-
Com vas
començar en el món de la música?
El meu pare era guitarrista, no
professional però tocava, per aquest fet des de que tinc us de raó a casa hi ha
una guitarra; als 11 vaig començar a estudiar guitarra fora de casa i als 12
anys vaig començar a tocar amb el grup de Terrassa, “Los Malagana”.
A partir d’aquí vaig començar a
tocar a llocs i a conèixer gent. Hem vaig proposar ser professional (fer de la
música, el meu ofici), la gent hem trucava i vaig començar a tenir agenda, fins
ara fa tres anys que em dedico plenament a la música.
Abans de treballar
professionalment amb la música he treballat d’altres coses.
-
Quina es
la teva motivació per tocar?
Bàsicament herència familiar, ja
que tocava el meu pare, tiets... ells són músics amateurs i hem va cridar la
música per aquest motiu familiar.
-
En quines
formacions o bandes has tocat?
Los malagana, Son de cajón,
Dtranquis, Mante-K, Los impostores, Los maleantes, Shows de flamenc ,el show de
chill-out i flamenc y el meu propi espectacle de Flamenc.
He actuat a França, Ucraïna,
Andorra, Emirats Arabs, tota España...
A nivell personal el meu
projecte, el meu disc, ...
-
Qui
t’acompanya i t’ha ajudat en aquest projecte personal?
En el disc “Notas del presente”
que vaig treure l’any passat m’acompanyen percussionistes, violins,
contrabaixos... uns músics increïbles. Esterminio Produccions y Nene Maya hem
van ajudar molt en el projecte de flamenc.
He fet molts events, teatres,
sales de concert, privats, turístics, en discoteques (a un aniversari de una
discoteca amb Matinée hem van proposar posar la guitarra flamenca a sobre de la
música electrònica, ho vam intentar i va ser una cosa diferent i innovadora;
molta gent es va quedar fora sense poder entrar)
He seguit innovant en coses amb
chill-out i ara me iniciat a produir les meves pròpies coses per events
privats, lounche clubs, discoteques...
Està bé tocar la guitarra tant en
teatres com en discoteques.
Fa poc he estat a Qatar i he fet
diferents tipus de shows: flamenc, chill-out i un altre més fort de discoteca
per tancar. Vaig tenir molts bons comentaris de la gent i això que allà es una
gent molt seva, que miren a vegades. Vaig tenir la sort sent del Real Madrid
com sóc que el últim dia va venir de públic Raül Gonzalez que era el meu ídol
de petit. El últim dia va venir el amo del hotel i mentre tocava observo que
crida el encargat (penso: algo va malament) i el encarregat va pujar el volum
del equip i la gent es va aixecar i cridar.
Es una cultura totalment
diferent.
-
Que té la
guitarra que no tinguin altres instruments?
A mi m’agraden tots els tipus
d’instruments, m’agrada trastejar, percussió, violi, flauta travessera,
pianos... però a casa sempre ha manat la guitarra, el flamenc es difícil perquè
té diferents compassos, pals.... però a l’hora de tocar altres estils, tocar
primer flamenc, et dóna mes facilitat.
-
Quines
facilitats has tingut per gravar i promocionar el disc “Notas del presente”?
El disc l’autoproduït jo mateix,
el vaig treure per donar-me a conèixer, es com tenir un DNI, no per fer-me
famós ni firmar i vendre cd’s al Corte Inglès... També m’he promocionat amb un
videoclip i l’Ester d’Esteminio Produccions hem va ajudar molt en producció
d’events, premsa, ràdios....
-
Com et
veus dins del panorama musical?
Poden haver critiques però en el
flamenc hi ha uns referents, cadascú té els seus
M’agrada treballa i fer-me un nom
i destacar d’alguna forma dins del panorama musical.
M’agrada tot tipus de música, a
nivell d’Espanya crec que esta molt cremada i no es valora i menys el flamenc
que es valora més i es respecte més a fora.
El que et paguen varia en
diferents llocs, però es important tocar, si vols viure de la música has de
lluitar pel que t’agrada.
En el estranger hi ha una altre
tipus de tracte i el públic es més proper, aquí hi ha menys atenció i mes
“jaleo”, en algun grup que toco tenen inclús la facilitat de canviar i donar
una volta al directe quan passa això, està bé, ja que hem de ser versàtils.
Tocar al carrer també ho valoro
molt però hem fa molt respecte; a vegades en un bar de barri amb 4 veïns et
tracten millor que en un festival de 5000 persones, es més proper.
-
Com
defineixes la teva música?
Es flamenc, però no m’agrada
lligar-me i agafo coses de cada estil que escolto i així faig el meu segell
personal. Tant si estic fent flamenc, com barrejant amb altres estils, saps
quin es el camí, el segell personal. Busques que et coneguin per com toques,
per l’oïda.
-
Quines
son les teves influències?
Paco de Lucia, Diego del Morao,
Vicente Amigo, Tomatito...
-
Como et
planteges el final de la gira o any?
Aquest any es més fluix que, el
any passat vaig fer 108 concerts i aquest any en porto 50 concerts fets i crec
que no arribaré a la xifra de l’any passat però he tocat en llocs més
importants.
-
Quin es
el teu últim descobriment musical?
No ho se, tinc molt poca memoria per noms.
-
Un lloc
on t’agradaria tocar?
Sóc “merengue” i m’agradaria
tocar en el Santiago Bernabéu.
Vaig estar tocar en el Palau Sant
Jordi en els mundials de natació i m’agradaria tocar en le Palau de la Música,
on han tocat els més grans.
-
Que
aconsellaries a un grup emergent?
Que no s’estanqui en un sol
pensament o estils, que obri la ment i que faci primer versions, desprès temes
propis i al final que busqui el seu propi segell o marca.
-
Que
t’apassiona de la música?
La música es com un estil d’anim,
hi ha vegades que estas a dalt i d’altres avall. Pero el millor es que sempre et
relaciones amb gent, coneixes persones i guanyes grans amistats de tot el
mon. I poder relacionar la musica que fas, amb altres músics, es el fet més bonic
de tot al que has aprés de la música al llarg del temps.
Més informació: http://www.paquillogarcia.com/
Puedes leer entrevista en castellano en: http://emergentes.es/paquillo-garcia-aire-fresco-para-el-flamenco-fusion/
No hay comentarios:
Publicar un comentario