Entrevistem als Groullers

Els Groullers som:

Ivó Jordà: gralla, tarota i veu.

Montse Casanova:  acordió diatònic, guitarra i cant.

Agustí Riu: percussions.

Ramon Riera: sac de gemecs, gralla i cant.

Jordi Galobart: flabiol i tamborí, guitarró i veu.

Miquel Beltran: bateria, percussions i veu.

Georgina Montgé: Coordinació, logística i fotografia.

Altres treballs discogràfics:

Al 2001 vam editar "Nianou", la maqueta.
Al 2004 vam editar el primer disc "Tr3s Qu4rtans amb Folre"
Al 2009 vam editar el segon disc "Amb Arrels"

Guardons:

Al 2001 vam guanyar el Premi “Èxit” de TV3 i Catalunya Ràdio

Al 2001 vam ser seleccionats i vam participar en la gira INJUVE del Ministeri de Cultura, vam tocar a Galícia, Astúries i Múrcia.

Al 2008 quedem segons en el concurs a nivell europeu EUROFOLK, això ens porta a tocar a Andalusia, Portugal i Itàlia.

Actuacions destacades

Durant aquests gairebé 20 anys hem tocat en els principals festivals de Catalunya i en alguns d’ells en diverses ocasions: Folk de Sant Joan, QRambla (Girona), Balls al Castell (Reus), Plaça del Rei (Barcelona), Tradicionàrius (Barcelona-CAT), Cornamusam (Olot), Solc (Lluçanès), Primavera Tradicional al Pla de l’Estany, Mercè Folk (Barcelona), la Carbonera (Cartellà), Fira de Música al carrer (Vila-Seca), Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional (Manresa), Figueres Folk, Ball a Bisaura, Dansàneu (Esterri), Arrels d’Arreu (Girona), La revetlla de les Cinc places (Igualada) i la Llotja de la Música Urbana (Vila-Real- País Valencià); i fora de les nostres fronteres hem actuat a les Festes d’Agost (Cotlliure); Circuitos Injuve (diferents actuacions a Galícia, Astúries i Múrcia); Folk Segovia; Ferixa Nausikoak d'Elorrio (Biscaia); Eurofolk (Archidona); Festival Fifres de Garonne (Saint-Pierre d'Aurillac); Festival Internacional de Música Celta de Ortigüeira (Galícia), Aplec Internacional de la Sardana a Graz (Aústria); 1a Mostra de Cultura Popular i Tradicional a Sevilla (Andalusia); Aplec Internacional de la Sardana Luxemburg; Escola Occitana d’Estiu (Villeneuve sur lot - Gascunya); Fête de la Saint Blaise à St Martial (Saint Martial de Cevennes - França); Eurofolk Portugal (Coimbra), Orcefolk (a Orce i Ancona, Andalusia).

1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina és o era la teva motivació?

Vam començar, ja fa gairebé 19 anys, venint del món de l'animació i dels geganters. A poc a poc, vam anar obrint la nostra formació i ens vam veure atrets per l'ambient dels balls folk, tipus tradicionàrius. Després de fer ballar la gent amunt i avall, hem començat a treballar amb repertoris més personals, amb temes propis, i amb major treball escènic i de veus.

2. En quins projectes heu col·laborat i esteu participant paral·lelament? Expliqueu el vostre projecte “Els Groullers”?

Individualment, estem treballant amb varis grups, com són: Puça diatònica, Quatre Vents, Criatures, BdBoix, La Cobleta de la Copeta, Festorum, entre d’altres.

La base musical d’Els Groullers és el tres quartans tradicional (flabiol i tamborí, sac de gemecs i tarota) però amb una nova versió, el que nosaltres anomenem tres quartans amb folre, que té com a eix central aquesta cobla antiga acompanyada harmònica i rítmicament per l’acordió diatònic, el contrabaix, la bateria i les percussions.

El nostre objectiu és poder portar la música tradicional a qualsevol tipus d'escenari o festival. Que torni a recuperar el caràcter popular que tenia originàriament. Per això, actualment, el nostre últim treball discogràfic “16 cabres i un munt de vergonyes” és un espectacle que es pot adaptar a qualsevol format, des d’un escenari de plaça a un teatre o un gran auditori, i que compta amb molts més recursos més enllà de la música. També porta un missatge molt clar, despullant tots aquests temes de la visió romàntica dels temps de la Renaixença ens trobem l'expressió d'una societat que tenia uns problemes i unes inquietuds no gaire allunyades de les nostres: el beure, la festa, el sexe, les patacades, i escapar del control de les instàncies de poder. 

3. Quins mitjans, col·laboradors heu tingut per gravar i promocionar el disc “16 cabres i un munt de vergonyes”? Perquè aquest títol?

Per finançar el disc del “16 cabres i un munt de vergonyes” ha estat per una banda de la nostra butxaca, i per l’altra gràcies a la plataforma de crowdfunding del Verkami i una subvenció de l’ajuntament de Celrà.

En quant al treball musical, en aquesta ocasió hem tingut diversos col·laboradors: l’Iu Boixadé,  els Berros de la Cort, en Perepau Ximenis, en Pau Feixas, en Marcel Casellas, la Lídia Domingo, la Cobla Bisbal Jove, en Domènec Ludeña “Domi” i en Manu Sabaté.

Sobre el títol del disc, setze és el número dels turons de Roma, multiplicats per dos i sumant-hi el número de bessons fundadors d’aquesta ciutat. Uf... no cola. Setze és un número que apareix sovint a la tradició (hi ha la cançoneta infantil que parla del preu del vi i la mort del MH Carnestoltes, per exemple...). D'altra banda era un dels punts de partida en el primer esbós de l'espectacle, en què usàvem el molt real però imaginari dietari de pagès de Can Guillot, de la família d'en Pere Guillot —un dels nostres referents des del segon disc—. En concret la branca d'Agullana, que va veure embargat tot el seu patrimoni per un dels molt honorables i barruts prohoms de la pàtria i es van quedar al carrer amb l'únic patrimoni que tenien: una llúdriga dissecada, el dietari, tres cadires de vímet, una gallina negra d’edat avançada, la caixa de núvia de l'àvia Alícia, i ... setze cabres, gràcies a les quals van poder acabar reflotant. Però bé, això és una altra història... perquè al final vam optar per parlar directament del repertori i les cançons i fer un maridatge entre música i història.

4. Com veieu el món de la gralla i quina evolució creieu que ha fet?

És evident que la gralla està passant per un dels seus millors moments, comparable segurament amb l’època d’or de finals del segle XIX i principis del XX. Hi ha dos factors que han ajudat molt a això: el fet geganter i el fet casteller. Són dues representacions folklòriques on la gralla n’és protagonista. Això té coses bones i coses dolentes. Per una part ha fomentat l’aparició de gent molt preparada i que treballa dia a dia per dignificar l’instrument, el qual, mica en mica, es va obrint camí per llocs on fins fa pocs anys era impensable arribar-hi. Ens referim no només a escoles de música com l’ESMUC o conservatoris, sinó també a escenaris de referència com pot ser l’Auditori de Barcelona o el Jamboree (per citar la Meca del nostre país de dos estils musicals diferents). Per altra banda però, el fet de que la gralla estigui de moda, fa que apareguin molts grups amateurs, poc preparats, alguns d’ells amb poc criteri musical, i que sense voluntat de fer mal al món graller, ofereixen una mala imatge al voltant de la gralla que la perjudica. Però sens dubte el que s’ha de fer és treballar per dignificar l’instrument, oferint una música de qualitat, i demostrar que la gralla és un instrument com qualsevol altre.

5. Com us veieu  en el  panorama de la música catalana?

El panorama musical català es molt complicat, perquè parteix d'una situació de menysteniment cultural, durant i fins i tot després de la dictadura. Ara bé, és fantàstic que des dels anys noranta hi hagi hagut una o dues generacions que han crescut escoltant amb normalitat música en català de qualsevol gènere.

Dins d'això, el nostre cau que és el folk, és dels que presenta una situació una mica més confusa. En certa manera, s'ha volgut córrer massa, fent fusions “patilleres” o comercials, abans de poder-nos posar d'acord en els trets que el definirien.

Des d’aquest punt de vista nosaltres hem estat molt tossuts i hem anat aprenent i depurant per treure un producte escandalosament català, amb identitat pròpia. Això fa que, a vegades, puguis tenir més o menys demanda. Tot i així pensem que estem consolidats, que ja sabem cap a on anem, com diu la rumba, i que encara tenim molts objectius i experiments per endavant.

6. Com definiríeu la vostra música?

Sons d'arrel dels Països Catalans, cada vegada més irreverents.

7. Com us plantegeu i on son els propers concerts? De moment no tenim res programat

8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músic i espectador?

En tenim molts, però en recordem un especialment. El X Cornamusam, festival dedicat a la cornamusa a Olot. Aquell any, els dos grups de divendres veníem pitant des  del festival Folk Segovia, on havíem tocat la nit anterior. Ells eren els piamontesos Bonefica Emiliana Venetta, el grup revelació d'aquell any a les principals revistes europees de Folk. Ells van fer el seu concert, i ens van deixar un pèl acollonits, perquè eren boníssims. Després vam pujar nosaltres i el públic estava exultant, ho ballava tot, fins i tot la música del telenotícies. Això és molt poc habitual, perquè al Cornamusam el públic no era gaire de ballar. La connexió amb la gent va ser fantàstica, va haver-hi una autèntica festassa. Baixant d'escena ens vam trobar amb els companys de BEV, que amb un piamontès perfectament comprensible ens van preguntar que coi preníem nosaltres per fotre tanta canya. Els vam remetre directament a la ratafia.

Igualment, al Cornamusam, com a públic hem pogut gaudir de varies patums entre les quals acabaríem a patacades per decidir quin va ser el millor: La Musgaña, Milladoiro, Bagad Kemper, Corn, Tannahill Weavers, Synthesis, ...

9. Quines són les vostres influencies musicals?

Bàsicament allò que demanàvem a la música del nostre país:  grups que quan sonen et fan venir al cap el país d'on venen. Ens han influït especialment Clau de Lluna, Urbàlia Rurana, Miquel Gil... i fora de la nostra terra els gallecs Milladoiro, els castellans La Musgaña, els bascos Oskorri i els anglesos Blowzabella, entre d'altres.

10. Quina es la vostra última descoberta musical emergent?

Inxa Impro Quartet, i la Cobla dels Sons Essencials, tot i que no sabem si podríem dir-ne, exactament, un grup emergent.

11. Un lloc on t’agradaria tocar? MMVV, Womad, Interceltic de Lorient, Castillo de Ainsa, entre molts i molts d’altres.

12. Què aconsellaríeu a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que faci el que li agradi i que no es deixi tallar les ales. Ah! I que afinin (perquè assajar ja sabem que és de covards).

13. Què és el que us  apassiona de la música?

És com dominar la ment, pots canviar l'estat d'ànim d'una persona. I a més, entre músics compartir escena o fer una senzilla sonada casolana és una manera genial de comunicar les coses, de relacionar-te.

La setmana que bé, estigueu atents, farem sorteig del darrer cd dels Groullers