Uënsdei debuten amb "Mudança" (La Catenària 2020)
En el seu nou àlbum naveguen la mudança i els canvis que venen amb ella: la quotidianitat del dia a dia, el camí d'anar cap endins, la calma inesperada de retrobar-se amb la paraula i buscar-hi les nostres veritats, i finalment l'eufòria d'anar cap enfora i cridar-la amb totes les lletres, des dels terrats.
La cançó protesta de l’avui és segurament el repte que “Mudança” resol a través de les seves lletres i música. Hi és present el traç de les generacions passades, en la memòria que refà la història, i als horts que ens van deixar i que avui reviuen. Les cançons d’aquest LP són la melodia que reclama que allò combatiu pot ser també donar-nos el permís per aturar-nos i escoltar els missatges que, enmig de la voràgine de la immediatesa, no tenen cabuda. La reivindicació d’allò personal i íntim com a polític, i l’amor en majúscules, que parla dels companys de vida i de lluites.
Des del pop íntim de protesta de “Mudança”, Uënsdei escriu cada vers i lletreja cada paraula, amb el convenciment que és clau retrobar-la. Oferint imatges i referències de crítica social a cada racó, Uënsdei presenta un disc que ha estat bressolat a la seva cova amb cura i paciència, per compartir-lo des de la sensibilitat conscient. Des d’aquesta resiliència, la banda fa música aparentment contemplativa i amable, amb la capacitat d’esmolar les eines (i els instruments) per fer arribar un crit de resistència des d’allò més proper.
Cada pas d’aquesta “Mudança” són els canvis en aquesta manera de ser i estar al món, el permís per deixar-nos sentir i acollir la música que busca i troba l’abric en l’abraçada col·lectiva.
El disc ha estat autoproduït per Uënsdei. La mescla i la gravació de veus les ha fet Aniol Bestit de The Sound of Wood. L'enregistrament de la resta del disc l'han realitzat Pol Alonso i Gerard Farré a WoodenRecordBox. L'edició ha anat a càrrec d'Albert Gilabert d'El Traster. La masterització l'ha dut a terme Víctor García a Ultramarinos. Les il·lustracions de l’artwork són de Maria Pichel i la maquetació, de Pol Alonso i Albert Gilabert.
Uënsdei aposta per la cura de les coses fetes a casa i, lluny de la producció massiva, es capbussen en la senzillesa dels sons que es cuinen a foc lent. El seu pop íntim recupera el so melòdic dels 90 per explicar històries, arranjades amb dedicació i detall. A contracorrent, en un moment en què la música es transforma en quelcom que cal consumir ràpid, les seves cançons combinen a parts iguals la cançó protesta i l'odissea de fons que acompanya en la ruta. Davant d'això, la formació reivindica els camins de llarg recorregut i la música no com a accessori, sinó com a canal.
El seu llegat ve del seu àlies previ, "Wednesday Lips", sota el qual han autoeditat 4 àlbums des dels seus inicis l'any 2007; més d’una dècada en què han cultivat l’amalgama de la seva música que traspua temps i maduresa.
A cavall entre Lleida i Barcelona la banda ha tingut sempre a les Terres de Ponent el seu epicentre, des d’on ha canalitzat un impuls creatiu que ara sona en català.
Partint de les arrels de la música pop-folk anglosaxona, la formació recupera també els missatges de resistència dels cantautors del segle passat, fent-los més presents que mai al seu LP “Mudança” (La catenària 2020).
Uënsdei són:
- Mònica Guiteras Blaya, veu i lletres
- Núria Comas López, veu
- Albert Gilabert Roca, guitarres i teclats
- Xavier Martí Gómez, baix
- Pol Alonso Mor, bateria, percussions i sintetitzadors
No hay comentarios:
Publicar un comentario