Triquell publica nou EP: FOMO

Triquell és risc, valentia, espectacularitat. No fa res a mitges. Sempre arriba fins al final. El millor, és que se’n surt a la perfecció. Descobert pel gran públic en un dels talents shows amb més història de la història de la televisió catalana, ha après a desmarcar-se’n i crear una marca pròpia i diferent a tot el que existia prèviament. En el seu univers, la producció, la composició i les lletres viatgen de forma conjunta per a transportar-nos en un món sorprenent, únic i intens. Potser per això, FOMO és l’EP que és. Sis cançons coproduïdes per Triquell en col·laboració amb productors del seu cercle més proper. Des d’Andy Wheels, Wise Mike, Vernat i Scotty DK al so, a Èlia Lorente i Adela Montolí a l’univers visual i Jordi Turú al gràfic. Un format que li ha permès transgredir amb la fórmula pop i experimentar amb sintetitzadors, formes i textures ambientals i percussions electròniques. Tot i que cada cançó pertany a un pretext diferent, tot l’EP s’emmarca en el concepte de la “por a perdre’s” tant a un mateix com a tot allò que passa tan de cop i que un no pot arribar (o no vol) presenciar. “Fomo” són les sigles de “fear of missing out”, sense cap mena de dubte una de les pors més esteses de la nova vida marcada per les xarxes socials. 

Obre l’EP la cançó “UNA MENTIDA EM SALVA”, una introducció a l’univers dark club que caracteritza l’obra. Es caracteritza per la repetició, del mantra. Transmet turment i reiteració de pensaments, com si aquests perseguissin l’artista. Exposa una visió sobre el fenomen del silenci sota suborn i l’art dels mercenaris sense propòsit. Una oda a la forma creativa alliberada dels motius pretensiosos. La veu es processa com un espectre sonor. A continuació arriba “SENSE RES”, una cançó escrita en plena època de bajon de l’artista i produïda amb Andy Wheels. Expressa el desig nihilista de renunciar a tot el que considera imprescindible, que en el fons està mancat de sentit emocional i vital. La cançó té tres fases, dues transicions, un intermedi amb un llarg falset i una outro que evoca al dance amb melodies inesperades. “TREU-ME” parteix d’un punt de vista antropològic i autodestructiu. Compost i produït amb Vernat, renuncia a una sonoritat ballable i critica els vicis de la propaganda, de la societat moderna, de la falsa realitat digital i la incapacitat de viure aïllat del capitalisme, la mentida i l’hiperconsum banal de la indústria. És el punt més crític emocional, un límit on s’envia un senyal d’ajuda. 

La cançó “FUMS!” va ser el primer avançament del disc. Produïda amb la banda sencera, la cançó neix durant l’època de la gira “Entre fluids” on en cercle s’acostuma als vicis de la ciutat i de les altes esferes. Per a Triquell és una atmosfera de malson, que ell mateix va poder viure durant els mesos que va viure a Barcelona. L’obra audiovisual que l’acompanya representa un espai on es camina en bucle, monòton... un túnel que atrapa. S’hi representa una habitació claustrofòbica infinita on Cesc està atrapat en totes les escales possibles. L’habitació, com la pròpia ciutat, exerceixen de presó emocional. Seguidament, arriba “PLÀSTIC”, el tema més irònic i a la vegada optimista de l’EP. Produït amb Pau Ruiz i Scotty DK, parla del fet sintètic i accepta la renúncia i la incapacitat de formar-hi part. Una guitarra processada a través d’un micròfon de poca qualitat i unes veus com a factor immersiu. Un factor que reconnecta amb l’esperit psicodèlic i irreverent de Triquell. 

La culminació de l’obra es titula “JA NO SÉ SI VULL SABER”, produïda amb Wise Mike. La cançó experimenta i viatja entre dos mons percussius diferents i finalitza amb una outro drum’n’bass. Una declaració d’intensions on Triquell confessa no voler saber res de tot aquest món mostrat a les cançons anteriors, que l’estava afectant i enfonsant. Les guitarres donen una textura dance a la vegada que les percussions, que són més disco. 

En total, Triquell ha necessitat tan sols 15 minuts per mostrar aquest nou univers experimental que neix en una trajectòria ascendent i una narrativa que passa de l’enfonsament emocional i una psicodèlia introspectiva, crítica i pessimista, a un estat de consciència que li permet desconnectar del soroll i la brutícia. Anímicament transita per l’atordiment, el nihilisme, la consciència, la ràbia, la ironia i la inhibició absoluta en un recull madur en l’àmbit conceptual. 

Aquest nou i esperat EP d’en Triquell serà presentat a l’Ideal de Barcelona els dies 17,18 19 i 20 de gener amb l’espectacle “XRSTAGE”, un diàleg entre l’art digital i les disciplines artístiques. L’artista no és el centre d’atenció, sinó l’obra. L’espectador podrà gaudir d’un espai amb més de 1000m2 de pantalla, visuals únics i aforament reduït, d’allò que l’artista intenta transmetre amb la seva obra. Les cançons, concebudes de diferent forma, ritme i caràcter, faran que els visuals viatgin per canvis estètics, passant per moments surrealistes, abstractes i naturalistes, no deixant ningú indiferent. 

Un dels objectius d’en Triquell amb el projecte era poder ajuntar arts visuals i música. Es podria dir que la feina feta de cara a l’Ideal és un híbrid entre anar al cinema i anar a un concert, on amb els dos equips creatius, de l’artista i de l’espai, s’han esforçat per generar un espai lumínic, auditiu i narratiu que expliqui i transmeti a través d’imatges, pintures digitals, touch design i projeccions l’imaginari del projecte. 

Les imatges projectades seran sound reactive, quelcom que les dona vida i les lliga directament a la música que està sent interpretada en directe. Cada vegada que la música sona, la imatge reacciona.