Entrevistem a Pau Sastre

Pau Sastre ens presenta el seu nou disc anomenat “Tan bons com puguem ser”. La seva dilatada trajectòria com a músic fa que la seva música prengui influències diverses, creant un estil decididament fresc, diferent i eclèctic.
“Tan bons com puguem ser” és una ferma declaració de principis. Pau Sastre deixa clar que hem vingut a aquesta vida a fer-ho el millor possible i a donar el màxim de nosaltres mateixos. El missatge neix de la voluntat de superació i de la intenció continua de millora.
Nascut a Badalona i fill d’Igualada, Pau Sastre es va formar com a productor musical als estats units, cosa que queda palesa a la seva música. Aquest primer treball en llengua catalana, editat per la discogràfica Picap, no deixarà a ningú indiferent.

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Ja de ben petit em va captivar la música. Als 8 anys vaig iniciar els estudis al Conservatori i des de llavors va ser allò en el que vaig creure. Mitjançant la música ens expressem i fem valdre les nostres idees.

2. Com es crear el projecte “Pau Sastre” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Un cop vaig tornar de Boston, cap al 2001, vaig tenir la sort de poder comptar amb músics de primera linea per muntar la meva pròpia banda i enregistrar el meu primer treball en anglès. Sis anys més tard vindria el segon i ara el tercer en català. Em sento molt còmode cantant en la meva pròpia llengua.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promocionar el  teu disc?
Al ser productor musical he pogut comptar amb els meus propis mitjans. Amics músics han volgut col.laborar-hi. Per altra banda, la discogràfica Picap ha fet i està fent la seva tasca de manera excel.lent.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
La meva música no té massa a veure amb la que hi ha al panorama català i és que neix lluny d’aquí. Es pot comprovar en les diferents influències que hi ha dins el nou disc. Moltes de les cançons han estat adaptades d’un altre idioma al català.

5. Com definiries la teva música?
Fresca, amb missatge optimista, valenta i elegant.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
De moment tenim algun showcase al FNAC i alguna que altra actuació en acústic. La presentació oficial del disc tindrà lloc el dissabte 17 de gener al Luz de Gas.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
El meu millor concert com a espectador va ser el de Lizz Wright al Palau de la Música catalana. Una gran columna d’energia sortia de l’escenari cap al públic deixant a tothom impregnat de màgia. Com a músic, el primer concert amb David Bustamante a l’Auditori de Barcelona al 2008.

8. Quines són les teves influències musicals?
Steely Dan, Queen, Jamiroquay, The Beach Boys, Bon Jovi i Pata Negra entre molt d’altres.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Sens dubte els escocesos Biffy Clyro. Una banda de rock que no passa desapercebuda.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Al Madison Square Garden.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Un dels consells que m’hagués agradat rebre a mi és: Un, plantejar-te objectius. Dos, posar-hi dates i Tres, complir-los, sense que res ni ningú et facin aturar.

12. Què és el que us apassiona de la música?
M’apassiona tot de la música. Sentir-la, escoltar-la, tocar-la, cantar-la i produir-la. La música és un idioma que no te color, dotze notes que juntes creen infinites possibilitats, generen sensacions a vegades no viscudes fins aquell precís moment. La música amanseix les feres i també als nadons. La música és màgia.