Declivi és un grup de rock alternatiu nascut a Manresa a principis de 2023, fruit d’una trobada gairebé accidental que aviat es va convertir en complicitat creativa. En poc temps, el projecte ha començat a fer-se un lloc dins l’escena emergent: han comptat amb el suport de la Casa de la Música de Manresa, que els va concedir una beca d’enregistrament, i el 2024 van guanyar el concurs Engresca’t. Ara presenten el seu nou treball discogràfic amb Guspira Records.
El grup construeix la seva proposta des d’una necessitat expressiva clara. Declivi canalitza inquietuds, contradiccions, ràbies i moments de tendresa a través d’un llenguatge que combina l’energia crua del rock amb una sensibilitat melòdica marcada. Les seves cançons, interpretades íntegrament en català, aborden temàtiques com l’alienació, les pors, les relacions, la festa, les derrotes i la voluntat de transformació col·lectiva, configurant un univers honest i generacional.
El disc proposa un recorregut emocional que travessa la identitat, la memòria, el conflicte i la reconstrucció personal. A través de nou peces, Declivi dibuixa un relat que oscil·la entre la protesta i la vulnerabilitat, la introspecció i l’explosió col·lectiva. El títol sintetitza aquest concepte central: la guerra interior que acompanya processos vitals, socials i emocionals, però també la capacitat de resistir, imaginar alternatives i continuar avançant.
“Guerra Endins” s’obre amb “Miratges”, una reivindicació de la identitat pròpia davant contextos adversos, i avança cap a peces com “Vidres Trencats”, col·laboració amb el grup “Punkxada” que connecta memòria, resistència i crítica social. Altres moments del disc exploren el desarrelament i la fragilitat (“No vinc a casa”), la necessitat d’imaginar un món sense violència (“l’Interludi - Guerra Endins”) o la reconstrucció emocional a través de l’amor (“Quan m’inundin les pors”).
El treball també incorpora narratives sobre identitat i desig, com a “Fes-me Miques” amb Still Ill, on la tensió emocional i la por al rebuig desemboquen en un clímax catàrtic, així com reflexions sobre la pressió externa (“La lluna m’ha dit”), relats al·legòrics d’amor i autonomia (“Mar”) i un comiat íntim que tanca el recorregut amb serenitat (“De dilluns a diumenge”).