Després de guanyar la 14a edició del Concurs Sons de la Mediterrània, la mallorquina Mar Grimalt s’endinsa en les seves pròpies arrels per a confeccionar l’espai sonor del seu àlbum debut, "Espurnes i coralls". Amb l’acompanyament i producció musical de Joana Gomila i Laia Vallés, Mar Grimalt ha trobat un univers sonor a partir dels sons de les màquines de la fàbrica de vibrats i pretensats de la seva família. Gràcies a aquest procés creatiu ha pogut transformar quelcom que li va venir donat dins l’estructura familiar en alguna cosa pròpia i transgressora.
"Espurnes i coralls" és una experiència immersiva. Un disc on la veu humana i la veu de les màquines s’entremesclen, conviuen i en són les protagonistes. Mar Grimalt obre les barreres feixugues d'una fàbrica on ella hi ha congriat records agredolços, i ens convida a un viatge que sona talment així: àrid i tendre. El conflicte i la cura en un mateix llegat es tradueixen en un disc fet de renous, que embruten i ordenen a parts iguals, i que són el coixí d'una veu punxeguda, central, imprescindible com la de la Mar. Hi ha distorsió, cops i paraules tan clares que poden esqueixar bigues. També hi ha ecos llarguíssims, ambients harmònics que aglutinen com el ciment i embolcallen com els records.
El disc està gravat a Suralita, a Manacor (Mallorca), l’espai de creació artística de Joana Gomila i Laia Vallés. Es va gravar tot en directe durant tres dies de novembre del 2022, sentint el caliu i la calidesa que això porta implícit. Gairebé totes les cançons estan gravades a duo amb Ada Elionor, que forma part del nou format de concerts en directe. En algunes cançons, com "Vibrats i pretensats", Gomila i Vallès creen atmosferes embolcallades amb sintetitzadors modulars i un teclat farfisa. A "Recull de versos" també hi col·labora en Biel Carbonell amb el pandero quadrat. Fins i tot, hi ha dues introduccions de cançons, on apareixen veus properes a la de la cantautora, com la del seu pare i la seva mare.
Les nou peces del disc són elèctriques, roents i tenen destins imprevisibles. Cap paraula va seguida de la qual esperes que vindrà. Passa el mateix amb les melodies, les textures, els silencis. Mar Grimalt desafia l'estabilitat a cop de crit, sense clemència. Joana Gomila i Laia Vallès a la producció i Ada Elionor a l’acompanyament musical són unes aliades infal·libles en aquesta lluita tendra contra l'evidència. Juntes ofereixen un espurneig que crema qualsevol convicció. Han fet una música que sembla que s'escapa, s'escapa, s'escapa, fins que t'adones que aquesta fugida venia directa cap a tu. T'interpel·la, desafia els teus constructes com una fiblada de foc. Quan el disc s'acaba, et trobes un forat com de pedrada encesa al mig del pensament. I allà, tot s'hi drena.
Entre les nou cançons del disc hi ha dos poemes musicats, un d'en Miquel Bauçà (en la cançó "Recull de versos") i l’altre de Damià Huguet (en la cançó "La inutilitat"). També com a oda d’una cançó, "Reset", hi ha uns versos d’Antonina Canyelles. Casualment, tots tres són poetes mallorquins. Diuen coses amb paraules que la mateixa Mar Grimalt no sabria triar d’aquesta manera, però que li ressonen moltíssim. Per tant, les utilitza per arribar a llocs on ella sola no arribaria, li obrin portes, li obrin camins. I gràcies a això pot arribar a fer cançons amb lletres més transgressores, com "La inutilitat", per exemple.
Com diu Mar Grimalt, “No sempre és fàcil estimar el que tenim, perquè a vegades pesa com tones i tones de ciment”. Mallorca està plena de ciment i això a ella li genera un conflicte intern molt gran. De petita la fàbrica era com un parc d’atraccions. Amb les seves nebodes jugava amb els caramulls de grava i arena com si fossin muntanyes del desert i ho passàven pipa. Però així com s’anava fent gran i anava entenent el mecanisme capitalista-especulatiu, anava sentint una espècie de rebuig que no sabia ben bé d’on li naixia. “Amb aquest disc he volgut honrar la feina de la meva família que m’ha fet tenir la vida que visc i alhora m’he pogut reconciliar amb aquesta nina que jugava als caramulls de grava. Però el disc no tracta d’explicar aquesta història. Aquest treball neix d’un crit per rompre la cuirassa i trobar l’espai propi des de l’estructura que el sosté”.
Crèdits tècnics:
· Mar Grimalt - composicions, veu, guitarra clàssica, pandero quadrat i farfisa.
· Ada Elionor - coros, spd i minilogue.
· Joana Gomila i Laia Vallès - producció i postproducció musical, fx en directe a "Recull de versos", sintetitzadors modulars i farfisa a "Vibrats i pretensats", "Dedins", "Vessar" i "La inutilitat".
· Biel Carbonell - pandero quadrat a "Recull de versos".
· Santi Careta - postproducció.
· Martí Hosta - arranjament pandero quadrat a "Recull de versos".
· Joan Grimalt - veu de la introducció a "Vibrats i pretensats" i "Una capa de dubte".
· Maria de Lluc Pomar, Ada, Carles, Joana Laia i Jan - veus de la introducció d'"Una capa de dubte".
· Samplers de fàbrica gravats a FCO GRIMALT SAU (Felanitx, Mallorca) el juliol de 2022 per Joana Gomila, Laia Vallès i Mar Grimalt.
· Disc gravat a Suralita (Manacor, Mallorca) el novembre de 2022 per Jan Valls.
· Mesclat a l’estudi Gravaciones Silvestres per Santi Careta i Adrià Serrano (enginyer de mescla).
· Masteritzat per Jan Valls.
· Aina Crespí - imatge gràfica.
Mar Grimalt (Felanitx, Mallorca, el febrer del 1996).
De petita cantava i s’inventava cançons i poemes que feia apuntar a sa mare a una llibreta. Per això l’apuntaren a l’escola de música del seu poble, on començà a tocar el piano. Però als dotze anys, quan sa mare li va treure d’un guarda-roba la guitarra que li havia regalat a ella de jove son pare, va deixar els estudis reglats de música i es va posar a cantar i fer cançons i a viure la música des del lloc on ella li neix, el baix ventre. Per a ella, fer cançons és com una espècie de purga i procés d’autoconeixement on es permet treure la seva part més obscura, profunda i canviant.
L’any 2020, juntament amb Carlos Otero, amb qui forma el dúo Río Ciclo, publica l’àlbum "Tú y yo aquí", un cant a la vida, la naturalesa i als éssers que l’habiten com a fenòmens dicotòmics, lineals i cíclics alhora.
Fa dos anys que ha tornat a Mallorca després d’haver viscut a Madrid i a Mèxic, on s’ha format en Teràpia Ocupacional i Musicoteràpia. És a l’illa on es troba de ple amb la percussió ibèrica a través d’un grup de persones que exploren ritmes folklòrics amb el pandero quadrat i canten cançons tradicionals i formà part del grup Ható Gató. És també a l’illa on decideix treure dels calaixos les seves melodies més íntimes i presentar-se a diversos certàmens, el Sona9, en el qual va ser seleccionada en la fase preliminar, l’Art Jove de les Illes Balears, en el que fou finalista i, finalment, al Concurs Sons de la Mediterrània, del qual n’ha estat la guanyadora.
Gràcies al premi, ha pogut girar per diversos festivals de Catalunya durant l’estiu i la tardor de 2022, i gravar el seu primer disc. S’ha endinsat dins un procés creatiu on la seva música ha sofert una gran mutació i transformació, passant de ser composicions nues a veu, guitarra i pandero quadrat, a trobar sons més eclèctics i híbrids amb la música experimental. Amb l’acompanyament artístic de Joana Gomila i Laia Vallès, han samplejat renous de la fàbrica de materials de construcció de la família i han creat un univers sonor que gira per trobar l’espai propi sense renunciar a les arrels.
En el darrer any ha participat en projectes i espectacles com "Miquel Bauçà: sec i fràgil", "Fam de paraula i terra" i "Mots d’enclusa", que proposen una manera diferent de viure poesia a través de l’espai sonor i el cos. Actualment, es troba cursant els estudis superiors d’art dramàtic a l’ESADIB, a Palma de Mallorca, on explora els punts limítrofs de la música amb altres arts escèniques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario