L'Últim Europeu publica "Empastre"

L'Últim Europeu, la banda valenciana establerta a Barcelona, ​​publica "Empastre", primer single del que serà el seu segon àlbum, Corredor Mediterrani, que es publica el 18 de novembre a través de Magic in the Air.

Produïda per Jordi Bastida (Chico Jorge), la nova cançó recrea a la perfecció les coordenades estilístiques del nou disc: indie pop-rock d'inspiració noventera i dòsmedora.

El so generacional que exhibeixen es reflecteix també a la lletra del nou single, que relata una sortida nocturna per la seua València de capçalera, reivindicant amb nostàlgia i orgull les nostres llums i ombres.

Una de les millors escenes de Misfits, aquella sèrie anglesa de joves delinqüents superherois de principis dels anys 10, és aquesta en què Nathan crida des d'un terrat “L'hem cagat més fort i millor que cap altra generació anterior a la nostra, érem preciosos!”, esbossant un retrat generacional tan agredolç i encertat com necessari. Si avui haguéssim d'actualitzar aquella arenga, diríem que la nostra generació ho ha passat pitjor i millor que cap altra anterior a la nostra. Les crisis econòmiques i la pandèmia han enderrocat somnis històrics com tenir casa pròpia, una feina ben remunerada, el matrimoni o concebre descendència, és cert… però què bé la passem!

Amb el mateix esperit orgullós i nostàlgic amb què parla Nathan, 'Empastre', el nou single de la banda valenciana L'Últim Europeu, és una encertada pinzellada del retrat de la nostra generació: amb les seves ombres però sobretot amb els seus llums, homenatjant els fars que ens guien i ens ajuden a no naufragar. El tema relata una sortida nocturna per la seua València, pels seus barris, carrers i bars de capçalera, amb el matí subsegüent. Hores i hores de germanor, d'amistats d'incalculable valor que us porten d'un lloc a l'altre, de begudes que no s'acaben i cançons que ens fan feliços durant uns minuts. 'Empastre' és la reivindicació d'aquesta càpsula d'escapament, evasió i hedonisme que permet sobreviure la generació més agredida i amenaçada dels darrers 80 anys.

Musicalment, la nova cançó dels cosins Lacasa, Josep i Rafa, trota sobre el relat líric amb guitarres envoltants, riffs melòdics encoratjadors que acompanyen una veu cansada, un baix juganer i una bateria ben marcada. 'Empastre' beu d'influències com Real Estate, The Strokes, Snail Mail o Los Planetas; però sobretot ho fa dels propis fars de referència: de les seves vivències personals amb l'indie pop-rock dels 90 i els 2000, i dels amics. Com Jordi Bastida (Chico Jorge), que ha produït el tema, així com el disc que s'acosta i del qual 'Empastre' és el seu primer avenç. El nou treball de L’Últim Europeu, titulat Corredor Mediterrani, veurà la llum el 18 de novembre a través del seu nou segell, Magic in the Air.

L’Últim Europeu va ser fundat pels cosins Lacasa durant la seva estada a les ciutats de Varsòvia (Polònia) i České Budějovice (República Txeca), acabant la seva maduració a les ciutats de Barcelona i València, on actualment roman viu el projecte. El grup va debutar el 2019 amb un primer disc, sota el nom de Naus espacials i altres objectes per identificar (Autoeditat, 2019): un llarg produït i barrejat per Uve Martínez (Epsilide Studios, VLC), i masteritzat per Víctor García (Ultramarinos Costa Brava).

Amb el primer àlbum publicat, L’Últim Europeu va tenir l’oportunitat de presentar l’àlbum en diferents espais i esdeveniments en terres catalanes i valencianes, atraient de forma continuada un major nombre de persones seguidores del seu treball.

Finalment, el 2020, van publicar el seu darrer single, anomenat 'Eme', produït per Jordi Bastida (Chico Jorge, Carlos Sadness, i Els Pets), barrejat i masteritzat als estudis Bucbonera per Tomàs Robisco, i que va suposar un revulsiu canvi d'imatge i disseny liderat per l'artista Enric Alepuz (Gener, Capricorn Un, Tórtel).

El 2022 tornen amb contundència presentant el seu segon llarg titulat Corredor Mediterrani. Un total de 10 cançons, gravades i produïdes novament per Jordi Bastida, barrejades per Santi García (Ultramarinos Costa Brava) i masteritzades per Víctor García. Un disc banyat en influències de l'altre costat de l'Atlàntic com Deerhunter, The War on Drugs i The National, així com en altres de més properes com Los Planetas, Pau Vallvé i Antònia Font; i amb el que pugem a un tren que ens transporta a les vivències més banals i realistes de la decadència del moment, amb vista a l'optimisme i al renaixement col·lectiu a partir de la diversió, la inspiració i els sentiments més profunds.