1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Per una rebel•lió a altres arts estàtiques que començaven a entrar en terrenys elitistes i, pel fet que la música ens permet desenvolupar múltiples camins i emocions. En aquest sentit no entenem la música sense que estigui follant amb el teatre, la poesia, la dansa, la performance, la ciència, la geolocalització, el cinema. S’ha d’entendre la música com una gran orgia i bacanal, del contrari estem perduts.
2. Com es crear el projecte i perquè el projecte es diu “Pulpopop “?
El projecte és com la Sagrada Família, que no està acabada però que ja es pot visitar. Encara falta la torre més alta, la que ens acostarà a Déu nostre senyor; però com que no som creients, som devots del narinant.
3. Com valoreu l’evolució de “Pulpo pop”?
Sempre positivament; creant a cada present, valorant el que hem deixat enrere, aprenent de saber-ho deixar enrere sense lamentacions i, anant endavant d’una manera sempre nova, palpant la llum del que té llum. La foscor deixa de ser foscor quan hi encens un llumí, i si a més amb el llumí t’encens un cigar, el que era foscor es torna llum i reflexió.
4. Quins mitjans heu tingut per gravar i promocionar el discs que teniu? Quina evolució hi hagut del primer al darrer disc?
El màxim mitja ha estat l’empatia, la simpatia, la constància i el saber estar tan en les verdes com en les madures, i si no madura, és que ja madurarà. El primer disc era la llavor, el segon disc va ser l’arbre, el tercer disc va ser la flor, el quart disc va ser la poma que va caure i es va marcir al peu de l’arbre i, el cinquè disc, el que gravarem aquest any, serà de nou la llavor d’un arbre nou i inspirador. El cicle és el de la natura com no, aquesta és l’única manera de connectar amb el món i sortir-ne viu.
5. Teniu la sort d’estar en una gran discogràfica com Discmedi. Quin creieu que és el paper de les discogràfiques avui dia?
N’estem contents amb Discmedi. És un paper mutant i potser de vegades, al no poder estar al ritme del moviment de les coses, s’actua amb precipitació davant la difícil situació i és en aquestes decisions que la música no hi surt guanyant. És en el cas per exemple, de les discogràfiques que obtenen un tan per cent dels beneficis d’un artista quan actua.
6. Com definiríeu la vostra música?
PulpoPop: música per no amansir les feres, perquè són les feres les que la fan.
7. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
Dedicar el pensament i l’acció al nou disc perquè es creïn uns bioritmes energètics entre els sons i la paraula que desemboquin en la felicitat i ‘optimisme a qui l’escolti. Si és així, hi només si hi és així, les cançons no necessitaran del tràfic d’influències corruptes que es requereix en aquest país, i voltaran, i dansaran, i la gent obrirà els seus cors.
8. Com us veieu dintre el panorama de la música catalana?
Som outsiders, estem al marge, fem por als platós de TV3 que mai ens hi ha vist, volen que siguem gironins, per tenir-nos controlats, però som catalans. No fem el que fa tothom, el cor dicta, la veu imprimeix. Aquesta és la veritat, i encara que sembli que no hi siguem, hi som, maleïts o no, però hi som.
9. Quines són les vostres influencies musicals?
Ara mateix estic escoltant ‘Cadeau’ de Havard Wiik i Chad Taylor en la interpretació de Ken Vandermark, amb això ja ho dic tot.
10. Quina es la vostra última descoberta musical i emergent?
Ian Sala. També estic començant a descobrir a Julio Iglesias i m’agrada.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
Muntaria una rave d’una setmana a la casa de Queralbs de la família Pujol; els tripis i els bolets? Els subvencionarien els amics del Banc Andorrà. Bolets per tothom, vinguin i volin!
12. Que aconsellaríeu a un grup emergent?
No podem aconsellar només poder proposar. Que tanquin les orelles als clixés imperants i que obri més el cor a el que li xiuxiueja l’ànima. Que no li llepi la figa a la Ballbé ni el rave al conseller, que sigui escoltat per mèrits escoltables. Que no tingui ni ànsies de futur ni nostàlgia del passat que, quan el cor, l’ànima i el seny es posen d’acord per fer aflorar la paraula, aquesta es venerada i respectada.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Concretament, les peres al vi.
Moltes gràcies al blog "La música amenseix les feres" per el tracte rebut, tota la sort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario