Irati significa “bosc” en euskera, però també és un nom de dona. I és precisament en aquest imaginari on neix la música del projecte: natura, aigua, fusta, llum i foscor conviuen en un paisatge sonor ric en textures.
Format per Joana de Diego i Sergi Boal, "Irati" transita entre l’indie-folk, la cançó d’autor i l’electrònica subtil. Guitarres acústiques, sons orgànics i sintetitzats, cors i veus crues construeixen un univers propi on la delicadesa conviu amb l’experimentació i les sonoritats mediterrànies.
Joana de Diego i Sergi Boal són els autors de les cançons i assumeixen les veus i les guitarres del projecte. Al seu costat, Nico Roig signa la producció i aporta una mirada artística que esdevé essencial en la construcció del so d’Irati.
Cantades en català i castellà, les quatre cançons de l'EP dibuixen un territori sonor íntim, orgànic i imaginatiu. Un lloc on conviuen bellesa i misteri, llum i foscor. Com un bosc. El treball està format per les cançons “Viento”, “Totes les finestres”, “Pedres” i “Un cel a les mans”.
Joana de Diego és cantant, compositora i flautista. Formada en música clàssica al Conservatori del Liceu i en música moderna al Taller de Músics de Barcelona, és filla de la desapareguda cantant argentina de tango i folklore Elba Picó, una herència musical que forma part del seu univers artístic.
Inicia la seva trajectòria professional en l’àmbit del jazz, etapa durant la qual comparteix escenari i col·labora amb músics com Albert Bover, Horacio Fumero, Jordi Matas, Marc Ayza, Llibert Fortuny o Raynald Colom, entre d’altres, actuant en nombroses sales i festivals.
L’any 2007 realitza una residència artística a Viena (Àustria), on col·labora amb el compositor Pau Sandaran en “Tres poemes brasilers”, una obra per a quartet de corda i dues veus solistes presentada com a treball final de màster al conservatori de la ciutat.
Després d’aquesta primera etapa vinculada al jazz i altres músiques afins, Joana de Diego inicia un procés de recerca d’una veu artística pròpia. S’endinsa en el folk, la cançó d’autor i diferents músiques d’arrel per construir un llenguatge personal en què conflueixen sensibilitat, expressivitat i una particular mirada sobre la cançó.
Al llarg de la seva trajectòria ha publicat cinc treballs discogràfics. El primer, “Lluny de les teulades” (2013), va ser coproduït per Pep Lladó, cantautor i excomponent d’Ai Ai Ai. El 2016 va publicar “Wag i Jo, Jun i el Follet del Vent”, un projecte de música familiar creat amb el músic brasiler Wagner Pa, al qual seguiria “Timbla” (2018). L’any 2023 publica “Tel”, un projecte desenvolupat amb el creador, inventor i multiinstrumentista Xavi Lozano i integrat en un àlbum il·lustrat que va rebre un ajut a la creació de la Fundació SGAE. El 2025 arriba “De cuando era viento”, un treball que aprofundeix en la seva faceta més personal com a autora. El disc combina cançons pròpies amb composicions construïdes a partir de textos poètics i compta amb la participació de Guillermo Gómez, Martina Mir de Diego, Matías Míguez i Pablo Cruz, així com amb les col·laboracions de Carme Canela, Sabina Witt i Xavi Lozano. Un àlbum que ha rebut una destacada acollida crítica i que consolida la maduresa del seu llenguatge artístic.
Els seus diferents projectes l’han portat a actuar en festivals i espais com Barnasants, Jardins de Pedralbes, El Born CCM, Nau Ivanow, Pirineos Sur o Casa Elizalde, entre d’altres.
Sergi Boal és un guitarrista i compositor barceloní amb una trajectòria marcada per l’exploració sonora i per una manera molt personal d’entendre la guitarra. Amb influències que van de José González i Nick Drake a Bon Iver o Sufjan Stevens, la seva música transita entre el folk, l’indie, l’electrònica i les sonoritats ambientals i cinematogràfiques.
La diversitat és, precisament, un dels trets que defineixen la seva obra. El seu primer àlbum, “Nylon And Turtle”, ja mostrava la seva faceta més íntima a través d’un repertori de composicions pròpies per a guitarra solista que va obtenir una molt bona acollida crítica. Posteriorment publica “Silenci”, un treball obert a les músiques del món, i “Cercle”, un nou disc de guitarra solista concebut com un viatge introspectiu i espiritual.
Amb “Man Without a Hat”, Boal amplia el seu llenguatge cap a territoris instrumentals on conflueixen indie i electrònica, una inquietud per experimentar amb textures i atmosferes que continuarà present en els seus projectes posteriors.
Paral·lelament, crea i compon la música de “Wheels Collective”, una formació de vuit músics amb una proposta de pop orquestral i cinematogràfic. També publica “If You Take the World”, projecte que arriba a 3Cat, i l’EP instrumental de guitarra “Everything”. El 2020 publica “Océanos” al costat d’Isabel Vinardell.
Al llarg de la seva trajectòria ha compartit projectes i col·laboracions amb músics com Olec Mün, Carles Viarnès, Carles Muñoz, Clara Peya, Isabel Vinardell, Joana de Diego, Alba Serrano, Dani Vegas, Lunng Fern, Lisa Bause, Yannis Papaioannou o Anita Zengueza, entre d’altres. També ha treballat amb productors com Dani Vegas (Mishima), Dave Bianchi (What About Music), Simon Smith (Maria Rodés), Marc Molas (El Tostadero) i Yves Roussel.

No hay comentarios:
Publicar un comentario