Antonio Arias representa una història alternativa de la música espanyola. Des dels seus inicis cap als vuitanta amb 091, passant per Lagartija Nick i els seus treballs en solitari, ha editat més de vint-i-cinc discos. Entre ells els influents Més de cent llops (091, produït per Joe Strummer 1986), Inèrcia (Sargantana Nick 1993), Omega (Sargantana Nick – Enrique Morente 1996)– que celebra el 2026 el seu trenta aniversari amb una extensa gira– Val9 de l'Omar. Leia (Lagartija Nick 2007), “Multivers 1, 2, 3 i 4” (Antonio Arias 2009-2021) o El gos andalús (Lagartija Nick 2023). Un recorregut per les avantguardes del segle passat i del segle XXI. En una recerca constant per territoris artístics inexplorats, assumint un nou repte cada cop.
Des del 2018 comença a desenvolupar el projecte Mawlid acompanyat per Moncho Rodríguez. Aquesta primavera surt a la llum la feina que sintetitza diversos anys d'exploració a la música Gnawa Marroquí. Una cultura d'arrels subsaharianes origen del blues i que ha despertat l'admiració de creadors com ara Paul Bowles, William Burroughs o Brian Jones.
Durant tot l'any 2025 enregistra a cinc ciutats del Marroc i amb artistes del territori un nou repertori d'inspiració Gnawa que per primera vegada s'uneix a la música andalusa. El resultat és sorprenent i apassionant i el seu títol ho explica tot “Mapa del Trance”. L´instrument marroquí Guembri fa de nexe entre dues cultures separades per una petita franja d´aigua. Andalusia i el nord d'Àfrica mai no han estat tan a prop i tan agermanades com en aquest treball.
Artistes de la talla d'Arafa Chaara, Khalid Sansi, Bachir Attar (The Master Musicians of Jajouka), Tarwa N Tiniri, Miquel Ríos o el mateix Moncho Rodríguez, conformen un elenc que acompanyen el sempre inquiet Antonio Arias a aquesta passió pel diàleg intercultural.
S'anticipa un nou viatge, un pelegrinatge a través de la música i que ningú no sap fins on pot arribar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario