1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
La veritat és que vaig ser induït pels meus oncles. Ells des de sempre m’han intentat educar musicalment. Tots dos tocaven la guitarra. Recordo que de vegades (jo tinc oncles molt joves) agafàvem dos raquetes i fèiem veure que eren dos guitarres elèctriques. Fèiem bastant el burro. De totes formes, des de molt petit he tingut una inquietud artística en general molt forta, també m’agrada molt dibuixar.
Una de les meves motivacions va ser Michael Jackson. La meva mare sempre diu que gravava les cançons de la ràdio (això demostra que ja soc vintage) i que em posava com un boig a ballar i a cridar a l’habitació.
2. Com es va crear el projecte “Jose Cañal” i com ha evolucionat? Paral•lelament quins altre projectes tens?
La historia és molt llarga, però ho resumiré una mica.
Doncs mira, jo vaig començar a cantar/tocar amb uns 15 anys en un grup de cançons gospel a capella, i va ser aquí on em vaig començar a especialitzar en la veu.
Vam estar cantant durant uns 8 anys, però va arribar un punt en que jo necessitava fer altres coses, i vaig començar amb un projecte que es deia “Eisac Project”. Erem 10 músics i fèiem covers de molta gent, sobretot de música soul y funky. Però això era molt difícil de mantenir, érem molts i cadascú tenia les seves coses. Llavors, amb el fenomen de Youtube, vaig començar a fer covers en solitari i va tenir molt bona acceptació. Va ser així com vaig començar a fer el que faig ara.
Paral•lelament estic treballant en temes propis i espero tenir disc físic abans de que acabi l’any.
També toco la guitarra en una banda de “rock/british”
3. Quins mitjans has tingut per gravar i promociar els teus “covers acoustics”?
Bona pregunta. La veritat és que tot m’ho faig jo. Des de petit m’ha agradat molt tot lo relacionat amb el món digital i ja amb 17 anys em vaig comprar el meu primer micròfon i un interface d’audio. A partir d’aquí, provant, estudiant, experimentant, etc. he pogut arribar a fer coses amb certa dignitat.
4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Ara ha sorgit un moviment de musics catalans amb un aire molt diferent de lo que “tradicionalment” s’ha entès com a musica catalana. El meu estil està mes a prop d’aquesta nova corrent de la qual m’agradaria formar part. Actualment estic composant nous temes en català inspirats en les meves experiències personals, i espero poder arribar amb ells a molta gent.
5. Com definiries la teva música?
Com he comentat just abans, són temes molt personals que s’acosten cada cop més a un estil de música més intimista amb sons més acústics basats en la naturalitat.
6. Com et planteges la nova gira o el que queda de l’any?
Estic justament immers en la preparació i gravació del meu nou projecte (encara sense nom), espero que cap a finals d’any aquest “fill” estigui a punt de ser compartit, a la fi, per això faig música, per compartir-la amb tothom.
7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Com a músic vaig tenir la sort de poder tocar a la mítica sala barcelonina Luz de Gas acompanyat per la secció de metalls de Muchachito Bombo Inferno. Va ser un gran concert, amb uns músics excepcionals i un públic entregadíssim. Va ser una experiència meravellosa que mai oblidaré. També m’agradaria dir que actualment toco acompanyat d’un gran músic i pianista, en Benji Sánchez que és d’aquí de Terrassa i amb qui cada concert és màgic.
Com a espectador és molt difícil d’escollir, per què cada un és molt diferent, en circumstàncies també diferents i en llocs molt dispars, però si haig d’escollir un dels que he viscut fins ara, diria l’últim que va fer Jason Mraz aquí Barcelona ara fa dos anys. Va ser un concert musicalment impecable, amb músics increïbles i una posada en escena exquisida. Tot plegat va fer esclatar a la gent de l’emoció.
8. Quines són les teves influencies musicals?
Aquesta és una pregunta de la qual la resposta seria molt llarga, aleshores si haig d’escollir els meus “pares musicals” serien Michael Jackson, Stevie Wonder, Eric Benét o inclòs Metallica o Supertramp. Me’n deixo uns quants però com veieu, tinc un ampli ventall inspirador.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Sense cap mena de dubte, John Smith, i no és el de la Pocahontas. És un músic anglès que m’ha captivat fins el punt de no deixar d’escoltar la seva música durant 3 mesos seguits.
9. Un lloc on t’agradaria tocar?
Home, si parlem de desitjos seria per a mi un plaer tocar al BB King’s de Nova York. Per allà han passat els millors intèrprets de la història de la música negra. Haig de dir que vaig tenir el plaer d’estar allà gaudint d’un cantant de la talla d’Eric Benét.
10. Que aconsellaries a un grup emergent?
Que visquin allò que vulguin transmetre. El resultat, al cap i a la fi, deixa de ser important si gaudeixen del camí.
11. Què és el que t’apassiona de la música?
Tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario