domingo, 27 de abril de 2025
Del 27 al 30 d’agost, Mataró acollirà la 5a edició del Posidònia Fest
sábado, 26 de abril de 2025
Saki Guillem ens presenta nou disc 'Sentimental Bit'
'Sentimental Bit': electrònica amb ànima i experimentació sonora
Un àlbum música electrònica creada i interpretada de manera humana i analògica en el que es prioritza la composició i la forma per sobre de la tecnologia, explorant una sonoritat que evoca una orquestra infinita en constant transformació.
En aquest projecte, l'experimentació sonora i la musicalitat accessible conviuen en harmonia, demostrant que innovació i emoció poden compartir sensibilitats.
Aquest àlbum és el cinquè treball en solitari de Saki Guillem, després de 'Coses que no es poden veure ni amb els ulls tancats' (2018), 'Pròximament' (2020), 'Freqüentitat Modernada' (2022) i 'QArt (2023), un triple àlbum format per 'Introscòpies', 'Òptica del vent' i 'Minoritats' (piano sol).
Saki Guillem: quatre dècades de música, creativitat i versatilitat
Amb més de quaranta anys de trajectòria, Saki Guillem ha fet de l'eclecticisme el seu segell distintiu, tant en la seva formació com en la seva carrera professional. Ha col·laborat amb icones de la música com Pau Riba, Raimon, Marina Rossell, Gato Pérez, Sisa, Pep Laguarda, Pi de la Serra i Daevid Allen, entre molts altres.
Ha format part de diverses formacions, des de l’Orquestra Platería en els seus inicis fins a grups de música antiga com Ars Musicae, música tradicional amb La Murga i Harmònica Brava, així com bandes de rock i jazz. També ha treballat amb orquestres simfòniques com l’OBC i ha tingut una destacada trajectòria en el teatre musical, participant en produccions com 'Mar i Cel' de Dagoll Dagom, 'L’Òpera de tres rals', 'Golfus de Roma', 'Sweeney Todd', 'Guys and Dolls' i 'A Little Night Music', dirigides per Mario Gas.
Com a compositor, ha creat música per teatre (Sílvia Munt, Comediants, Vol Ras, Teatre Lliure, Tricicle, Monti & Cia., Premis Max), per espectacles de Port Aventura com 'El Sol d’Orient' i 'Chinatown' —recollits en el disc 'Tr3s Quentus Xinus' (2013)— i el musical 'Zoomwatts' (2012), estrenat al festival Temporada Alta. La seva música també ha sonat a la ràdio i la televisió (Jet Lag, Àngel Casas) i en publicitat.
Del 2018 al 2021, va col·laborar en l’organització del festival d’art Tramuntanart i, des del 2020, dirigeix i gestiona l’espai cultural el cuARTelillo a El Port de la Selva.
Crèdits tècnics:
Mastering: Carles Xirgo.
Disseny de portada: Núria Tremoleda i Ramon Solé.
jueves, 24 de abril de 2025
Brisa Festival '25 a Màlaga del 24 al 26 juliol
miércoles, 23 de abril de 2025
Feliu Gasull ens presenta nou disc "El país dels crancs"
Poques figures compositives del panorama musical ibèric es relacionen tan estretament amb el misteriós fenomen de la inspiració com ho fa el guitarrista i compositor Feliu Gasull i Altisent (Barcelona, 1959). Nascut, casualment, un 25 de març, data d'una important festivitat en el cristianisme com és la de l'Anunciació. La coincidència no és baldera, perquè la gran majoria de la música de Gasull pot desxifrar-se com l'anunci d'una presència amb què ell anteriorment ha contactat, i que, a més, sap ordir i traslladar a través de la seva obra musical. Aquesta presència no és gens fàcil de definir amb paraules i tampoc aquest no és l'espai més adient per intentar acotar-la. Sí que no ens podem estar d'escriure com aquesta presència, però, en el nostre compositor, sembla venir propiciada pel previ contacte amb manifestacions poètiques, la contemplació de la naturalesa, l'escolta musical i una important consciència de l'ara i aquí.
«De tots els misteris de l'univers, cap més profund que el de la creació», va escriure Stefan Zweig (1881 - 1942). Potser és per això que una aura de misteri rodeja totes les obres que conformen aquest disc. I diem misteri en el sentit que l'audició d'aquesta música ens mena a un territori de coneixement i de descoberta de les nostres facultats més íntimes i representatives, de les quals, abans de l'audició, desconeixíem totalment l’existència. I si acceptem que conèixer té a veure amb «tornar a néixer», aquestes músiques, en efecte, conviden a aquest tornar a néixer. O el que és el mateix. En finalitzar l'audició, no som el mateix que érem abans d'aquesta.
Tot això s'assoleix, en bona part, perquè estem davant d'un creador profund i inspirat, d'una ambició tan gran com esquitxada d'humilitat, on la seva música s'erigeix com una reivindicació en tota regla de l'ofici de compositor en entendre aquest no pas des de l'audàcia o de la novetat des del punt de vista de l'evolució històrica, sinó, i dient-ho amb les paraules extretes d'un conegut discurs de Wilhelm Furtwängler (1886 - 1954), «des del grau de necessitat interior, de personalitat humana i de força expressiva». És per això que ens atrevim a definir Feliu Gasull com a compositor original, però on ens cal entendre aquest adjectiu en el seu sentit pregon de retorn als orígens.
No importa la procedència i l’origen de les fonts musicals d'inspiració de l'obra de Gasull, que provenen de la improvisació d'avantguarda arrelada a la música contemporània popular (recordem els seus primers passos a l'entorn de l'anomenada ona laietana), passant per l'univers del flamenc i la cançó d'arrel dels conjunts de parla catalana, i, evidentment, a través d’un coneixement exhaustiu de les tècniques i els estils de la música dels segles XX i XXI, en tota la seva riquesa i diversitat, que es fa seus com ningú i que empra no pas com una finalitat en ella mateixa, sinó posant-los al servei de la inspiració que, ara i aquí, definirem en el sentit apuntat per Jonathan Harvey (1939 - 2012): «inspiració és allò que causa, indueix i obliga l'artista a crear».
Cinc obres conformen aquest disc. Les dues més antigues, Cel roig (1995) i Contra-xions (1997), ens porten al Gasull més avantguardista, on es poden detectar els aprenentatges orquestrals i compositius a la Universitat d'Indiana amb el xilè Juan Orrego-Salas (1919 - 2019) i on trobem una preocupació sonora més especulativa, com ara el tractament dels glissandi, els quarts de to i les possibilitats tímbriques de la guitarra a Contra-xions, una obra encàrrec del Santa Fe Chamber Music Festival, EUA, i de la flauta travessera a Cel roig, encàrrec de l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure i dedicada al mateix solista que interpreta l'obra, Jaume Cortadellas, que toca les diferents varietats de flauta (flautí, flauta travessera, flauta en sol i flauta baixa). Contra-xions, en aquest disc, és oferta en la versió interpretada pel guitarrista Pau Figueres acompanyat del Murtra Ensemble, dirigida per Manuel Valdivieso.
Les tres obres restants, Tonades (2013), Tres quarts per a veu i orquestra (2010) i Fantasia sobre Canticel d'Eduard Toldrà (2014), ens menen a la intensitat de la relació mantinguda pel nostre compositor amb la cançó popular i d'arrel, i que contempla talment com si fos una cartografia de l'ànima en haver observat, d'antuvi, el paisatge de la natura. Poden ser tant tonades dels pagesos quan aquests cantaven al camp com els versos d'Enric Casasses o la fantasia musical que li suscita el Canticel d'Eduard Toldrà. No importa. Gasull ofereix aquests materials sonors i poètics en una nova dimensió, anomenem-la, mistèrica.
Per si no n’hi hagués prou, el disc que teniu a les mans és una peça única perquè s'erigeix com un compendi de l'estreta relació mantinguda entre el compositor i el director d'orquestra Josep Pons (Puig-Reig, 1957) i la cantatriu Sílvia Pérez Cruz. Una relació tan estreta com còmplice, que ens porta a les essències del festeig que pot establir-se entre un creador i els seus intèrprets musicals, i com aquests darrers acaben sent hermeneutes en la descoberta de significants i significats en l'obra musical dels quals el mateix creador no era conscient. Potser és per això que el disc respira una lluminositat i veritat que van com anell al dit per convertir-lo en l'únic enregistrament fonogràfic en forma de disc, DVD al marge, que Josep Pons deixa en el seu extraordinari i fecund pas com a director musical titular de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, entre els anys 2012-2025. No ens ha d'estranyar que ho hagi volgut fer juntament amb una obra de què és el destinatari de la dedicatòria (Tonades) i amb un antic enregistrament de l'enyorada Orquestra de Cambra Teatre Lliure (Cel roig), fundada per ell mateix i on la relació amb Feliu Gasull va ser d'allò més fecunda. En l'any que es commemora el quarantè aniversari de la fundació d'aquesta orquestra, es pot demanar res més?
Oriol Pérez i Treviño
martes, 22 de abril de 2025
Casa Maracas celebra el seu 5è aniversari retent homenatge al Super 8 de Los Planetas amb "Super H"
Casa Maracas celebra el seu 5è aniversari retent homenatge al Super 8 de Los Planetas, un àlbum que va marcar un abans i un després a la música independent espanyola. Des de la seva fundació, Casa Maracas s'ha convertit en una llar per a la creació musical independent i des del primer dia, sempre al costat, Los Planetas. Companys de viatge, essència del roster i referència i suport per al seu equip, que ha tingut la sort de propiciar algunes de les seves aventures més exitoses junts. Al costat de Nen d'Elx amb Força Nova, que canta les quaranta-tantes al dogma reaccionari. A Concert Essencial, en la més delicada i evocadora recreació possible del seu cançoner. Reinterpretant Una setmana al motor d'un autobús amb orquestra simfònica i cor. Compartint el primer número u en vendes per Les cançons de l'aigua, i Plena Pausa, primer LP de J en solitari, síntesi de la seva peculiar manera de sentir i pensar, intel·ligència i esperit trencador. I celebrant trenta anys d'una obra referencial de la música popular contemporània en espanyol, Super 8, amb una gira apoteòsica en sales, grans recintes i festivals durant el 2024.
Super H estarà disponible en format vinil 12" edició limitada a 1.000 còpies
Acaba de fer trenta anys i és comunament considerat obra referencial de la música popular contemporània en espanyol. No obstant això, en el moment de la seva publicació, Super 8 va ser activament qüestionat, si no ignorat. La proposta musical, ideològica i gràfica del primer elapé de Los Planetas va desconcertar bona part del públic, la crítica i la indústria dels primers 90, però va transcendir a la contra i avui és símbol de més d'una generació.
Gairebé trenta anys abans de la publicació de Super 8, altres debutants, The Velvet Underground, van patir l'inicial fracàs comercial del seu primer àlbum, The Velvet Underground & Nico, considerat avui com un dels àlbums més influents de la història, precursor de gèneres i estils de la música alternativa, del punk al glam rock, de punk al glam rock, de l'artista plàstic Andy Warhol.
The Velvet Underground va ser causa decisiva per a l'eclosió i el desenvolupament dels Planetas i resulta fàcil establir correspondències entre les propostes d'ambdues bandes i la seva significació. El conegut comentari de Brian Eno: "El primer àlbum de Velvet Underground només va vendre 10.000 còpies, però tots els que el van comprar van formar el seu propi grup", podria aplicar-se al Super 8.
Reforçada per l'univers gràfic creat per Javier Aramburu, la sensació de llibertat i futur que irradia l'àlbum i la nova invitació, formulada en espanyol, a transcendir l'entorn immediat i viatjar a altres mons, va alliberar una gran quantitat d'energia que va donar origen a infinitat de noves bandes que van vigoritzar el circuit de sales, van nodrir els circuits de sales.
Avui, la reacció en cadena provocada per Super 8 continua imparable. Després de l'apoteòsica gira amb què, durant el 2024, Los Planetas han tornat a confirmar a sales, grans recintes i festivals la consistència del seu primer àlbum, deu grups amb què comparteixen gustos, caràcters i opinions rendeixen al Super 8 l'homenatge que mereix. El 4 d'abril del 2025 veurà la llum Super H. Homenatge al Super 8 dels Planetas.
Com els dóna la gana, Alcalá Nord, Cala Vento, Carolina Durant, Depressió Sonora, Les Dianes, Ell va matar un policia motoritzat, Marcelo Criminal, Melenes, Els Punsetes, Triangle d'Amor Bizarro i Edu Requejo revisiten Super 8. El resultat és una bomba d'enorme poder constructiu, reinterpreta que el debut de Los Planetas fa tres dècades de viatge.
Javier Aramburu és responsable de la identitat visual de Super H. Homenatge al Super 8 dels Planetes, tan autoreferencial com expansiva, perfecte embolcall per a un àlbum complex, en què les relacions de cada artista o banda amb la cançó que interpreta donen lloc a l'aparició de propietats que no es troben a les seves respectives discografies ni a l'original de Los Planetas.
Un recordatori del poder inspirador del Super 8 i la importància de recuperar els clàssics com a font de vitalitat i esperit crític, entendre aspectes essencials de levolució artística i obrir nous horitzons.
Super H. Homenatge al Super 8 de Los Planetas, serà editat en una cuidada edició limitada a 1000 còpies en vinil de 12” la preventa de les quals ja està activa al web de Casa Casa Maracas.
lunes, 21 de abril de 2025
Sex Code ens presenta nou disc "Pleasure 2.0"
Sex Code són un trio espanyol, concretament de Sevilla i Màlaga, fan música electrònica i pop amb tints foscos, es nodreixen d'estils com el Dark Wave, E.B.M., Synthpop, New Wave o Post Punk.
Es van formar al maig de 2023 i els seus membres són: Juan Sanmar (Veu), MJ (Sintetitzadors i percussions) i Mist3rfly (Baix, percussions, i programacions).
Les seves principals influències són d'artistes com: Joy Division, New Order, Depeche Mode, Nitzer Ebb, Front 242, D.A.F., The Cure, entre molts altres...
Al juliol de 2023 debutaven amb l'EP “NEWCOMERS”. Dos mesos després -després de publicar diversos singles i versions- al setembre de 2023 llançarien la seva primer llarga durada “PLEASURE” amb un so principalment Dark Wave i Post Punk.
Al novembre de 2024 publiquen el seu segon LP “MUTATION”, fent un gir al seu so portant-lo més al terreny de l'E.B.M. i el DarkSynth.
L'àlbum “MUTATION” es va presentar en directe el 29/11/2024 a la Sala X de Sevilla, sent l'únic concert fins avui realitzat per Sex Code.
Al febrer de 2025 i seguint a la línia E.B.M / DarkSynth tornen a publicar un altre EP “CROSS”.
A l'abril de 2025 publiquen el que és fins ara el seu últim treball “PLEASURE 2.0” una nova revisió
del seu primer LP amb noves produccions.
Jordi Osset: Multiartista
Des de molt petit aficionat a la fotografia i amb catorze anys jugant a ser músic amb el company de classe Joan Cardona "Ninyin" (Sopa de Cabra)
Des de sempre escrivint poemes i cançons, però quan en 1989 en Ninyín comença a triomfar, em demana de fer seguiment foto-videogràfic de les gires. Així és com començo una etapa de més de trenta anys col·laborant com a fotògraf amb els millors grups de Rock Català, i principals festivals musicals de Catalunya.
Més de 35 àlbums de les millors bandes catalanes es publiquen amb les meves fotografies i vídeos. Amb tot, mai he deixat de fer cançons, i els tres àlbums publicats en només tres anys, acrediten crec, aquest vessant poètic-musical.
Òptic de professió i músic de vocació.
Cançons escrites el 1981 les he acabat publicant per primera vegada 40 anys després.
L'amic Toni Peret (Max-Mix) em diu que hauria d'explicar més la meva història per haver fet la carrera musical al revés de tothom. La majoria dels grups s'inicien amb divuit anys i miren de tenir èxit de joves.
El seu cas és l'inrevés, quaranta anys treballant d'òptic, tres fills i ara que l'èxit no em fa falta per viure, publico tot allò que vaig crear i continuo creant fins ara.
Crec que les cançons escrites amb sentiments reals són intemporals.
Per això m'és fàcil cantar-les deu, vint, trenta o quaranta anys després.
Sempre dic que les meves cançons es poden llegir, perquè a part de la melodia i la música, les lletres tenen significat i expressen sentiments i trossets de vida.