"Alta Tensión" és el segon single del projecte en solitari del mític músic i productor José María Sagrista, guitarrista del llegendari grup de Rock Andalús "Triana" i líder de la banda Círculo Vicioso.
Després de la publicació de "El Viaje", Sagrista torna amb "Alta Tensión", nova entrega de l'àlbum "La Senda de los Elefantes" que serà publicat el set d'octubre.
El nou single de Sagrista compta amb la col·laboració de Kiko Veneno que aporta la lletra de la cançó. L'esbós del single sorgeix de manera espontània en una sessió d'estudi de l'artista, després d'una conversa amb Sagrista sobre el seu dia a dia i l'esdevenir del temps, Kiko aparca la feina a la cabina i deixa escrita la lletra al costat de la taula del estudi. La música és obra de Sagrista, el productor suma una base rítmica robusta de Pop Rock amb certa sobrietat. Les guitarres de la cançó t'emboliquen, van i vénen com un escullera recalcant el tempo què al costat dels cors i la tornada, culminen un missatge clar i directe.
"Alta Tensión", ve acompanyat d'un fantàstic vídeo musical gravat en directe des de la plataforma vackstage, compta amb la postproducció del mateix artista i Marcos Gamero, es tracta d'una versió molt diferent de la que inclou l'àlbum, amb una producció i arranjaments diferents.
"La Senda de los Elefantes", el nou àlbum en solitari de José María Sagrista serà publicat a l'octubre. Un disc que trenca amb tot això per buscar noves artèries per assolir la llibertat creativa. Cançons amb lletres evocadores i paisatges sonors que arriben al cor. Com explica el mateix Sagrista: “L'única condició que m'imposes en començar aquest disc va ser que tingués emoció, per tant, aquest disc va dirigit a gent sensible, que s'emociona amb la música, amb el so, de com el transporta o s'emociona amb allò que li suggereixen les lletres”.
"La Senda de los Elefantes", és un LP heterogeni que desperta al Rock Andalús amb la cançó "El Viaje", se submergeix al Pop Rock Sureño amb "Alta Tensión”, single que compta amb la col·laboració de Kiko Veneno; encanteri amb els vents i la tornada contagiosa de “Camaleón” Un disc íntegre que aprofundeix en moments molt íntims en cançons com “Hay una canción” o “Creíamos”, igualment, t'introdueix en el gènere progressiu a “La Senda de los Elefantes” i “De Tarifa al Cielo”.
Sagrista és tota una llegenda de la música amb molts quilòmetres recorreguts que torna amb la il·lusió intacta. Un artista que s'ha reinventat i ha fet una volta de rosca al seu so i la seva forma de cantar i interpretar, torna rejovenit i llest per oferir tota la seva vàlua sobre els escenaris.
Sobre José María Sagrista: Per conèixer el que tenim entre mans cal anar-se'n força temps enrere, quan el nostre protagonista, José María Sagrista, amb tan sols 22 anys va gravar les guitarres elèctriques del disc “Un Encuentro” del mític grup Triana. També se'n va anar de gira amb el grup per tota Espanya en el moment del seu màxim apogeu, tocant en diversos concerts multitudinaris, després d'aquesta gran experiència musical i vital, va decidir muntar la seva pròpia banda, “Circlo Vicioso”, amb la qual va arribar a guanyar el festival de Benidorm. li va permetre anar a gravar a Londres per al segell Wea i on van registrar el seu gran èxit “Portero de Noche”.Allà també va començar la seva altra gran inquietud a la vida: L'enginyeria de so de la qual és autodidacta i amb què ha desenvolupat una intensa activitat com a productor i tècnic de so.
Als seus inicis a l'Albereda de Sevilla a Estudis Central per on van passar bandes mítiques com “Dulce Venjança”, “Dogo i Los Mercenarios”, “Reincidentes” i el mestre “Silvio”, a qui li va escriure la llegendària cançó “Puerta España” . Més tard, aclaparat de la ciutat i buscant el mar i la tranquil·litat, va fundar “Punta Paloma Estudios” en un enclavament idíl·lic on els artistes crearan i connectaran amb l'entorn i la seva música. Allí han gravat bandes i artistes de primer nivell com Kiko Veneno, Jonathan Richman, Fuel Fandango, El Canijo de Jerez, Antonio Orozco, Tableton o La Mari de Chambao.
No hay comentarios:
Publicar un comentario