Ramon Cugat de Balancí: La nostra entrevista de dimecres

Hi ha molts motius per escriure cançons, però les cançons que arriben
sovint s'han escrit per sobreviure. Balancí és el projecte de Ramon
Cugat, algú que creu en Neil Young i Pau Riba, però que beu sobretot
d'influències recents. Balancí són bàsicament cançons pop gravades amb
les portes de l'estudi obertes perquè hi arribin els aires tant dels
qui ja rockejaven quan ell encara donava voltes als cavallets, com
dels qui l'han acompanyat prèviament en bandes com Nevera, Número Mach.... A
Balancí hi ha frustració, però també hi ha la saviesa d'algú que
llegeix el món des del terrat amb una cigarreta a les mans. A 'Després
de la Tempesta Sempre Surt El Sol', primer EP, el segueix el disc
“Deriva” editat per La Casa Calba . A Balancí tot pot passar, partint sempre d’una cançó

1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
De petit ja vaig començar anar a l’escola de música del meu poble i més endavant amb uns quants amics ja vam formar el primer grup. La principal motivació sempre ha sigut les ganes de passar-ho bé fent alguna cosa que t’agrada.

2. Com es crear el projecte “Balancí”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Desprès d’haver tocat amb uns quants grups i aquests arriben a la seva fi, decideixo crear el meu projecte simplement per una necessitat personal d’escriure cançons d’una manera molt lliure. Primer vaig penjar un parell de cançons gravades casolanament a la xarxa i a partir d’aquí sorgeix la possibilitat de tocar en directe. Alguns amics m’animen a seguir endavant.

3. Quins mitjans i col.laboradors heu tingut per gravar el disc “ Deriva” i promocionau-se?
He tingut la sort de poder gravar el disc a l’estudi d’un amic, cosa que ha facilitat molt les coses a l’hora de treballar. També hi han passat uns quants amics a gravar veus, pianos, guitarres... El tema de promoció ho porta la gent de La Casa Calba un petit segell de València que ens ha ajudat amb l’edició del disc.

4. Com us veieu  dintre del panorama de la música? 
Crec que encara ens queda camí per fer, tocar molt i aprendre de totes les coses que ens anem trobant.

5. Com definiríeu la teva música?
És difícil definir-se un mateix. Cada disc que fas pot ser diferent de l’altre no tens perquè encasillarte amb una història. Si parlem de “DERIVA” podríem definir-ho com a pop acústic amb pinzellades d’electricitat, però estic segur que el pròxim treball explorarem altres camins.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 
Acaba de fer alguns concerts més i tancar-nos al local a treballar amb nou material.

7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
No podria triar-ne un, tant de músic com d’espectador n’hi han uns quants en el record.

8. Quines són les vostres influencies musicals? 
N’hi ha moltes, penso que tot el que fas, escoltes, observas... durant el dia, et cala a dins sense saber el perquè però despres és veu reflexat en les cançons.

9. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?
No estic molt posat en el tema

10. Un lloc on us agradaria tocar?
Qualsevol lloc és maco de tocar-hi. Tots tenen la seva màgia.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que faigi el que l’hi vingui de gust fer. Si fas el que t’agrada i t’ho creus la teva obra serà més autèntica i arribara més endins

12. Què és el que us  apassiona de la música?
Fer cançons