Així vàrem estar una bona temporada, fins que, cap l’any 1999 ens vam decidir a composar cançons pròpies. Els repertoris dels nostres concerts van començar a plenar-se de cançons originals; unes poques al principi i moltes més després.
Mox som orgullosos socis cofundadors de l’Associació de Músics Joves de Puçol ‘L’Ampli’ que, amb una trajectòria de més de 15 anys, ha esdevingut un model d’associació jovenil.
Junt a altres grups de L’Ampli, enregistràrem l’any 2001 el disc recopil•latori de grups de L’Ampli.
Fins que l’any 2003 vàrem enregistrar la nostra opera prima: Telacarregues… Xato!
Composem Mox:
- Xampet. Guitarres
- Cacauero. Baix
- Mílio. Bateria
- Redo. Veus
- Josep Sebastià. Dolçaina
- Toni Rojas. Veu
Sense oblidar altres components que han passat pel grup al llarg d’aquests anys: Toni Garcia, a la bateria; Vicent Bayarri, a la guitarra; Juan Garcia, al baix; Àlvar Cavero, al baix; Kike Kaferro, al baix; i Dani Rolling, a la bateria. Sense ells, hui no estariem ací.
Tots nascuts a Puçol, a l’Horta de València.
Palifonies. 2013. Autoedició.
Amb la incorporació de Toni Rojas i Josep Sebastià, Mox encetem aquest projecte de fusió d’estils populars i del nostre propi estil que hem anomenat Palifonies i que ens ha portat a enregistrar eixe disc.
El disc anomenat Palifonies és el segon disc autoeditat per nosaltres i consta de 8 peces originals (música i lletra) composades per Mox, més 1 versió de la popular cançó francesa Le Chant des Partisans, interpretada per l’artista alcoià Hugo Mas, en tribut a la lluita i resistències populars. També han col•laborat amb nosaltres Dani Rolling (a la percusió de Marxamora i a la sorpresa de la fi del disc…) i Carlos Soler (a la guitarra ebow de Marxamora). I hem comptat amb les inestimables ajudes de Mon -pel què a la producció del disc es refereix- i amb la de Xavier Alcàcer, que ha dissenyat el cd -i altres coses-.
El nexe d’unió de les cançons que conformen el disc Palifonies ha estat l’intent de fusió d’una part de la música popular valenciana (cant d’estil) amb l’estil propi que Mox duguem desenvolupant al llarg dels nostres més de 15 anys de trajectòria. Alguns dels estils populars adaptats a l’estil Mox al disc són la riberenca, l’1 i el 2, les albaes, els garrotins de Lleida o la Marxa Mora.
Enllaç del disc: http://elsmox.bandcamp.com/album/palifonies
Algunes –bones, cóm no! ;)- crítiques del disc:
"Ho fan tan fàcil que sembla mentida que no ho haja fet ningún abans. Ells en diuen música amb estil i es tracta de fusionar en un sol concepte indie-rock i cançó tradicional (...) El resultat de tal integració és, en el seu cas, d'una eficàcia espaterrant: L'"Albà anti reivindicativa" és una perla antològica de pop estrictament valencià; la "Riberenca" miraria fit a fit la peça més aconseguida de Los Planetas; el "Carrer Palau (l'1 i el 2)" es desplega parsimoniosa amb trets de folk progressiu i una emotivitat tibada i persistent; els "Garrotins impossibles" entrarien directament a liderara la nostra efeme musical, si aquesta no fos igualment impossible; i "Per a les ocasions (Marineries)" és una fuetada rockera capaç de reanimar un mort. Un disc important perquè aconsegueix el més difícil: que el mèrit no estiga en la idea, sinó en el seu resultat".
J.V. Frechina. Revista Caramella 2014
"(...) De propostes que han mesclat els sons tradicionals valencians de l’Horta amb altres sons d’origens diversos i variats n’hi ha hagut moltes des d’Al Tall fins ací, però els de Puçol han sabut trobar la recepta, l’equilibri perfecte del tastet del punt de sal. El so de Palifonies sorprèn, tant que a la primera escoltada sense atenció un no ha entès de la missa la meitat. Tenint el so més fidel als ritmes tradicionals – albada, u i dos, garrotins, marineries, marxes mores – esdevenen els més transgressors precisament per ser els més fidels. M’explico. Fins ara, amb algunes excepcions com el Benvinguts al paradís d’Obrint Pas, havíem exportat la dolçaina a sons jamaicans, sense tocar-la forçosament per la de l’u o la del dos, amb uns texts tipus “M’estime molt el meu país“. Canvi de paradigma amb els Mox. L’auto-complaença i la influència antillana desapareixen, ja no critiquem als de sempre perquè s’han de criticar, la dolçaina sona com en un set de setembre, les veus també sonen segons la tonalitat que demana cadascuna de les vares del cant d’estil i tot açò fent un disc de rock, a vegades més post-punk a vegades progressiu, com es fa molt evident en la darrera cançó “Marxamora“(...)".
Daniel Monfort. Revista Tres Deu. 26/10/2013
"Una pregunta menys extravagant del que sembla: Com hauria sonat la Leyenda del espacio, de Los Planetas, si, en comptes de ser granadins, J i Florent hagueren nascut a Puçol? Doncs, deixant de banda les distàncies que calga, Palifonies, l’estimulant i segon disc de Mox, ens dóna algunes pistes sobre això. On els de Granada fusionen space rock i flamenc, la banda puçolenca integra els nostres estils tradicionals (albà, 1 i 2, marxa mora...) en una formació rock amb bon humor i ganes de desconcertar (“Motivés! Le Chant des Partisans”). Deu anys després, Mox tornen per la porta principal".
Xavier Aliaga. Quadern. El País. 16/10/2013
1. Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la vostra motivació?
Érem una colla de bons amics amb inquietuds musicals. L’únic que preteníem era fer concerts i “ligar” amb les xicones que hi vinguessin. Concerts n’hem fet un cabàs. Lo de “ligar” ja és una altra història...
Quin grups previs a aquest projecte heu tingut? Cap ni un. Ens desdejunàrem amb Mox i ahí seguim, cabuts que cabuts. Això sí, Josep Sebastià és integrant d’Urbália Rurana i ho ha sigut de Titani, Escandall et altri. I Toni Rojas, que ve del cant d’estil valencià i ha actuat als carrers de molts pobles valencians.
2. Com es va crear el projecte “Mox”?
De tocar versions de cançons que ens agradaven (Misfits, Ramones, Red Hot Chili Peppers, Beatles, Green Day, Offspring, Bad Religion, Danzig, Dead Kennedys,...) vàrem passar a composar cançons pròpies. Encara que, pràcticament des del primer moment, ja ens anomenàvem Mox, va ser a partir de crear cançons pròpies i d’enregistra-les quan el “projecte Mox” va començar a adquirir entitat pròpia.
Com ha anat evolucionant al llarg del temps? Podem parlar d’un punt d’inflexió molt clar: Les incorporacions de Josep Sebastià (dolçaina) i de Toni Rojas (Cant d’estil). Abans d’açò, féiem una espècie de punk-rock melòdic. Després, la barreja d’estils que podeu comprovar si escolteu el Palifonies. En açò estem i en açò seguirem, per ara, doncs ens trobem molt a gust fent-ho.
3. Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per promocionau-se?
Des del principi, el nostre principal recolzament han sigut les nostres famílies i amistats i, cóm no, els companys de l’Ampli, l’associació de músics de Puçol, de la qual som cofundadors. Va ser el 2013, a partir de la publicació del Palifonies, quan vàrem començar a rebre crítiques de fora del nostre entorn poble-comarca. A banda de la nostra web, del fèisbuc i del iutub, han parlat, escrit i publicat sobre nosaltres i el Palifonies gent com Manel Alonso, Josep Vicent Frechina, Daniel Monfort, Amàlia Garrigós, Carles Roig, Eduardo Guillot, Xavier Aliaga, Liberto Peiró, Victoria Sanchis, Sabín, Arnau o Lluís Gendrau, a llocs com el Diari Gran del Sobiranisme, al blog No sé viure sense rock, a la Revista Tres Deu, a Sons de Xaloc, als Quaderns d'El País, a la cartelera del Levante-EMV, a la Revista Caramella, a Música en Valencià, a la Mondosonoro o a És Puçol. També han punjat les nostres cançons als programes de Ràdio Klara, El Barrejat, Mondo Lirondo i El Club de los Amigos del Crimen, a Ràdio Puçol, a Xtràdio de Xàtiva, a Ràdio Revolta, a icat ràdio i Ràdio Catalunya i a l'extinta (per ara) RTVV. Volem fer especial menció a Lluís Planes, a Escola Valenciana i a Enderrock. El seu ajut el considerem inestimable. També ens ha fet especial il•lusió que la gent de Cabanyal Z (websèrie que recomanem encaridament) haja usat una cançó nostra al 7é capítol de la sèrie.
4. Quines sensacions i com us ha ajudat guanyar el Concurs SONS de la Mediterrània?
No ens ho esperàvem... en cap cas... gens ni miqueta... pel què us podreu imaginar la grata sorpresa que va ser quan ens ho digueren. El fet d’haver estat escollit finalistes i tindre l’oportunitat de tocar a la Fira de Manresa, ja era prou premi per nosaltres. I amb eixa actitud hi pujàrem a fer el concert, acompanyats d’un bon grapat d’amics. Ens ho passàrem ‘teta’ i, damunt, guanyàrem el concurs. El moment no ha sigut més oportú. I és que ja estàvem preparant l’enregistrament del pròxim disc. Els premis obtesos pel Concurs ens permetran disposar de més temps per enregistrar-lo i de millor material per fer-ho. A més, clar està, de poder tindre el recolzament “mediàtic” de la bona gent d’Enderrock i de poder fer alguns concerts pel Principat, com el de demà divendres al CAT, dins del Tradicionàrius 2015.
5. Com us veieu dintre del panorama de la música?
Res de l’altre món, la veritat. O dit d’una altra forma, ens veiem igual que sempre. Fem el que ens ix de les entranyes i no estem obligats a donar explicacions del que fem a ningú.
6. Com definiríeu la vostra música?
Fem música popular. Rock’n’Roll, l’anomenem. El fet de mesclar diferents estils tradicionals ha fet que els folkis ens diguen rockers i que els rockers ens diguen folkis, la qual cosa ens encanta... valorem molt positivament la diversitat d’opinió i, si el que fem desperta i ajuda a aquesta diversitat, més que millor.
7. Com us plantegeu la nova gira?
Presentarem el pròxim disc el juny a Puçol, el nostre poble, acompanyats d’una catarva de bons músics i amics. A partir d’ahí, tenim tancades algunes dates, tant al País Valencià com al Principat. També tenim intenció de fer alguna escapada a les Illes i a Euskadi. Ja vorem, diuen els cecs...
8. Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?
N’hem tingut de molts colors, tocant nosaltres... Se’m passa ara pel cap el de presentació del Palifonies a Puçol i al Teatre Micalet de València –octubre i desembre del 2013, respectivament-. Varen ser molt i molt emotius... Com a espectador, fa un parell d’anys vaig complir el meu somni de vore els meus admirats The Sonics, quin gustet! quasi em pixe damunt...
9. Quines són les vostres influencies musicals?
En som 6 al grup i les influències de cadascun són molt variades: Ho podríem deixar en r’n’r de totes les èpoques i variants i en estils tradicionals valencians.
10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?
Personalment, Lost Fills i Forces Elèctriques d’Andorra, ambdós de Mallorca.
11. Un lloc on us agradaria tocar?
A l’antic estadi de Wembley a Londres, però no podrà ser... l’enderrocaren ja fa un temps i el nou no ens agrada...
12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?
Posats a aconsellar –quanta responsabilitat implica això!-, que trie el seu camí i que el seguisca. I que no faça ni puto cas als que el volen traure d’ell.
13. Què és el que us apassiona de la música?
Els directes, tant dalt com baix de l’escenari. No veig res millor que es puga fer que anar a un bon concert de música en directe... a banda del sexe al ritme de la música, clar!
No hay comentarios:
Publicar un comentario