1. Com us vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?
Va ser l'any 91,quan un amic del cole que es diu Claudio em va convidar a un local d'assaig a prop de casa meva i a partir d'aquest moment vaig muntar moltes històries amb els amics o tot sol.Moltes projectes que només es van limitar a un parell de concerts o que mai van arribar a sortir dels bucs d'assaig.Crec que quan realment va començar tot va ser a Barcelona,a partir de l'any 2008.Fins llavors havia estat una carrera intermitent,plena d'intents o de fer música a les festes d'amics,però sense tocar material propi.He tingut èpoques de tocar molt i altres on potser la motivació ha estat més baixa o els horaris laborals no em permeten tocar tot el que m'agradaria.La meva motivació és senzilla: m'agrada la música des de tinc memòria i tocar és passar-m'ho bé i comunicar-me.Si no és divertit,no val la pena.
2. Com es va crear el projecte “Sr Saravia” Com ha anat evolucionant al llarg del temps?
El projecte va nèixer per canviar el que havia estat fent entre 2011 i 2013.Circunstàncies personals i vitals em van treure una mica les ganes de fer música amb més empenta i trempera.Fins i tot vaig arribar a creure que ja no estava tan segur de continuar tocant.L'ambient que m'envoltava llavors era poc estimulant creativament,amb l'excepció dels bons amics músics.El Sr.Saravia! són les ganes de dir coses més clares,sense metàfores,parlar del que està passant,fer una visió crítica i també irónica sobre moltes coses,però evitant ser panfletari.I tocar més fort i amb més ganes,esclar.Com si l'anterior etapa sota l'àl.lies d'Albert Neri hagués estat més adormit i ara sento que he recuperat aquest"nervi",aquesta urgència.Amb tot el respecte per la gent que fa música tranquil.la,però el pal cantautoril mai ha sigut lo meu.Vinc d'una altra escola.
Per cert,el nom és una conya als temps escolars,a Xile.Cada cop que feia alguna gamberrada o em volien cridar l'atenció,els profes o inspectors em cridàven pel cognom,com si fos l'exèrcit."Sr.Saravia:a la oficina del director!".Em va tocar fer una bona part del cole durant la dictadura de Pinochet i hi havien molts directors i inspectors afins al fatxa aquest.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se? Gravareu disc, com es planteja i quan sortirà?
És un projecte modest en recursos,per tant tot es fa amb més empenta i ganes que mitjans.Els meus col.legues músics també s'ho fan de la mateixa manera i obtenen bons resultats,així que m'ho prenc com un exemple i una motivació extra per tirar endavant.
Tinc pensat enregistrar un EP amb 4 o 5 cançons i que segurament es dirà "Barcelona For Sale" com una crítica al model de Barcelona deshumanitzada i turística que ens han imposat.El títol és en anglès una mica irònicament,tot i que les cançons són en castellà i català. Quan sortirà?Depén de la gravació.No crec que trigui gaire després de tenir el disc fet.Aprofitaré l'impuls i que el disc acabarà de sortir del forn.De moment,cançons com"Ghetto Dorado","Sóc sospitòs"o "L'esperit"han sonat en algunes aparicions al minifestival Astupendu o al Micros Oberts als quals he anat participant durant aquest 2014.
Sobre la difusió,doncs Internet,els blocs com aquest i la ràdio independent juguen un rol molt important per difondre la meva proposta.Tot i que l'autobombo no és un dels meus punts forts.
4. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?
Penso que faig música accesible d'escoltar,però sé que els músics independents anem contra corrent.Si ets independent i no vols acabar fent publicitat de cerveses o ser un músic oficialista ho tens molt complicat,fins i tot ells ho ténen magre.Costa molt,però dóna moltes satisfaccions.Sobretot a nivell personal.Prefereixo mantenir-me fidel als meus principis,per molt que això vulgui dir anar més lent i picar més pedra.
He de reconèixer que he perdut l'interés per l'Indie català més popular i ara m'agrada més buscar al Sotabosc,o sigui les propostes allunyades de la massivitat,gent que conec del barri,dels fanzines i blogs,de compartir concerts i bons moments.
Francament,crec que la millor música catalana és la que no està pendent de les modes,ni de les subvencions,ni de figurar.Coses com el Festival Hoteler,els concerts que organitza la gent d'Ultra-Local Records,l'Antic Forn de Vallcarca o qualsevol iniciativa independent em molen més que el Club TresC.I tinc la sort que molta gent que està darrere d'aquestes "tanganes" són amics,coneguts o gent que acaba sent amiga amb el temps.L'exemple més clar seria en Maurici Ribera a qui conec des de 2009 i és un gran amic amb qui sempre pots comptar per tramar algun concert o projecte.Ell és un currant incansable,té els peus molt a terra i,a sobre,comparteix i obre portes als seus amics.Em mola aquest model d'autogestió i camaraderia.
5. Com definiríeu la teva música?
Pop independent.La música que faig té influències molt variades,però ha estat inevitable acabar fent cançons no gaire llargues i directes.
6. Com us plantegeu la nova gira?
Per motius laborals,toco quan puc i m'encanta sortir de la ciutat,però no m'ho plantejo com una gira.Segurament, quan tregui el disc intentaré sortir-ne més i fer difusió.
7. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i com a espectador?
Com a músic,crec que el Macondo Fest de 2010 va ser molt potent i amb un punt punky.Invasió d'escenari i bogeria general inclosa.També al primer Astupendu! al juliol de 2014 em vaig trobar molt a gust.
El millor com a espectador,doncs Paul Weller a La Corunya en 2007 i Los Prisioneros,a les Cotxeres de Sants en 2002.Aquests últims són els meus herois de tota la vida,així que va ser un somni fet realitat.
8. Quines són les vostres influencies musicals?
Potser no es noten tant a la meva música,però cito a The Beatles,The Jam(i tot Paul Weller en general) ,The Clash,el soul,el bon pop,el rock'n'roll,la música africana,algun disc de Gang of Four,el funk,la new wave,el punk i podria acabar demà,però no vull oblidar de fer una menció especial per a Los Prisioneros,un grup xilè dels 80 que van ser una resposta intel.ligent i directa al règim de Pinochet,a part que feien música ballable en molts casos i barrejaven estils sense prejudicis.Són els meus herois,sobretot els seus 3 primers discos.Eren genuïns,de barri obrer i van patir represàlies i boicots per parts dels fatxes.Van ser ells els que em van fer pensar que podia agafar una guitarra i dir la meva.
9. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
El SistemÄ Suec i Billy Pilgrim.També recomano a Dino Ratso,que fa un pop políticament incorrecte i que es podria dir que és una mena d'anticantautor.Com a Bonus Track:"Zoo",el segon disc d'en Sam Destral.
10. Un lloc on us agradaria tocar?
Llocs on puguis tenir la gent a prop o qualsevol sala on poder muntar un concert que soni bé i la gent s'ho passi genial.Llocs de petita o mitjana capacitat.Els estadis o llocs com el Forum no em molen gens.
11. Que aconsellarieu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Que no es prenguin massa seriosament a ells mateixos.Gaudiu,toqueu,assajeu i tot el que vulgueu,però no us oblideu mai que la música és un plaer que estem compartint amb la resta de la gent .No us flipeu,que no és per tant,sobre tot a un país tan petit com aquest.
12. Què és el que us apassiona de la música?
Uffffff,que t'obre tot un món de coses i poder fer i dir el que ens dóna la gana i això no tothom ho pot(o vol)fer i ho dic sense arrogància.
No hay comentarios:
Publicar un comentario