Entrevistem al cantautor de Penedès: Cesk Freixas

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

Vaig començar en aquest projecte musical l'any 2004, però abans ja formava part d'un grup de música que es deia Pangea, integrat per músics del Penedès, on hi cantàvem versions d'altres grups. La motivació segueix sent la mateixa: comunicar, i entendre la música com una eina de creació de debat, necessari per a ser crítics.

2. Com es crear el projecte “Cesk Freixas” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Vaig començar sense pretensions, i continuo així, sense pretensions. En el context social i cultural, estem enormement contaminats per la idea de l'èxit. Ens eduquen des d'aquesta perspectiva de triomf, que es tradueix en escalar i col·locar-se en els llocs de prestigi i poder, aconseguint reconeixement i un número de compte amb molts zeros. En definitiva, és la visió materialista i egoïsta dels oficis. Està clar que hem de poder viure dignament de la nostra feina, però em sembla escandalós que els objectius siguin aquests. A més, són objectius irreals. Quantes persones amb carreres i màsters estan a l'atur o buscant feina a l'estranger? Però... no ens havien dit que trobaríem l'èxit pagant-nos moltes carreres i màsters? Ens deien allò de “ets el que tens”, i la realitat ha acabat destrossant aquesta idea. Perquè, al cap i a la fi, l'èxit ben entès és acabar vivint amb dignitat, aprendre dels errors, intentar ser autocrític i millorar. I ser coherent i conseqüent potser és la millor manera de viure. Encara que això vulgui dir haver de renunciar a la lluita absurda per l'acumulació de béns materials. He intentat construir el meu projecte des de la vessant menys comercial i mercantilista. Sóc un treballador autònom que, com la gran majoria de persones treballadores, té les seves contradiccions i, sobretot, moltes dificultats per arribar a final de mes.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs? Quina diferència hi ha del primer al darrer?

Hem de partir de la idea que la cançó d'autor és un gènere musical que mai no ha estat ni estarà de moda. Per tant, dificultats, totes. Portes tancades, totes. Per què? Perquè a més del gènere musical hi afegeixo el gènere polític, anticapitalista i independentista. D'entrada, els mitjans de comunicació, al 2004, em veien com un animal estrany. A dia d'avui, es tracta d'insistir, i d'utilitzar bé les xarxes socials, que ens permeten arribar a milers de persones, i que s'han convertit en el nostre mitjà de comunicació. Les diferències en aquests 10 o 11 anys són evidents: Internet ha evolucionat molt, i ens ha dotat, als treballadors de la música, d'eines que ens ajuden a difondre i promocionar la nostra obra i la nostra feina. D'alguna manera, i salvant les contradiccions que això representa, ha democratitzat l'accés a la informació. En el terreny professional, del primer disc al cinquè hem après moltes coses, sobretot a entendre que cal buscar una veu pròpia (musical i literària) i que, segurament, és la feina més important i complicada de qualsevol creador.

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

No ho sé... Nosaltres fem una mitjana de 100 concerts cada any. Tenim la sort de recórrer el país amb les nostres cançons, i això és el que més ens satisfà, independentment de si agraden més o menys. Ens dediquem a això gràcies a la implicació del públic, i és un plaer molt gran poder voltar cada setmana per llocs que no coneixíem, o tornar a espais que ja havíem conegut abans.

6. Com definiries la teva música?

Per fer-ho ras i curt, com a cançó de protesta.

7. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?

Tot just estem immersos en la presentació de l'últim disc (PROTESTA, Temps Record, 2014), que fa mig any que vam publicar. I aquest 2015 que s'acosta seguirem presentant-lo arreu dels Països Catalans.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a músic, el que vam fer el 4 de gener de 2014, en la celebració a la sala Luz de Gas dels nostres 10 anys damunt dels escenaris. Com a espectador, el concert que va fer l'any 2007 Jorge Drexler al Palau de la Música de Barcelona.

9. Quines són les teves influencies musicals?

Ovidi Montllor, Pi de la Serra, Silvio Rodríguez, Alejandro Filio, Violeta Parra, Víctor Jara, Asa, Ayo...

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

El Diluvi!

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Al Palau de la Música de Barcelona ;)

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que es moguin, que gravin les seves cançons en una maqueta, i que facin molts concerts. És la millor carta de presentació, i la millor manera de conèixer l'ofici.

13. Què és el que us  apassiona de la música?

Suposo que el retorn de l'energia que es crea amb les cançons. És realment bonic veure que hi ha persones que es fan seves aquelles cançons que has composat en la teva intimitat. I és increïble saber que cadascú les interpreta a la seva manera. De fet, escrivim cançons perquè tenim la necessitat de compartir-les, d'intercanviar opinions i crear espais de diàleg. Perquè la cultura i la música, en la seva arrel, és això: un diàleg.