Entrevista a Pep Rius de Raydibaum, Companyia Elèctrica Dharma i L'Abdominable Gallina Nauseabunda

1. Que ha significat per tu aquests anys en tantes formacions : Companyia Elèctrica Dharma, Raydibaum, ....?
Pel què fa a la Dharma jo sempre explico el mateix,per mi són com el meu Master o la meva Universitat. Amb ells he après moltíssimes coses tan musicals com extra-musicals. HAn estat i són una font inesgotable d'investigació sonora.
Raydibaum són el meu grup desde fa més de 10 anys, amb ells he crescut i seguim donant guerra i bones cançons. Crec que en el meu cas els dos grups dins meu es complementen.

2. Com veus el panorama de la música en català?
Ric i ple de genis, desde Joan Colomo a The new Raemon o el Petit de ca l'Eril. Grans bandes i molt de talent... històricament només es pot comparar aquets moment amb els anys 70 al final de la dictadura. Es evident que és quan les condicions són pitjors que aflora el talent.Potser s'haurien de preguntar els actuals gestors culturals perquè s'assembla tant el moment actual al final de la dictadura...

3. Quines són les teves influencies musicals? 
Em vaig formar amb el rockandroll americà dels anys cinquanta quan tenia onze anys, em vaig empapar de tot, però tinc tendència a no estar al cas de la música més del moment... jo als onze anys en plens 80 cercava el r'n'r per les emissores... sempre he fet més arqueologia musical que investigació.

4. Quina es la vostra última descoberta musical emergent que has fet?
La meva més recent descoberta potser han estat l'últim disc d'Actic Monkeys... o sigui que ja veus per on van els trets... sóc lentíssim.

5. Com va néixer el teu propi projecte L’Abdominable Gallina Nauseabunda?
Va néixer després de vèure en Mark Eitzel en directe, un tio del qual no tinc cap disc però em flipa la seva capacitat comunicativa i la seva sensibilitat. Em vaig sentir molt aprop de la forma amb que s'enfronta al públic... l'endemà em vaig posar a escriure cançons.

6. Un lloc on t’agradaria tocar?
Doncs he tocat a tants llocs que s'hem fa dificil de dir però si em feu triar de Barcelona hi ha dues sales que per mi són lo més especial del món: El sidecar i l'apolo2. Posats a descriure marcs incomparables el Palau de La música també és un lloc impressionant.

7. Quin ha estat el teu millor concert d’espectador?
Com espectador recordo sempre amb moltíssima intensitat dos concerts: Nueva Vulcano presentant Juego entropico a l'apolo i Rufus Wainwright també a l'Apolo. Dos bolos que m'han marcat moltíssim.

8. Contesta breument:

- Un llibre:
Ètica Promiscua

- Un grup imprescindible:
The Beatles

- Un disc:
Postumo (LA CELULA DURMIENTE)

- Una afició:
No te la dic.

- Un lloc per desconnectar:
Dalt l'escenari.

- Una motivació:
L'amor.

- Una desmotivació:
El desamor.

9. Que aconsellaríes a un grup emergent?
Que no pensi, que només faci.

10. Què t’apassiona de la música? 
Que m'allunya del dolor de viure.