Entrevistem a Oriol Tramvia

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Vaig trobar una guitarra espanyola en un armari de la meva germana gran, que no n´hi feia massa cas... de seguida en vaig posar a cantar rascant les  cordes a l´aire coses totalment inconnexes... tenia onze anys... anys mes tard vaig coincidir - o em vaig fer coincidir-amb el Grup de Folk, un grup cabdal per a mi on es reunien una pleiade d´artistes i cantants, tots un parell d´anys mes grans que jo... Jaume Sisa, Pau Riba, Jaume Arnella, Maria del Mar Bonet, amb els quals vaig fer uns quants bolos totalment extasiat i maravellat...

2. Com es crear el projecte “Oriol Tramvia” i com ha anat evolucionant al llarg del temps?
No va ser un projecta sinò una fugida cap endavant, havia tocat amb el Grup de Folk, havia fet la meva experiència lisergica i desprès de fer la mili vaig arribar a Barcelona disposat a menjar-me el món, en aquell moment els tramvies van deixar de funcionar -excepte el blau- i jo em vaig revelar contra allò... vaig decidir posar-me tramvia de cognom... i fins avui!

3. Quins mitjans has tingut per gravar i promociar els teus discs?
Ara tot es mes fácil, la tecnologia facilita molt les coses, ho pots fer desde casa teva, jo he estat en diferents estudis,- dels legendaris gemma fins a pequeñas cosas- i també he gravat en teatres alternatius, casas, garatges i altres llocs a quin d`ells mes inversemblants

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Com un mes de la colla, tant en el mon de la musica com en el mon del teatre... suposo...

5. Com definiries la teva música?
Sempre he anat darrera els músics, en veig mes com artista, com una persona que intenta expressar el que veu que com un professional de la musica o el teatre... en prou feines ser llegir partitures i no tinc cap métode teatral per encarar un personatge, el mon artístic es així: permet a qualsevol persona expressar-se tan en lo bo com en lo dolent, en canvi per entrar en un quiròfan has de metge, enfermera o pacient... l´escenari es un lloc d´encontre, de llibertat i de complicitats i els que fan posible el que ho sigui provenim de molts camps diferents, afortunadament no cal ser acadèmic de res sino d´arribar a final de mes

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any? 
Fins a finalS d´any estaré al Teatre Nacional amb "el somni d´una nit d´estiu" i encabat els plans son buscar un local i presentar "L´argenté de badalona" en bones condicions... toquem fusta!

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador? 
Com espectador un d´en Zappa que vaig veure al Palau d´Esports, crec, que em va deixar espatarrat, també una "La Flauta Màgica" a l´Scala de Milan, que potser pel lloc i el fet que difícilment hi tornaria va reunir unes característiques molt espacials... com a cantautor depen... rares vegades em deixo anar i porto un guió pre-establert de que cap on vull anar, sempre hi ha un marge per improvitzar però cada vegada menys... je!

8. Quines són les teves influencies musicals? 
De Xesco Boix a Led Zeppelin

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
No se si son emergents o no pero m´agrada Sanjosex, Roger Mas, Cabo San Roque, Iza -que endemés tinc la sort de que col.labora amb mi- i un munt de gent mes, tothpm que puja a un escenari mereix la meva consideració durant uns vint minuts, desprès la consideració pot pujar o baixar en funció de que si cogui... però l´aplaudiment de cortesia, si mes no, es obligat i el practico...

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Al Telefèric de Montserrat i a la sala dels Miralls del Tibidado

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que es compri el diari cada dia, que es mantingui informat de tot el que passa al seu voltant i que ho interpreti a la seva manera.


12. Què és el que us  apassiona de la música?
El poder d´emocionar-me però també el te el teatre, la dansa o el cine...