La calçotada és una festa clàssica de camp. Una tradició de quilòmetre zero de Valls que estimen tots els catalans i catalanes. Una festa diürna típicament de poble que la ciutat també ha après a refinar per a fer-se-la seva. En tot cas, una Calçotada autèntica és sempre un dinar a on es menja i es beu bé. Se sap sempre quan comença, però mai quan acaba. És també una festa participativa, un punt de trobada de persones estimades, que entre la gresca i la intensitat emocional cuinen i xerren durant hores. Així és LA CALÇOTADA, el segon disc dels Figa Flawas. Una invitació que recent es publica a una col·lecció de cançons -20!!!- on es poden reviure moltes d'aquestes sensacions dels que esperen amb candeletes l'arribada del fred i, per tant, de la ceba més estimada de Valls. Com a les bones converses de sobretaula, les cançons tenen moments de goig, però també intensitat, eufòria i alts i baixos propis d'una trobada llarga.
La farra comença amb "LA SALSA", no podia ser altrament. Element imprescindible d'una bona calçotada, elaborada amb ingredients diversos, com tota la música d'aquest duet que sol deixar amb la boca oberta. La resta de cuiners d'aquesta obertura, a més, són de primera. Ni més ni menys que la Horny Session formada per músics tan reputats com els trompetistes Klaus Stroink (Stay Homas) i Gregori Hollis (C. Tangana), el teclista Kevin Díaz (Compota de Manana), el percussionista Òscar Ribera "Topata" i el productor Carlos Avatar, que sempre treballa els vents de manera exquisida. Després d'aquesta obertura memorable arriba l'afrobeat de "4 KISSUS", un gènere que ja havien treballat a "La meva nena" del seu disc anterior. És una cançó full bailonga, festiva, sensual i amorosa. És una cançó d'amor incomplet, del que hauria pogut ser, però que no va ser, amb un rerefons cinematogràfic. Dues persones es coneixen de festa, tenen match, es fan quatre petons i allà s'acaba tot. Tota la cançó gira al voltant del desig, de les ànsies d'anar més enllà i no ser correspost. La calçotada és una festa d'hivern, però sempre s'hi troba el caliu i els moments més hot. El clip, dirigit per Liam D i rodat en 16mm, el protagonitza l'actriu Paula Usero.
Continuant amb els ingredients característics dels Figa Flawas arriba la rumbera "SOLUCIONS i NO PROBLEMES", que sota l'aire afectuós i el flow bonrolllista amaga el record d'una relació passada. "I de sobte tot són risas, alegries i les penes, l'enemic un bon col·lega, solucions i no problemes". La quarta cançó és el clàssic "DIABLA". Es va publicar al maig de l'any passat i només a Spotify ja suma 3.5M de reproduccions. Hi col·labora la Mushkaa i és un reggaeton que parla de les persones amb un alt magnetisme emocional i físic que tornen completament boja a la resta de la humanitat. El jangueo fet cançó. Amb "XAMPANY i GALETES" els Flawas mostren la seva cara més hiphopera. No és nou. A "Sort de la mama" ja s'havien acostat al rap més R&B. Aquesta vegada sona més llatina i amb més posse. El tall final el protagonitza un amic que els desitja sort. La barreja total torna a "DESBOCAT". Disco pop, reggaetonazo, drum'n'bass i una outro introspectiva. Just després arriba el moment d'abraçar-se a "SI TU M'HO DEMANES". Un cant d'amor amb el cor obert a les persones en general. La producció és mínima. Se sosté amb un piano clàssic, recursos electrònics subtils i un cor de criatures que acaricia l'ànima. La sinceritat continua amb el hit "ES VEN". Hip hop i breakbeat samplejant -i pervertint- el clàssic "Al vent" de Raimon. Els Figa Flawas es posen seriosos i parlen de com s'han buscat la vida per estar a on són ara. Una crònica de la supervivència artística. No és fàcil exposar-se, ja que és font de riscos, pors i inseguretats. En aquesta cançó narren la seva trajectòria de la independència a la indústria, que per sort o per desgràcia, aporta coses bones i dolentes. I amb tota la intensió i ironia, continuen al disc amb la cançó "MUSSEGU", un èxit incontestable que ja supera les 5M de reproduccions a Spotify. Torna l'ambient latino, amb una batxateta catalana, música acústica, còctel d'estils i referències de la cultura pop de la seva generació. Parla de dues persones que connecten i que viuen entre el desig contingut i el pecat, entre la veritat i la fantasia, entre el ball i la ficció, entre el joc del què passa en realitat, del que potser no hauria de passar mai. Els ritmes llatins continuen a "AURORA", que és un corrido tumbado, un gènere musical puntal de l'urban actual, nascut entre Mèxic i els EEUU. Amb tot, els Flawas s'allunyen de les temàtiques més dures del gènere i li donen la volta parlant d'un desamor i del despit que provoca el rebuig. Una tragicomèdia cuinada amb una mica de tristesa, un pessic de sàtira i molta energia positiva. Els vents els firmen els Homitos, Klaus Stroink, Guillem Boltó i Rai Benet.
La segona cançó afrobeat del disc és "BACANERIA". Ambient festiu. Amor pur. Amb sonoritats africanes i flow bailongo i sexual. L'ànim festiu i de club continua a "XTRATERRESTRES (na de na)", una altra de les cançons que ja havia avançat la banda. És una invitació al ball i a la diversió en l'univers de la nit, a vegades perillós i enigmàtic, ple de persones desinhibides i enigmàtiques que sovint semblen extraterrestres. La cançó sona a tecno i torna a comptar amb referències de la cultura pop com Barbie i Ken, Tomàtic, C. Tangana o la Sala Razzmatazz. Un altre dels singles publicats que recull el disc és "QUE NO S'ACABI". Un altre clam perquè no s'acabi la festa. Un altre hit que apel·la a les relacions socials.
LA CALÇOTADA avança a ritme de la bossa nova de "FILET", una joia gairebé eròtica i burlesca que acaba de fer rodona la cantant barcelonina Alba Armengou. L'atmosfera agradable acaba amb "MALA SANG", tota una lliçó de música urbana crua de trap, drill, jersey club... A aquest moment de rajar sense malícia, de catarsi musical, de ganes de cridar i desfogar-se, s'hi sumen els artistes urbans Pol Bordas i Compte. I és clar, després de fer el gamberro arriba la necessitat de redempció a ritme de drum'n'bass. "M'EQUIVOCAVA" és una cançó que canta a la falta d'amor, en no tenir les coses clares, al fet de perdre oportunitats... És el moment típic de "bajona" a la festa, on un es planteja si ha de marxar o si fins i tot comença a penedir-se d'haver-hi anat. A la recta final del disc hi ha "IL MIO CANTO D'AMORE", un homenatge a "Il mio canto libero" del cantautor clàssic italià Lucio Battisti. Hip hop low-fi. Una glopada d'aire que sona diferent de tot. Cantada en italià, amb rock, distorsió i solo de guitarra que, tot i això, sona 100% a Figa Flawas. I d'Itàlia el viatge continua a Brasil. La locura màxima arriba amb "UMAMI". Una oda al sexe oral a ritme de funk carioca i metàfores de la cultura japonesa. "Com vols que no m'enamori. Com vols que això quedi d'amics. (...) El millor sashimi del Mediterrani és bo".
La penúltima cançó connecta Valls amb Constantí. O sigui Figa Flawas i Lluís Gavaldà. "XALALÀ" són bones vibracions, bon humor, guitarreta i una autèntica oda a la vida en comunitat. Amb amics, amb família o amb qui sigui, però sempre rodejats d'algú amb qui compartir i gaudir del simple fet d'estar junts i juntes. "Xalar" significa gaudir. Una expressió típica del tarragonès, que pràcticament ha caigut en desús i que el grup ha decidit recuperar. I és que "xalar" és el resum perfecte de l'esperit i l'essència d'un grup que en aquest punt del disc ja ha deixat a tothom knockout. LA CALÇOTADA la tanca precisament una invitació a tornar a començar. "EL VERMUTILLU" és el moment bonic i trist que tanca el dinar. Hi ha melancolia i tragicomèdia. Un plany a ritme de rumba i imatges tristes. Trencat com una oliva que s'ofega mentre neda al vermutillo agonitzant travessada pel palillo. Un final a ritme de rumba que marca el caràcter circular del disc i que convida a tornar a començar la festa. Perquè tota celebració comença amb un vermut.
Què? Mires el calendari i ens dius quin dia et va bé per fer la calçotada? Prometem que la ressaca emocional i física serà igual de meravellosa que la que sentiràs quan hagis acabat d'escoltar aquestes magnífiques vint cançons dels Figa Flawas.
No hay comentarios:
Publicar un comentario