1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
A veure en vaig iniciar en dues facetes, la primera a la edat de 6 anys ja rascava la guitarra, amb 8 anys en vaig pujar el primer escenari a la plaça del Raspall a la Festa Major de Gràcia, aquell dia el Gato Pérez em va dir per gravar un disc.
Aquí va ser la meva primera experiència , però com a professional els 17 anys vaig començar amb Estrelles de Gràcia i enregistrant el primer disc del grup Ai,Ai, Ai (Això Brama, 1992 BGM Ariola)
La meva motivació quan vaig començar, es la tot jove de 17 anys, cantar, guanyar-te la vida fent el que t’agrada i tenir molt èxit. Actualment la cosa a canviat una mica donat que per un Home de 40 anys que ja toca de peus a terra canvia la perspectiva, donat que ja visc de la musica, i això ja es tenir èxit, un altre cosa es ser famós, cosa que no m’agrada, donat que soc una persona molt accessible i no m’agradaria perdé aquesta llibertat per ser famós. La Música és la meva feina la meva vida, però la meva motivació és que es reconegui institucionalment tant a Catalunya internacionalment un gènere com la rumba catalana, nascuda a casa nostre, aquesta es la meva motivació juntament amb cada disc que tinc pensat fer.
2. Portes més de 20 anys en grups com Ai, Ai, Ai, Sabor de Gràcia, ... entre moltes col•laboracions. Com us heu pogut promocionar i quines facilitats heu tingut per gravar cd’s?
Exactament porto 23 anys ja, ha plogut molt!!!.
A veure si fas musica amb qualitat els artistes et tenen en compte, a banda hem tingut la sort de ser amics de tots els companys de professió i no dir mai no cap col•laboració sempre i quant tingui un mínim de qualitat.
La promoció es molt diferent, fa 12 anys es mes senzill, abans, feies un disc que pagava la gravació, una companyia i ells mateixos feien promo,hi havien menys canals i et veia molta gent.
Actualment et tens que pagar tu el disc i la persona que et porta la promo a no ser per 4 o 5 companyies que encara queden, la cosa ha canviat molt, ara hi ha molta informació de tothom, cosa que esta be però per altra banda hi ha més oferta que demanda.
3. Que té la rumba catalana que no té altre generes?
La rumba catalana té un ritme molt particular, un invent que es fa amb la guitarra com el ventilador, això amb les palmes tocades per rumba, fa que sigui diferent i a la vegada es pugui fusionar amb el 99,9% de tots els estils musicals.
La gent quant escolta la rumba catalana s’ha d’aixecar de la cadira i posar-se a ballar.
4. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Nosaltres com a Sabor de Gracia al 2015 portarem 20 anys, tenim experiència, trajectòria, però no ens veiem com res especial, de fet mai ens en premiat amb cap premi, ni crec que ho facin i menys fent rumba. Però el que si esta clar que sempre que hi ha alguna cosa important que Barcelona o Catalunya has de mostrar el que té a casa Sabor de Gracia està present com el concert per la llibertat al Camp Nou o el concert cançons contra la Sida del Palau Sant Jordi.
5. Com definiríeu la teva música que feu?
La nostra música és el que som, no venem res, només com a gitanos catalans el que sabem fer, és el que portem a la sang, això es la rumba catalana, un pensament alegre que es balla.
6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
A veure el novembre del 2013 vàrem fer una parada i vàrem dir que paraven i no sabíem quan tornaríem i si tornaríem. O sigui que no estem girant, el que si et puc dir es que si tornem no et puc dir data però hi ha 2 discos gairebé fets, ara només hem de posar data....esperem que el 2015 o a principis del 2016 com molt tard.
7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
A veure com a músic he tingut molts no en podria quedar amb un sol, donat que el concert per la llibertat va ser espectacular, hi ha molts altres, un a Chicago que vàrem fer 3 hores d’un concert que era 45 minuts de bisos la gent no ens deixava marxar, o a Puerto Rico amb Sabor de Gracia tocant amb els grans de la Salsa com Giovanni Hidalgo, Perico Ortiz, Dave Valentin etc... A banda a Puerto Rico vaig anar sol fa 2 anys donat que vaig gravar amb meu gran amic porto-riqueny Furito Ríos i varen fer la presentació del disc el teatre UPR amb la seva banda de 17 músics, una cosa espectacular, hi havien 2500 persones i el Furito hem va dir: “Sicus , canta una rumba catalana solo tu con la guitarra” vaig fer la cançó, però abans els vaig ensenyar a fer una mica a fer “palmes”, vaig tenir 2500 palmers fent “palmes” tota la cançó i quan varen escoltar la rumba catalana es van posar de peu, això no he vist mai enlloc...
8. Quines són les teves influencies musicals?
Son molt variades, la Salsa i la musica llatina es el que he escoltat des de els 6 anys , la rumba ja la tenia a casa. He après del Peret, Pescaílla, Gato Perez, Chango Abellan “ el Chacho” aquests varen ser les meves influencies “rumberas” i de gran el Oncle Paló i el seu germà el Oncle Tony (“Palmero” de les ulleres de Peret) hem van ensenyar molt. Però jo agafo el que m’agrada de la musica negra, el blues, el jazz, el gospel, m’agrada tot tipus de musica inclòs la clàssica.
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Actualment estic escolta molta musica “Gipsy” o sigui de l’est de Europa de fet he gravat 2 cançons amb la fusió d’aquests ritmes i la rumba catalana.
10. Un lloc on t’agradaria tocar?
A veure a Barcelona nomès hem falta el Liceu, he tocat a tots els grans escenaris i el temple del futbol, ara per ara no ve res el cap. Fer algun concert a la India m’agradaria o portar la rumba a llocs on no es coneix. Posats a somiar imaginat un concert el cel amb Elvys, Camarón, Paco de Lucia, Pescaílla, Gato, Michael Jacson, Lola Flores i el Oncle Paló, entre altres podria ser un dels somnis.
11. Que aconsellaries a un grup emergent?
Primerament, que es cregui el que fan, que no vulguin imitar a ningú; donat que tots tenim referències però una cosa es referència i el altre es imitar. Però sobretot que ja saben que tenen que treballar molt per arribar i a vegades tot i treballar molt i de guanyar-te el lloc merescudament no arribes i arriben altres que ho fan pitjor que tu; però a vegades la música es com el futbol, que no guanya qui millor juga.
12. Què és el que us apassiona de la música?
La música tot es apassionant, però el que més m’agrada es el procés de composar una cançó, fer una lletra, una musica, desprès fas el arranjament, fas la maqueta i la graves. Un cop gravada veus com al gent la escolta i en els concerts la ballen, la canten i forma part de la seva vida, això no te preu; és com un fill que el veus néixer i es fa gran i quan ja es un home/dona es casa, no té preu.
Més informació: http://www.sicuscarbonell.cat/
Puedes leer entrevista en castellano en: http://emergentes.es/entrevista-sicus-carbonell-el-rey-de-la-rumba-del-barrio-de-gracia/
No hay comentarios:
Publicar un comentario