Miquel Pujadó, l’històric compositor presenta un nou disc “De foc i de vellut”.

Miquel Pujadó (Madrid, 1959) ha escrit, compost i adaptat unes 300 cançons al llarg de la seva carrera artística, per a ell i per a altres intèrprets (Dyango, La Salseta del Poble Sec, Guillermina Motta, Luis Eduardo Aute, Titot, Lídia Pujol, La Principal de la Nit, etc.), però els darrers anys els havia dedicat sobretot a projectes discogràfics “especials” (dedicats als poetes i a les seves adaptacions de Brassens), a la novel·la infantil i juvenil i al teatre -amb la complicitat del desaparegut Carles Canut com a director, i d’actors com Joan Pera, Enric Majó, Josep M. Pou, etcètera. Ara, dotze anys després del darrer CD escrit i compost totalment per ell (A contraveu, 2010), presenta un nou àlbum que veu la llum just 40 anys després de l’aparició del seu primer disc (El temps dels fanals en flor, 1982).

El disc inclou setze cançons. Catorze són cançons noves, treballades musicalment amb el productor, arranjador i multiinstrumentista Xavier Batllés (Orquestra Mirasol, La Rondalla de la Costa, etc.), amb uns textos que són autèntics treballs d’orfebreria, rics en malabarismes verbals, humor, tendresa i, quan convé, ferocitat, i vestides amb melodies acurades i amb uns arranjaments tan brillants com eclèctics. Miquel Pujadó és l’autor i compositor de tots els temes, llevat de «Com una cançó de Jacques Brel», signat juntament amb el músic i cantant francès Romain Didier. L’enregistrament compta amb la col·laboració dels músics Quim Ollé, Josep Maria Duran, Pedro Javier González, Laia Glück, Xavier Figuerola, Martín Meléndez, Natalia Mediavilla, Toni Calvo, Pau Benítez, Imma Ortiz, Blai Casals, Laura Espejo i David Pastor, i dels actors i cantants Ferran Frauca, Aina Sànchez i Olga Suàrez.

Les darreres quatre cançons (i una reprise instrumental) formen una secció especial: RETALLS DE VIDA (UN COP D’ULL AL RETROVISOR). Són cançons amb elements autobiogràfics, enregistrades amb motiu del 40è aniversari del primer àlbum de Miquel Pujadó. Dues són noves de trinca: «Aquell temps de la Jazz Cava» i «Retalls de vida» i les altres dues, noves versions de cançons clàssiques de la seva primera època: «A Terrassa hi ha una plaça» i «Soc un peix de terra endins». Aquesta secció ha estat arranjada per Marcel Casellas i el pianista Antoni-Olaf Sabater,  i compta amb la col·laboració de músics de jazz terrassencs com Pep Coca, Adrià Font, Josep M. Farràs i Joan Albert, i amb la participació del saxofonista i clarinetista Xavier Figuerola, el guitarrista Alfons Rojo i el trombonista John do Buclet.

Les cançons de l’àlbum són:

1) DE FOC I DE VELLUT:  Cançó enèrgica i efervescent sobre el poder de la paraula cantada.

2) INTERSECCIONS:  L’eternitat dels moments fugaços del passat, del present i del futur... Una cançó d’amor atípica, vestida exquisidament per un quintet de corda

3) ÉS FÀCIL DIR-SE ANARQUISTA: A ritme de reggae, una visió de l’anarquia des d’un punt de vista individual i intransferible.

4) ELS MITJONS BLAUS DE L’HELENA: Es pot fer una cançó sobre qualsevol tema? Per què no sobre uns mitjons -i sobre la persona adorable que els porta posats?

5) RECORDS DIVERGENTS: Duo amb l’actriu i cantant Aina Sànchez (Dagoll-Dagom). Dos punts de vista molt diferents per explicar una mateixa nit, i allò que hi va passar.

6) GUANYA LA BANCA: Mig dit, mig cantat, sobre una estructura de blues, un text ferotge sobre el món i la societat que ens espera (o que, en molts aspectes, ja tenim aquí).

7) COM UNA CANÇÓ DE JACQUES BREL: Sobre una preciosa melodia del seu amic, el cantant Romain Didier, Miquel Pujadó evoca l’univers de l’immortal cantant belga.

8)  UN REI D’OCASIÓ: Ucronia humorística amb aires de rumba, sobre una forma de govern ja desapareguda en el moment en què el narrador troba per casualitat als Encants un monarca acabat de descongelar i té la mala idea d’endur-se’l a casa.

9) L’INFERN I LA GLÒRIA: El valset del perfecte masoquista, que només té por d’una cosa: de la possibilitat que la felicitat li foti la vida enlaire.

10) SOC DE LA MATA DE JONC: Un joc pluridialectal, i una revindicació de la llengua catalana, una i diversa, sobre una música que clava les arrels en els referents tradicionals.

11) RUDIMENTS D’ANATOMIA: Un xic groller, però gens vulgar divertiment en homenatge a allò que els francesos anomenen «chansons de salle de garde», que Miquel Pujadó va escriure després de l’èxit d’«Enriqueta», la seva versió de la cançó de Georges Brassens Fernande.

12) NO TINC TEMPS DE FER-ME VELL: Una intensa i vitalista cançó sobre l’inexorable pas del temps i l’energia necessària per encarar-s’hi.

13) SOC UN PEIX DE TERRA ENDINS (NOVA VERSIÓ): Adaptat en jazz per Manel Camp i per Paco Muñoz al País Valencià, un tema publicat per primer cop a Mel i vinagre (1988), que recorda implícitament els orígens, molt allunyats del mar, de Miquel Pujadó, nascut a Madrid l’any 1959.

14) A TERRASSA HInHA UNA PLAÇA (NOVA VERSIÓ): Una de les cançons més conegudes de Miquel Pujadó, dedicada a l’adolescència perduda, publicada originalment a Calaix de sastre (1984). Un dels músics del nou enregistrament (el bateria Adrià Font) va participar també en aquella primera versió.

15 i 16) AQUELL TEMPS DE LA JAZZ CAVA (i JAZZ CAVA REPRISE): Una evocació de la mítica Jazz Cava original de Terrassa, del seu ambient, de la seva fumera i dels molts músics que hi passaren, alguns dels quals (Adrià Font, Josep Maria Farràs, Joan Albert) participen en aquest enregistrament.

17) RETALLS DE VIDA: El disc es tanca amb una cançó descaradament autobiogràfica i autodefinitòria, acompanyada només pel piano d’Antoni-Olaf Sabater, amb la qual Miquel Pujadó ve a dir, a la manera de Sondheim, «I’m still here».

El disc ha estat enregistrat a BITSTUDI (Barcelona) -i a l’Auditori Municipal de Terrassa amb l’estudi mòbil de David Casamitjana i a l’estudi d’aquest darrer a Aguilar de Segarra pel que fa a les cançons 14 a 17.