Avui tenim el plaer d'entrevistar als guanyadors d'enguany del Sona 9: Trau

El projecte TRAU es gesta l’estiu de 2012 de la mà de Núria Botia, Xavi Artigas i Pau Torrens. D’aleshores ençà al soterrani d’una antiga casa santboiana hi germina la iniciativa que (re)uneix, per segona vegada, a antics membres de les bandes Les Philippes i Mel per retre homenatge a les escenes quotidianes de les seves vides. Una formació que més tard arrodoneixen amb la incorporació de Jordi Bastida i que els permet polir el seu primer EP, TRAU. Ara, a mode de monosíl·lab, el grup santboià decideix que es hora d’ocupar les llistes de reproducció amb un repertori de composicions pròpies. 

Cerquen una veu pròpia a través d’unes lletres dotades de naturalitat en les que es pot deduir que l’humilitat és l’estendard del grup. Sense voler-ho, fruit de la inspiració accidental, es converteixen en descriptors minuciosos de l’imaginari local i popular que els envolta i en creadors de melodies contagioses que acompanyen records d’infantesa, històries d’amor i cants reivindicatius. 

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Tots 4 ens hem iniciat a la música per referència de pares, tiets o algun amic. A partir d’aquí cada un va fer el seu camí per aprendre música. Alguns van estudiar els seus instruments respectius mentre ho combinaven tocant amb diferents bandes;  altres es van ajuntar amb bandes i van aprendre ells sols tocant i escoltant música. Segueixis el camí que segueixis és vàlid si la gent amb la que t’ajuntes son oberts i volen aprendre l’un de l’altre.   

2. Com es crear el projecte “Trau”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

El projecte TRAU es va crear per una necessitat vital de la Núria, en Pau i en Xavi. Els tres vam quedar orfes després de formar part de la banda Mel. Quan es va dissoldre, els tres varem tenir la necessitat de començar un projecte diferent del que haviem estat fent fins ara, diferent musicalment, com de idea de banda o com de la forma de treballar. Es van començar a fer cançons però faltava alguna cosa, una bona guitarra que acabés de lligar i fer créixer els temes. Vem demanar en Jordi que ens ajudés a gravar una maqueta, i allí ens varem adonar que era el guitarrista ideal, tan per la seva qualitat musical i personal com per a la seva forma de pensar.

Ara som 4 cervells a la disposició de cada cançó, i això per a nosaltres és molt important. Som una banda en que cada un és igual d’important que l’altre.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se i gravar el disc ?

La cosa s’ha basat en fer una maqueta de presentació de la banda amb 5 cançons. A partir d’aquí, nosaltres mateixos (sense col·laboradors) no hem parat de moure-la i regalar-la a tothom que creiem convenient que ens podia ajudar en algun moment. A organitzadors de concerts i festivals, a ràdios, a gent d’altres bandes, a  amics que tinguin més contactes que tu i et puguin donar un cop de mà, a discogràfiques, a managements, etc.  

Hem tingut la sort de que s’ha acceptat be i hem aconseguit fer molts directes en un sol any per donar-nos una mica a conèixer

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música?

Potser encara no veiem el lloc de la banda dins el panorama, més que res perquè encara podem dir que no hem acabat d’entrar. Quan traguem el disc al mercat us ho podrem dir millor. Al que si creiem,  és que dins el nostre estil i cantat en català no hi han masses grups, i això pot ser bo per obrir camí i per ser una mica diferents a tot al que sona actualment.......o no, ja ho veurem

6. Com definiríeu la teva música?

Sempre costa definir a un mateix l’estil que fa, però ens definiriem com a banda  de pop-rock psicodèlic  amb molts tocs de la música dels seixanta.

7. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

Doncs al que volem fer al més aviat possible és gravar el disc de debut. Creiem que ara mateix és la clau per poder tenir una bona carta de presentació per a poder girar en als més llocs possibles. Tot això sense deixar de fer directes per a les nostres terres.

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a TRAU, possiblement ens quedariem amb el concert de la final del Sona9. Ens hi jugavem molt i això feia que tinguessim aquell pessigolleig a la panxa abans, durant i després del concert. Aquesta sensació, encara que sembli que pateixes, és una sensació adrenalínica molt viciosa que sempre tens ganes de repetir.

En quan a espectadors, possiblement l’últim concert que van fer els Beach Boys al Poble Espanyol ara fa 3 o 4 anyets.

9. Quines són les vostres influencies musicals?

La majoria de referents son de la música dels seixanta com els Beatles, Beach Boys, The Who, Kinks, The Zombies, Rolling Stones, Pau Riba, Sisa..... Però no ens tanquem en aquella dècada i podriem citar a bandes actuals com Dr. Dog, Wilco, Beck, Teenage Fanclub, Supergrass, etc.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

Jacco Gardner, un jovenet holandès que fa una música psicodèlica amb molt bon gust. Sona  als primers Pink Floyd del gran Syd Barrett.

11. Un lloc on us agradaria tocar?

A qualsevol sala on estigués plena de gent que ve a escoltar, ballar, cantar o cridar les teves cançons. Però posats a triar, el Palau de la Música o al Liceu semblen llocs màgics per a tocar. I si això li sumes ple de gent cantant les teves cançons, “apaga i vamonos”!!!!.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

La veritat és que nosaltres també som un grup emergent, per tan, seria millor que també ens aconsellessin a nosaltres altres bandes més grans.

Al que si que podem dir i que tenim molt clar, és que una banda ha de fer al que realment els hi agradi, que siguin sincers amb els seus gustos musicals i amb ells mateixos, i que deixin els seus prejudicis tancadets amb clau a un calaixet de la tauleta de nit. No val la pena fer cançons pensant amb si agradarà més a menys, si sonarà comercial o no, si sonarà més a la radio  o no..... si no les fas perquè  al grup se senti orgullós d’allò, més val no perdre el temps.  

13. Què és el que us apassiona de la música?

Per a nosaltres la música és la base de les nostres vides, el nostre modus vivendi. Si mires al llarg d’un dia sempre tenim  música en algun moment, sigui perquè quedem per assajar, o perquè t’has comprat un disc, o perquè estàs composant, o mil coses més.

La gracia de la música son els sentiments que és capaç de crear a la gent, en molts moments la música pot amb la gent, pot jugar amb els sentiments de la gent;  tan et  pot alegrar com deprimir, pot unir i crear amistats, poden ser himnes en contra el poder polític i això crear més unió a un poble, etc.