Els més joves potser ho ignoren però no sempre hi va haver internet. No sempre hi va haver un Google Maps que et guiava, un Spotify que et permetia accedir a tota la música per una tarifa plana assequible o un algorisme que et conduïa per unes pràctiques de consum predeterminades. Que el món llavors fos millor o pitjor ja és una cosa opinable. Però que ha existit i hi ha una forma alternativa d'estar al món és una veritat que convé no oblidar. Sí, es pot viure sense estar plena i constantment connectats.
De fet, el músic canari Muyaio, un dels artistes que més es mou al terreny tecnològic, tant en el seu discurs musical com en les accions paral·leles* a aquest, qüestiona d'alguna manera al seu nou disc, Pop Picón, aquest món hiperconnectat . Darrere de moltes de les seves cançons hi ha un posicionament, una opció d'estil de vida, plantejant diverses maneres de relacionar-se amb el món a través d'internet.
Un Muyaio més eclèctic s'obre pas a "Pop Picón". En relació a 7 pecats tropicals, el seu àlbum de debut de 2021, el tinerfeny amplia el seu ventall estilístic, la seva nòmina de col·laboradors i les temàtiques tractades. Sense el fil conductor conceptual del seu primer disc, Pop Picón arrossega entre línies una sèrie de reflexions que plantegen una mena de dialèctica entre la canarietat i la hiperconnexió, entre una forma de vida relaxada i una altra depenent de les xarxes.
Resulta evident a 'Chica Analógica': una merenga urbana que es transforma en malaguenya canària (amb col·laboració vocal d'Angélica Pérez, cantant folklòrica d'El Hierro i besnéta la mítica Valentina la de Sabinosa, i de Fran Baraja) que dibuixa una vida feliç aliena a les xarxes d'Internet. També a 'Amigo de Tom': una cançó punkarra que acaba en rumbita nostàlgica i que serveix alhora d'exaltació i d'enyorança de la tecnologia dels 90, d'aquell early internet en què tots vam tenir aquest primer amic a MySpace anomenat Tom. Fins i tot a la inaugural 'L'Algoritme' hi ha, no un rebuig, però sí un qüestionament dels hàbits de consum dels oients i d'exposició de la pròpia indústria musical. En un to entre la cúmbia i el dreampop, Muyaio advoca per un “algorisme bo” que, per cert, s'ha encarregat ell mateix de crear.
Però compte, "Pop Picón" no és en absolut una manifest anti-internet o anti-tecnologia. L'autor canari simplement exposa una forma de vida que per moments resulta alternativa a què imposa el corrent. Que en certs punts hi ha una visió crítica sobre la hiperconnexió? Sí, però en cap moment no demonitza. El discurs és sempre desenfadat i divertit. És més, Muyaio s'ha servit de la tecnologia per construir el personatge d'una de les seves cançons: Julio IglesIAs, en aquest temazo bedroom pop amb rampells dub que és 'Soñé con Julio', composta, interpretada i produïda en col·laboració amb Joan Colomo.
Un altre personatge que apareix al disc és Manu Chao, homenatjat a ‘Quiero Ser como Manu Chao’ per la seva postura davant la vida en viure desconnectat del mainstream, de la premsa, dels concerts a l'ús… un estil de vida alternatiu a la esclavitud tecnològica! I en aquesta opció vital més relaxada i lliure encaixa també ‘Déjala Ser Él’, una rumba amb tocs de flamenc (amb col·laboració de la cantaora Cristina López) que reivindica la llibertat d'elecció de la identitat de gènere.
El disc el completen 'Se Dio Así', amb participació de Conxita Herrero i Fermí de la banda catalana Tronco, 'Chiquito Pelete', amb Abel dels Vinagres, i 'Todos los Domingos', que sorprenentment va comptar amb la col·laboració d'una banda mexicana de correguts mentre l'acabava de gravar en un poble de muntanya d'Itàlia. La primera és un manual de ruptura amorosa bé, amb les seves guitarres cristal·lines de slowcore i bedroom pop tan Muyaio. La segona és una barreja entre bossa nova i bedroom pop, entre João Gilberto i Mac DeMarco, que recrea aquest fred perenne que senten els canaris molt sovint quan visiten la península. I la tercera és una cançó d'amor que arrenca com a cúmbia villera per acabar sent un corregut.
Sense allunyar-se de la seva inspiració llatina però enriquint la seva paleta sonora, Muyaio amplia els paràmetres estilístics del pop picó canari. Un estil caracteritzat per l'ús de l'humor, d'expressions locals i per l'exalçament de la canarietat, que troba a la figura d'Arístides Moreno una mena de pare fundador, i tenint el mateix Muyaio o fins i tot Bejo entre les veus més modernes. I així, entre cumbias i rumbes, entre guitarres cristal·lines de bedroom pop, avatars d'IA i ètica algorítmica, Muyaio reflexiona sobre la relació de la humanitat amb la tecnologia, amb internet i, fet i fet, amb si mateixa. Perquè no ets només el teu rastre digital.
No hay comentarios:
Publicar un comentario