lunes, 15 de diciembre de 2014

Entrevistem a Marta Rius de Sol i Serena, De Calaix, Els Cecs d'Esterri...



1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Sempre, des de petita, la música i el teatre m’han acompanyat. Sempre he tingut la necessitat d’expressar i comunicar-me amb la gent a través de l’art i també em serveix per treure el que porto a dins.  Les emocions que et trasbalsen, per bé i per mal, tots tenim la necessitat de treure-les de dins. Hi ha qui fa pastissos  o surt a córrer i jo faig cançons. Tot serveix.

2. Com es crear el projecte “Marta Rius” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?  En quins altre projecte has col.laborat i participat?
El projecte “La Marta Rius” encara ha tingut poc temps per evolucionar. Tot just tenim un disc al mercat i encara té molta corda per donar. Va sorgir de la necessitat de crear el meu propi projecte, amb les meves virtuts i mancances. Va créixer de dins i jo només he deixat que flueixi. Al principi va molta basarda, però ara m’hi sento molt còmode.
Els altres projectes son el camí que m’ha dut fins aquí. Sol i serena, De Calaix, Els Cecs d’Esterri entre altres, m’han donat eines i experiències amb molts bons músics. Això forma part de mi, i es reflexa en el meu projecte.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?
Vaig engegar un verkami i estic hiperagraïda a tots els que van apostar pel projecte. També vaig tenir ajuda familiar i molt de suport emocional dels que m’envolten, per fer aquest pas.
La petita discogràfica “Rosalita Records” d’Olot, em van convidar a unir-me al seu projecte i també m’han ajudat força. Ha sigut una bona experiència.

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Això no sóc jo qui ho ha de dir. Un mateix és difícil de situar-se en un conjunt, no? Com em situeu vosaltres?

5. Com definiries la teva música?
M’agrada molt una etiqueta que em van posar de “mística rural”. Cançó d’autor amb presa de terra també és una bona definició, però el millor es escoltar-la i decidir un mateix com se sent amb ella.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 
Amb optimisme auto imposat. He he
La cosa pinta fatal per la majoria i per això no puc deixar d’afrontar-ho amb ganes de treballar i confiant de que tot anirà bé. La situació desanima a qualsevol.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Fa molts anys, quan era cap d’un Cau, estava de campaments i era l’hora lliure. Tots els nens van iniciar els seus jocs escampats per el camp i jo vaig agafar la guitarra i vaig seure en un racó per cantar quatre cançons per a mi. Un dels nens ho va veure i va començar a cridar “la Marta ha agafat la guitarraaaaa!!!!”. Tots van deixar els seus jocs i van córrer a seure al meu voltant per escoltar-me. Estic segura que aquell no és el millor concert que he fet mai com a músic, però emotivament és dels més importants per a mi.
I coma espectadora... n’hi ha forces.
L’últim va ser el d’en Roger Mas amb la cobla Sant Jordi. Em vaig sentir petita davant de tanta grandesa. Realment vaig sentir dins meu “el dolor de la bellesa”.

8. Quines són les teves influencies musicals?
Sóc molt influenciable, o sigui que no acabaria mai. M’agrada aprendre dels altres, i no sempre de músics.
Un resum:
Marc Recha
Clara Segura
Roger Mas
Pomada
Conxita
Lhasa de Sela
Angelo Branduardi
Monica Terribas
Teresa Rebull
Miquela Lladó
...

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Fa poc vaig coincidir amb els Patch de Barcelona i em van atrapar molt. Música que surt directament de l’estómac i interpretada amb passió. Molt recomanables.
http://elspatch.bandcamp.com/

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Molts!!!
No sé... en una clariana alta mentre surt el sol. I després, fer un bon esmorzar amb tots els matiners que m’hagin volgut acompanyar.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que hi posin passió i sinceritat. I que no oblidin que fer bona música és igual que fer un bon pa, o enguixar una casa. Lo nostre és un ofici, i l’hem de sentir com a tal. Penso que som més artesans que artistes.

12. Què és el que us  apassiona de la música?
La música és capaç de transportar a qui l’escolta a llocs que tu no pots ni imaginar.



No hay comentarios:

Publicar un comentario