Entrevista a Gerard Sesé: 10 anys cantant

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina és o va ser la teva motivació?

A casa sempre hi ha hagut música: el meu pare és músic i viu de la música. Ma germana gran estudiava flauta i jo sovint anava de paquet al cotxe quan la portaven i la tornaven de l’escola de música. Estava envoltat de notes, vinils, cassettes i més tard de CDs.  Era, suposo, inevitable que acabés sent músic. La meva motivació suposo que naixia d’un neguit inexplicable de voler plasmar coses que sentia dins meu i, pot ser, no era capaç de fer-les eixir de mi. La música m’ajudava. Després vaig comprovar que hi havia amics que els agradava i la satisfacció que jo sentia en veure plaer aliè produït per una cançó meva, va fer que això es convertís, gairebé, com en una droga.

2. Com es crea el projecte “Gerard Sesé”  i com ha evolucionat?

El projecte es crea, podríem dir, sense voler. A plena adolescència vaig provar de fer bandes amb amics i intentar fer cançons. Però la diversitat de criteris i entesa va fer que jo em posés a l’ordinador a fer la meva amb un primeríssim Cubase (programa d’edició musical) i a cantar les meves pròpies cançons. Recordo la vergonya i fins i tot fàstic que vaig sentir al sentir-me cantar per primer cop (riu).

3. Prepares un concert especial pel 10è aniversari, avances com serà i quins col·laboradors tindràs?

Serà un concert especial per molts motius. Primer de tot perquè el mateix 18 d’Octubre és el meu aniversari. A més coincideix que aquest 2014 vaig treure la meva primera maqueta. Així que ho celebro amb la banda sencera, una secció de vent i amb artistes com Jofre Bardagí, Pere Espinosa, Jesús Rovira (Lax’n’Busto), Berta, Noel (NoWayOut), Narcís Perich, Gonçal i Roger Torns. Serà un concert on repassarem algunes cançons d’aquests 10 anys.

 4. Quins mitjans has tingut per gravar els teus cd’s i promocionar-te?

Ana a respondre que cap però no és cert. M’he tingut a mi. El gran i únic mitjà. Els meus diners, les meves hores, la meva suor i la meva il·lusió. El suport familiar també ha estat important.

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

No sóc jo qui hauria de respondre a aquesta pregunta perquè evidentment jo em veig molt bé! (riu) Però clar, no sóc gens objectiu. Aquest és un món difícil i complicat, ple de competència. És un embut on som molts a d’alt i només un pocs surten per baix. Jo segueixo pensant que algun dia, potser, passaré pel forat.

6. Com definiries la teva música?

Doncs no ho sé. Sé que no és prou comercial per sonar a Flaixback com em van dir i massa comercial per sonar a iCatFM com també em van dir. Així que.... o una de dos: o sóc molt dolent  i la gent se’m treu de sobre o sóc un artista incomprès. Prefereixo pensar la segona opció. Jo intento fer música de qualitat amb lletres properes i un so que s’aproxima al pop anglès amb detalls d’autor. A vegades és dolent posar etiquetes, millor que la gent entri a www.gerardsese.cat i s’escolti la meva música i que opini.

7. Com et planteges la nova gira o el que queda de l’any?

Sincerament, no me’l plantejo encara. Estic tan absolutament immers en el concert del pròsim 18 d’octubre que ara mateix no veig res més enllà! I és una feinada organitzar tot això, creu-me!

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a músic quan vaig cantar la cançó 10Mil a Brussel·les amb les meves dues germanes davant de 10.000 catalans per reclamar al parlament europeu una posició clara en vers a les reclamacions independentistes de Catalunya. Pèls de punta. Com a espectador quan en Robbie Williams al Palau va cantar Àngels amb una Estelada per capa.

9. Quines són les teves influències musicals?

Pop anglès (Beatles, Oasis, Queen, Blur, Travis, Coldplay, George Michael, Mika, Keane...) a cantaurtos sud-americans com (Tranzas, Jorge Drexler, Ricardo Arjona, Kevin Johansen) fins a grups catalans com Els Pets, Sau o Glaucs.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

No és tan emergent però deu ni do. És Obeses, un grup d’Osona que són absolutament genials.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Palau Sant Jordi? Palau de la música? A un terrat a Liverpool? (riu)

12. Que aconsellaries a un grup emergent?

Paciència. Jo encara en faig ús!

13. Què és el que t’apassiona de la música?

Que tot i ser canviant, flexible, dinàmica, fins i tot volàtil o efímera, si està ben feta i amb gust, perdura en el temps.