Des del primer moment cada cançó ha pres el vol col•lectiu que l’emotivitat creativa requeria. Missatges destinats a la defensa cultural, del territori, dignificació social i plena llibertat individual. Valors humans i al costat dels nuclis menyspreats i vulnerats. Sentiments d’amants. Injustícia enfrontada. Crits per mantenir-nos vius.
1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
La relació prové des de la infantesa. Sempre he tingut afinitat cap a la música. Des del solfeig i la introducció d’instruments des d’edat escolar a dies d’ara.
La música ha concebut en mi una vida on necessite caminar de la mà d’ella per poder sentir-me lliure, útil, feliç, sona estrambòtic però és així.
Cada dia la motivació és major. Vas aprenent, vas trobant a gent nova i de molta qualitat que t’ajuden a créixer, van ampliant recursos per a compartir millors creacions i tot això t’empenta a dir tantes coses...A més, la música que jo faig, que intenta estar al costat d’un missatge reflexiu i de consciència, està en aquests moments tan necessitada de missatges i ànims per donar, que no veig el moment d’agafar la guitarra per seguir creant, per seguir compartint.
2. Com es va crear el projecte “Andreu Valor” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?
S’ha creat sense buscar-lo, vull dir; faig el que sent, el que m’agrada, és tanta la recompensa sentimental que rep, que molt o poc (normalment és molt) que reba em fa sentir tan viu.
Ara, després de molts anys i molts en solitari, el projecte va agafant la forma que actualment li reclame. Coherència, compromís, tendresa, actitud, dialèctica...i amb aquests valors intente seguir creixent.
Espere que haja evolucionat en maduresa, en humilitat, en saber transmetre, en poder ajudar, en emocionar...Són coses fonamentals per a mi en la meua música i que no deixe de treballar per aconseguir seguir millorant.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?
A pesar d’haver editat tres discos en la discogràfica MésDeMil, l’autoedició és la eina bàsica en el nous temps, al menys al graó on nosaltres ens trobem.
La promoció i difusió de treballs com el meu és lenta, però constant. Des de la base. Amb els pocs recursos que disposem intentem aproximar-nos a mitjans de comunicació per fer ressò del que proposem. Sens dubte també la nostre feina en les xarxes socials ens és un gran projector dels nostres passos.
Una de les coses que més feliç m’han fet en aquest projecte, és haver pogut realitzar (gravar i acabar) el segon i tercer disc, gràcies al micromecenatge realitzat per la gent que creu o li agrada el que proposem. Al cap i a la fi, és a ells a qui els llancem cada missatge i que abans de sortir el disc, et demostren que tenen ganes d’escoltar-lo, ens ompli de satisfacció.
4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Com m’hauria de veure? Hehe...Com des del primer moment, vaig caminant mentre gaudisc del que faig. Ací ja tinc un bon motor per a seguir. No m’ha agradat mai posar-li altures a les coses i més en la música que contínuament has de proposar noves coses. Ara ja no es viu d’una cançó com abans hehe...
Enguany (2014) haurem aconseguit fer quasi 100 concerts. Mai en la vida n’havia fet tants en un any. Jo no sé on m’he de veure, sé el que hem queda per aprendre , sé que viure de la música és molt difícil, sé que cal esforçar-se molt i després no sempre ix bé, però sé que vull intentar-ho...
Aquesta és una pregunta per a qui segueix aquests estils de música i aquesta panorama cultural.
5. Com definiries la teva música?
Jo tinc la intenció d’aconseguir emocionar amb la música i amb la lletra. Jo em considere “músic” (que em perdonen els bons músics), però cada dia pren més importància en mi el fet d’expressar o acompanyar les melodies amb la millor de les lletres possibles dintre dels meus recursos. La fusió és el que ha d’aconseguir fer-la potent perquè els missatges que jo desitge donar intenten la gosadia de millorar les precarietats i injustícies d’aquest món. Sense aspirar a millorar més que el meu voltant, que ja seria una autèntica satisfacció.
Puntualitze que no em considere ningú, ni vull un món al meu antoix, però si just i la moralitat quan parles de respecte, tolerància, dignitat...deu ser justa.
6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
Doncs ara al novembre anem a començar una gira en banda que ens portarà a diversos territoris de llengua comuna, des de Xixona a Barcelona, passant per València i altres ciutats. Aquesta gira acabarà el 25 d’abril en un lloc que estem organitzant.
A banda, seguirem fent camí en concerts més acústics i en formats més menuts i la veritat és que aquest últim tram del 2014 està replet de recitals, per això encarem amb força i il•lusió aquest final d’any.
7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Com a músic, la presentació en banda d’aquest últim disc a Cocentaina va ser molt especial. Era l’últim treball, amb una formació de deu músics, tocava en casa i va ser molt emotiu perquè estava de gom a gom i el calor de la gent em va emocionar com mai abans ho havia fet.
Com a espectador, hi ha molts però em quede amb el que vaig compartir a l’aula magna de la facultat de medicina de València junt a Maria del Mar Bonet i Cesk Freixas.
Veure una referent com Maria del Mar Bonet amb tanta delicadesa i força, encara...i compartir cartell amb ella em va fer sentir en un núvol una llarga temporada. Si no val aquest, per formar part d’alguna manera, el comiat de Llach va ser un continu cúmul d’emocions.
8. Quines són les teves influencies musicals?
Lluís Llach, (No el pose primer per casualitat. Per la seua coherència, finalitat i manera d’expressar-se tan respectuosa i evidentment perquè és dels pocs que tenen un mínim de cançons que no em puguen satisfer. La majoria són una delícia).
Ovidi Montllor, Silvio Rodríguez, Maria del Mar Bonet, Ismael Serrano, Damien Rice, Leonard Cohen...i tantíssims altres...
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Estic molt enganxat a Damien Rice. No és una proposta de clàssics autors i pot ser per això m’agrada. Renova la filosofia del cantautor amb guitarra i té cançons que són joies per a mi. M’he passat més d’un any escoltant i gaudint la seua manera d’exposar el seu treball. És fantàstic.
10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Lluny de casa, en altres països. Pot ser per sentir el respecte que altres companys diuen que reben quan canten fora de les nostres fronteres i perceben el respecte, l’atenció, el caliu que de vegades enyorem en la nostra terra pel fet de cantar en aquesta llengua.
11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
M’agrada de la precària situació cultural que vivim, que els que ens llancem en aquest món, ho fem per convicció, que tinguem els peus a terra, que treballem constantment per fer evolucionar nosaltres mateixos el nostre projecte, que aprenguem cada tràmit que aquesta professió ens reclama, que no deixem de ser persones...
Per tant, això...sentiments, treball i humilitat!
12. Què és el que us apassiona de la música?
L’altre dia en un vídeo de les xarxes, em vaig quedar sorprès per un estudi on un músic (Bobby McFerrin) feia veure en un teatre replet de gent com tenim l’escala pentatònica interioritzada completament i el públic sense tindre consciència musical (al menys no tots) eren capaços de cantar-la al ritme d’unes ordres que ell donava només saltant d’esquerra a dreta. És al•lucinant. La música és altre dels nostres llenguatges, una manera molt potent de comunicar-nos i a més ens fa sentir tan potentment...
https://www.youtube.com/watch?v=GtZJ21tlnG4
Què m’apassiona de la música? La música és passió!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario