"Mientras camino" és un viatge íntim i en constant d’Ana Brenes

"Mientras camino" és un viatge íntim i en constant moviment a través de la vida, narrat des de l’univers creatiu d’Ana Brenes, on es fonen vivències personals i escenes imaginades. Tots els temes han estat escrits i compostos per ella, i cada palo flamenc ha estat triat amb precisió per dialogar amb les diferents etapes vitals, des del naixement fins al dol.

El disc s’articula com una obra contínua, sense pauses entre els cantes, de manera que l’escolta es desplega com un relat únic i immersiu, reforçant el seu caràcter de flamenc d’autora. Aquesta concepció converteix l’àlbum en una experiència orgànica, gairebé narrativa, que convida a recórrer-lo d’una sola respiració.

Sense recórrer a la fusió i des d’un profund respecte per la tradició, Mientras camino proposa una mirada contemporània i honesta: la d’una dona de trenta quatre anys que canta des del seu present, amb una veu pròpia i arrelada.

Poesia, sinceritat, crítica social i autocrítica conviuen amb intensitat i vulnerabilitat en un diàleg estret amb la guitarra de Toni Abellán. Amor, desamor, treball, gaudi, espiritualitat i memòria dibuixen un univers interior vibrant i en transformació constant. "Mientras camino" parla, precisament, d’això: del que es mou, del que creix, del que es construeix mentre està passant.

Ana Brenes (1991, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona) és una cantaora, compositora i docent que s’ha consolidat com una de les veus més singulars del flamenc català contemporani.

La seva formació neix de manera autodidacta, profundament marcada per l’entorn familiar: filla d’una cantaora extremenya i d’un pare aficionat d’Utrera, creix envoltada de flamenc viscut i transmès de forma orgànica. Aquest arrelament es complementa amb una trajectòria acadèmica sòlida: es gradua en Cante Flamenc a l’ESMUC i desenvolupa també una tasca pedagògica com a docent al Taller de Músics. El 2019 és reconeguda com a Flamenca de l’Any per les associacions flamenques de Catalunya.

Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb artistes de gran rellevància com Albert Pla, Chicuelo, La Tana, El Pele o Alfred García, i ha actuat en escenaris i festivals destacats com Flamenc-ON, Festival Real 360º, Festival de Arte Flamenco de Catalunya, BBK, El Grec o Ciutat Flamenco. La seva versatilitat la porta a formar part de projectes com LaboratoriA i La Prenda Roja, on el flamenc dialoga amb el feminisme, la performance i l’electrònica. Paral·lelament, participa en l’espectacle de flamenc tradicional del Palau de la Música Catalana Gran Gala de Chicuelo, amb qui també treballa en format duet i en altres propostes.

La seva veu ha transcendit l’escena per arribar a l’àmbit audiovisual: és la veu de la banda sonora del documental "Toda una vida" i ha participat en el llargmetratge "La Imatge permanent", nominat als Premis Goya. El 2023, protagonitza amb la seva veu la campanya d’Aguas Lanjarón amb el tema Origen, en col·laboració amb les DJ Mëstiza.

El 2025 rep el premi a millor cantaora de Catalunya al Concurs Nacional de Cante Yunque Flamenco, consolidant una trajectòria en constant creixement, marcada per la fidelitat a l’arrel i una mirada artística pròpia, valenta i contemporània.

Clodine publica “INÚTIL”

Clodine publica “INÚTIL”, un EP que posa música a la lluita contra la depressió, l’ansietat i la síndrome de la impostora, una realitat que afecta milions de persones arreu del món i especialment moltes dones.

Actualment es calcula que 280 milions de persones pateixen depressió a nivell global, i cada any prop de 800.000 moren per suïcidi. A Catalunya, la depressió i l’ansietat en dones d’entre 25 i 40 anys sovint estan vinculades a la càrrega de cures, la pressió laboral, la inseguretat econòmica i les dificultats de conciliació.

“INÚTIL” explora també la síndrome de la impostora, un concepte teoritzat el 1978 per les psicòlogues Pauline Clance i Suzanne Imes, que descriu la sensació persistent de no merèixer els propis èxits i atribuir-los a la sort o a factors externs. Aquesta percepció afecta especialment les dones, sovint sotmeses a fortes expectatives socials i familiars.

ENRIC EZ presenta el seu quart treball "L A R U T A N A T U R A L"

ENRIC EZ estrena el 4t disc, un disc gestat al Pirineu Català al llarg de 410 km caminant i fent concerts.

ENRIC EZ presenta el seu quart treball "L A R U T A N A T U R A L". Un disc que mira cap endins i cap enfora. Sense abandonar el caràcter eclèctic del pop fusió Enric EZ reforça la seva personalitat artística a cada nova creació. Univers sonor amb tocs cinematogràfics, referències a grans autors com Ennio Morricone o Paul Simon, artesania instrumental i arranjaments de veu molt treballats.

Les lletres són directes, amb rerefons vitalista, però parlen de temes claus, atemporals i de l'actualitat per fer-ne autocrítica. En aquesta ocasió compta amb la col·laboració de Jonathan Herrero (El kujo) a la cançó més funk "No m'aixeco". Produït interpretat i mesclat ENRIC EZ, masteritzat per Ángel Medina. Hi podem escoltar també a la Claudia Steccato als cors.

Durant l'estiu del 2024 Enric EZ va realitzar una gira de concerts a peu a través del Pirineu Català. 27 concerts en 410 km de camí que van suposar l'origen d'aquestes cançons. Veure recorregut.  Un disc, per tant, nascut en la proximitat humana del refugi, la duresa i bellesa del paisatge i l'essència del moviment, caminar. I així ho ha reflectit en el disseny. "Volia que fos petit, artesà, que mantingués la tradició del disc com a objecte, que fos tecnològicament actualitzat i fugir per una estona de les plataformes massificades" El resultat és un CD  en miniatura  que es llegeix amb tecnologia NFC (present en tots els mòbils actuals) i que et transporta a una pàgina a on pots navegar pel disc, descarregar-lo, escoltar-lo digitalment com qualsevol altra plataforma de streaming, però que pertany únicament a l'artista, sense intermediaris.

Amb totes les contradiccions ètiques que plantegen les plataformes digitals avui dia Enric EZ ha pres la decisió de fer valdre el paper dels oients fidels així que qui compri el disc i assisteixi als concerts tindrà, en exclusiva, accés a les cançons que no seran a la resta de plataformes fins a finals del 2026. 

Per aquesta nova etapa, ENRIC EZ està preparant una nova banda, la Big Band Trio juntament amb Lara Tannus (percussió i veus) i Claudia Steccato (guitarra, sintetitzador i veus). Tres multiinstrumentistes que exploren noves sonoritats i on la veu i la percussió hi tenen un paper rellevant. ENRIC EZ presenta també un nou concepte d'instrument en aquesta Big Band trio. La Batarra que combina una bateria un baix i una guitarra.

 

Pròximes dates confirmades:

29/05/2026 Soda Acústic (Barcelona) Entrades

11/07/2026 El Faristol (Altafulla)

Del 15/07 al 15/08/2026 Gira Transpirinenca GR-T 24 2.6 (Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya)

21/08/2026 Festival 5 sentits (Queralbs)

12/12/2026 Espai Cultural l'Aurora (Rubí)

TOP 10 Cançons amb semblances raonables 2.0.

 

 
  Knight Rider ( The Stu Philip's Collection ) 1998 vs. Paul Whiteman and his Orchestra - Parade of the Wooden Soldiers (1923)

  

Nacha Pop "La Chica de ayer" 1980 vs Piero "Y mi gente donde ira" 1979

  

Queen "Somebody to love" vs Billy Joel "Piano Man"

  

Reincidentes "Jartos d'Aguantá" vs "Die Tote Hosen" - Schönen Gruß, auf Wiederseh'n

  

La Polla Records "El Avestruz" (1988) vs The Boys "First time" (1977)

  

MCD "Jódete" (1988) vs U.K. Subs "C.I.D" (2012)

  

Kaos Etíliko "Su Falso Mundo" (1998) vs. Banda Bassotti "Luna Rossa" (2019)

  

Kortatu "Sarri Sarri!" (1983) vs Totts ans The Maytals "Chatty Chatty" (1980)

  

Boikot "Skalashnikov"(2008) vs Goran Bregovic "Kalasnjikov" (1997)

  

Che Sudaka "Sin Papeles" (2005) vs Sting "Englishman in New York" (1987)

DEBON CANTA SUAU publiquen el seu primer disc

"Debon canta Suau" no és només un disc, sinó un exercici de simbiosi artística on la paraula escrita i la melodia esdevenen indissociables. Aquest treball discogràfic s'erigeix com un viatge per les emocions de la veu poètica de Pere Suau, que troba en la música d'Antoni Bujosa i la interpretació de Pau Debon el vehicle perfecte per transcendir el paper.

L'arquitectura sonora del disc convida l'oient a una relació intimista, de "persianes obertes", on la veu inconfusible de Pau Debon dóna una nova dimensió melòdica a les reflexions de Pere Suau sobre el paisatge, la passió i la condició humana. Aquesta atmosfera, que la crítica ha comparat amb el “navegar pausat d'un majestuós veler", es desplega en un repertori que alterna de manera orgànica poemes recitats pel mateix autor amb peces cantades i composicions instrumentals. El resultat és una obra polièdrica que es presenta com un exemple de la magnífica confluència que pot existir entre la literatura i la música contemporànies en llengua catalana.

Tres amics i referents de la cultura balear uneixen els seus talents en aquesta obra:

Pau Debon: Una de les veus més icòniques de la música en català, que aquí despulla la seva faceta més sensible per interpretar els versos de Suau.

Pere Suau: El poeta. Posa els fonaments del projecte amb la seva obra i el recitat.

Antoni Bujosa: El mestre de cerimònies musical, responsable de la composició i de dotar el disc d'una sonoritat elegant i intimista entre piano i el quartet de corda.

Palmar de Troia trenca el seu silenci amb "III"

Palmar de Troia trenca el seu silenci amb "III", un exercici de noise d'alta precisió editat pel segell nord-americà Reptilian Records. El quintet granadí depura la seva agressivitat sonora en un treball visceral que, després de sacsejar Castelló i Sevilla, es prepara per assaltar els escenaris de Granada i Màlaga durant el mes de maig.

La narrativa del subterrani estatal sol pecar d?una nostàlgia mal entesa, però Palmar de Troia ha decidit operar a cor obert i sense anestèsia. Amb la publicació de «III», el seu nou EP de set talls, el quintet granadí no només en certifica la maduresa, sinó que estableix un tractat sobre com gestionar l'herència del noise de finals dels noranta sota una òptica estrictament contemporània. Editat en vinil pel llegendari segell nord-americà Reptilian Records, llar de noms tan determinants com Chat Pile o Supersuckers, i distribuït en plataformes digitals per Linier Discos, aquest treball suposa una anomalia necessària en un ecosistema musical sovint massa higienitzat.

El discurs de la banda, integrada per Willy, Lucía, Jose Romero, J. A. Salinas i Toto, s'allunya de l'autocomplaença per abraçar una agressivitat sofisticada. A The Method, el senzill que actua com a pòrtic del disc, es percep aquesta voluntat d'incisió mitjançant una arquitectura de guitarres que no busquen l'ornament, sinó la col·lisió. L'enregistrament de Juan A. Salinas a The Borderline Music Estudi, sumada a la barreja de Rafa Camisón a El Bisonte Estudi i la masterització de Mario G. Alberni a Kadifòrnia Mastering, ha aconseguit cristal·litzar un so que beu de l'electricitat angular de The Jesus Lizard, però que injecta el nervi curt de la nervi curta.

No hi ha rastre de diletància en aquestes composicions; el que trobem és la perícia de músics adobats en projectes cardinals com Maine o Gentemayor, ara reconvertits en una unitat d'assalt on la veu i els teclats de Lucía aporten una textura que oxigena el mur de so. III és un artefacte d'honestedat brutal i enganxada incontestable que ha aconseguit captar l'atenció de la crítica especialitzada internacional, validant una trajectòria que esquiva els llocs comuns per centrar-se en l'enganxada rítmica i l'aspror estructural.

Després de les recents i celebrades compareixences a Castelló i Sevilla, el grup es disposa a traslladar aquest exercici d'intensitat física als escenaris de manera imminent. El calendari de presentacions marca com a data ineludible el 12 de maig a la sala Planta Baixa de Granada, en una cita compartida amb Fi del Món. El colofó ​​a aquest bloc de dates tindrà lloc el 30 de maig al CSA Las Vegas de Màlaga, com a part del cartell del Sopa Jervía Fest. Amb aquest llançament, Palmar de Troia no sol·licita l'atenció de l'oient, sinó que s'imposa per la pura gravetat d'una proposta que entén el soroll com a llenguatge de resistència.

"Fuegos del barrio" el nou disc de la Pegatina

 

El grup català publica "Fuegos del barrio", disc en què recupera el so més pur i reivindica la tornada a les arrels.

La Pegatina torna a ser aquí, després de dos anys d'aturada, amb el seu onzè àlbum, "Fuegos del Barrio". Els primers avançaments del projecte, titulats "Siempre nos tienes aquí", "Con este fuego", "Rompela" i "La voltereta", ja deixaven entreveure que la banda retorna amb ell a les seves arrels, a la introspecció i, alhora, a aquest caràcter festiu que els ha convertit en un referent dins i fora de les nostres fronteres.

La banda de Montcada i Reixac no només torna a les seves arrels en l'àmbit sonor, sinó que a més, faran un concert de presentació a cada província de Catalunya per a poder acostar-se als seus seguidors i seguidores d'arreu del territori català: el Festiuet a Salou (Tarragona), l'Empordà Music Festival a la Bisbal de l'Empordà (Girona), el Paupaterres a Tàrrega (Lleida) i el del Festival Empremtes a Barcelona. 

Aquestes són les paraules d'Eva Baroja, periodista d'El País i RNE sobre el llançament:

Quan has viatjat per tot el món. I la maleta sempre està a mig fer. I has vist tantes coses. I has passat els mesos trobant a faltar. I t'has perdut i t'has trobat. I has anat de banda a banda, entre dos estius, molt lluny de casa… Potser és el moment de tornar-hi. I convertir aquest retorn en una festa. És el que fa La Pegatina al seu nou àlbum, "Fuegos del barrio".

Després de l'aturada per on van abandonar els escenaris per prendre's un respir de l'exposició i l'exigència de les gires constants, la banda catalana ens convida a reivindicar les nostres arrels. Si escau, el seu poble, Montcada i Reixac, però, també la seva manera d'entendre la música i l'ofici, en què el divertiment juga un paper crucial. Perquè ningú com ells per aixecar-nos l'ànim, posar-nos a ballar, obligar-nos a relativitzar i celebrar la vida.

"Tornem més juganers. Ja no busquem que ens facin cas als mitjans o que la indústria ens accepti. Hem tornat al que ens agrada. Abans hi havia cançons que només fèiem per a la ràdio i que realment després no ens venia de gust tocar en directe", explica el líder del grup, Adrià Salas. 

Fer allò que els agrada els va portar a convertir-se en una de les bandes de referència de la rumba mestissa fa més de dues dècades. Ara tornen amb les piles carregades amb aquest onzè àlbum.

Cada cançó a "Fuegos del barrio" és una flama que il·lumina els llaços que teixim al voltant del lloc on naixem: la família, els amics, el barri o el poble. És una oda a la vida tranquil·la i quotidiana. Perquè el món es pot arreglar amb unes cerveses en una pista de futbol, ​​al costat de la calor d'una foguera, com reflecteix el videoclip de "Con este fuego".

"Som una banda internacional que alhora toca a les festes dels pobles. No hi ha res més de barri que això", explica el seu vocalista.

“Y dime: ¿qué tengo que ver yo con este fuego?”, es pregunta en un dels versos d'aquesta cançó. El foc que recorre tot el concepte de l'àlbum simbolitza moltes coses, principalment l'ansietat, els nervis o la sobreestimulació del món modern. Sentiments dels que intenten escapar amb aquest retorn a la calma que suposa tornar a casa. Una cançó que representa, al capdavall, totes aquestes coses que ens generen malestar o infelicitat i que hauríem de cremar a la foguera.

Però "Fuegos del barrio" va molt més enllà. També llança missatges sobre tot allò que no es veu de la professió artística. I reflexiona sobre l'autoestima, la maduresa o la pressió del judici aliè, en cançons com "De lado a lado", "Venpayá" o "Siempre nos tienes ahí". 

“Seguimos enclaustrados en relaciones de poder, etiquetas y moral, bendiciones de anteayer”, canta Salas.

L'àlbum, produït per Camilo Lara, té molt de Mèxic, la seva segona casa, i país on fa dotze anys que toquen. Des del disseny de la seva portada, amb il·lustracions de Dr. Alderete amb motius del Dia de morts, fins a cançons com "Todo el mundo pregunta por ti, un ska rancheritzat en forma de carta de desamor després d'una ruptura.  En general, la proposta sonora és crua i molt real. 

“Ens havíem acostumat a sonar molt produïts, amb molta reverberació, però en aquest àlbum hem apostat per no retocar les veus i els instruments perquè el barri és tocar al carrer i també la imperfecció”, explica Adrià Salas. “Això és el que som de debò, sense maquillatges”.

Però si hi ha una cançó que reflecteix l'essència de La Pegatina és "Siempre nos tienes aquí", l'obertura de l'àlbum. Un homenatge al grup i, al meu entendre, també als que busquen a les seves cançons “un timonel, un impulso, un tesón, una garra y una ilusión”. Perquè per molt de temps que passi, l'amistat estarà per sobre dels problemes. I el seu públic els esperarà al barri ia un costat ia l'altre de l'oceà.

La gira que acompanya el llançament:

La Pegatina ha acompanyat el llançament del disc 'Fuegos del barrio' amb una ambiciosa gira internacional el 2026 que els està portant pels Estats Units, Mèxic, França, els Països Baixos i un ampli recorregut per Espanya. 

El tour va arrencar al març amb parades a Miami, Toluca, Puebla i el festival Tecate Pa'l Norte, abans de tornar a Europa per passar per escenaris com el de La Riviera a Madrid per partida doble. Un recorregut que combina grans sales, festivals emblemàtics i cites imprescindibles de l'estiu, on la banda tornarà a convertir cada concert en una celebració col·lectiva carregada d'energia i festa.