Un disc de "cançons oblidades al calaix", en forma de maquetes, demos o gravacions d’estudi inèdites,
gravades entre els anys 2005 i el 2015. Es publicarà el proper divendres 6 de desembre de 2024,
només en format digital. Es l’11è disc de la carrera del cantautor d’Alella i apareix pocs mesos
després del seu darrer, “Un dia genial” (autoeditat), publicat el passat mes de febrer de 2024.
El single:“Els camps de lli” (versió Dry Martínez) es publicarà el proper 29 de novembre (dia del 49è aniversari de Perich). La cançó ja apareixia al disc “L’arbre amb fruits”, del 2010.
A finals de 2014, Perich, amb les coristes de La Caravana de la Bona Sort i la banda del Masnou Dry Martínez van enregistrar-ne una versió en directe a la Casa Murada (versió que obre el disc).
Al cap de pocs mesos, els Dry Martínez van gravar la seva pròpia versió a la qual Perich hi va afegir la veu, que és la que es publica com a single.
Itaca Band és, sens dubte, una de les grans bandes catalanes dels últims temps. La formació celebra aquest 2024 quinze anys al peu del canó i per commemorar-ho ha publicat XV Aniversario, el seu 7è disc d’estudi, un compendi de les cançons més emblemàtiques del grup tant en format acústic com electrònic. Quinze anys donen per molt, i més en el cas d’Itaca Band, que des de la seva formació el 2009 no ha parat de créixer i girar per tot l’Estat i els Països Catalans, així com arreu d’Europa. La banda també ha tocat a l’Índia i el Nepal, a més d’haver estat teloners de Foo Fighters al Fuji Rock, un dels festivals més importants del Japó.
Ballant entre el reggae, l’ska i sonoritats llatines, les seves cançons han marcat tota una generació, que han trobat en elles refugi i un clam a la llibertat. Els grans èxits de la banda han quedat ja en l’imaginari de molts, i per agrair a la gent que els ha acompanyat durant els seus primers quinze anys de vida, han editat el disc XV Aniversario, un àlbum farcit de col·laboracions amb artistes i DJs propers a la banda, que han fet d’aquest disc d’aniversari un àlbum únic i especial. El disc està integrat per 10 cançons, que són 5 dels temes més emblemàtics de la banda reversionats tant en format acústic i electrònic, a més d’un bonus track. Les cançons són “Temerario”, “Torna’m”, “Bailaremos”, “Todas nuestras luchas” i “Apropa’t”. El mes de maig es va publicar primer avançament d’aquest nou àlbum, la versió acústica del tema més escoltat de la banda, “Temerario”, i des d’aleshores cada 15 dies ha vist la llum una nova versió.
“Temerario” és el gran hit d’Itaca Band, un tema editat el 2015 i que suma més de 7M de reproduccions a plataformes digitals. En el marc d’aquest nou àlbum s’ha publicat en format acústic en col·laboració amb el músic Gerard Aledo, així com un remix amb producció de Roger Bosch. La cançó “Torna’m”, originalment en col·laboració amb Txarango, també s’ha reversionat per l’ocasió. El format acústic s’ha gravat juntament amb la cantautora osonenca Ju, mentre que el remix ha anat a càrrec del productor David Rossell, que fa més de 10 anys que treballa al costat del grup. El disc d’aniversari compta també amb dues versions de “Bailaremos”. El format acústic ha permès portar la cançó cap a una nova sonoritat, més flamenca, en col·laboració amb la cantant Maribel la Canija, mentre que el remix ha anat a càrrec dels productors Vi:Ve. En aquest àlbum tampoc hi ha faltat la mítica “Todas Nuestras luchas”, de la qual se n’ha fet un remix amb el proudctor i DJ LMENT, a més de ser versionada en acústic. La cançó que culmina el disc és “Apropa’t”, un altre dels grans èxits d’Itaca Band. El remix ha anat a càrrec del productor Neptú, mentre que la versió acústica, i que és l’últim avançament de l’àlbum d’aniversari, és juntament amb el músic i compositor David Ros. El bonus track que completa el disc, que també està disponible en vinil, és la versió simfònica del tema “Un poquito de eso”, que la banda va publicar el passat 2022.
Itaca Band és un grup amb grans èxits que arrepleguen milions de reproduccions. Cançons com “Torna’m”, “180” o “Todas nuestras luchas” superen els 12M. Aquest any la banda ha centrat els seus esforços a preparar el seu nou disc d’estudi, que veurà la llum el proper 2025.
Moltes de les coses que pensem, sentim, patim o creiem a la vida procedeixen en realitat d'un lloc abstracte i completament subjectiu que ens habita: el nostre subconscient. Com si fos un iceberg, la nostra realitat es divideix en dues parts: l'emergida, activa i reconeixible a la vista de tot el món; i la submergida, oculta i molt més extensa i influent del que sembla. Aquesta segona part, moltes vegades intangible i indesxifrable, ens fa ser com som i fer allò que fem; i és precisament l'objecte d'estudi artístic en què Alberto Montero ha centrat Ciudad dormida, el seu setè àlbum.
Presentat com una invitació a recórrer els carrers del subconscient del músic, el nou treball del valencià transita les fronteres entre allò visible i allò invisible, deixant-nos peces a cavall entre els dos mons. Així, tornant a la senda del folk d'autor més intimista i emocional, i connectant per tant amb els seus primers treballs, Alberto Montero, planteja un cançoner que tendeix a allò eteri i ens permet entendre alguns dels elements que configuren la seva identitat no només artística sinó també personal. Alguns dels principals, de fet, unifiquen l'artista i la persona: són la cerca de la seva essència i de la comprensió del misteri de la vida i del procés compositiu.
En aquesta indagació, per superar i reflexionar sobre la crisi creativa que l'assola entre disc i disc, Montero es va retirar a una cabana a prop de Yeste, una petita localitat de la comarca manxega de Sierra de Segura, a Albacete, on va donar llum a diverses de les peces que obren Ciutat adormida. La inaugural 'La possibilitat', on es planteja si de veritat és possible que no torni a escriure res de bo mai més; 'Un altre clarejar', que té un aire a Love, amb la qual intenta que els seus acords estiguin a l'alçada de la grandiositat de la natura; Castells a l'aire, reflectint l'encomiable voluntat del músic de reconnectar amb si mateix; l'homònima 'Ciutat adormida', la sonoritat de la qual ens remet a un espai plenament oníric; i 'Como siempre', que parla de separar el patiment quotidià de la contemplació del moment present, en aquest cas la naturalesa.
Sempre a voltes amb el procés compositiu però en un pla més terrenal, 'Deixem tot enrere' funciona com un recordatori que les crisis passen, mentre que 'La incomoditat' reflecteix el que significa exposar-se al món i com aquest es crea una imatge de tu coneixent-te només a través de les teves cançons. Totes dues, per cert, amb un punt instrumental i melòdic que pot recordar Grizzly Bear. També en aquesta mateixa línia de discurs tangible, 'Una altra vegada', unint forma i contingut, funciona com un manual d'instruccions per suportar la frustració, repetint les estrofes contínuament però amb una producció sempre diferent que reforça el missatge: “si cal intentar-ho una altra vegada, s'intenta una altra vegada”. I 'L'Obligació', amb la seva melodia barroca, ens adverteix que de vegades allò que estimem es converteix en una obligació que serveix per mantenir la nostra identitat, convertint-se la creació en una arma de doble tall que alimenta i s'alimenta de la nostra vanitat i autoestima .
Sense abandonar el subconscient com a escenari principal, Alberto Montero aborda altres temàtiques profundes com la seva admiració per la natura, present al single d'avançament 'Núbe violeta' que signa al costat del duo peruà Alejandro i María Laura; les trampes del plaer immediat davant d'aquells que ens omple i ens connecta de debò amb nosaltres a 'El cor de la flor de gel', amb cert accent a Stereolab; o el descobriment de quins són els impulsos subjectius que propicien la nostra motivació vital o la tristesa a 'He de començar a dir tot el que passa al meu cap'.
I nota a part per a les dues peces finals. ‘La Campana’, basada en un conte de Hans Christian Andersen i escrita per a la seva dona quan travessava un mal moment, reconeixent que intentar descobrir el misteri de la vida en el seu sentit en si mateix; i 'Cae la noche', amb un toc romàntic a l'estil Lucio Battisti, que tanca el cercle d'un disc que s'obre amb un clarejar, simbolitzant també la superació i el final d'una crisi creativa que ha derivat ni més ni menys que 15 cançons . Una prova inequívoca que el nostre subconscient conté més de nosaltres mateixos que la nostra part conscient.
El trio sevillà-malagueny publiquen nou treball, “MUTATION”, 10 cançons que han anat elaborant durant els mesos Setembre i Octubre de 2024, mutant cap a un so molt proper a l'EBM de la vella escola, amb una clara influència a bandes com Nitzer Ebb, Front 242, o els llegendaris D.A.F., sense perdre l'essència del seu so Dark Wave que ja van impregnar en la primera llarga durada Pleasure de 2023 publicat pel segell Discos de l'Amor i de l'Odi.
SEX CODE es van formar a principis de 2023 pel vocalista Juan Sanmar, la percussionista i teclista MJ, i el productor Mist3rfly, sense més pretensions que la de donar curs deixa anar a la seva passió per la música i crear cançons amb les influències de les seves bandes preferides. El seu so abasta des del Dark Wave, Post Punk, Synth Pop fins a la electrònica més ballable com el Cold Wave, Dark Synth o EBM.
Atura't un minut i escolta això: PUÑO DRAGÓN Banda jove i trencadora. Aquest grup asturià de rock alternatiu nodreix el seu imaginari musical del rock tradicional, però afegeix sonoritats que ens porten a un estil més propi del present; una conjunció que els ha portat a anomenar-se a ells mateixos “vells però moderns” dins de l'escena underground actual.
El seu primer disc homònim el 2022, va ser tot un èxit i una mostra del seu característic enfocament musical: directe, àcid i valent. Al gener de 2025, publicaran el seu segon LP 'Juegos Violentos' i torna trepitjant fort.
Fa unes setmanes, van publicar el primer avenç amb el mateix nom 'Juegos Violentos', disponible a totes les plataformes i tota una declaració d'intencions: «una cançó de rock enganxosa i descarada, que ens parla d'aquest bucle insà on entres quan vius una relació una mica tòxica, basada únicament en el desig i barrejada amb alcohol i males decisions. En altres paraules, quan el joc deixa de tenir gràcia»- en paraules de Rafa Tarsicio, un dels integrants.
Ara arriba Bailén, el segon single d'aquest discàs que ve. Una altra cançó trencadora de pop-rock que barreja la intensitat d'un amor adolescent amb els riffs de guitarra més elaborats. Una energia que es troba present a cada acord de 'Bailén', aquest nou llançament.
Aquesta energia completament esmolada i juganera fa del melodrama d´un amor que no ha sortit com s´esperava, diversió. Aquest tema està perfectament elaborat perquè es quedi al teu cap en mode bucle. Aquest és el segon llançament que dóna peu al llançament del seu disc, que es presentarà en viu al festival d'INVERFEST.
Tot l´art, les fotos i les peces audiovisuals d´aquest disc, han estat obra de l´artista visual Alejandro Famos. El single ve acompanyat per una peça audiovisual que està disponible al canal oficial de Puño Dragón i pots veure'l aquí:
Puño Dragón recorrerà diverses ciutats els propers mesos amb dues cites imprescindibles per a la banda. La primera a casa, Oviedo, per acomiadar la primera feina i la seva gira. La segona per saludar el que arriba, la presentació oficial del seu segon Lp Juegos Violentos. On ens veiem?
FI DE GIRA disc PUÑO DRAGÓN_ 27 de desembre · OVIEDO · Tribeca Live · 20:30h · ENTRADES
PRESENTACIÓ oficial del nou disc «Juegos Violentos»
25 de gener · MADRID · Sala El Sol · INVERFEST · ENTRADES
14 de febrer · BARCELONA · Guitar Fest
Properament més dates: Bilbao, Vigo i València.
Puño Dragón és un grup asturià de rock alternatiu que es va formar el 2021 i, actualment, està integrat per Rafa Tarsicio (ex-Tigra), cantant i guitarrista, Germán Mingote (Mingote) també a la veu i guitarra, Manu Huertas ( The Parrots) a la bateria i Erik Iglesias (Destinació 48) al baix.
El seu particular imaginari musical es nodreix del rock tradicional, però hi afegeix sonoritats que ens porten a un estil més propi del present; una conjunció que els ha portat a anomenar-se a si mateixos 'vells però moderns' dins l'escena underground actual.
A finals del 2022 llancen el seu primer disc, “Puño Dragón”, compost per 10 temes carregats de força, influències clàssiques i, alhora, molta personalitat en el seu so. Un dels temes més destacats és Carcaj, estrenat el 14 d'octubre de 2022 i presentat a la Sala Siroco de Madrid, que ha tingut molt bona acollida tant en directe, com a les xarxes i principals plataformes digitals.
"El Papel para el que Nací" és l'últim avenç de Terror Milk abans de la sortida del seu esperat àlbum, produït per Iñigo Bregel (Los Estanques)
Sobre aquest single ens explica la banda madrilenya, Terror Milk:
El meu amic Atienza em va dir una vegada: «¿Tu saps per què quan vam entrar a les habitacions ja no les vam omplir com ho fèiem abans?». «Merda», vaig pensar. Cop encertat. Directet a la joventut. «Perquè hem perdut la brillantor», em va dir. Ni tan sols vaig haver de preguntar a què es referia, ho sabia perfectament. Encara me'n recordo d'aquell brillant com si fos cosa d'ahir. El brillant és aquest halo daurat dels ulls que encara atresoren la seva mirada innocent, una mirada naive. I que feliços érem. I com picava el sol a la cara quan miràvem per la finestra. Sempre sempre era estiu. M'atreveixo a dir que ni tan sols ens calia dutxar-nos per olorar bé (caldria haver-li preguntat a la resta, per altra banda). Ja, una mica més grans, el que ens toca és actuar. És de bojos, tornar-nos actors. Llençar de mètode, guió i interpretar el paper de les nostres vides. Si passés el barquer i ens demanés el ridícul peatge dels nostres ulls per recuperar aquella joiosa brillantor, li diríem a l'uníson: «teus són, meus no». Fins aleshores, toca interpretar el paper de les nostres vides.
El single ve acompanyat pel videoclip, "El Papel para el que Nací", que només podria haver estat un pla seqüència perquè com separaràs amb un trist tall el que vam ser del que som. Vuit bojos a una casa fent el mal. Pren les teves pròpies conclusions. Tornen a treballar amb nosaltres els nostres còmplices habituals, encara que aquesta vegada amb lleugers canvis. A la direcció tenim Cristina Ucha ia la direcció de càmera Pablo FG Delgado.
La història de Terror Milk no es va forjar en la foscor com sol passar amb les històries de terror. Va arribar amb els primers llums de l'alba; va néixer d'un got, d'un got de llet. El got i el seu contingut eren obligatoris com semblava obligatori la por de Luigi per anar a l'escola cada matí. Aquesta escena diària es va convertir en un record i del record neix, anys després, una banda.
Fer cançons pot ser solitari sense un amic al teu costat: això ho sap perfectament la vida, que va tenir bé creuar Santi en el camí d'aquell, ja crescut, nen del got de llet. Des d'aleshores comparteixen això que només es dóna entre companys de trinxeres i de cançons (si preguntes a ells et diran que, del segon, molt més). Seduïts per l'Art Rock i el Noise Pop, van decidir gravar el seu primer LP amb la producció del, nombroses vegades guardonat, Iñigo Bregel (Los Estanques) i, juntament amb Mochas, Álex, Néstor i Nico, defensarien el ram de cançons.
«Almenys una vegada fer-ho a la meva manera, a veure si surt bé» és el lema que ressona després de la nebulosa d'harmonies que és Terror Milk. Una abraçada entre el passat i el present, el contenidor verd per als consells, una oportunitat al soroll.
Els primers treballs discogràfics d'Alanaire els van dur a actuar a festivals com el Primavera Sound, Vida, Mallorca Live, Porta Ferrada, Cranc o Focus Wales.
Ara, una mica més assentats i amb les idees més clares, ens presenten el seu segon àlbum "Fer com si tot fos no res". Un projecte més lluminós, amb una nova imatge i acompanyat d'un nou directe.
Aquest disc està compost de 8 cançons que tracten temes com l'amor, el desamor, el surrealisme amniòtic, però sobretot regna el bon rotllo que ha tingut el grup al llarg de la creació del disc. Com han fet partícips d'aquest projecte a familiars i amics i com l'han convertit en un record molt especial.
