Entrevistem a la rumba de Matadepera: Els Caipirinhas Rumberus

Caipirinhas Rumberus és un projecte de 8 joves de Matadepera iTerrassa que tenen en comú les ganes de fer ballar i engrescar al públic a base de rumba i patxanga, tant amb temes propis com amb versions d'altres grups.
Aquesta formació ha participat en diverses festes majors com les de Matadepera, Viladecavalls, Terrassa i Solsona entre molts altres pobles del territori català. També han participat en festivals
com el Musicorb o el Quan Cau La Nit i han trepitjat algunes de les sales més emblemàtiques com
Faktoria de Terrassa i a la sala Totem a Pamplona.
Caipirinhas Rumberus està format per:Víctor Pérez veuprincipal i guitarra, Xevi Garcia percussions i
veu, Marc Casanovas guitarra, Xavi Borràs teclat, Henry Camarero baix, Oriol López trombó, Santi Robert bateria i César Octavio trompeta
Durant el curs 2013/14 van realitzar la seva maqueta "Vaig Cantant" formada per 9 temes propis. Amb aquest motiu, l'estiu de 2014, els Caipirinhas Rumberus han promocionat la maqueta de festa en festa amb la gira "Vaig Cantant"que ha constat de 25 concerts.

1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Tot va començar ara ja fa cinc anys... l’any 2009 ens vam reunir tres nois companys de d’institut (dos dels quals no teníem cap formació musical). La nostra primera motivació va ser aprovar un projecte d’anglès que havíem de fer... Quan tots els grups de classe estaven fets ens vam quedar sols en Xevi, el Marc i un servidor (Víctor). Havíem de fer una presentació en anglès d’alguna cosa que ens agradés, així que sense tenir-ne ni idea vam decidir fer unes classes de rumba en anglès i fins i tot vam escriure una cançó.
El dia de l’exposició hi van haver reaccions de tot tipus. Gent que reia, gent que es pensava que estàvem bojos, gent que tocava les palmes i gent que ens deia que això ho havíem de tornar a fer perquè era original, sonava bé i fèiem somriure als companys de classe en una època difícil com era el segon de batxillerat...
La cosa va agafar forma i va prendre més serietat i evidentment les motivacions ara són moltes, però mantenim aquella primera motivació que ens va decidir fer un pas cap a aquest món... fer somriure a la gent.

2. Com es crear el projecte “Carpririnhas Rumberus”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Amb el pas dels temps es creen més cançons i ens donem a conèixer com a grup de música però sense un nom clar... una nit de festa es va decidir que Caipirinhas era un bon nom... algo fresc, diferent i que agrada a molta gent!
Posar-nos un nom ens va fer afrontar el repte amb més serietat (però sempre com un hobby) i volíem fer les nostres cançons, gravar-les i tocar-les a algun lloc. Finalment ens vam estrenar sobre un escenari a Molins de Rei a un casal... Va venir molta gent. Amics, família, desconeguts... però tots ballaven i cantaven amb nosaltres. Aquella experiència ens va donar ales i cada cop volíem més i més i fer-ho millor.
Així doncs l’evolució de Caipirinhas ha estat bàsicament una projecció d’aquell inici. Gradualment ens hem anat exigint més, fent millors concerts, rodejant-nos de millors músics sempre amb l’objectiu de l’autosuperació per fer allò que ens agrada i que volem que agradi.

3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se?
La veritat es que Caipirinhas Rumberus no ha comptat amb gaires col•laboradors... ha estat tot molt autogestionat de moment (i també ens agrada que sigui així, tot i que no descartem cap opció).
Les xarxes socials i el Youtube ens han servit com a mitjà de promoció... No obstant sempre hem estat molt tradicional que creiem que gran part del nostre èxit és el boca boca que es genera després de cada concert... no hi ha promoció més forta que aquesta!

4. Teniu pensat gravar disc?
Vam gravar una maqueta totalment autoproduïda a casa meva per promocionar les nostres cançons i poder tenir alguna cosa de cara a concerts... La maqueta es titula “Vaig Cantant” i està integrament al Youtube. No obstant en aquesta maqueta no comptàvem amb la presència del nostre inigualable equip de vents i per això haurem d’acabar tornant a gravar un CD on sí apareixin els vents... temps al temps.

5. Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana? 
Dintre del tota la música catalana ens veiem com un petit granet de sorra... es a dir, ens queda molt camí per recórrer, molt concerts per fer, moltes cançons per escriure i molta millora per poder ésser una part important d’aquest panorama... No obstant es agrada saber que estem dins i que se’ns reconegui, perquè al cap i a la fi els grups com nosaltres també fem més gran el món de la música.

6. Com definiríeu la teva música?
Nosaltres som rumberus. Així es com vam començar i és com volem acabar. No obstant al grup tenim gent que li agrada més l’ska, gent rockera, popera, rapera i fins i tot un amant del heavy metal!
Aquesta diversitat ens fa molt de bé i aporta varietat d’idees a la nostra música per intentar fer una mica el nostre estil fusionant tot allò que ens agrada.

7. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 
Ens la plantegem amb el màxim d’ambició possible. La volem començar amb tota la força del món a casa nostra (Terrassa) i demostrar a tothom que hem estat treballant aquest hivern... que no estem morts, ni de parranda sinó que estem incorporant mil i una coses noves per fer, un cop més, un salt de qualitat.
Us convidem a tots que vingueu a l’inici de gira el 20 de Març a Terrassa!

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
Aquesta és una pregunta molt complicada... Com a músics sempre s’agraeix el calor de la gent de casa i tocar a Matadepera o Terrassa sempre és especial. No obstant, guardem molt bons records Nalec (un poblet al costat de Tàrrega on sempre ens acullen amb els braços oberts i la gent està disposada a ballar fins molt molt molt tard!
Com a espectador, i estic segur que puc parlar en nom de molts dels meus companys, el millor bolo al que hem assistit va ser el de “The Cat Empire” a Razzmataz. Una cosa indescriptible.
No obstant ens repasem durant tot l’estiu els concerts que fan els nostres companys de La Troba Kung-Fu, Txarango, 9SON, Pepet i Marieta... i a tots ells gaudim com nens petits.

9. Quines són les vostres influencies musicals?
Vam començar molt influenciats per La Pegatina i Zulú 9.30 (havíem arribat a compartir escenari), mica en mica hem ampliat les nostres influencies amb grups com La Troba, Dusminguet, Los Delincuentes, Txarango, Oques Grasses...
No obstant cada dia que passa intentem sentir-nos menys influenciats i començar a sentir que allò que fem és un producte musical únic i que és nostre. La nostra manera d’entendre la música, de viure la vida, de rascar una guitarra...

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
ALTERCAT en majúscules! Atents a la feina d’aquests nois que van molt forts!

11. Un lloc on us agradaria tocar?
Un festival de música. Si pogués ser el Clownia... ens va encantar l’any passat i pagaríem per poder tocar en aquell ambient.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que defineixi el seu estil propi i lluiti contínuament per millorar-lo i defensar-lo amb l’amor que es mereix tot allò que creem la gent que fem música.
També podríem donar molts consells sobre relacions interhumanes, disciplines de grup, concerts... però tampoc acabaríem mai i dels errors és pot aprendre ràpidament.

13. Què és el que us  apassiona de la música?
De la música ens apassiona ella en sí. Ens impressiona la magnitud que té el concepte música i la quantitat de coses que relaciona i que connecta... fins i tot a vegades fa una mica de respecte i tot.
Creiem que la clau està en gaudir cada nota, cada ritme, cada moviment que fas sobre un escenari de manera que “la música” en si faci la resta de la feina i faci ballar i cantar al públic que tens al davant. Al final a ells també els apassiona la música.