Entrevistem a Celeste Alías

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Als onze anys, a l’escola de música de Sant joan de Vilatorrada... volia fer un instrument de vent i vaig triar clarinet. Sempre m’he sentit molt connectada amb el so i ja els vaig dir als meus pares que volia ser músic. Sempre he cantat, he jugat amb la veu i m’agradava aprendre cançons... fins que vaig adonar-me que era el meu camí, que era l’instrument amb el qual podia expressar-me des de dins.

2. En quins projectes musicals has participat i com ha estat la teva evolució com a músic?  
La meva carrera inicial és clàssica, però quan vaig voler anar cap al jazz i la improvisació tot va canviar, em sentia que podia començar a dir més la meva. Vaig entrar a l’Esmuc i allà vaig conèixer molts músics amb els quals actualment tinc projectes en comú. Tinc dos duos que són vertebradors en la meva carrera. Amb el Pianista Marco Mezquida i el guitarrista Santi Careta. Amb ells comparteixo més formacions en què actualment. El meu quartet amb el Marco, el Mengual i el Ramon Prats, i Celeste canta Antonio Machín amb en David Soler i l’Oriol Roca. Estic en d’altres formacions, com el trio que tinc amb en Jaume Llombart i en Deejay Foster i el Guillem Arnedo band feat. Jorge Rossy.
He arribat fins aquí fent d’altres projectes que m’han ajudat molt a créixer, com és el disc La veu de la guitarra i el disc a duo amb en Marco Two lonely people.
Com s’ha creat i evolucionat “Celeste canta Machin” i com ha evolucionat?
Va partir d’una conversa que vam fer al cotxe amb en Santi tot escoltant l’Antonio Machín.  Els dos tenim la música de Machín dins la banda sonora de la nostra infantesa. Dèiem, ...Que guapos són els temes que canta, quina nostàlgia... li fem un homenatge?... va, sí!
Vam escollir els temes i vam pensar en l’Oriol Roca i en David Soler.  Amb ells els temes van agafar una dimensió increïble, els arranjaments són molt colorístics i moderns. Ha sigut un gran laboratori d’investigació sonora. El disc és és una explosió de timbres, té molta força i personalitat.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar la teva música?
El disc de Machín ens l’hem autoproduit. Ens el va gravar el Quim Puigtió “Kato” i el segell és de What About Music.
Tenim una pàgina www.celeste-music.eu  on podeu veure tot el que fem amb el grup, també ho podeu trobar a la meva web personal, www.celestealias.com.
La propera setmana torno a l’estudi de gravació per fer el segon disc a duo amb el gran pianista Marco Mezquida. Va de llunes... llunàtics. Tindrem el disc a la primavera!

4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Sento que tinc un petit raconet. Em sento formigueta, però vaig segura i molt ben acompanyada. Estic contenta de poder fer la música que m’agrada. He encetat un camí on puc experimentar, jugar i caminar amb la música cap a terrenys que em motiven on hi cap l’eclecticisme.
Tinc força concerts i cada cop que canto sóc feliç. Em sento molt viva i això fa que l’energia flueixi...  miro endavant.

5. Com definiries la teva música?
El disc de Machín és atrevit, experimentem amb el so, fem boleros galàctics.
M’agrada també anar cap a la senzillesa i interpretar temes que m’agraden.  També estic escribint cançons basant-me en poemes que m’enamoren.
Estic en un moment creatiu important i estic fent performances multidisciplinars, com el projecte Intersecció de Conjunts amb el pintor Txema Rico, el guitarrista Pau Ruiz i la poeta Sònia Moya.

6. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de l’any?
El projecte el sentim molt viu encara i de cara a la primavera hi ha concerts interessants. Mirarem de portar la nostra música a Europa també.

7. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?
Sóc una gran amant de la música clàssica i recordo molt la Passió segons Sant Mateu de J.S. Bach que vaig anar a veure expressament al palau de la Música de València dirigida per Harry Christophers i interpretada pels The Sixteen. Vaig trigar una setmana a tornar al planeta.

8. Quines són les teves influencies musicals?
Le meves influències inicials són clàssiques, Monteverdi, Bach, Brahms, etc... i d’altra banda la música popular con Machín, Chavela Vargas... i als vint anys vaig descobrir les grans figures del jazz...
el món de la música no te l’acabes.
Ara també rebo una gran  influència de la música que fan els meus companys.

9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Ja fa un temps que la conec, però sempre em sorprenen els nous treballs de la cantant noruega Sidsel Endressen.

10. Un lloc on t’agradaria tocar?
Al Bimhuis d’Amsterdam.

11. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que es trobin, que assagin molt i que facin la música que els surti de dins, sense pensar en el mercat
musical ni en les tendències.

12. Què és el que us  apassiona de la música?
Que sempre m’acompanya i fa que visqui la vida d’una forma nova cada dia.