Bé, de fet, la meva entrada al circ musical va ésser com a mínim, surrealista. Als disset anys, en un carrer força transitat de Barcelona, em vaig trobar una guitarra elèctrica amb perfecte funcionament recolzada en un arbre. I semblava que ningú li feia ni cas. Vaig esperar uns cinc minuts, amb força nervis, i finalment vaig reunir el valor per agafar- la i anar cap a casa. Als tres mesos, ja en tenia un parell, i un ampli horrible de 50 watts, i estava apuntat a classes al casal del barri, i fins i tot vaig fer un primer concert al pati d'una escola, ja tenia aquell rumrum a dins que la veritat ja mai m'he tret.
La principal motivació era una sensació interior que em feia sentir me…no diré diferent a la resta dels companys, però si de sentir me amb unes inquietuds que ells no compartien i a mi m'estaven il·lusionant. Als 17 anys i amb una guitarra penjada al coll, dins del local, assajant cinc hores al dia, la sensació és… estic viu, em vaig a menjar el món (cosa que mai he fet…jajajaja…), ara que la il·lusió continua intacta dins meu. Potser més i tot.
2. Com es va crear el projecte Morgan jr? Com a evolucionat al llarg del temps?.
Morgan jr neix d'una forma molt casual. Tenia set o vuit temes al meu home estudio en els que creia moltíssim, i ja feia un temps que no tocava amb banda, doncs acabava de tenir un fill i li estava dedicant tot el meu temps, i un bon dia, algú que va escoltar els temes, em va demanar de fer un concert la diada del 2011 al Poble espanyol, en un mes tenia ja una banda de compromís i moltes ganes d'agradar. El concert va anar molt bé i ens van dir de repetir dues setmanes més tard, i així, una cosa a anat portant a l'altre, cada mes una miqueta millor que l'anterior fins el dia d'avui.
Jo mai m'he considerat cantant, si no guitarrista, però ja el primer dia volia el format trio, a menys gent al grup, més fàcil d'entendre'ns, i això comportava que jo havia de cantar, vaig veure que si simplificava una mica la guitarra, podia cantar també sense problemes, al menys entonar…jajaja….i mira, estic molt content d'haber agafat aquesta iniciativa. Tot i que tinc dies en que el meu jo guitarrista s'emprenya amb el meu jo cantant i a l'inrevés, però al menys tot queda a casa.
3. Quins mitjans, col·laboradors has tingut per gravar i promocionar el disc "Perth"?
Amb Perth, tot canvia d'una forma important. El primer de tot, és que comencem a treballar amb discogràfica, Quimera records, ja no ens autoproduim com el primer cd Fa Fum, o l'E.P Ni ase Ni bèstia. Tanquem un contracte, ens comprometem a fer un número determinat de concerts, i ens sentim més acompanyats. Ja no busco jo a la nit els concerts, ni truco a la porta a segons qui, això ja ens bé fet, i molt ben fet. Tot es simplifica i puc guanyar temps per seguir composant o perfeccionant els directes.
A més, gravem als seus estudis de referència, Infusiones Musicales del Masnou, podem gravar Perth tranquilament, sense pressions econòmiques, i el resultat ens agrada.
Fem promo a teles locals (9tv) i ràdios ja no tant independents (Ràdio Ciutat de Badalona, Radio Pomar, Radio Vilablareix, El Submarí, Radio Terrassa, Xtrems…),de fet, alguna radio ens comença a punxar en la seva rutina. Apareixeu vosaltres i també ens foteu un bon cop de mà, anunciant concerts, fent ressenyes, comencem a sortir a l'Enderock, de fet, a l'octubre sortim anunciats a mitja plana, fins i tot la revista Rock Estatal, ens encarta amb un DVD de regal amb el seu número d'estiu, i regala cinc temes nostres, amb una tirada de 25000 copies.
I el que és més important, Perth està a les botigues. FNAC, Corte Inglés, Media Mark…a tota Catalunya. I a sobre s'està venen a bon ritme, de fet, bastant per sobre de les meves prediccions. El que et deia, son coses que sense la discogràfica, crec que mai hagués pogut fer, i els estic molt agrait.
4. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Estilísticament, una mica a contracorrent dels sons nostrats que actualment marquen la tendència, sense jutjar que això sigui millor o pitjor. Ens agrada la distorsió, el só de les vàlvulas calentes, bateries grans…no sé si hi ha una massa crítica actualment allà fora que vulgui creure en aquest estil, però nosaltres i fotem la pell.
La resta és el de sempre, el panorama és el que és, la crisi és la que és, les sales, els mitjans tothom fem el que podem en temps difícils, però Morgan jr continuara força temps per aquí, i la situació estic segur que serà més favorable per a tot i per a tots.
5. Com definiries la teva música?
Fem música amb guitarra baix i bateria, ens movem pels mitjos tempos distorsionats, i ens agrada fotre algun solo sempre que podem… això només pot ser rock en la seva amplia definició. Potser si, que el tema surt d'una guitarra acústica i una veu, a les tantes de la nit en una habitació petita, i això marca una mica, però tot està pensat per ser reproduit per la banda.
6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l'any?.
Doncs, ara per ara, tenim tancats set concerts els pròxims tres mesos, però encara en cauran molt més, o sigui que el que volem és tocar i tocar, sempre que es compleixin uns mínims, allà i serem, fent el show, el proper mes d'octubre fem el nostre concert més lluny de casa, ens anem a Andorra, i esperem vendre un grapadet de cd's allà, al novembre estem programats amb grups de cert prestigi i nivell…i al Nadal, paradeta com cada any, tots al local a preparar el pròxim treball, que ja tinc molt avançat.
És una roda que no m'agradaria parar.
7. Qui ha sigut el vostre millor concert com a músic i espectador?
Com a músic, el millor de tots va ser el primer de la gira de Perth, a La Masia de Sant Boi, el local estava molt ple, ens van pagar més del que ens havien dit…jajaja…i el tracte va ser molt bo, però anem tocar en un bar molt petit, el Riff, de Barcelona, que també es va omplir, i allà la gent reia totes les gràcies que fèiem, va ser també molt reconfortant.
Com a espectador, els Dinosaur jr a Benicàssin, sens dubte.
8. Quines son les teves influencies musicals?
M'agraden molt bandes americanes amb só distorsionat, m'apasionen els Dinosaur jr, els Buffalo Tom, alguns treballs dels Jo La Tengo…però també m'agraden i molt, tot i que no quedi potser reflectit en els meus treballs, els Ramones, els Jane's Adicction, els primers RHCP…i tampoc m'avergonyeix pas, dir que tinc les discografies completes de Sopa de Cabra.
9. Quina és la teva última descoberta musical emergent?.
La nostre discogràfica té gent que ho està fent molt i molt bé, vosaltres mateixos ressenyeu treballs que no m'eren coneguts, els faig un ull i m'agraden força més que gent que en aquests moments està copsant tots els focus.
Ara, si haig de ser sincer, amb la mà al cor, us diré que l'últim grup que vaig escoltar i vaig pensar que mereixien una sort millor, van ser els Ix!!, de Cadaqués. Tot i que això ja té uns anys.
10. Un lloc on t'agradaria tocar?
Al Màgic, del passeig Picasso de Barcelona. Fa una pila d'anys, amb altre grup, vaig tocar allà tres o quatre cops, i allò té una cosa especial. Ara no programen música en directe, els hi van prohibir, però era molt especial.
11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara el seu projecte musical?
Que es faci un full de ruta amb certes dinàmiques, com
gravar regularment, que no faci plans de futur, doncs segurament els plans mai
surten bé, i que s'ha d'anar més a més, millorant sempre, per a poc a poc que
es faci, si això és compleix, és difícil desinflar-se pel camí.
12. Què és el que us apassiona de la música?
Estar un 99% de l'estona frustrat perquè la cosa no surt com volies, perquè aquest músic et deixa, perquè un concert et cau…i de cop, aquell 1% d'euphoria que ho compensa tot, que dius…. collons!!!! que bé em sento amb mí mateix, quina sensació més burra.
Aquest amor-odi amb l'instrument es droga dura…jajajaja.
Molt agraït, si algu no ens ha escoltat encara, estem a les botigues i a totes les plataformes digitals, i ens encantaria que ens feu un ull.
No hay comentarios:
Publicar un comentario