1. Com et vas iniciar en el món de la música i
quina es o era la teva motivació?
Al món de la música
em vaig iniciar com molta gent suposo. Tot va començar quan anava a l’Esplai La
Moixiganga de Sitges i a les colònies els monitors sempre portaven un bon
cançoner per tocar durant les agradables nits d’estiu. La meva primera professora de guitarra
precisament va ser una d’aquelles monitores que tocaven en les agradables nits
d’estiu, la Neus Gironés. Un cop vaig descobrir tot el que t’oferia una
guitarra ja no la vaig poder deixar. Va ser amor a primera vista, tot i que
haig de dir que els inicis van ser durs i començar amb una guitarra acústica
quan ets petit i tens uns ditets esquifits pateixes unes quantes llagues com a
mínim. Jo no sé perquè els meus pares em van regalar una acústica, potser
volien que em curtís (jajaja). Si haig de posar una edat, podríem dir que vaig
començar a tocar la guitarra cap als 8 anys i cap als 12 vaig composar les primeres cançons. La meva
motivació dels 8 als 12 anys era tocar amb la resta de monitors, però a partir
dels 12 anys, quan ja vaig començar a composar les meves pròpies, la meva
motivació crec que era totalment terapèutica. Per dir-ho clar, treure tota la
merda que vas acumulant i de vegades no t’atreveixes a dir cara a cara, però sí
en una cançó amb molt bon rotllo (jajaja).
2. En quins projectes musicals has participat i
com ha estat la teva evolució com a músic?
Projectes musicals
als quals he participat no són molts. De fet, Sotracks podríem dir que és el
meu primer projecte musical propi. La veritat és que sempre he tocat sol i quan
he intentat muntar un grup ha sigut un desastre. Però potser el que em va
despertar la vena més artística i les ganes de composar, en part, van ser els 4
anys que em vaig passar fent teatre musical a la companyia Cap i Cua. Allà és
on em van ensenyar a cantar i modular la veu i em va servir per guanyar
confiança en mi mateix. La Glòria Carbonell, la meva professora de cantant a
Cap i Cua, em va ajudar molt durant el temps que vaig estar a la companyia. I
després d’aquells 4 anys meravellosos dels quals van sortir 4 musicals on m‘ho
vaig passar genial, la companyia es va dissoldre i des d’aleshores crec que
segueixo buscant trobar una companyia i una gent com aquella. Segurament una de
les raons que vulgués estudiar audiovisuals va ser per estar aprop d’aquella
sensació de grup i creativitat que vaig viure a Cap i Cua dels 9 als 12 anys.
3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per
gravar i promociar els teus discs?
Mitjans
col·laboradors per gravar el meu disc no n’he tingut cap. Però haig de dir que
si no hagués conegut a Roger Gascon segurament encara estaria buscant la manera
de fer un disc. Gràcies a ell l’he pogut tirar endavant. Sóc bastant nou en el
tema i també bastant impacient i el
Roger m’ha proporcionat els mitjans i la comprensió necessària per enregistrar
i musicalitzar les cançons que em venen al cap. Pel que fa a distribució,
Quimera Records amb una inversió raonable i gens astronòmica m’ha permès estar
als grans canals de distribució digital i a les botigues.
Em vaig plantejar
fer un Verkami per finançar el disc,
però no tenia el temps ni la paciència, però reconec que si hi ha un segon disc
el crowdfounding serà l’única via de financiar-me’l perquè estic pelat. La
impaciència surt cara moltes vegades.
5. Com et veus dintre del panorama de la música
catalana? I ara que has estat a la Xina tocant i treballant com es veu des
d’allà, com tracten la música allà?
Dins i fora del panorama
català sóc un desconegut. Pràcticament acabo de començar així que tampoc és
estrany i tampoc em preocupa. Sóc bastant conscient que a Catalunya és
pràcticament impossible viure de la música. A la Xina si aconsegueixes vendre’t
bé i saps tocar músiques més o menys conegudes amb un grup pots sobreviure,
però tampoc et fas ric. Les cançons les escric per les persones que m’estimo i
que sempre m’han seguit, si després agrado a més gent i arribo a un públic
majoritari doncs benvingut, però no busco la fama.
I pel que fa a com
tracten la música a la Xina, la tenen bastant valorada pel que fa als directes,
però pirategen a tort i a dret, més que aquí. Tenen una aplicació que es diu QQ
Music què és la canya (semblant a Spotify, però en versió xinesa) on pots trobar
qualsevol cosa. Això no ho hauria de dir, però he escoltat el nou disc de Joan
Dausà totalment gratis des d’aquesta aplicació.
6. Com definiries la teva música?
Propera, tendre, sincera,
irònica i catalana.
7. Com us plantegeu la nova gira o el que queda de
l’any?
Espero poder seguir
tocant en alguns bars, composar algunes cançons en xinès aviat i seguir
creixent com a cantautor. I si trobo la gent adient m’acabaria acabar formant
un grup (l’espina que porto clavada des de fa molts anys).
8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic
i espectador?
Crec que la presentació a
l’Fnac del meu primer disc va ser un moment màgic. Però sempre recordaré una
cançó que vaig tocar quan tenia uns 14 anys a dalt d’una muntanya amb totes les
vistes d’Igualada i una hermita preciosa al meu darrere.
Com a espectador no sóc
d’anar a molts concerts i crec que el miillor va ser un concert molt íntim al
Heliogàbal que va fer la Núria Graham.
9. Quines són les teves influencies musicals?
Sempre m’ho pregunten i
la resposta és que no busco assemblar-me a ningú, tot i que si m’escoltes em
diràs que tinc una certa semblança amb grups com Manel o Els amics de les arts,
però ja feia aquest tipus de música abans que aquests grups existissin i fossin
coneguts. La meva gran influència suposo que ha sigut el Rock Català de Sopa de
Cabra o Els Pets.
10. Quina es la teva última descoberta musical
emergent?
Doncs acabo d’aterrar de
la Xina per passar uns dies amb la família i he vist per les notícies el
cantant de la cançó de l’anunci de la loteria d’aquest any James Vincent
McMorrow, ara mateix l’estic escoltant i va bastant bé per relaxar-se.
11. Un lloc on t’agradaria tocar?
Home, per demanar que no
quedi. Al Liceu, al Palau de la Música Catalana, a l’Apolo, a l’Heliogàbal, als
jardins de Cap Roig i al Mercat Música Viva de Vic. Entre altres que ara no em
venen al cap.
12. Que aconsellaries a un grup emergent que
comença ara amb el seu projecte musical?
No m’agrada donar
consells. L’única cosa que puc dir és que si un dia us aixequeu i ja no sentiu
aquella il·lusió del primer dia, no perdeu el temps i busqueu un nou projecte.
13. Què és el que t’apassiona de la música?
Que pots dir i sentir
infinites coses en qüestió de segons.
No hay comentarios:
Publicar un comentario