Porto tota la vida mirant cada cop de viure més feliç amb mi mateix i suposo que sempre hi ha un puntet més de felicitat a on arribar, si més no això és el que em demostra la vida. Ciutadà del món sense casa pròpia, d moment, ni esclau d’un territori en concret, el món és meravellós, i a tot arreu val la pena viure-hi.
Crec en les persones abans que en les banderes, en el respecte, i vull creure que algun dia hi haurà un món millor, no gaire difícil, tot i que per a massa gent ja li està bé o li va bé com està aquest.
1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
De petit, 11/12anys, volía un teclat com tots els meus amics i fent servir la lògica familiar s'hem va comprar una guitarra perquè el dia de demà quant la abandonés poder-la penjar a la paret que sempre queda més maco que no un teclat penjat; juntament amb la guitarra s'hem va regalar un curs de guitarra que al cap de dos setmanes vaig abandonar gràcies a les meves companyes de curs que s'enfotien cruelment de mi. Amb el pas dels anys vaig recuperar les ganes de tocar i mi vaig posar gràcies al cau i a aquelles ganes incontrolables d tenir un grup quant ets jove (els...Diarrea Krònika), però això tant sols son anècdotes sempre m'ha posseït la màgia de la música, tan de fer-ne com escoltar-ne, com potenciar-la... no crec que t'hagis de motivar, és un estat més o menys total segons les persones i alhora necessari per a tothom.
2. Com es crear el projecte “Pep Pastor” i com ha anat evolucionant al llarg del temps? El projecte té a veure amb la teva situació d’aturat, ens ho pots explicar?
El fet que en un mes justet la subcontracta en la que treballava fent de lector de comptadors de llum per la província de Lleida ens fes fora d’una tacada als 30 treballadors que ens hi dedicàvem, amb gent que portava fins a 30 anys treballant-hi, realment va ser com una senyal de iep… que les coses d’avui a demà poden fer un gir brutal, i va fer de detonant per a provar com sempre he mirat de fer una altre de les coses que no em volia deixar de provar en aquesta vida, mirar i lluitar per a poder viure o sobreviure o malviure només amb la música.
En aquesta vida qui no s’arrisca no pisca, i si vols fer alguna cosa que realment sents que has de fer…s’hi posen un parell i endavant. Crec que si creus en tu mateix i en el que et diu el cor que facis tot és possible i ningú et pot dir res, i si et diuen algo que diguin.
3. Quins mitjans, ajudes i col.laboradors has tingut? Tens pensat gravar disc?
Encara no fa un any que he sortit als escenaris tant sol com a Pep-a o amb trio, Tissana acústic, que serien els dos projectes em els que estic ficat, Pep-a temes propis i Tissana versions acomodades. Vaig tirant de facebook per a trobar locals i demés, estic aprenent a moure’m em aquest "mundillo".
Lo que és diu disc editat i que pots trobar a la venta per alguna botiga o similar, doncs no en tinc. El que si tinc és un disc d’estudi amb 13 cançons de Pep-a que és pot escoltar al BandProfile del facebook de Pep-a, al bandcamp o a reverbnation, apart de sol-licitar-me’l personalment o aconseguint-lo en algún concert.
4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana? Es pot sobreviure en aquest món?
Vull creure que no és un món tant de "colegueo" i interessos com sembla, també és cert que no pretenc cap gran èxit que pugui arribar a tornar-me gilipolles o prepotent(no té perquè ser així, però si la majoria et creu déu potser al final igual també t’ho creus) o sigui que em veig com tanta gent brutal que hi ha per Catalunya donant-ho tot a canvi d mirar d sobreviure i que fàcilment tant sols guanyarem el millor, fer el que ens agrada fer, música.
En tots els móns es pot sobreviure, depén d’un mateix i d’anar amb la veritat per davant i picar pedra i més pedra i més pedra i d tant en tant picar una merda, netejar-te i seguir picant pedra.
5. Com definiries la teva música?
Jo li poso el qualificatiu d Música per a persones, diferencio entre gent i persona i que cadascú és miri interiorment i decideixi on posar-se; però sent sincer és música senzilla amb lletres senzilles sense poesia ni metàfores boniques...música per a persones amb missatge però sense passar pel quirògraf.
6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
Si tot va bé, a principis d Novembre m’hem vaig a fer de cantautor ambulant per on tinc lligats alguns "bolos" els caps de setmana i entre setmana la idea és anar buscant-me la vida dia a dia, arribar i preguntar si els hi interessa un concert aquell mateix dia, posar-me al carrer, si algú vol que vagi a casa seva...Sempre seguint el que em mani el cor de fer i sense cap obligació de haver de tocar cada dia. És una altre manera de buscar i conèixer locals i gent que crec que a nivell personal em pot ser molt satisfactori.
7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Com a músic suposo que qualsevol de les vegades que he estat a The Wild Geese a Sabadell, no sé si el subconscient em dona energia extra al tornar on vaig néixer, però té algo que em dona molta energia. I com a espectador no en sabria posar cap com a millor, com a màgic i per les circumstàncies...Verd Cel al castell de Gósol farà uns set o vuit anys.
8. Quines són les teves influencies musicals?
No en tinc ni idea, suposo que inconscientment en déu haver, però no ho sé dir, sempre he escoltat de tot. Sóc "rarot" de mena!
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Vàries, però de la que més he disfrutat... El Faro De Alquímia, simplement em transporta la ment a un món imaginari que m'encanta. i perquè crec que s'ho mereix molt i no l'entén gaire ningú en Lluís Paloma solet, escoltar-lo és tota una experiència de pau interior brutal.
10. Un lloc on t’agradaria tocar?
A la enforcadura del Pedraforca o en qualsevol penyasegat del Cap de Creus.
11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que cregui en ell, escolti opinions, no perdi la identitat i que piqui pedra i més pedra i més pedra. La màgia d'estar en un escenari donant-te a la gent i la energia que mútuament es desprèn, públic/músic, no té preu. El públic mai és dolent, potser no els hi enganxaràs el moment o el lloc, perè sempre has de guanyar-te'l i portar-los al teu terreny, és la nostra feina i queixar-se és molt fàcil.
12. Què és el que us apassiona de la música?
Que amb poca feina cobres molt i vius estupendament.
Personalment que m'ho dona tot, tant bo com a menys bo. Però no t'abandona mai.
No hay comentarios:
Publicar un comentario