1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?
Vaig començar directament amb La Pegatina (aleshores encara no tenia nom). Estava estudiant per a la sele i vaig conèixer el Rubén, que estava tocant la guitarra al Casal de Joves de Montcada. Ens vam fer col•legues i ell em va portar a donar voltes per la moguda mestissa que s’estava duent a terme a Barcelona (Che Sudaka, Costo Rico, Go Lem System, Jaleo Real, etc.). I tocàvem pel carrer, als bus nit, al metro i al tren les cançons que ens anàvem inventant.
2. Com es va crear el projecte “Air Canela”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps? Com treballes aquest projecte paral•lelament amb La Pegatina?
“Air Canela” és un laboratori que he fet públic. Hi ha moltes cançons que feia que, si no anaven per a La Pegatina, es perdien pel camí i desapareixien del mapa. Aleshores, la meva idea és jugar amb elles i fer-ne alguna cosa útil: aprendre nous estils i formes de fer. La idea és anar fent EP’s amb tres cançons cada un i anar provant diferents estils amb els temes que no entren al grup quan tinc temps lliure.
3. Com heu gravat les cançons i amb quins músics?
Aquest primer trio de cançons les vaig gravar a “La Atlántida”, l’estudi on vam gravar els tres primers discos de La Pegatina. I l’Edgar Beltri, assistent de gravació i supermúsic, em va gravar tots els instruments, mentre que el Mario Patiño en feia la producció. Anava pel matí amb un tema a guitarra i veu i sortia amb un tema complet.
4. Com us veieu dintre del panorama de la música?
No tinc intenció d’entrar dins de cap panorama, en realitat. La idea és aprendre a fer millors cançons i fer-les públiques poc a poc.
5. Com definiríeu la teva música?
Ara és d’una manera, perquè només hi ha un EP, però com que aniré canviant estils, serà molt volàtil. La idea és fer moltes coses diferents. Crec que la meva veu ja és prou característica com perquè uneixi els diferents estils.
6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
Amb Air Canela no hi ha gira. Només faré un concert per als amics i prou. Però amb La Pegatina ens queda un mes de gira. L’acabem a Argentina i Xile i després dos mesos de vacances i a gravar el cinquè disc.
7. Quin ha estat el teu millor concert com a músic/cantant?
Com a cantant, el concert més emotiu va ser el que vam fer amb La Pegatina a San Fermin el 2011. La sensació de veure 15.000 persones de blanc amb mocador vermell donant-ho tot em va impactar. Va ser l’any que vam començar a ser molt coneguts per les Espanyes i aquella nit va ser espectacular.
8. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
M’agraden molt els Oques Grasses, però la majoria de descobertes són europees i no són emergents, sinó que són grups que arriben tard aquí. Últimament escolto molt Dubioza Kolektiv, Perotá Chingò, Nils Frahm, Splendid, Will and the People i l’últim de Jorge Drexler, que és increïble.
9. Un lloc on us agradaria tocar?
M’encantaria anar a l’Àfrica i a Oceania, que són els continents que em falten encara.
10. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que s’inventin una forma de fer i la portin al límit.
11. Què és el que us apassiona de la música?
Que permet viatjar i no mirar-se tant el melic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario