción de Javi Valverde en Estudios La Viña (Baeza, Jaén), Daruma confirma el paso al frente de Lepanto. Un disco donde el pop y rock conviven mediante melodías electrificadas, creando una serie de texturas que sirven de colchón a unos textos más refinados, con todo tipo de referencias a la cultura nipona. Todo ello se entrelaza, generando un disco de mirada contemporánea que evita cualquier tipo de encasillamientos.

"Tornado", el corazón emocional de Daruma: Lepanto culmina su viaje más ambicioso

Dentro del álbum, "Tornado" emerge como una de las piezas centrales y más intensas de Daruma. La canción convierte el desgaste emocional y la tensión interior en una descarga sonora contenida y oscura, donde Lepanto explora la fragilidad psicológica y las relaciones llevadas al límite.

Con versos como "Media vida junto a ti y no sé distinguir la ironía del acierto o el matiz" o "Mi pequeño tornado despertó y destripó mi amor", la banda dibuja una tormenta emocional marcada por la ansiedad, la rabia y la sensación de derrumbe interno. Musicalmente, "Tornado" combina crudeza y melodía en una de las interpretaciones más viscerales del disco.

Lejos de buscar una única dirección estilística, Daruma funciona como un mosaico emocional donde conviven canciones como "Siento", "América", "Yakuza", "Sí" o su reinterpretación de “Yo soy aquel", el clásico de Manuel Alejandro popularizado por Raphael.

Desde su nacimiento en 2020, Lepanto ha construido una trayectoria ascendente dentro de la escena independiente nacional. Tras publicar Adicción EP y El Duelo en 2021, participar en festivales como Pulpop Festival, Brisa o Totefest y atravesar distintas transformaciones internas, el grupo llega ahora a Daruma convertido en un proyecto más sólido, más libre y más ambicioso.

Con este nuevo disc, Lepanto no solo amplía su universo artístico: abre definitivamente el segundo ojo de su propio daruma.

ARGION llançarà el seu tercer disc "VLTREIA"

ARGION llançarà el seu tercer disc "VLTREIA", el primer amb Richard de la Uz a la veu, el proper 30 d'octubre i presenta el seu nou single "Renacer del Héroe", que suposa una mostra més, després de  “Mi Héroe” i “Junto a Mí” del nou treball dels asturians.

"Renacer del Héroe" tracta de recollir tot el que es trobarà el públic en aquest nou disc, on ARGION mostra amb tota l'èpica que sempre l'ha caracteritzat, el nou caràcter de la banda, obrint el seu cor a través d'una història que evoca el sentiment d'ARGION de no defallir mai, de seguir sempre endavant i ho fa en primera persona, sent aquest tema i tenir sempre la força necessària per sempre renéixer.

Per a l'ocasió, ARGION ha tingut el plaer de comptar amb la col·laboració d'Isra Ramos (Amadeüs), la veu del qual ha aportat la màgia pretesa a la cançó, ajuntant-se en duet Richard de la Uz, donant un sentiment i una personalitat única.

Després d'aquest llançament, ARGION obre el camí per al llançament de "VLTREIA", amb el pre-order ja disponible a la botiga en línia del Tridente i avançant-se al que consideren, el millor treball de la banda fins ara, el més sincer, i amb una personalitat única.

Paciencia Infinita: punk, desamor, amistad y resistencia según SANDRÉ

En els temps que corren, el punk torna a ser més necessari que mai. Com si alguna vegada els temps haguessin estat favorables; o com si en algun moment el punk hagués deixat de ser vigent i valuós. El 2026 ens està posant a prova a tots plegats, i convé recordar quines eines tenim a l’abast per resistir. El punk pot ser una d’elles. Cap altre gènere canalitza millor la necessitat de descompressió. Combina ràbia i diversió com cap altre, fins al punt de poder ser gairebé terapèutic, tant per a qui el fa com per a qui l’escolta. En aquest context, la banda barcelonina Sandré, nascuda el 2018 a les esquerdes de l’underground, es posa al servei del seu públic amb una recepta senzilla per no enfonsar-nos davant del món que ens envolta, resumida en el títol del seu nou disc: PACIENCIA INFINITA.

Descompressió i diversió, protesta i exploració. Això és el que buscava el quartet a l’hora de compondre el seu tercer àlbum, el primer amb el segell Calaverita Records. Descompressió perquè les seves cançons responen a situacions que els generen ràbia, més des d’un pla personal, relacional i social que no pas estrictament polític -tot i que també hi és, de manera indirecta-; i diversió perquè el disc esdevé el pretext ideal per explorar els límits del punk i del rock, portant més enllà la seva identitat sonora. PACIENCIA INFINITA és un àlbum de composicions molt singulars que eixamplen el marc creatiu de Sandré, amb estructures més obertes, noves textures rítmiques i una combinació del seu llenguatge musical amb elements del rock alternatiu, el krautrock, el math rock, el garage o el post-punk.

Aquesta línia queda clara des del primer tall, “EMPATÍA NO”, amb la seva textura expansiva, la rítmica contundent i una arquitectura instrumental gairebé de trencaclosques. A partir d’aquí, el repertori passa pels acords esmolats de “GÉMINIS MAL”, la primera cançó de desamor de Sandré; per la solidesa i la força de “CABEÇA”, aquesta mescla visceral de tensió i electricitat amb la col·laboració de Miguelito García (“Dandy Piranha” de Derby Motoreta’s Burrito Kachimba i Cervatana); per un pogo de 55 segons titulat “JOIA DE MALVIURE”; i per l’energia imparable de “GOLDEN”, per acabar tornant a l’esperit punk més directe i honest amb “A-MU-MÍ”, la peça final.

Pel camí, però, també s’atreveixen amb altres terrenys. Es plantegen reptes, sovint per reforçar l’expressivitat del que volen explicar. A “DISCURSO MOTIVACIONAL”, per exemple, un tema on col.labora el barceloní BANANI, juguen amb canvis de compàs per generar una energia molt ballable, gairebé caricaturesca d’un cryptobro hiperestimulat i de masculinitat fràgil. A “PIJAMA DE FUSTA” trenquen l’estructura a mig tema i el deixen dissoldre’s en un fade-out gairebé infinit per expressar el desgast que ens imposa el sistema. De manera similar, a “EL POU” també desmunten l’estructura per reflectir aquells moments en què ens envaeix la foscor. I a “SIEMPRE MÁS” juguen amb el contrast irònic entre el punk psicodèlic de les estrofes i les melodies pop de la tornada, com a metàfora sonora de com pesa el que és dolent i com de lleuger pot ser el que és bo.

A PACIENCIA INFINITA, les cançons parlen de frustració, de l’angoixa de la rutina, de foscor, de la dificultat de resoldre conflictes i, fins i tot, per primera vegada, de ruptures i desamor. Però també posen en valor la importància de trobar força en les persones que tenim al costat com a acte de resistència, i de qüestionar les normes com a acte de llibertat. Aquí rau el fons esperançador del disc: la necessitat d’unir-nos per gaudir de la rebel·lia. “EXCEL DE NORMAS” n’és el millor exemple: si publicar una cançó tocada conjuntament amb els seus amics Chaqueta de Chándal no és divertir-se i trencar esquemes, què ho és? Per això serveix el punk. I amb això, la paciència pot ser infinita.

Semblances Raonables 4.0

 

  

Tema principal del videojoc "Tetris" vs. "Korobeiniki / Коробейники" Tradicional Russa

  

Metallica "Whiskey in the Jar" vs. The Dubliners "Whiskey in the Jar"

  

The Clash "I Fought the Law" vs. The Bobby Fuller Four "I Fought the Law"

  

George Harrison "Got my mind set on you" vs. James RaY "I've got my mind set on you"

 

Natalie Imbruglia "Torn" vs. Ednaswap "Torn"

 

Big Mountain "Baby, I Love your Way" vs. Peter Frampton "Baby, I LOve yout way"

  

Led Zeppelin "Babe I'm gonna leave you" vs. Joan Baez "Babe, I'm gonna leave you"

  

Los de Marras "Papa cuentame otra vez" vs. Ismael Serrano "Papa cuentame otra vez"

  

Joaquin Sabina "Calle Melancolía" vs. Robe "Calle Melancolía"

 

CRISTALINO publica su tercer EP, 'Destello, señal, hilo y alba'.

Temptatives d'orientació emocional a la meitat del soroll contemporani: centelleig, senyal, fil i alba, el nou EP de CRISTALINO, produït per Jaime Beltrán.

Espurneig, senyal, fil i alba, el tercer EP de CRISTALINO, converteix aquesta desorientació en el motor de les seves cançons. Entre intuïcions i petits desplaçaments de l'experiència diària, el disc cerca contacte i permanència.

Hi ha una cosa especialment valuosa en com aquest nou treball amplia el llenguatge que CRISTALINO desenvolupava des dels seus primers llançaments i el projecta cap a un lloc més definit. Sense abandonar la lògica del pop digital contemporani sobre la qual ha construït la seva identitat, l'EP desplaça el focus cap a textures més físiques i obertes: bateries i guitarres acústiques, respiració, ressonància. Especialment a 'FILO' i 'ALBA' apareix una relació més àmplia amb l'espai i la matèria.

L'estructura simbòlica de l'EP és sorprenentment compacta. Els títols no són decoratius. 'Destello, señal, hilo y alba'. funcionen com a diferents formes d'orientació: l'aparició sobtada, la necessitat d'interpretar, l'enllaç entre unes coses i les altres, la possibilitat de començar de nou.

També la música avança així, suspesa moltes vegades entre la fragilitat i la precisió melòdica. Els canvis de textura i la manera com la veu de CRISTALINO apareix i es replega construeixen una sensació constant de cerca. Les cançons romanen dins d'allò que encara no s'entén. Això separa l'EP del sentimentalisme urbà contemporani més estàndard i l'acosta a una percepció augmentada del que és quotidià.

'SEÑAL', una de les peces centrals del treball, concentra especialment bé aquesta tensió entre estranyament i proximitat. El videoclip dirigit per Adrián Cecilio amb el mateix CRISTALINO perllonga aquesta atmosfera. Entre electrònica, guitarres acústiques i melodies que semblen avançar sempre uns centímetres per davant de les seves pròpies certeses, CRISTALINO i Jaime Beltrán construeixen un disc que evita tant la nostàlgia com el cinisme. Un treball que no intenta explicar-ho tot, sinó romandre despert dins de la confusió.