El disc de debut d’Andrea de Blas, "En frente mío"

El disc de debut d’Andrea de Blas, "En frente mío", mostra el talent i l’originalitat d’aquesta jove compositora, pianista i cantant, i la situa com una de les veus més singulars del món del jazz.

"En frente mío" és, abans de res, una frase incorrecta. Una construcció gramatical que la norma rebutja, però que aquí es converteix en el punt de partida d’una reflexió artística. Una rebel·lió poètica contra allò que es considera correcte. És una invitació a trencar els motlles —acadèmics, socials o personals— que immobilitzen allò que som. És un gest de desobediència creativa, una defensa del moviment davant l’estàtic, de l’autenticitat davant l’expectativa.

El projecte s’emmarca dins del jazz contemporani, entès des d’una mirada oberta on conviuen gèneres com el neosoul, l’hip hop o el pop. El disc explora aquella frontera difusa entre l’improvisat i l’estructurat, entre l’acústic i l’electrònic, entre l’intimista i l’urbà.

El disc es desplega com una història explicada en 13 temes que viatgen des de “Silencio”, el primer tema del disc, la lletra del qual parteix d’un escrit de Marilyn Monroe sobre els monstres interns que ens turmenten, fins a “Que las cosas salgan bien”, que simbolitza la superació de la por a l’èxit i la disposició per acceptar que les coses poden, finalment, sortir bé.

Compta amb la col·laboració de músics convidats com: Borja Lange (guitarra), Ires, Cristina Jiménez i Martina Burón (veus), Koldo Munné (saxo alt) i Víctor Carrascosa (trompeta).

Pròxim concert: 30 de novembre a l’Estudi Rosazul de Barcelona.

Crèdits tècnics:

Andrea de Blas - Composicions, veu, piano i teclats.

Roger Castells - Bateria.

Joan Pedrajas - Baix i contrabaix.

Borja Lange - Guitarra en "El vals".

Koldo Munné - Saxo alt en "Que las cosas salgan bien" i "Lo que soy".

Víctor Carrascosa - Trompeta en "Lo que soy".

Ires - Veu en "Quiero".

Martina Burón, Ires, Cristina Jiménez - Cors en "Por delante de mí".

Sergi Felipe - Mescla i masterització.

Gravat als estudis d’Underpool (Barcelona) el mes d’abril de 2025 per Sergi Felipe i Joan Hernández com a ajudant de gravació.

Claudia Herrán - Fotografia, vídeo making of i disseny de portada.

Andrea González - Maquillatge i perruqueria.

Andrea de Blas

Nascuda a Logronyo (La Rioja), va començar la seva formació musical als 8 anys al Conservatori Professional de la seva ciutat natal, on va obtenir el Títol Professional de piano clàssic. És graduada en Història i Ciències de la Música (UAM) i en Matemàtiques (UCM). Més endavant, el seu interès pel jazz la va portar a Barcelona, on estudia el Grau Superior de Jazz i Música Moderna al Conservatori del Liceu. Allà es forma com a pianista de jazz, desenvolupant una identitat sonora pròpia que combina tradició i contemporaneïtat.

En els darrers anys ha actuat en escenaris i festivals com el Festival TOCA’M de Tortosa, Fem Música al Harlem Jazz Club (Barcelona), Robadors23, Milano Jazz Club, Feminajazz (Madrid), JazzMadrid19, Teatre Tribueñe, Café El Despertar, Festival Octubre Jazzea (Logronyo), Festival Nica-jazz (Alcanadre) i Piano City Madrid 2025, entre d’altres.

La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis i beques: el 2019 va guanyar el Concurs de Joves Talents del Jazz organitzat per Feminajazz; el 2021 va rebre una beca de l’AIE per a estudis a l’Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu; i el 2024 va ser becada per la Muestra de Arte Joven en La Rioja per a la gravació del seu primer àlbum d’estudi.

Andrea de Blas és una artista en constant evolució, que aposta per un llenguatge musical propi, íntim i personal, capaç de crear ponts entre el jazz i una sensibilitat moderna.

MARTA PAREJA BUENAVENTURA PRESENTA EL DISC "MÚLTIPLE"

"MÚLTIPLE" és un àlbum d'onze temes íntims que neixen d’un llarg procés de més de nou anys de revisió interna, després de vivències intenses i complexes de la cantautora. D’aquest camí interior sorgeix la necessitat de retrobar la pròpia identitat, de respondre preguntes essencials com “Qui soc?” o “Com és possible que això m’hagi passat a mi?”. D’aquest moment vital en neix l’escriptura en forma de versos, teixint poesies que veurien la llum l’any 2024 amb la publicació de "Viatge(s)", un llibre d’autor editat per Edicions Paper d’Estrassa.

Paral·lelament al poemari, i després d’un retrobament profund amb la seva veu, l’autora selecciona onze d’aquests poemes per transformar-los en cançons, amb l’acompanyament de Joan Miró Prat, productor, músic i musicoterapeuta.

El disc esdevé així la culminació d’un procés personal i artístic que mira cap als orígens. És un cant als ancestres i a la pròpia història, un reconeixement de la multiplicitat de l’ésser i de l’existència. Representa el naixement d’una nova identitat, o potser la recuperació de la identitat essencial.

Com que es tracta d’un viatge interior, l’ordre dels temes pren una importància especial. El fil conductor no és la sonoritat, sinó el concepte i el missatge de cada peça. La primera part de l’àlbum aborda la dimensió transgeneracional amb “Origen”, “Ancestres” i “Cant a la foguera”. A continuació, la part central recull la pròpia història i experiència vital amb “Qui soc”, “Maria”, “Filla del buit”, “Equinoccis” i “Norma”. Finalment, els darrers temes, “Fase nova”, “Múltiple” i “Agraïment”, simbolitzen la mort, el renaixement, la diversitat interior i la gratitud pel camí recorregut.

"MÚLTIPLE" fusiona la cançó d’autor amb la música d’arrel, l’ètnica i l’electrònica, incorporant influències del pop, el jazz, el soul i el flamenc. El resultat és una obra orgànica i diversa, on cada sonoritat, harmonia i melodia acompanya el contingut poètic i emocional de les lletres, respectant sempre el concepte d’origen i el procés vital que li dona sentit.

Pròxims concerts:

23 de novembre a Cal Rial de El Bruc.

31 de gener a El Casal d'Olesa de Montserrat.

Crèdits tècnics:

Marta Pareja Buenaventura - Veu i coautoria.

Joan Miró Prat - Coautoria dels temes "Múltiple", "Origen", "Qui soc", "Equinoccis", "Norma", "Fase nova" i "Agraïment". Oud, bendir, qraqeb, guitarra acústica, programacions i producció musical.

Pau Zañartu - Màster.

Enregistrat a Breda, a l'estudi del Joan Miró Prat, entre la primavera del 2024 i la primavera del 2025.

Mar Martínez - Fotografies i vestuari de les fotografies.

Deborah Joyce - Il·lustració, disseny i maquetació.

Videoclip

Paula Eugènia Pellicer (El Ojo de Venus) - Gravació i edició del videoclip.

Mateo Gascón Toro i Víctor Comas Saganta (Goetia Boutique) - Vestuari, estilisme i escenografia.

Ruben Vargas (Arrels Teràpies naturals) - Suport en ideació del videoclip.

Tatiana Musteata Pirtac (Ribes i Casals) - Teles videoclip.

Espelmes MoM Montseny - Il·luminació videoclip.

Marta Pareja Buenaventura és cantautora, poeta, musicoterapeuta de la veu i doula. La seva trajectòria vital i artística teixeix un pont entre la música, la paraula i l’acompanyament, amb la veu com a fil conductor i eina de transformació.

Com a cantant, s’ha format en cant clàssic i modern i ha aprofundit en la recerca vocal amb Odette Telleria al Taller de Músics (2019). També ha explorat la música d’arrel en tallers amb Raquel Cruces (2021), i ha desenvolupat la seva mirada musicoterapèutica a l’escola Voz Integral amb Núria Cervera i Joan Miró Prat (2022).

De manera gairebé instintiva, el 2016 comença a escriure poesia, un espai on conflueixen la seva veu interior i la seva sensibilitat artística. L’any 2024 publica el seu primer poemari, "Viatge(s)" (Edicions Paper d’Estrassa), que presenta a través del recital de poesia musicada Fase Nova, acompanyada de David Muñoz Guillamon al teclat i Raquel Mateos López al moviment.

Ha format part de diversos projectes musicals i poètics, com Cocco’s Music, Setembre, JoS i Etèria, i ha col·laborat com a cantant i actriu al curtmetratge "La memòria d’una ànima eterna" de Jan Cánovas Cascante. També ha posat veu als paisatges sonors del pòdcast "Camins Salvatges" de Carlos Molina.

Amb Gerard Moliner al teclat i Emma Duran com a ballarina, va donar veu a l’entrega de premis de l’Exporecerca Jove 2022, i amb Borja Olalla a la guitarra, va participar a la gala de clausura del FICdÀ 2023 (Festival Internacional de Cinema d’Àger).

#ElDescobriment Pirata Boing Band

Avui al blog LMALF a #eldescobriment parlem de Pirata Boing Band toca reggae llatí, música moderna i tradicional, hip hop i diversos estils musicals.

Han realitzat gires per diversos països i s'han presentat a diversos festivals internacionals a Europa i Amèrica del Sud.

Pirata Boing! és un dels cantautors i productors més innovadors de la nova generació de música urbana llatina: reggae, dub, electrodub i global bass. Després de diversos anys a Barcelona produint, component i treballant per a nombrosos artistes, Pirata Boing ha aconseguit l'èxit amb el seu projecte en solitari #dpbindub.

Ha viscut a Brasil, Suècia, Espanya i Uruguai.

Fa anys que està establert a Finlàndia on té la seva banda, estudi i des d'on parteixen les seves produccions, gires i base per a tots els seus projectes (inclòs el seu programa de ràdio *Satellite Boing Radio Show, que va fer 15 anys aquest any a Antena 100.3 Fm, i el seu ràdio online des de 2006 a antena www.pirataboing.info

El seu primer llançament amb la seva banda (Pirata Boing Band) va ser ¨Volum 1¨, amb la producció artística de Gaff, el 2022 va tornar a realitzar gires per Anglaterra, Espanya, Estònia, Letònia, Polònia, Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca entre altres països.

Banda _ PBB

Rodrigo Pereda - veu, teclat, melodicacaixó, percussió, bateria

Jarno Lappalainen - baix i contrabaix

Ilkka Porna - guitarra

Toni Männikkö - guitarra

Damir - bateria convidada

Milvner Colmenares - percussió

Convidats especials

Villi - saxo

Jussi - trombó

Ale - veu

Alex - teclats

CHICO JORGE publica 'uno de esos días', el seu disc debut

Les persones més valentes que conec no són les que s'enrolen en un exèrcit o les que combaten a crits les pors, sinó aquelles que s'atreveixen a mirar cara a cara tot allò que els fa mal. El músic barceloní Jordi Bastida n'és una. En paral·lel a la seva feina de guitarrista de Sidonie i Alizzz, utilitza el seu projecte personal, Chico Jorge, per escurar a fons el seu cor i així aprendre a processar tots els vessants del dolor que comporta estar vius. Ho va fer al seu EP de debut del 2021, Chico Jorge i, i ho ha tornat a fer en el seu primer disc llarg, un d'aquells dies, on lluny de rebutjar la tristesa, l'abraça i se l'explica a si mateix.

Són deu cançons d'indieopop sorollós que parlen d'amor, de trobar a faltar, de demanar ajuda, de ser pacient, de pèrdua i dol, d'estar perdut, d'enamorar-se, d'odiar i de trobar a faltar de nou. Tot un ventall de raons per les quals, en un mal dia, ens podem enfonsar. Però a l'idioma líric i musical de Chico Jorge sempre hi ha reservat un forat pel qual entra la llum. El seu vers és idealista i malenconiós, romàntic i lluminós a l'estil becquerià; i les seves guitarres, encara que poden sonar de vegades frenètiques, trencades o esmolades, mai no es rendeixen a la foscor, dibuixant melodies sempre belles i esperançadores. Demostrant ser un alumne avantatjat de l'acadèmia Wilco, un fidel seguidor dels mestres Cox, Hammond Jr. i Cline.

Així doncs, amb un d'aquells dies, en Jordi planteja escenaris anímics on conviuen emocions oposades que es troben i es barregen, terrenys ambivalents on res no és senzillament blanc o negre. No són cançons d?amor i ja. Són d'amor del tipus estel·lar/meteòric i encegador que ara fa mal com el de 'ets un sol'; o del que a més de fer mal fa mal, com explica a l'accelerada i nerviosa 'cupid enamorat'. Van a trobar a faltar però preferir trobar a faltar a oblidar, com 'cigarrets', un mig temps que té una mica de l'elegant malenconia de Grizzly Bear. O retraten, com 'lluny de la pell', la contradicció de no reconèixer perquè habites a l'avantsala d'un gran canvi que no acaba d'arribar.

En realitat, només les dues peces finals, fantasma i buit estimat, expressen emocions inequívoques, monolítiques: menyspreu la primera, i una evocadora nostàlgia amb un puntet de shoegaze a l'estil Deerhunter la segona. Però a la resta el sentir es mostra com un procés més complex, amb les arestes, les discordances i els amagatalls. Així Chico Jorge posa en valor, per exemple, la sort de poder trobar refugi a l'amistat quan la vida ens atropella. Ho fa en ‘hiperventilació', cantant “menys malament que avui et torno a veure / al bar per parlar / i riure'ns de la merda / que ha pujat a poc a poc / i no deixa respirar. / I dibuixar un cor / a l'estrella de la Damm / on càpiguem tots dos / i ningú ens pugui trobar” Europeu). I també en 'un d'aquells dies', amb la preciosa metàfora de “escoltar el mar que dibuixaves als meus cabells” com a sinònim de seguretat, cura i salvació. Un tema rodó i exultant que no per casualitat dóna títol al disc. Perquè cal ser molt valenta per saber demanar ajuda.

Jordi Bastida abasta tant amb el seu enorme cor que és capaç fins i tot d'encapsular la connexió entre el desamor i el duel en dos temes tan oposats com són “on és el meu cor?” i “qui regnarà al Born?”. El primer, a tocar de l'stoner-space-rock de Jason Pierce, on la bronca és per la pèrdua d'una relació sencera; i el segon, delicat a més no poder, a tall de cançó de bressol i comiat de la seva difunta gateta, Agustina. Per això volem tant Chico Jorge. I per això qui signa aquestes línies i la seva inseparable sòcia, Eneida Fever, vam fundar el segell Magic in the Air: per acompanyar aquest tros d'artista i per il·luminar junts un disc que subscrivim línia a línia, guitarra a guitarra, sentiment a sentiment. Perquè ens uneix el mateix romanticisme que envolta Chico Jorge; per la música i per la vida.

Chiquita Movida ens presenta 'Gastos de Gestión'

Després de l'estrena del seu primer single, “Ojos superocho”, arriba 'Gastos de Gestión', el debut discogràfic de Chiquita Movida, la nova banda conformada per Rayden, Mediyama i Skiz Set en les veus, acompanyats per Babe (guitarra, seqüències i teclats), Jhonny (baix) i Jona (guitarra).

Un treball que recull quatre cançons nascudes d'una setmana màgica en una casa rural. Un projecte que va començar com un joc entre amics i que avui es converteix en el punt de partida oficial de Chiquita Movida. L'EP, en paraules del grup mateix, rep el nom d'aquest suplement absurd que apareix quan compres qualsevol entrada. Perquè viure és això, un preu ocult, un recàrrec que ningú no t'avisa però tots paguem. I ja que cal pagar-ho, ja que almenys que soni fort i que es pugui ballar.

'Gastos de Gestión', és un crit per creure-s'ho una estona. Per pujar-se el guapo encara que el dia estigui tort. Per treure pit encara que les dades diguin el contrari. Quatre temes carregats d'ironia, guitarres pesades, ritmes que conviden al moviment i lletres que no necessiten demanar permís. Un EP que no busca caure bé ni sonar bonic, vol sonar fort. Cançons que riuen de la indústria, de la nostàlgia impostada, de les modes passatgeres, i fins i tot del drama... però ho fan amb estil. I amb ganes d'escenari.

Els integrants de Chiquita Movida han volgut explicar cadascuna de les cançons de 'Despeses de Gestió' amb aquest "Track by track":

'Gastos de Gestión': És la llicència per flipar-se per una estona. Creure's amb el guapo pujat, encara que surti al carrer amb lleganyes, però com si ploguessin bitllets de 500. Perquè si la vida s'entesta a posar-se costa amunt i les dades no acompanyen, pitjor per a les dades.

“Ojos superocho”: És el míssil contra la nostàlgia impostada, contra aquest romanticisme barat que fem servir com a excusa. Guitarres pesades que arrenquen miralls retrovisors de cotxes en doble fila en espera de trobar lloc. Una cançó que deixa al passat com suvenir.

“La nueva ilusión de”: És el nostre retrat àcid de la indústria (i de qualsevol moda passatgera): sempre famolenca de cares noves, de gerros brillants per passejar pels focus. Ironia pura, amb el mateix somriure tort que et surt quan veus l'enèsim hype de temporada.

“Fotomatón para bodas fallidas”: És l'himne per quan et trenquen el cor a la recta final. És igual si és al peu de l'altar o en un passadís qualsevol: la cançó segueix sonant, la festa no es talla. I tu balles, encara que sigui amb el rímel corregut o trepitjant el vestit.

Aquest EP és una manera de dir: "Sí, la vida porta despeses afegides, però que ens les cobrin ballant", Chiquita Movida.

Els de Jaén El Niño Erizo ens presenten disc "Único Objetivo"

El grup jiennense El Niño Erizo anuncia el llançament del seu esperat nou disc “Único Objetivo”,, un treball compost per set cançons que reflecteixen una clara evolució en el seu so sense perdre la intensitat i la profunditat lírica que sempre els ha caracteritzat.

El disc va veure la llum el passat 23 d'octubre del 2025, sota el segell FEP Producciones, i estarà disponible a totes les plataformes digitals.

Després de l'èxit del seu anterior treball “ENE”, la banda ha tornat a confiar la producció a Pachi García Alis (Alis Records). Aquesta segona col·laboració consolida una connexió creativa que es plasma a la riquesa sonora i la maduresa musical del nou àlbum.

La banda continua imparable presentant les seves cançons en directe, recentment han actuat a festivals de la talla d'Oleosonica a Jaen al costat de bandes com Lori Myeres o La La Love You o un dels festivals com més trajectòria i prestigi d'Andalusia com el Sierra Fest

Al llarg dels dos últims anys, El Niño Erizo ha anat desgranant part d'aquest nou projecte amb la publicació de cinc singles que han servit com a avenç del que avui es presenta com un treball complet.

Ara, amb el llançament d'“únic objectiu”, la banda reuneix aquestes cinc cançons ja conegudes i incorpora dos temes completament nous: “Acrobata” i “Equilibrio”.

Aquestes noves composicions aporten frescor i una energia renovada, completant un disc que tanca una etapa i n'obre una altra amb més força que mai.

A “Único Objetivo”, els eriçons s'endinsen en territoris més elèctrics i orgànics. Temes com “Equilibrio”, “La Ventana”, “Frases Inconexas” i “Dices que te vas”  exhibeixen una energia rockera que conviu amb la seva habitual sensibilitat melòdica i profunditat lírica.

Els seguidors del seu vessant més clàssic trobaran aquest pols característic a “Acròbata” i “Cançó de ràbia”, mentre que la gran sorpresa arriba amb “Cansada”, on la banda experimenta amb textures properes al disc i al pop alternatiu, demostrant la seva versatilitat i ambició creativa.

Una nova etapa per als jiennencs

"Único objetivo" promet convertir-se en un punt d'inflexió en la trajectòria d'El Niño Erizo, reafirmant el seu lloc dins del panorama indie-rock nacional.

El disc és una col·lecció d´emocions, contrastos i melodies que connecten amb l´essència del grup i amb el moment present de la banda: madura, inspirada i en plena expansió.

Mourn presenta disc "Letra Ligada"

La història de Mourn s'ha explicat moltes vegades, i sí, tot és cert: quan algunes encara eren menors ja fa- havien girat per mig món i editat discos amb un dels segells més cool de Brooklyn. Però més enllà d'això, ho és veritat. derament interessant és el que aquestes experiències els van deixar: una amistat infrangible que les uneix i una complicitat entre elles, que equilibra i potencia exponencialment una cosa màgica, una cosa única, que només passa quan els astres s'alineen. Això es percep en els seus directes, però també als seus discos, i en què ens ocupa, més que mai. Per què?

Com ja ens van anticipar, la totalitat de les cançons de "Letra ligada" estan cantades en castellà. En treure's el maquillatge idiomàtic, sent generalment les seves lletres una mena de diari personal, en llur semblar més vulnerables, les fa més reals i més genuïnes.

Als textos d'aquest disc, la imaginació i la fantasia s'entrellacen amb les derives de la quotidianitat, narrant, sense pretendre-ho, ungo de miralls en què la majoria de nosaltres ens podem sentir reflectits: el run run de la nostra ment, allò que sentim i allò que ens agradaria sentir, allò que ens fa caure una llàgrima i allò que ens provoca un somriure i ens ajuda a tirar endavant.

Pel musical, el nou disc de Mourn, produït pel músic i productor noruec Kenneth Ishak, aparentment és un disc més lluminós, més pop, menys cru i més efectiu, però per res més simple. A cada escolta, pots anar descobrint nous detalls i apreciant l'enorme treball i talent que hi ha darrere dels arranjaments de cada cançó: uns encertats i subtils jocs de guitarres, uns hipnòtics i botons baixos, una precisa i impecable bateria, per res previsible, i la combinació de les dues veus, tan diferents i tan personals. "Letra ligada" és una delícia que només pot venir de la mà d'una banda que porta moltíssims anys compartint experiències de tota mena, algunes de molt bones i altres de pitjors. Mourn són un tresor. Descobreix-ho!