Actualment presenta el seu segon treball discogràfic Trompetes a Holanda, àlbum autoeditat i al març del 2015 sortirà el 3r disc. http://themissingleech.bandcamp.com/
1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Gràcies a l’entorn musical propiciat per la
família on els pares sempre tenien música a casa. Sobretot posaven: pop dels
anys seixanta, folk, la ràdio, música clàssica... Els meus germans tenien
gustos ben variats; un heavy i trash metal i l’altre clàssica i contemporània.
Jo vaig créixer amb tot això i vaig anar poc a poc definint més els meus propis
gustos i interioritzant tot allò.
Un bon dia un fet va canviar-ho tot. Fent uns
donuts al poble; Sant Joan de Vilatorrada algú va dir va formem un grup així va
néixer Marràs i ja no hi ha hagut volta endarrere.
2. Com es crear el projecte “The Missing Leech” Com
ha anat evolucionant al llarg del temps?
Va iniciar-se al 2007 i va sortir de la necessitat
d’expressar coses que duia a dins des de feia molts anys. Diria que des de
petit, però sobretot des del 1999. En aquell moment estava amb The Pygars. Em
van ajudar molt a confiar en mi i en que podia fer alguna cosa musicalment
parlant.
Una mica n’he aprés amb el temps, però encara em
falta un llarg recorregut d’aprenentatge.
3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per promocionar-se
al llarg de tots aquests anys?
Ha estat sobretot tibar d’amics i d’ajudar-nos
entre nosaltres. Crec que en tot sotabosc musical hi ha d’haver col·laboracions
i ajudes o res funciona. En l’antifolk, el gènere que practico, va molt així o
ets bona persona o se’t tancarien totes les portes.
Hi ha hagut espai per tot per una altra part. Quan
hi ha quelcom molt destacat el projecte ha sortit a tots els mitjans, però en
general ha estat una feina molt aïllada de tot això; no perquè ho haguem volgut
així, sinó perques allunya dels canons del que és comercial.
Tot té el seu espai i m’agradaria donar les
gràcies per la gran ajuda dels que sí que sempre han recolzat els projectes de
The Missing Leech per aquestes terres i que crec que són molts.
4. Com us veieu dintre del panorama de la música catalana?
Com algú que encara li falta molt camí per
recórrer i molt per aprendre però que tot i les meves mancances musicals he arribat
a fer coses realment d’aquelles que t’aporten una experiència personal
inclassificable i immillorable. Em sento
afortunat de poder gaudir de tanta amistat dins del sector musical.
5. Com definiríeu la teva música?
Antifolk, folk punk, indie, kiwi rock, psicodèlia,
pop... Ironia i sarcasme amb bona dosi de bona persona per a controlar-ho i que
no se’n vagi de les mans.
6. Com us plantegeu la nova gira?
La nova gira serà com sempre una feinada molt
bèstia però maca. Hi haurà dates per Catalunya i alhora Londres i EEUU a
l’estiu. Ja ho estic començant a tancar tot poc a poc.
7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a
músics i espectador?
Com a músic quedaria dividit, com a experiència,
entre haver pogut tocar al Rotter Salon de Berlín dins de l’Opera Bühne, el
Primavera Sound 2008 tocant a l’Apolo gran, la Bikini plena a rebentar
telonejant a Daniel Johnston (tot i que
vaig fer un mal concert aquell dia) o la gira per Nova Zelanda.
El millor bolo crec que el vaig fer al Summer
Antifolk Festival de NY tocant al Sidewalk Café.
Com a espectador aquest octubre veient per primer
cop Alice Donut, el meu grup preferit.
Van tocar aprop de Lyon i no els havia pogut veure mai. Va ser increïble.
8. Quines són les vostres influencies musicals?
Tinc molta música i molt variada. Sobretot bec de
l’antifolk tant dels inicis com de la segona tongada, del folk punk britànic,
del folk dels anys seixanta, del Dunedin
Sound de Nova Zelanda i el kiwi rock, de la psicodèlia i els surf, de les
melodies pop, del primer blues més primitiu, del punk del ‘77...
9. Quina es la teva última descoberta musical
emergent?
Sóc molt melòman i és una pregunta difícil ja que
constantment descobreixo coses. Proposta emergent per mi Blank Realm
d’Austràlia que han tret el meu àlbum preferit d’aquest 2014. Combinen el so de
segells com Flying Nun amb una pinzellada actual.
10. Un lloc on us agradaria tocar?
M’agradaria anar de gira per Sud-àfrica, però tot
i que ho he provat 2 cops m’ha estat impossible. Ho tornaré a provar en breu.
11. Que aconsellaríeu a un grup emergent que
comença ara amb el seu projecte musical?
Què no perdin les ganes de fer música o art. Què
el més important és seguir, passar-ho bé i no desesperar. Sempre hi ha algú a
qui li pots agradar, per molt dolent que siguis
12. Què és el que us apassiona de la música?
Tot, per mi és el que em fa raó de ser. El meu
motor.
13. Com veus la música des del segell “El Mamut
Traçut” i quina creus que han de ser les funcions dels segells/discogràfiques?
Des del segell és la de pica pedra. Pocs t’ho
posen fàcil, però no cal desesperar. Els amics del Mamut treballem molt en
grup, això ajuda, f pinya i va bé per pujar muntanyes o si més no turonets.
Nosaltres procurem ser nosaltres mateixos i editar
tot tocant de peus a terra.
Només hi volem banda que ens agraden i que tinguin
un contingut humà per obre de tot. No pots fer antifolk i ser mala persona i no
pots estar al sotabosc i que et pugin les capbussades al mainstream i pretendre
seguir com si res al sotabosc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario