"CRÓNICA DE UNA LÁGRIMA CAÍDA" és l'àlbum de debut de pableau, el projecte personal de Pablo David Resurrecció, músic franc-gadità establert a Sevilla. Format per 10 cançons de les quals n'ha desvetllat quatre en forma de single, l'àlbum narra la història d'una relació d'amistat estimada, patida i superada, ordenada de manera cronològica. Comença amb el coneixement i la creació d'una relació de confiança; continua amb el nus, el punt central del conflicte on conviuen sentiments com la frustració, la ràbia i el dolor; i finalment resol el disc amb senzills que transmeten un tancament esperançador i guaridor. Així, doncs, el disc representa els escenaris, els sentiments i els moments específics d'una amistat complexa amb què molts podran sentir-se identificats.
El so general del disc podria definir-se com a pop indie que uneix els ritmes llatins amb els propis de la música andalusa. Les seves cançons neden entre gèneres com el pop alternatiu ('CORALS I ESMERALDES', 'ABRACADABRA', 'DISNEYLAND') i el rock alternatiu ('BONNE NUIT', 'SANTA SETMANA'), però també al drum and bass ia la buleria ('SACO DE BOXEO DE ' DOL”) o al bolero (“AL CONTACTE AMB L'AIGUA”). Tot plegat gràcies a un registre vocal capaç d'abastar des del rap fins a la cançó d'autor. Els seus referents? Artistes com Mk.gee, Varnish La Piscine, Travis Scott, Ralphie Choo, 41V1L o BRONQUI, tots ells flexibles i ben eclèctics.
En l'aspecte compositiu, el disc s'estructura amb una narrativa lírica simbòlica i honesta. Bona part de la seva força rau en lletres que expressen de manera clara i crua les emocions de l'artista. Com a contrast, també emergeixen sons que conviden a la metàfora, al·ludint a una història més abstracta. Al llarg del recorregut, pableau juga amb la dualitat i el contrapunt, generant emocions paral·leles entre allò escrit i musical, i deixant l'oient en un estat d'ambigüitat que enriqueix l'experiència de l'escolta del disc.
Escrit íntegrament per pableau, "CRÓNICA DE UNA LÁGRIMA CAÍDA" està barrejat per Daniel Martínez Sánchez (DSSO) i masteritzat per Sergio Ruiz Pinto (Stay Puft). La part visual –fotografia, portada, visualitzadors i videoclip– ha estat dirigida creativament per Carmen Plaza Llanos i el mateix Pablo. Els visualizers els ha fet Alejandro Sánchez Cuenca i la tipografia del disc l'ha dissenyat Santiago Barandiarán.
Per portar el disc al directe, pableau lidera una banda amb bateria, sintetitzador, baix acústic, guitarra i veu, amb la qual cosa reforça el so d'estudi portant-lo a la part més orgànica, on es forma un ambient agressiu i efusiu. Recentment pableau va presentar part de "CRÓNICA DE UNA LÁGRIMA CAÍDA" al concert que va oferir dins del cicle madrileny Sound Isidro, així com al Monkey Week de la mà de Radio 3; i ho defensarà oficialment en directe el proper dijous 22 de maig a la Sala X de Sevilla, acompanyat a l'escenari per l'artista també gadità Juanito Bienmesabe. Més endavant també el portarà a multitud d'escenaris, com el recent anunciat Nuits Sauvages, un festival de música electrònica alternativa ubicat a Sagnes-et-Goudoulet (França). Properament es comunicaran més dates que completaran la gira de la presentació del disc.
pableau és el projecte musical de Pablo David Resurrecció (Cadis, 1998), artista franco-gadità establert a Sevilla. El 2021 comença aquest projecte sota un àlies bilingüe, pableau, amb el qual aconsegueix donar-se una representació artística que ell mateix defineix com a “sons gavatxos amb oli d'oliva”, o en francès; “des sons à l'huile d'olive”.
La seva proposta habita entra l'experimentació del dreampop amb el rap, a més d'altres ritmes electrònics derivats del drum and bass i del breakbeat. Alhora, recrea altres gèneres com la bossa nova, l'alt-rock o gèneres que reprodueixen els pals del flamenc com les buleries. Amb un peu a les seves arrels andaluses i l'altre a França, forma un univers híbrid, entre allò íntim i allò col·lectiu, on relaciona allò delicat amb allò cru, i allò artificial amb allò orgànic.
El seu senyal d'identitat més gran és la introspecció que mostra en compondre les seves lletres. Una ambigüitat on s'ancora bona part del seu imaginari. Aquesta dualitat es tradueix en lletres on combina el castellà amb el francès.
Actualment forma part de BRECHA, una corporació que busca acollir l'escena emergent andalusa, oferint escenaris i recursos a artistes independents mitjançant esdeveniments que apropen el talent jove a nous públics enfortint-ne la visió artística.
No hay comentarios:
Publicar un comentario