Entrevistem a Gener

Gener naix a principis del 2014. Després d’haver passat per la formació Homefòssil i de molts anys funcionant en solitari com a cantautor elèctric, el guionista i músic de Quart de Poblet Carles Chiner ha decidit mudar de pell, fer el salt cap a la professionalització musical, entrar en estudi i enregistrar les onze cançons que composen El Temps del Llop. Assumint íntegrament el treball de veus, guitarres, dobros, pianos, teclats i percussions, ha signat una obra testimonial, adulta i rabiosa, elegant i visceral, amb la qual preten donar un colp de puny en la taula de l’escena del pop-rock en català. Una escena en la que l’exhauriment de velles fòrmules ha deixat una escletxa oberta -cada vegada major- a propostes més personals i innovadores.

Carles Chiner, dóna forma al seu directe en format elèctric acompanyat del baixista Pasqual Rodrigo (ex Homefòssil), els multiinstrumentistes César Castillo (ex Ratolines) i Vicent Todolí (Sanguinelli, Oranges) i el bateria Enric Alepuz (ex Castlevanians, Tortel).

1.  Com us vau iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

D’una manera o altra la música està vinculada als meus primers records més o menys clars. Des de xicotet vaig cantar en la coral del meu poble, Quart de Poblet, junt a les meues germanes, que a més em van descobrir als Beatles, a Elvis, les meues primeres influències. Més tard, a través del meu amic Antoni Sendra, vaig a arribar al punk i tot es va precipitar. Tenia 13 o 14 anys i quan vaig agafar una guitarra de la mà del meu primer mestre, Alejandro Díaz, ja mai més la vaig soltar. Anteriorment mos pares m’havien apuntat a solfeo i havia tastat el piano, però aleshores no em va interessar massa. Ho vaig percebre com una obligació i vaig fugir. Molts anys després he acabat per fer ús del piano d’una manera autodidacta, sense pressions. Jo pense que el que més em va motivar des del principi fou la possibilitat de composar i interpretar cançons pròpies. Amb la guitarra em va semblar més o menys fàcil: quatre acords i anar tirant.

2.   Com es crear el projecte “Gener”? D’on surt aquest nom? Qui formeu aquest grup i quins grups havíeu tingut anteriorment? Com ha anat evolucionant al llarg del temps?

Gener, en la seua forma actual, és una feliç coincidència de personalitats. En essència, o al menys en l’origen, el projecte és personal. El nom és un pseudònim del meu cognom, Chiner, i la seua forma etimològica. Gener va sorgir, doncs, com una mena de diari personal en un moment de la meua vida marcat per l’atur i la paternitat. Després al projecte s’han sumat Pasqual Rodrigo, Enric Alepuz, César Castillo i Vicent Sanguinelli i tot ha girat com una roda. Han entés el concepte i han posat tot el seu talent interpretatiu i emocional al servei de les cançons, fins al punt que ara mateix el projecte s’ha convertit en una cosa de cinc. Portem quatre mesos junts, així que podria dir-se que encara seguim enamorats.

3.   Quins mitjans, col.laboradors heu tingut per gravar el disc “El temps del llop”?

Vaig finançar la gravació i edició del disc a través d’una campanya de microfinançament. Com que no tenia massa expectatives vaig demanar una xifra justeta, 2100 euros, per fer una xicoteta edició. La gent va respondre bé, vaig aconseguir 3000 euros i amb això i molta feina va vindre la resta. A l’estudi, acompanyat pel productor i amic Facundo Novo  vaig gravar jo mateix tota la instumentació del disc, llevat de la majoria de les bateries, de les quals es va encarregar Antoni Sendra. Tenia els mapes al cap i portava temps pensant el projecte, així que vaig sentir que devia fer de la necessitat virtut. Formar una banda per a la gravació no havia funcionat. Intentar-ho de nou em semblava recórrer el mateix camí i, pensant que allò llevaria frescor al material, vaig decidir assumir el procés sencer:  instrumentació, producció, maquetació i edició. En esta última fase vaig acudir al segell Mésdemil, on m’he trobat amb gent meravellosa i treballadora. S’han implicat amb el material i m’han ajudat molt en la seua distribució.

4.   Com us he promocionat com a grup?

D’una banda, el propi segell s’encarrega de fer la seua promoció. Paral·lelament, la nostra agència de management actual, Pro21 Cultural, s’encarrega de dur la nostra agenda de concerts. Però igualment ens sentim obligats a estar sempre en moviment, pensant nous projectes: vídeos en directe, formes distintes de presentar les actuacions en viu... Ara mateix estem enllestint un directe gravat a l’estudi que va a ser molt especial, perquè ens ha permés tornar a l’estudi on vaig enregistrar el disc jo sol, però esta vegada amb la formació de cinc. Les cançons han guanyat en força i personalitat, s’han fet més intenses. D’altra banda, estem treballant en una cançó nova, que vaig descartar al disc i que hem decidit reprendre. Esperem poder estrenar-la en breu a través de les xarxes i plataformes digitals. La idea és no deixar que es refreden les coses mentre seguim rodant i defensant el disc en directe.

5.   Com us veieu  dintre del panorama de la música catalana i el valencià?

No ens pertoca definir-nos en aquest aspecte. Fem el que sabem fer i ho fem de la millor manera que sabem, deixant-nos pell, cor i gola en cada actuació. Potser el que ens diferencia d’altres bandes de l’escena són les nostres influències. Els nostres referents habituals solen estar lluny del context de la música catalana.

6.   Com definiríeu la teva música?

No sabríem fer-ho. Què collons, per això fem música. Potser l’adjectiu “testimonial” s’hi ajusta. Fem música per donar testimoni del nostre lloc en el món. No a un nivell polític o geogràfic, o almenys no només. Fem música per posar a prova les nostres conviccions, per emocionar-nos, per enfrontar el misteri de la vida i perquè cantar el que penses i sents és miraculós i curatiu.

7.   Com us plantegeu els propers concerts? On us podrem veure?

Pel moment tenim unes poques dates per davant. El dia 31 estarem al Teatre Talia col·laborant amb l’associació d’actos i actrius professionals valencians en la Gala anual que celebren. No és un concert ortodoxe, però igualment ens fa molta il·lusió pel context i la gent implicada. El dia 2 de maig estarem tocant a casa, a la ciutat de València, per la Fira del Llibre que se celebra en Vivers. Més tard, el dia 8, estarem a Vila-real, on tindrem el gust de tocar junt  a Els Pets. l’endemà, dia 9, estarem a Quart de Poblet. Més endavant, el 4 de Juliol, estarem a Picassent. Poc a poc anem confirmant dates i planificant l’agenda, doncs hi ha molts llocs on ens agradaria anar a tocar. Tenim pendent pujar al nord, a Catalunya, per fer una gireta en condicions i presentar El Temps del Llop. Poc a poc.

8.   Quin ha sigut el vostre millor concert com a músics i espectador?

Com a músic, pense que parle per tots quan dic que la nostra estrena al Teatre Micalet fou un dels millors moments que hem viscut dalt d’un escenari. Vam muntar la banda a penes 25 dies abans del concert, així que vam plantejar els assajos com ho faria una companyia teatral: cada dia fins el dia de l’estrena, intensivament. Tractant de donar forma a les cançons i de reproduir la quantitat d’arranjaments del disc. El vertigen que sentíem tots abans d’eixir a l’escenari va esdevenir màgia quan començarem a tocar.

Com a espectadors ja és altra cosa. Ací cadascú podria dir la seua i podríem fins i tot creuar un parell d’òsties. Jo vaig flipar-la a Madrid fa uns anys amb els Wilco.

9.   Quines són les vostres influencies musicals?

Moltes i diverses. Però principalment la música dels 50 i 60 americana i anglesa. També les músiques d’arrel: blues, soul, gospel. Després podríem parlar més que de corrents d’artistes puntuals: Elliot Smith, Jeff Buckley, Andrew Bird, Fleet Foxes, Tame Impala, Queens of the Stone Age. Coses disperses. Personalment estic obert a qualsevol tipus de músics que desafie les meues emocions i els meus sentits, siga del gènere que siga.

10.    Quina es la teva última descoberta musical emergent?

No sóc molt d’anar descobrint coses, la veritat. Sóc més bé dispers i obsessiu. He passat un temps cremant el “Lonerism” de Tame Impala després d’haver deixat fet mistos “les cançons telúriques” del Roger Mas.

11.    Un lloc on us agradaria tocar?

Uf, tantíssims. Un bosc. El desert. Les Torres de Serrans.

12.    Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Si volen guanyar molts diners, que canvien de professió. Si volen canviar el món, que es facen economistes, assagistes o polítics i acabaran abans. Però si el que volen és comunicar-se de la forma més pura i transmetre el seu amor i dubtes al món, la música és la millor de les maneres, encara que s’haja de compaginar amb altres fonts d’ingressos.

13.    Què és el que us  apassiona de la música?

Una cosa invisible que es transmet per ones i que emociona, condiciona i fins i tot canvia l’estat anímic de les persones és poder, misteri i màgia. La música és la manera més primitiva d’empatitzar amb el món i amb els altres, perquè té totes les virtuts del llenguatge i cap de les seues trampes. En una bona peça musical sempre apareixen veritats que el llenguatge sol és incapaç d’articular.