La cantautora canadenca Loreena McKennitt, guanyadora de premis internacionals, llança el seu box set de The Mask and Mirror Definitive Edition. Per celebrar l'edició original del 1994 compartint material exclusiu i inèdit, aquesta caixa recopilatòria consta de quatre discos i compta amb una masterització realitzada per Jeff Wolpert of Desert Fish, artista guardonat tres vegades amb el premi JUNO a Toronto.
Juntament amb la caixa recopilatòria, McKennitt també ha compartit un atractiu visualizer de “Marrakesh Night Market” així com la mostra de la *Definitive Edition* disponible a totes les plataformes, que convida els oients de serveis digitals a conèixer un avenç del contingut de l'edició física *The Mask & Mirror Definitive Edition*. Aquesta selecció inclou 7 temes, entre ells The Bonny Swans (versió de l'àlbum) de The Mask and Mirror, The Mystic's Dream (gravat el 1994 a Mountain Stage), 2 enregistraments d'àudio exclusius extretes del vídeo de l'assaig general a l'Avon Theatre* i 3 mescles Atmes de The Mask and Mirror.
El box set inclou dos CD, un DVD i un Blu-ray d'àudio, tot presentat en un llibre de luxe amb tapa dura. Entre el material destacat s'inclou un vídeo inèdit de 30 minuts de l'actuació de McKennitt al programa Mountain Stage de la NPR, així com l'enregistrament complet i restaurat de la seva actuació de 30 minuts a l'Avon Theatre. Aquesta nova edició limitada de luxe ofereix una experiència auditiva enriquidora i convida els oients a aprofundir en aquesta obra fonamental, que dóna nova llum sobre un moment decisiu a la carrera multiplatí de McKennitt.
També inclou un llibret de 32 pàgines amb el disseny artístic original de l'àlbum, les notes de la coberta i material de record de 1994 i 1995 —incloent-hi fotografies, entrevistes, un assaig general i enregistraments d'actuacions, gran part d'això inèdit—, així com un assaig personal en quatre parts narrat per McKennitt, en què viatgen d'enregistrament de l'àlbum, la gira internacional posterior i el que tot això significa per a ella actualment.
A més, avui es poden reservar tres nous títols en vinil de color a la botiga oficial de Loreena McKennitt, amb data de llançament per al 13 de novembre. Els tres nous títols són *To Drive The Cold Winter Away*, premsat en vinil verd Lothlorian de 140 g; *Lost Souls*, en vinil jaspiat «Mimosa» de 140 g; i The Road Back Home, en vinil jaspiat verd de 140 g.
El pack l'ha dissenyat el granador del GRAMMY® Jeri Heiden, SMOG Design, Inc., Los Angeles. Aquest nou llançament és el segon lliurament d'una sèrie en curs d'edicions definitives que celebren els moments més destacats de la trajectòria discogràfica de McKennitt fins avui; l'edició definitiva de The Visit es va publicar el 2021.
El doctor en psicologia i agitador sònic Tony Tunait sacseja el panorama musical amb l'arribada de Recreo, un tractat de pop-rock lluminós editat en vinil de 7 polzades que s'alça com una lliçó magistral d'autoafirmació i electricitat melòdica, coronat de manera exacta amb l'estrena del seu segon senzill.
Assistim a la constatació que l'agudesa mental i la sensibilitat artística poden conviure en una mateixa persona sense friccions aparents, ja que Antonio David Rodríguez Agüera presenta finalment el seu esperat EP titulat Recreo, un treball editat en format físic que es pot trobar a El Corte Inglés, Fnac i Amazon, coincidint de forma exacta amb la vull».
Si la seva anterior incursió amb «Buenos Aires» va funcionar a manera de passaport emocional que creuava els cables de l'Atlàntic per connectar el sud peninsular amb la mística rolinga i les formes de la capital argentina, aquest nou single aprofundeix en les coordenades d'un rock llatí de mig temps on la contundència rítmica de balanç l'empremta mesurada d'unes cordes celestials. Ens trobem davant de la quinta essència del maridatge entre artista i investigador, entre un músic de vocació incontestable i un psicòleg divulgador de la ciència que, en aquesta ocasió, converteix l'assertivitat i l'autorealització de l'amor propi en un himne inapel·lable, tal com resen aquests versos on confessa que es vol fins als ossos després d'haver-se llançat desídia quotidiana.
En conjunt, la proposta sonora d'aquest EP transita amb facilitat pels terrenys del pop-rock més vitalista, integrant textures eclèctiques que graviten sense complexos entre l'academicisme i la gosadia de fusionar gèneres diversos amb una orquestració detallista i el minimalisme protagonista de la veu. Aquesta amalgama estilística fuig dels esquemes convencionals per proposar un viatge de textures càlides, acords lluminosos i una equalització impecable que mima cada detall harmònic.
Per armar aquest tractat d'electricitat radiable, el músic nascut a Ubrique ha donat forma a aquest projecte als estudis madrilenys de GgProducciones i ha comptat amb la producció del recentment mort Domingo Patiño, artífex indispensable del so independent des de la seva recordada etapa al capdavant de Domingo y Los Cítricos.
L'apartat audiovisual que acompanya la sortida del senzill «M'estimo» constitueix tot un exercici d'estil on el creador, adoptant maneres a l'estil Tony Walker sota la direcció de José Antonio Modelo, transita de nou pel camí dels seus records onírics per tornar al barri ia l'escola on va transcórrer la seva infància, materialitzant una autèntica prova de contenció emocional que enriqueix l'imaginari.
Lluny de qualsevol indici d'artifici o dels laberints estilístics que van poblar els seus projectes anteriors en formacions pretèrites, aquest nou treball s'aixeca com una invitació a la delectació harmònica i lliure dels sentits, una mascarada jovial que planteja el repte lluminós de ser feliç amb elegància mitjançant una dialèctica productiva entre línies musicals i. D'aquesta manera, quan l'oient s'endinsa en aquest gresol d'estímuls i dinamisme festiu, percep immediatament l'energia d'una música que crida a l'acció i deixa tatuat un somriure inesborrable, recordant-nos que la vida, al capdavall, s'hauria d'assemblar molt més a aquest instant suspès en el temps que sona el timbre. La vida, en definitiva, hauria de ser així, creure i tornar a creure, crear i tornar a crear, un recreure, un recrear, un esbarjo.
Una nova edició del Puig Metal Festival es realitzarà a la Sala Cobà de Terrassa el pròxim 7 de novembre.
Enguany hi haurà a 5 bandes de Metal catalanes de temes propis que presentaran els seus temes (normalment són 4 catalanes y una española) i per conmemorar la 20ª edició farem entrega de samarretes conmemoratives als 50 primers que adquireixin l'entrada i al finalitzarà amb un sorteig amb el numero d'entrada sobre un val regal valorat en 100€ a la tenda La Frontera de Terrassa.
El esdeveniment obre portes a 2/4 de 7.
A les 7 tocarà La Canya del Metall (Tarragona)
A les 8 Casseroule Front (Terrassa)
A les 9 Inner Fight (Sant Feliu del Ll.)
A les 10 Metall Fort (Barcelona)
I a les 11 Möno (Rubí)
5 bandes de 5 estils diferents dintre del génere del Metal.
La Jvnta presenta el seu nou disc 'Por aquí van los tiros', un disc que representa la transformació de la banda després de la reforma i el trasllat a Sevilla. Amb una nova formació, el grup troba una identitat renovada que incorpora una violinista que aporta una dimensió diferent, sobretot en directe.
'Por aquí van los tiros' funciona també com una fotografia d'aquesta transformació. La seva cara A recull part del procés de reconstrucció de la banda i evoluciona alhora que es definia el grup. La cara B, en canvi, mostra les noves composicions un cop definit el grup.
La Jvnta, amb aquest nou disc ha volgut parlar del que és personal des d'una perspectiva política i del que és polític des d'una mirada quotidiana. Així, el disc travessa qüestions com la inseguretat sexual i la por al retorn del feixisme a "El meneíto de ella" o "Nomeolvides"; la infidelitat i el genocidi palestí a "Ojos de alcoba" i "Nunca pasó"; la desintegració de l'esquerra a Ball de la baralla; l'ansietat climàtica a "Pinche debacle" o l'ansietat quotidiana de "Nuba".
I, encara que el disc pugui semblar un disc fosc, és una celebració de la vida en temps de decadència. La Jvnta posa sobre la taula allò que incomoda sent capaços de fer ballar. Un so nou que han aconseguit assolir a través de la producció de Miguel Otero.
LA JVNTA:
Reubicats a Sevilla, obren una segona etapa al seu camí de postpunk andalusí. Sense renegar de la seva arrel progressiva, la seva nova fórmula sonora abraça aproximacions sesenteras, desvergonya popera i una amalgama tropical que inclou guitarres entre el surfeiro i el brasileiro, ritmes llatins i violins emmascarats sota el tacte del sintetitzador.
Sobre aquesta base, despleguen lletres amb una marcada veu andalusa que disparen en totes direccions, des de les inseguretats sexuals i la tornada després de l'exili econòmic, fins a l'alarma pel terror ultradretà i l'autoparòdia de l'esquerra.
En aquesta nova etapa, amb Ismael Prieto (bateria), Álvaro Morato (guitarra), Adriana Puentes (violí) i Mugre (baix i veu) a l'escenari, amb Miguel Otero després de la taula de barreges, la banda consolida una veu pròpia que beu d'influències com Pony Bravo, Radio Futura o The Clash. Darrere per escenaris com el Monkey Week o Lemon Rock, estan preparats per presentar el seu directe a sales, festivals i qualsevol sarau independent.
Amb un mes d'antelació sobre el seu llançament, Sunday June ens obren les portes del cor de Cinema, el seu nou àlbum. El quintet hispano-suís de solar psych, fundat a Ginebra el 2024 pel músic valencià Mario Peiró Espí, publicarà el 6 de novembre el seu segon treball discogràfic (a través dels segells Spinda Records i Irascible Records), del qual ja van avançar a l'agost un primer single, What If. Ara comparteixen d'una tacada dues més de les seves cançons, 'Come Back' i l'homònima 'Cinema', dues peces que formen un tot, una història des de dues perspectives molt diferents, que s'uneixen en un fantàstic videoclip que abasta i fusiona a la perfecció tots dos punts de vista. Rodat en pel·lícula pel director suís Alex Schild amb participació de Kacey Mottet Klein i Mélodie Adda, es projectarà en preestrena abans del llançament dels temes al cinema Empire de Ginebra el dimarts 6 d'octubre.
'Come Back' / 'Cinema' narren entre les dues la mateixa història de separació i partida. Però on la primera se centra en l'enyorança, idealitzant la idea d'un amor perdut, la segona parla des de l'alliberament resultant de la ruptura. 'Menja Back' és probablement la millor cançó del disc, i també és la més senzilla quant a capes i arranjaments, almenys més del que el públic està acostumat a escoltar de la banda. Amb una composició més propera a l'indie-rock, és precisament de la senzillesa d'on sorgeix la seva melodia vocal, carregada d'emoció, que s'obre pas a través de l'arranjament rítmic mentre la bateria, el baix i les guitarres sostenen amb fermesa la veu delicada. Això sense renunciar a elements més propers al so característic de la banda, com el pad Juno amb reverberació i l'arpegiador Moog.
Cinema, per la seva banda, és la cançó que dóna nom al disc i és també, en essència, una cançó d'amor. Semblant a 'Come Back' però postulant-se com el seu revers, explorant el dolorós encara que alliberador procés de separar-se d'una relació que no funciona. La banda hi captura la sensació lenta i lànguida d'un amor que no està destinat a perdurar, així com la constatació que ella ja se n'ha anat, almenys a la seva ment i al seu cor. Un tema l'ADN sonor del qual està marcat en gran mesura per les guitarres, tant pel vibrat exagerat de la tornada com per aquest sol final que combina un E-Bow amb un punteig ràpid.
D'altra banda, Sunday, June han anunciat també una gira de presentació del disc pel Regne Unit que tindrà lloc durant el mes de febrer. 11 dates que formaran part d'una gira europea més extensa que portarà el quintet hispano-suís des de la base al país alpí fins a Espanya passant per França, Alemanya, Polònia i altres places del continent encara per confirmar.
"Lab", el nou projecte de Mar Loi i Vic Moliner és un treball d’orfebreria sonora: una exploració profunda i meticulosa que combina la cura pels petits detalls amb l’ambició d’obrir nous camins. Una manera de pensar, sentir i presentar el handpan que amplia les possibilitats d’aquest instrument jove i evocador a través del diàleg amb el baix elèctric i l’electrònica.
Al capdavant hi trobem Mar Loi, una de les artistes i creadores de handpan més influents en l’àmbit internacional, i Vic Moliner, reconegut productor i multiinstrumentista amb una extensa trajectòria en discos i gires al costat de creadores com Clara Peya, Guadi Galego, Anna Ferrer, Magalí Sare, Olatz Salvador i Paula Grande, entre d’altres.
La col·laboració va començar amb la producció i l’enregistrament de “Grises” (2023), l’àlbum de Mar Loi en què Moliner va participar com a productor i multiinstrumentista. La connexió musical i personal que va sorgir d’aquella experiència els va portar a traslladar el repertori als escenaris.
En aquest nou disc i espectacle, la fusió es fa més profunda: el handpan s’endinsa en l’electrònica i explora melodies i harmonies cromàtiques, mentre que el baix elèctric s’integra en el seu univers melòdic i de textures. Els llenguatges compositius de Mar Loi i Vic Moliner es troben en un viatge d’anada i tornada que eixampla els horitzons dels dos instruments i convida a descobrir noves sonoritats.
Les melodies subtils i les textures evocadores conviuen amb l’energia de l’electrònica i el processament dels instruments en directe. Els moments intensos, viscerals i ballables donen pas a passatges oberts a la improvisació i al diàleg espontani.
Concert de presentació: 18 de desembre a l'Auditori de Banyoles.
Mar Loi. Nascuda a Tenerife i establerta a Girona, Mar Loi és una intèrpret i compositora de referència en l’escena internacional del handpan. La seva música combina virtuosisme, sensibilitat i una exploració constant de les possibilitats expressives de l’instrument.
Va començar a tocar el handpan de manera autodidacta el 2017 i, un any després, va decidir dedicar-se professionalment a la música, deixant enrere la seva activitat com a psicomotricista i professora d’activitat física i esport. Els carrers de Barcelona van ser el seu primer escenari. Aviat va començar a col·laborar amb artistes com Jozz Sajim, Raquel Lúa, Ketekalles i Alicia Rey, mentre ampliava la seva mirada creativa amb estudis d’art sonor a l’Escola Massana.
Des del seu debut amb "Mercury found Mars" (2020), ha desenvolupat un llenguatge propi que destaca per la capacitat de commoure i per una aproximació al handpan plena de matisos. La seva discografia inclou també "Género desconocido" (2022), amb el duo JOI, i "Grises" (2023), en col·laboració amb Vic Moliner. Ha compartit experiències musicals amb figures destacades del handpan com Danny Cudd, de Hang Massive, Kabeçao, Alexander Mercks i Amarok.
La docència ocupa també un lloc central en la seva trajectòria. Imparteix cursos, tallers i classes magistrals arreu del món, des de la iniciació a l’instrument fins al perfeccionament i l’acompanyament artístic. Forma part de l’escola de handpan Kurdeolian i participa en l’organització del Singading Festival.
Vic Moliner. Compositor, lletrista, productor i multiinstrumentista. Amb una mirada inquieta i un llenguatge propi, ha construït una extensa trajectòria com a baixista i contrabaixista, alhora que s’ha consolidat com a productor al costat d’algunes de les veus més destacades de l’escena musical catalana i estatal.
La seva activitat combina la creació, els escenaris i l’estudi de gravació. En els darrers anys, la producció ha adquirit un pes central en el seu treball, amb més d’una trentena de títols publicats per artistes com Clara Peya, Guadi Galego, Magalí Sare, Olatz Salvador, Neomak, Paula Grande, Germà Negre, David Mauricio, Ual·la, Xavi Torres Trio, Marala, Aura Mauri i Olga Zoet.
Com a líder, compositor i lletrista, ha publicat quatre discos: "Un fràgil corall" (2012) i "Tocar l’horitzó" (2014), amb Verd i Blau, i "ARA" (2016) i "Foc i endreces" (2022), amb el seu nom. També ha coliderat el projecte Clara Peya & Vic Moliner, amb actuacions a França, Grècia, els Països Baixos i arreu de l’Estat, i la formació STN!, amb la qual va publicar "Un pas més" (2011) i "Capsigranys" (2013).
Com a intèrpret, ha participat en concerts, gires i enregistraments amb Clara Peya, The Gramophone Allstars Big Band, Paula Grande, Guadi Galego, Magalí Sare, Eduard Gener, Xavi Torres Trio, Cesk Freixas, Judit Neddermann, Pau Figueres i Lídia Pujol, entre molts d’altres.
La seva faceta literària es concreta en "Tu i les presses" (2023), un poemari gestat en paral·lel al disc "Foc i endreces." També ha desenvolupat una àmplia tasca docent. Va ser professor de baix elèctric i conjunt instrumental al Conservatori Superior del Liceu entre 2014 i 2018, després d’haver treballat a l’Aula de Música del Liceu. Ha impartit classes magistrals a ESART i a les Cases de la Música de Manresa, i ha estat professor dels Tallers Musicals d’Avinyó durant deu anys.
Entre els reconeixements vinculats a la seva trajectòria destaquen el Premi Enderrock a millor disc de 2018 per "Estómac", de Clara Peya, del qual va ser productor; el primer premi del Dutch Jazz Competition amb Xavi Torres Trio, i el Premi Lletra dels Premis Altaveu 2012 per “Temps per mirar el temps”, del projecte Verd i Blau.
Crèdits tècnics:
Composicions i arranjaments de Mar Loi i Vic Moliner.
Produït per Vic Moliner.
Coproduït per Marc Loscertales.
Enregistrat entre novembre de 2025 i juny de 2026 per Marc Loscertales i Vic Moliner a Colomer/47.
Mescla i màstering de Panxii Badii.
Mar Loi: handpans Manik, percussió, piano i veus.
Vic Moliner: baix, contrabaix, piano, sintetitzadors, percussions i veus.
.jpg)
