Entrevista a Gerard de Pablo de Pantaleó

A finals de l’any 2013 i amb el títol de “El
concursant”, treien el cap tímidament per la
finestreta del Bandcamp… Avui Pantaleó puja
als escenaris catalans amb un exèrcit de cançons
preciosistes després d’haver estat seleccionats
perla FIM, el concurs de bandes Bala Perduda i
guardonats amb el premi joventut sona 9 2014.
Actualment Pantaleó està a punt d’impulsar el
seu paper dins de l’escena musical catalana amb
un primer disc gravat per Tomàs Robisco._


1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
La música em va sorprendre tard però molt intensament. Amb 19 anys vaig començar a composar melodies senzilles a través d’una guitarrista clàssica. Jo li cantava el que imaginava i ella em somreia tranquil•la mentre trobava l’harmonia deixant-se endur totalment, per la meva innocència i intuïció. Compartia vida amb ella i la música brollava constant en aquell petit pis de l’eixample. De sobte aquell experiment va esdevenir una banda de pop psicodèlic que no va trigar a donar els seus fruits i finalment gravar un disc amb un recull de dotze cançons que tancarien el primer capítol del meu amor per la música i una època de bons records.

2. Quin grups previs a aquest projecte heu tingut? 
The City’s Last Noise, Estupida Ericah, Illa Carolina, Xavi Alías

3. Com es va crear el projecte “Pantaleó”? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
Quan finalitza el treball personal de l’autor/s amb l’obra és gairebé automàtic l’impuls de compartir-la. Aquí neix la recerca de la banda. Les cançons van ser concebudes abans que en Jordi Massana, l’Oriol Corroto, en Santi Ciurans i en Txus Costalago rebessin la meva trucada a finals de l’any 2013 per compartir-les i construir amb ells l’experiència de Pantaleó. Amb tres setmanes i un bon sopar vàrem assolir el nostre primer objectiu. Gravar una maqueta en directe a la Jazz Cava de Terrassa. La gravació va caure en mans del FIM i el sona 9 i va començar la gresca... Hem tingut un estiu muguet tenint en compte que només fa un any que vàrem fer el sopar de germanor. I avui ja tenim el nostre primer disc esperant el padrí.

4. Quins mitjans, col•laboradors heu tingut per promocionau-se?
Suposo que els que té tota banda avui dia. El bandcamp, el mail, i el Facebook sense cap mena de dubte han fet molta feina però la promoció més sòlida la fan certes persones o mitjans quan parlen de la teva música. Cal destacar la potència del sona 9, la perseverança d’en David Traver (Terrassa), la intuïció d’en Toni Ramon (Terrassa) i la generositat d’en Marc Ribera entre d’altres.

5. Com ha estat el pas pel Sona9? Com va la gravació del disc? 
El sona 9 ens ha vist créixer. Amb això vull dir que el concurs ha servit per construir Pantaleó. Abans del concurs la banda era un peu o una mà solitària esculpits en un bloc de marbre. Ara és una escultura renaixentista que només cal polir. El màster el vàrem rebre el divendres 16 i la gravació va acabar dues setmanes abans. Han estat uns mesos dolços i emotius. Cansats i feliços. Treballar amb el nostre bon amic Tomàs Robisco ens ha permès definir la nostra personalitat sonora i a entendre molt bé el que fem. Inevitablement ha donat una consistència al directe que de ben segur la notaran tots aquells que ens han seguit fins ara. I Ara cal treure el cap, veure si té bona rebuda i la resta.

6. Com us veieu dintre del panorama de la música?
No se quin lloc ha d’ocupar Pantaleó en el panorama musical català. Crec que és algo que ja no és a les nostres mans. Ja hem fet la feina i ara ens toca defensar-la. El públic escollirà i nosaltres ho intentarem rebre amb humor, honestedat i serenitat. Creiem que hem fet molt bona feina i això, de moment és el que suma.

7. Com definiríeu la teva música? 
Són cançons pop-rock amb lletres intimistes i suggerents unides pel fil emotiu melòdic.

8. Com us plantegeu la nova gira?
Dependrà molt de les possibilitats i expectatives que dipositin en nosaltres tots aquells que a partir d’ara formin part del nostre camí (discogràfiques, management, comunity manager...)

9. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador? 
El millor concert que creiem haver fet va ser a la festa major de Terrassa (casa Baumann) el juliol passat. Com a espectador un concert d’hivern de Grieg, Dvorak i Sibelius al gran teatro de la Fenice (Venècia).

10. Quines són les vostres influències musicals? 
De tot una mica. Ens agrada la música.

11. Quina es la teva última descoberta musical emergent? 
Aquest any hem descobert tres bones bandes de casa nostra: Crap Apples, Oso Leone i Coriolà.

12. Un lloc on us agradaria tocar? 
El PopArb és un bon festi.

13. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical? 
Que sigui honest, curiós i constant.

14. Què és el que us apassiona de la música? 
El seu poder de transformació ens inquieta. És un art directe a l’abast de tothom que et permet jugar constantment amb el temps que ocupen les melodies i harmonies dins el teu cervell. Com el poder, és divertit i pot ser nociu com la política, les drogues o l’esport.