Entrevistem a Le Petit Ramon

1. Com et vas iniciar en el món de la música i quina es o era la teva motivació?

La veritat és que vaig començar des de la pura “pose”; als 10 anys fent un playback de Sam The Sham and The Pharaohs, el wooly bully. Crec que eren les colònies de 5e de bàsica. Les nenes de la classe m’alçaven en braços. Ja que no tenia ni idea de jugar a futbol, vaig pensar que aquest era el camí!!

2. En quins projectes musicals has participat i quins n’has sigut emprenedor?  Com ha estat la teva evolució com a músic i el projecte “Le Petit Ramon”?

El primer grup va ser Los Interrogantes. Erem mods. Era emocionant. Suposo que tocàvem molt malament; però va ser la manera de començar en sèrio,  fent concerts i escoltant molta música, que encara ara és la que més m’ha marcat (Small Faces, Who, Them, Rolling Stones, Kinks, i per suposat, The Beatles). Després vam muntar una banda de rythm’n blues: The Blue Tibidabo Hill Company. Ja a finals del 90, després de parar una mica, vam començar amb la conya dels Azucarillo Kings, jo tornava de treballar a Cuba, i acabava de descobrir tota la onda caribenya, que sumada al meu amor del moment pels Blur,  Elastica i els Chemical Brothers, més el to rumbero del Carles, va generar aquelles versions que la gent ballava tant. Després de deixar Azucarillo ja vaig començar amb Le Petit Ramon. Mentrestant, també, amb l’Isra i el Xavi, vam muntar Macho, banda de garatge, pensada per fer l’aninal i aprender a tocar com els negres més salvatges... je je je. Més o menys, aquest és el recorregut.

3. Quins mitjans, col.laboradors has tingut per gravar i promociar els teus discs?

Hem gravat amb el Joan Pons al teatre de Ca l’Eril. I això ja ho diu tot. A més d’un bon amic i un superatista, una orella fina finíssima. Per promocionar el disc, m’he aliat amb Eneida Fever, que a més de ser la meva germana, està fent una feina més enllà de la perfecció. És boníssima  i, sobretot, disfruta fent-ho. Una meravella

4. Que opines del nostre blog?

Em sembla, abans que res, necessari. M’al·lucina la feina que heu fet. No us llegeixo sempre ni ho conec tot. Però el format entrevistes, que entenc que és l’espina dorsal, em sembla super ben portat. No és per fer-me el pilota, però felicitats!

5. Com et veus dintre del panorama de la música catalana?

Sincerament no ho sé. Una rara avis, potser. I no tinc clar si això està bé o  malament.  Tinc molts bons amics músics. Però pel que fa al meu projecte, si bé el visc com a normal dins de casa, quan surto, pel que em diuen, pel que veig, tinc la sensació que és més estrany del què penso. Un creuament entre la gamberrada rock’n roll i la tradició local de cançó catalana... no sé...

6. Com definiries la teva música?

Lliure, culta (beu de moltes músiques), imperfecte, gamberra, negra (per la musica negre i per l’humor negre), pensada però despreocupada, més des de la panxa que des del cap.

7. Com et plantegues els propers concerts i quins son?

El proper és avui a l`Apolo, després al festival a Sitges de El Cable, hi ha dates ballant de la gira per Catalunya més algun festíval que encara no es pot fer públic. El plantejament de base és disfrutar tu per fer poder disfrutar al públic.

8. Quin ha sigut el teu millor concert com a músic i espectador?

Com a espectador, en un bar de Trinidad a Cuba.Quatre vellets tocant son: una paila, unes maraques, un contrabaix i una trompeta. Va ser una revelació. Com a músic... tinc molt bons records de molts, de moltíssims... m’ho acostumo  a passar bé sovint.

9. Quines són les teves influencies musicals?

Moltes. Psicodèlia, la primera. Rythm’ blues. Rock’n roll dels 50. Folk. Experimentals estripats com Beefheart o més tecnològics com Kraftwert o Cluster. Tota la música negra. I després, i és clar, els fetitxes que arrossego des de l’adolescència.. Beatles, Bowie, Pistols...  13th Floor Elevators, Byrds... i Joy Division! ... o Cabaret Voltaire... i Devo! i The Cure! I sobretot molt anys seixanta, abans els citava, Small Faces, etc... i la Velvet Underground moltíssim, i el Dylan m’ha marcat molt, o el Bo Diddley!!!... moltes, moltes coses.

10. Quina es la teva última descoberta musical emergent?

The Wave Pictures. No sé quan porten. Jo els he descobert ara i em semblen genials.

11. Un lloc on t’agradaria tocar?

Club UFO de Londres. No sé si encara existeix.

12. Que aconsellaries a un grup emergent que comença ara amb el seu projecte musical?

Que no em facin cas.

13. Què és el que t’apassiona de la música?

Tot. Qua aplaça la mort. Que converteix la misèria en invisible. Que et fa millor persona. Que és abstracta i que, paradoxalment, al mateix temps és super sexual.