Canastéreo llança el seu primer LP, 'Pasajes de lo Impuro'

El sextet sevillà Canastéreo llança el seu primer LP, 'Pasajes de lo Impuro', 10 cançons poderoses i lisèrgiques que beuen el mateix del Morent d''Omega' que del Robert Fripp de 'Lark's Tongues in Aspic'. Companys generacionals de Derby Motoreta's Burrito Kachimba, Canastéreo trenquen la membrana que separa tradició i contemporaneïtat amb un disc de rock andalús degudament contaminat, aromes a un viatge de crani i sense frens pel folklore andalusí que de moment ja els ha portat a compartir escenari amb el mateix Kiko Veneno.

Segons la mateixa banda: 'Pasajes de lo Impuro' és un exercici de llibertat artística en què donem curs a les nostres influències contemporànies carregant-les de rock, psicodèlia i lírica flamenca. Es tracta d'un disc conceptualitzat en un camí d'autodescobriment que convé seguir del primer tema a l'últim. De sis ànimes vessant passions, del resultat de molta sang suor i llàgrimes vessades al llarg del darrer any de treball que per fi es materialitzen al nostre primer LP." 

Partim de la idea que Canastéreo és una banda de rock, entès aquest com a motor d'expressió i llibertat. "És com respirar, un acte intuïtiu i necessari", comenta Juan Olaya, guitarrista i compositor de la banda sevillana. Seguim amb la idea que Canastéreo fan rock andalús, entès aquest com un estil de vocació territorial que tot i això busca el seu so en la fricció de gèneres anglosaxons com el progressiu, l'stoner o el jazz, incloent una àmplia gamma de textures orientals que ells s'han encarregat d'apuntalar en viu durant els darrers tres anys.

Van ser necessàries més de cinquanta actuacions ofertes a Espanya i als EUA perquè Canastèri començarà a concretar la seva proposta com a saba nova per a una terra ja erm, un espai on Lorca i Buñuel ballen al so de Roger Waters i Chet Baker. El seu origen s'hauria de buscar el juny de 2018, data en què es va presentar en societat Raíces Lunáticas, un EP autoeditat per uns joves habitants d'una mena d'interzona que ells mateixos anomenen Trianosfera, associació i espai de llibertat creativa que porta servint de refugi des de fa diversos anys per a Jesús Contador (guitarra i veu), Juan Olaya (guitarra), Marcos González (bateria), Manuel Pérez (trompeta), Juan Bidegain (baix) i Nico González (teclista).